unitat didàctica 1. capgirar l'opressió · trencant el gel. dinàmiques de violència...
TRANSCRIPT
Uni
tat d
idàc
tica
1
CA
PGIR
AR
L’OPRESSIÓ
ww
w.m
oula
novi
olen
cia.
net
info
@m
oula
novi
olen
cia.
net
Un
proj
ecte
de
Am
b el
sup
ort d
e
AG
ÈN
CIA
DE D
ESE
NV
OLU
PAM
EN
T D
EL
BE
RG
AD
À (
2015
). N
o-V
iolè
ncia
i la
Pau
. Bar
celo
na: D
iput
ació
Bar
celo
na i
Gen
eral
itat
de
Cat
alun
ya –
Dep
arta
men
t d
’ed
ucac
ió.
CO
RNEL
IUS,
H.,
SHO
SHA
NA,
F. (1
995)
. M
adrid
: Gai
a.
CH
ESN
AIS
, J.C
. (19
81).
His
toire
de
la v
iole
nce.
Par
ís: R
ober
t La
ffont
.
DA
DO
UN, R
. (19
93).
La v
iole
nce.
Ess
ai s
ur l’
«hom
o vi
olen
s». P
arís
: Hat
ier.
F ISA
S, V
. (20
06).
Bar
celo
na: I
caria
.
J AH
AN
BEG
LOO
, R. (
2017
). In
trod
ucci
ó a
la n
ovio
lènc
ia. B
arce
lona
: Pag
ès
Edito
rs.
MÜ
LLER
, J. M
. (20
13).
La n
ovio
lènc
ia a
l’ed
ucac
ió. B
ARC
ELO
NA: I
CIP
. SÁ
NC
HEZ
, X.,
RED
OLA
R, D
., B
UFI
LL, E
., C
OLO
M, F
., VI
ETA, E
. I B
UEN
O, D
. (20
13).
Som
una
esp
ècie
vio
lent
a? L
a vi
olè
ncia
hum
ana
exp
licad
a d
es d
e la
b
iolo
gia
i la
psi
cop
ato
log
ia. B
arce
lona
: Uni
vers
itat
de
Bar
celo
na.
Cre
ació
de
cont
ing
uts:
Xav
ier
Gar
í de
Bar
bar
à, M
arta
Bur
gue
t A
rfel
is,
Joan
Mor
era
Peric
h, Á
lvar
o M
edal
lo D
omín
gue
zD
isse
ny i
maq
ueta
ció:
Ara
ntza
Cad
enas
Ara
n i P
ilar
Rub
io T
ugas
Prod
ucci
ó au
dio
visu
al: N
ereu
Stud
io
La to
talit
at d
’aqu
est l
libre
, tan
t el c
ontin
gut c
om e
l dis
seny
est
an s
otm
esos
so
ta l
licèn
cia
<<
Rec
one
ixem
ent-
No
co
mer
cial
-Ob
res
deriv
ades
>>
que
pod
eu c
onsu
ltar a
la x
arxa
a h
ttps
://c
reat
ivec
omm
ons.
org
/lic
ense
s/?l
ang
=ca
«Mou
la n
ovio
lènc
ia»
és u
na a
pos
ta p
edag
ògic
a p
er in
icia
r pro
cess
os -
Acc
edei
x a
tot
el m
ater
ial
ww
w.m
oula
novi
olen
cia.
net
Cad
a un
itat
did
àcti
ca i
nco
rpo
ra u
n se
gui
t d
e m
ater
ial
INFA
NTS
Es f
orm
en t
res
grup
s. C
ada
mem
bre
del 1
r po
rtar
à a
les
man
s un
full
de d
iari
gran
. Al 1
r i
al 2
n gr
up s
e li
dem
ana
que
tanq
uin
els
ulls
. Se
situ
a el
3r g
rup
al v
olta
nt d
els a
ltres
dos
. De
cop
qui g
uia
crid
a: «
A L’
ATA
AA
AC
!!!».
Des
prés
de
l cao
s, se
iem
tots
: què
ha
succ
eït?
Com
m’h
e se
ntit?
Rea
ccio
nem
vio
lent
amen
t sol
s pe
rquè
el
«líd
er»
ho d
igui
? H
em s
entit
vio
lènc
ia?
