v4-format cat print - arquitecturia.net
TRANSCRIPT
Arquitecturia
Ron
da
de
Par
e C
lare
t 22
3r
(170
02)
Gir
ona
arqu
itec
turi
a@co
ac.n
et
Víde
o i
Foto
graf
iaCl
ara
Rodr
ígue
z
So
Recl
ab
Diss
eny
Vell
ut.c
at
Prod
ucci
óOl
ga F
elip
, Jo
sep
Camp
s, B
ibia
na
Ball
bè,
Paul
a Al
ejan
dro,
Jud
it C
a-br
uja,
Lai
a Ge
lonc
h, M
aria
Cai
xàs,
Ma
rion
a Ca
rbó,
Cri
stin
a Be
lmon
te,
Júli
a Me
mbri
ve,
Glòr
ia d
e Va
ldiv
ia.
TheCreativeAgency
ww
w.t
hec
reat
ivea
gen
cyba
rcel
ona.
com
hel
lo@
thec
reat
ive.
net
Maig 2020
Form
at
Vers
n.04
Una
sèri
e de
con
vers
es per
ref
lexi
onar
sob
re t
emes
de
radi
cal
cont
empo
rane
ïtat
de
l’es
cena
cre
ativ
a.
En c
ada
una
d'aq
uest
es e
dici
ons
hi par
ticipe
n ci
nc v
eus
d'àm
bits
dif
eren
ts per
cre
uar
cone
ixem
ent
i co
mpar
tir
dife
rent
s ma
nere
s d’im
agin
ar, pr
ojec
tar
i co
mpos
ar.
Dotz
e es
cene
s pe
r ob
rir
mire
s i
tran
svas
ar c
onei
xeme
nten
tre
disc
ipli
nes.
Vers
Ambigü
etat
/ A
rtes
ania
/ B
elle
sa / C
ocre
ació
Colo
r /
Llengu
atge
/Fo
rmat /
Pai
satge
/ Tè
cnica
Temp
s /
Sile
nci
/ Ve
rs R
evers
43
Amb aquestes reflexions tanquem la conversa
sobre el format. Una conversa on hem parlat de
creació, però també d’història, d’educació, de
xarxes socials, de cinema i de Zygmunt Bauman.
Una tertúlia, en forma de dinar, amb la que hem
tret algunes conclusions i hem plantejat inter-
rogants sobre el futur. És el moment del cafè i
la sobretaula. És el moment de seguir la conver-
sa, ara ja més distesa.
42
Jo c
rec
que
no. P
er ta
nt, l
’impo
rtan
t és
el fo
rmat
, no
el m
issa
tge,
que
és
poc
impo
rtan
t. E
l que
form
a pa
rt d
el fo
rmat
és
quan
ts li
kes
i seg
uido
rs te
ns.
És
el fo
rmat
.
Tot
s te
nim
un
pen
sam
ent u
na
mic
a n
ostà
lgic
. Com
am
b qu
alse
vol t
èc-
nic
a qu
e qu
e h
a so
rgit
nov
a al
llar
g de
la h
istò
ria,
en
s h
i hem
d'a
dapt
ar
i bu
scar
de
quin
a m
aner
a aq
ues
t lle
ngu
atge
pot
tran
smet
re id
ees
amb
nou
s fo
rmat
s. E
ls m
atei
xos
que
ara,
pro
babl
emen
t, v
eiem
com
a n
ociu
s.
Cre
c qu
e du
ran
t un
tem
ps e
s pe
rdra
n le
s id
ees,
la c
omu
nic
ació
d'id
ees,
fi
ns
que
apar
egu
in id
ees
adap
tade
s a
aqu
ests
nou
s fo
rmat
s. E
ls fo
rmat
s po
den
can
viar
mol
t per
ò ta
mpo
c h
i hau
rà u
na
revo
luci
ó di
gita
l tan
bès
-ti
a co
m la
qu
e es
tem
vei
ent e
n e
ls ú
ltim
s qu
inze
o v
int a
nys
. E
n e
l nos
tre
cam
p, l'
arqu
itec
tura
, sem
pre
anem
forç
a pa
ssos
en
rere
. Te-
nim
aqu
esta
sor
t, q
ue
pode
m v
eure
am
b pe
rspe
ctiv
a, in
ten
tar
apre
ndr
e de
l qu
e es
tà p
assa
nt p
er in
corp
orar
-ho.
Aqu
esta
és
l'obs
essi
ó qu
e te
nim
ar
a, c
om a
mín
im n
osal
tres
.
Ric
ard?
Cre
c qu
e el
sil
enci
és
un
val
or a
fegi
t. T
orn
o a
reit
erar
, jo
crec
qu
e el
s ab
solu
ts s
ón m
olt f
ràgi
ls, q
ue
les
idee
s te
nen
ein
es p
er e
xpre
ssar
-se
però
el q
ue
revo
luci
ona
el m
ón i
la h
um
anit
at s
ón id
ees
que
ten
en m
olts
ca
min
s i m
olts
form
ats
per
on e
xpan
dir-
se.
Aqu
esta
és
la ll
uit
a, te
nir
la c
apac
itat
d'a
ssim
ilar
aqu
este
s id
ees
fugi
s-se
res.
Són
mol
t líq
uid
es i
ens
falt
a as
sum
ir-l
es p
er o
smos
i, pe
nsa
r-le
s,
ten
ir e
l lle
ngu
atge
per
tin
ent p
er c
odifi
car
-les
i de
sple
gar-
les.
A
ra te
nim
més
pos
sibi
lita
ts q
ue
ens
faci
n a
nar
cap
on
vol
em. F
inal
men
t,
jo c
rec
que
les
idee
s po
ten
ts i
disr
upt
ives
s'im
pose
n i
vén
en p
er q
ual
se-
vol f
orm
at i
plat
afor
ma.
Si le
s id
ees
no
arri
ben
i n
o es
com
un
iqu
en, n
o ex
iste
ixen
.
Exi
stei
xen
per
ò n
o le
s co
nei
xem
. Un
a ob
ra d
'art
, si n
o la
des
cobr
eixe
s,
no
exis
teix
. Pre
exis
teix
.
MA
JC
BB
RP
BB
RP
Intr
o01
.p.
04
Form
at02
.p.
14
Vers
03.
p.18
Intr
o01
41
teri
or. I
el q
ue
em p
reoc
upa
més
del
món
és
que
si n
osal
tres
som
els
qu
e pe
nse
m, m
alam
ent r
ai.
Us
dem
anar
é u
na
con
clu
sió
fi n
al. E
l for
mat
mod
ifi c
a le
s em
ocio
ns
amb
les
que
rebe
u e
l mis
satg
e, la
idea
o e
l con
tin
gut?
El b
on fo
rmat
inco
rpor
a n
o n
omés
els
asp
ecte
s fo
rmal
s, s
inó
tam
bé la
id
ea i
el c
onti
ngu
t. S
i és
un
bon
form
at i
mol
t aca
bat,
llav
ors
rebr
em le
s em
ocio
ns.
Un
a co
ncl
usi
ó… V
ivim
en
un
a èp
oca
en la
qu
e el
s fo
rmat
s s'
han
con
-ve
rtit
en
con
cept
es a
bsol
uts
. Cad
a in
nov
ació
de
nou
form
at c
omen
ça i
acab
a en
si m
atei
x, n
o té
con
tin
uït
at.
Tot
form
at v
a ab
solu
tam
ent l
liga
t a u
n c
onti
ngu
t, é
s a
dir,
no
es p
ot
parl
ar d
e fo
rmat
sen
se id
ea o
con
tin
gut.
D'a
lgu
na
man
era,
l'ú
nic
per
ill
que
hi p
ot h
aver
és
que
en e
l fu
tur,
els
form
ats
tam
bé e
s co
nve
rtei
xin
en
co
ses
líqu
ides
i pe
r ta
nt m
enys
per
cept
ible
s pe
r l'e
spec
tado
r. S
eran
més
su
btil
s, n
o se
rà c
om a
ra, q
ue
els
form
ats
són
cla
rs.
Els
form
ats
esta
n c
onde
mn
ats
a ev
olu
cion
ar. C
om e
l 'cr
osso
ver'
qu
e en
di
uen
. Aix
ò pa
ssa
en e
l cin
ema
que
et tr
obes
wes
tern
s on
apa
reix
un
ex
trat
erre
stre
de
sobt
e, a
ques
tes
para
ule
s n
oves
qu
e h
em a
près
de
la
fusi
ó de
ls fo
rmat
s. A
ixò
pass
a en
tote
s le
s di
scip
lin
es. M
algr
at to
t, a
ixò
no
serà
un
pro
blem
a pe
rqu
è co
nti
nu
ïn s
orgi
nt f
orm
ats
gen
eral
s, te
nim
ce
rta
faci
lita
t per
fer-
ho.
