L'Obrador Imaginari

Verídica història d’en

Nicolau DivendresATUREMLA GUERRA

© JMS - L'Obrador ImaginariReproducció autoritzada, sempre que no es faci amb algun tipus definalitat comercial o lucrativa.usuaris.tinet.org/jmsl/imaginari

Verídica història d�en

Nicolau Divendres

Pregunta:

Què és millor, treballar o fer la migdiada?Doncs depèn:Per exemple, us imagineu que tots els gene-

rals i tots els soldats de tot el món es tornessinben mandrosos i decidissin no treballar mai més ino fer cap més guerra?

3

Hi havia una vegada un rei que esdeia Nicolau Dijous.

En Nicolau Dijous era molt vellet, i estavabastant preocupat perquè el seu únic fill, elpríncep Nicolau, era molt mandrós.

El rei pensava:�Què serà d�aquest país, quan jo em mori,

si l�ha de governar aquest fill meu tan man-drós?

4

I és que el príncep Nicolau realment eramolt mandrós, mireu si n�era que de fet ni voliaser rei.

�Ui, això de ser rei deu ser molt cansat.Segur que no et deixen fer la migdiada tran-quil� pensava el príncep Nicolau.

5

Un dia, el rei es va morir.Com que el príncep era fill únic, sense pre-

guntar-li si en tenia ganes li van posar la coro-na de rei al cap i li van dir:

�A partir d�ara ets el rei Nicolau Diven-dres, ja ho saps, i a veure si t�espaviles.

6

En Nicolau Divendres era molt mandrós,però no era un babau. Són coses diferents.

I de seguida es va adonar que si volia queel deixessin tranquil i que no l�atabalessin (i aixípoder fer totes les migdiades que li vinguessinde gust) sí que era veritat que primer s�hauriad�espavilar una mica.

7

D�entrada, per posar-se al corrent de la si-tuació, va demanar el Llibre Major de Compta-bilitat del seu pare.

Com que el seu pare, en Nicolau Dijous,havia estat un rei molt actiu, el llibre era moltgruixut. El va obrir per la última pàgina i va lle-gir el resum final.

8

Resum final

1-Ministeri d�Atac i Contraatac.

Guerres de primera: 3Guerres de segona: 25Conflictes de fluixa intensitat: 914Morts en conflictes: 36.255 carretadesFerits: totsAigua oxigenada: 3.000 piscines olímpiques

Noves tecnologies desenvolupades:

-Bomba replutònica.-Submarí volador.-Tanc rebota-bombes-Portaavions de butxaca.-Xocolata desfeta radioactiva.-Farmacioles explosives.

Inversions totals del Departament d�Atac i Con-traatac:

1329508699804 quatrimilions bilionaris delsmés grossos.

Llibre Major de Comptabilitat de Nicolau Dijous. pàgina 1.875

9

A en Nicolau Divendres se li van posartots els pels de punta i se li van passar les ga-nes de seguir llegint.

Al cap d�una bona estona, quan de mica enmica se li van anar aplanant els pèls un altrecop, es va adonar de seguida d�una cosa:

El principal obstacle entre ell i les sevesmigdiades era el seu propi exèrcit. Per tant, erael primer problema que calia solucionar.

10

Què podia fer?De moment, el més assenyat era demanar

consell.Així que, se�n va anar al castell de la Bruixa

Garcia, i quan hi va arribar va trucar a la porta.�Toc. Toc!Silenci.�Toc, toc, toc!!.Més silenci.Llavors va veure un cartellet al costat de la

porta:�Es prega no molestar durant la migdiada,

de 3 a 6�.

11

Com que eren les 5,25, el rei va decidir es-perar-se, i va aprofitar per fer ell també 35minutets de migdiada allà mateix.

A les sis, va trucar un altre cop, es va obrirla porta amb un mecanisme a distància, va en-trar, va pujar les escales mecàniques i, un copa dins del despatx de la Bruixa Garcia, li va dir:

�Hola, Bruixa Garcia, tinc un problemagros. Resulta que els meus generals i tots elsseus soldats són molt treballadors.

12

�Com que són tan diligents, tot el dia es-tan fent maniobres, provant els canons i fentpunteria. I, de tant en tant, a més, com que di-uen que és la seva feina, comencen algunaguerra. O dues. O tres...

A sobre, com que s�entrenen i treballentant, surten molt cars, xuclen gairebé tot elpressupost del país: els tancs gasten un muntde gasolina, se�ls acaben les bales i en com-pren de noves sense parar, les botes dels sol-dats es fan malbé en un tres i no res, etc.

13

�O resulta que no afinen prou la punteriai fan forats als camps de futbol, o tiren a terraels campanars de les esglésies...

És clar, com que fan malbé tantes coses igasten tants diners en recanvis i municions,després no en queden per organitzar la FestaMajor, ni per comprar gronxadors i toboganspels patis de les escoles, ni...

