50 anys de Coral1961 / 2011

Lluís Fernàndez i López - Josep Ibars i Botanch - Manel Segura i Martínez

Cantada de la Coral de la UES a l’escalinata de l’ajuntament, després de la recepció que els concedí el batlle de la ciutat, Sr. Manuel Bustos,el dia 7 de novembre de 2011. Foto: Santiago Grimau.

3

50 anys de Coral1961 - 2011

Lluís Fernàndez i López - Josep Ibars i Botanch - Manel Segura i Martínez

Text extret del llibre pròxim a publicar-se: 100 ANYS D’EXCURSIONISME A SABADELL 1908 – 2008, al qual hemafegit la història dels tres últims anys (2009 a 2011) que completen els 50 anys de la nostra Coral.

PRIMERA ETAPA: CORAL DEL CENTRE EXCURSIONISTA “SABADELL”

1 Butlletí del Centre Excursionista “Sabadell” (a partir d’ara BCES), 3, nov-des, 1944.2 BCES, 6, maig, 1946. “Activitats diverses”.3 Íd. “Noticiari”.4 En la sessió inaugural del curs 1945-1946 es convidà un grup d’harmòniques del CEC segons el BCES, 5, nov-des, 1945. També a BCES, nº 27, jul-set. 1950.

I “S’ha constituït un grup d’harmòniques que assaja dues hores la setmana, sota la direcció d’Enric Figueras”, al BCES, 42, nov-des, 1953, “Noticiari”.5 A‘actuació d’un quartet coral i comentaris d’Amadeu Rosell. “La cançó i la poesia a la muntanya” (BCES, 29 gen-mar, 1951).6 BCES, 57, set-des, 1957, p. 175. (Encara es diu “com l’any passat a Gallifa”).7 Íd. p. 175.8 Conversa amb Carles Olivella, 13.7.2010. “Julian Zamora era navarrès. Havia arribat a Sabadell perquè treballava al Banc de Santander. Com a bon navarrès, li

agradava molt el cant i la muntanya. Es va fer del Centre Excursionista “Sabadell” i ben aviat començà a xampurrejar el català. En veure que tothom cantavacançons de muntanya els va proposar d’ensenyar-los a cantar a dues veus. Quan pensaven que teníem un grup coral el destinaren a una altra població. Hihagué una altra persona, que no recordo, que el substituí durant 4 o 5 assajos. Posteriorment Marcel·lí Guixà digué que hi havia un xicot de Sant Cugat queli proposaria de dirigir-los. I portà a en Joan Auladell”.

9 BCES, 58, gen-abr, 1958, p. 202.

Grup de cantaires delCentre Excursionista “Sabadell”

És impossible de saber quan es va fer la primera tro-bada de gent per cantar, al si del Centre ExcursionistaSabadell, el qual sempre va destacar pel seu amor alcant muntanyenc. A l’últim butlletí de 1944 hi ha lamenció d’un concert de cançons de muntanya, organit-zat per “senyoretes excursionistes” del Centre1. L’anysegüent, el Club Muntanyenc Barceloní va organitzarun concurs de cançons al Palau de la Música Catalana.El CES hi va participar amb un “grup de senyoretes”.Van ser premiades amb la medalla del Mèrit del cluborganitzador. A finals d’aquell any es va celebrar, alCentre, un festival de música i fotografia a càrrec delmateix Club Muntanyenc Barceloní. La vetllada es va“completar amb un reguitzell de cançons populars i demuntanya que cantaren el nostre grup femení...”2. Ésevident, doncs, que el Centre disposava d’un grupfemení de cantaires. I pel que es veu es volia ampliar, jaque a la primeria de 1946 es recomanava “als nostresjoves excursionistes que assisteixin al curset de cantque se celebra cada dimarts (...) així podran perfeccio-nar el conreu de les cançons populars, de camí i demuntanya tan estimades pels nostres excursionistes iacampadors”. Les sessions anaven a càrrec del “culteprofessor Sr. Munné”3.

Som en un moment en què les programades “con-ferències” dels diumenges, del Centre Excursionista“Sabadell” s’organitzen no tan sols amb oradors i ambpassades de diapositives, sinó també amb altres activi-tats. Una d’elles, la música. Així es fan concerts d’har-mòniques4, de poesia i música5 i de corals, com les quehem comentat.

Dèiem doncs, que un grup, més o menys cohesionat,cantava. Així arribem al 1957 quan en la missa del Gall“Els entusiastes cantors del CES, que venien assajantdes de feia diverses setmanes, cantaren tota la missa idurant l’adoració i la comunió dels fidels interpretarendiverses cançons populars, amb singular encert”6. I ésque la coral ja començava a estructurar-se. Dues vega-des per setmana el grup assaja amb Julian Zamora7, unjove excursionista navarrès que ha vingut a Sabadell atreballar en una entitat bancària, i que s’integra ràpi-dament al Centre. Amb els seus coneixements musicals,engresca el grup a cantar a dues veus, i comença a diri-gir-los8. Però això dura poc. A primers de 1958 JulianZamora deixa la ciutat per motius professionals. La sevatasca ha estat important. Per això “se li ha lliurat lamedalla platejada de l’entitat... últimament havia diri-git la nostra incipient “coral” a la qual va donar unextraordinari impuls i vitalitat”9.

4

El naixement de la Coral actual

Del substitut de Zamora, no en sabem el nom, peròdurà molt poc. Al cap d’un parell d’anys, un dels cantai-res, el polifacètic Marcel·lí Guixà, contactà amb un jovede Sant Cugat, Joan Auladell, per tal que se’n fes càrrec.En aquells moments, Auladell era el subdirector del’Orfeó d’aquella població. Com que ell ha estat al cap-davant de la Coral, fins avui, cinquanta anys més tard,podem convenir que és en aquest moment quan esfunda la Coral del Centre Excursionista “Sabadell”. Ellmateix en dóna la data: 8 de novembre de 1961.

Ben aviat la Coral començà a prendre part en dife-rents esdeveniments a nivell de país. Som en uns tempsque el moviment coral pren força volada a Catalunya.El maig de l’any 1962 va prendre part en l’Aplecd’Excursionistes Cantaires a Montserrat, organitzat perla Unió Excursionista de Catalunya10.