T
ambé
cal
dom
inar
el l
len
guat
ge, q
ue
con
tin
ua
sen
t la
mat
èria
pri
mer
a de
tot.
Aqu
í sí h
i ha
un
cer
t per
ill,
cal p
oten
ciar
el l
len
guat
ge, s
inó
la
gen
t qu
e és
bon
a en
form
ats
no
tin
drà
amb
què
treb
alla
r.
A m
i em
dón
a la
sen
saci
ó qu
e el
qu
e en
s fa
rà fa
lta
és a
ques
ta e
stru
c-tu
raci
ó d'
idee
s. P
ensa
nt t
ambé
en
el p
ensa
men
t líq
uid
. Jo
crec
qu
e el
fo
rmat
aga
farà
bas
tan
t pes
. El m
arc
en e
l qu
e en
s co
mu
niq
uem
tin
drà
tan
t val
or o
més
qu
e el
con
tin
gut.
Tam
bé p
er la
nec
essi
tat d
e pe
rceb
re
algu
na
cosa
obj
ecti
va q
ue p
ugui
s en
ten
dre
i com
pren
dre.
E
l for
mat
és
mol
t més
fàci
l d’e
nte
ndr
e qu
e el
qu
e h
i ha
al d
arre
re. E
stem
si
mpl
ifi c
ant t
ant l
es id
ees,
tan
t, q
ue
prob
able
men
t es
qued
in e
n r
es. P
er
exem
ple,
Inst
agra
m. A
mi e
m d
óna
la s
ensa
ció
que
és m
és im
port
ant e
l fe
t d'e
ntr
ar-h
i qu
e n
o el
qu
e h
i ha
allà
din
s.
El n
arci
sism
e.
El c
onti
ngut
qui
n és
? És
una
qües
tió
de b
elle
sa? É
s tr
ansm
etre
una
idea
?
BB
TS
MA
TS
JC
TS
JC
40
Ten
ir u
n fo
rmat
pre
defi
nit
i in
ten
tar
can
viar
el c
onti
ngu
t. R
etíc
ule
s,
elem
ents
esp
aial
men
t mol
t cla
rs e
n u
n fo
rmat
det
erm
inat
. Qu
e de
spré
s pu
gui p
assa
r-h
i qu
alse
vol c
osa.
Aqu
í en
trar
íem
en
el t
ema
de la
tipo
lo-
gia,
inte
nta
r ev
itar
un
a ti
polo
gia
pura
men
t fu
nci
onal
ista
.
Des
patx
, hab
itac
ió, c
onvi
dats
...
Exa
cte.
Per
un
cos
tat t
ens
el m
ater
ial i
el p
es q
ue
dete
rmin
en u
n te
mps
de
l’es
pai i
la c
onst
rucc
ió i
la s
eva
rela
ció
amb
el c
onte
xt o
n é
s. I
per
un
al
tre
cost
at h
i ha
el te
mps
del
qu
i l’h
abit
a, s
egon
s u
ns
ritu
als
que
van
va
rian
t i a
dapt
ant-
se a
nec
essi
tats
prò
pies
i al
med
i ext
erio
r.
Qu
an tu
fas
un
a ca
sa o
un
edi
fi ci
am
b to
ts e
ls p
isos
igu
als,
com
fan
nor
-m
alm
ent e
ls a
rqu
itec
tes
per
un
tem
a de
via
bili
tat,
su
poso
, el q
ue
fas
és
excl
oure
a in
fi n
itat
de
con
sum
idor
s.
Tot
alm
ent d
'aco
rd. E
l gra
n p
robl
ema
que
hi h
a a
Bar
celo
na,
i en
qu
al-
sevo
l mer
cat i
mm
obil
iari
ara
, és
que
hi h
a u
nes
tipo
logi
es p
ensa
des
per
un
es e
stru
ctu
res
d'or
gan
itza
ció
fam
ilia
r qu
e só
n b
asta
nt i
gual
s. I
l'ofe
rta
ha
sigu
t sem
pre
la m
atei
xa, h
a va
riat
mol
t més
len
tam
ent d
el q
ue
la
soci
etat
dem
ana.
Ja h
o te
nen
pro
u c
ompl
icat
els
arq
uit
ecte
s co
m p
erqu
è, a
sob
re, h
agin
d'
anar
cli
ent a
cli
ent p
er v
eure
qu
e el
s h
i agr
ada.
El W
alde
n 7
de
Bofi
ll,
aqu
í a S
ant J
ust
, tor
na
a es
tar
de m
oda
per
tem
es
de ll
engu
atge
i n
o ta
nt p
er te
mes
rel
acio
nat
s am
b l’o
rgan
itza
ció
dels
es
pais
de
l’hab
itat
ge o
l’or
gan
itza
ció
de la
vid
a en
com
un
itat
. E
n r
eali
tat é
s u
na
mat
riu
am
b la
qu
e la
gen
t pot
an
ar a
mpl
ian
t l’e
spai
vi-
tal n
eces
sari
. Am
b ai
xò m
’hi h
e tr
obat
en
alg
un
pob
le, c
om p
er e
xem
ple
al K
sou
r, o
n e
ls h
abit
ants
s’in
terc
anvi
ava
prop
ieta
ts i
ocu
pava
esp
ais
de
la fi
nca
veï
na.
V
ull
dir,
qu
e se
mpr
e h
i ha
hag
ut a
ques
ta v
olu
nta
t de
sort
ir u
na
mic
a d'
aqu
est f
orm
at, a
veg
ades
per
qü
esti
ons
pura
men
t cas
ual
s, s
ense
cap
es
tru
ctu
ra p
reco
nce
buda
.
Jo c
rec
que
en e
l fu
tur,
el c
once
pte
del f
orm
at s
erà
cada
veg
ada
men
ys
impo
rtan
t. P
rim
er p
erqu
è an
em c
ap a
un
món
de
pen
sam
ent l
íqu
id i
se-
gon
, per
què
cada
form
at n
ou q
ue
s'in
ven
ti s
erà
un
a ca
tego
ria
abso
luta
, i
requ
erir
à qu
e la
seg
üen
t sig
ui d
ifer
ent d
e l'a
nte
rior
. C
ada
vega
da s
erà
un
a ti
polo
gia
de m
arc
abso
luta
men
t dif
eren
t de
l'an
-
JC
MA
JC
MA
JC
TS
JC
MA
Veus
Toni
Sol
erMi
quel
Alz
ueta
Ri
card
Pla
nas
Arquitecturia
Jose
p Ca
mps
Moderadora
Bibi
ana
Ball
bè
6
Deba
tre
sobr
e la
for
ma é
s en
trar
en
un
dels
bin
omis
més
imp
orta
nts
de l
a cr
eaci
ó ar
tíst
ica:
la
cont
rapo
sici
ó en
tre
form
a i
fons
. La
for
ma d
eter
mina
el
cont
ingu
t o
és e
l co
ntin
gut
el q
ue d
eter
mina
la
form
a? L
a re
laci
ó en
tre
els
dos
aspe
ctes
ha
anat
var
iant
al
llar
g de
la
hist
òria
.
Però
és
ara
que
el f
orma
t ha
aga
fat
una
impo
rtàn
cia
supe
rlat
iva.
Par
lem
de f
orma
, de
for
mat
i de
nou
s ll
engu
atge
s. C
inc
pers
onal
itat
s. C
inc
disc
ipli
nes.
Ci
nc m
irad
es.
39
impo
ssib
le. C
om e
t pod
ies
com
un
icar
am
b to
ts e
ls h
um
ans?
I ar
a h
o fa
s.
Ara
est
às d
ien
t qu
e n
o su
rt d
'un
pen
sam
ent ú
nic
.
La g
enia
lita
t d'u
na
pers
ona
amb
un
a pe
ana
il·lu
min
ada.
En
cara
exi
stei
x el
gla
mou
r d’
això
.
Perq
uè
l'in
divi
du e
ns
enca
nta
. Per
aix
ò tr
iom
fen
els
bio
pics
al c
inem
a i
les
biog
rafi
es a
la li
tera
tura
.
Bé,
cad
a ve
gada
men
ys.
M'e
nca
nte
n.
La h
istò
ria
de l'
indi
vidu
fora
del
món
, l'h
eroi
, és
un
tem
a u
niv
ersa
l. É
s fa
ntà
stic
. Per
ò to
ts s
abem
qu
e aq
ues
ts in
divi
dus
apar
eixe
n i
cava
lqu
en
sobr
e u
na
onad
a co
ncr
eta,
qu
e és
l'on
ada
his
tòri
ca d
el s
eu te
mps
.