No cal que et digui que les mares estanmolt enfadades. Molt i molt. I amb raó.

14

�I, per acabar-ho d�embolicar, resulta quedetesten les vacances. Fins i tot detesten elscaps de setmana!!

Només que sentin la paraula repòs o inacti-vitat, de seguida imaginen alguna conspiració:retiren els permisos dels soldats, revisen lesespoletes de les bombes i es posen en estat demàxima alerta.

Vaja, resumint, que ni fan la migdiada ni ladeixen fer. I a mi m�agradaria que s�estiguessinuna mica més quiets, que no fessin tant de re-bombori.

Te n�adones, oi? És un problema pelut,greu, complicat i terriblement entortolligat.

I jo, de veritat, no sé pas què fer...

15

La Bruixa Garcia va fer un badall encisador,se�l va mirar somrient, i li va dir:

�Mira, t�explicaré una cosa que no he ex-plicat mai a ningú. Quan eres petit eres moltmogut i entremaliat, no et podies estar quiet niun moment. Eres com el teu pare, i ell estavamolt orgullós de tu, deia que prometies molt.

Però un dia vas venir a jugar aquí, i un mo-ment que em vaig despistar, vas agafar unagarrafa d�un nou experiment que estava fent ite la vas beure tota a galet.

16

�Aquella garrafa era de Xarop de Man-dra, i jo llavors no sabia si era o no efectiva, niquines utilitats podria tenir.

Ara, és clar, ja sé que funciona. Només calveure�t.

No he dit mai res a ningú, perquè imaginatque el teu pare hagués sabut que per culpameva tu t�havies begut la garrafa de Xarop deMandra sencera.

Jo, la veritat, no crec que t�hagi fet cap mal,però ell... uff!!!

Ell pensava d�una altra manera, era comels teus generals. M�hauria fet tallar el coll!

17

�Però ara les coses han canviat, el teupare és mort, i a mi també em molesten elsteus generals, sempre fent maniobres i dispa-rant els canons, sense que hi hagi manera defer una migdiada tranquil·la i sencera com cal.Sí, són un bon problema, i el problema mésgreu és que ells ingènuament es pensen quesón una solució d�alguna cosa! Quin embolic,oi?

18

�Però vaja... em sembla que de totamanera ja tinc la solució�i fent una rialleta, laBruixa Garcia va assenyalar la garrafa del Xa-rop de Mandra.

En Nicolau Divendres va obrir una bocacom un calaix:

�Caram, Bruixa Garcia, seria possible?Però com? És una idea genial! Si trobem lamanera que tots els generals i tots els soldats...

�Pssst!! Calla i no diguis res...�El va in-terrompre la Bruixa Garcia.

19

En Nicolau Divendres i la Bruixa Garcia es-taven emocionadíssims.

Havien trobat la solució!!!Ara només calia acabar d�afinar l�estratègia

i dur-la a la pràctica.De seguida, la Bruixa Garcia es va arre-

mangar i va començar a destil·lar litres i més li-tres de Xarop de Mandra. Naturalment, tot ambla més gran discreció, era una operació com-pletament secreta. El màxim nivell de secret,seguretat, misteri i confidencialitat:

�Nivell 1.000�.

20

A més, tot venia rodat:Faltaven pocs dies per Sant Adolf i, és clar,

era una ocasió immillorable per posar en pràcti-ca el pla.

Sant Adolf era el patró dels exèrcits, i eratradició que aquell dia, després de la desfiladade totes les companyies i divisions reials peldavant del palau, el rei convidés tots els gene-rals i tots els soldats a beure unes copetes de vi.

21

Quan va arribar el dia assenyalat, tot vaanar com una seda.

Després de la desfilada, amb un somriureencisador, en Nicolau Divendres va dir que co-mencessin a repartir les copes i a servir el vi.Un vi molt especial, és clar, ja us ho podeu ima-ginar, perquè era Xarop de Mandra supercon-centrat, amb uns polvorets màgics perquè noes notés res d�estrany en el gust i semblés benbé vi del Priorat (exactament, collita del 93).

A més, la Bruixa Garcia havia millorat lafórmula, i amb un glopet petit ja n�hi havia prouper tornar-se un mandrós de primera, comple-tament irreversible.

22

I així va anar: els generals i els soldats,després de fer uns quants traguinyols, van co-mençar a pensar que havien abusat del vi i queestaven una mica tiroliros...

I, desconcertats, sense saber exactamentquè els passava, badallant i arrossegant elspeus, van anar marxant un rera l�altre cap acasa seva, ja que de cop els havien vingutunes ganes irresistibles de fer una migdiada.

23

La primera part del pla havia funcionat per-fectament, però... encara quedaven dos proble-mes pendents.

