unitat 6 7-8 - paisatges
TRANSCRIPT
2. El medi i els ecosistemes.
1. Els ecosistemes: funcionament i evolució.1.1. Factors condicionants dels ecosistemes.1.2. Evolució dels ecosistemes.1.3. Els biomes de la Terra.
2. Biomes terrestres.2.1. Biomes de clima fred.2.2. Biomes temperats.2.3. Biomes intertropicals.
3. Biomes aquàtics.3.1. Biomes marins.3.2. Biomes d’aigua dolça.
1. Els ecosistemes: funcionament i evolució.
Un ecosistema és una regió de la biosfera formada per la interrelació entre els elements biòtics (biocenosi) i els elements abiòtics (biòtop).
Interrelació: intercanvi i distribució de fluxos de matèria i d’energia. Xarxes alimentàries o tròfiques:
La matèria es recicla contínuament i circula per l’ecosistema.
1.1 Factors condicionants Factors condicionants dels ecosistemes terrestres:
disponibilitat d’aigua temperatura lluminositat vent
Factors condicionants dels ecosistemes aquàtics:profunditatdisponibilitat de nutrients
salinitat
temperatura
lluminositat
1.2. Evolució dels ecosistemes Comunitat clímax: Quan la relació entre la biocenosi i el biòtop és òptima, la
millor possible. També anomenat ecosistema madur.
Regressió: l’ecosistema es degrada. Successió: l’ecosistema avança cap a la maduresa.
Vegetació potencial (climàcica): és la que es produeix de manera natural i és pròpia d’una determinada zona.
Vegetació actual: comunitats allunyades de l’equilibri degut a l’acció antròpica (plantacions).
L’acció antròpica és una de les principals causes de regressió dels ecosistemes.
1.3. Els biomes de la Terra.ZONES FREDES
Fa fred tot l'any
ZONA CÀLIDA
Fa calor tot l'any
ZONES TEMPERADES
Hi ha quatre estacions
CLIMES FREDS
Clima polar
Clima d'alta muntanya
CLIMES CÀLIDS
Clima equatorial
Clima tropical humit
Clima tropical sec
Clima desèrtic
CLIMES TEMPERATS
Clima mediterrani
Clima oceànic
Clima continental
Entre el Cercle Polar i el Pol
El clima d'alta muntanya es dóna en qualsevol alta muntanya
Entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn
Entre el Cercle Polar c i el Tròpic
2.1. Els biomes freds
Paisatges de clima polar. Paisatges d’alta muntanya.
Els paisatges polars i d’alta muntanya
Els paisatges polarss es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.
Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.
Els paisatges polars.
Temperatures molt baixes, poden arribar a –40ºC.
Només a l’estiu són positives, amb màximes de 10ºC.
Gran oscil.lació tèrmica. Pluja quasi inexistent i les
escasses precipitacions que cauen són en forma de neu.
Els paisatges polars.
A l’estiu, on no hi ha glaç, es desenvolupa la tundra.
Es tracta de vegetació de molses, líquens i flors de colors .
Els paisatges d’alta muntanya.
Les temperatures són molt baixes a l’hivern i suaus al l’estiu.
Les precipitacions es redueixen a mida que augmenta l’altitud, però acostumen a ser força abundants.
Els paisatges d’alta muntanya. La vegetació varia en funció de tres factors:
altitud, latitud i orientació. La vegetació es disposa en estatges
altitudinals.
2.2. Els biomes temperats
Paisatges de clima mediterrani. Paisatges de clima oceànic. Paisatges de clima continental.
Els paisatges mediterranis
Localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud.
La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.
Els paisatges mediterranis
Temperatures suaus, no molt fredes a l’hivern.
Estius força calorosos fruit de l’entrada dels anticiclons tropicals.
Precipitacions escasses a l’estiu i abundants a la primavera i tardor.
Els paisatges mediterranis
A les zones temperades càlides trobem el clima subtropical humit. La vegetació típica és la Laurisilva. Les precipitacions i la humitat són abundants. Poca oscil·lació tèrmica. Típic en zones insulars.
Els paisatges mediterranis
La vegetació típica és el bosc mediterrani de fulla perenne.
Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l’estalvi d’aigua.
Les principals espècies són pins i alzines.
També s’hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.
Els paisatges mediterranis
Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.
El paisatge mediterrani
Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de:
la màquia.
Els paisatges oceànics.
Es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud.
A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord.
A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.
Els paisatges oceànics.
Temperatures suaus durant tot l’any.
Poca oscil.lació tèrmica.
Pluges abundants,(més de 1000 mm anuals) sobretot a la tardor i l’hivern.
Els paisatges oceànics.
La vegetació típica és el bosc caducifoli.
