unitat 3: la fotografia, origens i evolució
TRANSCRIPT
UNITAT 3: LA FOTOGRAFIAORÍGENS I EVOLUCIÓ
Antecedents
L’origen de la fotografia
La fotografia es popularitza
La fotografia evoluciona
3.1. ANTECEDENTS Si la llum d’una escena molt il·luminada entra en una habitació o capsa completament fosques, a través d’un petit forat, es formarà una imatge de l’escena. Els raig de l’escena convergeixen, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superfície, on podrem veure la imatge capgirada.
En la imatge de fons es poden distingir d’una de les primeres càmeres en comercialitzar-se.
3.1.1 ANTIGUITAT CLÀSSICA
El fenomen de la cambra fosca està relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum. Aristòtil (Atenes 384-322 a.C), afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret d’una habitació fosca, un feix lluminós dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de l’exterior. Ell hagues utilitzat la cambra fosca per estudiar els eclipsis de sol.
En aquesta, hi distingim com fan els primers experiments fotogràfics
3.1.2 RENAIXEMENT
Durant els segles IX i XI trobem documents científics àrabs que parlen de la cambra fosca per a observar eclipsis. Al Renaixement (s.XIII-XIV) s’ampliaran els usos d’aquest aparell en l’àmbit artístic. Com a instrument auxiliar del dibuix servia per a copiar paisatges o retrats. Inicialment, la llum entrava a les cambres a través d’un petit forat, més endavant s’hi col·locaran lents que permetran que entri una major quantitat de llum.
En aquí veiem com combinen els recursos estilístics amb la fotografia.
SEGLE XVIILes primeres cambres eren habitacions. Més endavant, van reduir les seves dimensions per a esdevenir transportables. Durant el s.XVII, l’habitació es transformà en un instrument portàtil. Johann Zahn inventà una taula de dibuix portàtil seguint el principi de la cambra fosca. L’artista dirigia aquesta capsa cap a on volia i copiava la imatge fotografiada damunt d’una cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part superior. Era explicat en tractats de pintura. Els millors pintors italians aprofitaren aquest recurs per a representar les coses amb ‘naturalitat’.Tenia també molta relació amb un dels procediment que es començà a utilitzar durant el Renaixement: la perspectiva.S’inventaren molts artilugis que partien del funcionament de la perspectiva i de la idea que els raigs d’una escena arriben al nostre ull formant un con visual.Els científics continuaven experimentant amb clorur de plata, fins que van revelar les sals que actuaven amb l’acció de la llum.El 1685, la càmera ja estava llesta per a la fotografia, però van haver de passar 130 anys més perquè pogués donar els primers fruits concrets.
Comparan-ho amb la imatge de la diapositiva anterior, aqui s’en distingueix el “art-realitat”.
3.2. L’ORIGEN DE LA FOTOGRAFIA La cambra fosca era un instrument que permetia captar i projectar imatges, però fins al moment, el registre d’aquestes imatges s’havia de fer manualment copiant en un paper allò que la cambra projectava.
Aquí podem apreciar que la fotografia simplement pretén captar la realitat
SEGLE XVIII
A principi del s.XVIII, el naturalista alemany Johann-Heinrich Schulze va descobrir que alguns compostos s’enfosquien al entrar en contacte amb la llum. El científic britànic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata, després hi posava objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi aparèixer la forma de l’objecte.
En la imatge de fons apareix el científic britanic Thomas Wedgwood.
SEGLE XIXAquest fou el segle del naixement de la fotografia, quan el físic francès Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic. Va obtenir les primeres imatges fotogràfiques de la història l’any 1816. Eren en negatiu.El 1818, obtingué imatges en positiu sacrificant d’aquesta manera les possibilitats de reproducció de les imatges. Niépce batejà el seu invent amb el nom d’heliografia (significava fotografia). L’anglès Henry Fox Talbot va obtenir resultats remarcables emulsionant papers amb material sensible i construint tota mena de càmeres fosques fins aconseguir fixar les imatges i aconseguir un mínim de qualitat.