És
que
no
pots
obv
iar
el te
u e
nto
rn. E
vide
ntm
ent,
tot n
eix
d'al
gun
lloc
, pe
rqu
è n
o et
s al
iè a
l qu
e t'e
nvo
lta.
Sí, p
erò
hi h
a ge
nt q
ue
té u
na
visi
ó di
fere
nt.
Ste
ve J
obs
mir
ava
les
cose
s d'
un
a m
aner
a co
mpl
etam
ent d
ifer
ent.
Dif
eren
t, ú
nic
a.
Un
a p
erso
na
que
el q
ue
li a
grad
ava
era
la t
ipog
rafi
a, l'
art
jap
onès
, la
cal·l
igra
fia.
..
I es
va fi
car
en u
n m
ón q
ue
no
era
ben
bé
el s
eu.
A v
egad
es le
s vi
sion
s ex
tern
es, l
es a
fi ci
ons
afeg
ides
són
més
inte
res-
san
ts i
dife
ren
ts. E
l for
mat
sí q
ue
can
via.
Mol
ts c
ops,
els
arq
uite
ctes
es q
ueix
en q
ue n
o hi
ha
prou
fein
a, q
ue n
o tr
oben
in
vers
ors,
que
no
pode
n se
r em
pren
edor
s. J
o pe
nso,
pot
ser s
í que
hi h
a te
rren
ys p
er e
xplo
rar i
que
no
s'han
exp
lora
t mai
en
l'arq
uite
ctur
a. N
ous f
or-
mat
s. J
o fa
ria
case
s tem
àtiq
ues.
Per
exe
mpl
e, p
er a
una
per
sona
que
li a
gra-
da la
bic
icle
ta, l
i far
ia u
na c
asa
que
giré
s al v
olta
nt d
el m
ón d
e la
bic
icle
ta.
Aix
ò és
pos
ar-t
e al
cap
de
l'usu
ari.
És
com
pen
sa e
l dis
sen
y, é
s a
dir,
qu
è vo
l el c
lien
t?C
lar,
no
és e
l seg
ell d
e l'a
rqu
itec
te s
inó
el s
egel
l de
l'usu
ari.
JC
RP
TS
BB
MA
TS
BB
MA
BB
RP
MA
JC
MA
BB
38
Jo s
i tin
gués
el t
alen
t d'a
lgu
n d
'aqu
ests
per
son
atge
s, m
'agr
adar
ia c
om-
plem
enta
r-h
o am
b la
cu
rios
itat
. In
ten
tari
a fe
r A
quí n
o h
ay q
uie
n v
iva,
pe
r ex
empl
e.
Perd
ó, p
erò
seri
a u
na
mer
avel
la.
Un
a ve
gada
van
fer
un
a en
trev
ista
a to
ts e
ls m
embr
es d
el g
rup
d'A
n-
tòn
ia F
ont.
Van
pre
gun
tar
quin
tipu
s de
mú
sica
els
inte
ress
ava.
Un
va
dir
Jim
i Hen
drix
, l'a
ltre
els
Bea
tles
...i e
n J
oan
Miq
uel
Oliv
er v
a di
r to
ta,
tota
. I a
ques
ta a
ctit
ud
m'a
grad
a m
olt.
Per
què
m'a
grad
a la
mú
sica
, per
ò m
'agr
ada
tota
. L'a
ctit
ud
de d
ir “
no,
jo s
óc d
'aqu
ests
, fai
g ai
xò, v
ine
tu a
l m
eu m
ón”,
no
hi s
impa
titz
o, s
aps?
Aix
ò és
un
pu
nt d
e pr
otec
cion
ism
e so
bre
form
ats
que
són
hip
er m
inor
i-ta
ris.
Si n
o h
i pos
es u
n p
lus
de "c
arin
yo",
des
apar
eixe
n d
ins
de l'
amal
-ga
ma
de to
t ple
gat.
No
ho
veig
tan
t com
un
a qü
esti
ó de
sec
tari
sme,
sin
ó co
m u
na
qües
tió
de r
esis
ten
cial
ism
e, p
otse
r m
alen
tesa
, per
ò qu
e se
rvei
x pe
r pr
oteg
ir a
alg
un
s en
torn
s.
Jo c
rec
que
és m
és p
er p
rote
gir-
te a
tu m
atei
x qu
e n
o pa
s a
l’en
torn
. Pe
rqu
è et
defi
nei
x m
olt.
Form
ar p
art d
’alg
un
a co
sa.
Exa
cte.
Aqu
est s
enti
men
t de
pert
inen
ça.
El f
orm
at s
i no
es p
ot r
ecre
ar, é
s u
n fo
rmat
en
si o
nom
és é
s u
n in
ten
t de
tren
car
un
esq
uem
a?
Jo n
o cr
ec e
n e
ls a
bsol
uts
. Cre
c qu
e só
n m
olt f
ràgi
ls. P
otse
r pe
r qü
esti
ó h
isto
rici
sta,
per
ò to
ts e
ls fo
rmat
s te
nen
un
a co
nti
nu
ïtat
, alg
un
s re
lats
só
n m
és o
men
ys tr
enca
dors
, per
ò n
o su
rten
del
no
res,
és
impo
ssib
le. Q
uan
an
alit
zes
l’Ste
ve J
obs,
ve
del c
on-
text
de
la N
ASA
, del
IBM
... N
o h
i ha
un
a pe
rson
a ge
nia
l, en
un
con
text
ge
nia
l, se
nse
un
eco
sist
ema
del q
ue
es p
ugu
i nod
rir.
Però
ha
de s
orti
r el
gen
i. H
itle
r, e
ll so
l, n
o ex
plic
a la
Seg
ona
Gu
erra
Mu
n-
dial
. Per
ò h
a d'
apar
èixe
r u
n H
itle
r en
aqu
ell e
cosi
stem
a pe
rqu
è la
cos
a su
rti m
alam
ent d
el to
t. I
en s
enti
t pos
itiu
tam
bé p
assa
.
En
Zu
cker
berg
és
un
hom
e qu
e sí
té u
na
visi
ó de
l món
. Per
pri
mer
a ve
gada
té u
na
visi
ó d'
un
a co
smol
ogia
dif
eren
t. E
n Z
uck
erbe
rg d
iu: é
s fa
ctib
le c
rear
un
a co
mu
nic
ació
dir
ecta
en
tre
els
hu
man
s. A
ixò
aban
s er
a
TS
MA
TS
RP
BB
JC
BB
RP
TS
MA
7
Toni
Sole
rH
um
oris
ta i
dir
ecto
r d
e te
levi
sió
Apa
ssio
nat
, elo
qüen
t, ir
ònic
. Ton
i Sol
er é
s h
isto
riad
or, e
scri
pto
r,
hu
mor
ista
, pre
sen
tad
or, g
uio
nis
ta i
dir
ecto
r d
e te
levi
sió.
Act
iu e
n
tots
els
mit
jan
s, ta
mbé
a x
arxe
s so
cial
s. D
irig
eix
Polò
nia
, el r
econ
e-gu
t pro
gram
a d
e pa
ròd
ia i
sàti
ra p
olít
ica
de
TV
3. D
es d
e 20
17 ta
mbé
es
tà a
l cap
dav
ant d
e l’i
nfo
rmat
iu s
atír
ic E
stà
Pass
ant.
Im
puls
or d
el d
iari
Ara
, on
hi e
scri
u h
abit
ual
men
t. T
ambé
dir
igei
x la
rev
ista
El m
ón d
’ah
ir (2
016
) i h
a es
crit
obr
es c
om H
istò
ria
de
Ca-
talu
nya
(mol
èsti
a a
part
) (19
98) i
14
d’a
bril
. Mac
ià c
ontr
a C
ompa
nys
(2
011
)
TS
8
Miqu
el
Alzu
eta
Gal
eris
ta
Gal
eris
ta, e
scri
ptor
, poe
ta i
edit
or. U
n h
ome
de c
ult
ura
en
el s
enti
t m
és a
mpl
i. C
onve
rsad
or v
ehem
ent,
es
trob
a a
gust
en
la c
onfr
onta
ció
d’id
ees.
Alz
uet
a va
com
ença
r la
sev
a ca
rrer
a co
m a
edi
tor
amb
la fu
n-
daci
ó de
Col
umna
Edi
tion
, un
seg
ell q
ue
va tr
adu
ir a
l cat
alà
a au
tors
co
m D
avid
Lea
vitt
o T
om S
har
pe.
An
ys m
és ta
rd v
a ex
erci
r de
gal
eris
ta, r
epre
sen
tan
t art
iste
s co
m R
egi-
na
Gim
énez
o M
anol
o B
alle
ster
os. A
ctua
lmen
t ges
tion
a du
es g
aler
ies:
el
Pal
au d
e C
asav
ells
a F
igue
res
i la
Alz
uet
a G
alle
ry a
Bar
celo
na.
