uoc_05.045 interacció humana amb els ordinadors_tardor2012_pac1
TRANSCRIPT
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 1 de 32
Primera Prova d’Avaluació Continuada - PAC 1
Sumari
Objectius ..................................................................................................................................2
Feina bàsica a fer.....................................................................................................................2
Resposta 1 ...............................................................................................................................2
Dispositiu: .............................................................................................................................2
Resposta 2 ...............................................................................................................................5
Sistemes operatius: ..............................................................................................................5
Entorns de programació: ......................................................................................................6
Resposta 3 ...............................................................................................................................7
Usuari 1: ...............................................................................................................................7
Usuari 2: ...............................................................................................................................7
Usuari 3: ...............................................................................................................................8
Conclusions: .........................................................................................................................8
Feina a fer per aprofundir.........................................................................................................9
Sistemes operatius: ..............................................................................................................9
Entorns de programació: ....................................................................................................10
Treball de camp......................................................................................................................11
Anàlisi d’entitats bancàries i caixers automàtics a l’Avinguda Barcelona i el Passeig Francesc Macià de Rubí:....................................................................................................11
0. Situació i anàlisi numèric: .......................................................................................12
1. La Caixa (primera oficina): .....................................................................................14
2. Caixa Terrassa (primera oficina): ...........................................................................16
3. Caixa Penedès: ......................................................................................................17
4. BBVA: .....................................................................................................................18
5. Catalunya Caixa: ....................................................................................................20
6. Bancaja:..................................................................................................................21
7. La Caixa (segona oficina): ......................................................................................22
8. Deutsche Bank: ......................................................................................................24
9. Caja Madrid: ...........................................................................................................25
10. Banc Sabadell Atlántico:.........................................................................................26
11. Banco Popular: .......................................................................................................27
12. Caixa Terrassa (segona oficina):............................................................................28
Anàlisi final i conclusions........................................................................................................30
Índex de fotografies................................................................................................................31
Bibliografia consultada ...........................................................................................................32
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 2 de 32
Objectius
L’objectiu general d’aquesta activitat és conèixer els fonaments de la Interacció Persona
Ordinador i els aspectes humans, tecnològics i de disseny que la conformen.
Feina bàsica a fer
Resposta 1
Dispositiu:
Caixer automàtic de l’entitat Catalunya Caixa, model n/d Marca Fijuitsu
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 3 de 32
Metàfores:
“Una metàfora consisteix a usar una paraula o expressió per a referir-se a un concepte, que no és denotat de manera literal, sinó en sentit figurat sobre la base de determinades semblances entre l'una i l'altre.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 32
En aquest model de caixer automàtic no he trobat metàfores textuals, però ampliant el
concepte de metàfora puc dir que els botons que pots prémer en la pantalla tàctil són la
metàfora dels botons físics dels caixers del model anterior.
I, si ampliem una mica més el concepte, la imatge en moviment que ens exemplifica la forma
com hauríem d’amagar el nostre PIN la podríem considerar també una altra metàfora.
Crec que aquest model de caixer no aprofita gens la característica de les metàfores.
Affordances:
“El concepte d'affordance es defineix com les propietats perceptibles de l'objecte que determinen com es pot usar.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 33
En aquest cas crec que les ranures per la introducció de la targeta com de la llibreta són
prou explícites com per ser enteses sense gaires explicacions, tot i que els rètols TARGETA
i LLIBRETA són escrits just al damunt de cada ranura.
Hi ha d’altres elements que no cal explicar quina és la seva funcionalitat com el teclat o la
pantalla tàctil.
Visibilitat:
“El principi de visibilitat ens obliga a fer que, si pretenem que el nostre disseny resulti autoexplicatiu i usable, les parts i les opcions més rellevants han de ser visibles en tot moment.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 34
La navegació per menús que utilitza aquest caixer explica en tot moment que podem tornar
enrere o cancel·lar polsant el botó vermell de Cancel·lar.
De tota manera no s’estan presentant opcions visibles comuns en la navegació pels menús
ni en les pantalles de resultats.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 4 de 32
Retroacció:
“Un producte o una aplicació usable i intuïtiu ha d'informar l'usuari en tot moment de l'estat en què està, de què ha passat o està passant com a conseqüència de l'acció duta a terme.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 35
Aquesta característica sí està correctament implementada ja que l’usuari sap què està
passant com a conseqüència de les seves accions: tant en el procés de reintegrament, com
el d’ingrés o el d’actualització de llibreta, entre d’altres.
