utilitzem correctament les cremes solars?
DESCRIPTION
Autora: Paula Ensesa Ibáñez | Tutora: Montserrat Bolós | Tema: Crema solarTRANSCRIPT
Paula Ensesa IbáñezTutora: Montserrat Bolós
2n BatxilleratAula 2.2
Institut Montserrat5 de Novembre de 2014
Utilitzem correctament
LES CREMES SOLARS?
1
ÍNDEX:
1. Introducció..............................................................................................pàg.3
2. Objectius.................................................................................................pàg.4
3. Part teòrica..............................................................................................pàg.5
3.1 Les radiacions solars i les seves característiques...........................pàg.5
1.1. Tipus de radiacions solars.....................................................pàg.6
3.2 Factors que influeixen a la radiació solar que arriba a
la superfície terrestre........................................................................pàg.9
3.3 La pell humana.................................................................................pàg.11
3.3.1 Capes i parts de la pell........................................................pàg.11
3.3.2 La melanina..........................................................................pàg.12
3.3.3 Fototipus de pell...................................................................pàg.13
3.3.4 Mecanismes de defensa de la pell
contra els rajos UV.................................................................pàg.15
3.4 Acció de la radiació solar en les persones ..................................pàg.16
3.4.1 Perjudicis de les radiacions solars........................................pàg.17
3.4.2 Beneficis de les radiacions solars .......................................pàg.21
3.5 La crema solar .................................................................................pàg.22
3.5.1 Composició...........................................................................pàg.23
3.5.2 Tipus........................................................................................pàg.23
3.5.2.1 Bronzejadors ...................................................................pàg.23
3.5.2.2 Fotoprotectors.................................................................pàg.24
3.5.3 Factor de protecció solar (FPS)..............................................pàg.27
2
3.6 Protocol d’ús dels fotoprotectors..................................................pàg.28
3.7 Mites relacionats amb la crema solar...........................................pàg.29
4. Part pràctica...........................................................................................pàg.34
4.1 Elaboració d’una crema solar.......................................................pàg.34
4.2 Estudi de l’ús de cremes solars en una
mostra de població........................................................................pàg.37
4.3 Elaboració d’un fulletó informatiu sobre
el protocol d’ús de cremes solars..................................................pàg.41
5. Conclusions.............................................................................................pàg.42
6. Bibliografia..............................................................................................pàg.43
7. Annexos..................................................................................................pàg.46
7.1 Annex 1.............................................................................................pàg.46
7.2 Annex 2.............................................................................................pàg.49
3
1. INTRODUCCIÓ:
En plantejar-me el tema del treball de recerca, vaig escollir un tema en
l’àmbit de la psicologia, però després de buscar bibliografia em vaig
adonar que el tema no em convencia. Després de parlar amb la meva
tutora vaig escollir finalment el tema de la protecció solar. Com que
sempre m’ha agradat el món de la cosmètica, vaig trobar que aquest
tema li era proper. Per tant, la primera dificultat amb la qual he topat ha
estat l’elecció del tema. A mesura que he anat treballant i aprofundit
en el tema, el meu interès ha anat creixent. Fins i tot, el temps se m’ha
fet curt i m’hagués agradat ampliar una mica més la part experimental.
Concretament la part de testar la crema solar que he elaborat.
En el marc teòric m’ha estat de molta ajuda el fet de tenir familiars
farmacèutics, que m’han facilitat, d’una banda, el poder elaborar la
crema solar en una farmàcia i, de l’altra, m’han facilitat una part de la
bibliografia.
També m’ha estat útil, de cara a l’enquesta l’aprenentatge dels
qüestionaris de Google que vam aprendre el curs passat i que m’han
facilitat el buidatge de les respostes. He obtingut molta col·laboració de
familiars i amics en respondre l’enquesta sobre l’ús de les cremes solars,
als quals els estic molt agraïda. Cal dir, però, que la mostra no és
representativa i per tant, les conclusions que es dedueixen de
l’enquesta no tenen validesa general.
Una altra de les dificultats que he trobat ha estat el factor temps, degut
al haver de compaginar els estudis de segon de batxillerat amb
l’elaboració del treball.
Finalment, puc dir que he gaudit realitzant el treball, sobretot la part
pràctica, on he pogut fer servir els coneixements que havia aprés en la
part teòrica.
Per acabar, vull agrair als meus oncles el seu ajut en la part pràctica
d’aquest treball.
4
2. OBJECTIUS:
Els objectius d’aquest treball de recerca són:
Conèixer de què estan formades i com actuen les cremes solars.
Fer i testar una crema solar.
Conèixer si la població es protegeix adequadament de les radiacions
solars.
Elaborar un fulletó on es faci incidència en els aspectes d’ús de les
cremes solars que la població encara no segueix correctament.
5
3. PART TEÒRICA:
3.1 LES RADIACIONS SOLARS:
El Sol és la única estrella del Sistema Solar, és a dir, l’únic objecte capaç de
produir energia per si mateix. L’energia emesa pel sol és energia radiant, és a
dir, l’energia que transporten les radiacions electromagnètiques.
Una ona electromagnètica, és la propagació en forma d’ones transversals*,
d’un camp elèctric i d’un camp magnètic i tenen un conjunt de paquets
d’energia anomenats fotons emesos i absorbits pels àtoms.
Hi ha molts tipus de radiacions electromagnètiques. Totes tenen un conjunt de
paquets d’energia anomenats fotons emesos i absorbits pels àtoms; i es
diferencien les unes de les altres per una propietat anomenada longitud d’ona
(λ), que és la distància entre dos punts consecutius d’una ona que estan en la
mateixa fase.
Les radiacions solars electromagnètiques que arriben a la superfície terrestre i
ens perjudiquen si en rebem en excés són: UVA, UVB, UVC, llum visible i IR.
D’aquestes radiacions, s’ha vist que 56% de la radiació solar que arriba a la
superfície terrestres és la radiació infraroja, el 39% és llum visible i per acabar,
rebem un 5% de radiació ultraviolada, aquesta última és la causant de les
cremades a la pell, de les mutacions genètiques i és la més perillosa, ja que és
la més energètica.
Anomenem constant solar a l’energia que incideix per unitat de superfície;
aquesta varia durant l’any un 3% a causa de l’el·lipticitat de l’òrbita terrestre.
Aquesta energia és una barreja de radiacions de longituds d’ona entre 200 i
4000 nm, que es classifica en radiació ultraviolada, llum visible i la radiació
infraroja.
S’ha vist que 56% de la radiació solar que arriba a la superfície terrestre és la
radiació infraroja, el 39% és llum visible i per acabar, rebem un 5% de radiació
ultraviolada; aquesta última és la causant de les cremades a la pell, de les
mutacions genètiques i és la més perillosa ja que és la més energètica.
*Ona tranversal: Són aquelles ones que
les seves partícules vibren perpendicular
a la direcció de propagació
6
3.1.1 Tipus de radiació solar:
Com he anomenat abans, hi ha els
següents tipus de radiació solar:
Ultraviolada o UV: És la radiació de
menor longitud d’ona,
(aproximadament entre 400 i 15 nm).
Per això, és la que porta més
energia. Les ones amb longitud
d’ona de menys de 300 nm són les
que poden inferir i alterar les
molècules de l’ADN, per tant, les més
perilloses.
Segons la longitud d’ona es distingeixen els següents subtipus de
rajos ultraviolada:
UVA (320-400 nm): Són el 95% del rajos UV i estan presents
durant tots el moments del dia, traspassen els núvols i els
vidres.
Bronzegen d’immediat, però el seu resultat és poc durador.
Penetren fins les capes més profundes de la dermis, on
provoca alteracions cel·lulars i causen l’envelliment prematur
de la pell (arrugues, taques i falta d’elasticitat) a més de
provocar càncer.
Aquest tipus és el que té la longitud d’ona més gran, per tant
la menys energètica, per això podríem dir que són les menys
perjudicials, però tampoc és del tot cert, ja que són els rajos
que ens arriben més a la nostra superfície i per tant més
quantitat d’aquests rebem.