C
om a
poe
ta h
a pu
blic
at tí
tols
com
Am
b un
pap
er i
un ll
apis
(197
9),
Fulls
i ho
res
(198
1) i
Qui
nze
poem
es d
’abr
il(1
982)
en
tre
d’al
tres
.
MA
Josep Camps
"El m
arc
en e
l que
ens
co
mun
ique
m
tind
rà ta
nt v
alor
o
més
que
el
con
ting
ut."
36
Però
, qu
è és
més
bo
i qu
è és
més
dol
ent?
Ho
hem
de
sabe
r. B
o és
bo
i allò
dol
ent,
és
dole
nt.
Ho
hem
de
dir,
i n
ingú
di
u q
ue
la p
el·lí
cula
cor
ean
a és
dol
enta
.
Al c
ontr
ari,
Miq
uel
. Ho
diu
mas
sa g
ent.
Qu
an u
na
cosa
agr
ada
mol
t de
segu
ida
apar
eix
el p
last
a de
torn
qu
e di
u q
ue
és u
na
mer
da.
Qu
in s
eria
l'an
tòn
im d
e fo
rmat
?
Bon
a pr
egu
nta
.
El p
ensa
men
t líq
uid
. El q
ue
ara
es d
iu p
ensa
men
t líq
uid
.
El p
ensa
men
t és
un
form
at.
Bé,
és
un
form
at p
erqu
è el
defi
nim
, per
ò vi
vim
en
un
mom
ent q
ue
ten
deix
a la
idea
líqu
ida
de le
s co
ses.
L’A
lber
t Ser
ra s
eria
un
exe
mpl
e de
pe
rson
atge
qu
e el
seu
màx
im in
teré
s és
el t
ren
cam
ent d
el fo
rmat
.
No
li a
grad
en e
ls a
ctor
s.
Ell
part
eix
de la
bas
e qu
e to
t el q
ue
ell p
ugu
i fer
en
el m
ón d
el c
inem
a,
ha
de s
er tr
enca
dor,
inn
ovad
or, d
ifer
ent i
mai
fet.
I am
b al
gun
es c
oses
h
o ac
onse
guei
x.
Però
vu
ll di
r, q
ue
jo c
rec
que
l'Alb
ert,
no
diri
a qu
e fa
tram
pa, p
erò
treb
alla
tan
t am
b aq
ues
ta id
ea p
reco
nce
buda
de
crea
r u
na
cosa
qu
e so
rpre
ngu
i l'e
spec
tado
r qu
e a
vega
des.
.. É
s de
les
poqu
es p
erso
nes
qu
e h
e co
neg
ut q
ue
té v
ocac
ió d
e ge
ni.
Tot
alm
ent.
Per
ò l’A
lber
t, a
mb
aqu
esta
inte
nci
ó ta
n c
lara
de
tren
car
el fo
rmat
i d
'exp
erim
enta
r, n
o sé
si h
o ac
aba
acon
segu
int.
És
a d
ir,
que
es n
ota
aqu
esta
inte
nci
ó a
les
seve
s p
el·lí
cule
s, p
erò
en c
anvi
no
esta
blei
x ca
p n
ou fo
rmat
al q
ue
s'h
i pu
gui a
coll
ir m
és g
ent.
És
un
se
gell
mol
t se
u.
Tam
bé te
nim
l’Is
aki L
acu
esta
qu
e es
tà fe
nt n
ous
form
ats
mol
t div
erso
s i
mol
t in
tere
ssan
ts.
Però
aix
ò és
el c
ine
no
cin
e. L
’act
or n
o ac
tor,
el d
irec
tor
no
dire
ctor
i el
gu
ió n
o gu
ió.
RP
MA
TS
BB
RP
MA
TS
MA
RP
MA
BB
RP
MA
9
Ric
ard
Pla
nas
és
edit
or, c
ríti
c d
’art
i ge
stor
cu
ltu
ral.
Dir
igei
x la
re
vist
aB
onar
t, la
Fu
nd
ació
Llu
ís C
orom
ina
i la
Fun
dac
ió F
ocu
s E
nge
lhor
n, e
ntr
e al
tres
. Ha
exer
cit d
e cu
rad
or p
er d
ifer
ents
art
is-
tes,
en
tre
ells
Mod
est C
uix
art,
Xav
ier
Esc
ribà
, Joa
n F
ontc
ube
rta
i Ed
uar
d A
rran
z-B
ravo
. Am
b la
idea
de
visu
alit
zar
i des
cobr
ir e
ls
valo
rs d
e la
cu
ltu
ra d
el n
ostr
e pa
ís, h
a re
alit
zat e
xpos
icio
ns
per
tot
Cat
alu
nya
. A
més
, va
dir
igir
du
es te
mp
orad
es e
l pro
gram
a ra
dio
fòn
ic L
a B
ohè-
me
(On
a C
atal
ana)
i h
a co
l·lab
orat
com
a te
rtu
lià
a C
atal
un
ya R
àdio
, C
atal
un
ya C
ult
ura
i R
AC
1.
RPRica
rdPl
anas
Ed
itor
i cr
ític
d’a
rt
10
Per
iod
ista
, dir
ecto
ra c
reat
iva,
pre
sen
tad
ora
de
tele
visi
ó. B
ibia
na
Bal
lbè
és u
na
entu
sias
ta p
rofe
ssio
nal
, agi
tad
ora
inca
nsa
ble,
un
a fà
bric
a d
’id
ees
ober
ta 2
4/7
. Pu
ra c
uri
osit
at i
pas
sió
per
la c
reac
ió,
pel
pen
sam
ent,
per
la c
omu
nic
ació
. Fu
nd
ador
a d
e T
heC
reat
ive-
Net
, Th
eCre
ativ
eAge
ncy
i T
heC
reat
iveF
est,
la s
eva
pre
ocu
pac
ió p
el
pre
sen
t i f
utu
r d
e la
cu
ltu
ra i
els
arti
stes
de
la c
iuta
t d
e B
arce
lon
a es
not
a en
cad
a en
trev
ista
qu
e fa
, cad
a p
rogr
ama
de
tele
visi
ó qu
e p
rese
nta
, cad
a in
terv
enci
ó qu
e fa
en
tot
s el
s m
itja
ns.
BB
Bibi
ana
Ball
bèP
erio
dis
ta
35
gent
allò
que
no
ente
nem
, qua
n so
vint
és
bana
l i id
iota
. Po
so p
er e
xem
ple
la p
el·lí
cula
aqu
esta
qu
e h
a gu
anya
t als
Osc
ars
(Par
à-si
ts),
és u
na
pel·l
ícu
la c
ompl
etam
ent i
diot
a. É
s u
na
bon
a pe
l·líc
ula
, si
mpà
tica
, per
veu
re u
n d
ium
enge
a la
tard
a. A
ra b
é, c
om q
ue
nin
gú
l’en
tén
, alg
ú h
a co
men
çat a
fer
un
an
àlis
i sob
re e
l cap
ital
ism
e i l
es
xarx
es s
ocia
ls a
trav
és d
e la
pel
·lícu
la. S
'ha
crea
t un
a pi
lota
, per
què
no
hi
ha
con
eixe
men
t ni p
ensa
men
t, i
toth
om a
ccep
ta e
l pen
sam
ent d
e l'a
ltre
, qu
e és
pu
ra in
ven
ció
sen
se b
ase
inte
l·lec
tual
. És
un
a pe
l·líc
ula
nor
mal
i co
rren
t. S
impà
tica
, cos
tum
ista
...
Hol
lyw
ood
és a
ques
t for
mat
, aqu
est c
odi.
Heu
vis
t Jok
er?
Mol
t du
ra.
Filo
sofi
a pe
r a
“men
teca
tos”
.
L'ac
titu
d és
més
impo
rtan
t qu
e el
form
at.
L'ac
titu
d va
aba
ns
del f
orm
at.
Però
és
un
a ve
rsió
de
Tax
i Dri
ver
dura
nt 5
min
uts
.
Sí, t
ens
raó.
Té
mol
t a v
eure
am
b T
axi D
rive
r. P
erò
és u
n te
ma
que
fasc
i-n
a la
gen
t, d
'on
su
rt e
l mal
? A
ixò
con
nec
ta a
mb
toth
om.
RP
MA
RP
MA
TS
BB
MA
TS
En aquest punt la conversa agafa vida pròpia i
gira cap a l’educació i les noves generacions.
Conceptes que aniran apareixent més endavant.
A la taula encara queda coliflor i patates
d’Olot, però sobretot, encara queden alguns
temes per parlar.