Potser el punt més fluix és el temps de resposta de gairebé tots el processos, on el temps
d’espera pot ser des de 2 o 3 segons fins a més de 10 segons. En aquests casos es poden
produir certs moments d’angoixa per a l’usuari degut a que no sap què està passant.
Restriccions:
“L'ús de restriccions és el principi que diu que limitant les accions posibles que pot dur a terme l'usuari reduïm la possibilitat que cometi errors.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 37
La navegació per menús és la millor solució per encaminar correctament les accions que ha
d’anar executant l’usuari.
Un exemple és quan hem de fer un reintegrament que se’ns presenta una pantalla amb les
opcions d’imports més comuns, el darrer import “no comú” que hem retirat (demostrant que
l’aplicació aprèn dels nostres actes) i la possibilitat de marcar nosaltres manualment l’import.
En el cas de fer un ingrés trobo que també s’encamina correctament a l’usuari però al
mostrar el número de compte de l’usuari crec que falta indicar que aquell número de compte
és el que està associat a aquella targeta.
Models mentals:
“Els models mentals és un concepte psicològic central en IPO que fa referencia a representacions internes d'una realitat externa, representacions que som capaços de construir a partir de les nostres experiències.” Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046. p. 38
Justament l’anterior exemple de reintegrament és un bon model d’interacció ja que no
només ens mostra els imports més comuns a retirar, sinó que també “recorda” el darrer
import no comú que hem retirat.
Aquest aprenentatge, molt bàsic i senzill de fer per cert, fa que la interacció amb la màquina
sigui més fàcil.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 5 de 32
Resposta 2
Sistemes operatius:
Els sistemes operatius actuals, sobre tot els dels dispositius mòbils, s’han adaptat moltíssim
a les noves funcionalitats i a la interacció amb l’usuari.
En aquest darrer cas els usuaris només han hagut d’aprendre que cal posar el dit a la
pantalla i moure’l.
Ara gairebé tothom sap com s’ha de desbloquejar un mòbil, com passar les pàgines d’un
llibre, com fer zoom d’una imatge o com usar un teclat amb dos dits. I tot sense necessitat
de fer cursos ni de llegir tutorials. El millor exemple són els nens petits que ja saben usar el
mòbil i encara no saben ni parlar ni caminar.
Justament crec que les funcions de passar pàgina i fer zoom són les més representatives
d’aquesta adaptació.
Si ens hi fixem podem transformar aquests moviments als que podem fer usant un ratolí
convencional:
Passar pàgina: l’usuari pitja la pantalla habitualment a la zona central del marge dret i mou el
dit fins al mig de la pantalla fent que passi la pàgina. Amb un ratolí pitjarien el botó esquerra
i, amb el botó pitjat, mouríem el ratolí fins al mig de la pantalla i deixaríem anar el botó
Fer zoom: l’usuari posa dos dit junts a la pantalla i els separa fent que la imatge s’ampliï.
Amb un ratolí usarem la roda central per fer el zoom.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 6 de 32
Entorns de programació:
Els entorns de desenvolupament actuals estan a anys llum dels primers, que realment no
eren entorns.
La gran quantitat d’ajudes a la programació: l’autocompletat dels atributs o les operacions,
els esquelets predefinits, els reemplaçaments intel·ligents, l’enginyeria inversa, etc, han fet
que hagi augmentat la productivitat dels programadors, la seva eficàcia i eficiència, la seva
qualitat i la seva rendibilitat.
La gran majoria d’aquestes ajudes són molt intuïtives i fàcils d’usar ja que estan dissenyades
per fer realment el que l’usuari creu que han de fer.
A més hi ha entorns que es poden adaptar amb molta facilitat a diferents llenguatges de
programació cosa que millora encara més els aspectes positius d’aquell entorn.
L’autocompletat dels atributs o les operacions és una ajuda, de vegades inestimable, a l’hora
d’implementar ja que no només t’ajuda a escriure evitant possibles errors sinó que a més de
fer-ho amb les llibreries estàndard també ho fa amb les que vas desenvolupant tu mateix.
Abans havies d’anar a buscar al manual de referència la sintaxi exacta de cada atribut i
operació. Eren imprescindibles aquells manuals.