UVB (290-320 nm): Penetren menys que els UVA, el 90% es
bloquejada per la capa d’ozó i per l’oxigen de l’atmosfera,
7
però com la seva longitud d’ona és més petita que els rajos
UVA és més energètica i resulta més perjudicial per la biosfera.
Provoca major efecte sobre la pell, ja que danyen l’epidermis
més superficial, per això és el causant del melanoma i la seva
intensitat varia segons l’estació de l’any, l’hora del dia, si hi ha
núvols, si estàs a la neu, etc.
Aquests rajos ultraviolats ens proporcionen la vitamina D, molt
important per nosaltres, com explicaré més explícitament més
endavant.
Filtra fàcilment les ulleres de sol, la roba i els filtres solars.
L’excés dels UVB provoca enrogiment, escorxament, butllofes,
escalfor i dolor.
UVC (<290 nm): Les seves
radiacions són les més agressives
de totes, ja que és la radiació UV
que té la longitud d’ona més
curta (270- 290nm) i per tant les
més energètiques. Aquestes
però, són absorbides gaire bé
totalment per la capa d’ozó i no
causen dany a les cèl·lules epitelials.
NOMBRE ABREVIACIÓN LONGITUT D’ONA
(nm)
ENERGIA PER
FOTÓ (eV)
Ona llarga UVA 400 – 320 3,10 - 3,87
Ona mitja UVB 320 – 280 3,87 - 4,43
Ona curta UVC 283 – 200 4,43 - 6,20
8
Els UVC són absorbides per la part més exterior de l’atmosfera,
especialment per la capa d’ozó. D’una banda, quan penetren
per la capa d’ozó el que fan és trencar les molècules d’oxigen
molecular; al trencar-se s’originen molècules d’oxigen
monoatòmiques molt reactives i s’enllacen amb una altra
molècula d’oxigen molecular formant O3 (ozó).
D’altra banda, unes altres radiacions UVC són absorbides per la
capa d’ozó, ja que aquestes trenquen les molècules d’ozó.
Així doncs, hi ha dues maneres de que siguin filtrades les
radiacions UVC i això provoca un procés dinàmic, perquè unes
radiacions formen l’ozó i les altres el destrueixen, per tant,
podríem dir que és com una cadena.
Un dels problemes mediambientals actuals és l’anomenat “forat
de la capa d’ozó”. Hi ha molècules contaminants que trenquen
les molècules d’ozó i per tant, fem que aquest compost
disminueixi més ràpidament que no es forma. Això fa que es filtri
més radiació UVC i aquest arriba a la Terra en més quantitat.
Només els núvols del tipus cúmuls i bastant grans, que tinguin un
gruix important, són els que poden absorbir la radiació
ultraviolada. Els altres tipus de núvols no, fins i tot alguns poden
actuar com miralls o tenir l’efecte lupa i incrementar les intensitats
d’aquests rajos. Això ens ve a dir que, per molt que hi hagi núvols,
la radiació UV arriba a la superfície de la Terra.
Visible: És la radiació de efecte lluminós, on la seva longitud d’ona
està entre 360 nm i 760 nm.
Té una gran influencia pels éssers vius per l’energia que porta.
La llum visible travessa amb bastant eficàcia l’atmosfera, però quan
hi ha núvols o masses de pols part d’aquesta radiació és absorbida o
reflectida.
Infraroig (IR): La seva longitud d’ona és llarga, de més de 760 nm, és
a dir, que porta poca energia. En canvi, és la responsable
9
d’augmentar l’agitació de les molècules, ja que xoquen més entre sí
i això provoca l’augment de la temperatura. Per tant podem dir que
tenen efecte tèrmic.
Els infrarojos, potencia a la radiació UV, és a dir, que quan més
radiació infraroja hi ha, més perillosa és la radiació ultraviolada.
Com he dit anteriorment, segons la seva longitud d’ona, tindran més o
menys energia. Si la longitud d’ona és més gran, menys energia rebem;
per tant, si la longitud d’ona és més petita obtenim més energia i més
perjudicial és.
Això ho podem comprovar amb la següent fórmula:
E = h· υ= h ·
On υ és la freqüència, h la constant de Planck i E l’energia.
3.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA RADIACIÓ SOLAR QUE ARRIBEN
A LA SUPERFÍCIE TERRESTRE:
La quantitat de radiació solar no arriba sempre de la mateixa manera, depèn
dels diversos factors que són:
La capa d’ozó: Actua com a filtre de la radiació UV, ja que reté la major
part del UVC, els més energètics i perillosos. De totes maneres, si
disminueix el gruix d’ozó a l’alta atmosfera, els UVC la penetraran més i
serà un problema per la nostra salut.
L’altitud: A major altitud, menys quantitat d’atmosfera ha de travessar els
rajos ultraviolats. Se sap que cada 300 m d’altitud augmenta un 4% la
radiació UV.
10
Latitud: Existeix una major intensitat de les
radiacions solars en les zones pròximes a
l’equador. Com ja sabem la Terra està
inclinada, per tant, la zona on arriben més els
rajos solars és a l’equador, com podem veure
en l’ imatge.
Obliqüitat: Depenen de la latitud i de les estacions de l’any. La quantitat
de radiació UV de tots els tipus ens arriben a la terra depenent de la
hora i de l’angle que els rajos solars formen amb la superfície terrestre.
Les primeres i últimes hores del dia la radiació viatge un llarg camí a
través de l’atmosfera, això significa que arribarà menys quantitat de
rajos UV. Pel contrari, al mig dia els rajos tenen menys camí que travessar
i cauen amb major intensitat.
El clima: Els núvols gruixuts i l’ humitat absorbeixen les radiacions. Els
núvols fins només absorbeixen les radiacions un 10% excepte el núvol
cúmul( ), que és un tipus de núvol que fa efecte lupa i concentra els
raigs.
Superfície: Segons el tipus de superfície en la qual ens trobem es
reflectiran més o menys el rajos solars. Per exemple, una superfície
nevada reflecteix el 80%, una de sorra seca, reflecteix el 25%, l’aigua el
20%, l’herba un entre el 15%i el 20%, l’asfalt el 3%, etc.
11
3.3 LA PELL HUMANA:
La pell és l’òrgan més extens de l’organisme i cobreix tot el cos. La seva funció
és protegir l’interior del nostre cos de l’exterior.
3.3.1 Capes i parts de la pell:
Està constituïda per tres capes:
EPIDERMIS: És la capa més externa de la pell i es renova cada sis o
vuit setmanes.
Està dividida en cinc capes, que són: Capa còrnia, capa translúcida,
capa granular superficial, capa espinosa, capa basal. Però només
explicaré la capa més externa i la més interna de l’epidermis, ja que
les altres no són rellevants de cara aquest treball.
1. Capa còrnia: Formada per queratinòcits, que són unes
cèl·lules que es troben a la base de la capa còrnia, aquests
maduren i són les cèl·lules que formen l’epidermis.
Aquesta capa, conté proteïnes fibroses (queratines) i
l’acumulació de cèl·lules mortes, al que li diem pell morta.
Aquesta capa es renova constantment i evita l’entrada de
substàncies estranyes de l’exterior i alhora extreu els fluids
corporals.
Dins d’aquesta capa hi trobem un altre tipus de cèl·lules: els
melanòcits. Els melanòcits són les cèl·lules productes de
melanina, un pigment de la pell.
2. Capa basal: És la capa més profunda de l’epidermis i està
formada per cèl·lules basals que es divideixen constantment
formant nous queratinòcits.
12
DERMIS: És la capa mitja de
la pell on hi trobem l’elastina,
fibra responsable de
l’elasticitat de la pell, que es
va perdent al llarg dels anys.
En aquesta capa es troben
els receptors del dolor i del
tacte.
A la dermis hi trobem: els vasos sanguinis, les glàndules sebàcies, que
secreten el greix, els fol·licles del pèl, les glàndules sudorípares, que
secreten la suor i nervis.
HIPODERMA: És la capa més profunda de la pell, formada per una
xarxa de cèl·lules de col·lagen. Aquesta capa protegeix el cos de
cops, ja que els esmorteeix.
