treballs forçats
DESCRIPTION
Treballs forçats s’ha elaborat per mitjà del treball comissarial amb artistes que han estat seleccionats amb les darreres convocatòries de la Sala d’Art Jove.TRANSCRIPT
Treballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced LabourTreballs ForçatsTrabajos ForzadosForced Labour
Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Projectes en vídeo d’artistes de laSala d’Art Jove en elmarc de LOOP Videoart—Proyectos en video de artistas de la Sala d’Art Jove en el marco de LOOP Videoart—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art festival—Video projects by artists from the Sala d’Art Jove as part of the LOOP Video Art
Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü—Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn/Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci/Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü
ComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma SánchezComissariatComisariadoCuratorsOriol FontdevilaTxuma Sánchez
13.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/201013.05 — 22.05/2010
ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.ExposicióExposiciónExhibitionCanuda, n.17-21,principal 2a.
Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.—Dies/Días/Days 13, 14, 20, 21:18 – 21,30h.Dies/Días/Days 15, 16, 22: 11 – 14h /18 – 21,30h.
Can
ud
a, n
. 17-
21, p
rin
Cipa
l 2a
. Bar
Celo
na
13.0
5 —
22.
05 /
2010
Se acude a la fiesta de los Tres Tombs del pueblo de Perafita (Osona) para hacer una aproximación irónica de la idealización que se ha generado del medio rural.
Un personaje se infiltra en los actos de esta fiesta dedicada a san Antonio Abad y a todo lo que rodea el mundo de los caballos. Es la manera cómo se introducen ciertas disfunciones al entorno de aspectos del imaginario colectivo.
Pays a visit to the Festa dels Tres Tombs (Festival of the Three Parades) in the village of Perafita (Osona) for an ironic treatment of the rose-tinted perspective that has emerged of the rural environment.
A figure infiltrates the events of this festival dedicated to Saint Anthony the Abbot and everything connected to the world of horses, introducing certain dysfunctionalities into the setting as conceived by the collective imagination.
– ..
.doncs jo crec
que hi ha... una sensació, mé
s qu
e de
pro
vinc
iani
sme,
d’
estar temps enrere... i potser per això sembla
que
a for
a es
fa to
t mi
llor
...
no ho sé, com si n’e
stiguéssim allunyats.
– Vo
ls dir? Potser
hem començat tard en algunes co
ses,
per
ò ai
xò no vo
l di
r qu
e es
tiguem temps enrere. A més, hi hauria d’haver un
a fo
rma d’
aval
uar ai
xò que
tu
dius...
- ..
.pue
s yo
cre
o qu
e hay
una
sen
saci
ón, má
s qu
e de
pro
vinc
iani
smo,
de es
tar
un tie
mpo at
rás
y tal
vez
por
ell
o pa
rece
que
a fue
ra se ha
ce tod
o me
jor.
..
no lo sé
, co
mo si es
tuviés
emos
ale
jado
s de
eso
. - ¿Q
uier
es dec
ir? Ta
l ve
z he
mos em
peza
do tar
de en al
guna
s co
sas,
per
o es
o no
qu
iere
dec
ir que
est
emos tie
mpo at
rás.
Ade
más,
ten
dría
que
hab
er una
for
ma de
eval
uar es
o qu
e tú
dic
es..
.
– We
ll I thi
nk the
re is.
.. a fee
ling
, of
mor
e th
an pro
vinc
ialism, of being
behi
nd..
. an
d ma
ybe th
at’s
why
it se
ems th
at eve
ryth
ing is
better in other
coun
trie
s...
I don
’t kno
w, as if
we ar
e fa
r aw
ay.
– Wh
at do yo
u me
an? Ma
ybe we
sta
rted
som
e th
ing la
te but
that doesn’t mean that
we are
beh
ind.
... mo
reov
er, th
ere ha
s to
be a wa
y of
eva
luating what you are
sayi
ng..
.
– Pe
rò no hi ha una tradició de contacte amb l’e
xter
ior.
Que
les
fro
nter
es
esti
guin tancades durant 40 anys s’ha de notar d’a
lgun
a ma
nera
. I és
cla
r,
pots
er no hi pense
m perquè no ens afecta el dia a di
a, o al me
nys ho
sem
bla.
Pe
rò jo estic conv
ençuda que sí que afecta més del
que
ens
pen
sem,
per
ò, per
al
tra banda, és cu
riós que no sigui un tema clau
de de
bat.
- Pe
ro no ha
y un
a tr
adició
n de
con
tact
o co
n el
ext
erio
r. Que
las
fro
nter
as
esté
n ce
rrad
as dur
ante
40 añ
os se de
be de no
tar de
alg
una ma
nera
. Y es
tá cla
ro,
tal ve
z no
pen
samo
s en
ell
o po
rque
no no
s af
ecta
en el
día
día
, o al
men
os lo
pare
ce. Pe
ro yo es
toy co
nven
cida
que
sí qu
e af
ecta
más
de lo
que
nos
pen
samo
s,
pero
, po
r ot
ra par
te, es
cur
ioso
que
no se
a un
tem
a cl
ave de
deb
ate.
– Bu
t we
do no
t ha
ve a tra
diti
on of co
ntac
t wi
th oth
er countries. That the
bord
ers we
re clo
sed fo
r 40
yea
rs has
to be
fel
t in
som
e way. Of course, maybe
we don
’t thi
nk tha
t th
is aff
ects
us on
a dai
ly bas
is, or
at least it doesn’t
seem
to.
How
ever
, I am
con
vinc
ed tha
t it
doe
s af
fect
us an
d more than we
thin
k, how
ever
, on
the
oth
er han
d it
is cu
riou
s th
at thi
s is not a key topic of
deba
te.
