Maria Gaetana Agnesi

Aleix Garcia, Josep Bauz i Vctor Cceres

Quan era petita i adolecent 1

Maria Gaetana Agnesi va nixer a Mil el 16 de maig de 1718, filla de Don Pietro Agnesi Mariami i d'Anna Brivio. Al seu pas, al contrari que en altres pasos europeus, si s'acceptava que les dones rebessin educaci, i ella va tenir una acurada formaci. Va ser una nena preco i dotada, que amb cinc anys parlava francs, i amb nou, coneixia set llenges: itali, llat, francs, grec, hebreu, alemany i espanyol, pel que va rebre l'apellatiu de "Oracle de set idiomes". El seu pare, un home de talent, ric i cultivat era, segons uns llibres, professor a la Universitat de Bolonya, encara que segons altres fonts, aix no s correcte ja que es dedicava al comer de la seda amb el que havia aconseguit una gran fortuna.

Va tenir 21 fills i filles, i Maria, la major. Pietro es va proposar donar als seus fills i filles la millor educaci, incloent una formaci cientfica. Va poder proporcionar tutors de la ms alta qualificaci. Maria va ser afortunada ja que van dirigir els seus estudis: Carlo Belloni, Francesco Manara, Michele Casati i el pare benedict Ramiro Rampinelli, professor d'Universitat, que quan va arribar a Mil freqentar la casa dels Agnesi. Amb l'ajuda de Rampinelli estudiar el text de Reyneau "Analyse demontre" (1708). Va estudiar les matemtiques de Fermat, Descartes, Newton, Leibniz, Euler i dels Bernoulli.

Que va fer en el mn de les matemtiques 1

Des dels 20 anys va treballar en el seu treball ms important: Institucions Analtiques , basat en clcul diferencial i integral i publicat el 1748. Aquest llibre va ser tradut al francs i a l'angls. Una de les parts ms importants d'aquest llibre va ser: la corba de pla cbic amb l'equaci cartesiana

Quan aquest llibre va ser tradut a l'angls per John Colson, professor de matemtiques de Cambridge, aquest li va donar el nom de "bruixa" a la corba estudiada per Agnesi a causa d'una mala traducci i d'alli cada vegada que s'havia de mencionar Agnesi es referien a ella com la bruixa de Agnesi .

Agnesi mai va poder entrar a l'Acadmia Francesa per ser dona, per si a les Acadmies Italianes per aquestes ser ms liberals. Agnesi va ser escollida per l'Acadmia de les Cincies de Bolonya on van dedicar el seu llibre a l'Emperadriu Maria Teresa. Desprs, va ser reconeguda pel Papa Benet XIV, el qual estava interessat en les matemtiques. Desprs de la mort del seu pare, es va dedicar a obres caritatives per a dones malaltes. Va morir el 9 de gener de 1799. En el seu primer centenari de morta van posar el seu nom a diversos carrers a Mil, Monza i Masciago i es van becar dones en nom seu.

Fonts consultades

http://mate.uprh.edu/museo/mujeres/agnesi.htm

Click to edit the title text format

Click to edit the title text format

Click to edit the title text format

Click to edit the title text format