LA LLEI DE LES DOTZE TAULES

Situació després de l’expulsió del rei d’origen etrusc Tarquini el Superb:

República. Dos cònsols substitueixen el rei.Crisi econòmica: desigualtat entre patricis (senadors, cònsols)/ plebleus

494 ac Retirada delsplebleus al mont Sacre: “vaga general”

Els plebeus tornen a Roma, a canvi de la creació d’uns càrrecs polítics que

defensen els seus drets: tribuns de la plebs. Negociador:Menenio Agripa (fàbula sobre els membres del cos i

l’estòmac)

Lluites defensives amb els pobles veïns: volscos, equos…(mirar situació en el mapa de la diapositiva 6)

Amb el temps, els plebeus sol·liciten més transparència legal:nomenamentdels decemviri (etimològicament significa deu homes), capitanejats per ApiClaudi, encarregats, durant un any, de redactar les lleis i posar-les per escritper evitar l’arbitrarietat de les mores maiorum (els costums delsavantpassats) transmeses oralment de generació en generació.Per què s’anomena així la primera legislació escrita romana?Característiques:

Esperit de la llei arcaica (llei del talió)+ innovacions de la legislació grega.Rics i pobres (proletarii)/ patricis i plebeusIntroducció del testament ; per tant, la propietat ja no és indivisible.

Abusos dels decemvirs (Api Claudi) : Segona retirada de la plebs al mont Sacre: destitució dels decemvirs i nomenament de cònsols i tribuns de la plebs.

Ad libitum ( expressió llatina que significa “a voluntat”, “lliurement” i que l’autor del llibre utilitza per a indicar que el que ve a continuació és una interpretació lliure i personal seua dels fets que ha contat abans)Reflexió sobre la necessitat de les lleis per a regular la convivència.Algunes frases llatines referents a les lleis, fonament del nostre Dret Civil:

-Ignorantia legis neminem excusat (la ignoràcia de la llei noexcusa a ningú de no complir-la)-Cedant arma togae (Que cedisquen les armes a la toga=justícia); és a dir, que les lleis estan per damunt de la força deles armes.-Dura lex, sed lex (la llei és dura, però és la llei i s’ha de complir)-Legem brevem esse oportet quo facilius ab imperitis teneatur.(Convé que la llei siga breu per tal que siga compresa amb mésfacilitat pels inexperts)-In dubio, pro reo (en cas de dubte, el jutge ha d’actuar a favorde l’acusat)-Honeste vivere, alterum non laedere, ius suum cuique tribuere(viure honestament, no perjudicar ningú, atribuir a cadascú elque és seu)

¡AI DELS VENÇUTS!

Frase cèlebre que fa referència als abusos dels vencedors sobre els vençuts:victòria dels samnites sobre els romans en la batalla de les Forques Caudines,victòria del general gal Breno sobre els romans.

Durant el setge de la ciutat etrusca de Veies, veïna de Roma, (mapa diapositivasegüent) el general romà Camil va decidir fer una reforma en l’exèrcit romà. Lescampanyes abans duraven només una part de l’any, de la primavera a la tardor.Per a aconseguir rendir la ciutat de Veies es creà un exèrcit permanent, quepassava l’hivern en els quarters d’hivern i que rebia un salari, ja que no podiadedicar-se a res més. Si abans la recompensa per haver participat era elrepartiment del botí (i celebració posterior d’una subhasta), ara això ja no erasuficient.

El triomf dels romans sobre la ciutat de Veies després d’un setge de 10 anys, escommemorà amb la construcció en Roma d’un temple dedicat a Juno. El generalvictoriós, poc després, fou acusat de quedar-se una gran part del botí de laconquesta de Veies i fou desterrat.

LA CONQUESTA DE LA CIUTAT ETRUSCA DE VEIES (s.V- IV a C)

Per aquella època (s. IV) van començar les incursions dels gals en la PenínsulaItàlica. Davant la ferocitat dels gals, els romans es refugiaren en el turó del Capitoli.Quan van atacar la ciutadella de nit, mentre els romans dormien, arrossegant-se pelvessant de la muntanya, només les oques , animals consagrats a Juno, van avisaramb els seus “crits” de l’arribada dels gals i així es va poder fer front a l’atac.

Des de la Gàl·lia Transpadana i Cispadana elsgals feien incursions cap al sud, contra

Roma.

Després de moltes tentatives, finalment els gals van véncer els romans i els van imposar unes condicions de pau molt dures (1000 lliures d’or). Quan els romanses queixaven que en el plateret de la balança les peses eren falses (tenien un pes superior a les 1000 lliures ) , el general gal Breno, afegint la seua espasadamunt de les peses, va pronunciar la famosa frase “Vae victis” (Ai delsvençuts!), referint-se a la indefensió dels perdedors en totes les guerres.