02 03AlbA MAyOl CUrCi / ÁlvArO rAMírEzVolíem anar a les CarreresQueríamos ir a las CarrerasWe Wanted to go to the raCe 12’ 03’’. bArCElOnA, 2009www.albamayolcurci.net
S’acudeix a la festa dels Tres Tombs del poble de Perafita (Osona) per fer una aproximació irònica a la idealització que s’ha generat del medi rural.
Un personatge s’infiltra als actes d’aquesta festa dedicada a sant Antoni Abat i a tot allò que envolta el món dels cavalls. És la manera com s’introdueixen certes disfuncions a l’entorn d’aspectes de l’imaginari col·lectiu.
En el contracte de llo-guer d’un pis s’estipula que quan s’acabi s’han de retornar els objectes i el mobiliari a la mateixa disposició que els tenia el propietari en el moment d’arrendar-lo.
Després de 8 anys, les darreres persones que comparteixen el pis proven de ser al màxim de fidedig-nes a la descripció que ofe-reix un exhaustiu inventari de 8 pàgines. Amb la re-construcció, descobreixen els usos i les característi-ques que havien tingut els espais on han conviscut en un moment anterior i segons uns modes dife-rents de vida.
AnnEgiEn vAn DOOrn vEróniCA lUyOinVentari pis CarrerBanys nous 15 3-2, BarCelonainVentario piso CarrerBanys nous 15 3-2, BarCelonaFlat inVentory Carrer Banys nous 15 -3-2, BarCelona7’30’’. bArCElOnA, 2009www.annegienvandoorn.com
En el contrato de alquiler de un piso se estipula que cuando se acaba se debe retornar a los objetos y el mobiliario la misma disposición en que los tenía el propietario en el momento de arrendarlo.
Después de 8 años, las últimas personas que comparten el piso intentan ser el máximo de fidedignas a la descripción que ofrece un exhaustivo inventario de 8 páginas. Con la reconstrucción, descubren los usos y las características que habían tenido los espacios donde han convivido en un momento anterior y según unos modos diferentes de vida.
in a rental contract for a flat it stipulates that, upon termination, all contents and furniture will be returned to the owner in the same state as at the time of taking the flat.
Eight years later, the last people to occupy the flat try to be as faithful as possible to the description given in an exhaustive 8-page inventory, and, while returning the flat to its original stage, discover the characteristics and uses made, at a point in the past and in response to differing lifestyles, of the spaces they themselves have lived in.
Treballs Foçats
Tot i l’aparença d’amateurs i de no profit econòmic que tenen actualment certs treballs en vídeo –especialment els que es fan per mitjà de tecnologies digitals i telèfons mòbils, així com els que es distribueixen per mitjà de plataformes d’Internet–, ens podem preguntar també en quina mesura el temps de producció videogràfica es pot considerar realment com un temps lliure. O bé, plantejat a la inversa, ens podem preguntar fins a quin punt la creixent mediatització audiovisual de tots els aspectes de la vida es correspon també a processos de subjectivació que tendeixen a la coerció disciplinària, més que no pas a la intensificació de la creativitat i de l’autonomia.
Treballs forçats reuneix un seguit de projectes de vídeo que consideren la producció cultural i de la imatge com a elements constitutius de la realitat, si bé al mateix temps s’interroguen per les possibilitats del mateix mitjà videogràfic per desafiar-ne alguns elements i efectes. En els treballs que presentem amb aquesta exposició, la pràctica analítica de contextos socials, relacionats en alguns casos de manera ben directa amb les pròpies estructures del treball cultural i de la producció immaterial, va de la mà de la voluntat d’intervenir-hi críticament i d’introduir ruptures en les cadenes de significats i regulacions que articulen la vida quotidiana.
Amb el fet de realitzar l’exposició en un pis particular volem subratllar, precisament, alguns aspectes de la pràctica audiovisual que actualment incideixen a reconfigurar la quotidianitat i, més concretament, l’àmbit domèstic. En aquest sentit considerem, per una banda, la transformació de les llars en una espècie d’operadors culturals cada vegada més complexos, des on
l’usuari ja no sols és receptor d’uns determinats continguts audiovisuals, sinó que actualment també procedeix a realitzar-los, distribuir-los, administrar-los i també a emetre’ls. En aquest sentit, la distància entre l’espai privat i l’esfera pública sembla fer-se més curta, al mateix temps que veiem debilitar-se allò que en un moment es podia plantejar com a hegemònic o que els diferents mitjans de comunicació assenyalaven com a preeminent.
En segon lloc, l’àmbit domèstic també compareix alterat per la consegüent i probablement definitiva difuminació entre el temps del treball i el temps lliure. Si per una banda el filòsof Paolo Virno descrivia la manera com la producció cultural ha esdevingut el paradigma per al desenvolupament generalitzat de les actuals formes de treball en el marc del postfordisme –tant pel que fa a la flexibilització del treball com també la seva precarització–, amb la subsegüent democratització que s’ha produït de les tecnologies de la comunicació i de l’audiovisual es pot argumentar que, a banda de l’aparent empoderament de l’usuari, també acabem sotmesos a una cadena productiva imparable i que és capaç de travessar de manera definitiva tots els nostres temps i espais.
En una part important de la producció artística i videogràfica actual i també en la selecció de projectes que presentem amb Treballs forçats, podem observar la necessitat de generar reflexió a l’entorn de la mateixa conjuntura de la producció cultural en la contemporaneïtat, així com les possibilitats d’intervenir socialment i de manera crítica des d’aquest àmbit. L’anàlisi d’aspectes del mateix sistema cultural i de la producció artística en particular es dóna en consonància, per tant, amb la consideració d’aspectes més generals a l’entorn dels processos contemporanis d’audiovisualització, així com les implicacions que aquests tenen sobre els àmbits del treball, l’esfera pública i també l’espai privat.
