TRANSCRIPCIÓ DELS PRIMERS APARTATS DEL VÍDEO

VIDEO 1

Topic of the Week

Should you be able to rent a pet?

Target Words

WHEREAS

CAPABLE

ONGOING

COMPATIBLE

NOTION

TEACHER: —So because we didn’t have, uh, school last Tuesday, we

needed to do the science activity. But this activity’s gonna be set up

quite similar to what we did during week one, where we’re gonna be

learning and reading about an investigation that a couple scientists

did, and then answering a couple questions, um, about the actual

experiment they did. Um, if you look at the pa— top of page number

26, you will see that the target words that we are going to be looking

for are notion, whereas, and compatible. So Treasure...

STUDENT: Most people are— Wait. Yeah. Most people are of the

notion that we can tell how dogs feel by watching how they act. For

example, people usually think dogs are happy— dogs are happy when

they are wagging their tails, whereas they’re— they’re— Wait. Yeah.

VÍDEO 1

Tema de la setmana

Series capaç de cuidar una mascota?

Paraules clau:

MENTRE QUE

CAPAÇ

INCESSANT (CONSTANT)

TOLERANT

IDEA

PROFESSOR: Com que no vam tenir classe dimarts passat, no

vam fer l’activitat de ciències. Però aquesta activitat serà

semblant a la que vam fer durant la primera setmana,

aprendrem i llegirem sobre una investigació que dos científics

van fer, i després respondrem un parell de preguntes sobre

l'experiment real que van fer. Si us fixeu en la part superior de la

pàgina 26, veureu que les paraules clau que buscarem són IDEA,

MENTRE QUE i TOLERANT. A veure, Treasure...

ESTUDIANT: La majoria de les persones tenen la IDEA que es pot

saber com se senten els gossos mirant com actuen. Per exemple,

la gent normalment pensa que els gossos estan contents quan

remenen la cua, MENTRE QUE si tenen por o estrès...

They are scared or stressed when they…

T EACHER: Cower.

STUDENT: Cower or lower their bodies and look down. Professor

Seemy noticed that his dogs wagged their tails whenever he took

them for a walk down his busy street, whereas professor—

TEACHER: Let’s go back one moment. Whereas. Don’t worry.

STUDENT: Could someone else read?

TEACHER: Right there.

STUDENT: Whereas professor— What’s his name?

TEACHER: Kahn.

STUDENT: Kahn’s dogs always cowered in the city.

TEACHER: All right, let’s hold it right there, Treasure. Let’s take a look

at some of our key words before we go much further.

PROFESSOR: S’encongeixen...

ESTUDIANT: S’encongeixen o s’ajupen i miren a terra. El

professor Seemy va adonar-se que els seus gossos remenaven la

cua cada vegada que els portava a fer una passejada pel carrer,

amb molt trànsit, mentre que el professor-

PROFESSOR: Tornem un moment enrere. MENTRE QUE. No

t’amoïnis.

ESTUDIANT: Pot llegir algú altre?

PROFESSOR: Allà...

ESTUDIANT: Mentre que el professor... Com es deia?

PROFESSOR: Kahn.

ESTUDIANT: Els gossos del professor Khan sempre s’arronsaven a

la ciutat.

PROFESSOR: Molt bé. Aturem-nos un moment, Treasure. Fem

una ullada a algunes de les nostres paraules clau abans de

continuar.

VIDEO 2

TEACHER: Can somebody point out the first key word that we read in

that paragraph? Melanie?

STUDENT: Notion.

VÍDEO 2

PROFESSOR: Algú pot dir-me la primera paraula clau que llegim en aquest paràgraf? Melanie? ESTUDIANT: IDEA.

TEACHER: Notion. Wha— whe— That is in the first sentence, so why

don’t we go ahead and circle notion in our books. All right? So in that

sentence— Melanie, can you read that sentence, that first sentence

for me?

STUDENT: Most people are of the notion that we can tell how dogs

feel by watching how they act.

TEACHER: All right. In that sentence, what do we think that means, the

word notion? How are they using that? What— what do you think that

means? When we talk about, “Most people are of the notion that we

can tell how dogs feel by watching how they act,” what do you think

that— how are they using— what does it mean when they say notion

in that sentence? Treasure?

STUDENT: The, um, idea.

TEACHER: All right. They have some type of idea, okay?, about

how the dog feels. All right. Now, we come down— What was the

second key word they used in that paragraph? Joel?

STUDENT: Whereas?

TEACHER: Whereas. So let’s go ahead and circle whereas in our book.

All right? And so it reads, “For example, people usually think dogs are

happy when they are wagging their tails, whereas they are scared or

stressed when they cower or lower their body and look down”. So

how are they using whereas in that sentence? What does that mean,

when they look at whereas?

PROFESSOR: IDEA. -La trobem a la primera frase, així que, per què no continuem i encerclem IDEA en el llibre? D’acord? Així que en aquesta frase... Melanie, pots llegir aquesta frase? ESTUDIANT: La majoria de les persones tenen la IDEA que podem saber com se senten els gossos en veure com es comporten. PROFESSOR: Molt bé. En aquesta frase, què pensem que significa, la paraula IDEA? Com la fan servir? Què creieu que vol dir? Quan diem que la "majoria de la gent tenen la IDEA que podem saber com se senten els gossos mirant com es comporten" què us sembla què volen dir quan diuen IDEA, en aquesta frase? Treasure? ESTUDIANT: Pensen, creuen. PROFESSOR: Molt bé. Pensen alguna cosa, d'acord?, Sobre com se sent el gos. D’acord. Continuem. Quina és la segona paraula clau que surt en aquest paràgraf? Joel? ESTUDIANT: MENTRE QUE? PROFESSOR: MENTRE QUE. Continuem i encerclem MENTRE QUE en el llibre... D’acord? I diu: "Per exemple, normalment la gent pensa que els gossos són feliços quan remenen la cua, MENTRE QUE quan tenen por o estrès, s'encongeixen o s’ajupen i miren a terra". Com fan servir MENTRE QUE en aquesta frase? Què vol dir MENTRE QUE?

STUDENT: OK, it talks about says when they're happy and then it says

when they're scared.

TEACHER: All right, so in one— in the first half of the sentence,

they’re talking about when a dog’s happy; and then they use whereas

and they describe how the dog is scared. So when they use whereas,

they’re talkin’ about— What do you think, Tearson?

STUDENT: Talkin’ about, um— Um, when they say whereas, they

mean but.

TEACHER: But.

STUDENT: But they are scared or stressed when they cower or

lower their bodies and look down.

TEACHER: All right, very good. So it’s kind of a big fancy word for but.

So they’re kind of describing the opposite, okay?

ESTUDIANT: Parla de quan estan contents i després de quan tenen por. PROFESSOR: Molt bé, així que la primera meitat de la frase parla de quan un gos està content, i després es fa servir MENTRE QUE i descriu el gos quan té por. Així que quan es fa servir MENTRE QUE, de què es parla? Què en penses, Tearson? ESTUDIANT: Parlen de... quan diuen MENTRE QUE ... volen dir “però”. PROFESSOR: Però. ESTUDIANT: Però tenen por o estan estressats, quan s'encongeixen o s’ajupen i miren a terra. PROFESSOR: Molt bé, molt bé. Per tant, és una paraula fina per dir però. O sigui que és una manera de descriure el contrari, d'acord?

VIDEO 3

TEACHER: All right. So when we talk about whereas, we— we can use

it kinda like but. So they’re talking about how the dogs felt when

they’re happy, but this is how they look when they’re

scared. So it’s another— kind of a fancy word for the word but. So

let— let’s go ahead. Um, we were in the middle— Yes, just wait. We’ll

VÍDEO 3

PROFESSOR: Molt bé. Així que quan diem MENTRE QUE, ho fem

servir com una mena de però. Per tant, parlen de com se senten

els gossos quan estan contents, però això és sobre què fan quan

estan espantats. Així que és una altra manera, una manera

elegant, de dir la paraula però. Bé, continuem. Estàvem al mig. -

get it later, all right? So, um, we were at the point in the paragraph

where it’s said where his dogs— were his dogs more compatible.

Tearson, can you pick up from there?

STUDENT: Were— were his dogs more compatible with, um, ongoing

city noises, or were— or were they more used to it. Was Professor

Kahn’s dogs stressed or just not sure how to get around all the

people? They designed an experiment to find out. As scientists, they

know that animals release a natural chemical, cortisol, into their saliva

when they feel stressed. Lower corti— cortisol levels, therefore, mean

happier dogs.

TE ACHER: All right. So what was the last key vocabulary word

they used there? Uh, Joel.

STUDENT: Compatible.

TEACHER: Compatible. So why don’t we go ahead and circle

TOLERANT in that sentence?

STUDENT: They used ...and they used the other one. TEACHER: All

right, which one did they use, Tearson?

STUDENT: Ongoing.

TEACHER: Ongoing? All right. So— We can circle ongoing. All right? So

in that sentence, it says, “Were his dogs more compatible with the

Sí, un moment, després ens ho mirem, d’acord? Bé, estàvem en

el punt del paràgraf on diu que els seus gossos eren més

TOLERANTS. Tearson, pots continuar des d’aquest punt?

ESTUDIANT: els seus gossos eren més TOLERANTS amb els sorolls

INCESSANTS de la ciutat, hi estaven més acostumats. Els gossos

del professor Kahn estaven estressats o és que no sabien què fer

enmig de tanta gent? Van dissenyar un experiment per esbrinar-

ho. Com a científics saben que els animals alliberen a la saliva

una substància química natural, el cortisol, quan estan

estressats. Nivells més baixos de cortisol signifiquen gossos més

contents.

PROFESSOR: D’acord, quina era la última paraula que han fet

servir? Joel.

ESTUDIANT: TOLERANT.

PROFESSOR: TOLERANT. Per què no continuem i encerclem la

paraula TOLERANT en aquesta frase?

ESTUDIANT: Han fet servir... i han fet servir l’altra. PROFESSOR,

quina altra han fet servir, Tearson?

ESTUDIANT: INCESSANT.

PROFESSOR: INCESSANT? Molt bé. Per tant, podem encerclar

INCESSANTS. D’acord? Així que en aquesta frase diu "els seus

ongoing city noises, or were they more used to it”? So what do we

mean when we say compatible? Wha— in that sentence, how are

they using that word compatible? Shana, what do you think?

STUDENT: Um, that they, like, go together, like—

TEACHER: Oh, all right. They kinda go together. All right? They fit

together. So when we say the dog was more compatible with the

ongoing city noises, that means he’s kinda used to ’em. They don’t

bother him. They fit together. When they say “ongoing city noises”,

Tearson, you pointed out they used one’a those key vocabulary

words. What do you think they mean by the word ongoing?

STUDENT: Um, like, uh, with uh…

TEACHER: Very good. Go back and use your— your cover. When we

say ongoing, what do we kinda mean?

STUDENT: Noises that go over and over.

TEACHER: Okay. That happen over and over again. Pedro, I saw you

had your hand up. What’d you think?

STUDENT: Um, like, continuing without interruption.

TEACHER: Continuing without interruption. All right? They don’t stop.

gossos eren més TOLERANTS amb els sorolls INCESSANTS de la

ciutat, o hi estaven més acostumats?" Llavors, què volem dir

quan diem que són TOLERANTS? En aquesta frase, com

s'utilitza aquesta paraula, TOLERANTS? Shana, què et sembla?

ESTUDIANT: Que poden conviure...

PROFESSOR: Bé, està bé. Poden conviure. D’acord? Encaixen

entre si. Així que quan diem que el gos era més TOLERANT als

sorolls incessants de la ciutat. que vol dir que hi està acostumat.

No el molesten. Poden conviure. Quan diuen “continus sorolls de

la ciutat”, Tearson, apuntaves que han fet servir una altra

paraula clau. Què penses que vol dir INCESSANT?

ESTUDIANT: Doncs, eh…

PROFESSOR: Molt bé. Anem enrere i fem servir la— la coberta.

Quan diem INCESSANT, què volem dir?

ESTUDIANT: Sorolls que no paren mai.

PROFESSOR: D’acord. Que no deixen de produir-se tota l’estona.

Pedro, veig que has aixecat la mà. Què en penses?

ESTUDIANT: Doncs... que continua sense interrupcions.

PROFESSOR: Que continua sense interrupcions, d’acord? Que no

All right? So they’re constant noises that don’t stop. All right? All

right, so we’ve got the situation here, these two professors,

they notice two of their dog— they’ve got these two dogs. Ya got

some dogs that appear very happy. Lot’s a stre— lots’a noise, things

don’t bother them. But then they got other dogs that seem very

scared, very stressed out by all this noise and a lotta stuff. And they

propose that there’s a chemical that the dogs have in

their saliva, all right?, that if the dog’s really stressed, this

chemical cortisol is very high. But if the dog’s very happy, very

relaxed, the cortisol is very low. So they’re designing a new exper—

paren, entesos? O sigui que hi ha sorolls constants, que no

paren, d’acord? Bé, de manera que la situació és aquesta: tenim

els dos professors, que es fixen que – bé, tenen els seus dos

gossos. N’hi ha que semblen molt contents. I amb molt de soroll,

que no els molesta. Però també hi ha gossos que semblen molt

espantats, molt estressats a causa de tot aquest soroll, i tot

plegat. Molt bé, així que tenim aquests dos professors, s’adonen

que dos dels seus gossos semblen contents, no els molesta el

soroll. Però hi ha altres gossos que semblen molt espantats, molt

estressats per tot aquest soroll i tot això. I diuen que hi ha una

substància química que els gossos tenen a la saliva, d'acord? Si el

gos està molt estressat, hi ha molt cortisol. Però si està molt

content, molt relaxat, el cortisol és molt baix. Així que dissenyen

un nou experiment...

VIDEO 4

TEACHER: Let’s take a look. What’s the question, Pedro, they’re gonna

ask? Go ahead and read the question.

STUDENT: How much happiness do dogs feel under a variety of

conditions?

TEACHER: All right. So they— they wanna know, how happy are dogs

in a variety of conditions? Can somebody tell me what I mean by the

word variety?

VÍDEO 4

PROFESSOR: Donem-hi un cop d’ull. Pedro, què pregunten?

Endavant, llegeix la pregunta!

ESTUDIANT: Quin grau de felicitat senten els gossos en DIVERSES

situacions?

PROFESSOR: Molt bé. O sigui que volen saber com són de feliços

els gossos en diferents circumstàncies? Algú em pot dir quin

significat té la paraula DIVERSES?

STUDENT: I know.

TEACHER: Let me try and get somebody else. Cecilia, when I use the

word variety of conditions, what do I mean?

S TUDENT: Different kinds?

TEACHER: All right, different kinds of conditions, all right? So it’s not

the same. All right? So what’s their hypothesis, Burnsley?

STUDENT: Uh, strangers and, um, strange noises can cause dogs more

stress and they will have high levels of cortisol.

TEACHER: Very good. So they’re gonna measure the cortisol in

the dogs’ saliva. And when the dog is scared or stressed out, they

expect those cortisol levels to be higher. Okay? All right. Uh, Melanie,

can you read the materials that they’re gonna use?

STUDENT: Whistles, chew toys, owner, scientist, two Chihuahuas, two

huskies.

TEACHER: All right. They’re gonna— those are the materials they’re

gonna use. A whistle, chew toy, the owner, a scientist, um, the room

that they’re gonna do the experiment, and the two Chihuahuas and

two huskies. All right. Um, let me see. Joel, ose you please read the

ESTUDIANT: Jo ho sé.

PROFESSOR: Espera’t a respondre, a veure si algú més ho

sap. Cecília, quan utilitzo l’expressió “diverses situacions”,

què és el que vull dir?

ESTUDIANT: Diferents estats?

PROFESSOR: Molt bé, diferents estats o situacions,

d’acord? Per tant, no és el mateix. D’acord? Quina és la teva

hipòtesi, Burnsley?

ESTUDIANT: Doncs, ...sorolls estranys poden causar més estrès

als gossos, tindran nivells alts de cortisol.

PROFESSOR: Molt bé. O sigui que mesuraran el cortisol a la saliva

dels gossos. I quan el gos està espantat o estressat, esperen que

els nivells de cortisol siguin més alts. ¿OK? Molt bé. D’això,

Melanie, pots llegir quins materials faran servir?

ESTUDIANT: Xiulets, joguines per mastegar, el propietari,

científics, dos chihuahues, dos huskies.

PROFESSOR: Molt bé. Faran servir... aquests són els materials

que faran servir. Un xiulet, una joguina per mastegar, l'amo, un

científic, la sala on faran l'experiment, els dos chihuahues i els

dos

procedures for me?

STUDENT: Uh, the dog’s owners will enter the control room with his

or her dog. Professor Kahn will record the actual cort— cortisol level.

TEACHER: All right, let’s hold right there. So let’s just make sure

we understand. The owner of the dog will walk into a room and

the scientist will measure the cortisol levels in the saliva of the dog.

Pedro, number two.

STUDENT: The owner and Professor… TEACHER: Kahn.

STUDENT: Kahn will leave the room. After two minutes, Kahn will

return and measure the dog’s cortisol level.

TEACHER: All right? So in that one, both the owner and Professor

Kahn leave the room. They wait two minutes, professor Kahn comes

in by himself, measures the cortisol level. Treasure, can you read

number three?

STUDENT: Kahn will then blow a whistle, wait two minutes, and

record the cortisol.

TEACHER: All right? So they’re using the whistle to try and scare the

huskies. Molt bé. En fi, a veure. Joel, pots llegir-me el

procediment, si us plau?

ESTUDIANT: Doncs, els propietaris dels gossos entraran a la sala

de control amb el seu gos. El professor Kahn registrarà el nivell

de cortisol.

PROFESSOR: Molt bé, tirem endavant. Assegurem-nos que ho

hem entès bé. L'amo del gos entrarà en una habitació i el

científic mesurarà els nivells de cortisol a la saliva del gos. Pedro,

el número dos.

ESTUDIANT: L’amo i el professor... PROFESSOR: Kahn.

ESTUDIANT: L’amo i el professor Kahn sortiran de l'habitació. Dos

minuts després, Kahn hi tornarà i mesurarà el nivell de cortisol

del gos.

PROFESSOR: D'acord? Així doncs, en el número 2, l’amo i el

professor Kahn surten de l'habitació. Esperen dos minuts, el

professor Kahn torna a entrar sol i mesura el nivell de cortisol.

Treasure, pots llegir el número tres?

ESTUDIANT: Llavors Kahn farà sonar un xiulet, esperarà dos

minuts i registrarà el cortisol.

PROFESSOR: D'acord? O sigui que fan servir el xiulet per intentar

dog. They wait two minutes and record the cortisol levels after that—

that two minutes. All right, Shayla, number four.

S TUDENT: Kahn will then provide the dog with its familiar chew toy,

wait two minutes, and record the cortisol levels.

TEACHER: All right? So then the dog gets to chew on the its favorite

toy, and after two minutes, Professor Kahn comes in and measures

the cortisol levels again. And then finally, number five, Melanie.

STUDENT: Kahn will repeat the procedure with each dog.

TEACHER: All right? So he’s gonna do that with the two Chihuahuas

and the two huskies, do the exact same thing, all right? Now, if you

look down at the data down below, what you see is they have the

four different dogs listed, husky one, husky two, Chihuahua one,

Chihuahua two, all right? And here’s what I want you to do. Uh, under

initial level, okay?, this is step number one. This is after step number

one in the procedure. So above initial level, I want you to write

number one, all right? So above the initial level, that’s what the dog

walked into the room. All right? Without the owner, all right? Above

that column, I want you to write number two because that is when

they took the second measurement, all right? That is procedure two.

After the whistle, that was after procedure number three. Okay? And

then finally, after the chew toy, that was after procedure number

espantar el gos. Esperen dos minuts i registren els nivells de

cortisol després d'això, de dos minuts. Bé, Shayla, el número

quatre.

ESTUDIANT: Després, Kahn donarà al gos l’os de joguina amb què

sol jugar, esperarà dos minuts, i registrarà els nivells de cortisol.

PROFESSOR: D'acord? Així que, llavors, el gos rosega la seva

joguina favorita, i dos minuts després, el professor Kahn entra i

torna a mesurar els nivells de cortisol. I, finalment, el número

cinc, Melanie.

ESTUDIANT: Kahn repetirà el procediment amb cada gos.

PROFESSOR: Entesos? Així que ell ho farà amb els dos

chihuahues i els dos huskies, exactament el mateix. D’acord? Ara

mireu les dades de sota, veureu que tenen els quatre gossos

diferents en una llista: Husky u, Husky dos, Chihuahua u,

Chihuahua dos. D’acord? I això és el que vull que feu. Ah, per

sota del nivell inicial, d'acord? És després del primer pas del

procediment. Per tant, damunt del nivell inicial, vull que escriviu

el número u. D’acord? Per tant, damunt del nivell inicial, això és

que el gos va entrar a l'habitació. Entesos? Sense l’amo. OK? A

dalt de tot d'aquesta columna, vull que escriviu el número dos

perquè és quan es va prendre la segona mesura. D’acord?

Aquest és el procediment número dos. Després del xiulet, això va

ser després del procediment número tres. D’acord? I finalment,

four. Okay? Now, you can see what they did each time. They give you

a percent. That is the percent of cortisol that was in the dog’s saliva.

The higher the percent, the higher the cortisol level in the dog’s

saliva. All right? Now, you have to answer two questions. The first

question, was the hypothesis correct? All right? Treasure, can you go

back and read for us the hypothesis, so we all know what the

hypothesis was?

STUDENT: Strangers and unexpected noises will cause dogs more

stress and they will have higher levels of cortisol.

TEACHER: All right. So the more stress dogs feel, the higher their

cortisol levels will be. Okay. That was their hypothesis. You need to

decide, yes or no, was that hypothesis correct? And then Pedro,

what’s the second question you’re gonna answer?

STUDENT: What is the evidence that supports your conclusion?

TEACHER: All right, very good. I’m gonna give you about five minutes

to answer the two questions. Remember that when we talk in

science, use the data when you answer that second question. Use the

data to prove your answer. Okay? Go.

després de l'os de joguina, que va ser el procediment número

quatre. ¿D'acord? Ara, podeu veure què van fer cada vegada. Ens

donen un percentatge. És el percentatge de cortisol que hi havia

a la saliva del gos.Com més gran és el percentatge, més alt és el

nivell de cortisol a la saliva del gos. Entesos? Ara, heu de

respondre dues preguntes. La primera: la hipòtesi era correcta?

D’acord? Treasure, pots tornar-nos a llegir la hipòtesi, perquè

tots recordem què deia?

ESTUDIANT: Els sorolls estranys i inesperats causaran més estrès

als gossos i faran que tinguin nivells més alts de cortisol.

PROFESSOR: Molt bé. Així que com més estrès senten els gossos,

més alts seran els nivells de cortisol. Molt bé. Aquesta era la seva

hipòtesi. Ara vosaltres heu de decidir, sí o no: la hipòtesi era

correcta? I llavors, Pedro, quina és la segona pregunta que hem

de contestar?

ESTUDIANT: Quina és l'evidència que dóna suport a la teva

conclusió?

PROFESSOR: Molt bé, molt bé. Ara us deixaré cinc minuts per

respondre aquestes dues preguntes. Recordeu això quan parlem

a ciències: utilitzeu les dades per respondre la segona pregunta.

Utilitzeu les dades per provar la vostra resposta. ¿D'acord?

Endavant.

VÍDEO 5

TEACHER: Well, just use that right now. Then we’ll— after this, I’ll le t

you go get it, okay? Then here, the scientist comes in without the

owner. Do you think the dog’s more stressed or less stressed?

STUDENT: More.

TEACHER: So we could call this a high stress test. Right? Because he

doesn’t have his owner; it’s only the strange scientist. Then after—

this is when they— after the whistle. So do you think the dog is

stressed out or not, after the whistle?

STUDENT: She was.

TEACHER: All right. So the dog would probably be— So, again, this is a

high stress, right? And then they’re chewing on their favorite chew

toy. All right? You think they’re relaxed or happy— or stressed?

STUDENT: Maybe relaxed.

TEACHER: They’re probably relaxed. So this would be a low stress.

Right? So now what you wanna use— If the— what their hypothesis

was, was that if they’re more stressed, they will have higher cortisol

VÍDEO 5

PROFESSOR: Bé, ara només ens fixarem en això. Després farem...

després us deixaré tirar endavant, d'acord?

Llavors aquí, el científic entra sense l’amo. Penseu que el

gos estarà més estressat o menys?

ESTUDIANT: Més.

PROFESSOR: Per tant, podríem dir-ne una prova

d'estrès alt. No? Perquè no té l’amo, només hi ha el científic, que

no coneix. I després és quan –després del xiulet. Per tant, penseu

que el gos estarà estressat o no, després del xiulet?

ESTUDIANT: Sí que n’estava.

PROFESSOR: Molt bé. El gos devia estar estressat –Tornem-hi, és

un estrès alt. Oi? I després els deixen la seva joguina preferida

perquè la roseguin. D’acord? Penseu que llavors els gossos estan

relaxats o feliços? O que estan estressats?

ESTUDIANT: Potser estan relaxats.

PROFESSOR: Probablement estan relaxats. Així que aquesta seria

una prova d’estrès baix, oi? Ara vosaltres segurament voleu... si

la... la seva hipòtesi era que si els gossos estaven més estressats

levels. So what you wanna do is, since we’ve figured out, all right?,

this is probably when they were not too stressed out, this is when

they’re more stressed out, more stressed ou t, not. Look at the

percentage of the cortisol and see if they have higher cortisol levels

when they’re stressed out, okay? And if they do, their hypothesis is

correct. Nice. [Whispering:] You’re combining number one and

number two together, okay? Provide enough evidence to support the

answer, so you’re actually answering two which is fine. I’m gonna give

us about another two minute extension ’cause there’re some people

who are just right in the middle of writing their evidence.

tindrien nivells més alts de cortisol. Ja ho sospitàveu, oi?

Vosaltres voleu veure el percentatge de cortisol en els dos casos i

veure si tenen nivells més alts quan estan estressats, oi? I, si és

així, la seva hipòtesi és correcta. Fantàstic. [Xiuxiuejant:] Esteu

combinant els números u i els dos, d’acord? Donen prou

evidència per recolzar la resposta, per tant, de fet esteu

responent dos, que està molt bé. Ara ens donarem una altra

pròrroga de dos minuts perquè hi ha algunes persones que

encara estan al bell mig de l'escriptura de la seva evidència.