unesco-diccionari de religions

8/16/2019 UNESCO-Diccionari de Religions

1/284

DICCIONARI

DE RELIGIONS Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós


2/284


3/284


4/284


5/284

DICCIONARIDE RELIGIONS Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós


6/284

4

Diccionari de religions (reedició ampliada delVocabulari de les religions per a mitjans de comunicació, editat el 2004)

© Autor: Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós

© Edició: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Relacions Institucionals.Direcció General d’Afers Religiosos

Barcelona, abril de 2015

Amb l’assessorament de: TERMCAT, Centre de Terminologia Amb la col·laboració de: Obra Social “la Caixa”

Dipòsit legal: B-7958-2015

Impressió: ARGRA Trading, s.l. - Tordera 38, 08012 Barcelona


7/284

Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós

Francesc T , Alba T , Elisabeth L i Pilar C , amb la col·laboració de Sebastià J , Quim C , Jorge B ,

Jaume de M , Bhakti D , Montse C , Amín E , J. Miquel G ,Said K i Kathryn Dominique L

Assessorament del TERMCAT Xavier F , Mercè B , Agustí E , Montserrat M

Assessorament lingüístic

Antònia F

El material de partida d’aquest diccionari és elVocabulari de les religions per a mitjans de comunicació (2004),1 en què van intervenir: Alain B (noves religions, islam, termes seculars) Anna L (cristianisme ortodox, catolicisme, budisme, religions indígenes, bahaisme) Albert M (protestantisme, judaisme, hinduisme, jainisme, sikhisme, zoroastrisme, ciències de la religióFerran C (religions indígenes)

Assessorament temàtic i lològic: Jalil B (islam) - Juan B (noves religions) - Joan B (catolicisme) - Abel C (protestantisme)Pere C (judaisme) - Ariel E (judaisme) - Elisabeth L (bahaisme) - Vicente M(hinduisme) - Josep L. M (cristianisme ortodox) - Augusto N (bahaisme) - Agustí P (jainisme) Joan P (noves religions) - Ramon N. P (budisme) - Mercè V (islam)

Amb la col·laboració de:Bhakti D (hinduisme) - Joan G (noves religions) - Josef H (noves religions) - Basili L (budisme) Joan C. M (termes seculars) - Jesús M (budisme) - Maria R. O (cristianisme ortodox)

Coordinació:Francesc T i Cristina M

1 A U D I . Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació.Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya: Angle, 2004. ISBN 84-96103-58-7


8/284


9/284

7

SUMARI

Presentació ........................................................................

9Introducció ....................................................................... 11

Arbre de camp ............................................................... 17

Abreviacions .................................................................... 18

Diccionari .......................................................................... 19


10/284


11/284

9

PRESENTACIÓ

La globalització ha comunicat cada territori amb la resta del món i ccultura amb la resta de cultures, alhora que les nostres societats esdeveprogressivament el resultat de múltiples barreges humanes, culturals i güístiques. Amb les religions passa el mateix: ja no són un factor cultlocal o propi d’uns determinats territoris, sinó que avui dia el seu misss’ha escampat arreu i és fàcil trobar en molts llocs la coexistència de mples religions.

La societat catalana també ha experimentat aquests canvis i sovint, e

nostra vida quotidiana, en els mitjans de comunicació, en el transcursla nostra activitat, trobem referències a conceptes o termes provinentsreligions diverses. Però, els fem servir correctament? Sabem ben bé elvolen dir o la importància que tenen per als seus dels?

Amb la voluntat de difondre i aclarir conceptes, d’avançar cap a uutilització correcta dels termes vinculats a les religions i especialmentpart dels mitjans de comunicació, l’any 2004 l’Associació UNESCO peDiàleg Interreligiós va impulsar elVocabulari de les religions per a mitjansde comunicació, que és la base a partir de la qual s’ha confeccionat aqueDiccionari de religions, notòriament ampliat i revisat respecte de la versió dedeu anys enrere.

Atesos els canvis experimentats des de l’aparició del Vocabulari, l’ansat la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalun

va proposar aplegar novament els diversos organismes que ara fa deu avan fer possible, amb l’objectiu de fer una revisió i ampliació dels matoriginals, corregir petits desajustos i introduir-hi noves entrades. AixíVocabulari incloïa 1.283 entrades, aquesta nova versió, el Diccionari, aa les 1.608 entrades, corresponents a 1.427 conceptes diferents. A més, bé s’ha procedit a fer una reestructuració de la informació per tal que adiccionari sigui homologable a altres materials oferts pel TERMCAT.

Crec que totes les parts que hi han participat es poden sentir ben orgullodel resultat obtingut, que, a més del seu enorme rigor i de la participa


12/284

10

de les diferents confessions en la seva confecció, també es caracteritseu caràcter pràctic i entenedor. Per això podem dir que ens trobem dad’una obra de referència i de consulta obligada per al conjunt de parde llengua catalana que utilitzin terminologia religiosa. A més, aqDiccionari està disponible en línia, a l’abast de tota la ciutadania.

També vull agrair el suport de l’Obra Social “la Caixa”, institució ga la qual s’ha fet possible l’edició d’aquesta obra.

Joana Ortega i Alemany Vicepresidenta del Govern

i consellera de Governació i Relacions Institucionals


13/284

11

INTRODUCCIÓ

El fet religiós és un patrimoni de tots que cal preservar, i aquesta publicvol ser una eina per a expressar i compartir la varietat d’aquest patrimoposar-la a l’abast de tothom.

La primera intenció de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligióoferir una eina com aquesta era, quan es va iniciar el projecte l’any 2002continua sent ara la mateixa—, informar i formar per, entre altres coses, pvenir i transformar estereotips i prejudicis, de manera que l’alteritat pugudescoberta en tota la seva dignitat i grandesa sense reduccions ni caricatur

AquestDiccionari de religions és una versió molt ampliada i retocada delVocabulari de les religions per a mitjans de comunicació,2 que es va publicar enpaper l’any 2004 i que actualment resulta pràcticament introbable. Per aqumotiu, la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governi Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya va impulsar l’elabció d’una nova edició que es pogués difondre en línia i que permetés acceuna informació que és difícil d’obtenir per altres vies. L’Obra Social “la Ca

també s’ha volgut implicar en el projecte amb la seva col·laboració.El diccionari actual incorpora, respecte del Vocabulari inicial, més de t

centes entrades noves, un nombre important d’esmenes i addicions, i una rganització general de la informació oferta perquè sigui més fàcilment accescom podreu veure una mica més endavant en aquesta mateixa introducció

En l’època de les xarxes i dels enormes cabals d’informació que s’hi

lluguen, sembla un contrasentit armar que sigui difícil accedir a una ceinformació, però el fet és que són escassos els materials que presententermes propis de les diverses tradicions religioses i altres termes de l’àmbide la perspectiva que trobareu aquí. L’edició del 2004 es va elaborar ambparticipació de membres de la majoria de les tradicions religioses presenles terres de parla catalana, i són aquests membres els que van fer la selede la nomenclatura que els va semblar bàsica. Es va demanar que tingues

2 A UNESCO D I : Vocabulari de les religions per a mitjans de comunicació. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya; Angle Editorial, 2004. ISBN 84-96103-58-7.


14/284

12

en compte que l’objectiu del material no era oferir un recull de tot el coxement possible (cosa que hauria estat de totes totes impossible), sinóobjectiu molt més pràctic: oferir a periodistes i a altres redactors ocaside textos de temàtica religiosa la informació mínima necessària per a putilitzar la terminologia pròpia de cada tradició de manera adequada.

L’equip de redacció, coordinat per l’Associació UNESCO per al DInterreligiós i conformat per cientícs de la religió i experts en diversitatosa, va vetllar per equilibrar la informació que van aportar les diverses nitats, tant pel que fa al nombre de termes com a la informació que s’ofecada concepte.

Per tant, aquest diccionari no es presentava llavors, i no es presenta arauna obra adreçada a especialistes, sinó a persones que per necessitats pronals o personals hagin de redactar, interpretar o difondre textos de temreligiosa, però sense tenir-ne un coneixement aprofundit. En el mateixoriginal s’esmentaven els mitjans de comunicació, perquè aquest és el cen què és més fàcil imaginar que algú hagi de trobar-se en aquesta circtància i perquè la transcendència dels usos en aquests mitjans és gran a

ra de construir imatges públiques de comunitats, però de fet el col·lectpossibles usuaris d’aquest material pot anar força més enllà: professionl’àmbit dels serveis socials, de la salut, de l’educació, de l’empresa, estde diverses disciplines humanístiques i socials, i, en general, qualsevol pinteressada en el fenomen religiós des de qualsevol de les perspectives ames pot considerar (cultural, social, antropològica, sanitària, educativa, etc

Les persones que tinguin accés a la primera edició del Vocabulari i qu

consultin aquesta versió hi trobaran considerables diferències, que cometot seguit.

1. Noves entrades

La novetat més important entre la primera edició i l’actual és l’augmdel nombre d’entrades. Si l’any 2004 el Vocabulari presentava 1.283 endes, l’edició actual en presenta 1.608 (que corresponen estrictament a 1conceptes diferents). La majoria d’altes s’han fet a partir d’indicacions


15/284

13

especialistes de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, que de l’any 2004 han anat recollint suggeriments i propostes d’actualitzacsupressió o inclusió de termes de part de representants de comunitats religses, d’experts en gestió de la diversitat religiosa i d’educadors i formadorl’àmbit d’una religió o de les ciències de la religió. En alguns casos s’hanaltes que corresponien a conceptes esmentats en el cos de les entrades peròdenits en la primera edició.

Tanmateix, convé advertir un cop més el lector especialista que la selecde la nomenclatura d’aquesta obra no obeeix a criteris estrictament termingics o lexicogràcs, sinó a les tries fetes per membres de les diverses tradia les necessitats extretes de la gestió de la diversitat religiosa durant aqdarrers anys i a mancances reconegudes per alguns experts en ciències de lligions. L’actual edició en línia permetrà, a més a més, poder anar incorponoves txes a mesura que se’n detecti la necessitat.

2. Redistribució de la informació

La informació conceptual i enciclopèdica en la primera edició es presenen un sol bloc. Per a l’edició actual s’ha intentat separar en un primer bloctrets denitoris de cada concepte, i en un altre bloc el que es pot consideinformació enciclopèdica o complementària. El primer tipus d’informaciópresenta, doncs, a l’apartat de “denició” de cada entrada, i la resta sota lgraf de “nota”. Aquest tractament permet una aproximació més sistemàa conceptes paral·lels, i fa més homologable aquest diccionari a la restamaterials oferts pel TERMCAT. De tota manera, hi ha casos en què aque

distribució no és possible o pertinent (en els noms propis de persona o intució, per exemple).