Oriol Fontdevila i Txuma Sánchez
Padres y profesores hacen memorizar el himno nacional de Turquía a niños y niñas de edad prácticamente preescolar. Es obliga-torio para todos los ciudadanos turcos cono-cer el himno y poderlo recitar completo.
los niños cantan el himno con cierto nerviosismo, tienen dificultades para recor-darlo, sobreactúan a la hora de gesticular. Aún así, los adultos, que están orgullosos de los niños cuando consiguen cantarlo entero, cuelgan los videos de la gesta en el youTube.
Parents and teachers make young children memorise the Turkish national anthem before they have even begun school. it is obligatory for all Turkish citizens to know the anthem and be able to recite it in full.
Children singing the hymn do so nervously. They struggle to remember the words and gesticulate wildly. Even so, when they do manage to sing it all the way through, adults proudly upload videos of the accomplishment onto youTube.
04 05zEynO PEkünlüdoBlepensar2doBlepensar2douBlethink24’. bArCElOnA, 2009zeynopekunlu.blogspot.com
Pares i professors fan memoritzar l’himne nacional de Turquia a nens i a nenes d’edat pràcticament preesco-lar. És obligatori per a tots els ciutadans turcs conèixer l’himne i poder-lo recitar complet.
Els infants canten l’himne amb cert nerviosisme, te-nen dificultats per recordar-lo, sobreactuen a l’hora de gesticular. Tot i així, els adults, que n’estan orgullosos quan aconsegueixen cantar-lo sencer, pengen els víde-os de la gesta al youTube.
DAniElA OrTizespai priVatespaCio priVadopriVate spaCe2’. bArCElOnA, 2009daniela-ortiz.comdaniela-ortiz.blogspot.com
Aproximació a la conjuntura actual de la realització de pel·lícules de caràcter pornogràfic.
Per una banda s’aprofundeix en l’aspecte arquitec-tònic, amb l’anàlisi d’una de les localitzacions on es va gravar Juegos de parejas, produïda per Ann&Marc per a Canal Plus l’any 2009. Per l’altra es compilen algunes lleis i normatives que regulen la producció i la distri-bució de material pornogràfic avui en dia.
Aproximación a la coyuntura actual de la realización de películas de carácter pornográfico. Por una parte, se profundiza en el aspecto arquitectónico, con el análisis de una de las
localizaciones donde se grabó Juegos de parejas, producida por Ann&Marc para Canal Plus en 2009. Por la otra, se compilan algunas leyes y normativas que regulan la producción y la distribución de material pornográfico de hoy día.
A closer look at the current reality of pornographic film production. On the one hand, it delves into the architectural side of production, analysing one of
the locations used for the filming of Juegos de parejas, produced by Ann&Marc for Canal Plus in 2009. On the other, it presents some of the laws and regulations currently governing the production and distribution of pornographic material.
– Pe
rò les escenes
s’assemblen molt les unes a les
alt
res.
I el mó
n de
l’a
rt
semp
re és el matei
x aquí que en un altre lloc. I enc
ara qu
e va
gis a un
alt
re
país
,no et bellugues tant. Potser viatges més so
rtin
t de
l te
u co
ntex
t a la
te
va mateixa ciutat.
– No
ho sé... Per ex
periència m’he adonat que ar
riba
un pu
nt que
qua
lsev
ol cos
a qu
e facis és més xula fer-la fora.
- Pe
ro las
esc
enas
se as
emej
an muc
ho las
una
s a la
s ot
ras.
Y el mu
ndo de
l ar
te
siem
pre es
lo mi
smo aq
uí que
en ot
ro lug
ar. Y au
nque
vay
as a otr
o pa
ís, no
te
muev
es tan
to. Ta
l ve
z viaj
es más
sal
iend
o de
tu co
ntex
to a tu mi
sma ci
udad
. - No
lo sé
... Po
r ex
peri
enci
a me
he da
do cue
nta de
que
lle
ga un mo
ment
o qu
e cu
alqu
ier co
sa que
hag
as es má
s ch
ula ha
cerl
a fu
era.
– Bu
t th
e sc
enes
are
ver
y si
mila
r to
eac
h ot
her.
And
the
art world is the same
here
as an
y ot
her pl
ace.
Eve
n if
you
go to
ano
ther
cou
ntry you don’t move that
much
. Ma
ybe yo
u tr
avel
mor
e go
ing ou
t of
you
r co
ntex
t in
your own city.
– I do
n’t kn
ow. Fr
om exp
erie
nce I ha
ve com
e to
rea
lise
that there comes a point
when
wha
teve
r yo
u do
see
ms bet
ter wh
en you
do it
abr
oad.
– Pe
rò, mira, per altra banda, és curiós que els
art
iste
s es
pany
ols mé
s co
neguts en l’àmbit internacional en aquest mome
nt hag
in est
at viv
int fo
ra
dura
nt anys, com són la Dora García, l’Alícia Fr
amis
o el Sa
ntia
go Sie
rra.
– Ja
, però t’oblid
es de l’Aballí.
- Pe
ro, mi
ra, po
r ot
ra par
te, es
cur
ioso
que
los
art
ista
s es
paño
les má
s co
noci
dos en
el ám
bito
int
erna
cion
al en es
te mom
ento
hay
an est
ado vi
vien
do
fuer
a du
rant
e añ
os, co
mo son
Dor
a Ga
rcía
, Al
ícia
Fra
mis o Sa
ntia
go Ser
ra.