JO
VE
S
Es fo
rmen
dos
gru
ps. A
un
se li
don
a un
a gr
an
quan
titat
de
para
ules
esc
rites
en
pape
rets
. A
l’altr
e ta
mbé
per
ò m
enys
. En
15 m
inut
s el
s gr
ups
han
de fo
rmar
la fr
ase
amb
sent
it m
és
llarg
a q
ue p
ugui
n. S
e’ls
rep
etei
x a
l’ini
ci i
du
rant
l’ac
tivita
t: «T
ot s
’hi v
al, l
’impo
rtan
t és
guan
yar»
. Si h
i ha
bara
lles
i no
són
extr
emes
-lè
ncia
est
ruct
ural
acu
mul
ada
dona
des
igua
ltats
(qua
ntita
ts d
ifere
nts
inic
ials
). A
ctue
m s
egon
s el
que
és
mor
al o
seg
ons
el q
ue é
s le
gal?
I si
la
llei
acu
mul
a vi
olèn
cia
estr
uctu
ral?
AD
ULT
S
S’ac
ompa
nya
un v
olun
tari
fora
de
la s
ala,
i se
li
expl
ica
que
la s
eva
mis
sió
és fe
r TO
T el
que
p
ugui
per
què
l’ob
eeix
in im
itant
-lo: a
lçan
t la
mà
dre
ta, p
osan
t l’í
ndex
esq
uerr
e so
bre
la
pun
ta d
el n
as…
a la
rest
a (s
ense
ell)
se’
ls d
iu
que
ob
eeix
in e
n to
t al v
olun
tari
per
ò no
més
q
uan
el g
uia
del
tal
ler,
dar
rera
d’e
ll, t
ing
ui
els
bra
ços
creu
ats.
Se’
l fa
entr
ar i
el ta
lleris
ta
man
té e
ls b
raço
s cr
euat
s (o
bed
iènc
ia fà
cil).
D
esp
rés
dis
cret
amen
t can
via
de
pos
ició
, i la
d
esob
ediè
ncia
és
mas
siva
. C
om r
eacc
iona
el
vol
unta
ri? I
mp
osar
à vi
olèn
cia?
S’a
valu
a co
m s
’ha
sent
it ca
da p
art.
El p
oder
nom
és e
s m
anté
si h
i ha
obed
iènc
ia, i
aq
uest
a d
ecis
ió
pod
er?
I per
aut
orita
t?
Tren
cant
el g
el.
Din
àmiq
ues
de v
iolè
ncia
est
ruct
ural
14• W
om
en in
Bla
ckM
ovim
ent
inte
rnac
iona
l de
don
es e
n co
ntra
de
les
gue
rres
, q
ue n
asq
ué
el 1
988
a Is
rael
. A
par
tir d
e m
è-to
des
de
resi
stèn
cia
novi
ole
nta
pre
tene
n d
onar
veu
a le
s ví
ctim
es -
xes
de
solid
arita
t en
tre
don
es d
e to
t el
món
.
ww
w.w
omen
inb
lack
.org
• C
hris
tian
Pea
cem
aker
s Te
amM
ovim
ent
cris
tià e
cum
ènic
inte
rna-
ci
onal
que
cap
acita
i en
via
equi
ps
de re
sist
ènci
a no
viol
enta
en
la ll
uita
p
els
dre
ts d
els
ind
ígen
es,
cont
ra
la g
uerr
a a
Col
òmb
ia, I
raq
, Pal
es-
tina…
etc
.
ww
w.c
pt.
org
• A
lber
t E
inst
ein
Inst
itut
ion
Inst
ituc
ió f
und
ada
el 1
983
per
Gen
e Sh
arp
, ded
icad
a a
l’est
udi,
apre
nen-
tatg
e i ú
s d
e l’e
stra
tèg
ia n
ovio
lent
a -
insp
irat m
olts
act
ivis
tes
per a
end
er-
roca
r rè
gim
s d
e fo
rma
novi
olen
ta.
ww
w.a
eins
tein
.org
10El
s qu
i ja
han
com
ença
t...
Tres
test
imon
is d
e llu
ita
novi
olen
ta a
vui
13
9C
orat
ge! M
ou la
nov
iolè
ncia
se
nse
caur
e en
la p
erve
rsió
est
ruct
ural
Deb
at: A
rman
t-no
s m
és e
stem
més
seg
urs?
N
o n
om
és p
arle
m d
’arm
es c
om
les
del
s cr
ims,
que
mai
em
pun
yare
m,
sinó
qua
l-se
vol
de
les
det
ecta
des
al
mòd
ul a
nter
ior
(rum
ors
i com
enta
ris,
com
plic
itats
am
b e
ls
viol
ents
, sile
ncis
que
exc
loue
n…).
Dos
gru
ps
es p
rep
aren
arg
umen
ts,
uns
a fa
vor,
altr
es
en c
ont
ra.
Ap
ort
ar d
ades
, si
és
po
ssib
le
gui
a l’a
ctiv
itat
pot
don
ar c
laus
nov
iole
ntes
que
l’à
nim
a no
sap
con
vènc
er,
i b
rand
ant
vio
lènc
ia p
erse
gue
ix s
ilenc
iar
el d
ifere
nt.
