TERRA I LLIBERTAT

1

ndex

Introducci 1

Fitxa tcnica 2

Sinopsi argumental 2

Autor 3

Context 5

Cronologia i dades histriques que el film evoca 7

Valoraci Crtica 14

Conclusions 20

Bibliografia 22

2

1

Introducci

En aquest treball, utilitzar el cinema com a document histric. Podem dir que el cinema s un

testimoni de la societat coetnia. Com molt b diu, en aquesta cita el doctor J. M. Caparrs

Lera:

.

El film escollit, Terra i Llibertat, tracta sobre la Guerra Civil Espanyola, que es una de les

millors poques treballades al cinema. La propaganda va ser una eina molt utilitzada, no va ser

utilitzada nicament per als clssics sovitics, nazis i feixistes. Els republicans i nacionals van

utilitzar en aquest perode bllic, el cinema per aprofitar la seva funci ideolgica que va ser

vertaderament important a la reraguarda.

Llavors, estem front una de les etapes clau al cinema bllic i propagandstic, que ha estat

estudiada per els professors Mara Antonia Paz i Julio Montero1, per encara no est tancada i

es poden estudiar ms vies historiogrfiques.

Ken Loach, exposa en aquesta pellcula un tema poc tractat cinematogrficament: la revoluci

que van dirigir els anarquistes i poumistes, que va ser esclafada, no per l'enemic tradicional

(nacionals), sin per un que compartia el front i la lluita, el Partit Comunista i el govern

republic. Darrera de tota aquesta problemtica, molts historiadors citen a Stalin com a

culpable a l'ombra. s interessant veure que aquest tema ha tingut que ser treballat per un

investigador estranger. Aix, pot significar que encara hi han ferides sense tancar en la societat

espanyola.

1 Creando la realidad. El cine informativo 1845-1945, Barcelona, Ariel, 1999.

3

2

Fitxa tcnica

Ttol original: Land and Freedom (Tierra y Libertad).

Any: 1995.

Duraci: 109 min.

Pas: Gran Bretanya - Espanya - Alemanya.

Director: Ken Loach.

Gui: Jim Allen.

Productora: Messidor Films, Parallax Pictures & Road Movies.

Productors: Rebecca O'Brien, Ulrich Felsberg i Gerardo Herrero.

Assessors Histrics: Andy Drugan y Joan Rocabert.

Fotografia: Barry Ackroyd.

Msica: George Fenton.

Decorats: Lloren Miquel.

Muntatge: Jonathan Morris.

Gnere: Drama Bllic.

Intrprets: Ian Hart (David), Rosana Pastor (Blanca), Tom Gilroy (Lawrence), Icar Bollan (Maite), Marc Martnez (Vidal), Jordi Dauder (Salas).

Sinopsi argumental

Aquest film, protagonitzat per David Carr (Ian Hart), un jove comunista de Liverpool a l'atur, que

va cap Espanya per participar en la Guerra Civil Espanyola. Ingressa a la Secci Internacional

de la Milcia Republicana, que lluita contra els feixistes, al front d'Arag. En aquest moment,

l'argument es centra en el collectivisme promogut per els anarquistes al mn rural d'Arag i en

els Fets de Maig de 1937, a Barcelona, quan el POUM va ser illegalitat i la CNT- FAI

enfonsada pel PCE i el govern republic. Es finalitza, amb l'enterrament del protagonista, que

hem descobert les aventures de la seva vida a travs de la lectura de la seva neboda, de cartes

i retalls de premsa. La narrativa de la pellcula es desenvolupa en un llarg flashback.

En el moment que va veure la llum aquest film va guanyar diferents premis:

1995: Festival de Canes: Premi FIPRESCI (ex-aequo), Premi del Jurat Ecumnic.

1995: Premis BAFTA: Nominada a millor film britnic.

1995: Premis Csar: Millor pellcula estrangera.

1995: Premis Flix: millor pellcula europea.

4

3

Autor

Kenneth "Ken" Loach, va nixer a Nuneaton, Warwickshire, Anglaterra, el 17 de juny de 1936,

s un militant trotskista i director de cinema angls.