- Ya
, pe
ro te ol
vida
s de Aba
llí.
– Bu
t lo
ok, on
the
oth
er han
d it
is cu
riou
s th
at the
int
ernationally best-
know
n Sp
anis
h ar
tist
s of
the
mom
ent,
lik
e Do
ra Gar
cía,
Alícia Framis or
Sant
iago
Sie
rra,
hav
e be
en liv
ing ab
road
for
yea
rs.
– Ye
s, but
you
are
for
gett
ing Ab
allí
.
El 20 de enero de 2007 Estados Unidos soli-cita a Polonia y a la república Checa el des-pliegue de bases militares en sus territorios, ante la posible amenaza de misiles balísticos procedentes de Oriente Medio. El 17 de sep-tiembre de 2009, la administración Obama procede a suspender el programa europeo del ballistic Missile Defense System, el lla-mado “escudo antimisiles”.
Entretanto, se lleva a cabo una expe-dición hacia los lugares donde se preveía construir las bases militares. Se analizan las negociaciones, la mediatización de la información, la propaganda y las políticas de seguridad, así como se cuestionan las posi-bilidades de la democracia en relación con el momento actual de la globalización.
On 20 January 2007, the United States requested permission from Poland and the Czech republic to deploy military bases within their borders, to defend against the potential threat of ballistic missiles from the Middle East. On 17 September 2009, the Obama administration proceeded to suspend the European element of the ballistic Missile Defense System, the so-called “anti-missile shield”.
Meanwhile, a journey was made to the sites where the military bases were to have been constructed. This work analyses the negotiation processes, the mediatisation of information, security policies and propaganda, as well as questioning the possibilities of democracy in today’s globalised world.
06 07TJASA kAnClErhit-to-killhit-to-killhit-to-kill65’. 2009 – 2010http://tjasa-kancler.netwww.hit-to-kill.netwww.p-a-r-a-d-i-g-m-a.net
El 20 de gener de 2007 Estats Units sol·licita a Polònia i a la república Txeca el desplegament de bases mili-tars al seus territoris, davant de la possible amenaça de míssils balístics procedents d’Orient Mitjà. El 17 de setembre de 2009 l’administració Obama procedeix a suspendre el programa europeu del ballistic Missile Defense System, l’anomenat “escut antimíssils”.
Entremig, es porta a terme una expedició cap als llocs on es preveia construir les bases militars. S’analitzen les negociacions, la mediatització de la informació, la propaganda i les polítiques de la se-guretat, així com es qüestionen les possibilitats de la democràcia en relació amb el moment actual de la globalització.
MirEiA C. SAlADrigUESprojeCte e/FproyeCto e/Fe/F projeCt15’ 33’’. bArCElOnA, 2007 – 2008www.mireiasaladrigues.com
S’elaboren 30 entrevistes a artistes, crítics d’art, pen-sadors, treballadors culturals, directors d’institucions públiques a l’entorn del funcionament del context ar-tístic local. Es parteix d’abordar el tòpic que a l’estran-ger es treballa millor que aquí.
Es reconstrueix tot el material compilat en el for-mat d’una conversa entre 3 personatges. Es demana a tres actors que la interpretin al taller de l’autora del projecte.
Se elaboran 30 entrevistas a artistas, críticos de arte, pensadores, trabajadores culturales, directores de instituciones públicas... sobre el funcionamiento del contexto artístico local. Se parte de abordar el tópico que en el extranjero se trabaja mejor que aquí.
Se reconstruye todo el material compilado en el formato de una conversación entre 3 personajes. Se pide a tres actores que la interpreten en el taller de la autora del proyecto.
A series of 30 interviews held with artists, art critics, intellectuals, cultural workers, directors of public institutions on the subject of the local art scene. it begins by approaching the widely-accepted idea that things work better abroad than here.
it represents all the material recorded in the form of a conversation between 3 people. Three actors are asked to play the roles at the project creator’s workshop.
– És que... no sé...
Què vol dir això de la inte
rnac
iona
litz
ació
? Un
art
ista
de
Londres pensa de fer una carrera internacional? Po
tser
ni s’
ho pla
ntej
a, dic
jo
.
– Pues yo creo que esto del provincianismo depende
de si
hay
bue
nos ar
tist
as
o no.
- Es que no sé ¿Qué quiere decir eso de la internacionalización? ¿Un artista
de Londres piensa en hacer una carrera internacional? Tal vez ni se lo plantea,
digo yo.
- Pu
es yo cr
eo que
eso
del
pro
vinc
iani
smo de
pend
e de
si ha
y bu
enos
art
ista
s o no
.
– It
’s tha
t...
I don
’t kno
w...
wha
t ab
out in
tern
atio
nali
sation? Do you think
an art
ist fr
om Lon
don th
inks
abo
ut lau
nchi
ng an in
tern
atio
nal career? I say
that
the
tho
ught
doe
sn’t
eve
n en
ter hi
s he
ad.
– We
ll I thi
nk tha
t pr
ovin
cial
ism de
pend
s on
whe
ther
the
re are good artists
or not
.
– Pe
rò llegia una entrevista de la Chus Martínez
que
dei
a qu
e Es
pany
a és
el
país
europeu on més s’està produint en aquests mom
ents
. Pe
rò no so
ls aix
ò,
sinó
que ja tenim assumides certes coses i que alt
res pa
ïsos
hau
ran d’
assu
mir
en un moment o altre... com és pagar la producció.
– Ja
, però és el mat
eix que dir que en aquest país
és on
més
s’e
dita
i men
ys es
lleg
eix. Potser hauríem de pensar de copiar filan
trop
ia..
.