El cas de l’enginyeria inversa és una altra de les meravelles dels entorn de programació ja
que fa que no hagis d’anar a llegir la definició de les taules de la base de dades i escriure
manualment les classes associades, tot el contrari a més de generar les classes de forma
automàtica també genera els diagrames de classes amb totes les seves associacions.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 7 de 32
Resposta 3
Usuari 1:
Característiques: Dona, mitjana edat, casada amb fills, treballadora.
Relació amb l’alumne: Esposa.
Lloc i data: Rubí, Oficina de Catalunya Caixa, dimecres 13 de març de 2013 a les 18:12h
Objectiu: Traspàs entre comptes.
Tasques realitzades: Introducció de targeta, Traspàs, Entre comptes de la mateixa entitat,
Marcar compte de destí, Marcar import, Imprimir comprovant, Retirar targeta, Retirar
comprovant.
Grau de satisfacció: Bo.
Millores possibles: L’usuària creu que s’hauria d’afegir una opció alternativa a la pantalla de
l’import on es pogués demanar el saldo del compte.
Usuari 2:
Característiques: Home, tercera edat, vidu amb fills, jubilat.
Relació amb l’alumne: Pare.
Lloc i data: Rubí, Oficina de Catalunya Caixa, dijous 14 de març de 2013 a les 17:45h
Objectiu: Reintegrament.
Tasques realitzades: Entra a la oficina i fa cua a l’empleat de caixa, espera 5 minuts i marxa
sense realitzar la tasca.
Grau de satisfacció: Molt dolent.
Millores possibles: L’usuari es nega a utilitzar els caixers automàtics i es queixa del temps
d’espera amb els empleats i del perquè no hi ha més empleats per atendre’l.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 8 de 32
Usuari 3:
Característiques: Dona, adolescent, soltera, estudiant.
Relació amb l’alumne: Filla.
Lloc i data: Rubí, Oficina de Catalunya Caixa, dimarts 19 de març de 2013 a les 19:35h
Objectiu: Reintegrament.
Tasques realitzades: Introducció de targeta, Reintegrament, Marcar número secret, Marcar
import, No imprimir comprovant , Retirar targeta, Retirar diners.
Grau de satisfacció: Bo.
Millores possibles: L’usuària no troba necessitat de cap canvi ja que la funcionalitat més
utilitzada, el reintegrament, ja és bona.
Conclusions:
Per evitar problemes amb els empleats de l’oficina, ni amb les autoritats, no vaig fer
fotografies de cap dels tres usuaris realitzant les seves tasques.
Tot i que la mostra d’usuaris és petita i segur que es poden trobar altres usuaris amb
característiques similars que actuïn de forma diferent, crec que podem generalitzar certs
aspectes:
L’usuària 1 està acostumada a usar els caixers automàtics i realitza diferents operacions de
forma habitual, per tant és raonable el seu interès per millorar el servei que rep del caixer
automàtic.
L’usuari 2 no ha volgut mai interactuar amb les màquines i conforme va avançant l’edat cada
vegada aquesta actitud s’agreuja més.
L’usuària 3 només utilitza una funcionalitat dels caixers, el reintegrament, i de petites
quantitats, i com el resultat de l’operació ja satisfà els seus requeriment no hi troba cap
necessitat a demanar cap canvi.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 9 de 32
Feina a fer per aprofundir
Sistemes operatius:
L’evolució dels sistema operatius ha anat lligada, com no podia ser d’una altra manera, als
dispositius on havia d’executar-se.
Als inicis la interacció era molt complicada fins que va
arribar el teclat tal i com el coneixem (Don Lancaster,
febrer de 1973. Wiki. 2013. Recuperat 20 de març de
2013 http://ca.wikipedia.org/wiki/TV_Typewriter) i la
pantalla de text
La segona gran revolució la va produir el ratolí (wiki)
que va fer evolucionar els entorns de text a entorns gràfics.
La darrera revolució ha estat la pantalla tàctils on la interfície es basa en la gestualitat de
l’usuari.
Però encara queda que el reconeixement vocal de les ordres passi a ser una nova revolució.
Ja es troba en funcionament en aparells iPhone amb el nom de SIRI i en Android amb altres
noms com Sherpa o Vita.
Avui mateix quan he teclejat la meva contrasenya per entrar al meu ordinador he trigat més
d’una hora en tornar a tocar el teclat i ha estat per respondre a un missatge. He obert el
correu, el programaris de gestió de la meva feina i el navegador. He llegit els meus correus,
he gestionat una sèrie de tasques de la feina i he consultat les darreres notícies. He fet tot
això només usant el ratolí.
