unitat 4: els fongs i les plantes sense flor
TRANSCRIPT
![Page 1: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/1.jpg)
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor
CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE
![Page 2: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/2.jpg)
1. EL REGNE DELS FONGS
Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)
Nutrició heteròtrofa.
Presenten una paret cel·lular feta de quitina.
N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars
![Page 3: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/3.jpg)
1.1 Nutrició dels fongsLa nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies:
SAPROFITISME
PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ
La majoria dels fongs són sapròfits.
S’alimenten de matèria orgànica en descomposició.
El parasitisme significa viure amb un altre ésser viu i alimentar-te d’ell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar-los.
No és exclusiu dels fongs, una puça és un paràsit.
Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els líquens.
Significa viure amb un altre ésser viu i compartir coses per sobreviure.
Només els unicel·lulars.
L’estudiarem quan fem els fongs unicel·lulars.
![Page 4: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/4.jpg)
1.1 Nutrició dels fongsELS LIQUENS I LA SIMBIOSI
Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi.
ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment.
FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua.
LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.
![Page 5: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/5.jpg)
1.2 Tipus de fongs2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars.
1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS
Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae)
FERMENTACIÓSucre (Glucosa) Energia + CO2 + Alcohol
El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació.
Producció de paProducció de begudes alcohòliques.
![Page 6: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/6.jpg)
1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS
![Page 7: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/7.jpg)
1.2 Tipus de fongs1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS
2 tipus:
A) Les floriduresHifes molt ramificades en el medi en el que
viu, generalment sobre matèria orgànica.
B) Els boletsEl bolet és l’estructura reproductora,
l’esporangi.
El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures.
![Page 8: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/8.jpg)
Els boletsEl miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes:
Generalment a la tardor Molta humitat Matèria orgànica
dels arbres caducifolis.
Altres a l’hivern o a la primavera
Poden tenir diferents formes:
![Page 9: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/9.jpg)
Estructura del bolet
![Page 10: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/10.jpg)
Els fongs
Nutrició
Sapròfits
Matèria en descomposici
ó
Paràsits
Altres éssers vius
Perjudicant-los
Simbiòtics
Amb altres éssers vius
Compartint
Líquens
Fermentació
Unicel·lulars
Sucre del medi
Tipus
Unicel·lulars
Els llevats (Fermentació)
Pluricel·lulars
Estructura
Hifes
Micelis
Esporangis
Tipus
Floridures
Bolets
![Page 11: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/11.jpg)
Vídeo créixer com bolets
http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137
Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.
![Page 12: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/12.jpg)
2. EL REGNE DE LES PLANTES Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)
Nutrició autòtrofa.
Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.
Totes pluricel·lulars.
3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors
![Page 13: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/13.jpg)
2.1 Els Briòfits No tenen vasos conductors
No tenen flors, reproducció per espores
Viuen en zones humides/ombrívoles, algunes adaptades en llocs secs o aquàtics.
Estructura de tal·lus com les algues. (Cèl·lules poc diferenciades)
Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sòl per tota la planta. No només pel rizoide!
ESTRUCTURA DE TAL·LUS
![Page 14: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/14.jpg)
Les molses proporcionen humitat al sòl i constitueixen l’ecosistema de petits animals, si l’arrenquem estem deixant sense hàbitat a molts animals.
2.1 Els Briòfits 2 grups de briòfits HEPÀTIQUES I MOLSES
• Estructura de tal·lus no diferenciada• Làmina lobular + esporangis
• Estructura de tal·lus típica• Briòfits més abundants• Algunes adaptades a medis diferents:
- Grimmia: zones seques- Sphagnum: zones inundades
HEPÀTIQUES
MOLSES
![Page 15: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/15.jpg)
2.2 Els Pteridòfits Tenen vasos conductors
No tenen flors, reproducció per espores
Viuen en zones humides
Estructura de corm Arrel + tija + fulles
Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer la seva funció.
Aquesta estructura també la tenen els espermatòfits.
Xilema Saba bruta De les arrels a la plantaFloema Saba elaborada De les fulles atota la planta
![Page 16: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/16.jpg)
2.2 Els PteridòfitsESTRUCTURA DE CORM FULLES: Especialitzades en fer la
fotosíntesi.
TIJA: Sosté les fulles
ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals.
Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment.
AIGUA + CO2 MAT. ORGÀNICA + O2
FOTOSÍNTESI
Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable.
Aquesta cutícula té uns orificis ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura)
SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?
![Page 17: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/17.jpg)
2.2 Els Pteridòfits 2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets
Els 2 tipus tija subterrània RIZOMA
FALGUERES
EQUISETS O CUA DE CAVALL
- Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars- Alguna tija tija reproductora conté esporangis- Fulles molt petites gairebé imperceptibles
- Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes.
- Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles de color vermellós.
![Page 18: Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor](https://reader035.vdocuments.site/reader035/viewer/2022062320/55b71505bb61eb08118b4754/html5/thumbnails/18.jpg)
3. LA LUPA BINOCULAR
PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocamentPART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum
Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades.
OCULAR: Entre 5x i 10xOBJECTIU: Entre 1x i 5x
CÀLCUL D’AUGMENTS:Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa
P.ex: 10 ·5 = 50x