3. Esmenes i correccions conceptuals i d’altra mena

S’ha aprotat la tasca de revisió de la informació del Vocabulari per amenar els aspectes en què s’havien observat desajustos o inadequacionsesmenes poden afectar aspectes de contingut (en aquest cas, la majoriapropostes d’esmena provenen de l’Associació UNESCO per al Dià


16/284

14

Interreligiós i de la seva habitual relació de proximitat amb la diversitat rsa i amb els experts de l’àmbit) i aspectes formals o de sistematicitat (cerde majúscules o minúscules, presentació de les entrades, categories grametc.). En alguns casos s’ha esmenat l’assignació de determinats termestradició o a una altra.

4. Reducció de les remissions a altres entrades

En un àmbit com aquest les relacions entre els diversos conceptes estxen una xarxa especialment densa de coneixement, i l’especialista semppercepció que un determinat concepte no es pot entendre si no es tenen sents altres conceptes relacionats. Això va fer que en el Vocabulari les epresentessin un elevat nombre de remissions d’unes entrades a unes altred’una manera poc sistemàtica. Per a l’edició actual aquestes remissionsreduït als casos que s’han considerat imprescindibles.

5. Característiques i forma de les entrades

Atenent al caràcter pràctic de l’obra, el lector veurà que s’hi recullen des de tipus molt divers. Per exemple, el lector hi trobarà alguns noms pde persona, de lloc o d’institucions, cosa que s’aparta del que és habitualmaterials terminològics.

Hi ha també tot un conjunt de mots, ja siguin noms propis o noms cmuns, que són propis de cultures que s’expressen amb alfabets no llatin

termes de l’islam, del budisme, de l’hinduisme, del judaisme, etc. s’exporiginalment amb graes alienes al nostre sistema gràc, i en relativamencasos hi ha formes que es puguin considerar ja tradicionals amb una detnada graa catalana. I encara, algunes de les graes tradicionals recollidiccionaris i enciclopèdies presenten solucions mal acollides per les comreligioses que avui difonen aquestes formes entre nosaltres.

Les obres especialitzades resolen aquestes dicultats gràques amb ema de la transliteració, segons el qual a cada graa original es fa correspuna determinada graa en l’alfabet llatí. Però aquest sistema presenta l’i


17/284

15

venient que, per intentar donar resposta a les particularitats fonicogràqde la llengua original, comporta graes amb diacrítics (č, ğ, š, i molts d’aldifícilment interpretables per a un lector mitjà i, ns i tot, difícilment repsentables en tots els suports en què la informació s’ha de poder transm(subtitulació, web, Twitter, missatges electrònics, etc.). A més, la lectura convé fer d’aquesta mena de graes no coincideix necessàriament amb el fonètic que solen tenir aquestes “lletres” en català. Per resoldre aquest invenient, es pot optar pel sistema de la transcripció, en què es pretén reprodaproximadament el valor fònic del mot original a partir dels recursos gràde la llengua d’arribada. Però la transcripció sovint també topa amb dicude tipus pràctic, perquè les llengües presenten particularitats fonètiques mdifícils de representar en un altre alfabet (per exemple, és difícil intentar dresposta a determinades pronúncies que es produeixen en àrab).

Del que s’acaba d’exposar es dedueix que les dicultats a l’hora de fer ucull de termes procedents de totes aquestes tradicions són pràcticament inatables. Davant d’aquestes dicultats, s’ha procurat que el lector hi pugui trototes les formes que tenen un ús més general, ns i tot aquelles que presenproblemes o graes discutides;3 per mitjà de remissions internes, s’ofereix accés

a la forma sota la qual s’ha inclòs l’explicació del concepte. Aquesta formsistemàticament, la forma que els especialistes en transcripció consultatsconsiderat més adequada. Amb tot, és clar que aquest és un dels aspectequè l’obra s’ha d’entendre inequívocament com un punt de partida, i no pcom una resposta denitiva.

6. Aspectes de redacció

Finalment, en la redacció de les entrades hem pretès mantenir una cedistància respecte del terme que tractàvem, per evitar tant com fos possibleles vinculacions o opinions personals dels redactors inuïssin excessivamela manera d’aproximar-se a uns conceptes que massa sovint han estat tracdes d’apriorismes i partits presos. N’és un exemple el tractament donat al secta (vegeu la informació que donem sota aquesta entrada). Ara bé, tampochem volgut allunyar-nos de la realitat social i cultural que vivim; per tanthem presentat una visió ingènua de determinats conceptes que han aparegapareixen sovint en els mitjans de comunicació, ni ens hem volgut sotmet


18/284

16

una cotilla excessiva que ens obligués a una redacció poc natural en lescacions ofertes. Per això el lector observarà, per exemple, que s’utilitzenormalitat les abreviaturesaC i dC, corresponents a les expressions “abans deCrist” i “després de Crist”, en algunes datacions històriques, perquè aquela manera habitual de fer-ho en el nostre àmbit cultural, encara que es td’una expressió nascuda en el context d’una determinada tradició religicom aquest cas, n’hi ha alguns altres que potser no cal fer explícits perajuden a donar al text la necessària agilitat informativa.

Tots els diccionaris són fotograes que s’obtenen en un determinat ment d’un llarg procés que, en rigor, no es pot considerar mai acabat. conscients que queden aspectes que en la fotograa actual d’aquesta obcara no es poden considerar ben resolts, però conem que aquestDiccionaride religions satisfaci en una bona proporció les necessitats de les persones qui s’ha concebut.

Si ens voleu fer arribar alguna proposta que permeti millorar el contide l’obra ho podeu fer a qualsevol de les adreces [email protected] [email protected].

Associació UNESCO per al Diàleg InterreligiósCentre de Terminologia TERMCAT

3És especialment signicatiu el cas de l’expressióFe bahá’í, forma preferida pels membres d’aquesta comunitatper davant de la forma ja recollida pel diccionari normatiubahaisme.


19/284

17

ARBRE DE CAMP

Budisme

CatolicismeCiències de la religióCristianismeCristianisme ortodox Esglésies lliuresFe bahá’í (bahaisme)

HinduismeIslam Jainisme JudaismeNoves religionsProtestantismeReligions de la Xina i el JapóReligions indígenesSikhismeZoroastrismeTermes seculars


20/284

18

Categories lèxiques

n m nom masculín m pl nom masculí pluraln f nom femenín f pl nom femení pluraln m, f nom masculí i femeníadj adjectiuv tr verb transitiuv tr pron verb transitiu pronominalv prep verb preposicionalv intr verb intransitiuv intr pron verb intransitiu pronominaladv adverbi

Remissions

sin. sinònim absolutsin. compl. sinònim complementariabrev. abreviatura veg. vegeu

ABREVIACIONS


21/284

19

A a

A a

A a

A a

aarti n msin.arati n mHINDUISME. Ritual de pregària hin-duista que forma part de la puja, enel qual un o més llums amb el bleimpregnat de mantega puricada, ocàmfora, és ofert a les divinitats.Nota: En cas que s’utilitzi més d’unllum, sempre se n’utilitza un nombre se-nar. L’aarti simbolitza els cinc elements:èter, aire, foc, aigua i terra. La ama es fa

girar circularment, seguint el sentit de lesagulles del rellotge, davant la deïtat. A lamajoria dels temples, el llum es passa alsdevots que hi ha al voltant sobre un platde metall (plata, coure o bronze). El cirio llum està fet de farina pastada, fang ometall plens d’oli o de mantega purica-da o ghee. El plat també pot contenir en-

cens, ors o arròs cru. Els devots imposenles mans sobre el foc i seguidament se lesposen al front per rebre la benedicció dela divinitat. Els devots també poden ferl’aarti a casa seva, al petit altar familiar.També s’anomenaaarti la cançó que escanta mentre el llum es manté encès.

abat | abadessa n m, f

CRISTIANISME. Superior d’un mones-tir en la majoria de comunitats o or-des monàstics.

Nota: Generalment els abats i abadessess’elegeixen per votació entre els membresde la comunitat.

abbàssides n m pl ISLAM. Dinastia de califes de l’islam,que va enderrocar la dinastia delsomeies i va regnar a l’Iraq de l’any750 al 1258, any de la conquesta deBagdad a càrrec dels mongols.Nota: Contràriament als omeies, quelimitaven l’accés al poder dels àrabs, els

abbàssides van inaugurar la participacióuniversal de les poblacions convertidesa l’islam. La dinastia dels abbàssides escorrespon amb una època de gran desen-volupament comercial i intel·lectual.

Abdu’l-BaháBAHAISME. Nom adoptat per AbbásEffendi, ll gran i successor desig-

nat de Bahá’u’lláh, fundador de la Febahá’í.Nota: Abdu’l-Bahá (1844-1921) va viat- jar el 1912 a Europa i als Estats Unitsd’Amèrica, des d’on va estendre la novareligió a altres països, sobretot occiden-tals. Abdu’l-Bahá signica, literalment, ‘el

servent de Bahá’. Abhay Charan DeNOVES RELIGIONS. Industrial indi, fun-


22/284

20

dador de la comunitat Hare Krixna.Nota: Després de la fallida de la sevaempresa, Abhay Charan De va entrar enla comunitat del temple de Vrindavana

i va adoptar, l’any 1959, el nom deBhaktivedanta Swami (‘el mestre queté una devoció pel vedanta’), al qual elsadeptes van afegir l’epítet de Prabhupada(‘el que ha ocupat el lloc del Senyor’).L’any 1965, es va traslladar a Nova Yorkper difondre la devoció a Krixna, estesaactualment per tot el món. També va

publicar més de cinquanta llibres de tra-ducció de les escriptures vèdiques, aixícom un comentari del Bhagavad-Gita, iva fundar escoles, centres culturals i as-rams.

Abhidharma n f BUDISME. Última de les tres grans partsdel Tripitaka, que correspon a tractats

que desenvolupen de forma sistemà-tica els ensenyaments budistes.Nota: En general, els tractats de l’Abhi-dharma se centren en la metafísica, si béels seus temes inclouen també l’estètica ila psicologia, entre altres temes.

ablució n f ISLAM. Ritual de puricació.

Nota: Les ablucions, que són un deureper a un musulmà, permeten d’aconse-guir la puresa ritual (tahara) necessàriaper a complir les obligacions religioses.Hi ha tres tipus d’ablucions: gusl, udú itayammum.

Acció CatòlicaCATOLICISME. Organització ocial de

l’Església catòlica fundada al comen-çament del segle per incorporarels laics a l’apostolat de l’Església.

Nota: L’Acció Catòlica s’organitza a ni-vell diocesà i interdiocesà, i inclou mo-viments especialitzats que actuen en sec-tors concrets, com ara els joves.