34
Ara
les
gen
erac
ion
s só
n m
olt m
és v
isu
als.
Tot
alm
ent.
Ells
ten
en c
onei
xem
ent m
olt m
és p
rofu
nd
de le
s em
otic
ones
. Al m
eu
equi
p hi
ha
gen
t mol
t més
jove
que
jo, i
sem
pre
trob
en u
na
emot
icon
a qu
e ex
pres
sa, e
xact
amen
t, le
s si
tuac
ion
s am
b un
pun
t d'ir
onia
, am
b un
pun
t...
Som
un
a m
ica
egip
cis,
oi?
Per
què
els
egip
cis
veie
n im
atge
s i i
con
es, l
a ge
nt s
'exp
ress
ava
mol
t més
ràp
id.
I aix
ò n
o és
vàl
id?
Aqu
est f
orm
at n
o és
vàl
id?
Sí, h
i ha
cose
s qu
e só
n v
àlid
es. F
ins
i tot
hi h
a au
tors
qu
e de
fen
sen
qu
e el
s n
anos
est
an d
esen
volu
pan
t un
tipu
s d'
inte
l·lig
ènci
a al
tern
ativ
a. U
n
vide
ojoc
exe
rcit
a u
nes
par
ts d
el c
erve
ll qu
e n
osal
tres
ni s
ospi
tem
qu
e ex
iste
ixen
.A
ra, l
a ca
paci
tat d
'exp
lica
r-se
, d'e
xpli
car
com
em
sen
to, d
e pr
egu
nta
r a
un
alt
re c
om s
e se
nt.
..
Jo v
eig
que
a le
s es
cole
s, o
jo m
atei
xa a
l meu
fi ll,
li fa
ig e
xpli
car
com
es
sen
t, li
faig
exp
lica
r am
b co
lors
, am
b el
qu
e si
gui.
El q
ue
em fa
por
és
que
esti
guem
pec
ant d
e n
o co
nn
ecta
r am
b el
s jo
ves,
de
pen
sar
que
el
seu
sis
tem
a i f
orm
at n
o és
vàl
id. I
pot
ser
sí q
ue
és v
àlid
per
a a
ques
tes
gen
erac
ion
s i p
el m
ón e
n e
l qu
e vi
ura
n.
Jo a
la u
niv
ersi
tat m
'hi t
robo
con
stan
tmen
t, la
difi
cu
ltat
de
con
nec
tar
amb
els
xava
ls q
ue
deu
en te
nir
en
tre
20 i
22 a
nys
. Jo
ente
nia
els
meu
s pr
ofes
sors
, per
ò cr
ec q
ue
ells
no
ens
ente
nen
a n
osal
tres
.
Qu
è n
o en
ten
en?
Com
s'e
stru
ctu
ren
els
mis
satg
es, e
n e
l nos
tre
cas,
com
s'e
stru
ctu
ra u
n
proj
ecte
, qu
e h
i ha
al d
arre
re, q
uè
com
un
ica.
.. el
s h
i cos
ta.
El f
orm
at, q
ue
és u
n s
enyo
r qu
e va
par
lan
t i p
rou
, per
a e
lls é
s el
men
ys
esti
mu
lan
t del
món
.
I s'a
vorr
eixe
n.
Viv
im e
n un
món
on,
per
la d
emoc
rati
tzac
ió d
el c
onei
xem
ent,
la g
ent h
a pe
rdut
l’es
peri
t crí
tic.
Apl
audi
m a
llò q
ue n
o en
tene
m i
cons
ider
em in
tel·l
i-
BB
TS
BB
RP
BB
TS
BB
JC
BB
JC
TS
RP
MA
11
JC
Ref
lexi
u, p
rofu
nd
, acu
rat,
per
fecc
ion
ista
i vi
sion
ari.
Jos
ep C
amp
s és
co-
fun
dad
or d
e l’e
stu
di A
rqu
itec
turi
a C
amp
s Fe
lip.
Tor
tosí
de
nai
xem
ent,
Cam
ps
va s
er r
econ
egu
t co
m a
You
ng
Arc
hit
ect
of
the
Year
el 2
013
jun
t am
b l’O
lga
Feli
p. J
un
ts h
an li
der
at u
n e
stu
di
d’a
rqu
itec
tura
de
pre
stig
i qu
e h
a re
but
nom
bros
os p
rem
is. P
aisa
t-ge
, ciu
tat,
en
torn
, hab
itat
ge, d
isse
ny.
L’a
rqu
itec
tura
com
a e
ina
d’in
nov
ació
i p
rogr
és, r
efle
x d
e la
soc
ieta
t i a
mb
voca
ció
de
serv
ei.
Jose
p C
amp
s té
un
dip
lom
a en
est
ud
is a
van
çats
d’A
rqu
itec
tura
a
l’ET
SAB
i és
pro
fess
or a
ssoc
iat
de
Pro
ject
es A
rqu
itec
tòn
ics
de
la
Ud
G. T
ot i
els
pre
mis
, pu
blic
acio
ns,
exp
osic
ion
s y
reco
nei
xem
ents
, en
Jos
ep n
o p
erd
les
gan
es d
’ap
ren
dre
, cré
ixer
i se
guir
en
dav
ant.
Jose
pCa
mps
Arq
uit
ecte
33
Perd
ona
però
en
aix
ò di
scre
po, B
ibia
na.
Jo
crec
qu
e el
s h
i ofe
reix
en
perq
uè
nec
essi
ten
qu
e se
guei
xin
sen
t con
sum
idor
s. I
per
tan
t, a
lgú
est
à di
ent q
ue
els
hem
d'o
feri
r u
na
cosa
nov
a ca
da a
ny.
És
l'ofe
rta
que
ha
esti
mu
lat l
a de
man
da.
No
hi e
stic
d'a
cord
. Hi h
a m
il in
icia
tive
s qu
e es
per
den
pel
cam
í. I n
omés
qu
eda
la q
ue c
onn
ecta
, la
que
fun
cion
a pe
rquè
est
à pe
nsa
da d
es d
'aqu
es-
tes
nov
es g
ener
acio
ns
i les
sev
es n
eces
sita
ts. J
o am
b el
Tik
Tok
ja n
o hi
co
nn
ecto
, no
és u
n fo
rmat
am
b el
que
em
sen
to c
òmod
a co
mun
ican
t.
El m
eu fi
ll de
10
an
ys h
o fa
.
Però
és
un
a re
volu
ció,
i ar
a em
pos
o h
isto
rici
sta,
qu
e va
com
ença
r fa
te
mps
, a m
itja
ns
del s
egle
XX
i n
o la
veu
rem
aca
bar.
La
revo
luci
ó di
gita
l és
, com
a m
ínim
, tan
impo
rtan
t com
la r
evol
uci
ó in
dust
rial
.
Un
a pr
egu
nta
, qu
è h
i ha
aban
s de
l for
mat
?
La id
ea.
La n
eces
sita
t.
De
con
nec
tar,
de
com
un
icar
, d'e
xpre
ssar
-se.
Posa
r or
dre.
Com
el l
len
guat
ge.
És
tot u
na
qües
tió
de ll
engu
atge
.
El l
len
guat
ge é
s el
form
at s
upr
em.
Els
gra
ns p
ensa
dors
hau
rien
de
ser e
ls s
ocio
lingü
iste
s, p
erqu
è to
t és
una
qües
tió
de ll
engu
atge
. Avu
i dia
el l
leng
uatg
e és
un
lleng
uatg
e te
cnol
ògic
, i
el ll
engu
atge
pos
tmod
ern
tam
bé; h
i ha
infi
nita
t de
lleng
uatg
es.
Però
el g
ran
dra
ma
és la
des
apar
ició
del
llen
guat
ge o
ral.
Si n
osal
tres
co
ntr
olem
70
0 o
80
0 p
arau
les,
la s
egü
ent g
ener
ació
en
té 2
00
i n
o sa
ben
ex
pres
sar
pen
sam
ents
com
plex
es p
er f
alta
de
voca
bula
ri.
Per l
a pr
eval
ença
de
la im
atge
, de
la ic
ona,
d'u
n al
tre
tipu
s de
ver
balit
zaci
ó.
És
igu
al a
qu
è et
vu
lgu
is d
edic
ar, l
lege
ix. P
erqu
è si
no,
no
sabr
às e
xpli
-ca
r le
s co
ses.
TS
BB
MA
TS
BB
RP
MA
BB
TS
MA
TS
MA
TS
RP
TS
Bibian
a Ba
llbé
"Gra
ns c
anvi
s va
n m
olt
lliga
ts a
les
nove
s ge
nera
cion
s qu
e te
nen
una
man
era
nova
de
com
unic
ar-s
e."
13
Rest
aura
ntPa
not.