3.3.2 La melanina:
La melanina és una substància responsable
de la pigmentació de la pell i actua com a
defensa natural contra els rajos UV.
Com veiem a la fotografia, es sintetitza dins
els melanòcits, que es troben a la capa
epidèrmica, més específicament, en el
citoplasma i nucli les cèl·lules de la pell anomenades melanòcit. Es
troba en la capa epidèrmica, perquè així pugui reaccionar amb els
rajos ultraviolats i no penetrin més enllà. Així s’eviten lesions en les capes
més profundes de la pell.
Cada persona té una quantitat diferent de melanina depenent de les
seves característiques físiques, és a dir, depenent del fototipus de pell de
cadascú. Per exemple, les persones que tenen la pell més fosca,
obtenen i generen més quantitat de melanina que les persones que
tenen la pell més clara.
13
Aquesta substància es va gastant cada vegada que ens exposem al
Sol, i a mesura que anem envellint se’n sintetitza menys. Aquest és un
dels motius pel qual ens anem fent més vulnerables al sol.
Quan els rajos UVB provinents del sol arriben a la pell, els absorbeix
formant melanina, la melanina els absorbeix i els utilitza per canviar la
seva estructura química adquirint una coloració fosca que anomenem
bronzejat. Aquest bronzejat és el que ens dura més en la pell i se li diu
pigmentació indirecta.
D’altra banda, també podem fer reaccionar la melanina amb els rajos
UVA. En aquest cas, aquests rajos UV fan reaccionar la melanina ja
existent en la pell, sense sintetitzar-la, de manera que provoca una
pigmentació directa, és a dir, un bronzejat que dura poc en la nostra
pell.
3.3.3 Fototipus de pell:
S’ha classificat la pell humana en sis tipus diferents. Segons el fototipus
de pell, d’una persona tindrà una capacitat o altra per fer front a les
radiacions solars. Els diferents fototipus es fonamenten en els trets físics
de cadascú (color d’ulls, de cabell, de pell, nombre de pigues, etc.)
Els classifiquem en sis fototipus on els podrem veure diferenciats en la
següent taula:
14
Trets físics
Com afecta la
radiació UV Imatge
Fototipus I
Pell molt clara,
cabell generalment
pèl roig i a
vegades ros, ulls
clars (normalment
blaus però també
poden ser verds),
solen tenir moltes
pigues.
Presenten intenses
cremades solars,
no es pigmenten
mai i solen patir
reaccions
al·lèrgiques pel
sol.
Fototipus II
Pell clara amb
pigues, pèl ros o
pèl roig, ulls blaus
o verds.
Es cremen
fàcilment i
intensament,
lleugerament es
pigmenten i es
descamen a
vegades la pell.
Fototipus III
Normalment són
els europeus. Pell
blanca i amb
menys pigues.
Són els individus
que és cremen
moderadament i
es pigmenten.
Fototipus IV
Tenen una pell
habitualment
morena i sense
pigues. Cabell i
ulls foscos. Serien
les races
mediterrànies,
orientals, etc.
Individus que es
cremen
moderadament o
mínimament. Es
pigmenten amb
facilitat i de forma
immediata al
exposar-se al sol.
15
Fototipus V
Tenen la pell més
fosca que la del
fototipus IV, més
pigmentada i
també amb el
cabell i els ulls
foscos.
Es cremen rares
vegades, molt poc.
Es pigmenten amb
una reacció
immediata amb
facilitat i
intensitat.
Fototipus VI Són els individus
de raça negra.
No és cremen mai,
es pigmenten
intensament i
també sempre
amb una reacció
immeditat.
3.3.4 Mecanismes de defensa de la pell contra la radiació
UV:
El mecanisme de defensa que té la nostra pell és la formació de
melanina, que es manifesta amb la pigmentació, és a dir, el color
bronzejat.
Un altre mecanisme de defensa és l’engruiximent de l’epidermis i de la
dermis (capa còrnia), això dependrà del fototipus de cada persona
serà més dèbil davant del sol o més resistent.
Per acabar, l’últim mecanisme de defensa que té la nostra pell és la
secreció de suor que contenen àcid urocànic que actua com filtre solar,
ja que absorbeix la radiació UV que rebem. A més a més està
composta majoritàriament per aigua i que absorbeix la calor de la
superfície de la pell per evaporar-se. Aquesta aconsegueix reduir la
temperatura corporal.
16
Són els únics mecanismes de defensa per protegir-se davant del sol i per
això, no ens és suficient amb aquesta protecció solar natural per
algunes persones, com les de fototipus I, II i III. Per això tenim l’ajuda de
les cremes solars o peces de roba.
3.4 ACCIÓ DE LA RADIACIÓ SOLARS EN LES PERSONES:
Índex UV solar mundial:
L’índex UV solar mundial representa una estimació de la radiació ultraviolada
solar màxima en la superfície de la Terra, tot i que aquestes radiacions no
arriben amb la mateixa intensitat al llarg del dia. Pel matí va augmentant
l’intensitat fins el mig dia, que és on trobem la quantitat màxima de rajos UV, i
després per la tarda va disminuint.
El càlcul d’aquest índex ens permet valorar el grau perjudicial per la nostra pell
segons les diferents longituds d’ona UV. És una predicció de la quantitat
màxima de la radiació UV perjudicial per la pell que arribarà a la superfície
terrestre al mig dia solar.
Els valors que adopta l’índex UV solar mundial va des del zero cap amunt.
Quant major sigui l’índex, més probabilitat que els rajos UV danyin la pell i els
ulls, i el temps que trigarà en ocórrer aquests danys serà menor.
El major índex UV solar el trobem als països propers a l’equador que pot arribar
a un valor de 20 a l’estiu, però al nostre continent, Europa, en la mateixa
estació de l’any,normalment el seu valor no sol ser major a 8.
Segons un llibre virtual de cosmètica solar de l’ Universitat de Barcelona el
treball de Cost-713 Action, l’índex UV es divideix en:
17
ÍNDEX UV NIVELL DE
RADIACIÓ
FPS PELL CLARA FPS PELL FOSCA
0-2 Baix 15 8
3-5 Moderat 25 15
6-7 Alt 30 25
8-10 Molt alt Extrem 40 30
+11 Extrem Extrem 50+ Extrem 40
En ocasions aquest índex UV solar mundial explicat anteriorment, són
promoguts pels fabricants de les cremes de protecció solar o de cosmètics, o
per les autoritats locals sense saber que existeix ja uns acords internacionals
àmpliament acceptat sobre l’ utilització de l’índex UV solar mundial.
Aquesta diversitat pot causar confusions entre la població de l’importància
dels diferents valors del que anomenen índex UV solar mundial per la salut, ja
que ens dona l’ informació uniforme sobre els nivells d’exposició UV diaris.
3.4.1 Perjudicis de les radiacions solars:
Quan arriba l’estiu gairebé tothom vol bronzejar-se, però no s’és prou
conscient de les conseqüències d’un excés de exposició a les radiacions
solars.
Danys a la pell causats pel sol:
El càncer de pell és un dels efectes greus de l’exposició excessiva a la
radiació solar. Però també hem d’evitar els efectes més lleus, ja que poc
a poc és van convertint en problemes de salut al llarg del temps sinó els
tenim en compte. Aquests són:
- Les cremades: Les cremades de la pell causada pel sol és l’efecte més
agut. Quan ens exposem al sol, arriba un moment que la nostra
melanina ja no pot absorbir més radiació UV, ja sigui per la quantitat de
melanina que tinguem a la pell o per la quantitat de radiació UVA i UVB
que rebem. En aquest moment la radiació UV danya unes molècules
18
d’ARN s’inicia ràpidament un procés inflamatori amb l’objectiu
d’alliberar aquestes cèl·lules danyades de la pell per evitar el càncer de
pell. Aquest procés és la cremada solar que provoca aquesta vermelló
de la pell.
- L’herpes labial: L’ herpes labial és una infecció que causen nafres als
llavis i és com les cremades, un efecte lleu per prevenir efectes més
greus.