Acronos NOVES RELIGIONS. Moviment losòci religiós fundat per J. J. Trilles.Nota: J. J. Trilles va néixer a València el1942. És enginyer i informàtic interessaten les tradicions espirituals. El seu pen-sament és que les religions, els sistemeslosòcs i les teories cientíques tenen

una arrel comuna i que mitjançant unareexió profunda sobre aquests coneixe-ments i una meditació d’inspiració bu-dista, es pot aconseguir la pau interior,el respecte i la llibertat. En les reunionsd’Acronos, es dedica temps a la medita-ció, a la música i al diàleg sobre un temalosòc, però no hi ha rituals, ni doctri-

na ni jerarquia.àdab n mISLAM. Educació i comportament so-cial derivats de la vivència espiritualislàmica.Nota: Segons les èpoques, l’àdab signi-ca diferents coses: a l’edat mitjana, ‘lesregles de bones maneres de la ciutat’, ‘la

cortesia’; posteriorment, ‘la cultura gene-ral’, ‘les humanitats’; i a l’època moder-na, ‘la literatura’ o un gènere literari.

adhan n mISLAM. Crida a l’oració efectuada pelmuetzí.Nota: L’adhan, que es fa des de la partsuperior del minaret als països islàmics,

consta de sis fórmules: (1) “Déu (Al·là)és el més gran”; (2) “Certico que no hiha cap altre déu que Déu”; (3) “Certico

Abhidharma


23/284

21

que Muhàmmad és l’enviat de Déu”; (4)“Veniu a la pregària”; (5) “Veniu a la feli-citat”; (6) “No hi ha altre déu que Déu”.En la crida a la pregària de l’alba, la cin-

quena fórmula és diferent, i és la següent:“La pregària és millor que dormir”. Totesaquestes fórmules, entre els malikites, esrepeteixen dues vegades, excepte l’últi-ma, que es pronuncia només una vegada.Els xiïtes afegeixen una fórmula entre lacinquena i la sisena: “Veniu a la millorde les obres”.

Adi-granth n mveg.Guru Granth Sahib n madvaita adj

HINDUISME. Que no és dual.Nota: L’adjectiuadvaita fa referència a lano-dualitat absoluta postulada en l’hin-duisme per l’escola vedanta advaita: perdamunt de la realitat múltiple hi ha la

realitat de la no-dualitat. Segons l’ad-vaita, hi ha una identitat estricta entreBrahman —la realitat última— i l’atmano jo, és a dir, l’element etern que hi ha enl’ésser humà (i en altres éssers vius).

advaita n mHINDUISME. Un dels tres sistemes -losòcs del vedanta, que ensenya a

distingir el coneixement veritable dela ignorància a de desenvolupar laidentitat del jo amb l’absolut.Nota: L’advaita és el sistema losòc méspopular del vedanta i té com a represen-tant principal Sankara. L’exemple més co-negut de Sankara és el de la corda que, enla penombra, es confon amb una serp. Si

amb l’ajut d’un llum es reconeix la cordacom una corda, ja no pot tornar a aparèi-xer com a serp. Així, doncs, es tracta de su-

perar la ignorància i alhora aquella projec-ció que impedeix de conèixer la veritablerealitat. L’advaita arma que, en el nostredesconeixement, constantment recobrim

la “corda” (el Brahman) amb la represen-tació d’una “serp” (el món fenomènic).adventisme n m

PROTESTANTISME. Moviment sorgitals Estats Units d’un avivament pro-mogut per la predicació del baptista William Miller.Nota: L’adventisme neix en el món pro-

testant nord-americà en un context depredicacions mil·lenaristes vaticinadoresde la proximitat de la del món i delretorn de Jesucrist. Miller (1782-1849) iels seus seguidors anunciaren el retorn de Jesucrist en quatre ocasions, només entre1843 i 1844. En no aparèixer Jesucristi no complir-se el vaticini, molts segui-

dors tornaren a les confessions d’ori-gen. Posteriorment, tres grups de delsmilleristes s’uniren per formar l’Església Adventista del Setè Dia. Creuen que lasegona vinguda de Jesucrist separarà elssants dels malvats i inaugurarà el Regnedel Mil·lenni. Observen el dissabte. Nomengen carn, ni prenen narcòtics ni

estimulants perquè els consideren per- judicials. L’abonament del delme ha fetque l’església pugui desenvolupar unagran tasca missionera arreu del món. Enl’actualitat superen els dotze milions dedels. La Conferència General, la sevainstitució suprema, es reuneix a SilverSpring cada cinc anys. Les congregacions

locals són governades per ancians i dia-ques. Disposen també d’un extens siste-ma d’escoles parroquials i d’hospitals.

adventisme


24/284

22

La denominacióadventisme prové delllatíadventus , ‘vinguda’.

Aga Khan n mISLAM. Títol religiós i temporal delcap dels musulmans xiïtes ismaïlitesde l’Índia i el Pakistan.Nota: El títol d’Aga Khan va ser creat el1880 per Hassan Alí Xah, descendentdel profeta Muhàmmad, quan va ser ex-pulsat de Pèrsia per Fath Alí.

agadà n f JUDAISME. Interpretació de tendènciaexhortativa de les narracions bíbli-ques.Nota: L’agadà s’aplica a les parts delTalmud que no són estrictament jurídi-ques, sinó que serveixen per a l’ensenya-ment i l’educació.

agàdic -a adj JUDAISME. Relatiu o pertanyent a

l’agadà. Agni HINDUISME. Déu hindú del foc, dotatde set llengües ígnies.Nota: Agni, mitjancer entre els déus iels homes, condueix les ofrenes del focal món dels déus i duu la calor divina almón de les persones. En el moment de

la cremació a la pira funerària, Agni fade devorador de cadàvers i els trasllada alregne dels esperits. És un déu bondadósi protector de la llar, però no deixa deser ambivalent i se’l representa amb dosrostres, un de tranquil i plàcid i un altrede terrible.

agnòstic | agnòstica n m, f

TERMES SECULARS. Persona que pro-fessa l’agnosticisme.agnòstic -a adj

TERMES SECULARS. Relatiu o perta-nyent a l’agnosticisme.

agnosticisme n mTERMES SECULARS. Actitud losòca

segons la qual tot el que va més enllàde les dades experimentals no pot serconegut.Nota: La denominacióagnosticisme pro-vé de l’adjectiuagnòstic -a , ‘que no potser conegut’. Tot i que la denominacióagnosticisme hagi estat creada pel biòlegomas Huxley el 1869, el concepte es

pot aplicar a qualsevol època de la his-tòria, per exemple al segle aC, en quèel sosta grec Protàgores considerava im-possible armar sense proves l’existènciadels déus. Efectivament, el pensamentagnòstic només accepta la veritat com-provada pel mètode cientíc i rebutjaqualsevol creença o dogma metafísic ba-

sat en la noció d’absolut diví. D’altra ban-da, l’agnosticisme també inclou diverseslosoes que admeten l’existència d’unordre de realitat que no pot ser conegutper naturalesa: és el cas del positivismed’Auguste Comte, de l’evolucionismede Herbert Spencer, del relativisme de William Hamilton, etc.

Àgora NOVES RELIGIONS. Comunitat funda-da l’any 1974 per Ángel NogueiraDobarro, professor de losoa de laUniversitat de Barcelona, en conne-xió amb el grup francès Agora.Nota: L’aspiració del moviment Àgora ésla realització plena de l’ésser humà, vist

des d’una perspectiva platònica, orientali gnòstica i considerat lliure quan es des-marca dels seus lligams tradicionals (famí-

Aga Khan


25/284

23

lia, religió, matrimoni). Àgora organitzaconferències, formació d’adults i de dis-minuïts psíquics mitjançant la Fundació Ánthropos, i difon publicacions a través

d’una llibreria (Ánthropos) i una editori-al (Editorial del Hombre) pròpies.ahimsa n f

HINDUISME. Virtut per la qual homrenuncia a fer mal a qualsevol ésservivent ja sigui mitjançant el pensa-ment, la paraula o l’acció.Nota: L’ahimsa, entesa com a ‘no-violèn-

cia’, es va popularitzar a partir de Gandhien el seu combat contra el domini colonialbritànic mitjançant la resistència passiva.La denominacióahimsa signica, literal-ment, ‘no dany’.

ahmadia n f ISLAM. Corrent de l’islam sunnita.Nota: L’ahmadia va ser fundada al segle

al Panjab per Mirzà Gulam Ahmad,que es va sentir cridat per Déu a lluitarcontra el cristianisme i va escriure unaobra on exposa les seves revelacions i enla qual manlleva elements de la Bíbliai de l’Evangeli. El 1890 es va presentarcom a profeta (mahdí), és a dir, com a re-novador de l’islam, i el 1904 com a mes-

sies dels jueus, reencarnació del Jesucristdels cristians i l’últim avatar de Krixna,fet que va provocar l’oposició de totesaquestes tradicions. L’ahmadia, actual-ment difosa al Pakistan, a l’Índia, a l’oestde l’Àfrica, a Europa i a Amèrica, té coma objectiu la propagació de l’islam alspaïsos cristians mitjançant missioners,

publicacions i premsa, tècniques manlle-vades dels protestants.ahura n m

ZOROASTRISME. Ésser diví benèc.Nota: La gura de l’ahura s’oposa al di-moni. A part d’aparèixer en el nom propi Ahura Mazda , el títol d’ahura també es

pot referir als éssers divins benècs engeneral (els ahures).

Ahura MazdaZOROASTRISME. Nom de Déu utilitzatper Zoroastre i els seus seguidors.Nota: El món és el camp de batalla en-tre Ahura Mazda i Angra Mainyu, que ésl’esperit del mal. En aquesta lluita preval-

drà nalment Ahura Mazda. Ahura Mazda signica, literalment, ‘se-nyor de la saviesa’.També es documenta en certs textos ambles formesOhrmazd , Ormazdi Ormuz .

aiatol·là n mISLAM. Títol honoríc que reben lesautoritats religioses de rang més alt

dins de l’islam xiïta.Nota: En el clergat xiïta, l’aiatol·là és su-perior al mul·là i, per sobre de l’aiatol·là,encara hi ha l’aiatol·là al-uzmà (‘el méssublim signe de Déu’). Aquests personat-ges són models que han de seguir els -dels xiïtes. Un dels aiatol·làs més famososfou l’aiatol·là Khomeini, que va ser el cap

xiïta de l’Iran el 1962 abans de ser exiliatpel xa, i que va tornar a l’Iran el 1979 perrestaurar la República Islàmica desprésde la caiguda de la monarquia. Seguidord’un islam intransigent, Khomeini vaperseguir tota oposició interna i va in-tentar estendre la revolució islàmica alsaltres països àrabs.

La denominacióaiatol·là signica, lite-ralment, ‘signe de Déu’ i és un mot mo-dern, encunyat al segle .

aiatol·là


26/284

24

Aïdu l-adha n mveg.festa de l’Ofrena n f

Aïdu l-trsin. Aïdu l-saguirISLAM. Festa de ruptura del dejuni delramadà.Nota: L’Aïdu l-tr marca el nal de les pri-vacions i es caracteritza per l’alegria fami-liar. Després de l’albada, es fa una pregàriai s’escolta un sermó per celebrar l’experi-ència viscuda durant aquest mes, la forçade voluntat per complir l’obligació del

dejuni i la revelació de l’Alcorà. Desprésde la pregària es fa un dinar; els nens re-ben regals i els pobres caritat. També és elmoment de pagar la zakat i el moment dela reconciliació i el perdó. Per als musul-mans que viuen en països on són minoria,l’Aïdu l-tr és l’oportunitat de renovar laseva fe i d’estar junts amb els amics.