- Pe
ro leí
a un
a en
trev
ista
de Ch
us Mar
tíne
z qu
e de
cía qu
e Es
paña
es el
paí
s eu
rope
o do
nde má
s se
est
á pr
oduc
iend
o en
est
os mom
ento
s. Per
o no
sól
o es
o,
sino
que
ya te
nemo
s as
umid
as cie
rtas
cos
as que
otr
os paí
ses te
ndrá
n qu
e as
umir
en
un mo
ment
o u ot
ro..
. co
mo es pa
gar la
pro
ducc
ión.
- Ya
, pe
ro es lo
mis
mo que
dec
ir que
en es
te paí
s es
don
de más
se ed
ita y me
nos
se lee
. Ta
l ve
z te
ndrí
amos
que
pen
sar en
cop
iar fil
antr
opía
...
– Bu
t I wa
s re
adin
g an
int
ervi
ew by Ch
us Mar
tine
z th
at sai
d that Spanish is the
Euro
pean
cou
ntry
pro
duci
ng the
mos
t at
the
mom
ent.
Not
onl
y that but we have
alre
ady as
sume
d ce
rtai
n th
ings
and
in ot
her co
untr
ies,
sooner or later, which
will
hav
e to
be as
sume
d in
oth
er cou
ntri
es..
. li
ke pay
ing for production.
– Bu
t th
at is th
e sa
me as sa
ying
tha
t th
is is th
e co
untr
y where the most
edit
ing is
don
e bu
t th
e le
ast is
rea
d. Per
haps
we wi
ll hav
e to think of copying
phil
anth
ropy
...
Trabajos Forzados
A pesar de la apariencia de amateurs y del no provecho económico que tienen actualmente ciertos trabajos en vídeo –especialmente los que se hacen por medio de tecnologías digitales y teléfonos móviles, así como los que se distribuyen por medio de plataformas de internet–, nos podemos preguntar también en qué medida el tiempo de producción videográfica se puede considerar realmente como un tiempo libre. O bien, planteado a la inversa, nos podemos preguntar hasta qué punto la creciente mediatización audiovisual de todos los aspectos de la vida se corresponde también a procesos de subjetivación que tienden a la coerción disciplinaria, más que a la intensificación de la creatividad y de la autonomía.
Trabajos forzados reúne una serie de proyectos de vídeo que consideran la producción cultural y de la imagen como elementos constitutivos de la realidad, si bien al mismo tiempo se interrogan por las posibilidades del mismo medio videográfico para desafiar algunos de sus elementos y efectos. En los trabajos que presentamos en esta exposición, la práctica analítica de contextos sociales, relacionados en algunos casos de manera directa con las propias estructuras del trabajo cultural y de la producción inmaterial, va de la mano de la voluntad de intervenir críticamente y de introducir rupturas en las cadenas de significados y regulaciones que articulan la vida cotidiana.
Llevando a cabo la exposición en un piso particular queremos subrayar, precisamente, algunos aspectos de la práctica audiovisual que actualmente inciden en reconfigurar la cotidianidad y, más concretamente, el ámbito doméstico. En este sentido consideramos, por una parte, la transformación de los hogares en una especie de operadores culturales cada vez más complejos, desde donde el usuario ya no sólo es receptor de unos determinados contenidos audiovisuales, sino que actualmente también procede a realizarlos, distribuirlos, administrarlos y también a emitirlos. En este sentido, la distancia entre el espacio privado y la esfera pública
parece hacerse más corta, al mismo tiempo que vemos debilitarse aquello que en un momento se podía plantear como hegemónico o que los diferentes medios de comunicación señalaban como preeminente.
En segundo lugar, el ámbito doméstico también comparece alterado por la consiguiente y probablemente definitiva difuminación entre el tiempo del trabajo y el tiempo libre. Si por una parte el filósofo Paolo Virno describía la forma en que la producción cultural se ha convertido en el paradigma para el desarrollo generalizado de las actuales formas de trabajo en el marco del posfordismo –tanto en lo referente a la flexibilización del trabajo como también a su precarización–, con la subsiguiente democratización que se ha producido de las tecnologías de la comunicación y del audiovisual se puede argumentar que, aparte del aparente apoderamiento del usuario, también acabamos sometidos a una cadena productiva imparable y que es capaz de atravesar de manera definitiva todos nuestros tiempos y espacios.
En una parte importante de la producción artística y videográfica actual y también en la selección de proyectos que presentamos con Trabajos forzados, podemos observar la necesidad de generar reflexión alrededor de la misma coyuntura de la producción cultural en la contemporaneidad, así como las posibilidades de intervenir socialmente y de manera crítica desde este ámbito. El análisis de aspectos del mismo sistema cultural y de la producción artística en particular se da en consonancia, por lo tanto, con la consideración de aspectos más generales en torno a los procesos contemporáneos de audiovisualización, así como las implicaciones que éstos tienen sobre los ámbitos del trabajo, la esfera pública y también el espacio privado.
Oriol Fontdevila y Txuma Sánchez
Pasajeros durmiendo en el metro de Seúl. Se trata de una de las redes más extensas de este medio de transporte, con un reco-rrido de 287 kilómetros, con unos 8 millones de viajes al día, aproximadamente.
Es el desplazamiento en una ciudad de nunca descansa; los viajeros procuran hacerlo por medio de adoptar diversas posturas y acomodarse temporalmente a la morfología de los vagones.
Passengers sleeping on the Seoul underground. One of the largest networks of this type of transport in the world, it has a total combined length of 287 kilometres. Around 8 million journeys are carried out on it each day.
When travelling around a city that never sleeps, travellers try to do just this by adopting various positions and making themselves comfortable, albeit temporarily, in the carriage setting.