- L’envelliment prematur: Si al llarg de la vida rebem molta radiació
ultraviolada la pell va perden la elasticitat que té i és el que anomenem
envelliment prematur.
- Hiperqueratosi: Es moren les cèl·lules i això provoca un engruiximent de
la capa còrnia de la pel causada principalment pels rajos UVA.
- Alternacions de la pigmentació: És a dir, les pigues, les taques, etc.
Les alteracions de la pigmentació de la pell és quan la pell presenta un
color massa fort o massa dèbil.
Hiperpigmentació: És l’excés de melanina es manifesta per
una pigmentació massa forta.
Hipopigmentació: Deficiència de melanina per una
pigmentació massa dèbil.
Despigmentació: Absència total de pigmentació de la pell
afectada. És a dir, el albins.
Aquestes alternacions de color de la pell, poden aparèixer en una o
varies zones. En cert casos, també es pot presentar en tota la pell.
- Càncer de pell: A causa de la radiació UVA i UVB poden danyar i
haver-hi un alteració en l’ADN de les cèl·lules de la pell, el que li
diem mutacions. Aquestes cèl·lules que han patit aquesta
alteració en l’ADN es van reproduint i això és el que provoca un
càncer de pell.
19
Segons un treball virtual de cosmètica solar de l’ Universitat de
Barcelona el nombre de càncers de pell cada vegada és major i
comença a ser preocupant les xifres d’aquests últims anys.
Cada any es produeix en tot el món més de 2 milions de càncers de
pell diferents del melanoma; i 200 000 de melanomes malignes
segons els estudis del PNUMA. S’ha considerat que una disminució
del 10% en la capa d’ozó podria ocasionar un augment de 300 000
càncers de pell diferents i de 4500 melanomes en tot el món.
Diverses estudis clínics diuen que des de que neixes fins el 18 anys
absorbeixes el 23% dels rajos solars. Entre 19 i 40 anys absorbim el 47%;
entre els 41 i els 59 el 70% i dels 71 cap amunt un 90-95%. És a dir, que
quan més vells ens fem, més vulnerables som, i quan més vulnerables
som més possibilitats hi ha de patir un càncer de pell. El 75% dels casos
de càncer de pell acaben morint.
Danys als ulls causats pel sol:
És molt important protegir-se adequadament els ulls, ja que és l’únic
òrgan que no es regenera.
L’ull rep els rajos UV quan:
- La radiació es reflecteix pel terra.
- El grau d’intensitat de la llum del cel obliga als nostres parpelles a
entornar-se
- O la quantitat de llum es reflectida per l’atmosfera.
Alguns efectes aguts de la radiació UV sobre els ulls són la fotoqueratitis,
que és la inflamació de la còrnia i del iris, i la fotoconjuntivitis, que és la
inflamació de la membrana que recobreix l’interior de les parpelles.
Aquests, són trastorns que és poden evitar molt fàcilment utilitzant ulleres
de sol.
20
Entre els efectes crònics, el més preocupant sobretot és el càncer de
cèl·lules escamoses, un tumor maligne de la conjuntiva, i les cataractes.
D’aquests efectes no es coneix cap manera per poder evitar-los.
Actualment hi ha 16 milions de persones et tot el món que està
afectada per cataractes. Segons els estudis de la OMS, un 20%
d’aquests casos és causats per l’exposició als rajos UV sense cap tipus
de protecció, és a dir, per no portar ulleres e sol que ens protegeixi del
rajos UV.
Això, encara ho hem de tenir més en compte per un futur, ja que per
cada 1% que disminueix la capa d’ozó de l’estratosfera, el nombre de
casos de cataractes produïdes per la radiació ultraviolada solar
augmentaria en un 0,5%.
Una de les millors maneres de prevenir l’accés de radiacions solars a la
pell és l’ús de les peces de roba i barret opaques a les radiacions
ultraviolades. Sense oblidar les ulleres de sol que reflecteixin els rajos UV i
del blau de la llum visible. És molt important protegir-se els ulls, ja que és
l’únic òrgan que no es regenera.
El sol i els nens:
Els nens s’exposen molt més al sol, ja que els hi agrada més jugar i es
mouen més en general. Per això és necessària una protecció més
resistent a l’aigua i de pediatria.
És molt important posar-los crema solar durant aquesta època de la
vida, perquè per molt que no es vegi cap diferència, ni cap dany a la
pell durant la joventut, després a mesura que passin els anys es quan es
veuran tots els danys de la pell causats per les radiacions solar; d’aquí ve
la frase: “La pell té memòria”.
El deteriorament comença des de la primera exposició solar. Per això els
dermatòlegs consideren molt important i recomanen que s’apliqui als
nens un filtre de pediatria.
21
Segons diversos estudis científics, posar-se un fotoprotector de 15 durant
els primers 18 anys de vida pot reduir el risc de patir càncer de pell fins
un 78%.
3.4.2 Beneficis de les radiacions solars:
Reforça els ossos: L’organisme fabrica vitamina D a través de la
radiació solar. Una persona que pren el Sol 30 min fabrica 1,25mg de
vitamina D durant les següents 24 hores.
Però a mesura que la pell es va bronzejant més, l’organisme produeix
menys vitamina D, per tant les persona amb la pell clara fabriquen
més vitamina D.
Les funcions principals d’aquesta vitamina fonamental és: Reforçar
l’absorció del calci per així fixar als ossos els calci per la transmissió de
senyals nervioses i per obtenir energia dels aliments.
No prendre el sol pot causar malformacions esquelètiques a nens
(raquitisme), dolor d’ossos i osteoporosis a persones grans.
Acne: Amb mitja hora al sol és suficient per millorar l’aspecte de la
pell, però és important prendre’l a primera o última hora del dia i
amb protecció solar especials per pells amb acne.
Psoriasis: És una malaltia crònica de la pell hereditària que produeix
lesions escamoses i inflamades que va evolucionant.
Exposar-se al sol entre mitja hora i dues hores, depenent de la pell,
millora aquestes lesions. La crema solar s’ha de posar a les parts de la
pell on no hi hagi la psoriasis, ja que així s’aprofita més els beneficis
de les radiacions ultraviolada en aquest cas.
Aixeca l’estat d’ànim: El Sol també és una font de benestar físic i
mental, ja que la radiació solar activen la glàndula pineal, situada al
centre del cervell i regula els cicles biològics, per exemple, la
melatonina per la nit que afavoreix al descans.
Hi ha molts estudis científics que afirmen que els llocs on pega menys
el sol, els índex de irritabilitat, depressió, fatiga i insomni són majors
que en aquells on el sol té una major presencia.
Millora la son: Com he dit en l’anterior benefici, els rajos UV afecten a
la melatonina, és una hormona que una de les seves funcions és
regular els cicles de la son.
22
Afavoreix l’activitat sexual: Una de les explicacions es l’hormona
anomenada testosterona, ja que s’ha comprovat que prenent el sol
amb moderació, augmenta els nivells de testosterona en la sang i
aquesta hormona és una de les responsables del apetit sexual.
Redueix el colesterol: S’ha comprovat que el colesterol és menor a
l’estiu, ja que la llum UV és necessària per metabolitzar el colesterol i
a l’estiu prenem més el sol. Això fa que el nivell de colesterol
disminueixi i evita que es pegui a les arteries.
Modula les defenses: A l’estiu tenim menys grips i refredats pel sol, ja
que és capaç d’augmentar el nombre de glòbuls blancs o limfòcits
(cèl·lules encarregades de la primera defensa davant una infecció).
A més a més, també redueix el nombre de bacteris de la pell.
Anticàncer: En els països amb més hores al sol presenten menys
càncer de mama de colon, tumors d’ovaris, estómac, pròstata, etc.
Una de les explicacions és per la vitamina D que ens aporta la
radiació solar.
Protegeix davant de l’esclerosi múltiple: Encara s’està estudiant, però
està relacionat amb els nivells de vitamina D.
Altres beneficis que té el sol són: L’efecte antiinflamatori, l’anèmia, la
diabetis i malalties renals i urinàries.