Aquest bosc ocupa el 15% de la superfície forestal del planeta
Les principals espècies són els roures, faigs i castanyers.
Els paisatges oceànics.
En zones de boira persistent, humitat molt alta i vents molt violents hi trobem la landa.
Es tracta d’una coberta de mates espinoses sense arbres.
Els paisatges oceànics.
La tala d’arbres ha fet que es desenvolupi la pradera en moltes àrees.
Grans extensions verdes que són pastura natural per la ramaderia.
Els paisatge oceànics.La pradera.
Els paisatges continentals
Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud.
Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord.
Els paisatges continentals.
Temperatures extremes, molt altes a l’estiu i força baixes a l’hivern amb oscil.lacions tèrmiques de fins a 25ºC.
Les precipitacions són escasses i es concen- tren bàsicament a l’estiu.
El paisatge continental.
A les zones més al Nord, on els estius no són tan calorosos hi trobem la taigà o bosc de coníferes.
Són arbres de fulla perenne aciculifolis.
Les principals espècies són els avets, el larix i el pi roig.
Els paisatges continentals.La Taigà
Els paisatges continentals
Més al sud, en zones on les temperatures són molt altes i les precipitacions escasses a l’estiu, la taigà deixa pas a les estepes o praderies.
Són zones de vegetació molt escassa i sòls àrids.
2.1. Els biomes càlids Paisatges de clima equatorial. Paisatges de clima tropical. Paisatges de clima desèrtic.
Els paisatges equatorials
Es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:
Àfrica central i Golf de Guinea.
L’Amazònia a Sudamèrica.
Indoxina a Àsia
Els paisatges equatorials
Temperatures molt elevades durant tot l’any.
Mitjana anual 25ºC. No hi ha oscil.lació tèrmica. Pluges molt abundants
superiors als 2000 mm anuals.
Tempestes diàries al capvespre.
Elevada humitat.
Ela paisatges equatorials
La vegetació característica és la selva o jungla.
Boscos molt frondosos. Gran diversitat d’espècies. Arbres alts i exuberants. Fulles grans i molt verdes. Sotabosc inexistent. Gran reserva d’humitat. Pulmó de la terra.
Els paisatges equatorials
Els paisatges equatorials
Els paisatges tropicals
Es localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics:Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.
Els paisatges tropicals
Temperatures força altes tot l’any. Mitjana entre 20 i 30ºC.
Major amplitud tèrmica,que en les àrees equatorials, entre 5 i 10ºC.
Precipitacions diferents segons la zona.
Tropical humit: precipitacions abundants tot l’any.
Tropical sec: precipitacions abundants només durant una estació a l’any (juliol-octubre).
Els paisatges tropicals.
La vegetació canvia a mida que ens allunyem de l’equador.
A les zones de latitud més baixa: bosc tropical.
A les zones de latitud mitjana: la sabana. A les zones de latituds més altes, properes
als deserts: l’estepa.
Els paisatges tropicals
El bosc tropical és molt similar a la selva.
Diversitat important d’espècies: caoba, bambú, cedre, noguera
Frondositat, verdor i alçada.
Existència de sotabosc.
Els paisatges tropicals.
La sabana és la vegetació més característica dels paisatges tropicals.
Arbres poc abundants i dispersos: acàcia, baobad, eucaliptus.
Herbes altes i arbustos verds durant l’estació plujosa i secs durant la resta de l’any.
Plantes adaptades a resistir la sequera: multiplicació d’arrels subterrànies.
Els paisatges tropicals.La sabana
Els paisatges tropicals.
A mesura que ens allunyem de l’equador l’estació de pluges és més curta.
La vegetació és més pobra de fulla dura i matolls espinosos.
Apareixen zones de sòls pelats.
La sabana ha donat pas a l’estepa.
Els paisatges tropicals.L’estepa
Els paisatges desèrtics
Ocupen el 15% de la superfície continental.
Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.
Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari.
Els paisatges desèrtics.
Temperatures molt altes durant tot l’any. Mitjanes entre 17 i 22ºC.
Grans oscil.lacions tèrmiques entre el dia i la nit, de 20 a 25ºC.
Pluges inferiors als 250 mm anuals.
Sequedat extrema de l’aire. Humitats molt baixes sobre el 20%.
L’aire sec té gran capacitat d’evaporació, reseca la terra i absorbeix amb rapidesa l’aigua de la pluja.
Els paisatges desèrtics.
La vegetació és inexistent i el sòl queda cobert de sorra, esdevenint totalment àrid.
Trobem només plantes xeròfiles, com els cactus.
Existència d’oasis amb palmeres datileres que fan ombra als arbres fruiters, al blat de moro i a algunes hortalisses.
Els paisatges desèrtics.
3. Biomes aquàtics