08 09MiqUEl gArCíAsleeperssleeperssleepers3’ 47’’. SEOUl, 2009
Passatgers dormint al metro de Seül. Es tracta d’una de les xarxes més ex-tenses d’aquest mitjà de transport, amb un recorregut de 287 kilòmetres, amb uns 8 milions de viatges al dia, aproximadament.
És el desplaçament en una ciutat que mai descansa; els viatjers procuren fer-lo per mitjà d’adoptar diverses postures i acomodar-se temporalment a la morfo-logia dels vagons.
núriA güEllesCollint el silenCi mor una possiBilitateligiendo el silenCiomuere una posiBilidadChoosing silenCe,a possiBility dies8’. HAvAnA, 2008www.nuriaguell.net
Es convoca una orquestra de cambra per realitzar el concert inaugural d’una exposició col·lectiva a l’Havana, amb la interpre-tació del Concerto grosso op. 6 n. 2, del compositor Friederich Händel.
Un dels musics de l’or-questra saboteja la fun-ció amb la interpretació simultània de Someday I’ll find you, del jazzista Sonny rollins.
– Ja
, però mira... No tenim tradició de moviment
s co
l·le
ctiu
s co
m en
alt
res
païs
os. No tenim una Bauhaus, per exemple.
– Ta
mpoc cal anar tan lluny, en realitat tot és mo
lt més
col
·lec
tiu,
tot
i
que personifiquem. Un artista té una sèrie de crí
tics
, ga
leri
stes
, co
miss
aris
i al
tres artistes que l’estan alimentant.
- Ya
, pe
ro mir
a...
No tene
mos tr
adic
ión de
mov
imie
ntos
col
ecti
vos co
mo en
otro
s pa
íses
. No
ten
emos una
Bau
haus
, po
r ej
empl
o.
- Ta
mpoc
o es
pre
ciso
ir ta
n le
jos,
en re
alid
ad tod
o es
muc
ho más
col
ecti
vo,
a pe
sar de
que
per
soni
fique
mos.
Un ar
tist
a ti
ene un
a se
rie de
crí
tico
s,
gale
rist
as, co
misa
rios
y otr
os art
ista
s qu
e lo
est
án ali
ment
ando
.
– Ye
s, but
loo
k. We do
not
hav
e a tr
adit
ion of
col
lect
ive movements to other
coun
trie
s. For
exa
mple
we do
n’t ha
ve a Bau
haus
.
– There is also no need to go so far afield, in reality everything is more
collective, although we personify them. An artist has a series of critics, owners
of art galleries exhibition commissioners, and other artists feeding them.
– Po
tser tens raó,
però no té per què ser dolent aix
ò de
la
inst
itucionalització. Em sembla molt contradic
tori
i a la ve
gada
cur
iós:
pe
r fer comparacions quant als dèficits ens refer
im als
paï
sos de
l no
rd
i en
canvi quan comencem a tenir ajudes i estruc
ture
s di
em que
ens
est
em
inst
itucionalitzant.
- Ta
l ve
z ti
enes
raz
ón, pe
ro no ti
ene po
r qu
é se
r ma
lo eso
de la
in
stit
ucio
nali
zaci
ón. Me par
ece mu
y co
ntra
dict
orio
y a la ve
z cu
rios
o: par
a ha
cer co
mpar
acio
nes en
cua
nto a lo
s dé
ficit
s no
s re
feri
mos a lo
s pa
íses
del
no
rte y en
cam
bio cu
ando
emp
ezam
os en te
ner ay
udas
y est
ruct
uras
dec
imos
que
no
s es
tamo
s in
stit
ucio
nali
zand
o.
– Ma
ybe yo
u’re
rig
ht but
tha
t do
esn’
t me
an tha
t in
stit
utio
nalization has
to be pa
infu
l. It se
ems to
me to
be ve
ry con
trad
icto
ry and
at the same time
curi
ous:
whe
n ma
king
com
pari
sons
to ou
r de
ficit
s we
ref
er to countries to the
nort
h an
d in
stea
d wh
en we st
art to
hav
e he
lp and
str
uctu
res we say that we are
inst
itut
iona
lize
d.
Se convoca a una orquesta de cámara para realizar el concierto inaugural de una expo-sición colectiva en la Habana, con la inter-pretación del Concerto Grosso op. 6 n. 2, del compositor Friederich Händel.
Uno de los músicos de la orquesta sabotea la función con la interpretación si-multánea de Someday I’ll find you, del jazzista Sonny rollins.
A chamber orchestra is engaged to perform at the inaugural concert of a group exhibition in Habana, playing their interpretation of Friederich Händel’s Concerti grossi Op. 6 no. 2.
One of the musicians within the orchestra sabotages the piece, playing Someday I’ll Find You by jazz artist Sonny rollins.
Se lleva a cabo una encuesta con la finali-dad de recoger una multiplicidad de inter-pretaciones sobre qué significa “perder el tiempo”. Se obtienen los resultados de cien ciudadanos de barcelona.
Se contrata a un actor para ejecutar a lo largo de una jornada laboral de 8 horas los diferentes significados que se han atri-buido a “perder el tiempo”.
An interview is held to gather a series of ideas as to what it is “to waste time”. results are obtained from one hundred barcelona residents.
An actor is hired to act out the various meanings ascribed to “wasting time” during an 8 hour working day.
10 11rAqUEl FriErAsoBre perdre el tempssoBre perder el tiempoaBout Wasting time8 H. bArCElOnA, 2007www.raquelfriera.net
Es duu a terme una enquesta amb la finalitat de reco-llir una multiplicitat d’interpretacions sobre què signi-fica “perdre el temps”. S’obtenen els resultats de cent ciutadans de barcelona.