3.4 LA CREMA SOLAR:
La Comissió Europea defineix com producte de protecció solar qualsevol
preparat (com crema, oli, gel o aerosol) d’aplicació sobre la pell humana amb
la finalitat exclusiva o principal de protegir-la de la radiació UV absorbint-la,
dispersant-la o reflectint-la.
El protector solar és una loció, gel, spray o un altre tòpic que evita o disminueix
les cremades degudes a l’exposició al sol; però cap protector solar ofereix una
protecció 100% absoluta.
L’objectiu de la crema de sol és prevenir el dany que les radiacions solars
provoquen sobre.
23
CONDICIONS QUE HA DE CONTENIR UN FILTRE SOLAR:
Un bon filtre solar ha de complir tres condicions:
1) Seguretat: Que sigui atòxic, no comedogènic ni al·lergitzant i amb
una bona estabilitat davant d’ agents externs com, la llum
(fotoestabilitat), calor (termolabilitat), pH cutani, etc.
2) Eficàcia: Que tingui un coeficient de absorció actiu en la zona
eritemàtica i/o del espectre solar.
3) Versatilitat: Que sigui cosmèticament acceptable, és a dir, que
s’adapti bé a la pell.
3.5.1 Composició:
Un filtre solar està bàsicament compost majoritàriament per una
fase aquosa (75%), d’una fase grassa, d’un emulsionant que uneix
aquestes dues fases, i del filtre solar que és el que ens indicarà el
nombre el FPS. Això és bàsic per formar una crema solar; a partir
d’aquí es pot afegir altres substàncies com perfums (és el que
provoca al·lèrgia a moltes persones).
3.5.2 Tipus de productes solars:
Existeixen varis tipus de productes solars clarament diferenciats:
3.5.2.1 BRONZEJADORS: Els bronzejadors són productes que
s’apliquen sobre la pell per accelerar la pigmentació cutània
o el bronzejat.
Es poden dividir en dos grups:
Bronzejadors amb sol: Són productes que amb l’acció dels
rajos UVA i UVB acceleren la pigmentació de la pell. Aquesta
activitat es deu a la seva molècula química, que presenten
24
grups cromòfors que són capaços d’absorbir la radiació
ultraviolada i donar lloc a una reacció fototòxica que és el
que provoca l’hiperpigmentació.
Bronzejadors sense sol: Els bronzejadors sense sol són com
substàncies naturals d’uns minerals que li donen un color a la
pell semblant al que aconseguim quan ens exposem al sol
durant uns dies. També és pot fer amb vegetals que també
tenyeixen com l’extracte de castanya.
Aquests bronzejadors, normalment fets amb productes
naturals, també tenen a la vegada una lleugera acció filtrant,
difusora i reflectant dels fotons, com una crema solar però
d’una forma més superficial i no tant protectora.
També es poden fer bronzejadors amb productes sintètics que
també dona aquest color bronzejat, però no tenen una acció
filtrant o protectora, sinó que aquest bronzejat que
desenvolupa amb rapidesa, preveu l’exposició excessiva
d’una persona al sol.
3.5.2.2 FOTOPROTECTOR: Són substàncies que en la seva composició
estan inclosos els filtres solars que al utilitzar-los tòpicament
compleixen la obligació de prevenir els danys actínics, és a dir
danys a la pell, i l’arribada en excés de la radiació solar.
Com he dit abans, la capacitat de defensa de la pell al
exposar-se al sol moltes vegades no és suficient i per això és
necessita una protecció addicional.
Aquesta protecció amb filtres solars estan indicats en la
prevenció de cremades solars i els canvis degeneratiu de la
pell causats pels rajos ultraviolades.
Han de permetre un lleuger bronzejat, controlant que la
radiació UVB tingui una acció imperceptible, i a la vegada
25
deuen possibilitar la pigmentació directa produïda per la
radiació UVA per què així també actuïn els mecanismes de
defensa que té la pell.
TIPUS DE FOTOPROTECTORS:
Físics: Són impermeables a la radiació solar i actuen
reflectint-la. Són d’ampli espectre, és a dir, que no només
protegeixen dels rajos ultraviolades sinó que també de la
llum visible i dels infrarojos.
Els més utilitzats són l’òxid de zinc, el diòxid de titani i la
mica (mineral).
Són les cremes de protecció solar que recomanen per les
persones que són més sensibles al sol .
Químics: Absorbeixen la radiació solar ultraviolada. Capten
l’energia incident i la transformen en un altre tipus
d’energia de longitud d’ona diferent que no danyi la pell.
Hi ha persones que al absorbir aquests els rajos UV
desencadenen sensibilització, és a dir al·lèrgies, per això no
és gaire recomanable aquest tipus de filtre solar per a
persones amb problemes de pell, o per a persones que
tenen la pell sensible, o a nens, o a persones grans, etc.
Els filtres químics s’han d’aplicar 30 min abans de
l’exposició al sol perquè a la pell li doni temps ha absorbir-
la i ens protegeixi bé dels rajos UV.
Aquest filtres són molècules d’estructura electrònica
ressonant, ja que descriu les propietats d’atracció i
alliberació. Els més coneguts estan compostos per:
1. Ac. Paraaminobenzoico
2. Ac. cinàmic
3. Ac. sulfònic
4. Càmfora
26
5. Octocrileno
6. Benzofenona
7. Dibenzoilmetà
Els cinc primers actuen contra els rajos UVB i els dos últims
contra els UVA.
Biològics: Són substàncies antioxidants que eviten la
formació de radicals lliures generats per l’acció dels rajos
UV sobre l’ADN.
No protegeixen de la radiació solar per sí mateix, sinó que
amplia del fotoprotector quan es combina amb altres
filtres.
Els més emprats fins el moment és la vitamina A, C i E.
Organominerals o orgànics: Són els filtres capaços d’actuar
tant per absorció com per reflexió. Aquest són filtres
químics però insolubles i tenen l’avantatges d’adaptar-se
molt bé a la pell, com els químics, i l’avantatge que són
molt segurs com els físics. A més a més, té una gran
capacitat per filtrar els UVA.
Un tipus de fotoprotector especialitzat exclusivament pels nens és:
Fotoprotector pediàtric: Són fotoprotectors físics que s’utilitzen per
les pells molt sensibles (com les dels nens petits i persones grans de
pell blanca) i resistent a l’aigua i alhora hidrata la pell.
Fotoprotector resistent a l’aigua: Un fotoprotector resistent a
l’aigua es consideren aquells que es mantenen a la pell quan
aquesta entra com contacte amb un mitjà humit (l’aigua del
mar, la piscina o la suor).
27
Aquests fotoprotectors s’aconsegueixen gràcies a determinats
derivats acrílics en la formulació del producte, com per exemple
les silicones.
Hi ha dos tipus de fotoprotectors que es denominen resistents a
l’aigua:
Water-resistant: És quan el fotoprotector no ha perdut la
capacitat protectora (el seu FPS) després de 40 min de
natació o l’estada continguda dins l’aigua.
Waterproof: Quan actua durant més de 80 minuts després
d’entrar en contacte amb l’aigua.
3.5.3 Factor de protecció solar (FPS):
El grau de protecció davant de les radiacions UVB ve determinat per
l’índex FPS (factor de protecció solar). Indica el nombre de cops que el
fotoprotector augmenta la capacitat de defensa natural de la pell
davant de l’eritema. Quant major sigui el FPS, més alta serà la protecció
davant del sol.
És molt important que el fotoprotector ens indiqui si ens protegeix de la
radiació UVA, ja que són els causants del envelliment, elastosis, taques,
degeneració cel·lular i el càncer de pell amb el símbol que mostro al
costat.
La valoració de la dosis mínima de radiació UV per generar la primera
reacció eritematosa perceptible en la pell humana és fonamental per la
determinació del FPS. La MED (mínima dosis eritematosa)es determina
amb i sense producte, la relació entre aquestes dues ens donarà el
factor de protecció solar. Per tant:
FPS= ó
ó
28
Per tant, l’FPS ens índica el temps que podem exposar-nos al sol sense
risc de cremades. Com més alt es el FPS més alta és la protecció.