En la imatge de darrere es poden veure imatges consecutives en positiu: Les imatges expliquen alguna experiència.
SEGLE XIX
El 1831 el pintor francès Louis J. Mandé Daguerre realitzà fotografies en planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum. Després, Daguerre utilitzava vapors de mercuri per a revelar imatge fotogràfica positiva. Daguerre, estava interessat en la forma de fixar la llum amb la seva cambra fosca.El 1835 publicà els primers resultats dels seus experiments. El resultat fou un procés que anomenà daguerrotip. Amb el mètode de Daguerre s’obtenia una imatge única per cada exposició. El llançament es produí entre 1838 i 1839. L’Invent es propagà ràpidament arreu del món, obrint definitivament el camí a la fotografia. Els procediments d’aquests primers inventors s’anaren perfeccionant: s’augmentà la sensibilitat dels materials i la definició de les imatges finals; i les càmeres es van anar fent més lleugeres, fabricant-les amb materials més barats i lents més simples.
En la imatge podem experimentar un daguerrotip.
3.3. LA FOTOGRAFIA ES POPULARITZA
El 1850 es fundà a Nova York la primera revista fotogràfica del món. The Daguerrian Journal. Ràpidament es popularitzà el retrat fotogràfic, molt més econòmic i ràpid d’executar. Els estudis fotogràfics eren grans naus d’estructura metàl·lica on les cúpules de vidre permetien que l’espai quedés il·luminat per llum natural. On era primordial fe el més còmoda possible la llarga exposició a la que el model quedava sotmès. Resulta curiós, però cal mencionar, l’ús que temps enrere s’havia fet d’aparells i instruments que, a manera de penjadors, aguantaven els caps i mantenien l’esquena recta, de manera que el model no pogués moure’s; aquest constum fou bastant caricaturitzat durant l’època.El retrat no ho va ser tot, ja que si alguna cosa tenia le paisatge. Entre 1840 i 1844 es publicà la primera col·lecció d’àlbums realitzats per l’òptic Lerebours.El 1842 el fotògraf Carl F. Stelzner treu amb daguerrotip la que serà la primera fotografia d’un succés, l’incendi d’un barri de la seva ciutat.
Aquí veiem com la fotografia es va anant posant de moda fins arribar el boom de les fotografies
3.4. LA FOTOGRAFIA EVOLUCIONAEL CALOTIP
El desenvolupament de la imatge sobre paper començà el 1837 quan William Henry Fox Talbot, descobrí que el paper cobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid gàl·lic, dissolució que també podia ser utilitzada per al revelat del paper després de l’exposició. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es submergia en tiosulfat sòdic o hiposulfit sòdic per a fer-la permanent. El mètode Talbot, anomenat calotip, requeria exposicons d’uns 30 segons per a obtenir una imatge adequada en el negatiu.
Dona realitzant un calotip.
EL COLODIÓ
El 1854 es presentà l’objectiu de gran angular que abastava 92 graus, i el 1860 s’hi adapta un diafragma iris. Als anys 50 del segle XIX, el calotip cedeix el seu lloc al colodión, que representa la possibilitat d’obtenir una imatge instantània.El 1851 l’escultor i fotògraf Frederick Scott Archer va proposar a la revista anglesa The Chemist el mètode del colodió perfectament experimentat. El colodió, és una classe d’explosiu la base del qual és la cel·lulosa nítrica. Archer va col·locar unes planxes de vidre humides al utilitzar colodió en comptes d’albúmina com a material de cobertura, per aglutinar els compostos sensibles a la llum.El més rellevant fou la seva aplicació sobre diversos suports a més de vidre, com ara el cuir, el paper, el feltre, altres plàstics i ceràmiques.
En aquesta imatge observem com es un colodió
EL GELATÍ DE BROMUR
El 1878 es presentà una planxa de vidre seca recoberta amb una emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes. L’afany per trobar un suport més pràctic que el vidre, faria aparèixer el 1886 cel·lulosa com a superfície fotogràfica amb uns excel·lents resultats. L’acetat de cel·lulosa substituí el cel·luloide. Mentre s’anava investigant i fent experiments, es van dur a terme grans esforços per aconseguir imatges en color natural.
Aquí podem ja observar com el gelatí deixa pasar a la llum.
LA PEL·LÍCULA EN CARRET
El 1884 l’americà George Eatsman patentà una pel·lícula que consistia en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. El 1888 llançà al mercat un altre aparell revolucionari de petites dimensions que estava proveït d’un carregador de 100 exposicions. Després de realitzar l’últim dispar, que revelava les 100 fotos i recarregava de nou la màquina amb un altre carret. Eastan, al crear la primera càmera fotogràfica, fundà també la marca Kodak.
Aquí ja presenciem com va arribant la revolució de la fotografia.
LA FOTOGRAFIA EN COLOR
El 1861 s’obtingué la primera fotografia en color. Es realitzava fotografies cada vegada amb una lent d’un filtre diferent: vermell, verd i blau.Les fotografies en color es feien amb càmeres de tres exposicions.Es va començar a utilitzar la fotografia a la impremta per a la il·lustració de textos, diaris i revistes. Aquest art proliferà i es convertí en un ofici ben valorat. Tant en el món de la informació comn el de la publicitat de seguida es van fer càrrec de les enormes possibilitats que oferia la fotografia.
Aquí hi ha ja una fotografia en color
LA CÀMERA LEICA
El 1923 apareix al mercat una màquina fotogràfica lleugera, versàtil i nova: la Leica. Aquesta càmera s’introduí a Alemanya el 1925. Gràcies a les seves reduïdes dimensions i al seu baix cost es féu famosa entre els fotògrafs professionals i també entre els aficionats.
La primera càmera de marca LEICA.
ALTRES AVENÇOS
La primera càmera reflex binocular fou fabricada el 1865.Durant els anys vint, els fotògrafs utilitzaven pols fina de magnesi com a font de llum artificial. A partir del 1930, la làmpada de flash va substituir la pols de magnesi com a font de llum.Alguns investigadors van experimentar el mètode de fotografia instantània. La fotografia instantània es féu realitat el 1947. Aquest invent afegí l’atractiu d’aconseguir fotos revelades pocs minuts després d’haver-les fet.
Ja comencem a presenciar altres formes de la càmera.
LA FOTOGRAFIA A PARTIR DE 1945
Moltes innovacions fotogràfiques, que van aparèixer, durant la II Guerra Mundial (1939-1945), van quedar a disposició del públic en general al final de la guerra. El perfeccionament dels odinadors va facilitar, la resolució de problemes matemàtics en el disseny de les lents.
La fotografia aplicada a les guerres i al fotoperiodisme.
Durant els anys 50, nous procediments, van incrementar la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pel·lícules en color blanc i negre. La velocitat s’elevà màxim de 100 ISO fins a un 5000 ISO, mentre que de color es multiplicà per deu. Avenços en els dispositius mecanics van aconseguir elevar sistemàticament el nivell tècnic de la fotografia per a aficionats i professionals.
En la imatge ja veiem una càmera revolucionaria amb 3000 ISO.
Als anys 60 s’introduí la nova tècnica, anomenada fotoploimerització. Que va fer possible la producció de còpies per contacte sobre paper normal no sensibilitzat. Durant la mateixa dècada, els primers VTR (Video Tape Recorder) són utilitzats per la NASA per a captar les primeres fotografies electròniques de Mart.
Un dels primers VTR.
LA DIGITALITZACIÓ
El 1969 comença la cursa digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l’estructura bàsica del primer CCD plantejat com un sistema per a l’emmagatzematge d’informació.El 1981 surt al mercat la primera càmera digital, la sony Mavica, amb CCD i una resolució de 100 x 100 píxels. El 1990 Apareix la primera versió d’Adobe Photoshop, un programa informàtic de retoc de fotografies.I finalment, ja entrem en el gran món de la digitalizació gràcies a la tecnologia i la fotografia avançada