Es contracta a un actor per executar al llarg d’una jornada laboral de 8 hores els diferents significats que s’han atribuït a “perdre el temps”.
– Sí
, però... de totes maneres, com pots saber que
aix
ò té
con
tinu
ïtat
? A
vega
des tinc la sensació que les institucions ma
teix
es es ve
uen af
ecta
des pe
r le
s eleccions i no sols en això de l’art.
– I tant!
- Sí
, pe
ro..
. de
tod
as man
eras
, ¿c
ómo pu
edes
sab
er que
eso
tie
ne con
tinu
idad
? A ve
ces te
ngo la
sen
saci
ón de qu
e la
s mi
smas
ins
titu
cion
es se ve
n af
ecta
das
por la
s el
ecci
ones
y no só
lo en es
o de
l ar
te.
- ¡C
laro
que
sí!
– Ye
s, but
... at
any
rat
e, how
can
you
kno
w th
at the
re is continuity? Sometimes
I ha
ve the
fee
ling
tha
t th
e in
stit
utio
ns the
msel
ves ar
e af
fected by elections
and no
t on
ly by ar
t.
– De
finit
ely!
Extr
actes del diàl
eg entre els personatges de Pr
ojec
te E/F
, de
Mi
reia C. Saladrig
ues. Barcelona, 2007–2008.
Extr
acto
s de
l di
álog
o en
tre lo
s pe
rson
ajes
de Pr
oyec
to E/F
, de
Mi
reia
C. [S
alad
rigu
es]. Bar
celo
na, 20
07-2
008.
Extr
acts
fro
m a di
alog
ue bet
ween
the
peo
ple fr
om pro
ject
E/F, by
Mire
ia C. Sa
ladr
igue
s. Bar
celo
na, 20
07-2
008.
Forced Labour
Despite the amateur and non-profit appearance of certain videos - especially those using digital and mobile phone technology - as well as those distributed via internet - we can also ask ourselves to what extent time spent on video production can be really be considered free time? Or, put another way; to what extent is the growing use of audio-visual media in all aspects of life a subjective process that tends to boast disciplinary constraints rather than an intensification of creativity and independence?
Forced labour links a series of video projects which considers cultural production and the image as constituent elements of reality, although at the same time, it examines the possibilities for the same video media to attain certain elements and effects. The works presented in this exhibition, the practical analysis of social contexts, directly related in some cases to the actual structures of cultural work and of immaterial production, goes hand in hand with the desire to critically intervene and introduce break downs in the chains of meaning and regulations connecting daily life.
By carrying out the exhibition in a private flat, we sought to specifically underline certain aspects of audio-visual practice which is currently changing our everyday lives, more specifically, in the domestic environment. In this sense, we consider, on the one hand, the transformation of the home into an evermore complex type of cultural operator where the operator is not only the recipient of specific audio-visual content but actually proceeds to produce, distribute, administer and at the same time, broadcast it. In this sense, the distance between private space and the public sphere seems to have been reduced at the same time we are seeing the weakening of something that at a given point in time could be seen as dominating or mass media identified as pre-eminent.
Secondly, the domestic realm also appears to be changed due to a logical and probably definitive blur between career and free time. If, on the one hand, philosopher Paolo Virno described how cultural production has become the example of generalised development from the current system within the
framework of post-Fordism – both for its flexibility of work and its precariousness; with the subsequent democratisation brought about by the communication and audio-visual technology, it could be argued that, on the side of the apparent empowerment of the user, we are also subject to a unstoppable production line which is capable of invading our space and time in a permanent manner.
An important part of the current video and artistic production, and also in the selection of projects being presented with Forced labourwe see the need to contemplate about the actual opportunity of cultural production in modern times, as well as the possibility of social and critical intervention from this scope. The analysis of aspects of the actual cultural system and more specifically the artistic production is, therefore in harmony with the more general aspects in the sphere of contemporary audio-visual processes, as well as implications these have on the work environment, public sphere and as well as private space.
Oriol Fontdevila & Txuma Sánchez
ExPOSICIó
Treballs forçats s’ha elaborat per mitjà del treball comissarial amb artistes que han estat seleccionats amb les darreres convocatòries de la Sala d’Art Jove.
Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn i Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci i Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü
ComissariatOriol Fontdevila Txuma Sánchez
CoordinacióAlexandra Laudo Marta Vilardell
MuntatgeHunab Moreno Oriol RosetDamià VivesJose Begega ProduccióLOOP Videoart i Sala d’Art Jove
PUBLICACIó
Dissenybisdixit.com
Traducció i correcció de textosL’Apòstrof
ImpressióRotimprès
Dipòsit Legalxxxxxxxxx
Aquesta publicació està sota una llicència Reconeixement –no comercial– Compartir sota la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una còpia d’aquesta llicència, podeu visitar http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ o bé enviar una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300,San Francisco, Califòrnia 94105, EUA.
Tiratge de 4.000 exemplarsBarcelona, maig de 2010
SALA D’ART JOVE
Sala d’Art Jove és un espai de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya per a la promoció de l’art emergent. Ofereix un entorn per a l’experimentació artística i la investigació i s’articula per mitjà d’una programació estable d’exposicions i activitats, ideades amb el treball en equip de diferents artistes i productors culturals. Sala d’Art Jove emet anualment una convocatòria pública per a la selecció dels projectes que s’hi duen a terme.
Sala d’Art JoveSecretaria de Joventut.Generalitat de CatalunyaCalàbria, 147. 08015. BarcelonaTel. 93 483 83 61
www.saladartjove.wordpress.comwww.gencat.cat/joventut/[email protected]
LOOPLOOP s’ha consolidat com un important punt de trobada internacional especialitzat en videoart. És un esdeveniment dinàmic, híbrid i obert que s’adapta a les necessitats canviants dels diferents agents del sector. Actualment s’articula en tres eixos, el festival, la fira i el fòrum de debat, que es desenvolupen simultàniament i són complementaris.