Segons el nombre del FPS pot ser:
FPS de 6 a 10 Protecció BAIXA
FPS de 15- 20- 25 Protecció MITJÀ
FPS de 30 a 50 Protecció ALTA
FPS de 50+ Protecció MOLT ALTA
3.6 PROTOCOL D’ÚS DE LA CREMA SOLAR:
Per a que les cremes de sol siguin efectives s’han de seguir les següents
indicacions:
- Utilitzar protectors solars adequats a les característiques físiques de
cadascú, és a dir adequats als fototipus.
- S’ha de mirar bé que la crema protegeixi dels rajos UVA i UVB.
- Començar prenent el sol amb una crema solar que tingui el seu FPS alt i
després d’uns dies d’haver estat prenent el sol es podrà baixar una
mica.
- S’ha d’utilitzar la quantitat ideal cobrint la superfície corporal sense
oblidar les orelles, els llavis, la nuca, els peus, el coll i petites parts del cos
que la majoria de persones no tenen en compte i s’obliden de protegir-
les.
- Aplicar la crema solar sempre amb la pell seca, ja que si la tens molla les
gotes funcionen com a lupa i provoquen els risc de cremar-se.
29
- S’ha de posar la crema a casa i 30 min abans d’exposar-se al sol.
- Després de cada bany d’una durada de més de 20 min s’ha de realitzar
l’acció de nou o sinó cada dues hores, ja que no ens adonem però
amb el fregament de la tovallola sens va traient la crema protectora.
- També hem de tenir present no exposar-nos al sol ens situacions de
màxima irradiació i tenir en compte els factors que modifiquen la
quantitat de radiació solar que he explicat anteriorment, com per
exemple, no exposar-nos al sol sobretot de 12 a 15h, ja que la radiació
és molt més directa i ens penetra molt més a la pell.
- Beure aigua i líquids per mantenir-se hidratat.
- Ens hem de posar una quantitat suficient: Segons els estudis que fan al
laboratori, és necessari aplicar 2 mg/mL de producte, que equivalen a 6
culleradetes de cafè (36 g) per tot el cos d’un adult de talla mitja. Si es
posa menys quantitat evidentment redueix la protecció.
- No ens hem d’oblidar de posar-nos barret i ulleres de sol que protegeixin
els ulls dels rajos ultraviolats.
- Per acabar, les cremes solars perden l’efecte després d’uns dos anys,
per això es recomana tirar-les i comprar-ne de noves.
3.7 MITES RELACIONATS AMB LA CREMA SOLAR:
1. Reaplicar-se la crema solar un seguit de vegades augmenta l’eficàcia
del seu factor de protecció.
No és cert.
Tot i que el producte es repliqui molt cops seguits, no augmenta el
temps de protecció.
30
2. Les persones grans han de prendre el sol per atenuar la descalcificació.
És cert.
La llum solar és necessària per a que l’organisme pugui sintetitzar la
vitamina D responsable de fixar el calci als ossos, però, ja és suficient la
exposició de les zones descobertes del cos (mans, cara i braços)
durant 10 minuts al dia per cobrir les seves necessitats d’aquesta
vitamina.
Pot ser que les persones grans, al tindre el metabolisme de la vitamina D
disminuït per l’envelliment i per sortir poc a l’aire lliure sigui deficitaris en
vitamines . Per tant, han d’exposar-se al sol diàriament i sense oblidar
adoptar les mesures de fotoprotecció adequades.
3. Els fotoprotectors resistents a l’aigua no es perden al banyar-se.
No és cert.
Tots els foto protectors es perden amb el bany, però aquesta pèrdua és
mínima en certs protectors solars com:
Protectors solars water-resistant.
Protectors solars very water-resistant (waterproof).
Existeixen altres factors que poden fer que part del producte aplicat a
sobre la pell es perdi, com secat i fregament amb tovallola i amb roba,
amb la sorra o amb la nostra suor.
Per tot això, es recomana reaplicar el protector solar al voltant de dues
hores en exposicions prolongades.
4. Un filtre solar per adults serveix exactament igual per a nens.
No és cert.
Als nens requereixen fotoprotectors específics. La pell del nen té
característiques especials les fa més vulnerables al sol que les de l’adult:
estrat corni més fi i menys defenses front als radicals lliures.
31
Els protectors solars infantils deuen contenir, preferentment, filtres físics, ja
que els químics poden provocar efectes al·lèrgics. A més a més, la
diferència en la relació superfície i pes entre un nen i un adult fa que un
compost mínim en la composició de la crema solar per adults, arriba a
un nen una concentració tres vegades superior, incrementant el risc de
patir al·lèrgies.
5. Les cremes solars ja obertes poden utilitzar-se la temporada següent.
No és cert.
Per a que el factor de protecció solar (FPS) d’un foto protector sigui
corresponent a l’indicat en el seu envàs, una vegada obert no es deu
utilitzar la temporada següent. Consulta
el període de conservació recomanat
desprès de la seva obertura (PAO), que
figura en el dibuix en forma de pot
obert del envàs.
Els fotoprotectors durant l’estiu, s’exposen a condicions ambientals
extremes (a l’interior de la bossa de platja o a l’interior del cotxe),
arribant a temperatures que no permeten garantir la capacitat de
protecció i estabilitat del producte. Per evitar ho, els protectors solars es
comercialitzen amb la mida apropiada per ser consumit en un període
de temps breu des de la seva obertura, però la quantitat de producte
utilitzat sol ser menor de la recomanada i els pots duren més del previst.
Una bona recomanació en aquesta situació, és esgotar el fotoprotector
sobrant al final de la temporada, utilitzant-lo com crema hidrant.
32
6. Els filtres solars “pantalla total” impedeix el bronzejat.
No és cert.
Cap protector solar, en les condicions habituals d’ús, detenen tots els
raigs UV. El concepte “pantalla total” no és del tot exacte, tots els
fotoprotectors permeten el pas d’una quantitat de radiació, que
encara que sigui mínima, serà suficient per estimular la pigmentació.
7. Els bronzejat per llum de llampares són una protecció perfecte davant
dels primers raig de sol.
No és cert.
El bronzejat assolit amb llampares UVA quasi no protegeix del sol. Igual
que el bronzejat degut a l’exposició solar, les llampares UVA solament
proporcionen una protecció front a l’eritema equivalent a un factor 3-5.
Els autobronzejadors no protegeixen davant la radiació UV.
8. Durant l’ infància, és necessària l’exposició solar sense protecció per a
estimular la síntesi de vitamina D.
No és cert.
L’ utilització de fotoprotectors no disminueixen els valors de vitamina D
plasmàtica de forma significativa degut a la immaduresa de les
funcions cutànies dels nens, la protecció solar intensiva es indispensable
durant la infantesa.
9. Els fotoprotectors estan contraindicats en embarassades.
No és cert.
Les dones embarassades, per evitar les cremades solars i les alteracions
de la pigmentació típiques del seu estat, deuen exposar-se al sol
extremant la prudència, elegint un producte solar adequat i utilitzant-lo
correctament.
33
És possible que el protector solar inclou en la seva formulació vitamines
(A,E,C,etc) que actuïn com a antioxidants, bloquejant la formació de
radicals lliures, reforçant el sistema immunològic cutani i estimuli els
processos reparadors.
10. L’índex UV (UVI) és el mateix que el factor de protecció solar (FPS).
No és cert.
El UVI és una mesura de predicció que ens indica els nivells de radiació
ultraviolada atmosfèrics que s’ espera que arribin a la terra al migdia i
que afecten a la pell i als ulls. En la península, no sols superar el 10,
encara, com depenen de paràmetres com la latitud, l’altitud a la que
ens trobem, la presència de núvols i pols, la reflexió del medi que ens
trobem, etc. Al mes de juny a les 14.00 h s’han observats valors de 13 a
Tenerife i de 8 a A Corunya.
Però un UVI de 10 no vol dir que necessitem un fotoprotector de FPS=10.
Aquest depenent d’altre concepte: “ el nostre tipus de pell o fototipus”.
El FPS és un valor orientatiu que ens indica el nombre de vegades que
aquest augmenta la nostra capacitat de defensa natural de la pell
davant l’eritema.
