Una vegada hi havia una tulipa molt petitona, que vivia en una caseta sota terra.

S'estava soleta i tranquil·la en l'ombra i el silenci.

Un dia de principis del mes de març, va sentir que trucaven a la porta de la seva caseta: Tap! Tap! Tap!

Qui hi ha? - va preguntar

- Ah! No! No us vull pas obrir, no us necessito pas – respongué la Tulipa

Tornaren a passar uns dies sense que la Tulipa es sentís molestada per ningú. Però un matí van tornar a trucar a la porta.

Qui hi ha? - preguntà la Tulipa des del seu cau obscur.

- Sóc jo, el senyor Sol – respongué una veueta clara i alegre.

- No, no! - respongué la petita Tulipa .

- – No es pot entrar. No us necessito pas.

I com ja no va sentir res més, seguí la seva vida tranquil·la i silenciosa sota terra.

Passaren encara dies, i la Tulipa sentí que començava d'enyorar-se d'estar en una casa tan estreta i tan fosca .

De sobte, un matí va sentir que trucaven altre cop a la porta...

Prudentment, la Tulipeta obrí un xic la porta, i el senyor sol i la senyora Pluja es ficaren a la seva caseta plena d'ombra i de silenci.

De sobte, es sentí voltada de claror en un formós jardí i una nena molt contenta va dir:

“La Tulipa ha tret el cap,ja ha tornat la Primavera!

Visca! Visca aquest bon tempsque el cor de tothom alegra.”