FUNCIONS DELS CASOS

NOMINATIU

- SUBJECTE: Hannibal in Hispaniam venit: Anníbal va venir a Hispània.- ATRIBUT: Hannibal dux fuit: Anníbal fou un general.- PREDICATIU: Hannibal venit laetus: Anníbal va venir content.- FRASES AMB DOBLE NOMINATIU:

o Verbs passius amb dos nominatius: el subjecte i el complement: Atticus bonus pater familias habitus est. Àtic va ser considerat un bon pare de família. (verb passiu “haberi” (ser considerat, passar per) Altres verbs passius amb aquesta sintaxi: iudicari: ser jutjat, existimari: ser considerat; eligi: ser elegit; creari: ser nombrats; nominari = vocari: ser anomenat, memorari: ser recordat com...).

o Verbs d’”estat” amb dos nominatius. Són verbs amb un significat semblant al verb esse, que, com ell, tenen un complement copulatiu que va en nominatiu. Fieri: arribar a ser; manere: continuar sent; videri: semblar...). En canvi, quan passem aquestes frases passives a activa, tenim dos acusatius: el CD i el predicatiu del CD: Atticum bonum patrem familias habeo: considero Àtic un bon pare de família).

VOCATIU

Usat per cridar l’atenció de la persona a qui es parla. Sovint introduït per la interecció “o!”: O tempora! O mares!: Oh, temps, oh costums!

ACUSATIU

- En primer lloc, cal tenir en compte que alguns verbs que en català són transitius i, per tant, necessiten CD, en llatí són intransitius i porten el complement declinat en altres casos. Exemple: Superbia ne regem quidem decet: la sobèrbia no convé ni a un rei.

- CD: Agricolae terras laborant: Els pagesos treballen les terres. Quan passem la frase a passiva, el CD passa a ser el subjecte pacient i, per tant, va en nominatiu: Terrae laborantur ab agricolis.

- CCT:

o A) Quousque? (=Fins quan?): Agricola usque ad senectutem laboravit. El pagès va treballar fins a la vellesa.

o B) Quamdiu? (=Durant quant de temps?). El número és un cardinal: Agricola (per) multos annos laboravit. El pagès va treballar durant molts anys.

o C) quamdudum? (=Quant de temps fa?).

A) iam + ordinal (cal tenir en compte que la traducció de l’ordinal llatí correspon al cardinal castellà immediatament inferior): L’acció perdura encara: Rex tertium iam annum regnat. Ja fa dos anys que regna el rei (està en el seu tercer any de reinat).

B) ab hinc + cardinal: L’acció està acabada. Rex ab hinc annos tres regnavit. El rei va regnar fa 3 anys.

- CCLloc:

o A) Expressa l’espai entre dos punts: Turris quinquaginta pedes alta erat. La torre tenia 50 peus d’alçada.

o B) Expressa direcció:

Sense preposició: ciutats, illes petites, i els substantius domus, rus.

Amb preposició: noms comuns, noms propis de llocs més grans. Les preposicions més usades en acusatiu són:

Ad: cap a, a

Adversus: contra

Ante: davant de, abans de

Apud: a prop de, a casa de

Circum: al voltant de

In: cap a, fins a

Inter: entre, enmig de

Per: a través de, per, durant

Post: darrere de, després de

Trans: a l’altra banda de

A vegades trobem dos acusatius:

a) CD + CPred del CD: Senatus Marcum consulem creavit. El senat va nomenar cònsol Marc.

b) CD de persona + CD de cosa: Magister discipulos linguam docet. (tot i que el CI en aquest cas també el podem trobar en datiu).

c) CD + CC: Caesar exercitum Romam misit: Cèsar va enviar l’exèrcit a Roma.

d) Doble acusatiu provinent de verbs que en la veu passiva tenen dos nominatius (és el cas explicat a dalt, a l’últim apartat del nominatiu). Quan passem aquestes frases a activa, ens queda l’acusatiu del CD més l’acusatiu del predicatiu del CD: Numa Pompliius a Romanis rex creatus est (Numa Pompili va ser nombrat rei pels romans) / Numam Pompilium Romani regem creaverunt: els romans van nombrar rei a Numa Pompili).

GENITIU

- CN:

o A) Possessiu que complementa:

Nom: Ciceronis oratio: el discurs de Ciceró.

Adjectiu: Proprium fabri: Propi de l’artesà.

Verb (verb SUM): Hic liber pueri est: Aquest llibre és del nen.

o B) De qualitat: Cicero fuit vir magni consilii: Ciceró va ser un home de gran enteniment.

o C) Partitiu:

Nom: Magna pars militum: una gran part dels soldats.

Adjectiu: Callidissima animalium: la més astuta dels animals.

DATIU

- CI: Magsiter pueris libros dedit: El mestre va donar uns llibres als nens.

- COMPLEMENT D’INTERÈS:

o DE DANY O PROFIT: Senatus saluti patriae consulet. El senat vetllarà per la salvació de la pàtria.

o DATIU ÈTIC: Deix afectiu, indica la persona interessada en l’acció del verb: Mihi amicum occiderunt. Em van matar el meu amic.

o DATIU POSSESSIU: (amb SUM). Tres filii Caesari sunt: Cèsar té 3 fills.

- COMPLEMENT DE FINALITAT: Es tradueix per “per a, a, en, com a”: Miles auxilio cucurrit. El soldat va córrer en auxili.

Aquest datiu de finalitat sovint implica un doble datiu a la frase ja que la persona interessada també es declina en datiu. En la frase de dalt, si afegim “nobis”, estem dient que ens va auxiliar a nosaltres: Miles nobis auxilio cucurrit: El soldat va córrer a auxiliar-nos.

ABLATIU

- CAgent (amb la prep a/ab si és una persona o cosa personificada): Hannibal a Scipione victus est. Aníbal va ser vençut per Escipió.

- CC de diverses classes. Per exemple:

o Puella in templo Dianae est: La nena és al temple de Diana.

o Miles gladio pugnat: El soldat lluita amb l’espasa.

o Venio ex Hispania: Vinc d’Hispània.

o Magna voluntate opus faciebat: Feia el treball amb gran voluntat.

o Apunt sobre el CCTemps. Va en ablatiu el moment, en acusatiu la durada.

o Apunt sobre el CCLLoc (Tenint en compte que els noms propis de ciutat i illes petites i els comuns domus i rus van sense preposició):

Va en ablatiu el lloc on estem * (sovint amb la prep. in), del lloc d’on venim (sovint amb les prep. e,ex,a,ab), del lloc per on passem si són noms comuns (via, iter, porta, pons, vadum, terra, mare). Si parlem de noms propis geogràfics usem per + acusatiu.

* Cal tenir en compte que els noms de lloc singulars de la 1a i 2a declinació i els noms comuns domus i rus van sovint en locatiu (1a decl. –ae, 2a decl. –i).

Va en acusatiu el lloc cap a on anem.

Preposicions seguides d’ablatiu:

- a/ab: de, des de, per (s’usa A si la paraula següent comença en consonant; AB, si comença en vocal o consonant líquida (=l/r).

- Cum: amb

- De: de

- e/ex: de, des de (No podem usar E davant una paraula que comenci en vocal).

- In: en, a, dins de

- Pro: per, en defensa de

- Sine: sense

- Sub: sota

EXERCICIS:

Per l’acusatiu: pàg 71 llibre llatí II.

Pel Genitiu i l’acusatiu, pàg 87 llatíII.