34
4. PART PRÀCTICA:
4.1 ELABORACIÓ D’UNA CREMA SOLAR:
Objectiu: Fer un protector solar i verificar la seva eficàcia.
Material:
- Matràs
- Vas de precipitat
- Vareta
- Pipeta
- Espàtula
- Balança
- Recipient gran
- Termòmetre
- Bany d’aigua
- Fase greixosa: Oli d’ametlles i
cera Lanette
- Fase aquosa: Aigua
destil·lada (75%)
- Emulsionant: Tween 80
- Filtre solar: Parsol 1789 (t-butil-
4-metoxi-4-dibenzoilmetano)
Per evitar al·lèrgies no li apliquem cap perfum.
Procediment:
1. Per començar, pesa el matràs i es tara la balança.
2. S’introdueix dins el metràs 24 grams de cera Lanette i 24 grams d’oli
d’ametlles dolces que formaran la fase greixosa.
3. Ho posem al bany maria a 80ºC fins que es dissolgui bé la cera Lanette.
4. Es mesura 35,5mL d’aigua destil·lada amb una proveta. S’enrasa amb
l’ajut d’un comptagotes.
5. S’aboca l’aigua mesurada en un matràs que també l’escalfarà al bany
maria fins a la mateixa temperatura que la fase greixosa (80ºC).
35
6. Amb un termòmetre es va controlant la temperatura dels dos matrassos
a la vegada que s’agita amb una vareta la fase greixosa.
7. A continuació, s’afegeix l’emulsionant a la fase greixosa i es segueix
agitant.
8. Un cop les dues fases arriben als 80ºC i la cera Lanette ja s’ha fos i
barrejat bé amb l’oli d’ametlles dolces, es treuen del bany maria.
9. Seguidament, s’ afegeix la
fase aquosa sobre la greixosa
sense deixar de remenar, per
tal d’obtenir una crema
homogènia.
10. Es deixa refredar la mescla
posant-la dins d’un bany
d’aigua freda. Poc a poc es
veu com la mescla es va
espessant.
11. Un cop feta l’emulsió, cal incorporar-hi el filtre solar. Es pesen en la 50mg
de Parsol 1789 i es passa a un vidre de rellotge.
12. Seguidament, en el mateix vidre de rellotge, s’ afegeix 0,3mL d’oli
d’ametlles dolces amb l’ajuda d’una pipeta i es barreja la mescla amb
una vareta.
13. Aleshores, s’ agafa amb una espàtula flexible una mostra de l’emulsió
per agafar el filtre solar barrejat amb l’oli d’ametlles dolces i introduir-ho
al matràs on hi ha la crema. Es remena bé per homogeneïtzar la crema
resultant.
14. Finalment, s’introdueix la crema obtinguda en un pot opac, on no
penetri la llum UV per evitar que es faci malbé.
36
15. Es posa una petita mostra de la crema protectora preparada sobre el
braç i tal de verificar la seva eficàcia i es deixa el braç a l’aire lliure
durant 2 hores.
16. Al cap de dues hores, s’ha eliminat el filtre solar i comparat la pell que
no contenia crema solar de la que estava protegida pel filtre solar.
Resultats:
La crema obtinguda era molt espessa. En eliminar-la de la pell, no s’ha
observat diferència entre la pell protegida i la pell no protegida. Tampoc s’ha
observat que la pell no protegida hagi experimentat un cert envermelliment.
Amb aquest resultats, no podem concloure
que la crema obtinguda acompleixi la funció
de filtre solar. Possiblement s’hagués hagut
d’experimentar durant més temps i en diversos
tipus de pell.
37
4.2 ESTUDI DE L’ÚS DE CREMES SOLARS EN UNA MOSTRA DE POBLACIÓ:
S’ha passat una enquesta (veure annex 1) a una mostra de 180
persones d’edats compreses entre 12 i més de 66 anys. A partir de les
respostes que s’han obtingut, s’han deduït els següents resultats.
Per començar, podem observar a la figura
1, que més de la meitat de persones
utilitzen cremes solars que només
protegeixen dels rajos UVA. Tal i com s’ha
exposat en el marc teòric d’aquest treball,
la radiació UV que ens arriba és l’UVA i UVB
i, per tant, no es protegeixen bé.
El 32% de les persones, en canvi, sí saben
de quins rajos UV ens hem de protegir, per
tant, saben quins són els perjudicials.
Un percentatge petit de la població, no sap distingir entre UVA, UVB,
UVC i IR. Haurien d’informar-se més, ja que en un futur poden tenir
problemes sanitaris que es podrien evitar.
Quan es pregunta sobre l’estació de
l’any en la que s’utilitza protector solar,
s’ha pogut observar que quasi tres
quartes parts de persones només es
protegeixen a l’estiu, ja que fa calor i a
la majoria de persones els agrada
prendre el sol per estar bronzejades. Tot i
així, el 22% es protegeix del sol amb
crema solar durant tot l’any. Per tant, si
són persones amb un pell clara i sobretot gent gran, és molt correcte;
però si tenen un fototipus de pell IV, V o VI no és necessari.
En canvi, un 5% no es protegeixen mai de les radiacions ultraviolades.
Això significa que encara hi ha un percentatge petit, però no nul, de
gent que desconeix els perills de rebre massa radiació solar, com
l’envelliment prematur, alternacions de la pigmentació, taques a la pell,
Figura 1.
Figura 2.
38
etc. La població acostuma a ignorar aquests perills, ja que no passen
immediatament, sinó que al llarg dels anys és quan arriben les
conseqüències.
Les persones que sí es posen filtre solar
utilitzen, la gran majoria, un fotoprotector,
per tant ho fan adequadament, ja que avui
en dia, la majoria d’ells protegeixen tant dels
UVA com dels UVB. Després, un 13% utilitza
bronzejadors, que tampoc és una opció
errònia, ja que també té filtre solar però més
baix i a més, una substància que fa reaccionar i formar més melanina a
la nostra pell. Per tant, aquestes dues opcions són les més encertades i
es poden donar les dues com a bones.
A continuació, es pot observar que gaire
bé el 70% de persones es protegeixen
amb crema solar tot el cos. Queda però,
un 30% de persones que no es protegeix
correctament amb protector solar, ja que
només se l’apliquen en algun part del cos
com, la cara, la panxa, les cames, etc.
Però tot i així, no tothom es protegeix
correctament del sol, ja que un 71% no es protegeix el llavis d’aquestes
radiacions, ni la meitat de gent es protegeix sempre els ulls amb ulleres
de sol que reflecteixen els rajos UV ni la majoria de persones que han
respost aquesta enquesta no es protegeixen mai el cap amb un barret.
Així doncs, no només és protegir-se amb crema solar dels rajos UV, sinó
que per evitar conseqüències s’ha de englobar tot, la pell (inclosos els
llavis), els ulls, que és l’únic òrgan que no es regenera, i el cap.
Figura 3.
Figura 4.
Figura 6. Figura 7. Figura 5.
39
És recomanable saber, abans d’utilitzar un
protector solar, quin és el fototipus de la pell i
poder protegir-se adequadament. Segons
aquests gràfics, la gran majoria no saben que
és el fototipus de pell i més de tres quartes
parts de persones no saben a quin pertanyen.
Tot i que la majoria de persones no sàpiguen quin és el seu fototipus, el
93% utilitzen un FPS alt, on predomina el +50, per la qual cosa és una
bona noticia, ja que si la major part no saben quin és el seu fototipus de
pell, és millor prevenir amb un filtre solar alt.
Hi ha un percentatge igual en les persones
que es posen la crema solar a casa i les
que se la posen una vegada arribes al
lloc. Totes dues no són correctes del tot, ja
que s’ha d’aplicar 30 min abans com a
mínim per donar-li temps a la pell perquè
absorbeixi el filtre solar (10% de la
població).
Passa el mateix amb la quantitat de vegades que t’has de tornar a
aplicar el protector solar; com a màxim s’hauria de repetir l’acció cada
Figura 8.
Figura 9.