“Excursionisme en fa major”

Aquell mateix any Joan Auladell inicia una sèrie desessions de cultura musical que se celebren de tant entant, els diumenges, dins del programa de “conferèn-cies”. Les titula “Excursionisme en fa major”.Consisteixen en presentar la història de grans pàginesmusicals de Bach, Mozart etc. “que el tocadiscs enstransmet en fragments escollits, responent a la ideacrítica del director.” Músiques diverses, doncs, acom-panyades de comentaris que ell mateix descriu iambienta, i -atenció- “s’ajuda de la Coral que ellmateix dirigeix, amb recital de poesies i cançons demuntanya.11 A tall d’exemple citarem la sessió que esva fer el febrer de 1963, en la qual després dels comen-taris habituals de música, presentà la Coral com si esti-gués actuant en un foc de camp d’un campament.Cantaren cançons de muntanya i fins i tot actuà l’espe-cialista presentador de vetllades Tomàs Cassanyes12.

Consolidació

La Coral, doncs, ha pres una gran embranzida.Aquell mateix any (1963), en l’acte de final de curs, lajunta directiva premia, amb la medalla platejada, l’artí-fex de la Coral, Joan Auladell, per la seva tasca en ladivulgació de la cultura musical13. I la coral cerca nousescenaris i nous motius per escampar les seves cançonsal vent. En la represa de curs inicien un cicle que titu-len: “Visitem cantant els nostres Santuaris”, el qual elsdóna motiu per fer excursions i cantar durant una collade cursos. Per Nadal, la Coral es prodiga cantant can-

Marcel·lí Guixà, a Cabrera, amb la Coral, en una cantada informal.Guixà fou qui va portar, fa 50 anys, Joan Auladell, per dirigir elgrup de cantaires que formà la Coral.Data: 12.nov.1967. Foto: Antoni Carbonell, cedida per l’autor.

10 BCES, 70, gen-abr, 196211 BCES, 72, gen-abr, 1963, p. 165.12 Íd., p. 167.13 BCES, 73, mai-oct, 1963, p. 192. 14 BCES. 75, juny, 1965, p. 233.15 FULL, 465, gen 1966 23.1.66 i BCES, 76, abril 1966.

çons populars nadalenques, als pessebres, a la missa delGall i en concerts. També assisteixen sempre a la missaen commemoració i record dels excursionistes difunts, ia les festes del patró, Sant Bernat de Menthon.

El primer Festival de Cançó de Muntanya es va cele-brar el 9 de maig de 1965 a Hostalric, organitzat perl’Agrupació Excursionista de Catalunya, amb el patroci-ni de la Federació Catalana de Muntanyisme. L’actuacióde la coral del CES va oferir “Digues on vas” i “Aquellesmuntanyes”. A mitja tarda es va celebrar el concert deconjunt amb final de l’”Hora dels adéus” i a l’estació deMontcada, “Dolç el núvol”14.

Un any més tard, per Nadal, varen organitzar una deles “conferències” del Centre amb comentaris sobre elscostums nadalencs arreu del món, recollits i explicatsper Marcel·lí Guixà, amb la particularitat de ser il·lus-trats amb cançons populars de cada país, a càrrec de laCoral. Aquesta nova estratagema que els permetia feruna cantada, sense la rigidesa d’un concert l’exporta-ren a altres llocs del país, si més no, al Seminari de laConreria15.

5

No ho hem esmentat abans, però la Coral assisteixamb fidelitat als focs de camp dels campaments, i alsactes celebrats al local social. També als actes religiosos,especialment de caràcter excursionista. L’any 1967assistiren a l’homenatge al mestre Lluís Millet, en el seucentenari, al Poble Espanyol de Montjuïc i el 20 d’octu-bre de 1968 va ser present als actes de la Flama de laLlengua Catalana, a Montserrat, quan se celebrà perprimera vegada16.

Puig de l’Agulla (Sant Julià de Vilatorta, Osona). Excursió de la Coral al santuari del mateix nom. Data: 1966. Foto d’autor desconegut,cedida per Joan Auladell.

16 FULL 479, juny 1967 i DS. 23.11.1968

L’any 1970, les tres entitats excursionistes que exis-tien a Sabadell es varen unificar i constituïren la UnióExcursionista Sabadell (UES). Només el CentreExcursionista “Sabadell” tenia coral. Així doncs, pocafeina els va donar el canvi. Només la de traslladar-sedel carrer del Mestre Rius al carrer de la Salut i el decanviar el nom de Coral del Centre Excursionista“Sabadell” pel de Coral de la Unió Excursionista deSabadell.

SEGONA ETAPA: CORAL DE LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELLPRIMERA DÈCADA 1970 - 1979

La secció més veterana de la UES

La Coral tenia 9 anys quan es produí la Unió delsexcursionistes sabadellencs. Els seus inicis foren bri-llants. Així, tres anys més tard, el desembre de 1973, elssocis Lluís Creus, Josep Rosell i Àngel Casas demanarenla medalla de plata de l’entitat pel mestre Joan Auladell,per la seva gran labor i perseverança. Li fou lliurada el

mes d’octubre de l’any següent. Actualment, a la UnióExcursionista tenim un bon grup de persones que nohan deixat mai de ser socis actius. Alguns amb més de70 anys d’antiguitat, però Joan Auladell és l’única per-sona, en la història d’aquests 100 anys, que des de 1961fins avui (2011) és al capdavant de la mateixa Secció,des d’on ha donat a conèixer la nostra entitat i el nomde Sabadell arreu d’Europa per on ha anat amb la coral.

6

Activitats durant els primers 10 anys de la UES

La seva singladura al nou local la començà ambl’adquisició d’un harmònium, per tal de facilitar elsassajos, un instrument que encara conserva i utilitzaavui dia.

Assajaven dos cops per setmana i feien una sèrie deconcerts o cantades que es repetien anualment.Algunes s’arrossegaven de l’etapa anterior. A la prima-vera cantaven al monestir de la Mola, en la missa quees feia abans de la ballada de sardanes, organitzada perl’entitat, i també feien un petit concert muntanyenc ala sortida de missa, mentre es preparava la cobla. AL’estiu organitzaven anualment una sortida, dins de lesnostres fronteres. A la tardor, l’excursió de les FullesSeques, amb missa i passejada pel bosc i cants arreu. Ila nit de Nadal, a la missa del Gall, al santuari de laSalut.17

Aquestes eren les activitats que es repetien cadaany. Però la coral feia moltes més coses. No és possibleressenyar aquí tots els concerts i les activitats que varenfer en aquests 10 primers anys de la UES. En citarem,però, algunes, les més significatives. El 1970 assistiren al

La Coral del Centre Excursionista “Sabadell” va passar a ser Coral de la Unió Excursionista Sabadell, en unificar-se les tres entitatsexcursionistes que hi havia a la ciutat. Aquesta imatge és la primera que hem localitzat d’aquest any de canvi, el 1970. Foto d’autordesconegut, cedida per Joan Auladell.

50è aniversari de l’orfeó Solsonès; el desembre de 1971,en commemoració del seu desè aniversari varen fer unavetllada que comptà amb la col·laboració de Mn. Geis18;el 1976 participaren en el lliurament de la medalla d’orde la ciutat a Mn. Camil Geis i varen actuar a la salacapitular del monestir de Poblet, conjuntament ambtotes les corals i orfeons de Catalunya, en l’homenatgeque es va fer al mestre Lluís Millet i es lliurà una meda-lla de bronze; el 1978 en els actes de cloenda de lacelebració del centenari Sabadell Ciutat i finalment, el1979, es va participar i s’oferí un concert amb motiu dela X diada de la Flama de la Llengua Catalana aMontserrat, davant el pare abat, Cassià M. Just.

Els vocals i portaveus de la Coral a les diferents jun-tes directives d’aquesta dècada foren: Teresa Vila Plana(1970) i Anna Quesada (1978).

Festa de la Cançó de Muntanya

La Coral va participar cantant, cada un d’aquestsdeu anys als actes de la Festa de la Cançó de Muntanya.En fou l’organitzadora l’any 1971, que se celebrà aBagà, i l’any 1974, que es va fer a Moià.19

17 Totes aquestes activitats es continuen fent, encara avui.18 Camil Geis i Parragueras. Girona, 1902. Sabadell, 1986. Escriptor, poeta, músic i eclesiàstic, que passà gran part de la seva vida a Sabadell.19 L’any 1965 davant la prohibició de fer una trobada a Vil·la Joana amb motiu d’homenatjar Mossèn Cinto Verdaguer, una colla de joves de diverses corals dels

centres excursionistes de Catalunya decidiren de trobar-se un cop l’any i celebrar aquesta festa.

7

Diada Internacional del Cant Coral

També va participar, per primera vegada, a la Xdiada Internacional del Cant Coral, a Barcelona, l’any1974. De llavors ençà ja ho feu cada any, fins al final

Cabrera de Mar, any 1973. Festa de la Cançó de Muntanya. La Coral ha assistit a totes les 42 edicions que se n’ha celebrat, a diferentspunts del país. En 10 ocasions n’ha estat l’entitat organitzadora. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

Components de la Coral l’any 1977, a la sala d’actes de la Unió Excursionista Sabadell. Foto: Pere Farran, cedida per Joan Auladell.

de la dècada. “No es tracta de cap competició, sinód’una reunió de grups de tot el món, sense distincionsracials, polítiques ni religioses.... les jornades viscudesens proporcionen una sèrie inacabable d’amistats id’ensenyances” 20.

20 BCES, 31, oct, 1974, p. 7. Signa FC.

8

SEGONA DÈCADA DE LA UES: 1980 - 1989

21 Josep Calvet, encarregat de les finances de la Coral, per a la publicació d’aquest llibre.22 BCES, 58 ago-oct, 1980, p. 12-13. Carme Puig i Josep Calvet, uns dels cantaires de Roma ens comenten: “...la notícia de la nostra trobada amb el Papa, la Ràdio

Vaticana la difongué per tot el món i demanà a la Coral que féssim una cantada en els seus estudis. Això ocasionà molts problemes. Primer que la Coral teniadues estades separades i segona que el Sr. Auladell volia fer uns assajos previs abans d’anar a fer el concert, cosa que obligava deixar les visites programades.Aquesta falta de temps obligà deixar-ho...”.

23 El Diari de Sabadell se’n feu ressò el 27 d’agost de 1980 a través d’un article de Rosa Ten. També Joan Auladell signà un article parlant de l’esdeveniment a larevista Quadern nº 18, del Nadal de 1980.

“Joan Pau II passà personalment a saludar-nos (...) i el mestre, senyor Auladell, lliurà al Papa un llibre, confeccionat per nosaltres,amb fotografies, notes històriques i goigs de santuaris marians, principalment dels escampats per la muntanya catalana (...).La recepció de Joan Pau II va ser l’estiu de 1980. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

Concert i audiència amb el Papa a Roma

Aquesta és una dècada brillant per a la coral, queenceten amb un viatge a Itàlia, a l’estiu. “A la gent dela Coral se’ns va ocórrer, després d’haver fet una excur-sió a les ermites de Montserrat -ens comenta JoanAuladell- que podíem fer una arreplega de goigs detemàtica mariana, de tot Catalunya”. Posteriormentvaren pensar que d’aquest aplec marià en podíem ferun llibre i anar-lo a portar al Sant Pare. Posaren fil a l’a-gulla i començaren a organitzar l’anada a Roma. En laconfecció del llibre els va ajudar Mn. Camil Geis. El títolfinalment va ser el de “Maria a través dels seusSantuaris de Muntanya”. En el lliurament del llibre alSant Pare, qui els va donar una mà fou el bisbat deBarcelona. “El llibre l’imprimiren i el muntaren a lacopisteria Agulló Costa i el seu cost aproximat foud’unes 400.000 pessetes. Es varen fer 17 còpies en per-gamí i 83 en paper fet a mà. Amb la venda dels exem-plars, a 7.500 pessetes els de pergamí i a 4.500 elsaltres finançàrem l’operació” 21.

A Roma, al Vaticà, cantaren cançons religioses ipopulars de Catalunya a la plaça de Sant Pere delVaticà, davant d’unes 30.000 persones. Feliu Carrerasens ho explica. “Joan Pau II passa personalment a salu-dar-nos. Fou cantada una sardana amb mostres gene-rals d’aprovació, i el mestre Sr. Auladell lliurà al Papaun llibre, confeccionat per nosaltres, amb fotografies,notes històriques i Goigs de santuaris marians, princi-palment dels escampats per la muntanya catalana.Ens féu saber la seva satisfacció i el desig que conti-nuéssim les nostres aficions al cant i a la muntanya.La sorprenentment llarga atenció del Papa al nostregrup atragué l’atenció de periodistes i de fotògrafs,cosa que ens permet tenir un emocionant record grà-fic de la inoblidable entrevista”22. De tornada, encaraferen un improvisat concert a Venècia, davant la portade la catedral de Sant Marc. I a Milà, davant la Scala,cantaren el coral de l’òpera de Nabucco de Verdi on esva congregar força públic que els va aplaudir ambentusiasme23.

9

Altres sortides a l’estranger

Les sortides de vacances a l’estranger, que s’inicia-ren amb l’anada a Itàlia, tingueren continuïtat. Així,l’any 1982 viatjaren a Àustria, i s’allotjaren a Innsbruck,on feren un concert sota el mirador de la Teulada d’Or.A Salzburg foren rebuts al Palau Episcopal per l’arque-bisbe. Varen fer concerts a la catedral i als jardins delPalau de Mirabell. De camí cap a Viena “ens deturàremen el monestir de Melk, meravellosa i monumental joiagòtica, on cantàrem també a l’església”24 i finalmenta Viena, des d’on feren diferents sortides. Una d’emo-cionant fou la del monestir de Mariazell on varen feruna entrada triomfal cantant la Salve de la Salut i enun altar de la Mare de Déu de Montserrat, que allà esvenera, el Virolai. L’última actuació oficial va ser a lacatedral de Viena. “El mestre Auladell quedà impressio-nat per la magnificència de l’ambient i la responsabi-litat: aquí dirigiren Mozart, Beethoven, etc. Potser peraixò el grup està una mica acomplexat... després, elmestre Auladell em confessa que les cames li tremola-ven. No obstant, tot quedà força bé i ben solemne”25

L’any 1983 es va anar a Extremadura i a Portugal, iel següent, a Saragossa i a Osca.

El 1985 a Alemanya, amb visita a Nüremberg. Desd’allà es va fer una excursió a Bayreuth on es cantà el“Cor dels Pelegrins” davant la sepultura de Wagner. AAugsburg el concert tingué lloc en el pavelló de músi-ca del parc. “L’atenció del nombrós públic ens féu com-prendre que l’educació musical és una faceta impor-tant de la ciutadania. Les cançons populars catalanes,clàssiques polifòniques i populars alemanyes (traduï-des al català) foren molt ben acollides. S’acabà amb lasardana “Les Aromes de Queralt”, que vam haver derepetir. Durant l’acte es distribuïren uns llibres ceditsper la Generalitat i escrits en alemany, amb notessobre la geografia i història del nostre poble”26. AMunic cantaren a la catedral “l’Ave Maria d’Arcadelt, ala qual les condicions acústiques de l’edifici donarenuna sonoritat insuperable”27 i a Freiburg, també ferenun concert a la catedral.

Coristes i acompanyants formaven un grup homo-geni que deixaren constància escrita de molts d’aquestsviatges. En el pròleg d’un d’ells hi llegim: “No es potconsiderar com a excursions de plaer els habitualsviatges que la Coral de la Unió Excursionista deSabadell organitza cada any aprofitant les vacancesdel mes d’agost... Hom pot trobar un sentit de pelegri-

24 CARRERAS, Feliu, al butlletí núm. 64 del juliol-setembre de 1982, p. 4-5.25 SALA SERRA, Antoni. “Vacances del 1982. Viatge a Àustria amb la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell” Notes de viatge conservades i facilitades per

Antònia Mayor. També fou un gran cronista de les excursions de la Coral Amadeu Rosell,que ho va fer en to d’humor i sempre en vers.26 CARRERAS, Feliu al BCES, 75, set-des, 1985, p. 4-5.27 Ídem28 SALA SERRA, Antoni. “Vacances 1985. Crònica d’un viatge cultural de la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell. Notes de viatge conservades i facilitades

per Antònia Mayor.

natge com fou el viatge de Roma o el desig de desco-brir l’esperit mozartià en l’anada a Àustria o la recer-ca de l’essència mística teresiana per terres de Castellaque tingué lloc l’any passat, o el retrobament històricd’Europa com ha estat el viatge d’enguany...”28.

El 1986 es va fer un viatge a Galícia, amb visites aBurgos, Santillana del Mar, Covadonga, Santiago deCompostela... I tingueren el gran plaer de cantar aFinisterre.

L’any 1987 anaren a Suïssa, on van fer una actuacióal coll de la Jungfrau. El 1988 a Àustria, les Dolomitesd’Itàlia i al Tirol, i el 1989 als Països Baixos.

Activitats

A finals d’aquest mateix 1980 participaren en l’acted’homenatge al mestre Sabadellenc Adolf Cabané, ambmotiu de la seva jubilació. També lliuraren una medallade l’entitat a Monsenyor Ramon Torrella per les ges-tions que havia fet en l’audiència papal. I, per Nadal,cantaren a la Salut El Misteri de Nadal, obra de l’esco-lapi Josep Franquesa, i de Mn. Josep Muset, organistade la Puríssima. Una cantata per a solistes, cor i orgueamb la col·laboració de la Scola Cantorum i l’acompa-nyament a l’orgue de Glòria Peig.

L’any 1981 acudiren al 86è romiatge sabadellenc aMontserrat, convidats pels organitzadors. Participaren al’ofertori de la missa conventual, fent lliurament a l’a-bat Cassià M. Just, del llibre, “Maria a través dels seussantuaris de muntanya”, una còpia del que havien lliu-rat al Papa. Aquest mateix any, quan la coral celebravaels seus primers vint anys d’existència, feren més lliura-ments de còpies del llibre. El següent fou a l’arquebisbei Cardenal Jubany, el qual els rebé en audiència i lioferiren uns cants. I finalment el lliuraren al presidentde la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, en el trans-curs de l’audiència que els concedí. Així doncs, del lli-bre en qüestió, l’original és a la biblioteca Vaticana(30.08.1980) i n’hi ha còpies a la biblioteca deMontserrat (31.05.1981), al bisbat de Barcelona(13.03.1982) i a la Generalitat de Catalunya(16.07.1982).

Els actes del 25è aniversari de la creació de la Coral(1961-1986) foren aquests: organització de la XXIIFesta de la Cançó de Muntanya en el paratge delSantuari del Collell; Concert a l’altar major de laBasílica de Montserrat; Concert extraordinari el 7 de

10

novembre amb la col·laboració de l’orquestra Amicsdels Clàssics de Barcelona, a la Faràndula, davant demés de 600 persones. Jordi Artigas, el president de laUES, lliurà a Joan Auladell, director de la Coral, lamedalla commemorativa que l’entitat concedí d’aquestvint-i-cinquè aniversari, on figurava l’escut de la UES29

; 9 de novembre, missa als Escolapis, concelebrada perdiversos sacerdots músics i dinar de germanor; 23 denovembre, exposició commemorativa de fotografies,premis i objectes diversos, referents a la vida de laCoral30.

Entre molts altres actes i concerts la Coral va cantara l’església arxiprestal de Sant Esteve d’Andorra la Vella(1983), participà a l’acte d’homenatge a la Sra. TeresaGavarró d’Izard, sòcia de la UES, nomenada filla adop-

Acte de celebració del vintè aniversari de la Coral. Data: 8 denovembre de 1981. D’esquerra a dreta, el pare escolapi EnricDordal, Mn. Camil Geis, Joan Auladell i Maria Segura. Fotografiad’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

29 Acta del 17.10.86. Diari de Sabadell de l’11 de novembre de 1986. Vegeu també l’entrevista a Joan Auladell publicada al Diari de Sabadell l’1 de desembre de 1987.30 BCES, 77, maig-agost, 1986.

tiva de la ciutat de Sabadell (1984); cantà a laPuríssima, amb motiu de les festes del centenari de laparròquia (1985); amb motiu del 75è aniversari de laUES convidaren la coral Arti vocali d’Holanda (1986);feren un concert juntament amb la cobla jovenívola(1988) i cantaren a la Faràndula amb motiu de la cele-bració del Mil·lenari de Catalunya, i els obsequiarenamb una litografia de Jordi Roca.

No cal dir que la Coral continuà fent una sèrie d’ac-tivitats que ja s’havien convertit en rituals, tal com hemesmentat en la dècada anterior. L’assistència a lesSardanes a la Mola, per cantar a la missa prèvia i lacantada mentre es preparava la cobla, a la tardor l’ex-cursió de les Fulles Seques, amb missa i passejada pelbosc i cants arreu. I la nit de Nadal, a la missa del Gall,al santuari de la Salut.

Festa de la Cançó de Muntanya

També acudiren cada any a les Festes de la Cançó deMuntanya. Els anys 1981 i 1986 en foren els organitza-dors. La primera al Monestir de Santes Creus i la sego-na al Santuari de Santa Maria del Collell. Aquestaúltima amb motiu del seu 25è aniversari.

Portaveus a la junta de l’entitat

Els vocals de la secció d’aquests deu anys forenAnna Mª Quesada, Joan Auladell (1984) i Josep Solano(1985), que continuà la resta de la dècada.

La Coral de la UES cantant en plena natura, amb les Dolomites (Itàlia), al fons. Data, estiu de 1988. Foto d’autor desconegut, cedidaper Enriqueta Camps.

TERCERA DÈCADA DE LA UES: 1990 - 1999

11

31 Aquests concerts es fan gairebé sempre a l’Església Arxiprestal de Sant Fèlix. No obstant, algunes edicions, preferentment les primeres es fan a l’església delsEscolapis i una a la sala d’actes de la UES.

L’himne de la Unió Excursionista de Sabadell

Abans de relacionar la resta de les activitats d’a-questa dècada cal que fem esment d’un fet rellevant. Laconfecció i estrena de l’himne de la UES. La proposta vaser de Josep Solano i d’Amadeu Roviras. La lletra l’escri-ví Amadeu Rossell i la música Joan Auladell, el veteràmestre director de la Coral. S’estrenà el 5 de maig de1991, dalt la Mola, durant la ballada anual de sardanesque hi organitzava la UES.

Si tu sents aquell neguitque, davant del paisatgede la vall i el boscatgedóna ales a l’esperit...Si tu sents l’aventuraen seguir aquells caminsque ens apropen als alts cimsbalcons de la Natura,i des d’aquella alçadaveus la naturalesaals teus peus, tota estesai et va al cel la mirada...És que estimes la naturalesaamb un amor que et surt a flor de pellvine, per gaudir aquesta riquesaa la Unió Excursionista Sabadell!!Si en el silenci del fonsdels avencs i les coveshi vius emocions noves,renovades il·lusions...Si aferrat a la pareten la dura escalada,de la muntanya abraçadasents el seu íntim batec...Si et plau sentir les remorsde la nit estrellada,dins la tenda paradadamunt el verd ple de flors...És que estimes la naturalesa...Si el pas del vent i el seu so,són claus d’una harmoniai aquella melodiaes tradueix per tu en cançó...Si el llenguatge, en fer via,de les coses del camítu ja les saps traduiren viva poesia...És que estimes la naturalesa...

Activitats que es repeteixen

El tarannà de la coral durant aquests deu anyssegueix força estable. Com moltes de les corals del nos-tre país els cantaires el que volen és cantar i per això latrobada que fan dues vegades a la setmana és ja tot unobjectiu. No obstant, a fi d’esperonar la gent i millorari ampliar el repertori se cerquen concerts que acabend’omplir les aspiracions dels cantaires. Molts d’aquestconcerts i cantades són ja tradicionals i segueixen el seucurs, sense variacions. La sortida anual amb la secció deVeterans per cantar en la missa pels excursionistesdifunts; L’anomenada de les Fulles Seques, a la tardor;el concert de Nadal, la participació a la missa del Gallper Nadal a la Salut que s’ha acabat convertint en tra-dicional; la cantada davant del pessebre de l’entitat,abans de desmuntar-lo per la Candelera; la participacióen la missa que se celebra al monestir de Sant Llorençdel Munt en les Sardanes a la Mola; i el concert del diade la música per Santa Cecília31.

Llibret de partitures editat amb motiu de les noces de plata dela Coral. Data 1986. Arxiu biblioteca de la UES.

12

32 Aquest llibret en relligat de bloc, amb 124 pàgines amb partitures i 3 més de presentació i índex es pot trobar a la biblioteca de l’entitat, a l’arxiu de la Coral.

Cançoner editat en homenatge del que havia estat promotor dela Coral, Marcel·lí Guixà. L’acte se celebrà a Santa Maria deFalgars el 5 de juliol de 1992. Arxiu biblioteca de la UES.

la mort de Mozart i celebraren, també cantant, el 30èaniversari de la Federació de Societats Corals deCatalunya. Les vacances d’estiu continuaren escampantels seus cants per l’Europa central: Luzerna (Suïssa),Bergen (Noruega), Salzburg (Àustria), Praga (Txèquia),amb cantada a la Catedral de Munic (Alemanya).

1992. Per l’aplec de la Salut, decidiren anar a Lurdesi a l’estiu novament al cor d’Europa. Aquesta vegadaseguiren el curs del Rin, amb creuer i cantada davant dela roca de Lorelei en un meandre, prop St. Goarshausen.Hi cantarem la cançó que porta aquest nom, en recordde la bella dama transformada en pèrfida sirena. AColònia cantaren a la catedral.

1993. Durant les vacances també aprofitaren perviatjar, però molt més a prop. Portaren els seus cants alDelta de l’Ebre i a Peníscola.

El 1994 va ser l’últim any que s’anà a Centreeuropa.França, amb una cantada davant de la torre Eiffel. ANoruega visitaren Oslo i cantaren davant el lloc on sónenterrades les cendres de Grieg, prop de Troldhaugen,Bergen; Holanda, Copenhaguen (Dinamarca), Frankfurt(Alemanya), Lausana (Suïssa)...

Festa de la Cançó de Muntanya

Com és habitual des de l’any 1965, la Coral seguífidel a la celebració de la Festa de la Cançó deMuntanya, celebrada durant aquests deu anys. En forenels organitzadors, amb èxit, de les de l’any 1991 aCaldes de Montbui, la de 1996 a l’Espluga Calba i la de1999 al Santuari de la Mare de Déu de Núria.

Homenatge a Marcel·lí Guixà

El 5 de juliol de 1992 es va fer al Santuari de laMare de Déu de Falgars, un acte entranyable, en home-natge al que fou l’ànima de la coral, Marcel·lí Guixà iComas. Havia estat traductor de moltíssimes cançonsde muntanya, promotor de les Marxes infantils deRegularitat de Sabadell i cartògraf de la taula d’orien-tació de la Mola. Feia cinc anys que havia mort. L’acteconsistí en la presentació d’un llibre-bloc on es reco-llien les cançons amb lletra, traducció lliure i adapta-cions originals seves, un concert al peu del Santuari,una missa en la seva memòria i un dinar de germanor.En el concert es varen cantar només cançons de mun-tanya de les que ell havia recopilat. Actuaren com asolistes, Eulàlia Llargués i Vicenç Giner. La direcció, comsempre, fou a càrrec de Joan Auladell, que en el pròlegdel bloc deixà escrit: “En el decurs de 25 anys, enMarcel·lí Guixà va traduir amb versió lliure molts delscants de tot el món i posà lletra pròpia a d’altres. (...)Amb la seva sensibilitat tan característica, profundit-za en els textos i ens la comunica fent-nos vibrar atots (...) En aquest opuscle senzill hi trobareu aquestesmés de 80 cançons. Per entrar més en l’esperit de leslletres hem cregut adient transcriure-les tal com ellens les va lliurar. Temes religiosos, d’ambient muntan-yenc, amoroses, de gresca, etc., totes tractades ambgran finor (...)32. Posteriorment, l’any 1998 es va repe-tir el concert d’homenatge.

Altres activitats d’aquests deu anys

El 1990 varen fer una cantada en el lliurament depremis dels Pessebristes sabadellencs i assistiren, percantar, a l’aniversari de la UEC de Gràcia. Tal comvenien fent d’ençà de feia deu anys, continuaren fentexcursions per Europa sempre amb iniciatives de JoanAuladell, i la col·laboració d’alguns cantaires. AntòniaMayor sempre va ser l’encarregada de les llistes i delscontrols, d’entendre’s amb els hotelers i generalment defer de traductora. Les vacances d’aquell estiu les apro-fitaren per viatjar a la Bretanya.

1991. Decidiren introduir al repertori més cançonsde muntanya, participaren al concert del bicentenari de

13

El 1995 es va celebrar un concert amb motiu dels 25anys de la UES i el mestre Joan Auladell va presentar laponència, Cant Popular i muntanyenc, al II Congrés deCultura Popular i Tradicional de Catalunya, celebrat aRipoll. El viatge programat de vacances el feren enterres de parla catalana, a la Costa Blanca o costad’Alacant.

Arribem al 1997. Amb motiu del 50è aniversari de laCoronació de la Mare de Déu de la Salut i dels 35 anysde la Coral de la UES se celebrà un concert de Lieder perpart de la soprano de la Coral, Eulàlia Llargués mentreel conjunt dels cantaries participà a la Festa de laCançó de Muntanya i a la missa de la Confraria deMontserrat. L’octubre del mateix any es va fer unaexposició a l’entitat, relacionada estretament amb lacoral. Fou l’exposició d’un resum, en làmines, del llibreamb què l’any 1980 la coral havia obsequiat al SantPare en persona, al Vaticà33. La presentació anà a càrrecde Joan Auladell.

33 Vegeu la referència que en fem en parlar de la segona dècada.

Cantada a la Porta de Brandenburg (Berlin). En aquesta capitalcantaren també davant la porta de la catedral. Data: 1994.Foto d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

Finalment, l’any 1998 la Coral participà en la Festadel Cant Popular i Tradicional Marià, a Sant Fèlix i par-ticipà en un festival Wagnerià, amb excursió a laCatalunya del Nord, als Caos de Targassona (AltaCerdanya). Al mateix temps, la coral opta per fer unacantada de cançons de muntanya cada dijous, oberta atothom, en un intent de satisfer l’ànsia de diferentssocis i ex cantaires, al mateix temps de promocionar lacoral per engrandir-la, ja que s’havien produït algunesbaixes. Aquestes cantades perduraren al llarg de la restade la dècada.

Programa que es conserva a l’Arxiu biblioteca de la UES.

14

QUARTA DÈCADA DE LA UES I CENTENARI: 2000 - 2011

Activitats de cada any

En aquesta última etapa, en què es complien elscent anys d’excursionisme sabadellenc i els 50 anys delnostre grup de cantaires, la coral va continuar amb laseva trajectòria d’assajar dues vegades la setmana,durant el curs i d’acudir a un seguit d’actes com en ladècada precedent. Tanmateix, el que ja no es va fer totsels anys varen ser les cantades dalt de la Mola de SantLlorenç, ja que la mitjana d’edat dels membres de lacoral havia anat augmentant.

Festa de la Cançó de Muntanya

La Coral va participar anualment a la Festa de laCançó de Muntanya. En va ser l’organitzadora l’any2005, que es va fer a la Salut de Sabadell. També ho vaser l’abril del 2008. Era la 44a edició i també es féu aSabadell. S’acolliren les corals a l’ajuntament, es cantàla Missa de Sant Fèlix i es va dinar a l’Hotel Verdi. Latarda la dedicaren al concert de les corals que se cele-brà al teatre La Faràndula. I és que l’excursionismesabadellenc feia 100 anys.

L’any 2001 varen fer una sortida al País Càtar,Tolosa, Béziers, Carcassona i al Canal del Midi. I a partirdel 8 de novembre, començaren els actes del quarantèaniversari de la Coral, amb una trobada prèvia d’excan-taires, que fou molt emotiva. Aprofitant la pujada a laMola amb motiu de les Sardanes que cada any hi orga-nitzava l’entitat, es va fer un concert d’inici d’aniversa-ri a la casa de Can Pobla, cedida pels senyors Quadres,els propietaris.

Aquest any celebraren els 40 anys de la Coral. El pri-mer dels actes commemoratius va ser una conferènciad’Antoni Sala, “La coral, música, cant i muntanya” i unposterior acte a l’ajuntament, on els va rebre JoanManau, melòman i tinent d’alcalde de Cultura. Percloure l’aniversari van assistir a una missa a l’església deSant Fèlix en sufragi dels cantaires difunts i un dinar enun hotel de Sabadell.

El 2002 es col·laborà en la festa organitzada per laCoral Talia de la ciutat, cantant conjuntament amb ellsen la Festa Major del barri de Covadonga. També esparticipà en els actes d’aniversari de la Via Massagué, ala Puríssima i, finalment en la darrera audició-recitald’aniversari, amb la semblança de Mn. Cinto Verdagueri Josep Rodoreda. Aquest fou el preludi dels actes queamb el mateix motiu se celebraren l’any següent entreels quals hi hagué una visita al Museu Verdaguer de laVil·la Joana a Valldoreix, amb cants seguint les fites delpoeta que hi ha al camí. També es va fer un concert decançons amb lletra del poeta, a la sala d’actes de la UES,amb recital poètic inclòs, a càrrec dels socis RamonAvellaneda i Josep M. Pascual. L’acte va incloure vuitestrenes. I encara es va participar en l’acte d’homenat-ge al poeta, fet també a la Vil·la Joana, organitzat perla Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Itambé cal afegir-hi que el mateix 2003 es va col·labo-rar amb el Centre Excursionista de Castellar del Vallèsen el seu 50è aniversari, tot cantant.

L’any 2004, com a actes destacats, a més dels habi-tuals esmentats, hi hagué un concert extraordinari alsaló de plens de l’ajuntament de l’ex-vila de Gràcia, onactuaren conjuntament amb els Cantaires Muntanyencsdel Club Excursionista de Gràcia.

També cal destacar que l’any 2007 la coral va cele-brar el seu 45è aniversari, encara que amb una mica deretard. Ho feren en un acte íntim, a l’entitat, amb l’as-sistència del president i altres membres de la juntadirectiva. Varen ser convidats també a cantar al mones-tir de Montserrat, i a la plaça, amb motiu del romiatge

La majoria dels viatges de la Coral a l’estranger es varen fer apro-fitant les vacances d’estiu i es feren en autocar. A la imatgel’autocar que els passejà pel País Càtar. Data, estiu de 2001.Foto d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

Activitats diverses

A més de les actuacions i sortides esmentades, laCoral, l’any 2000, aprofità la seva estada a Andorra ambmotiu de la Festa de la Cançó de Muntanya per fer laruta de les ermites i un dinar de germanor a Puigcerdà.També el dia 8 de desembre varen fer, per tercer anyconsecutiu, un concert a l’església de la Puríssima,aquest any en homenatge a Bach, i abans de clourel’any un concert extraordinari a la sala d’actes de laUES.

15

que cada any se celebra des de Sabadell. Un altre delsactes emotius i especials d’aquell any, al qual va acudirla Coral, fou a la inauguració del Teatre Principal. I,l’onze de Setembre, per la Diada Nacional es cantà enla ofrena que es féu, al peu del monument al presidentCompanys, a la Masia de Can Rull.

Actes dels 100 anys d’excursionisme a Sabadell

Com a cloenda dels actes del centenari la Coral dela Unió Excursionista de Sabadell participà, a Prada de

Conflent en l’acte de la XXXIX renovació de la Flama dela Llengua Catalana, en homenatge a Pompeu Fabra; al’acte de presentació, amb la presència del molt hono-rable president del Parlament de Catalunya, Sr. ErnestBenach, i, finalment, en l’acte de clausura, al TeatrePrincipal, el 16 de novembre de 2008. Amb aquestmotiu es publicà l’opuscle, “Acte de Cloenda delCentenari al Teatre Principal. Concert de la coral de laUES i la Banda de Música de Sabadell” i un enregistra-ment de tot el concert, a càrrec de Jaume Pallàs, que esposà a la venda.

Vila Joana, Vallvidrera. Museu Verdaguer. Cantada conjunta amb l’Agrupació Coral Talia, de Sabadell, amb motiu del centenari de lamort de Mossèn Cinto Verdaguer. Data, 2003. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Joan Auladell.

Assistents al dinar de germanor celebrat amb motiu del cinquantenari de la Coral, el 20 de novembre de 2011. Foto: Santi Grimau.

16

34 Vegeu les memòries presentades a l’assemblea dels anys 2009 i 2010

Muntanya, la qual es va celebrar a la nostra ciutat,amb el concert de les corals participants a laFaràndula. Es va fer un concert de Festa Major a laplaça de Sant Roc. Una nova cantada a la basílica de laMare de Déu de Montserrat. Una cantada a la Salut perrecordar la figura de Joan Pau II. La celebració d’unconcert amb música i poesia, al Marquet de les Roques,amb Joan Codina a la flauta i la rapsoda RoserPallerola. Recepció de l’il·lustre senyor alcalde, ManuelBustos, als membres de la Coral el 7 de novembre de2011, amb el seu veterà director, Joan Auladell, al cap-davant. A continuació es va fer una cantada a l’esca-linata de la Casa de la Vila. Com a cloenda dels gransactes de la celebració dels 50 anys es va fer un llargconcert de gala al teatre Principal el 13 de novembredel mateix any, amb la col·laboració de Joan Codina,Frederic Monassor, Mireia Miralles, Eulàlia Llargués,Montserrat Torruella, Glòria Peig, el quartet de cordaUnerwartet i Josep Lluís Puig. Set dies després es va ferun entranyable dinar de germanor i encara a mitjanmes de desembre un concert nadalenc a l’auditori del’entitat, amb el qual es varen cloure les celebracionsaquest any. Quedà pendent, per a primers de 2012, unaexposició fotogràfica. Tot un rècord de la nostra Coral.Felicitats per a tots.

Activitats rellevants dels tres últims anys

Els darrers tres anys, posteriors a la celebració delCentenari s’iniciaren amb un cert ensopiment. S’ha detenir en compte que molts dels cantaires s’havien fetgrans i que el relleu generacional havia estat moltminso. Tanmateix, comptaven amb una trentena escas-sa de cantaires i continuaren reunint-se per assajarunes 75 vegades l’any, és a dir l’equivalent a més de 110hores “fent i parlant de música”34, a més de les queesmerçaren en les diferents cantades que, com hemrepetit, havien esdevingut tradicionals; Nadal, Pessebre,Fulles Seques, Santa Cecília... L’últim any, però, hi haguéuna revifalla notable. S’aconseguí la participació d’ele-ments de reforç de cara a la celebració del cinquantena-ri i s’arribà als 40 cantaires. La Coral ressorgeix ambempenta per demostrar que després de 50 anys, conti-nua ben viva i fent-se escoltar. L’activitat d’aquest últimany ha estat frenètica i exemplar. El fons de partituresha arribat al miler, les quals, com a mínim han estatinterpretades una vegada i, evidentment, assajades.

Actes del cinquantenari

Amb motiu d’aquest esdeveniment es va sol·licitar iobtenir l’organització de la Festa de la Cançó de

Concert de la Coral a la sala d’actes de l’entitat, amb motiu del trentè aniversari de la fundació. Data, 1991. Foto d’autor desconegut,cedidad per Joan Auladell.

17

Relació de les “Festa de la Cançó de Muntanya” celebrades fins a l’actualitat i en la qual ha participatla nostra Coral. En gris les organitzades per la Coral de la Unió Excursionista Sabadell.

Any nº Lloc Organització1965 I Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya1966 II Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya1967 III Hostalric Agrupació Excursionista de Catalunya1968 IV Montblanc Agrupació Excursionista de Catalunya1969 V Montblanc Agrupació Excursionista de Catalunya1970 VI Castellterçol Agrupació Excursionista de Catalunya1971 VII Bagà Unió Excursionista de Sabadell1972 VIII Solsona Club Excursionista de Gràcia1973 IX Cabrera de Mar Agrupació Científica Excursionista de Mataró1974 X Moià Unió Excursionista de Sabadell1975 XI Berga UEC de Collblanc1976 XII Besalú Centre Excursionista de Catalunya1977 XIII Valls Club Excursionista de Gràcia1978 XIV Sant Cugat del Vallès Club Muntanyenc Sant Cugat1979 XV Mataró UEC de Barcelona1980 XVI Igualada UEC de Gràcia1981 XVII Monestir Santes Creus Unió Excursionista de Sabadell1982 XVIII Teià Club Excursionista de Gràcia1983 XIX L’Espluga de Francolí Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica1984 XX Santa Maria de Corcó CE Olot / CE Bages1985 XXI St. Feliu de Guíxols Centre Excursionista Montclar1986 XXII Santuari Santa Maria Collell Unió Excursionista de Sabadell1987 XXIII Santa Coloma de Queralt Club Excursionista de Gràcia1988 XXIV Santa Coloma de Farnés Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica1989 XXV Cervera Corals participants1990 XXVI Caldes de Montbui UEC de Gràcia1991 XXVII Calaf Unió Excursionista de Sabadell1992 XXVIII Sant Joan de les Abadesses UEC de Barcelona1993 XXIX Oliana CE de Catalunya1994 XXX Vic Unió Excursionista Vic - Coral Catalunya1995 XXXI Prats de Molló Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica1996 XXXII Espluga Calba Unió Excursionista de Sabadell1997 XXXIII Caldes de Malavella Club Excursionista de Gràcia1998 XXXIV Bagà UEC de Barcelona1999 XXXV Santuari de Núria Unió Excursionista de Sabadell2000 XXXVI La Garriga UEC de Gràcia2001 XXXVII Arbúcies Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica2002 XXXVIII Seu d’Urgell Club Excursionista de Gràcia2003 XXXIX Vilafranca del Penedès Centre Excursionista Vilafranca del Penedès2004 XL Castellar del Vallès CE Castellar / Corals Part2005 XLI La Salut de Sabadell Unió Excursionista de Sabadell2006 XLII Mataró UEC de Mataró2007 XLIII Llívia Club Excursionista de Gràcia2008 XLIV Sabadell Unió Excursionista de Sabadell2009 XLV Vall de Núria UEC de Gràcia2010 XLVI Sarral Associació Excursionista Etnogràfica Folklòrica2011 XLVII Sabadell Unió Excursionista de Sabadell

18

Alberich, JosepAlbors, LluïsaAlfara, MariaAlomà, JosepÀngela Truyols, MariaAparicio, AntoniArellano, RosaArtigas, JordiAuladell Segura, MontserratAuladell, EugeniAusés, AntòniaBallús, Maria AssumpcióBaqués, RoserBarceló, Jacint Barceló, MireiaBenavides, DolorsBerdiez, ConxitaBertran, MariaBoix, Maria DolorsBravo, EmparCalvet, JosepCamarasa, Anna MariaCanet, Pau M.Cañissà, MagdaCarreras Carreras, IsabelCarreras Carreras, JoanCarreras, FeliuCarreras, MercèCasanovas, JaumeCastellana, MariaCivil, EulàliaColomer, ValentíComadràn, FrancescComadran, PaquitaCosta, ÒscarCruells, Josepde la Rosa Bages, MiquelDomènech, MontserratDuran, ConxitaEdo, EngràciaElias, Josep M.Erill, GustauFàbregues, MiquelFarrer, MontserratFarrés, JordiFelcó, MontserratFernàndez, AntòniaFernàndez, LluísFerrandiz, Josep

Filella, LluísFlo, CarmeForns, RosaFort, TeresaFresquet, CarmeFruitós, AnnaGarnacho, NatiGarriga, TeresaGarriga, Joan M.Giner, VicençGiralt, EulàliaGonzàlez, JesúsGonzàlez, AntoniGonzàlez, JoanGordi, Maria TeresaGuasch, Maria RoserGuixà, Marcel·líGumí, JosepGutés, JoaquimaIlla, JosepIzard, RafaelJunyent, MontserratJunyent, TeresaLladó, CarmeLlamas, LluísLlargués, EulàliaLlenas, ManelLombarte, MariaLombarte, MercèMagnet, EsterMagnet, SaraMallorques, AmàliaMartí, Maria AssumpcióMartínez, JoanaMasllovet, MariaMatas, GemmaMayor, AntòniaMestres, NúriaMiralles, JúliaMonasor, FredericMontserrat, CarmeMoreno, ConsolNadal, GlòriaNavarra, Maria TeresaNogués, JoaquimObradors JaumeObradors, Anna MariaOliva Flor, MontserratOliva, Jordi

Olivé, CarmeOlivella, ÀngelsOró, RossitaOrs, RosaOssó, FrancescPadrós, EstevePallerola, RoserPàmies, MarionaParera, RicardPich, AndreuPiqueras, AgnèsPolo, ArmandoPons, CarmePrunés, SalvadorPuig, MariaPuigdellívol, Maria ÀngelsPuigmartí, TeresaQuesada, Anna MariaRaduà, MariaRauet, MariaRenom, FeliuRibalta, JoaquimRos, PereRossell, LurdesRugall, DolorsSampé, Maria EngràciaSampere, Engràcia Sànchez, PaquitaSanjuan, LurdesSanmartí, AnnaSegarra, JosepSerra, DolorsSolano, JosepSoldevila, MariaTerrazas, TeodorTutusaus, MercèUnió, MontserratUyà, AnselmValls, AssumpcióViader, ArmandVila Casañas, LluísVila, DolorsVila, TeresaVillanueva, MariaVirgili, AntoniVives, Maria TeresaVives-Jenny, M. Eugènia

35 Som conscients que la llista pot que no sigui del tot completa. En tot cas, agrairem qualsevol informació per tal que les modificacions puguin figurar al llibredel Centenari, que publicarem pròximament.

Relació de cantaires que han format part de la Coral en el transcurs d’aquests 50 anys35