D�una banda, al Polvorí Reial hi havia unarsenal terrible de bombes que feia bastantapor, i amb el qual calia fer alguna cosa, preferi-blement una cosa assenyada.

I, d�una altra banda, als països veïns, elsgenerals encara no havien après a fer migdia-des, encara eren terriblement diligents i dinà-mics i, és clar, això no era bo.

24

Solució?Doncs senzilla, i per partida doble: en

Nicolau Divendres i la Bruixa Garcia, que esta-ven d�allò més inspirats, van treure la pólvorade les bombes, les van tornar a omplir amb Xa-rop de Mandra i, una nit sense lluna, amb pre-meditació i completa alevosia, van bombardejarsistemàticament totes les casernes de tots elspaïsos del món que tenien exèrcits.

I, com que tenien molt bona punteria, vanencertar totes les bombes.

�Bum, bum, bum!!!

25

L�endemà, quan tots els generals i tots elssoldats de tots els exèrcits de tots els països detot el món es van intentar llevar, no podien.

Els pesaven com un plom les parpelles, noparaven de badallar, demanaven que els du-guessin l�esmorzar al llit...

Només de pensar en posar-se les botes ifer una mica de maniobres ja els venia mal decap.

I, alhora, sorpresos, es van començar aadonar que, al llit sense fer res, s�hi estava me-ravellosament bé.

26

A partir d�aquell dia, tot va ser diferent.El Xarop de Mandra havia funcionat de pri-

mera, i als generals se�ls havien passat definiti-vament les ganes d�organitzar mai més capnou estropici.

I, com que ells i els seus soldats estaventot el dia descansant i fent migdiades, es vanacabar les guerres. Totes. Per falta de partici-pants, és clar.

27

Quina meravella, oi?Mentre els generals i els soldats mandreja-

ven, els nens jugaven tranquil·lament a les pla-ces, els paletes feien cases, els pagesos plan-taven enciams, les peixateres venien peix, elspescadors el pescaven, els avis anaven a jugara la petanca, les àvies feien ganxet al balcó...

No calia que ningú es preocupés per si liqueia una bomba despistada al cap o per si al-gun general volia començar alguna guerra pelseu compte.

28

I estaven tots tant contents i feliços que, percelebrar-ho, amb la pólvora que quedava van de-cidir fer un munt de coets de sant Joan, i van or-ganitzar una revetlla esplèndida, amb ball, orxatai coca per tothom.

29

Tot això va passar fa molt de temps, i pot-ser vosaltres n�haureu sentit a parlar als vos-tres avis, de La Pau d�En Nicolau.

No hi havia cap guerra perquè tots els sol-dats i tots els generals de tot el món, en lloc detreballar, s�estimaven més fer la migdiada.

30

I quan es llevaven de fer la migdiada esta-ven tan a gust i tan feliços que els generalss�estimaven més anar al bar a jugar al dòmino,i els soldats s�estimaven més anar a veure ales seves nòvies. Perquè, és clar, és molt mésagradable fer petons a una noia que arrosse-gar-se per les trinxeres, oi que sí?

I tothom hi va sortir guanyant: els soldats,les nòvies, els generals, els fabricants de dòmi-nos...

31

I en Nicolau Divendres, és clar.Finalment, podia fer totes les migdiades

que li vinguessin de gust sense patir que capbomba ni cap guerra el despertés.

32

Activitats complementàries i propostes didàctiques

! A part dels generals i els soldats, de la gent que conei-xes o que veus que surt als diaris, a qui més se t�acut que li ani-ria bé beure uns bons traguinyols de Xarop de Mandra?

! És important, fer la migdiada? Precisa-ho: una mica,molt, fonamental.

! Què és millor, no fer res i que et diguin gandul, o tirarbombes i que et posin medalles?

! Si tu em tires una bomba i jo et tiro una bomba, qui hisurt guanyant?

! Coneixes algun Nicolau? Nicolau Dijous o Divendres?! Quantes traques valencianes es poden fer amb un míssil?! I quantes piules?! Una empresa d�armament del país A ven cinquanta me-

tralladores al país B. Si una metralladora val 15.000 pessetes,quantes pessetes s�embutxaca el Ministre de Defensa del paísA? (pista: comissió habitual, 7%).

! Busques feina: on t�estimes més treballar, a una fàbricade pistoles o a una de carquinyolis?

! Tens cinc segons per escollir: què prefereixes, que et tirinuna bomba o un pastís de nata?

! O prefereixes que sigui de xocolata trufada?! Una bomba està a punt de caure damunt d�un autobús

de transport escolar; si és una bomba amiga, també explotarà?! El país C envia �ajuda pel desenvolupament� al país D:

municions. Escriu un text lliure.! Si en Nicolau Divendres fos el rei del teu país, s´hi senti-

ria a gust?! Et mereix alguna confiança el que diuen els diaris?! T�agraden els melindros?! Quant són dos més dos? Raona la resposta.