Cas
a Fu
ster
La
maj
estu
osa
Cas
a Fu
ster
, obr
a d
e l’a
rqu
itec
te D
omèn
ech
i M
un
tan
er, m
arca
el p
un
t i f
inal
del
sen
yori
al P
asse
ig d
e G
rà-
cia.
Aqu
est
edif
ici i
mp
onen
t és
el m
arc
del
nou
pro
ject
e d
el
xef t
elev
isiu
Mar
c R
ibas
. A P
anot
, Rib
as c
onn
ecta
la g
astr
o-n
omia
cat
alan
a, b
asad
a en
pro
du
ctes
fres
cos
i de
tem
por
a-d
a, a
mb
un
a d
e le
s p
rin
cip
als
obre
s d
el m
oder
nis
me
cata
là.
En
trar
a P
anot
, a la
Cas
a Fu
ster
, és
tran
spor
tar-
se a
l’in
stan
t a
la c
uin
a d
el s
egle
pas
sat
amb
pla
ts i
sabo
rs q
ue
ens
aju
den
a
con
èixe
r la
cu
ltu
ra d
e l’è
poc
a. E
l res
tau
ran
t id
eal p
er p
arla
r d
el p
assa
t, e
l pre
sen
t i e
l fu
tur
del
s fo
rmat
s, p
er e
ntr
ar e
n u
n
tem
a at
emp
oral
: el f
ons
i la
form
a.
Passeig de Gràcia, 132, 08008 Barcelona
Form
at02
16
Què és el format?
El f
orm
at. L
a re
laci
ó en
tre
fon
s i f
orm
a. E
l deb
at e
tern
. Q
uè
pes
a m
és?
Qu
in d
els
dos
ap
orta
més
val
or?
És
pos
si-
ble
la fo
rma
sen
se c
onti
n-
gut?
Act
ual
men
t, s
embl
a qu
e el
form
at é
s el
tòt
em a
b-
solu
t. L
’evo
luci
ó d
e la
com
u-
nic
ació
pos
a so
bre
la t
aula
u
na
mu
ltit
ud
de
form
ats
di-
fere
nts
, qu
e es
tre
pit
gen
l’u
n
a l’a
ltre
. La
form
a, p
er t
ant,
ag
afa
pro
tago
nis
me,
infl
uei
x en
el l
len
guat
ge i
pos
a d
e re
lleu
, més
qu
e m
ai, l
es d
i-fe
rèn
cies
gen
erac
ion
als.
29
Aix
ò és
la h
istò
ria.
Les
ideo
logi
es s
ón u
na
fase
.
El q
ue fe
m n
osal
tres
és
inte
nta
r con
trol
ar l’
espa
i. Pe
rò s
i mir
es e
nre
re e
n
la h
istò
ria,
en
rela
ció
a al
lò q
ue tu
Ton
i dei
es d
e l'e
litis
me,
sem
pre
hi h
a ha
gut u
na
inte
nci
ó d’
anar
més
en
llà. T
roba
r un
form
at q
ue p
erm
eti s
orti
r de
les
con
dici
ons
de lí
mit
com
la fu
nci
ó, la
rela
ció,
la n
eces
sita
t...
Qua
n a
pare
ix la
idea
en
arq
uite
ctur
a, a
pare
ix c
om la
vol
unta
t prò
pia
d’ex
pres
sió
de l'
indi
vidu
, del
sub
ject
e, q
ue p
ot in
trod
uir u
n va
lor a
fegi
t. I a
pa
rtir
d'a
quí,
dura
nt to
t el s
egle
XX
com
ence
n a
apar
èixe
r el q
ue s
erie
n es
-tr
uctu
res
form
als,
és
a di
r, m
aner
es d
'est
ruct
urar
esq
uem
es. P
erò
clar
, aix
ò ha
aca
bat s
ent u
na c
osa
pers
onal
, mol
t allu
nyad
a, i
fi ns
i to
t, m
olt e
litis
ta.
Jo n
o sé
si s
’hau
ria
de to
rnar
al f
orm
at c
om a
pun
t de
part
ida,
a te
nir a
ques
t ta
uler
de
joc
com
ú. P
erqu
è el
form
at s
í que
es
pot c
ompa
rtir
am
b el
s al
tres
.
Les
idee
s só
n m
olt m
és v
agu
es, d
'alg
un
a m
aner
a.
I més
abs
trac
tes,
i m
és s
ubj
ecti
ves…
No
sé s
i el f
orm
at e
ns
perm
et s
er
un
a m
ica
més
obj
ecti
us.
En
s pe
rmet
com
part
ir u
n ta
ule
r de
joc
en e
l qu
e ca
dasc
ú d
e n
osal
tres
pot
inte
rven
ir m
és fà
cilm
ent e
n e
l pro
cés
crea
tiu
. Pe
rò o
n e
l can
al d
e co
mu
nic
ació
qu
e dè
iem
, no
s’h
agi t
ren
cat.
El f
orm
at e
t dón
a u
na
refe
rèn
cia
mol
t cla
ra. D
e fe
t, m
olte
s ve
gade
s,
quan
ten
s u
na
idea
nov
a t'a
culls
a u
n fo
rmat
i fa
s co
m u
n p
aral
·leli
sme.
A
ixò
és c
om u
n N
etfl
ix d
e n
o sé
qu
e, a
ixò
és c
om u
n L
inke
din
de
tal..
. pe
rqu
è en
s aj
uda
, per
què
és u
na
base
com
un
a i c
ompa
rtid
a.
Fixe
u-v
os q
ue
avu
i en
dia
, qu
an a
pare
ix u
na
idea
nov
a qu
e tr
iom
fa é
s ab
solu
ta. I
nst
agra
m, é
s ab
solu
t. I
no
hi h
a u
n In
stag
ram
mil
lor
que
l'In
s-ta
gram
. S’a
ssoc
ia m
arca
i pr
odu
cte.
Exa
cte.
Per
això
, tot
a pe
rson
a qu
e es
pla
nte
ja u
na
inn
ovac
ió id
eolò
gica
, com
en
el
terr
eny
de le
s id
ees
polí
tiqu
es, o
de
les
teor
ies
reli
gios
es o
tecn
ològ
i-qu
es...
ha
de c
omen
çar
de z
ero
i an
ar p
er u
n a
ltre
cam
í, n
o va
l l'a
nte
rior
.
Per
mi a
ques
ts g
ran
s ca
nvi
s va
n m
olt l
liga
ts a
les
nov
es g
ener
acio
ns
que
ten
en u
na
man
era
nov
a de
com
un
icar
-se.
Per
exe
mpl
e, a
ra In
stag
ram
s'
està
est
anca
nt i
su
rt T
ik T
ok. N
'heu
sen
tit a
par
lar?
Tik
Tok
és
el n
ou
Inst
agra
m d
els
jove
s en
tre
10 i
17 a
nys
.
TS
JC
BB
JC
BB
MA
BB
MA
BB
28
Més
qu
e lli
bert
at, t
ens
capa
cita
t d'a
uto
supe
rar-
te, p
erò
no
sé s
i és
un
av
anta
tge.
Des
prés
, hi h
a m
olts
tipu
s de
res
tric
cion
s: h
i ha
rest
ricc
ion
s m
onet
àrie
s, h
i ha
rest
ricc
ion
s m
enta
ls, h
i ha
rest
ricc
ion
s d'
espa
i... J
o cr
ec q
ue
hi h
a m
olts
form
ats,
per
ò qu
e le
s id
ees
cost
en m
és d
e so
rtir
i qu
e si
guin
alg
un
a co
sa d
'inte
rès
un
iver
sal.
Viv
im u
na
èpoc
a, p
roba
blem
ent,
on
es
desc
obre
ixen
mol
ts n
ous
for-
mat
s. P
er ta
nt,
des
d'u
n p
un
t de
vist
a fo
rmal
, és
més
am
plia
la c
apac
itat
de
com
un
icac
ió q
ue
ten
im, p
erò
en c
anvi
, viv
im e
n u
na
èpoc
a de
mol
t po
ques
idee
s. O
sig
ui,
les
idee
s, le
s id
eolo
gies
est
an d
esap
arei
xen
t, la
fi
loso
fi a
desa
pare
ix, e
l pen
sam
ent d
esap
arei
x.
Jo n
o di
ria
tan
t, p
erò
sí q
ue
hi h
a gr
ans
idee
s qu
e es
tan
mol
t am
agad
es
per
un
a ba
se d
'"in
foxi
caci
ó" to
tal.
Rec
ordo
qu
e qu
an te
nia
30
an
ys, p
odia
dir
-te
25 p
ensa
dors
i fi
lòso
fs
infl
uen
ts i
impo
rtan
ts. A
vui,
no
és q
ue
vin
gui i
ndo
cum
enta
t, p
erò.