Com
des
arm
ar-n
os?
Sub
stitu
int
vènc
er p
er
conv
ènce
r.
Am
b e
ls r
adic
als
no e
s p
ot
dia
log
ar
Iimpe
dir l
a re
laci
ó am
b el
dife
rent
per
blin
dar-s
e tr
ac-
tant
-lo c
om u
na id
ea, s
ense
con
èixe
r la
real
itat q
ue v
iu.
Són
uns
nazi
s C
omp
arar
els
altr
es a
mb
els
vio
lent
s m
és e
xtre
ms
que
co
neg
uem
, per
què
l’od
i con
tra
ells
s’in
terio
ritzi
.
Tots
fan
igua
l, se
mb
len
tite
lles
Igua
lar
tots
els
qui
pen
sen
dife
rent
, gen
eral
itzan
t i
cons
ider
ant-
los
man
ipul
ats
i est
úpid
s.
Aq
uell/
a ho
me/
do
na n
o m
erei
x vi
ure,
ha
des
truï
t la
fa
míli
a/p
aís…
N
egar
l’ex
istè
ncia
d’u
na re
alita
t p
lura
l, re
dui
nt e
l con
-
Tu p
ensa
aix
í i v
eurà
s co
m t
’enr
eden
solu
cion
s cr
eativ
es o
con
stru
ctiv
es q
ue t
eixe
ixin
pon
ts
i bus
qui
n ar
ribar
a v
ence
dor
, ven
ced
or.
gue
rra
Esp
anta
r i e
ngra
ndir
el d
iscu
rs d
e la
por
i d
e co
nse-
viol
enta
.
Qui
la f
a la
pag
a
ALER
TA
AMB.
.. RÀ
DIO
VIOL
ÈNCI
A!
Com
enta
r en
tre
tots
(i a
feg
ir-ne
m
és s
i es
pot
) aq
uest
a p
luja
de
fras
es o
«ac
titud
s am
bie
ntal
s» q
ue
ens
arrib
en a
l’oï
da,
co
m u
na e
mis
sora
q
ue a
pla
udim
mas
-se
s ve
gad
es. C
om
pod
em c
anvi
ar la
si
nton
ia?
4Aqu
est m
òdul
es
vinc
ula
a la
seq
üènc
ia in
icia
l d
el t
ítol.
Elem
ents
com
el d
it, e
l lla
pis
que
d
ibui
xa u
n ca
mí,
i les
o’s
que
rod
olen
con
-vi
den
a d
esco
brir
la n
ovio
lènc
ia e
n cl
au d
e m
ovim
ent:
cont
rària
men
t al p
arad
igm
a tò
pic,
es
requ
erei
x un
a in
icia
tiva
activ
a pe
r pro
mou
-re
i p
ract
icar
la n
ovio
lènc
ia. P
er d
inam
itzar
la
ses
sió,
et p
oden
ser
vir p
reg
unte
s co
m le
s qu
e se
guei
xen.
Afe
gim
sug
gerim
ents
per
tal
que
la p
erso
na q
ue g
uia
ting
ui re
ferè
ncie
s a
l’hor
a d
’aco
mp
anya
r les
resp
oste
s d
el g
rup
:
• A
què
ass
oci
es e
l d
it q
ue e
mp
eny
la
par
aula
«M
OU
»?E
l d
it é
s la
par
t «p
rovo
cad
ora
» d
e la
no
vio
lènc
ia,
que
sac
seja
co
nsci
ènci
es
bar
rat,
l’acc
ió n
ovio
lent
a in
com
odar
à el
s fo
nam
ents
vio
lent
s p
er t
al q
ue c
anvi
ïn.
• Q
uè p
ot
vole
r in
dic
ar e
l ro
tula
do
r?La
nov
iolè
ncia
no
s’im
pro
visa
: s’
ha d
e tr
açar
un
cam
í per
què
circ
uli.
Aix
ò su
posa
en
tren
ar-s
e d
avan
t d
e co
nflic
tes
amb
no
ves
resp
oste
s.
• Q
uan
veus
les
o’s
que
cau
en i
rod
ole
n,
què
et
sug
ger
eixe
n?Le
s o’
s ca
uen
un c
op d
esar
mad
es, «
to-
cad
es»
per
la
novi
olè
ncia
, i
aque
stes
s’
esca
pen
del
co
ntro
l, su
rten
ro
do
lant
fo
ra d
e la
pan
talla
i p
oden
pro
voca
r més
no
viol
ènci
a co
m l
a re
bud
a. E
fect
e ca
s-ca
da.