La denominacióaïdu l-saguir signica‘petita festa’. Aïdu l-kabir n m

veg.festa de l’Ofrena n f Aïdu l-qurban n m

veg.festa de l’Ofrena n f Aïdu l-saguir

sin. Aïdu l-tr

aixab n m pl ISLAM. Companys del profetaMuhàmmad.Nota: Els testimonis dels aixab són labase de la tradició profètica (sunna).

Aixurà n f ISLAM. Festa islàmica que se celebra eldia deu del mes de muharram.

Nota: Per als xiïtes el mes de muharramés un mes de dol i de lamentació. Durantl’Aixurà celebren el record de la mort

de Husayn, ll d’Alí, mort a Karbala(Iraq) per l’exèrcit dels omeies el 680dC. Aquesta mort, que és l’origen de ladivisió dels musulmans i del naixement

del xiisme, és considerada un martiri.L’Aixurà se celebra amb lamentacionsi processons en les quals els homes esagel·len amb espases i fan donacions desang en públic. També se sol fer la repre-sentació deltaziye , el misteri de la passióde Husayn.La denominacióaixurà signica, literal-

ment, ‘deu’. Akshaya TritiyaHINDUISME; JAINISME. Festivitat ques’escau el tercer dia lunar del mesvaishakha, el novè del calendari hin-dú, que correspon aproximadamental mes de maig del calendari gregorià,per la qual se celebra l’aniversari de la

sisena encarnació de Vixnu.Nota: L’Akshaya Tritiya és un dia per alsbons auspicis, en què hom acostuma acomençar bones accions i empreses.

Al-Andalus ISLAM. Conjunt de les regions de lapenínsula Ibèrica que es trobavensota la denominació islàmica a l’edat

mitjana.Nota: El terme Al-Andalus s’ha relacio-nat, sense total seguretat, amb els vàn-dals, que haurien donat aquest nom a laBètica abans de passar a Àfrica el 533.Tot i que els autors hispanocristiansmedievals utilitzen el termeSpania oHispania , els autors àrabs fan servir l’ex-

pressió Al-Andalus per a designar l’Espa-nya musulmana, independentment de laseva extensió geogràca. Per tant, quan el

Aïdu l-adha


27/284

25

territori musulmà es va reduir al regne deGranada, la denominació Al-Andalus esva aplicar exclusivament a aquesta regió.

alauita n m, f

sin.nussairita n m, f ISLAM. Seguidor d’un dels corrents del’islam xiïta, difós a Síria, al Líban i aTurquia.Nota: Els alauites representen un 13%de la població de Síria. Es tracta d’unabranca xiïta que va ser fundada al segle a l’Iraq per Muhàmmad ibn Nusayr

(d’aquí el nom denussairites que tambéreben els seus membres) i consideradaherètica pels sunnites i xiïtes. Els alaui-tes segueixen una religió esotèrica inu-enciada pel maniqueisme i s’adapten alsentorns religiosos: manlleven elementscristians en un entorn cristià o ritus is-làmics en un entorn islàmic. El dogma

principal atribueix la divinitat a Alí, queés el primer imam dels xiïtes. Al segle , el mandat francès a Síria va donarautonomia als alauites, que actualmentsón cada vegada més actius en la vidapolítica siriana: el cap de l’Estat i moltsfuncionaris pertanyen a aquesta comuni-tat. També al Marroc la família reial, tot i

que segueix l’ortodòxia sunnita malikita,vol remuntar els seus orígens ns a Alí,cosí i gendre de Muhàmmad.

alayavijnyana n mBUDISME. Concepte que designa l’in-conscient, que conté i rep totes lespotencialitats i tendències acumula-des al llarg de la successió de naixe-

ments i morts, a partir del qual s’ali-menta la consciència i prenen formatotes les experiències.

Nota: L’alayavijnyana és un concepte cen-tral de l’escola Yogachara del Mahayana,que el considera com l’essència del món,del qual deriva tot el que existeix.

La denominacióalayavijnyana signica,literalment, ‘dipòsit de la consciència’. Alba Daurada

NOVES RELIGIONS. Moviment fun-dat l’any 1888 a Londres pel metge William R. Woodman, l’escriptori oculista Samuel Liddell Mathers i William Winn Wescott, procedents

de la maçoneria.Nota: El moviment Alba Daurada es vacrear per desenvolupar l’orientació màgi-ca que no es trobava en la perspectiva dela francmaçoneria. Efectivament, l’AlbaDaurada conté elements d’astrologia,del tarot i de la càbala, i les iniciacionsals deu graus (inspirats en el moviment

Rosacreu) inclouen, a més dels rituals ide la memorització de textos, l’ús d’objectes màgics (espasa, calze), la preparacióde talismans, l’evocació d’esperits, etc.L’Alba Daurada és una de les organit-zacions secretes i esotèriques modernesmés importants. Després d’una èpocade decadència, passa actualment per un

període de renaixement i té molts cen-tres diferents, sobretot als Estats Unitsd’Amèrica i a Europa. A Espanya la sevaseu es troba a Barcelona.El moviment Alba Daurada s’anomena,en anglès,Golden Dawn.

Alcorà n mISLAM. Llibre sagrat dels musulmans.

Nota: L’Alcorà consta de 114 capítols.Per als musulmans, és la paraula matei-xa de Déu que va ser revelada en àrab

Alcorà


28/284

26

a Muhàmmad per l’arcàngel Gabriel(Jibril). Per tant, l’Alcorà té un caràcterinimitable i perfecte en el seu continguti la seva forma, cosa que n’impedeix la

crítica textual i històrica. L’Alcorà tractasobretot de la fe en Déu, la seva unicitat,menciona alguns profetes i personatgesbíblics (Abraham, Isaac, Jacob, Jesucrist,Maria, etc.) perquè l’Alcorà ha vingut per“segellar” la revelació imperfecta dels ju-eus i dels cristians. A més, conté, encaraque d’una manera molt exigua, prescrip-

cions morals, religioses i jurídiques per ala vida social i familiar. L’Alcorà impreg-na la vida quotidiana dels musulmans,que el reciten i l’aprenen de memòria.Molts infants aprenen a llegir i a escriureamb la primera sura de l’Alcorà.La denominació Alcorà prové de l’àrabQur’an, que signica ‘lectura’, ‘recitació’.

aleia n f ISLAM. Versicle alcorànic.Nota: La denominacióaleia signica, li-teralment, ‘signe’, ‘senyal’ o ‘prova’ i, defet, els versicles de l’Alcorà es considerensignes de Déu. Hi ha 6.200 versets, quecomponen les sures de l’Alcorà.

Alfa i Omega

NOVES RELIGIONS. Comunitat funda-da per Luis Antonio Soto Romerol’any 1975 al Perú.Nota: El moviment Alfa i Omega s’es-tén per l’Amèrica del Sud i l’Estat es-panyol. La branca espanyola, aparegu-da a Barcelona l’any 1977, depèn de laBihar School of Yoga establerta a l’Índia

i ofereix la pràctica del ioga (combinadaamb una dieta sense alcohol, carn, tabac,etc.) per aconseguir la salut psicològica

i l’harmonia amb un mateix i amb elsaltres. Dos asrams d’aquesta comunitates troben a l’Estat espanyol (Alfaland iOmegakali, aquest darrer a prop de Sant

Feliu de Guíxols).alfaquí n msin.faqih n mISLAM. Jurista, especialista del dret is-làmic.Nota: L’alfaquí és l’expert en el qh, ésa dir, en la llei religiosa i el seu sentit. Aquests doctors de la llei, així com els

àlims, sempre han gaudit d’una certa ve-neració a l’islam sunnita, ja que no exis-teix un clergat constituït.El plural de faqih és fuqaha .

aliança n f JUDAISME. Pacte entre el Senyor i elpoble d’Israel.Nota: La noció d’aliança és fonamental

en la tradició jueva, que des de l’èpocabíblica l’utilitza per a expressar de formaben concreta la relació entre una persona jueva i el seu Déu, i entre el poble d’Israeli Déu. Segons la Tanakh, Déu concertàpactes amb diversos personatges, algunsno jueus, com ara Noè, i d’altres ja delpoble jueu. Per denició, un jueu és la

persona que assumeix aquest pacte ambDéu.La denominacióaliança s’anomena, enhebreu,Berit , que signica ‘pacte’, ‘acordde mutu consentiment’ entre dues parts,segons el qual cada part assumeix uncompromís amb l’altra.

Aliança Baptista Mundial

PROTESTANTISME. Organització inter-nacional de les unions i federacionsd’esglésies baptistes de tot el món,

aleia


29/284

27

creada el 1905 per a facilitar les rela-cions entre aquestes esglésies.

Aliança Reformada MundialPROTESTANTISME. Agrupació de lesesglésies calvinistes, creada el 1877,que destaca el règim presbiterià i si-nodal en el govern de l’Església.Nota: Les esglésies calvinistes es coneixencomreformades a l’Europa continental i presbiterianes al món anglosaxó. L’any1970 algunes esglésies congregacionalis-tes es van adherir a l’Aliança Reformada

Mundial.àlim n mISLAM. Erudit especialitzat en teologiaislàmica.Nota: L’àlim ha estudiat l’Alcorà, la tra-dició (sunna) del profeta Muhàmmad ila llei islàmica (xaria). Contràriament al jurista (alfaquí) i al jutge (cadi), l’àlim és

el teòleg consultat per aquests dos quantenen un dubte sobre algun aspecte de lallei, quan hi ha conictes o buits legals,etc. Els teòlegs, així com els alfaquins,sempre han gaudit d’una veneració re-ligiosa i en certa manera han ocupat lagura del clergue, que no existeix en l’is-lam sunnita. Molts ulema han ensenyat

en mesquites i madrasses, on han difós laseva inuència sobre el poder polític.El plural d’àlim ésulemao ulamà .

aliyà n f JUDAISME. Honor que es concedeix aun creient de llegir un passatge de laTorà al servei del dissabte.Nota: Com que el passatge assignat està

subdividit en un mínim de set seccions,calen com a mínim set persones dife-rents per a fer les lectures. També es no-

mena un lector addicional per a repetirpart de la lectura nal i recitar l’hafta-rà. Si un sacerdot jueu (un descendentdirecte d’Aaró, el primer sacerdot) i un

levita (un membre de la tribu sacerdo-tal de Leví) són presents, se’ls assignaprivilegiadament la primera i la segonalectures, respectivament. Així, normal-ment, un del israelita comú llegeix desde la tercera lectura de la Torà en enda-vant. Actualment, l’aliyà també designaels immigrants d’altres terres que es “di-

rigeixen” cap a Israel, per analogia ambl’èxode cap a la Terra Promesa.El plural d’aliyà ésaliyot .La denominacióaliyà prové de l’hebreu‘aliya , ‘aixecar-se’.

Al·làISLAM. Déu per als musulmans.Nota: El termeilah (‘divinitat’) s’utilit-

zava abans de la missió de Muhàmmad;després del profeta Muhàmmad s’utilit-zaràalilah (‘el déu’), que es transformaràen Allah i designarà el Déu únic, tal comestà armat en la primera sura de l’Alcorà,la fatiha. Segons els musulmans, Déu éstranscendent, etern, primer i últim, in-comparable, etc. L’Alcorà li atribueix 99

noms, ja que el centè és el nom indicible.alliberament n mCIÈNCIES DE LA RELIGIÓ. Acció i efectede salvar-se o de salvar una personade mals, perills o molèsties.Nota: L’alliberament consisteix en unprocés de canvi intern pel qual el sub- jecte escapa del cicle de renaixements, es

desprèn dels entrebancs de la naturalesai del món o bé es desfà de la culpa, delmal, del sofriment o del no saber. Rep

alliberament


30/284

28

noms diferents segons les diverses religi-ons, com ara il·luminació, salvació, re-dempció o justicació, entre d’altres.

alquibla n f ISLAM. Orientació vers la Meca, capon preguen els musulmans.Nota: A les mesquites, l’alquibla l’asse-nyala el mihrab. La direcció a la Meca(o, millor dit, a la Ka’ba) té molta im-portància, ja que no només condicionala posició en la pregària sinó molts actesde la vida quotidiana: la mesquita està

orientada en aquesta direcció, i també lestombes, la cara dels musulmans agonit-zants, la cara dels animals sacricats, etc. A més, l’expressió gent de l’alquibla (ahal-qiblah) designa els musulmans.

alquibla n f ISLAM. Mur d’una mesquita oposata la porta d’entrada, orientat vers la

Meca. Ambedkar, Bhimrao Ramji BUDISME. Líder dels harijan, dalits ointocables hindús, que fou ministrede justícia del govern indi.Nota: Bhimrao Ramji Ambedkar va mos-trar el seu desacord amb M. K. Gandhiquan pretenia parlar en nom de les castes

més baixes i va aconseguir que la discri-minació envers els intocables quedés forade la Constitució. En veure que, tanma-teix, es perpetuava la doctrina de les cas-tes en l’hinduisme, el va abandonar i esva convertir públicament al budisme el1956, juntament amb 200.000 intoca-bles, en una cerimònia pública a Nagpur,

Índia. Milions d’intocables l’han seguitdes d’aleshores, principalment a les zoneson el Partit Republicà, que ell liderava,

era actiu. Ambedkar va subratllar l’aspec-te social revolucionari de l’ensenyamentbudista, i la Societat Budista de l’Índia(Buddhist Society of India) continua la

seva missió. Ambedkar, per a qui el bu-disme és una religió purament racional,és un dels precursors del budisme socialo compromès.

Amesa Spenta n mZOROASTRISME. Cadascuna de les sisentitats espirituals que acompanyen Ahura Mazda i representen el bon

pensament, la justícia, el senyoratge,la devoció benefactora, el benestar ola plenitud i la immortalitat.Nota: Zoroastre va fer dels Amesa Spentaatributs d’Ahura Mazda. En textos poste-riors, la denominació Amesa Spenta sem-bla que s’utilitza de forma més imprecisaper a designar les divinitats en general.

La denominació Amesa Spenta prové del’avèstic i signica, literalment, ‘immor-tal benèc’.

Amics de l’HomeNOVES RELIGIONS. Comunitat funda-da l’any 1920 per Alexandre Freytag,antic membre dels Estudiants dela Bíblia, els futurs Testimonis de

Jehovà.Nota: Els Amics de l’Home pensen que elRegne de Déu pot ser restablert a la Terrai sostenen que per a abolir la mort i ob-tenir la vida eterna a la Terra cal suprimirel pecat, és a dir, qualsevol agressió a lanatura i als éssers humans. Aquesta doc-trina porta a la protecció del medi ambi-

ent, a accions lantròpiques i a un estil devida molt estricte. El moviment practicauna intensa activitat de difusió i el pro-

alquibla


31/284

29

selitisme de porta a porta, igual que elsTestimonis de Jehovà, però limita la sevaacció als països francòfons europeus.

Amida

veg. Amithaba amidà n f JUDAISME. Part de la tel·là que es re-cita dempeus.Nota: L’amidà és el component princi-pal de les oracions diàries del judaisme iconsta de dinou benediccions.El plural d’amidà ésamidot .

amish n mESGLÉSIES LLIURES. Membre d’unacomunitat cristiana anabaptista fun-dada a Suïssa al segle per Jacob Amman.Nota: Jacob Amman es va separar de lacomunitat mennonita a causa d’algunesdiferències rituals i per la seva insistència

en la separació de tota inuència del món.Per evitar les persecucions els amish vanemigrar als Estats Units d’Amèrica cap al1720, sobretot a l’estat de Pennsilvània,que havia declarat la tolerància religiosa.Fins avui, els amish, que són uns 100.000repartits en diversos estats dels EstatsUnits d’Amèrica, han mantingut el mode

de vida rural del segle i han rebutjatels progressos de la societat moderna: vi-uen com vilatjants, es neguen a utilitzarl’automòbil i l’electricitat i els homes esdeixen barba. Des del punt de vista religi-ós, es tracta d’un grup cristià conservadorque no permet el matrimoni amb perso-nes que no pertanyin al grup, no tenen

temples i el culte es realitza a les casesparticulars, celebren la comunió dos copsl’any juntament amb el ritu del lavatori de

peus, fan una lectura literal de la Bíblia,se separen de la resta del món, rebutgen elservei militar, etc., com altres comunitatsfonamentalistes i evangèliques.

Amithabasin. compl. AmidaBUDISME. Un dels budes més impor-tants del corrent Mahayana.Nota: Segons la tradició, Amithaba hapromès no accedir al nirvana ns queno ho hagin aconseguit tots els éssers iregna en un paradís. És venerat sobretot

al sud-est asiàtic i constitueix la guracentral de la gran escola doctrinal de laTerra Pura. Amida és el nom que el buda Amithabarep al Japó. Amithaba signica, literalment, ‘lluminnita’.

Amma

sin.Mata AmritanandamayiNOVES RELIGIONS. Mestra espiritualhindú.Nota: Amma és coneguda per les granstrobades que organitza arreu del món, du-rant les quals, a més d’impartir ensenya-ments i fer sessions de meditació, abraçaels seus dels per omplir-los d’amor i

compassió. L’any 2002 va rebre el premiGandhi-King a la no-violència, conce-dit pel Fòrum de la Pau de les NacionsUnides, en reconeixement a la seva tascahumanitària d’ajut a la gent pobra. Mata Amritanandamayi és el nom reald’Amma.

amritsanskar n f

SIKHISME. Cerimònia d’iniciaciósikh.anabaptisme n m

anabaptisme


32/284


33/284


34/284

32

CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ; RELIGIONSINDÍGENES. Creença segons la qualtot objecte o fenomen de la naturaés posseït per una ànima indepen-

dent de la mateixa materialitat delfenomen i que es considera que éscapaç d’inuir en els esdevenimentshumans.Nota: E. B. Tylor va proposar una teo-ria que situava en l’animisme l’origen deles religions: l’home primitiu concebial’existència d’una ànima que habitava al

cos i que l’abandonava en el moment dela mort. Aquesta teoria, tot i haver estatrebutjada, substitueix encara la forma ac-ceptada del naturalisme. La denominacióanimisme , avui en desús per a descriureles religions que no utilitzen l’escriptura,arribà a convertir-se en sinònim dereligió primitiva .

anticlerical adj TERMES SECULARS. Relatiu o perta-nyent a l’anticlericalisme.

anticlerical n m, f TERMES SECULARS. Partidari de l’anti-clericalisme.

anticlericalisme n mTERMES SECULARS. Doctrina o tendèn-

cia contrària a la inuència i la inter-venció del clergat en la vida pública, ja sigui en els temes polítics, socials oeconòmics.Nota: L’anticlericalisme té diverses for-mes: en primer lloc, ha designat en lahistòria la voluntat dels cristians laicsd’assumir les seves tasques de manera

autònoma i d’alliberar-se de la potènciadel clergat catòlic, per exemple, el reisant Lluís al segle , Luter, Calví, etc.

En segon lloc, i més sovint, es tracta del’anticlericalisme antireligiós: és el casdels lòsofs del segle , com Voltaire,Diderot, etc., o de Karl Marx, defensor

del materialisme històric, entre d’altres.També cal destacar que els partidaris del’anticlericalisme i del laïcisme van obte-nir la separació de l’Església i de l’Estatde França l’any 1905.

Antiga Església d’Orientsin.Església assíria ; Església as-síria d’Orient ; Església caldea CRISTIANISME. Església cristiana sirí-aca oriental, que correspon al cristi-anisme originari de la Mesopotàmiai Pèrsia.Nota: La tradició ha titllat l’Església as-síria de nestoriana, qualicatiu superatactualment en les relacions ecumèni-ques. L’Església assíria es caracteritza per

ser l’única església oriental que no està encomunió ni amb l’Església ortodoxa, niamb les esglésies ortodoxes orientals, niamb el Vaticà. El cap de l’Església assíriaté el títol de catolicós i la seu titular és lade l’antiga Selèucia-Ctesifont (Iraq). Téuna litúrgia pròpia, el ritu sirooriental.

antisemitisme n m

TERMES SECULARS. Ideologia d’hostili-tat contra els jueus o el judaisme.Nota: L’antisemitisme consisteix en unconjunt de sentiments, prejudicis, ide-ologies, creences i pràctiques racistes oxenòfobes contra els jueus, contra el ju-daisme globalment o contra una part dela fe jueva. És una forma d’intolerància

religiosa que va des d’una senzilla acti-tud mental o emocional ns a l’assump-ció d’estereotips, la discriminació o la

anticlerical


35/284

33

persecució dels jueus. La denominaciósemita fa referència a Sem, que segonsels escrits bíblics fou el primogènit deNoè, de qui són descendents els hebreus.

Malgrat no tenir cap base ètnica, ja quehi ha molts pobles semites que no són jueus, la veusemita va abandonar el seusignicat lingüístic original per adquirirun nou signicat racial que, a la pràcti-ca, la identiquen, per raó de l’ús quese’n fa, amb l’antijudaisme. El periodistaalemany Wilhelm Marr creà el concepte

antisemitisme el 1879 (vegeu el seu llibre Zwanglose Antisemitische Hefte ) per deno-tar l’odi als jueus i als corrents polítics li-berals, cosmopolites i internacionals delssegles i , freqüentment associatsals jueus. Llibres comEls Protocols delssavis de Sió , artici difós per la policiatsarista a nals del segle , o el mateix

Mein Kampf (1923) d’Adolf Hitler, sónl’expressió més radical d’aquesta fòbiamalaltissa.

antoinisme n mNOVES RELIGIONS. Moviment d’ins-piració espiritista i teosòca fundata Bèlgica, cap al 1885, per Louis Antoine, un miner autodidacte que

curava només amb la fe i la pregària.Nota: Els antoinistes, que són uns milersa Bèlgica i França, retenen de la Bíbliala gura del Jesucrist taumaturg i pensenque si l’ésser humà pren consciència dela seva condició espiritual, s’allibera delpatiment i pot tornar a la seva condiciódivina. El guariment del cos segueix el de

l’ànima. L’únic pecat és creure en la reali-tat de la matèria i en el mal.antropologia de la religió n f

CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ.Branca del’antropologia centrada en l’estudi dela religió de les societats primitives.Nota: L’antropologia de la religió és una

de les tres ciències socials de la religió, juntament amb la psicologia de la religiói la sociologia de la religió. En els seusorígens estava dominada per la teoria del’evolució religiosa i la recerca de l’origende la religió. Per a J. G. Frazer (1854-1941), l’origen de la religió era la màgia;per a E. B. Tylor (1832-1917), l’animis-

me; per a R. R. Marett (1866-1944), elpreanimisme; per a W. Schmidt (1868-1954), un monoteisme primigeni; i pera d’altres el totemisme, el fetitxisme o elpoliteisme. L’antropologia de la religióha abandonat recentment les teories ra-dicals i s’ha concentrat en els estudis decamp de tribus concretes i en l’anàlisi del

mite, el ritual i el símbol.antropomorsme n mCIÈNCIES DE LA RELIGIÓ.Tendència aatribuir a Déu característiques hu-manes.Nota: L’antropomorsme és la conse-qüència inevitable del fet que l’ésserhumà pot concebre la divinitat en termes

de les seves pròpies categories mentals.antroposoa n f TERMES SECULARS. Moviment fundatl’any 1913 pel lòsof austríac RudolfSteiner, segons el qual hi ha un mónespiritual que és accessible a les facul-tats cognoscitives latents en tots elséssers humans.

Nota: L’antroposoa va sorgir quanels teòsofs alemanys es van separar dela societat teosòca. Steiner, que havia

antroposoa


36/284

34

publicat els escrits losòcs de Goethe,va trobar un mètode cientíc (laciènciade l’esperit o antroposoa ) per a entendrede quina manera el suprasensible actua

en els fenòmens naturals i el va esten-dre a molts àmbits cientícs i culturals.L’individualisme ètic i la llibertat huma-na són les bases de l’antroposoa, que,per tant, no ha dictat cap precepte ni capregla, no té cap jerarquia, cap ritual nicaràcter religiós. Els membres de l’antro-posoa, més de 50.000 a tot el món, in-

tenten tenir responsabilitats en la societatcivil i per això realitzen activitats en l’àm-bit de la pedagogia (escoles), la medicina(clíniques, lluita contra el càncer), l’agri-cultura (granges experimentals), etc.

any litúrgic n mCRISTIANISME. Calendari anual de lalitúrgia de les esglésies cristianes.

Nota: L’estructura de l’any litúrgic variasegons el corrent cristià. L’any litúrgicestableix quan se celebren els principalsesdeveniments de la vida de Jesucrist i elsmisteris més importants del cristianis-me. Les solemnitats més importants del’any litúrgic són la mort i la resurreccióde Jesucrist —en la seva celebració anu-

al (Pasqua) i setmanal (diumenge)— i elNadal. Al voltant d’aquestes solemnitatss’estructuren dos grans cicles, formatsper un període precedent de preparaciói un que segueix a la celebració. El tempsde preparació per al Nadal, que en moltscorrents és anomenat Advent, represen-ta per a les esglésies cristianes occiden-

tals l’inici de l’any litúrgic. El temps depreparació per a la Pasqua s’anomenaQuaresma (‘quaranta dies’). El temps

pasqual dura cinquanta dies, ns a laPentecosta (‘cinquanta’ en grec), que ésel dia de la vinguda de l’Esperit Sant.

apòstol n mCRISTIANISME. Cadascun dels dot-ze deixebles que, segons el NouTestament, Jesucrist va escollir per-què l’acompanyessin ns al momentde la passió i perquè prediquessin laseva doctrina.Nota: Els apòstols eren: Simó (que Jesucrist va anomenar Pere), Jaume i

Joan (lls de Zebedeu), Andreu (ger-mà de Pere), Felip, Bartomeu, Mateu,Tomàs, Jaume (ll d’Alfeu), Tadeu,Simó Cananeu i Judes Iscariot, substitu- ït després per Maties. També el seguienalgunes dones que poden ser considera-des “apòstoles”. Per extensió, de vegadess’anomenaapòstol qualsevol persona que

propaga la fe cristiana.apòstol n mPROTESTANTISME. Autoritats religio-ses, considerades hereves dels anticsdeixebles de Jesucrist.Nota: La noció d’apòstol s’utilitza espe-cialment en alguns grups d’origen pro-testant de tipus restauracionista, que

pretenen tornar a una forma organitza-tiva similar a la de l’església primitiva,per exemple, l’Església dels Sants delsDarrers Dies (mormons) o l’EsglésiaNeoapostòlica.

apostolat n mCRISTIANISME. Acció d’evangelitzar od’instruir en la fe, que els cristians

exerceixen en virtut de la missió que,segons els evangelis, Jesucrist va en-comanar als apòstols.

any litúrgic


37/284

35

àrab adj ISLAM. Relatiu o pertanyent als àrabso a la llengua àrab.

àrab n m, f ISLAM. Membre del poble situat ori-ginàriament al desert siropalestí i alnord d’Aràbia.Nota: Històricament, la península Aràbiga va ser poblada per tribus nòma-des que es van tornar sedentàries i vanformar petits estats amb inuència hel-lènica, com ara els regnes de Palmira,

dels nabateus, etc., els quals mercadeja-ven amb espècies i encens entre Orienti Occident. Al segle , la Meca estavacontrolada per la tribu dels quraixites,de la qual Muhàmmad formava part:es dedicaven al comerç de les caravanesi estaven en contacte amb els cristians iels jueus de Síria i Palestina, que van ins-

pirar el profeta Muhàmmad per fundaruna religió monoteista.àrab n m

ISLAM. Llengua semítica parlada alnord d’Àfrica i a l’Àsia sud-occiden-tal.Nota: L’àrab és considerat la llengua sa-grada en la qual Déu va revelar l’Alcorà a

Muhàmmad, i és la que utilitzen tots elsmusulmans del món al moment de l’ora-ció i de la recitació alcorànica.

Arafat ISLAM. Petit turó on es fa un ritu depelegrinatge a la Meca.

arati n msin.aarti n m

arca de la Torà n f veg. arca santa n f arca santa n f

sin. compl.arca de la Torà n f JUDAISME. Armari del púlpit on esguarda el séfer Torà, principal símbolreligiós dels jueus.Nota: En hebreu s’anomena Aron ha-Qodeix (asquenazites) oHekhal (sefardi-tes). Si és possible, l’arca santa es trobaen el mur de la sinagoga més proper a Jerusalem, apuntant-hi. Rememora l’ar-ca de l’aliança que estava situada al Santdels Sants del Tabernacle del temple de Jerusalem, destruït el 70 dC. L’arca acos-

tuma a tenir una cortina (parokhet) que,a la península Ibèrica, sol ser a la part in-terior de les portes de l’armari.

archaka n mveg.pujari n m

Arco Iris NOVES RELIGIONS. Comunitat funda-da el 1978 en un centre de ioga de

Sant Sebastià per Emilio Fiel.Nota: La seu central d’Arco Iris es tro-ba a Arenys de Munt des de l’any 1985.Inclou pràctiques de moltes tradicionsespirituals i esotèriques (ioga, tantrisme,zen, susme, etc.). La psicoanàlisi i lamusicoteràpia s’utilitzen per a alliberarles tensions psicològiques. La dieta és

vegetariana i exclou l’alcohol, el tabac iles drogues. Els lls s’eduquen a la co-munitat.

arhat n mBUDISME. Persona que, en alliberar-sede tot allò que la lligava a l’existència,ha assolit el nirvana.Nota: El concepte d’arhat és propi del

budisme Hinayana.arià | ariana n m, f veg.arrià | arriana n m, f

arià | ariana


38/284

36

arianisme n mveg.arrianisme n m

Arjuna HINDUISME. Un dels cinc germansPandava, heroi èpic del Mahabharata.Nota: Arjuna era amic i deixeble deKrixna, un dels avatars de Vixnu. Va re-bre els ensenyaments de Krixna, que vaactuar com el seu auriga al camp de bata-lla. Arjuna és el model del cercador espi-ritual i a través d’ell Déu instrueix tota lahumanitat. Els ensenyaments de Krixna

a Arjuna es troben en el Bhagavad-Gita.arquebisbe n mCRISTIANISME ORTODOX. Títol que, enl’Església ortodoxa, rep el cap d’algu-nes esglésies autocèfales sense rangde patriarcat, com ara les de Grèciao Xipre.

arquebisbe | arquebisbessa n mCRISTIANISME. Bisbe que té una juris-dicció pròpia o una dignitat honorí-ca superior.

arquebisbe major n mCRISTIANISME ORTODOX. Títol que re-ben els caps d’algunes esglésies orien-tals catòliquessui iuris , com ara l’Es-glésia ucraïnesa grecocatòlica, que,

tot i tenir les mateixes prerrogativesd’un patriarca, no en tenen el títol.arrià | arriana n m, f

sin. compl.arià | ariana n m, f CRISTIANISME. Seguidor de l’arrianis-me.

arrianisme n msin. compl.arianisme n mCRISTIANISME. Doctrina formuladadurant el segle pel teòleg Àrrius iels seus deixebles, caracteritzada pel

fet de negar la naturalesa divina de Jesucrist.Nota: Considerat una heretgia en dife-rents concilis, l’arrianisme va ser una im-

portant font de controvèrsies i divisionsa l’Església primitiva (també relacionadesamb qüestions polítiques). Va tenir for-ça seguidors i entre els pobles germànicsva perdurar ns al segle . L’arrianismeva ser combatut sobretot per Atanasid’Alexandria. En època moderna algunsunitaristes podrien ser pràcticament

considerats arrians, atès que es neguen aatribuir a Jesucrist una naturalesa divinaigual a la de Déu Pare, tot i que, per aells, tampoc no és merament humà. ElsTestimonis de Jehovà consideren els arri-ans precursors del seu moviment.

arxiprestat n mCATOLICISME; CRISTIANISME ORTODOX .

Càrrec d’arxipreste.arxiprestat n mCATOLICISME; CRISTIANISME ORTODOX. Territori sota la jurisdicció d’un ar-xipreste.

arxipreste n mCATOLICISME; CRISTIANISME ORTODOX. Prevere que, per delegació del bisbe,

exerceix determinades funcions pas-torals sobre els preveres d’un territorideterminat, que comprèn diversesparròquies.

ascetisme n mCIÈNCIES DE LA RELIGIÓ. Programa vo-luntari, sostingut i, si més no, parci-alment sistemàtic d’autodisciplina i

autonegació en què es renuncia a lesgraticacions immediates, sensorialso profanes per tal d’atènyer un estat

arianisme


39/284

37

espiritual més elevat o una absorciómés completa en el que és sagrat.Nota: L’etimologia de la paraulaascetis-me deriva del grecaskesis , que signica

‘exercici, pràctica, entrenament’. A partird’un signicat inicial estrictament físico atlètic, el terme va anar adquirint pro-gressivament un signicat losòc, ètici espiritual. L’ascetisme és virtualmentuniversal en el món de les religions.

asquenazita n m, f JUDAISME. Jueu d’origen centreeuro-peu i de l’Europa de l’Est.asram n mHINDUISME. Lloc de reunió d’aquellsque es dediquen al progrés espiritual,els estudis religiosos i la meditació.Nota: L’asram pot ser una casa privada orural, un tipus d’ermita o un monestir queagrupa deixebles al voltant d’un guru.

asram n mHINDUISME. Cadascun dels quatre es-tadis de l’existència en què l’hinduis-me organitza la vida humana.Nota: Els quatre asram són el d’estudiantcèlibe (bramacarya ), el de cap de família( grhasta ), el d’ermità o habitant del bosc(vanaprastha ) i, un cop s’han trencat tots

els lligams, el de renunciant (sannyasa ). Assemblees de Déu ESGLÉSIES LLIURES. Grup pentecostalque fa èmfasi en la glossolàlia i laguarició per la fe.

Assemblees de Germanssin. Esglésies dels Germans ;Germans de Plymouth

PROTESTANTISME; NOVES RELIGIONS. Moviment d’avivament de les esglési-es evangèliques sorgit a Irlanda l’any

1825, que poc després es va estendrea Gran Bretanya de la mà, entre d’al-tres, de John N. Darby.Nota: John Darby, que havia estat sacer-

dot de l’Església anglicana d’Irlanda, vaabandonar el seu ministeri per conver-tir-se en predicador itinerant i va crearalgunes comunitats de tendències antie-clesials. La seva intransigència va propi-ciar l’escissió del moviment l’any 1848,en les dues branques que avui coneixem:les Assemblees de Germans Darbistes,

de tendència exclusiva, i les Assembleesde Germans de Plymouth, de tendènciaoberta. La pràctica religiosa consisteix ennombroses reunions de pregàries i d’es-tudi de la Bíblia; el bateig està reservat alsadults. Actualment hi ha més d’un milióde germans, escampats principalmentpel món anglosaxó i per Europa.

Assemblees de GermansDarbistesPROTESTANTISME; NOVES RELIGIONS. Branca de les Assemblees de Germansencapçalada per John Darby, de ten-dència exclusiva.Nota: Les Assemblees de Germans Dar-bistes no tenen cap relació amb les altres

denominacions evangèliques. Al con-trari que les Assemblees de Germans dePlymouth, les Assemblees de GermansDarbistes no accepten al sant sopar nin-gú que no sigui de la seva comunitat. A més, les resolucions d’una comunitatlocal han de ser acceptades per la resta.No obstant això, doctrinalment no es

diferencien gaire de les Assemblees deGermans de Plymouth, ja que totes duesassemblees rebutgen tota institucionalit-

Assemblees de Germans Darbistes


40/284

38

zació de l’Església i accepten l’autoritatde l’Escriptura.

Assemblees de Germans dePlymouth

PROTESTANTISME; NOVES RELIGIONS. Branca de les Assemblees deGermans de tendència oberta, nascu-da a Plymouth el 1830 a d’aplegarmembres de diverses confessions pro-testants.Nota: A diferència dels darbistes, les Assemblees de Germans de Plymouth

segueixen el principi de l’autonomiaespiritual de les esglésies locals i adme-ten al sant sopar totes aquelles personesla fe de les quals es consideri autèntica.No obstant això, doctrinalment no esdiferencien gaire de les Assemblees deGermans Darbistes, ja que totes dues as-semblees rebutgen tota institucionalitza-

ció de l’Església i accepten l’autoritat del’Escriptura.assiriocaldeu -ea adj

CRISTIANISME. Relatiu o pertanyental conjunt dels cristians de l’Esglésiaassíria, no catòlics, i els cristians del’Església caldea, catòlics.

Associacions Evangelistes

ESGLÉSIES LLIURES. Grup pentecostalque fa èmfasi en les obres d’evange-lització.

assumpció n f sin.assumpció autèntica n f CATOLICISME. Creença que, en morir,la Mare de Déu va ser elevada al celen cos i ànima.

Nota: Tot i que es va generalitzar ja al se-gle , l’Església catòlica no va instituirl’assumpció com a dogma ns al 1950.

assumpció autèntica n f sin.assumpció n f

ateisme n mTERMES SECULARS. Actitud i doctrinade l’ordre de les conviccions no re-ligioses segons la qual es nega l’exis-tència de qualsevol divinitat, especi-alment d’un déu personal.Nota: A diferència de l’agnosticisme, queadmet un ordre de realitat desconeguda,l’ateisme arma la seva no-existència.L’ateisme no és propi d’una època ni

d’una cultura, és una realitat transversal.Sovint es distingeix entre l’ateisme teòrici l’ateisme pràctic, el d’aquella personaque viu com si Déu no existís encara queno fa cap armació expressa sobre aquestaspecte. L’ateisme de vegades va acompa-nyat d’una actitud antireligiosa, tot i queen les societats pluralistes ha anat adop-

tant una forma més dialogant que tradu-eix una visió menys agressiva envers lestradicions religioses. Aquesta nova pers-pectiva es manifesta, per exemple, en laparticipació regular d’ateus en iniciativesde diàleg entre religions.

ateu | atea n m, f TERMES SECULARS. Partidari de l’ate-

isme.ateu -ea adj TERMES SECULARS.Que no creu enDéu i nega l’existència de qualsevoldivinitat.

Athos n mveg.mont Athos n m

Atisha

BUDISME. Savi budista indi que es vaestablir i va ensenyar al Tibet.Nota: Atisha (980?-1055) va exercir una

Assemblees de Germans de Plymouth


41/284

39

gran inuència en el budisme tibetà. Se’lconsidera el pare de l’escola Kadam.

atman n mHINDUISME. Ànima individual o jo del’ésser humà.Nota: Segons l’hinduisme, l’atman re-presenta el principi etern que anima l’in-dividu empíric: el veritable i immortal “simateix” (un mateix). Té els mateixos atri-buts que Brahman, amb el qual s’identi-ca: ésser etern, consciència i beatitud.

aum n mHINDUISME. Monosíl·lab sagrat, pro-nunciatom, que es fa servir principal-ment al començament de les oracionsi dels llibres sagrats hindús.

Aum Shinrikyo NOVES RELIGIONS. Comunitat japo-nesa fundada l’any 1984 per ChizuoMatsumoto.

Nota: El moviment Aum Shinrikyo in-clou pràctiques i pensaments sobretotdel budisme però també de l’hinduisme(ioga, reencarnacions) i de l’ocultismecristià. Els dels han de passar per quatregraus iniciàtics que corresponen als quatrenivells de l’univers: el sensorial, l’astral, elcausal, el de la veritat i nalment la lli-

bertat plena (maha-nirvana). Per arribar-hi han d’estudiar l’ètica budista, el ioga,tècniques de puricació ritual i mantres.El moviment també té una perspectivaapocalíptica: Matsumoto (que després esva canviar el nom per Shoko Asahara) vapreconitzar una tercera guerra mundiali un caos que acabaria amb el món. Va

ensenyar que no hi havia possibilitat desupervivència per a la humanitat i quenomés els membres del grup sobreviuri-

en. A Asahara, actualment a la presó, se liatribueixen diversos atacs amb gas sarína Matsumoto i al metro de Tòquio elsanys 1994 i 1995. El moviment encara

té dels al Japó (en tenia més de 10.000l’any 1995), a Sri Lanka, als Estats Unitsd’Amèrica, a Rússia (uns 30.000) i a Alemanya, entre altres països.La denominació Aum Shinrikyo signica‘religió de la veritat suprema’.

aumisme n mNOVES RELIGIONS. Comunitat fundada

l’any 1969 a França, als Alps de l’AltaProvença, per Gilbert Bourdin.Nota: Gilbert Bourdin es va formaren les diverses tradicions espirituals iocultes i va ser un deixeble del mes-tre hindú Swami Sivananda Saravastia l’Índia. Quan va tornar a França vapopularitzar les tècniques del ioga amb

diverses publicacions, va crear l’Associa-ció dels Cavallers del Lotus d’Or (subs-tituïda l’any 1995 per l’Associació delVajra Triomfant) i va fundar l’asram deMandarom Shambhasalem. L’aumisme—terme derivat del motaum, monosíl-lab sagrat de l’hinduisme— vol fer depont entre les tradicions d’Orient i d’Oc-

cident i respecta totes les religions, mo-tiu pel qual el fundador, que va agafar elnom de Hamsah Manarah, és qualicatde “Messies cosmoplanetari” o “Mestrede síntesi”. La ciutat de l’aumisme inclouedicis representatius de cada tradició iestàtues de Buda i de Jesucrist. Els delspreguen per la unitat i la pau entre les

religions i els pobles. La comunitat, queactualment té un miler de dels a Françai alguns països francòfons, es va donar a

aumisme


42/284

40

conèixer als mitjans de comunicació el6 de setembre de 2001 quan el Governfrancès va ordenar fer explotar l’estàtuade 33 metres que representava el funda-

dor de l’aumisme.autocèfal -a adj CRISTIANISME ORTODOX. Que no téuna autoritat superior.autocefàlia n f CRISTIANISME ORTODOX.Prerrogativai qualitat de moltes esglésies ortodo-xes que són plenament independents

però es troben en comunió amb laresta d’esglésies ortodoxes.autonomia n f

CRISTIANISME ORTODOX.Condiciód’algunes esglésies per la qual gaudei-xen d’un cert autogovern, tot i quedepenen canònicament d’un patri-arcat o d’una església autocèfala no

patriarcal.avatar n mHINDUISME. Encarnació a voluntatde la consciència divina en el món,dels déus a la terra, amb el propòsitde corregir alguna injustícia, comba-tre algun dimoni o salvar d’un greuperill.

Nota: Déu també apareix com a avatarper a revelar nous camins de realitzacióadaptats a l’era coetània i transmetre elconeixement al proïsme. Els avatars mésfamosos són les deu encarnacions del déuVixnu. Alguns hindús consideren també Jesucrist com un avatar.La denominacióavatar signica ‘davalla-

da, descens’.avemaria n f CATOLICISME. Oració molt comuna a

la Mare de Déu que comença, en lla-tí, amb els mots “Ave Maria”.