..
A l'
arqu
itec
tura
pas
sa e
l mat
eix.
És
difí
cil t
roba
r u
na
fi gu
ra e
n e
l últ
ims
15 o
20
an
ys. N
eces
site
s di
stàn
cia
a ve
gade
s.
Perd
oneu
, per
ò ai
xò, e
n p
art,
era
eli
tism
e pu
r. H
i hav
ia p
ocs
pres
crip
-to
rs, p
ocs
rece
ptor
s d'
aqu
esta
pre
scri
pció
, poc
s le
ctor
s...
Ara
cir
cula
un
vol
um
inco
mpa
rabl
e d’
info
rmac
ió r
espe
cte
a la
res
ta d
e la
his
tòri
a de
la h
um
anit
at. T
oth
om é
s em
isso
r, to
thom
és
rece
ptor
. La
dem
ocra
titz
ació
tam
bé té
la s
eva
cara
neg
ativ
a, im
plic
a u
na
triv
iali
tza-
ció,
és
el p
reu
qu
e h
em d
e pa
gar.
Però
jo e
t dic
una
cos
a: to
t aix
ò qu
e es
tem
viv
int a
ra, a
caba
rà a
mb
la d
emo-
cràc
ia. L
a de
moc
ràci
a ta
l i c
om l’
hem
con
egut
fi ns
ara
, no
serà
igua
l d’a
quí
30 a
nys.
Aca
barà
am
b le
s id
eolo
gies
, la
gent
no
serà
de
dret
es o
d'e
sque
rres
.
RP
MA
RP
MA
JC
TS
MA
Sens dubte, estem immersos en una conversa
apassionada. Tant, que el dinar s’està refre-
dant a taula. Hem parlat de contingut, de codis,
d’ideologies… Fem punt i seguit i seguim apro-
fundint en el debat sobre els formats.
17
Enfoquem aquest tema amb una visió àmplia, de
context, fins i tot historicista, amb cinc per-
sonal itats molt diferents. Miquel Alzueta, Toni
Soler i Ricard Planas s’uneixen a Josep Camps i
Bibiana Ballbè.
Vers
03
"La
gràc
ia d
e qu
alse
vol m
ani-
fest
ació
cre
ativ
a ha
de
ser
desa
-fia
r el
s fo
rmat
s ex
iste
nts.
"To
ni Sol
er
26
BB
MA
BB
TS
MA
RP
MA
BB
MA
BB
RP
BB
RP
JC
No
hi e
stic
d'a
cord
. A v
egad
es, l
a co
nse
qüèn
cia
d'u
n fo
rmat
nou
és
un
a id
ea n
ova.
D'a
cord
. Em
ref
erei
xo a
que
van
un
its,
el n
ou fo
rmat
am
b u
na
idea
nov
a.
Exa
cte.
A v
egad
es d
iem
: “an
em a
form
atej
ar d
e n
ou”,
i el
que
fem
és
canv
iar q
ua-
tre
aspe
ctes
sup
erfi
cial
s pe
r con
tin
uar f
ent e
l mat
eix
o di
ent e
l mat
eix.
Aix
ò pa
ssa
amb
tot.
En
el f
ons,
l'h
ome
des
de q
ue
té c
onsc
ièn
cia
i lle
ngu
atge
, li p
reoc
upe
n u
na
sèri
e li
mit
ada
de c
oses
. La
nat
ura
lesa
, per
ex
empl
e, q
ue
pots
er a
l'h
ome
de C
rom
anyó
li p
reoc
upa
va d
’un
a fo
rma
i a n
osal
tres
en
s pr
eocu
pa e
l can
vi c
lim
àtic
. Li p
reoc
upa
va a
ixò,
li p
reo-
cupa
va l'
amor
, la
mor
t, e
tc. J
o cr
ec q
ue
no
hi h
a ta
nts
tem
es, h
i ha
mol
ts
més
form
ats
que
tem
es.
Però
, hi h
a in
fi n
itat
d'id
ees
i aqu
est é
s l'a
van
tatg
e.
El p
rim
er q
ue
va in
ven
tar
un
like
, ho
va fe
r pe
r ag
rada
r-li
a la
veï
na.
"Jo
et d
iré
que
m'a
grad
es i
et fa
ig u
n li
ke".
I la
pri
mer
a ve
gada
qu
e al
gú v
a re
bre
un
like
dev
ia p
ensa
r " a
ixò
és
mer
avel
lós,
li a
grad
o a
un
noi
". A
ra
s'en
vien
cen
ten
ars
de m
ilio
ns
de li
kes
cada
seg
on.
Perq
uè
ja é
s u
n ll
engu
atge
en
si.
Mol
tes
vega
des
hi h
a ar
tist
es q
ue
em p
regu
nte
n q
uè
hau
rien
de
fer,
i jo
se
mpr
e el
s re
spon
c qu
e el
qu
e h
an d
e fe
r és
lleg
ir, p
erqu
è to
t est
à en
els
lli
bres
. Tot
est
à en
el l
len
guat
ge.
Et c
ondi
cion
a el
pen
sam
ent.
És
la b
ase
del p
ensa
men
t.
És
un
est
at d
e co
nfo
rt. L
a ge
nt n
eces
sita
qu
e l'e
tiqu
etis
en
alg
un
lloc
i el
s fo
rmat
s se
rvei
xen
, un
a m
ica.
..
Per
orde
nar
, el q
ue
dèie
m a
ban
s, o
i?
Sí, e
m c
odifi
co.
Per
ò ai
xò ta
mbé
és
mol
t res
tric
tiu
.
Però
am
b la
res
tric
ció,
mol
tes
vega
des
tam
bé é
s on
ten
s m
és ll
iber
tat.
19
Entrem a Casa Fuster amb ganes de parlar. Es
nota. Ja abans de seure a taula, la conversa és
animada. Anècdotes, coneixences mútues, inter-
canvi d’idees sobre projectes… avui la tertúlia
promet ser llarga i fructífera.
Ja hem demanat: patates d’Olot, croquetes, coli-
flor a la brasa, canelons i pernil. I unes copes
de vi, sisplau. Així doncs, ara que ja no hi ha
més distraccions, li toca a la Bibiana centrar
la conversa. Comencem.
Panot. Casa Fuster
Barcelona
18.0
2.20
|
12
h.
20
En
el m
ón a
rtís
tic
on jo
em
moc
, en
ten
em c
om a
form
at a
llò e
xtre
mad
a-m
ent f
orm
al. E
ls a
rtis
tes
es g
uie
n p
er fo
rmat
s pr
eest
able
rts,
qu
e só
n la
fi
gura
o e
l pai
satg
e. T
enen
un
a co
difi
caci
ó, u
n ll
engu
atge
un
iver
sal q
ue
pots
en
ten
dre.
E
stic
seg
ur
que
el fo
rmat
con
dici
ona
el c
onti
ngu
t, i
això
és
el m
és in
te-
ress
ant p
er a
mi.
O s
igu
i, qu
e qu
alse
vol a
rtis
ta, q
uan
s’e
nfr
onta
a u
na
peça
gra
n o
pet
ita
o ve
rtic
al o
hor
itzo
nta
l, h
o fa
d'u
na
man
era
com
ple-
tam
ent d
ifer
ent.
Per
tan
t, c
onti
ngu
t i fo
rma
en a
ques
t asp
ecte
, ten
en u
n
vin
cle
enor
me.
No
crec
qu
e es
pu
gui p
arla
r n
omés
de
form
at, d
es d
'un
a pe
rspe
ctiv
a fo
rmal
, sin
ó qu
e el
form
at e
n s
í mat
eix
té u
n c
onti
ngu
t, u
na
lín
ia tà
ctil
, in
tel·l
ectu
al.
I un
a m
aner
a d'
expl
icar
les
cose
s i d
'arr
ibar
a c
oncl
usi
ons.
La
gràc
ia d
e qu
alse
vol m
anif
esta
ció
crea
tiva
ha
de s
er d
esafi
ar
els
form
ats
exis
ten
ts,
no?
Tot
s as
pire
m a
ser
ori
gin
als,
i en
can
vi jo
est
ic e
n u
n m
ón o
n a
ixò
està
mol
t cas
tiga
t.
Ara
par
lo d
e te
levi
sió.
Si t
u v
as a
ven
dre
un
a id
ea i
diu
s: “
aqu
esta
idea
és
mev
a i n
omés
l'h
e fe
t jo”
, des
con
fi en
. Vol
en q
ue
els
port
is u
na
cosa
qu
e ja
s'h
a fe
t a 2
0 p
aïso
s i h
a fu
nci
onat
. Cre
c qu
e ta
mbé
pas
sa e
n a
ltre
s di
scip
lin
es. E
stic
seg
ur
que
mol
ts e
dito
rs, p
er e
xem
ple,
vol
en r
èpli
ques
de
la n
ovel
·la d
'èxi
t d'u
n c
ert p
aís.