DEFI
NINT
: QUÈ
VOL
EM D
IR A
MB...
Per t
al d
’ass
egur
ar-n
os q
ue to
ts d
onem
el m
atei
x co
ntin
gut
a le
s p
arau
les,
en g
rup
, del
imita
nt-n
e b
é el
llin
dar
. Ofe
rim a
con
tinua
ció
pro
pos
tes,
no
per
fa
cilit
ar-le
s d
irect
amen
t, s
inó
per
tal q
ue e
l gui
a le
s tin
gui
com
a re
ferè
ncia
to
t ac
omp
anya
nt e
l deb
at:
Vio
lènc
ia: F
orça
que
té
com
a o
bje
ctiu
o m
itjà
fer
mal
o d
anya
r l’a
ltre.
No
vio
lènc
ia: F
orm
a d
e vi
ure
bas
ada
en la
ver
itat (
cohe
rènc
ia e
ntre
mitj
ans
i
1Se
qüèn
cia
d’ob
ertu
ra
5
ha d
e se
r el
dià
leg
. N
omés
qua
n un
a d
e le
s d
ues
par
ts c
onst
ruei
x un
a m
ural
la i
no
vol
dia
log
ar,
cald
rà o
pta
r lla
vors
per
acc
i-on
s no
viol
ente
s q
ue d
esen
calli
n la
situ
ació
. L’
obje
ctiu
d’a
que
st m
òdul
és
cons
cien
ciar
q
ue e
l d
iàle
g i
la
neg
oci
ació
és
sem
pre
d
ifíci
l a l’
hora
d’e
scol
lir e
ntre
due
s op
cion
s co
nstr
uctiv
es,
per
què
els
crit
eris
mor
als
ja
no d
eter
min
en c
ap o
pci
ó.
Per
com
ença
r la
ses
sió
, es
po
den
ofe
rir
aque
stes
pre
gun
tes:
qui
nes
exp
eriè
ncie
s he
m ti
ngut
de
dià
leg
difí
cil p
erò
exitó
s? I
de
dià
leg
imp
ossi
ble
? C
omp
artir
la s
ituac
ió i
el
tem
a q
ue e
s d
ebat
ia e
n ca
da
una.
Pla
ntej
ar
al g
rup
: es
pot
dia
log
ar a
mb
ter
roris
tes?
El
gui
a m
ostr
a la
nec
essi
tat
de
fer-
ho,
i pos
a ex
emp
les.
Am
b e
l dià
leg
s’a
rrib
a b
en ll
uny.
Es
timar
qui
ha
com
ès e
l mal
, p
erò
mai
ac-
cep
tar
el m
al e
n sí
. U
n ex
emp
le r
eal
de
tran
sfor
mac
ió:
01
Hum
an
A p
artir
d’a
quí
, es
pro
pos
a un
a
mb
d
ues
per
sone
s q
ue a
ctua
ran
dav
ant d
el p
ú-bl
ic fe
nt-s
e pr
opos
tes
crea
tives
l’un
a a
l’altr
a p
er a
rrib
ar a
un
acor
d (p
otse
r im
pos
sib
le).
entr
e op
cion
s co
nstr
uctiv
es. E
s d
escr
iuen
a
cont
inua
ció
dife
rent
s si
tuac
ions
de
neg
oci-
ació
seg
ons
l’ed
at d
els
assi
sten
ts:
IN
FAN
TS
Dos
gru
ps
de
nens
vol
en ju
gar
a la
mat
eixa
ho
ra i
pist
a do
s pa
rtits
dife
rent
s: u
n de
futb
ol
i l’a
ltre
de
bàs
que
t.
JO
VE
S
Per c
ompa
rtir
un c
ap d
e se
tman
a, d
os a
mic
s te
nen
dife
rent
s g
usto
s: l’
un v
ol a
cam
par
un
pare
ll de
die
s a
la m
unta
nya,
i l’a
ltre
vol v
iure
un
fest
ival
de
conc
erts
.
AD
ULT
S
Dos
mem
bre
s d
’una
ent
itat
soci
al h
an d
e -gü
ent.
El p
ress
upos
t és
limita
t. U
n ap
osta
per
l’e
duc
ació
de
nens
des
esco
larit
zats
, i l’
altr
e
acce
dir
al s
eu h
abita
tge.
2Lí
mit
s de
l dià
leg
12La d
inàm
ica
d’a
que
sta
sess
ió p
rocu
ra c
ons-
cien
ciar
del
ven
tall
de
man
eres
que
ten
im
d’a
taca
r el
s al
tres
.