Als 25 anys, mentre estudiava dret a xford, va entrar per primera vegada en contacte amb les

arts escniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Desprs de graduar-se, va

treballar com assistent de direcci en el Northampton Repertory Theatre. Per estava ms

interessat en el mn audiovisual que en el teatral, aix desprs d'obtenir en 1963 una beca en la

cadena de televisi BBC, s'inicia en la direcci.

L'ambient que es respirava en aquells anys, afavoria la realitzaci de programes que criticaven

les injustcies socials, all va trobar Loach la visi i la veu que caracteritzaria el seu cinema. A

partir de 1964 comena a dirigir una srie de documentals, el ms fams d'ells s "Cathy Come

Home" (1966) sobre la pobresa, amb el qual va obtenir gran xit.

Ken Loach

Des de llavors i fins a principi de la dcada de 1980, va dividir el seu temps entre el cinema i la

televisi, va filmar quatre films, nombrosos documentals i pellcules per a la televisi com "The

Big Flame" (1969) sobre els treballadors portuaris de Liverpool i la srie "Days of Hope" (1975),

sobre els fets que van dur a la vaga de 1926, i la derrota del Moviment Laborista Britnic.

5

4

Amb Margaret Thatcher en el poder, creix l'atur i les retallades de pressupost per a la cultura.

La Dama de Ferro es guanya molts enemics entre els artistes, Loach s un dels ms

radicalitzats. El Channel Four va prohibir els seus documentals A Question of Leadership, amb

els quals combat al thatcherisme, per la qual cosa al llarg de tota aquesta dcada noms pot

filmar dues pellcules. Als anys 90, amb els canvis poltics, la seva carrera es revitalitza. Ha

filmat fins ara nou pellcules ms, amb la majoria de les quals ha obtingut nombrosos premis,

consolidant la seva carrera internacional, per mantenint-se sempre fidel a l'estil que ha estat

una constant en la seva vida: la defensa dels oprimits i oprimides.

5

Context

Film amb una certa importncia en l'mbit de reconstituci histrica sobre la Guerra Civil

Espanyola. Realitzada per Ken Loach, que retornaria al seu etil militant de la seva srie

televisiva Days of Hope (1973), per centrar un nou debat sobre el moviment obrer entre forces

reformistes i revolucionaries. Terra i Llibertat intenta donar un t internacionalista i reobrir una

poltica sobre la manera d'actuar de la poltica europea en aquell moment; especialment, al

voltant de la solidaritat i les contradiccions del conflicte de Iugoslvia, heretades en molts casos

de la nostra Guerra Civil.

Es coneix com a Guerra de Iugoslvia, un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga

Iugoslvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Comprenien dos grups de successives

guerres que afectaven totes sis ex-repbliques iugoslaves.

Es caracteritzen per ser uns conflictes tnics entre els pobles de l'antiga Iugoslvia,

principalment entre els Serbis d'un costat i Croats, Bosnians o Albanesos de l'altre; per tamb

entre Bosnians i Croats a Bsnia i Macedonis i albanesos a la Repblica de Macednia.

Les guerres van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslvia reduda a la pobresa,

interrupci econmica massiva i inestabilitat persistent a travs dels territoris, on hi va haver les

pitjors batalles. Es consideren els conflictes ms sagnants a terres europees des del final de la

Segona Guerra Mundial, i tamb els primers des de la Segona Guerra Mundial en haver estat

formalment considerats com a genocidis amb una acusaci de crims de guerra per a molts dels

responsables clau. El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia va ser establert per

Nacions Unides per tal de processar aquests delictes.

Especficament l'any 1995, quan es va produir el film van ocrrer els fets de:

Massacre de Srebrenica. Mes de 8.000 Bosnians sn assassinats.

Crocia llana l'Operaci Flaix i l'Operaci Tempesta, reclamant totes les zones UNPA excepte

la zona d'Eslavnia oriental (franja entre Crocia i Srbia), on s'havia produt l'xode dels

Serbis. Acaba la guerra de Crocia.

L'OTAN llana una srie d'atacs aeris contra l'artilleria serbo-bosniana i altres objectius militars.

Es signen els Acords de Dayton a Pars. Acaba la guerra a Bsnia i Hercegovina .