Figura 10.
Figura 11.
40
dues hores. En els resultats, el
57% de persones no ho fan
adequadament, ja que se’n
posen menys cops dels que
haurien de posar-se.
Conseqüentment pot haver-hi cremades causades sobretot pel rajos
UVB (pell vermella), on la majoria de gent (60%) procura no tornar-se a
cremar quan es cremen algun cop, ja que els dona molta importància.
D’altra banda, un nombre important de persones, exactament 52,
pensen que si es cremen algun cop tampoc passa res o directament els
és absolutament igual. Aquestes persones, no se n‘adonen o no estan
prou informades de les conseqüències que té cremar-se a causa del sol.
Majoritàriament, en aquests resultats,
predomina l’opció de posar-se la crema
quan van a la platja o piscina. En canvi, hi
ha un percentatge baix de persones que
es protegeixen quan van a la neu. És un
resultat que sorprèn, ja que la neu
reflecteix molt més que qualsevol
superfície terrestre (aigua, herba, sorra,
etc), i, per tant, la radiació rebuda
augmenta ja que ens penetra molt més a la pell i s’ha de tenir encara
més cura quan anem a la neu.
Per acabar, es pot observar que, en general, no es dóna gran
importància a aquest tema, ja que la majoria de persones no s’informen
ni es llegeixen sobre el filtre solar que es compren, però en canvi, la gran
majoria sí saben que hi ha conseqüències greus, com per exemple la
probabilitat de patir càncer de pell.
Figura 12.
Figura 13.
Figura 14. Llegir i informar-
se sobre el filtre solar.
Figura 15. Coneixement de
conseqüències de cremades causades
pel sol com el càncer del pell.
41
4.3 ELABORACIÓ D’UN FULLETÓ INFORMATIU SOBRE EL
PROTOCOL D’ÚS DE CREMES SOLARS:
En aquest fulletó que he fet, he posat les coses més bàsiques i
essencials per utilitzar correctament una crema solar.
D’una banda he posat de quines radiacions ens hem de protegir i
sobretot mirar que la protecció solar que ens comprem ens ho
indiqui.
D’altra banda, he informat que no tothom actua igual davant de les
radiacions solars, però tot hi hagi tots hem de seguir el mateix
protocol d’utilització del filtre solar. Per això, també he posat els
diferents punt de com utilitzar una crema solar.
Per acabar, he anunciat de les conseqüències de prendre el sol
incorrectament. Ho he fet de manera que, a mesura que augmenta
el grau de la conseqüència he anat augmentat la lletra per
aconseguir que arribi més emocionalment al lector.
42
5. CONCLUSIONS:
La primera conclusió del treball és que existeixen al mercat una gran
varietat de cremes solars i que la majoria convinent els filtres físic amb els
químics. Bàsicament els filtre físics actuen reflectint la llum solar, mentre
que els filtres químics l’absorbeixen i utilitzen a seva energia per
provocar un canvi químic.
S’ha pogut elaborar una crema solar que utilitza un filtre químic. Els
resultats obtinguts a l’hora de verificar la seva eficàcia, no han estat els
esperats. Caldria ampliar el temps d’exposició i modificar els tipus de
pell en les quals s’aplica.
S’ha vist que, si bé una majoria de la població utilitza crema solar
sobretot a l’estiu, i a l’ hivern disminueix el percentatge de persones que
es protegeixen. També s’ha observat que un percentatge gran es
protegeix tot el cos, però poca gent es protegeix els ulls, els llavis i el cap
amb barret. Cal destacar que encara hi ha una minoria de gent que
creu que no cal protegir-se de les cremes solars. Una altra observació
destacable és el gran coneixement de les conseqüències més greus
(càncer de pell) de rebre un excés de radiació solar. Finalment,
s’observa l’ús de cremes solars en factors de protecció alts (30, 40, +50)
tot i el desconeixement del fototipus de pell que es té. Això significa que
l’educació en l’àmbit de la protecció solar ha estat positiva. De totes
maneres, no es coneix i no se segueix el protocol d’aplicació de la
crema.
D’altra banda, s’ha elaborat el fulletó adjunt per tal de corregir les
mancances en l’ús de les cremes solars detectades.
43
6. BIBLIOGRAFIA:
Webgrafia:
http://www.aemet.es/documentos/es/eltiempo/observacion/radiacion/Radia
cion_Solar_v1.pdf
http://www.asturias.es/Astursalud/Ficheros/AS_ASAC/AS_Consumo/Fotoprotec
cion.pdf
http://bienestar.salud180.com/salud-dia-dia/rayos-ultravioleta-uva-y-uvb-son-
diferentes
http://www.bioderma.com/es/consejo-dermatologico/solares/que-es-un-
fototipo-y-como-determinarlo.html
http://brechner.typepad.com/jose_brechner/2011/01/los-rayos-uva-uvb-uvc-y-
el-cáncer-de-piel.html
http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Radiació_electromagnètica
http://camilo-mor.blogspot.com.es/
http://www.claror.cat/revistaclaror/article/RevistaClaror80_Salut
http://www.consejosdefarmacia.com/2014/04/filtros-solares-tipos-y-
diferencias.html
http://www.diaridegirona.cat/salut/2013/07/01/creix-nombre-dafectats-per-
cancer/624326.html
http://digital.csic.es/bitstream/10261/76766/3/Aumento%20de%20la%20radiacc
ión.Agust%C3%AD%20S..pdf
http://e-ciencia.com/blog/noticias/sol-y-piel-efectos-sobre-la-piel-y-
mecanismos-de-respuesta/
http://www.epa.gov/sunwise/doc/radiacionuv.pdf
http://espaciocercano.org/la-estratosfera/
44
http://es.m.wikipedia.org/wiki/Cúmulus
http://es.m.wikipedia.org/wiki/Radiación_solar#Radiaci.C3.B3n_ultravioleta
http://es.m.wikipedia.org/wiki/Radiación_ultravioleta
http://es.slideshare.net/mobile/joseangelb7/interaccioradiacionsamblamateria
http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_la_capa_de_ozono
http://es.wikipedia.org/wiki/Fototipo
http://es.wikipedia.org/wiki/Ozono
http://farmaciaastrabudua.com/2013/05/28/tipos-de-filtros-solares/
http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/534-proteccion-solar
http://www.hola.com/belleza/caraycuerpo/2011071453614/rayos-uva-uvb-
salud-piel/
http://www.imn.ac.cr/educacion/UV/UVB1.html
http://www.isdin.com/es/protector-solar/alteraciones_pigmentarias
http://miguelferrarotger.blogspot.com.es/2008/04/escrito-por-miriam-olives-
toms-alumna.html
m.monografias.com/trabajos91/piel-y-sus-partes/piel-y-sus-partes.shtml
http://www.onmeda.es/enfermedades/alteracion_pigmentacion_piel-
sintomas-9539-5.html
http://www.portalfarma.com/Profesionales/parafarmacia/dermofarmacia/for
macion/Documents/LA%20PIEL%20Y%20TIPOS%20DE%20PIEL.pdf
http://sciencuriosities.blogspot.com.es/2013/07/por-que-nos-quemamos-al-
sol.html
45
http://secundaria.uvic.cat/_treballs/8887de687776cb4a52e7d094901ce4bfa6c
16b21_TDR%20.tot%208.01.13.pdf
http://www.serviciodepromociondelasalud.es/articulos/306-cremas-solares
http://t.trendenciashombre.com/piel-y-manos/la-piel-y-sus-tres-capas-basicas
http://www.unirioja.es/ecophys/radiacion.htm
http://www.xtec.cat/~rdavila/quimica/unitat11-tecniques-
espectroscopiques.pdf
Bibliografia:
Treballs:
J. Montero. Cosmética solar. Fotoprotección. Bronceado. Les Heures.
Universitat de Barcelona
Fichas de información técnica. Acofarma.
LLibres:
Mánez, SOL fuente de bienestar. Oceano Ambar. 2012
Problemas de piel. Ellago. 2011.
46
7. ANNEXOS
7.1 ANNEX 1:
47
48
49
7.2 ANNEX 2: