trastorn antisocial de la personalitat
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Aroa RuízSilvia Estrella
TRASTORN ANTISOCIAL
DE LA PERSONALITAT
La sociopatía, també conegut com trastorn de personalitat antisocial (TPA), és una patologia psíquica que comporta que les persones que la pateixen perdin la noció de la importància de les normes socials, com són les lleis i els drets individuals.
1. Definició
Fracàs per a adaptar-se a les normes socialsDeshonestedatImpulsivitat Irritabilitat i agressivitat Despreocupació Irresponsabilitat persistent Falta de remordiments El subjecte té almenys divuit anys. Existeixen proves d'un trastorn disocial que comença abans dels quinze anys. El comportament antisocial no apareix en el transcurs d'una esquizofrènia o un episodi maníac (Lykken, 2000).
2. Característiques
La prevalença d'aquest trastorn segons el Manual de Desordres Mentals (DSM-IV) és del 3% en els homes i del 1% en les dones. És més freqüent en les àrees urbanes deprimides pot arribar a el 75%. Fent referència al trastorn disocial de la personalitat, en els homes és un percentatge entre el 9% i el 16%, mentre que en les dones la prevalença és d’entre 2% i 9 %.
3. Epidemologia
Altres problemes associats al trastorn antisocial de la personalitat són:trastorns d'abús de substànciesdepressió trastorns d'ansietattrastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.
4.Comorbilitat
5. Criteris de diagnòstic
Falta de conformar-se amb les normes socialsFalsedat, mentida repetida i busquen el benefici o el plaer personal Impulsivitat o falta de controlar la irritabilitat i agressivitat, Indiferència imprudent per a la seguretat de d’un mateix o dels altres Irresponsabilitat constant, amb falta per sostenir un comportament constant del treball o obligacions financeres Manca de remordimentsL'individu té almenys 18 anys. Hi ha evidència del desordre de la conducta amb inici abans dels 15 anys.
5. Criteris de diagnòstic
Hi ha dos nivells de tractament: Desenvolupar el seu interès per les conseqüències personals a llarg termini i aconseguir una comprensió realista de com repercuteix la seva conducta antisocial en les demés persones.Adquirir responsabilitats o interès per les demés persones.
Tècniques utilitzades: Explicar-li el seu problema, els esquemes que estan en la base i com i per què s’han format.Facilitar la comprensió i la reestructuració dels seus esquemes amb tècniques estàndard adequades a cada moment.
6. Tractaments
Tractament cognitiu
Els objectius bàsics són dos :Arribar a un nivell cognitiu mes abstracte mes allà de l'interès personal immediat.Reconèixer les conseqüències de la seva conducta sobre uns altres de manera mes apàtica.
6. Tractaments
Les intervencions específiques que es fan són les següents:
El terapeuta comença explicant el T.A.P com estil de vida amb arrels en la infància - adolescència i amb conseqüències negatives
Es presenta la teràpia amb un període d'assaig previ d'unes 4 consultes
S'explica al pacient que la teràpia fomenta la consecució d'assoliments a llarg termini
La tasca o procediment cognitiu - conductual bàsica amb el T.A.P és l'enfocament de resolució de problemes .
6. Tractaments
Maneig de la relació terapèutica: el terapeuta li pregunta que pensa del tractament i
s'aclareixen expectatives . El terapeuta deu evitar el “rol de rescat” mantenint al pacient
en teràpia enfront de demandes judicials d'empresonament. El terapeuta evita el rol moralista
El terapeuta es mostra vulnerable davant les amenaces o hostilitat del pacient
el terapeuta no tractarà de convèncer-li de la necessitat de tractament, sinó que mostrarà les conseqüències negatives de continuar amb les mateixes conductes.
6. Tractaments
El terapeuta es mostra amistós i interessat amb els interessos no antisocials del pacient
La contratransferència mes comuna a manejar és l'hostilitat i la desesperança del terapeuta .
6. Tractaments
Joe és un noi de 23 anys, enviat a teràpia sota la condició de llibertat condicional oficial. Tenir dificultats importants a l'escola i les autoritats al voltant dels 15 anys. Va començar a venir al centre terapèutic donant excuses per a les seves faltes excuses que són molt simples i ingènues. Quan el terapeuta intenta avaluar el grau de realitat d'aquestes raons exposades, Joe reacciona ofenent-se.El tractament amb Joe es focalitza a construir conductes pro-socials, a construir un "superego".
7. Cas trastorn antisocial
7. Cas trastorn antisocial
També desafia les seves distorsions cognitives i li alerta sobre les conseqüències disfuncionals dels seus esquemes cognitius. Comença a veure la seva conducta aparentment complexa i intel·ligent des d'una nova perspectiva on apareix com transparent i infantil. Actualment Joe no presenta problemes rellevants. Ell ha tornat a l'escola obtenint un alt diploma i continua en un programa escalar de dos anys. Un seguiment de 2 anys mostra que Joe es troba lliure de problemes legals.
8. Conclusions
Amb aquesta recerca, hem pogut conèixer amb profunditat el trastorn antisocial de la personalitat. Presenten els pacients fracàs per a adaptar-se a les normes socials, deshonestedat, impulsivitat, irritabilitat i agressivitat, despreocupació, irresponsabilitat i falta de remordiments.
També, hem pogut saber que el trastorn antisocial sorgeix als 18 anys, encara que cap als 15 anys ja comencen a sorgir els primers problemes de comportament.
8. Conclusions
La prevalença és d’un 3% en els homes i un 1% en les dones. En quan a la comorbilitat, trobem els trastorns d'abús de substàncies, la depressió, els trastorns d'ansietat i el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat. Com a tractaments, trobem un que és cognitiu-conductual i un altre només cognitiu.