Visita de la Lluïsa Cruz, mestra i il·lustradora

El dia 19 de maig a la tarda vem rebre la visita de la Lluïsa Cruz, mestra d’una escola

de Manresa que també es dedica a il·lustrar contes.

Dies enrere entre tots els alumnes de cicle inicial vem inventar una història on

apareixia com a protagonista un dels personatges dels contes que ha il·lustrat i

publicat la Lluïsa: la petita cuca de llum.

Li vem fer arribar el text perquè ella es pogués fer una idea del conte que havíem

escrit entre tots, i que ella il·lustraria. El títol d’aquest conte és “La petita cuca de llum

descobreix l’arc de Sant Martí”. Així, si aquest conte es publiqués, a la portada

apareixerien els alumnes de cicle inicial com a escriptors – autors, i la nostra

convidada com a il·lustradora.

Ha començat la seva intervenció amb una presentació del material que empra

habitualment per fer les seves creacions, amb una explicació del procés que segueix

per fer-les, ...

- Normalment necessito un llapis tovet, per si he d’esborrar-ho

que no deixi marca; una goma, retoladors i pinzells.

- He portat els esbossos que he fet a casa, perquè com que

per a mi era una història nova, he hagut de fer-los per

preparar-me els dibuixos.

- Jo no escric les històries dels contes. Les fa la Pilar, una

companya que té moltes idees al cap, i quan les escriu, me

les passa i jo hi poso els dibuixos.

A partir d’aquí, ens hem posat mans a l’obra. Ha anat llegint fragment a fragment, i

ens ha anat comentant què i com ho faria:

A la primera il·lustració,

- crec que hi ha de sortir la cuca amb la seva

família,

- ha de ser un bosc de primavera... per tant,

s’haurà de pintar de color verd i altres colors ... (el

color el posaran els alumnes),

- jo normalment faig servir aquarel·les per pintar, tot i que ara de vegades provo nous

materials,

- necessitaré un retolador més prim per poder fer els detalls dels dibuixos.

Ens va explicar que la primera vegada que va haver de dibuixar la cuca de llum, ara

fa ja deu anys, va haver de buscar informació, perquè no n’havia vist mai cap, i no se

la podia imaginar. Quan va descobrir com són en realitat, va pensar que era un

animaló molt lleig, i que havia de fer algun

canvi per fer el dibuix més divertit, ja que el

conte era adreçat per nens. Però ara, ja que

coneix bé el personatge, ja el pot dibuixar

sense mirar-ho enlloc.

La segona il·lustració ja la portava feta de

casa, perquè si no, no hagués tingut temps de fer-les totes, però hi faltava un detall.

En llegir el text, tots han estat d’acord en que faltava “la pluja!!!”... així que la Lluïsa

l’ha fet en un “plis plas”.

A la tercera, que també la portava feta, ens ha explicat que els dibuixants empren

unes línies que es diuen “línies cinestèsiques”, que es posen al costat d’alguns

personatges quan volen que es vegi l’efecte de moviment.

I a la darrera il·lustració, com que diu que la cuca estava pensant, ha fet una

bafarada per dibuixar a dins els seus pensaments. En aquesta ocasió, els alumnes

han participat molt, i han donat moltes idees, fent modificar els esbossos que ella

portava preparats, però s’ha adaptat i ha fet les modificacions a partir de la

improvisació i les idees dels nens i nenes.

- Lluïsa... al segon dibuix,

no has dibuixat als pares

de la cuca de llum. I

el text no diu que

hagin marxat...

- Tens raó... voleu que els dibuixi?

Així que ha tornat enrere... i ha afegit als pares de la cuca com miren amunt, cap a

on està la seva filla caminant per l’arc de Sant Martí.

Una altra anècdota que ens ha explicat sobre els dibuixants, és que tenen el costum

de signar les seves creacions quan les acaben.

A partir d’ara s’ha obert el torn de preguntes:

- Quan vas començar a dibuixar?

- No he deixat mai de dibuixar. Ho faig des de que era una nena. Encara ara vaig els

dilluns a pintar... encara continuo aprenent. M’agrada dibuixar!

- Quants llibres has il·lustrat?

- He fet dos llibres, que són els que teniu aquí a

l’escola, “La petita cuca de llum” i “La petita

cuca de llum descobreix el Nadal”... i ara tinc

un altre a la impremta, que sortirà al setembre,

i es diu “L’esquirolet”. Quan els tingui, li donaré

un a la Mercè per a que us el regali a l’escola,

per vosaltres. I també estic començant a

dibuixar un altre a les classes de dibuix dels

dilluns. Aquest serà un conte de la història de

la meva filla, de coses que li passen, de quan

s’enfada...

- Quin et va agradar més?

- Potser el primer. Perquè quan el fas, és tot nou. Si trobes una editorial que te’l

publiqui, quan el veus ja fet, és molt emocionant...

- Quan vas fer la carrera d’il·lustradora?

- Jo no he estudiat, per ser il·lustradora. Vaig estudiar per ser mestra. Jo em guanyo

la vida fent de mestra. Potser les persones que es guanyin la vida dibuixant, han

estudiat belles arts...

- T’has d’imaginar el que vols

dibuixar abans de posar-te a fer

el dibuix?

- I tant! S’ha d’imaginar abans de

començar. Primer penses i penses,

després fas un esbós, i un altre...

fins que fas el que més t’agrada i et

quedes amb aquell dibuix. Però

primer s’ha de pensar, és clar.

La visita de la Lluïsa va acabar amb un consell cap a tots els infants:

“Els petits teniu molta imaginació, que a mesura que

anem creixent, es va perdent... així que si us agrada

dibuixar... no deixeu de fer-ho! Si podeu, no deixeu

de fer el que us agrada”...

Vam acabar la feina pintant nosaltres els dibuixos, amb aquarel·la, com feia ella...

Ah! I també al punt de llibre de la cuca de llum que ens va deixar per a cadascú de

nosaltres!

Moltes gràcies, Lluïsa!