1. E
l g
uia
entr
a am
b u
n p
al o
ins
trum
ent
llarg
rec
ob
ert
d’u
na b
oss
a d
e p
làst
ic,
per
sim
ular
un
det
ecto
r d
’arm
es. A
l’in
i-ci
exp
lica
que
, ab
ans
de
com
ença
r, té
o
rdre
s d
e p
assa
r un
det
ecto
r d
’arm
es
per
aq
uest
gru
p, p
erq
uè h
i ha
ind
icis
de
que
por
ten
arm
es. D
avan
t les
car
es q
ue
es t
rob
a, p
reg
unta
: «En
por
teu
sí o
no?
A
nem
-ho
a ve
ure!
».
2. P
assa
el d
etec
tor
entr
e la
gen
t i a
mb
la
boc
a fa
sor
oll d
e si
rena
. «A
lgú
por
ta a
r-m
es! V
ejam
, per
trob
ar-le
s se
nse
que
que
di
en e
vid
ènci
a, q
ue
toth
om
tre
gui
un
full
i d
ibui
xi
l’últi
ma
arm
a q
ue h
a fe
t ser
vir a
la
sev
a vi
da»
.
3. D
ibui
xen
i gire
n el
ful
l de
cap
per
ava
ll.
Des
pré
s, e
l gui
a va
pas
sant
, i g
ira u
n p
er
un e
ls f
ulls
mira
nt l
’arm
a d
ibui
xad
a. L
a m
ajor
ia o
tot
es s
eran
gan
ivet
s d
e cu
ina,
o
esc
op
etes
de
fira:
«N
o é
s aq
uest
a,
tam
poc
, tam
poc
…».
4. Ll
avor
s d
eman
a ex
emp
les:
sur
ten
pis
to-
les,
met
ralla
dor
es, g
rana
des
, gan
ivet
s…
s’es
criu
en a
la p
issa
rra
a un
a b
and
a.
5.
6. I
esc
riu a
l cos
tat:
ARM
ES V
ERB
ALS
. De-
man
a q
uine
s hi
ha
(insu
lts, a
men
aces
…).
7. D
eman
a q
uine
s hi
ha
(
soci
al…
).
8. I
enc
ara:
ARM
ES E
STRU
CTU
RALS
. D
e-m
ana
qui
nes
hi h
a (v
iolè
ncia
eco
nòm
ica,
d
ecis
ions
inju
stes
…).
Es re
pla
ntej
a la
pre
gun
ta: «
Ente
neu
ara
per
tot
resp
onen
t al
gun
es q
üest
ions
:
• P
er q
uè c
reie
u q
ue e
ls v
iole
nts
nece
s-si
ten
aque
stes
arm
es?
• Fe
nt s
ervi
r aq
uest
es a
rmes
alg
un d
ia
mill
ora
rà la
sit
uaci
ó?
• P
els
més
val
ents
i en
gin
yoso
s, u
n re
pte
: en
tren
eu-v
os
a te
nir
inco
rpo
rat
el «
de-
tect
or
d’a
rmes
»! D
avan
t d
’una
bom
ba
es n
eces
site
n eq
uip
s es
pec
ialit
zats
per
amb
am
ics…
det
ecte
m a
rmes
com
les
q
ue h
em e
scrit
, com
pod
ríem
act
uar p
er
des
activ
ar-le
s? (e
s re
culle
n p
rop
oste
s).
8D
etec
tor d
’arm
es
11
-
la c
reat
ivita
t és
nece
ssar
i per
inte
riorit
zar l
a no
viol
ènci
a i f
er q
ue la
pra
ctiq
uem
de
ma-
nera
més
esp
ontà
nia.
Aq
uest
mòd
ul p
reté
n tr
ebal
lar
la im
agin
ació
de
terc
eres
vie
s en
d
ifere
nts
edat
s.
IN
FAN
TS
que
han
vis
cut d
e p
rop
, tot
exp
ress
ant c
om
s’ha
n se
ntit.
Esc
ollir
-ne
alg
uns
i lle
gir-
los/
mos
trar
-los d
e fo
rma
anò-
nim
a. C
om
ença
r un
d
iàle
g a
mb
ells
per
-m
a en
cad
a un
, com
e
ns
sen
tim
qu
an
exis
teix
, i a
pre
ndre
a
reco
nèix
er c
om a
que
sts
sent
imen
ts e
ns e
stan
dem
anan
t un
a so
luci
ó: s
er v
alen
ts p
er p
rend
re u
na d
ecis
ió
(dem
anar
aju
da…
etc
). D
esp
rés
de
cad
a ca
s p
rese
ntat
, d
eman
ar p
luja
d’id
ees:
què
p
odríe
m in
vent
ar p
er
Aco
mp
anya
r les
resp
oste
s se
gon
s le
s 5
pre
-
exer
cici
de
dist
ensi
ó, c
om u
na c
ançó
ale
gre.
JO
VE
S I A
DU
LTS
Port
ar m
olts
dia
ris d
ifere
nts.
Fer
sis
gru
ps
en c
adas
cun
d’a
que
sts
sis
àmb
its: f
amili
ar,
veïn
al, l
abor
al, i
nter
naci
onal
, soc
ial,
relig
iós.
Si
en
trob
en m
és d
’un
de c
ada,
ele
gir-n
e un
a d
e re
pre
sent
ativ
a. C
ada
gru
p d
iscu
teix
la
elem
ents
de
por
i d
’ani
mal
itzac
ió...
En
pre
-se
ntar
-ho,
cad
a g
rup
hau
ria d
’exp
licar
-los
i of
erir
un e
xem
ple
d’a
cció
no
vio
lent
a q
ue
fes
avan
çar
la s
itua
ció
.
Cin
c p
reg
unte
s a
fer-
nos:
l’ac
ció
que
hem
d
ecid
it p
er re
spos
ta…
:1.
Per
seg
ueix
rec
uper
ar l
’ag
ress
or,
o b
é ex
clou
re’l
i ven
jar-
se’n
?2.
Reb
utja
coo
per
ar a
mb
tot
a in
just
ícia
, ni
que
sig
ui s
ofrin
t m
és?
3. P
osa
la
conf
ianç
a en
el
po
der
de
les
víct
imes
?4.
Pre
tén
reiv
ind
icar
la
dig
nita
t d
e la
víc
-tim
a?5.
És
crea
tiva
i aga
-fa
per
so
rpre
sa
el v
iole
nt?
7A
cció
: Inv
ente
m u
n no
u fi
nal!
61 B
UEN
O, D
avid
(201
7). N
euro
cièn
cia
per
a e
duc
ado
rs. B
arce
lona
: Ass
ocia
ció
de
Mes
tres
Ros
a Se
nsat
, p. 1
49-1
56.
1 que
tre-
bal
lar l
a d
isci
plin
a in
terio
r a tr
avés
d
’esp
ais
de
med
itaci
ó o
de
pre
gà-
ria p
erm
et tr
ansf
orm
ar le
s no
stre
s re
acci
ons
prim
àrie
s en
sec
undà
ries,
Prop
osem
per
tant
enc
etar
la s
essi
ó vi
vint
una
exp
eriè
ncia
d’in
terio
ritat
.
En s
egon
lloc
, la
din
àmic
a q
ue s
e-
cad
ascú
rec
ord
i un
a si
tuac
ió d
e d
esac
ord
am
b a
lgú,
on
s’ha
gi e
n-ra
bia
t m
olt.
• C
om
em
vai
g s
enti
r?
Fer
exer
cici
d’in
tro
spec
ció
i c
om
par
tir
plu
ja d
e se
ntim
ents
dife
rent
s. P
osar
-hi
nom
, esc
riure
’ls.
• Q
uè v
aig
fer
? Q
uè s
olc
fer
? A
nar-
me’
n p
er n
o ex
plo
tar?
Don
ar p
er
impo
ssib
le l’
altre
? Fe
r-li e
l bui
t i n
o pa
rlar-l
i du
rant
die
s o se
tman
es?
Enca
rar-m
’hi a
mb
vi
olèn
cia?
Cal
lar
i qua
n p
uc c
lava
r-li
una
pun
yala
da?
… E
n un
a p
issa
rra
es p
oden
an
ar a
gru
pan
t le
s re
spos
tes
en t
res
co-
de
tot
es p
osen
els
tre
s tít
ols:
FU
GID
A,
VIO
LÈN
CIA
, NO
VIO
LÈN
CIA
. La
terc
era
pro
bab
lem
ent
haur
à q
ued
at b
uid
a, i
ho
fem
not
ar.
Es p
rop
osa
ara
que
tot
hom
pen
si u
na m
a-ne
ra a
ltern
ativ
a no
viol
enta
de
treb
alla
r el
en p
úblic
.
3V
iolè
ncia
o fu
gida
OBJE
CTIU
Fer n
otar
que
ni a
mb
vio
lènc
ia n
i am
b
fug
ida
es r
esol
res
. El g
uia
anirà
ap
re-
cian
t co
m l
es r
eacc
ions
vio
lent
es v
an
aixa
far
l’alt
re,
per
ò n
o v
an s
anar
el
perp
etua
r-lo
i pro
u. N
omés
les d
ecis
ions
d
e no
viol
ènci
a m
illor
en v
erita
ble
men
t
7
Ab
ans
de
def
ensa
r que
lcom
am
b u
na a
cció
no
viol
enta
, és
nece
ssar
i ava
luar
si e
s tr
acta
d’
un te
ma
pel q
ual v
al la
pen
a llu
itar.