No és d’estranyar que els aparells amb pantalla tàctil hagin estat tan ben acollits pels usuaris
ja que tot el que pots fer amb un ratolí ho pots fer amb un dit, o amb dos o amb tres.
I per xatejar amb el WhatApp, per exemple, disposes d’un mini teclat que l’utilitzes amb els
dos dits grossos.
Curiosament això també ens ha fet canviat la forma d’escriure amb el teclat. Ara ja no cal
saber mecanografia només cal ser el suficientment ràpid amb els dos dits grossos.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 10 de 32
Entorns de programació:
Els entorns de desenvolupament actuals estan a anys llum dels primers, que realment no
eren entorns.
Recordo haver començat a escriure les meves primeres
pràctiques de pascal usant ms-dos 2.0, disquettes flexibles
de 5 ¼ i l’editor de línies edlin. Tot un bon record.
La primera gran revolució que vaig viure va ser l’aparició dels
“Turbo’s”: Turbo Pascal , Turbo C, Turbo Assembler i l’
absolutament fantàstic i definitiu Turbo Debugger.
Nits en vela programant i depurant amb els companys a la
sala de PCs de la FIB. Més bons records.
Ara, entorns com eclipse són el paradigma de la programació ja que no només permet
programar fàcilment en llenguatges com Java, C, PHP, Python, Perl i d’altres, sinó que té
tota una sèrie de mòduls i plug-ins instal·lables per realitzar una gran quantitat de tasques de
disseny UML, connectivitat amb bases de dades, gestió de servidors d’aplicacions, etc.
I no ens hem d’oblidar d’un clàssic que encara segueix donant guerra avui en dia, el “vi”. Un
editor genial però que només ho era després d’haver-te passat hores i hores per aprendre’t
les comandes Control, dos punts, barra,...
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 11 de 32
Treball de camp
Anàlisi d’entitats bancàries i caixers automàtics a l’Avinguda Barcelona i el Passeig Francesc Macià de Rubí:
L’Avinguda Barcelona i el Passeig Francesc Macià de Rubí és un carrer comercial
semipeatonal on han proliferat, des de ja fa uns quants anys, una gran quantitat d’oficines de
bancs i caixes.
Aquesta via semipeatonal és la mateixa però canvia de nom enmig de la via. Comença just a
la sortida de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i acaba a la Plaça de
Catalunya. Són 8 travessies amb uns 600m de longitud on hi ha una gran varietat d’oferta
tant de roba, cosmètica, bellesa, gastronòmica i, per descomptat, bancària.
Sempre m’ha cridat l’atenció aquest desplegament bancari en una zona realment petita i
aprofitant tot el què ja hem parlat de caixers automàtics en el fòrum com en aquesta PAC he
volgut realitzar un petit treball de camp i un anàlisi personal.
Totes les imatges que he incorporat en aquest document són pròpies i obtingudes usant el
meu telèfon mòbil Nokia C2-01 el dia 20 de març de 2013 entre les 20:00h i les 20:20h,
sortejant obstacles com ara usuaris dels caixers o la policia local.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 12 de 32
0. Situació i anàlisi numèric:
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Il·lustració 1: Mapa de situació de les oficines a Rubí.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 13 de 32
En una distància de 600m hi ha 12 oficines de 5 bancs i 7 caixes i 17 caixers automàtics.
Alfabèticament són:
Entitat Nombre d'oficines Nombre de caixers Caixers per oficina
BBVA 1 2 2
Banc Sabadell Atlántico 1 1 1
Bancaja 1 1 1
Banco Popular 1 1 1
Caixa Penedès 1 1 1
Caixa Terrassa 2 2 1
Caja Madrid 1 1 1
Catalunya Caixa 1 1 1
Deutsche Bank 1 1 1
La Caixa 2 6 3
Clarament “La Caixa” és qui té més caixers en total (6) i més caixers per oficina (3), també
és qui disposa dels caixers més moderns (3) tot i que no són de la darrera generació de
caixers d’aquesta entitat.
Per contra dels 5 bancs hi ha 4 que disposen només d’un caixer i a més n’hi ha 3 que els
ubiquen a l’exterior sense il·luminació pròpia ni cap mena de seguretat.
En quant als fabricants dels caixers Fijitsu en té 10 i els altres 7 no mostren el nom del
fabricant. I en cap cas s’indica el model del caixer automàtic.