Avesta n mZOROASTRISME. Llibre sagrat del zoro-astrisme, escrit en avèstic.Nota: Tradicionalment s’ha cregut queaquestes escriptures havien estat revela-des a Zoroastre, però només se li podenatribuir els Gatha.

avèstic n mZOROASTRISME. Dialecte irànic, en elqual és escrit l’Avesta.

avèstic -a adj ZOROASTRISME. Relatiu o pertanyenta l’Avesta.

avivament n mPROTESTANTISME. Moviment presental món protestant, que vol fer mésviu l’esperit de compromís en el tes-timoni tant ètic com evangelitzador.Nota: L’avivament, present sobretot almón anglosaxó, on es parla derevival ofreligion, va néixer amb la nalitat de des-pertar una fe que es considerava massarutinària i per trobar de nou la radicalitatde la Reforma i actualitzar-la. Tot i queen un principi l’avivament (revivalism)vol despertar l’Església i no crear-ne de

noves, en ocasions no ha estat així i haacabat creant noves denominacions, comara el metodisme i el pentecostalisme.

aya n f ISLAM. Verset de l’Alcorà.Nota: L’Alcorà està format per 6.226 ver-sets, que són considerats signes divins. Eltext ocial, organitzat pel califa Utman al

segle , reuneix les ayat en 114 capítols.El plural d’aya ésayat .

autocèfal -a


43/284

41

Báb BAHAISME. Títol donat al fundador dela Fe bábí, que anuncia la Fe bahá’ífundada per Bahá’u’lláh.Nota: El títol de Báb, que signica ‘laporta’, va ser assumit per Mírzá AlíMuhàmmad (1819-1850) després de ladeclaració de la seva missió espiritual a Xiraz (Iran), que tingué lloc al maig de1844. Sis anys més tard, va ser condem-nat a mort i executat com 20.000 dels

seus seguidors en pocs anys. Les restesdel Báb es troben en un mausoleu almont Carmel (Israel).La formaBáb se sol utilitzar amb l’articledenit,el Báb.

bahá’í adj sin.bahaista adj BAHAISME. Relatiu o pertanyent a la

Fe bahá’í.Nota: Els dels de la Fe bahá’í preferei-xen la denominacióbahá’í més que nopasbahaista , forma que consideren ina-propiada.

bahá’í n m, f sin.bahaista n m, f BAHAISME.Seguidor de la Fe bahá’í i

de Bahá’u’lláh.Nota: Els dels de la Fe bahá’í preferei-xen la denominacióbahá’í més que no

pasbahaista , forma que consideren ina-propiada.

Bahá’u’lláh BAHAISME. Títol pel qual es coneixMírzá Husayn-Alí, fundador de laFe bahá’í, nascut a Teheran el 1817i mort el 1892 a les proximitatsd’Acre, ciutat que actualment per-tany a Israel.Nota: Tot i ser un persa d’origen noble,Bahá’u’lláh va renunciar a ser ministre

per dedicar-se als pobres i oprimits i el1863 va declarar públicament la sevamissió en tant que Manifestació de Déuper a l’època. Va ser empresonat per raód’aquesta pretensió i va ser desterrat suc-cessivament. Primer de Bagdad, on va ferpública la seva condició de Missatger deDéu, gura anunciada pel Báb; poste-

riorment de Constantinoble i més tardd’Adrianòpolis, des d’on va ser enviatcom a presoner a Acre, Terra Santa, el1868. Va escriure l’equivalent a més decent volums de textos, tant en àrab comen persa, que els bahá’ís consideren ins-pirats per Déu. El principal repertoride les lleis i principis de la revelació de

Bahá’u’lláh és elKitab-i-Aqdas , ‘El llibremés sagrat’. Des d’Adrianòpolis, primer,i després des d’Acre, Bahá’u’lláh va adre-

Bb

Bb

Bb

Bb


44/284

42

çar una sèrie de cartes als governants i alslíders religiosos de la seva època, en lesquals proclamava la proximitat de la ma-duresa de la humanitat que comportaria

la unicació de la humanitat i el naixe-ment d’una civilització mundial. Tambéhi feia una crida als reis, emperadors ipresidents del segle perquè concilies-sin les seves diferències, limitessin el seuarmament i dediquessin les seves energiesa l’establiment de la pau mundial. Bahjí,l’indret al nord d’Acre on va morir i on

va ser enterrat, és avui el punt focal de lacomunitat mundial seguidora dels seusensenyaments.Bahá’u’lláh signica, literalment, ‘Glòriade Déu’.

bahaisme n mveg.Fe bahá’í n f

bahaista adj

sin.bahá’í adj bahaista n m, f sin.bahá’í n m, f

Baisakhi n mSIKHISME. Festa sikh de l’any nou.Nota: La festa de Baisakhi se celebra al’abril i commemora la fundació, el 1699,de la comunitat (khalsa) de sikhs bate-

jats pel desè guru del sikhisme, el guruGobind Singh. A l’Índia, a Amrítsar, esfa una gran trobada religiosa, política isocial.

baptisme n mCRISTIANISME. Sagrament o ordenan-ça pels quals s’esdevé membre de l’Es-glésia, el ritu dels quals consisteix en

una infusió o una immersió en aiguaacompanyada d’una fórmula verbalconcreta.

Nota: En el baptisme, l’aigua és un sím-bol d’aliment, de vida i de puricació ies considera un regal de Déu. En les de-nominacions que practiquen el baptisme

dels adults, la persona que es bateja dónaalhora testimoni personal de fe. En lesesglésies orientals la pràctica habitual ésel baptisme per immersió.

baptisme n mPROTESTANTISME. Doctrina de l’Esglé-sia baptista, caracteritzada per practi-car el baptisme per immersió.

baptista adj PROTESTANTISME. Relatiu o perta-nyent als baptistes o al baptisme.

baptista n m, f PROTESTANTISME. Seguidor del bap-tisme.

baptista n m, f PROTESTANTISME. Persona que bateja.

baptisteri n mCRISTIANISME. Espai destinat a l’ad-ministració del baptisme.Nota: En les esglésies baptistes, el baptis-teri té prou capacitat per poder practicarel baptisme per immersió.

bar mitsvà n m JUDAISME. Jueu que per edat ja té tots

els drets i les obligacions de la vidareligiosa i comunitària.Nota: La denominacióbar mitsvà tam-bé s’aplica a la cerimònia que té lloc enassolir aquesta majoria d’edat. Els noiscelebren el bar mitsvà als tretze anys.

baraca n f ISLAM. Energia benèca d’origen diví

que emana de tot objecte sagrat, laqual provoca l’abundància en el plafísic i la felicitat en el pla psíquic.

bahaisme


45/284

43

Nota: En l’islam, la baraca es refereix a labenedicció en general. Els sants (marabut)o els profetes poden comunicar aquestaforça divina a la gent que hi està en con-

tacte o van a visitar la seva tomba. La ba-raca, que no té origen alcorànic, és un pri-vilegi hereditari, d’ordre físic i espiritual,que passa als descendents o als seguidorsimmediats d’un personatge sagrat.

baraytot n f pl JUDAISME. Normes halàquiques queno es van recollir a la Mixnà quan

aquesta es va posar per escrit.Nota: Posteriorment, molt d’aquest ma-terial omès a la Mixnà va entrar a formarpart del Talmud. Les baraytot contenentambé elements de l’hagadà.

barelwisme n mISLAM. Corrent tradicionalista islàmicsunnita molt arrelat al Pakistan i a

l’Índia.Nota: El barelwisme pertanyia a l’escolahaneta, que accepta l’opinió personal(ray) en matèria de dret islàmic i considerael profeta Muhàmmad una gura semidi-vina. També segueixen moltes pràctiquessufís, creuen en la intercessió d’homessants entre Déu i els humans, tenen pràc-

tiques esotèriques i representen un islamtolerant. Els barelwis van ser partidaris dela creació del Pakistan el 1949, contràri-ament als deobandis, més conservadors,que volien islamitzar tot l’Índia.

basmal·lah n f ISLAM. Fórmula que obre l’Alcorà.Nota: La basmal·lah inclou les parau-

les “En el nom de Déu, el Clement iMisericordiós” (Bismil·lahi rahmani ra-himi ) i ha ser pronunciada, almenys en

la seva forma abreviadabismillah, perun musulmà quan inicia qualsevol actenotable de la vida quotidiana susceptiblede tenir una realització moralment bona,

per exemple abans de començar a men- jar, abans de sacricar un animal, etc.bat mitsvà n f

JUDAISME. Jueva que per edat ja té totsels drets i les obligacions de la vidareligiosa i comunitària.Nota: La denominacióbat mitsvà tam-bé s’aplica a la cerimònia que té lloc en

assolir aquesta majoria d’edat. Les noiescelebren la bat mitsvà als dotze anys.Bayt al-Thaqafa

ISLAM. Fundació creada a Barcelonal’any 1974 amb la nalitat de facilitarla integració cultural i social dels im-migrants àrabs musulmans residentsa Catalunya, de mostrar llur diversi-

tat cultural i de donar a conèixer larealitat dels països àrabs i de l’islam.beat | beata n m, f

CATOLICISME. Persona que ha estatbeaticada.

beaticació n f CATOLICISME. Declaració solemneamb la qual l’Església catòlica consi-

dera una persona digna de veneraciópública perquè ha mort amb fama desantedat.Nota: La beaticació és un pas previ a lacanonització.

beatitud n f CRISTIANISME ORTODOX.Tractamentdonat a la majoria de patriarques i

caps de les esglésies ortodoxes auto-cèfales i als caps de les esglésies orien-tals catòliques.

beatitud


46/284

44

Nota: Els patriarques de Constantinoble,Moscou i Geòrgia reben el tractament desantedat .

benedicció n f CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ. Acció o pa-raules amb què hom beneeix.

benedicció n f CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ. Acte o fór-mula ritual que té com a nalitat obé consagrar persones o objectes alservei de Déu o bé impetrar de Déubenecis espirituals o temporals.

benedicció n f CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ. Beneci diví.

benedictí | benedictina n m, f CATOLICISME. Religiós que segueix laregla de sant Benet.Nota: La regla de sant Benet es basa enquatre principis: l’estudi (que ha donatlloc a una llarga tradició d’erudició), l’es-

tabilitat (els religiosos romanen al mateixmonestir tota la vida), la pregària comu-nitària i l’obediència a l’abat. L’origen del’orde benedictí es remunta al segle . Vatenir un gran poder durant l’edat mitja-na, durant la qual va viure diverses refor-mes que sovint portaren a la creació denous ordes, i ha continuat evolucionant i

ramicant-se ns als nostres dies.beneir v tr CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ.Invocar la pro-tecció de Déu sobre algú o alguna cosaamb paraules o cerimònies rituals.Nota: Normalment és el sacerdot quiefectua la benedicció, però també ho po-den fer altres persones.

beneir v tr CIÈNCIES DE LA RELIGIÓ.Dedicar unapersona o una cosa al culte div

unesco-diccionari de religions

Documents