LOOP Enric Granados, 3, principal. 08007. Barcelona Tel. 932 155 260
http://[email protected]
Agraïments
Pilar LíbanoComunitat de veïns de Canuda 17-21
ExPOSICIóN
Trabajos forzados se ha elaborado por medio del trabajo comisarial con artistas que han sido seleccionados en las última convocatorias de la Sala d’Art Jove.
Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn y Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci y Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü
ComisariadoOriol Fontdevila Txuma Sánchez
CoordinaciónAlexandra Laudo Marta Vilardell
MontajeHunab Moreno Oriol RosetDamià VivesJose Begega ProducciónLOOP Videoart y Sala d’Art Jove
PUBLICACIóN
Diseñobisdixit.com
Traducción y corrección de textosL’Apòstrof
ImpresiónRotimprès
Depósito legalxxxxxxxxx
Esta publicación está bajo una licencia Reconocimiento –No comercial– Compartir bajo la misma licencia 3-0 España de Creative Commons. Para ver una copia de esta licencia, se puede visitar http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ o bien enviar una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300,San Francisco, California 94105, EEUU.
Tirada de 4.000 ejemplaresBarcelona, mayo de 2010
SALA D’ART JOVE
Sala d’Art Jove es una espacio de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya para la promoción del arte emergente. Ofrece un entorno para la experimentación artística y la investigación y se articula por medio de una programación estable de exposiciones y actividades, ideadas con el trabajo en equipo de diferentes artistas y productores culturales. Sala d’Art Jove emite anualmente una convocatoria pública para la selección de los proyectos que se llevan a cabo.
Sala d’Art JoveSecretaria de Joventut.Generalitat de CatalunyaCalàbria, 147. 08015. BarcelonaTel. 93 483 83 61
www.saladartjove.wordpress.comwww.gencat.cat/joventut/[email protected]
LOOPLOOP se ha consolidado como un importante punto de encuentro internacional especia-lizado en videoarte. Es un acontecimiento dinámico, híbrido y abierto que se adapta a las necesidades cambiantes de los dife-rentes agentes del sector. Actualmente se articula en tres ejes, el festival, la fe-ria y el foro de debate, que se desarrollan simultáneamente y son complementarios.
LOOP Enric Granados, 3, principal. 08007. Barcelona Tel. 93 215 52 60
http://[email protected]
Agradecimientos
Pilar LíbanoComunitat de veïns de Canuda 17-21
ExHIBITION
Forced labour has been made possible through a curatiorial work with those artists selected at the latest Sala d’Art Jove open calls.
Mireia C. SaladriguesAnnegien van Doorn and Verónica LuyoRaquel FrieraMiquel GarcíaNúria GüellTjasa KanclerAlba Mayol Curci and Álvaro RamírezDaniela OrtizZeyno Pekünlü
CuratorsOriol Fontdevila Txuma Sánchez
CoordinatorsAlexandra Laudo Marta Vilardell
MontageHunab Moreno Oriol RosetDamià VivesJose Begega
ProductionLOOP Videoart and Sala d’Art Jove
PUBLICATION
Designbisdixit.com
Translation and proofreadingL’Apòstrof
PrintingRotimprès
Legal Depositxxxxx
This publication is made available under the Attribution-Noncommercial-Share Alike 3.0 Spain Creative Commons licence. To view a copy of this licence, go to http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ or send a letter to Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.
Print-run of 4,000 copiesBarcelona, May 2010
SALA D’ART JOVE
The Sala d’Art Jove is a space run by the Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya to promote emerging art. It provides a setting for artistic experimentation and research and organises a regular programme of exhibitions and activities, developed in collaboration with various artists and cultural producers. Every year, the Sala d’Art Jove holds a public open call to select the projects that will be developed there.
Sala d’Art JoveSecretaria de Joventut. Generalitat de CatalunyaCalàbria, 147. 08015. BarcelonaTel. 934 838 361
www.saladartjove.wordpress.comwww.gencat.cat/joventut/[email protected]
LOOPLOOP has consolidated itself as an important international meeting point for video art. LOOP is a dynamic, hybrid and open event which adapts to the changing needs of the different players within the sector. At present it is made up of three elements: the festival, the fair and the debate forum, which are developed alongside and in relation to each other.
LOOP Enric Granados, 3 principal. 08007. Barcelona Tel. 932 155 260
http://[email protected]
Acknowledgements
Pilar LíbanoComunitat de veïns de Canuda 17-21
Amb el suport deCon el apoyo deWith support from
Obe
rtur
aD
ijous
13
a le
s 18
h.
Acte
de
clau
sura
Conv
ersa
am
b el
s ar
tist
es +
ver
mut
Dis
sabt
e 22
a le
s 12
,30h
.
C. Canuda, 17 – 21, principal 2a. Barcelona13.05 – 22.05 / 2010 Dies 13, 14, 20 i 21horari de tarda: de 18 a 21.30 h.Dies 15, 16 i 22horari de matí i tarda: d’11 a 14 h ide 18 a 21,30 h.
Días 13, 14, 20, 21horario de tarde: de 18 a 21.30 h.Días 15, 16 y 22horario de mañana y tarde: de 11 a 14 hy de 18 a 21.30 h.
13, 14, 20 and 21 Mayafternoons from 6pm to 9.30pm.15, 16 and 22 Maymornings and afternoons, from 11am to 2pm and from 6pm to 9.30pm.