També són els caixers Fujitsu més moderns que la resta.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 14 de 32
1. La Caixa (primera oficina):
Fotografia 1: La Caixa. Vista exterior
Fotografia 2: La Caixa. Vista interior
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 15 de 32
Fotografia 3: La Caixa. Vista caixer 1
Fotografia 4: La Caixa. Vista caixer 3
Entitat: La Caixa
Ubicació del caixers: Interior
Quantitat de caixers: 3
Seguretat: Porta amb pestell
Il·luminació: Bona, llums fluorescents
Adaptats: Sí
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 16 de 32
2. Caixa Terrassa (primera oficina):
Fotografia 5: Caixa Terrassa. Vista exterior
Entitat: Caixa Terrassa (antigues Caixa Terrassa, Sabadell i Manresa)
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Regular, llums halògens
Adaptats: No
Fotografia 6: Caixa Terrassa. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 17 de 32
3. Caixa Penedès:
Fotografia 7: Caixa Terrassa. Vista exterior
Entitat: Caixa Penedès
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Bona, llums halògens
Adaptats: No
Fotografia 8: Caixa Penedès. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 18 de 32
4. BBVA:
Fotografia 9: BBVA. Vista exterior
Fotografia 10: BBVA. Vista interior
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 19 de 32
Fotografia 11: BBVA. Vista caixer 1
Fotografia 12: BBVA. Vista caixer 2
Entitat: BBVA
Ubicació del caixers: Interior
Quantitat de caixers: 2
Seguretat: Pestell
Il·luminació: Bona, llums halògens
Adaptats: No
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 20 de 32
5. Catalunya Caixa:
Fotografia 13: Catalunya Caixa. Vista exterior
Entitat: Caixa Penedès
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Bona, llums halògens
Adaptats: No
Fotografia 14: Catalunya Caixa. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 21 de 32
6. Bancaja:
Fotografia 15: Catalunya Caixa. Vista exterior
Entitat: Bancaja
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Cap
Adaptats: No
Fotografia 16: Catalunya Caixa. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 22 de 32
7. La Caixa (segona oficina):
Fotografia 17: La Caixa. Vista exterior 1
Fotografia 18: La Caixa. Vista interior
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 23 de 32
Fotografia 19: La Caixa. Vista exterior 2
Fotografia 20: La Caixa. Vista caixer exterior
Entitat: La Caixa
Ubicació del caixers: Interior i exterior
Quantitat de caixers: 3
Seguretat: Porta amb pestell
Il·luminació: Bona a l’interior, llums fluorescents, i un llum fluorescent a l’exterior
Adaptats: Sí
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 24 de 32
8. Deutsche Bank:
Fotografia 21: Catalunya Caixa. Vista exterior
Entitat: Deutsche Bank
Ubicació del caixers: Interior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Porta amb pestell
Il·luminació: Bona, llums fluorescents
Adaptats: No
Fotografia 22: Catalunya Caixa. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 25 de 32
9. Caja Madrid:
Fotografia 23: Caja Madrid. Vista exterior
Entitat: Caja Madrid
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Cap
Adaptats: No
Fotografia 24: Catalunya Caixa. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 26 de 32
10. Banc Sabadell Atlántico:
Fotografia 25: Banc Sabadell Atlántico. Vista exterior
Entitat: Banc Sabadell Atlántico
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Cap
Adaptats: No
Fotografia 26: Banc Sabadell Atlántico. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 27 de 32
11. Banco Popular:
Fotografia 27: Banco Popular. Vista exterior
Entitat: Banco Popular
Ubicació del caixers: Exterior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Cap
Il·luminació: Cap
Adaptats: No
Fotografia 28: Banco Popular. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 28 de 32
12. Caixa Terrassa (segona oficina):
Fotografia 29: Caixa Terrassa. Vista exterior
Entitat: Caixa Terrassa
Ubicació del caixers: Interior
Quantitat de caixers: 1
Seguretat: Pestell
Il·luminació: Bona, llums fluorescents
Adaptats: No
Fotografia 30: Banc Sabadell Atlántico. Vista caixer
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 29 de 32
Com a anècdota aquesta oficina és la única on he trobat aquets cartell de “Consells de
seguretat” dels Mossos d’esquadra.