Quan els gals es retiraren, els romans van perdonar Camil, el general vencedor de Veies, que organitzà l’exèrcit contra els gals i els va fer retirar cap al nord. Maimés tornarien a atacar Roma. Segles més tard Juli Cèsar acabaria per completamb l’amenaça gala quan conquistà la Gàl·lia.

Ad libitumReflexió sobre el dret a la guerra (ius ad bellum) i el dret en la guerra (ius in bello)Canvi de mentalitat després de la Primera Guerra Mundial: acceptar certesobligacions de no recórrer a la guerra.Després de la Segona Guerra Mundial: compromís de les Nacions Unidesd’abstindre’s de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força contra un altre Estat. No es complix.Actuació de Breno sobre els romans: Faula del llop i la grua.

VICTÒRIA PÍRRICA

Definició del concepteDesprés de la victòria sobre els gals i les victòries sobre els samnites, Roma inicial’expansió cap al sud.Tarent, colònia grega, preocupada per l’avanç romà.281 aC, Roma declara la guerra a Tarent, que demana ajuda al rei grec Pirrus, del’Èpir.Batalla d’Heraclea, victòria de Pirro, que vol negociar unes condicions de paumolt dures amb els romans.Intervenció del senador Api Claudi el Cec en el Senat a favor de no acceptar lescondicions de pau i continuar la guerra amb Pirrus.Batalla de la planura d’Ausculum. Victòria de Pirro, però amb moltíssimespèrdues (victòria pírrica)275 aC Batalla de Beneventum. Victòria dels romans. Pirrus marxà d’Itàlia i laciutat de Tarent va pagar una forta indemnització per ser una polis lliure, peròtenia dins una guarnició de l’exèrcit romà.Totes aquestes conquestes romanes suposen més territoris, més demografia i,per tant, un exèrcit molt més gran disposat a continuar l’expansió territorial.Ad libitumSobre l’ambigüitat dels oracles: el de Pirro en Dodona, el de Cres de Lídia.

Campanyes de Pirrus, rei de l’Èpir, contra Roma

PRIMERA GUERRA PÚNICA (cartaginesos i romans)

-Causa: Enfrontament entre les dos potències més importants del Mediterrani.

-Origen llegendari de Cartago. Activitats econòmiques: agricultura i comerç (gran flota)

-Incident a Sicília, àrea d’influència cartaginesa. Els habitants de Messina demanen la

intervenció dels romans contra els púnics.

-Tàctica del corb, per a compensar la inferioritat de la flota romana.

-Roma ataca Cartago: romans+númides/ cartaginesos+ grecs. Paper del cònsul Régulo.

-Derrota dels cartaginesos en el 241 aC: Final de la primera guerra púnica. Els

cartaginesos es comprometen a:

- eixir de Sicília

-pagar un impost de guerra a Roma durant 10 anys

-Roma millora la seua flota i Sicília es converteix en la primera província romana.

-Ad libitum: Comentari sobre el caràcter bel·licós dels romans, justificat

mitològicament perquè es consideraven descendents del déu de la guerra, Mart/ Grecs

no eren tan bel·licosos: rivalitat esportiva (JJOO)

SEGONA GUERRA PÚNICA (Odio eterno a Roma)

-Les condicions de pau imposades per Roma a Cartago la van abocar a una crisi.-El general cartaginés, Amílcar, inicia la revenja. Sol·licità permís al senat cartaginés performar un gran exèrcit i ,amb ell, desembarcà en 237 aC en la P. Ibèrica.-Quan mor Amílcar, el seu gendre Asdrúbal el succeeix: fundació de Carthago Nova i tractatde l’Ebre amb el senat romà.-Aníbal ataca Sagunt, ciutat aliada de Roma Inici de la segona guerra púnica.-Aníbal travessa els Alps i es dirigeix a Itàlia.-Els romans, comandats per Publi Corneli Escipió desembarquen a Empúries (218 aC), ambla intenció de tallar la reraguarda de l’exèrcit cartaginés.-Victòries d’Anibal a Itàlia: en el llac Trasimé, en Cannas…, però no es decideix a atacarRoma. S’estableix al sud d’Itàlia.-L’exèrcit romà es refà i desembarca a Àfrica. Atac a Cartago i victòria dels romans.Condicions de pau dures.-Aníbal es dirigeix a Àfrica: enfrontament de Zama (202 aC). Victòria dels romans. Cartagoes compromet a no armar cap exèrcit i a quedar-se recluïda a Àfrica. Aníbal es suïcida iEscipió és aclamat a Roma com “L’Africà”.

Ad libitum: reflexió sobre l’amor i l’odi, el bé i el mal (maniqueisme), el cavall blanc(Escipió) i el cavall negre (Aníbal).

Batalla de Zama