Sen
s du
bte.
L’es
clav
itu
d de
l for
mat
. Jo
crec
qu
e va
en
con
tra
del t
empe
ram
ent,
di
gueu
-ne
espo
nta
ni,
de q
ual
sevo
l cre
ador
. Per
ò, a
la v
egad
a, s
upo
so
MA
TS
MA
TS
Què
és
el fo
rmat
per
vo-
salt
res?
Què
ent
eneu
per
fo
rmat
, és
un m
itjà
, és
una
eina
, és
una
idea
en
sí?
BB
21
que
és u
na
ein
a pe
rqu
è la
indú
stri
a cu
ltu
ral f
un
cion
i. Pe
rqu
è si
no
hi h
a pa
ute
s, c
omen
ces
cada
veg
ada
de z
ero,
no?
Posa
r or
dre
al c
aos.
Un
a m
ica,
sí.
Però
, al m
atei
x te
mps
lim
ita,
no?
Tu
cre
us
que
busq
ues
, des
del
pu
nt d
e vi
sta
crea
tiu
, tre
nca
r el
form
at,
o bu
squ
es u
na
rela
ció
entr
e el
form
at i
el c
onti
ngu
t?. P
enso
qu
e n
o h
i h
a ta
nts
form
ats
dife
ren
ts. P
roba
blem
ent e
stig
uin
mol
t vin
cula
ts a
as
pect
es tè
cnic
s o
tecn
ològ
ics.
Si a
gafe
m e
l for
mat
de
que
trob
em e
n e
l ci
nem
a o
en la
tele
visi
ó, v
eiem
qu
e, é
s u
n fo
rmat
qu
e ve
del
tub
catò
dic,
qu
e et
dón
a u
na
pan
talla
, un
a di
men
sió,
no?
En
el m
ón d
e l'a
rt, l
’ori
gin
alit
at é
s u
n v
alor
, tot
i qu
e jo
hi e
stic
en
con
tra.
Pe
r a
mi l
'ori
gin
alit
at n
o és
un
val
or e
n s
i mat
eix.
Si a
lgú
diu
, com
dei
a ab
ans
el T
oni "
això
nom
és h
o fa
ig jo
" i a
pare
ix u
n s
enyo
r qu
e en
gan
xa
burr
os v
olan
t del
sos
tre,
evi
den
tmen
t no
ho
fa n
ingú
més
. Aix
ò en
el
món
de
l'art
con
tem
pora
ni s
eria
un
act
iu.
En
alt
res
sect
ors,
com
qu
an e
n la
lite
ratu
ra d
eter
min
ats
escr
ipto
rs v
an
vole
r tr
enca
r el
form
at c
rean
t un
a n
ova
visi
ó de
l tex
t, n
o n’
ha
qued
at
res.
Com
aqu
ell e
scri
ptor
qu
e n
omés
esc
rivi
a am
b u
na
voca
l. N
omés
era
la
vol
un
tat d
e tr
enca
r u
n fo
rmat
o u
nes
reg
les
pree
stab
lert
es.
Jo m
e'n
rec
ordo
d’a
lgu
na
reu
nió
de
guió
, a p
rogr
ames
d'e
ntr
eten
imen
t,
que
algú
dei
a "p
odrí
em fe
r ta
l cos
a en
el p
lató
, qu
e ai
xò n
o s’
ha
fet m
ai",
i e
l dir
ecto
r re
spon
ia "
si n
o s'
ha
fet m
ai, s
erà
per
algu
na
cosa
".
Aix
ò és
ver
itat
. Per
ò ta
mbé
és
cert
qu
e qu
an a
lgú
, fi n
alm
ent,
s'a
trev
eix
a ap
osta
r pe
r u
n fo
rmat
qu
e n
o s'
ha
fet m
ai i
fun
cion
a, r
evol
uci
ona
el
mit
jà. L
lavo
rs, d
e co
p, to
thom
com
ença
a fe
r “r
eali
ties
”, p
er e
xem
ple.
Hi
ha
d'h
aver
alg
ú a
qu
i se
li p
erm
eti,
o qu
e ti
ngu
i la
vale
nti
a su
fi ci
ent,
com
pe
r tr
enca
r el
form
at i
toca
r l'è
xit.
O e
l pre
stig
i i la
cap
acit
at d
e ri
sc s
ufi
cien
t.
Qua
n ai
xò té
èxi
t, no
rmal
men
t no
és q
ue e
s tr
enqu
i el f
orm
at, s
inó
que
s'in
-ve
nta
un n
ou fo
rmat
. Qua
n al
gú v
a pi
ntar
per
pri
mer
a ve
gada
un
quad
re
rodó
, per
ent
endr
e'ns
, a d
ifer
ènci
a de
ls q
uadr
es re
ctan
gula
rs o
qua
drat
s...
BB
TS
BB
JC
MA
TS
BB
TS
MA
"El f
orm
at e
n sí
mat
eix
té u
n co
ntin
gut,
una
línia
tàct
il,
inte
l·lec
tual
."Miquel
Alz
ueta
23
És
un
form
at n
ou.
...és
un
a so
rpre
sa, é
s u
n fo
rmat
nou
. A la
tele
visi
ó, q
uan
hi h
a u
n fe
no-
men
de
prog
ram
a qu
e tr
enca
am
b el
qu
e ve
iem
hab
itu
alm
ent i
té è
xit,
n
o és
tan
t qu
e h
agi t
ren
cat,
sin
ó qu
e h
a cr
eat u
n e
spai
de
com
un
icac
ió.
Per
ò n
o és
un
a n
ova
form
a d
e co
mu
nic
ar-s
e am
b l'e
spec
tad
or. I
p
roba
blem
ent
és a
ixò
el q
ue
té v
alor
, rea
lmen
t. O
sig
ui,
la id
ea d
e tr
enca
r el
for
mat
per
inte
nta
r se
r in
nov
ador
, nov
íssi
m, c
rec
que
és
un
a ru
cad
a.
Els
form
ats
són
rece
ptac
les
on t'
hi p
oses
. Per
a m
i, el
més
impo
rtan
t és
la
idea
, hi h
a fo
rmat
s m
olt i
nnov
ador
s pe
rò n
o di
uen
res.
Per
què
en e
l fon
s,
no h
i ha
un b
ackg
roun
d qu
e ag
uant
i tot
allò
.
El q
ue
has
de
trob
ar s
ón fo
rmes
qu
e s'
adap
tin
al q
ue
vols
com
un
icar
o
al q
ue
vols
cre
ar. I
uti
litz
ar le
s ei
nes
i el
s m
edis
més
ade
quat
s pe
r al
di
scu
rs q
ue
vols
tran
smet
re.
Però
a v
egad
es, e
l for
mat
tam
bé é
s u
na
idea
en
sí.
Cla
r, a
ixò
és e
l qu
e és
inte
ress
ant.
Mir
a, p
er e
xem
ple
Inst
agra
m. I
nst
agra
m, fi
ns
fa q
uat
re d
ies
era
quad
rat,
i d
e co
p, e
l nou
form
at d
els
stor
ies
van
tren
car
i van
rev
olu
cion
ar c
om-
plet
amen
t la
man
era
com
en
s co
mu
niq
uem
.
Sí p
erò,
ara
ho
has
dit
, la
man
era
com
en
s co
mu
niq
uem
. Per
ò, q
uè
co-
mu
niq
uem
?
És
mol
t dif
eren
t el q
ue
com
un
iqu
em a
mb
els
stor
ies
i el q
ue
com
un
i-qu
em a
mb
els
post
s.
Evi
den
tmen
t. P
erò
la id
ea p
reex
iste
nt o
els
val
ors
hi h
an d
e se
r, ti
ngu
is
el fo
rmat
qu
e ti
ngu
is. P
esa
però
no
con
dici
ona
la id
ea.
El f
orm
at é
s ta
n p
oten
t com
el c
onti
ngu
t. Ò
bvia
men
t, d
arre
re d
e to
t hi
ha
el r
elat
, la
idea
. Pen
so q
ue
són
cos
es p
aral
·lele
s, a
vui e
n d
ia.
Jo c
rec
que
som
un
a m
ica
escl
aus
del f
orm
at, d
e la
imat
ge i
fi n
s i t
ot d
e la
prò
pia
idea
pre
con
cebu
da q
ue
ten
im a
la m
ent.
No
hi h
a u
n fo
rmat
nou
sen
se u
na
idea
nov
a.
JC
MA
RP
MA
BB
JC
BB
RP
BB
RP
JC
RP
MA