Ofe
rim
aquí
un
pos
sib
le fu
ll d
e ru
ta p
er fe
r aq
uest
d
isce
rnim
ent.
Resp
onen
t a a
que
st c
ircui
t de
pre
gun
tes,
el r
esul
tat p
ositi
u (v
al la
pen
a) o
ne
gat
iu (n
o ca
l llu
itar-
hi) h
auria
de
cons
titui
r un
pun
t d
e re
ferè
ncia
cap
al q
ual c
amin
ar
des
de
la re
alita
t in
terio
r d
e ca
das
cú.
Pro
po
sem
exh
ibir
púb
licam
ent
el d
iag
ra-
ma
per
ana
litza
r en
gru
p t
emes
var
iats
de
L’op
ció
de
ced
ir no
és
ing
ènua
si é
s p
úblic
a (e
n el
fur
ext
ern)
: m
entr
e in
terp
el·li
l’a
ltre,
en
cara
que
arr
ibi a
ser
un
hàb
it p
er a
lgun
a d
e le
s p
arts
, o
bé
l’altr
a es
com
mou
rà,
o b
é d
esp
erta
rà la
sol
idar
itat
de
terc
ers
vers
m
és ju
stíc
ia:
4Fu
ll de
ruta
: cri
teri
s pe
r a u
n bo
n di
scer
nim
ent.
Pe
r qui
ns te
mes
val
la p
ena
lluit
ar?
02 V
al la
pen
a llu
itar
?
És
un t
ema
de
dre
ts
hum
ans
fona
men
tals
?
SI JO
SI
TER
CE
RS
SIVal
la p
ena
lluit
ar-h
i
Ced
ir im
plic
aria
re
nunc
iar
als
meu
sp
rop
is p
rinc
ipis
(q
üest
ió
de
cons
cièn
cia)
?
Tots
els
per
jud
icat
s ac
cep
tari
en c
edir
?
Ens
pla
nteg
em c
edir
ab
ans
Si c
edei
xo,
soc
jo l’
únic
per
jud
icat
o b
é hi
ha
un p
erju
dic
i g
reu
i dir
ecte
a
terc
ers?
NO
NO
NO
10Per
esco
llir
una
acci
ó q
ue re
vert
eixi
el m
ecan
ism
e d
e la
vio
lènc
ia, é
s ne
cess
ari c
omp
ren-
dre
-la.
Pres
ente
m a
que
sta
cad
ena
de
tuits
per
gen
erar
deb
at.
La ll
arg
ada
de
les
fras
es
dib
uixa
les
2 fa
ses:
d’a
nad
a i t
orna
da.
1. L
a p
erso
na v
iole
nta
té m
olte
s in
seg
uret
ats.
2. A
mb
por
s no
sap
con
vènc
er: i
mp
osa
la s
eva
verit
at.
3. P
er im
pos
ar-la
op
ta p
el m
és r
àpid
: la
forç
a b
ruta
i la
por
. 4
. La
forç
a b
ruta
cre
a cà
stig
s ex
emp
lars
per
dom
inar
víc
times
. 5
. La
por
am
enaç
a le
s ví
ctim
es: s
i des
obee
ixen
ho
pag
aran
car
.
8. S
i l’a
ltre
«és
in-h
umà»
, la
seva
vio
lènc
ia t
é m
és im
pun
itat.
9. E
l vio
lent
difo
n q
ue l’
altr
e és
ani
mal
, mon
stre
, dra
p b
rut.
10.
Els
man
ipul
ats
obee
ixen
el v
iole
nt, s
’ho
creu
en.
12.
Cre
u te
nir
el c
ontr
ol a
mb
la v
iolè
ncia
. 1
3. E
l vio
lent
se
sent
seg
ur. S
egur
? 1
4. U
na v
íctim
a no
vol
coo
per
ar-h
i, i p
ren
inic
iativ
a. 1
5. B
usca
hum
anitz
ar le
s ví
ctim
es: e
ncet
a in
icia
tives
cre
ativ
es.
16.
Acc
ions
que
des
obee
ixen
por
s, e
xpre
ssen
dig
nita
t, n
o d
anye
n. 1
7. L
a ví
ctim
a b
usca
can
viar
el c
or d
el v
iole
nt in
vent
ant
nove
s ac
cion
s.
19.