Fotografia 31: Cartell dels mossos d’esquadra
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 30 de 32
Anàlisi final i conclusions
La comoditat i la sensació de seguretat que proporcionen els caixers més moderns i situats
a l’interior fa que “La Caixa” i BBVA siguin les dues entitats que lideren aquests aspectes de
difícil quantificació i que els proporcionen més “caché” perquè els usuaris els escullin abans
que a la resta d’entitats per utilitzar els seus serveis.
La ubicació “estratègica” de les oficines d’aquestes dues entitats també crec que cal
esmentar-la ja que “La Caixa” té la primera oficina a la cantonada d’una gran plaça que té
una parada d’autobús i l’altre just al mig de la via. I el BBVA té la seva oficina enmig de les
dues de “La Caixa”.
Aquesta via no és un centre comercial, el més proper és el Centre Comercial Sant Cugat a
una ica més de 2 Km de distància del punt final, però és el lloc de Rubí on hi ha la major
concentració de botigues, pràcticament cada edifici disposa de baixos o locals comercials.
Per cert al Centre Comercial Sant Cugat no hi ha cap caixer automàtic.
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 31 de 32
Índex de fotografies
Il·lustració 1: Mapa de situació de les oficines a Rubí. 12
Fotografia 1: La Caixa. Vista exterior 14
Fotografia 2: La Caixa. Vista interior 14
Fotografia 3: La Caixa. Vista caixer 1 15
Fotografia 4: La Caixa. Vista caixer 3 15
Fotografia 5: Caixa Terrassa. Vista exterior 16
Fotografia 6: Caixa Terrassa. Vista caixer 16
Fotografia 7: Caixa Terrassa. Vista exterior 17
Fotografia 8: Caixa Penedès. Vista caixer 17
Fotografia 9: BBVA. Vista exterior 18
Fotografia 10: BBVA. Vista interior 18
Fotografia 11: BBVA. Vista caixer 1 19
Fotografia 12: BBVA. Vista caixer 2 19
Fotografia 13: Catalunya Caixa. Vista exterior 20
Fotografia 14: Catalunya Caixa. Vista caixer 20
Fotografia 15: Catalunya Caixa. Vista exterior 21
Fotografia 16: Catalunya Caixa. Vista caixer 21
Fotografia 17: La Caixa. Vista exterior 1 22
Fotografia 18: La Caixa. Vista interior 22
Fotografia 19: La Caixa. Vista exterior 2 23
Fotografia 20: La Caixa. Vista caixer exterior 23
Fotografia 21: Catalunya Caixa. Vista exterior 24
Fotografia 22: Catalunya Caixa. Vista caixer 24
Fotografia 23: Caja Madrid. Vista exterior 25
Fotografia 24: Catalunya Caixa. Vista caixer 25
Fotografia 25: Banc Sabadell Atlántico. Vista exterior 26
Fotografia 26: Banc Sabadell Atlántico. Vista caixer 26
Fotografia 27: Banco Popular. Vista exterior 27
Fotografia 28: Banco Popular. Vista caixer 27
Fotografia 29: Caixa Terrassa. Vista exterior 28
Fotografia 30: Banc Sabadell Atlántico. Vista caixer 28
Fotografia 31: Cartell dels mossos d’esquadra 29
Interacció Humana amb els Ordinadors PAC 1 UOC. IPO. Curs 2012-2013
Pàgina 32 de 32
Bibliografia consultada
Per suposat el Mòdul 1 d’aquesta assignatura:
Montero, Yusef Hassan. Conceptes fonamentals en IPO. Mòdul 1. Introducció a la interacció persona-ordinador. UOC PID_00176046
Buscador Google i Viquipèdia per trobar les dates del teclat, el ratolí, la imatge del teclat TV
Typewriter i el disquette de Turbo Pascal:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/TV_Typewriter_CHM.jpg/300px-
TV_Typewriter_CHM.jpg
http://www.google.es/imgres?hl=ca&safe=off&sa=X&biw=1440&bih=809&tbm=isch&tbnid=C
apdUTYKT-IsEM:&imgrefurl=http://www.davinciunltd.com/2007/11/turbo-pascal-10-
floppy/&docid=PGqXzk6q2Sc9KM&imgurl=http://www.davinciunltd.com/wp-
content/uploads/2007/11/turbopascal10.jpg&w=640&h=638&ei=lTdLUdPTGurD7AahyIB4&zo
om=1&ved=1t:3588,r:23,s:0,i:159&iact=rc&dur=3064&page=2&tbnh=182&tbnw=183&start=2
0&ndsp=27&tx=117&ty=66
Cites escrites usant estil APA