Altr
es v
íctim
es s
e so
lidar
itzen
am
b e
lla, a
mb
inic
iativ
es s
emb
lant
s. 2
0. E
l vio
lent
viu
des
cont
rol,
es d
efen
sa a
mb
un
excé
s d
e vi
olèn
cia.
21.
Altr
es e
s ne
gue
n a
coop
erar
per
tal
s cr
uelta
ts, a
ïllen
el v
iole
nt.
22.
Les
víc
times
ent
enen
que
són
fort
es s
ense
arm
es i
unid
es.
23.
Les
víc
times
cre
en e
stra
tèg
ies
per
tal
d’e
rosi
onar
la p
or.
24.
La
no-c
oop
erac
ió a
mb
el m
al fe
reix
l’im
per
i vio
lent
. 2
5. E
l vio
lent
per
d e
l pod
er, i
ja n
o p
ot im
pos
ar.
26.
Cal
que
can
viï,
s’in
teg
ri i r
enun
ciï a
l mal
. 2
7. L
’act
itud
de
les
víct
imes
con
venç
. 2
8. L
a ví
ctim
a se
sen
t se
gur
a. 2
9. D
eixa
de
ser
víct
ima.
30.
Arr
iba
la p
au.
6H
uman
itze
m: 3
0 tu
its
per
reve
rtir
la v
iolè
ncia
9
• L’
agre
sso
r co
ntro
la la
sit
uaci
ó a
tra
vés
de
A)
po
r i
de
B)
anim
alit
zar
l’alt
re
(men
ysp
rear
-lo)
Pots
reco
nèix
er e
scen
es d
’aqu
este
s du
es
font
s d
e p
oder
?
• P
er r
ever
tir
po
r i a
nim
alit
zaci
ó c
al s
er
vale
nts
i pla
ntar
car
a a
la s
itua
ció
Pe
r una
ban
da, d
esob
eir l
a po
r de
l’agr
es-
sor q
üest
iona
nt-lo
am
b va
lent
ia i
crea
tivi-
tat,
tot i
nten
tant
recu
per
ar-lo
. Per
l’al
tra,
cr
ear
una
xarx
a d
e re
laci
ons
hum
anes
en
to
tes
dire
ccio
ns (
que
no
per
met
in
men
ysp
reu
ni a
men
aces
). C
om h
o ha
n ac
onse
gui
t, e
n el
víd
eo?
• R
ecor
da
ara
una
situ
ació
de
bul
lyin
g q
ue
t’ha
gi t
oca
t d
e p
rop
, o h
agis
co
neg
utA
plic
a aq
uest
s p
rinci
pis
. Pot
s re
conè
ixer
el
s el
emen
ts?
Serie
s ca
paç
de
«ree
scriu
-
d’u
n vi
deo
clip
ant
ibul
lyin
g:
«Lan
gui
“Se
b
usca
n va
lient
es”»
i «
Rach
ael
Lynn
“D
are
to b
e d
iffer
ent”
».
05 S
e b
usca
n va
lient
es (
Can
çó)
06 D
are
to b
e d
iffe
rent
8L’as
setja
men
t (es
cola
r, la
bor
al…
) o b
ully
ing
és
una
vio
lènc
ia q
ue d
anya
i p
ot d
estr
uir
psi
colò
gic
amen
t, c
apaç
de
gen
erar
mol
ts
Seg
ons
«Sc
hoo
l V
iole
nce
and
Bul
lyin
g»
(UN
ESC
O 2
017)
, 2
de
cad
a 10
alu
mne
s so
frei
xen
aque
sta
viol
ènci
a al
món
.
L’ac
tivita
t gira
rà e
ntor
n l’a
nàlis
i d’u
n ca
s d
e b
ully
ing
pre
sent
at a
l ví
deo
, am
b a
lgun
es
pre
gun
tes
a d
ebat
re e
n el
fòru
m p
oste
rior.
Prop
osem
due
s op
cion
s, u
na e
n ca
stel
là i
un
a al
tra
en a
nglè
s: «
Se b
usca
n va
lient
es»
i «.
• C
ont
emp
lem
la s
itua
ció
d’o
pre
ssió
pila
rs la
sos
tene
n?
• Fi
xem
-no
s en
l’ag
ress
or
Com
es
com
por
ta d
avan
t la
víc
tima?
I
dav
ant
del
gru
p?
Hi h
a al
gun
a vi
olèn
cia
a la
sev
a hi
stòr
ia q
ue l’
hagi
fet t
orna
r aix
í, p
roje
ctan
t-ne
als
altr
es?
5A
nàlis
i del
bul
lyin
g:
l’opr
essi
ó i l
es s
eves
xar
xes
03 S
e b
usca
n va
lient
es04
The
Bus
sto
p