7

6

Com a fet important que va influir en el seu film, tamb podem catalogar el final com a Primera

Ministra de Gran Bretanya de Margaret Thatcher, que va liderar el moviment neoliberal i

desmantellament de l'estat de benestar britnic. Loach, va ser molt crtic amb ella i per aix va

patir una fora censura. Aquest context queda perfectament explicat a les paraules d'Andreu

Mayayo, encara que les seves paraules siguin bastants polmiques:

7

Cronologia i dades histriques que el film evoca

Podem dir que el film est clarament evocat als anys de la Guerra Civil Espanyola, que va

comenar el 17 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Va ser un conflicte bllic que

va enfrontar el govern de la Segona Repblica Espanyola, que tenia el suport de les

organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser

un fet histric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil

van representar la culminaci de totes les contradiccions socials, poltiques i ideolgiques que

s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

La guerra es va iniciar amb un alament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnici de Melilla,

que l'endem es va estendre per tot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser

substitut per Jos Giral, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials,

Madrid i les capitals mediterrnies, per el fracs de la revolta va donar pas a una guerra llarga

i sagnant.

Les tropes de l'exrcit afric van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general

Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu rpid avan els va permetre contactar amb

l'exrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres

fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial, mentre els republicans

intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Arag.

El general Francisco Franco va llanar una ofensiva en el front d'Arag el maig de 1938 per

arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupaci

de Vinars el mes d'abril. La reacci republicana va ser una ofensiva sobre la lnia de l'Ebre,

que signific la campanya ms llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar

amb la derrota de l'exrcit republic i va deixar el cam lliure per a l'ocupaci franquista de

Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de

1939, tres dies desprs que el coronel Segismundo Casado lliurs Madrid.

La rereguarda republicana havia viscut situacions difcils que van afeblir la seva capacitat a

causa de les divisions entre els diferents partits poltics i forces sindicals que en molts llocs van

fer simultani l'esfor de guerra amb l'intent d'organitzar una revoluci social. La rereguarda de

la zona nacional, en canvi, va tenir una direcci poltica i militar molt ms centralitzada, que el

suport de l'Alemanya nazi i la Itlia feixista va fer ms efectiva, i una repressi que va continuar

durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana,

basca i gallega.

9

8

A ms, en aquesta pellcula apareixen diferents temes crucials, que van ser claus durant tota

la Guerra Civil Espanyola:

Primer les Brigades Internacionals. Foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra

vinguts d'arreu del mn per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil Espanyola, a favor de la

Repblica i en contra dels militars insurrectes del general Franco reforats pels rgims

totalitaris d'Alemanya i Itlia.

Les Brigades Internacionals van participar en les ms cruentes batalles de la guerra com a

unitats de xoc, fins que el 23 de setembre del 1938 es retiraren del conflicte a causa de la

pressi de la comunitat internacional a travs del Comit de No-intervenci, desprs d'haver

patit enormes baixes.

Segons estudis fets per l'Associaci americana d'amics de l'Abraham Lincoln Brigade, van

haver-hi uns 59.380 voluntaris mobilitzats entorn a l'ajuda internacional al govern de la

Repblica, procedents de 54 pasos d'arreu del mn i dels quals uns 35.252 foren combatents,

tot i que mai foren ms de 20.000 a l'hora.

A diferncia dels exrcits regulars marroquins, italians i alemanys que ajudaren Franco, els

brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sin treballadors i idealistes d'esquerra

reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra

Mundial.

L'inici de l'ajuda a la causa republicana espanyola mitjanant la tramesa de combatents fou a

Moscou el 1936, quan el Partit Comunista de la Uni Sovitica comen a captar voluntaris

disposats a combatre la revolta militar iniciada a Espanya.

Inicialment, aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la Repblica, per ms tard,

l'Octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per sufocar l'alament, van ser acceptades.

Els primers brigadistes comenaren a arribar el 14 d'Octubre de 1936, procedents sobretot de

Frana, Alemanya, Blgica i Itlia. Foren els que constituren les primeres brigades XI, XII i XIII,

dins les quals s'organitzaven en batallons que agrupaven els membres de la mateixa

nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicaci. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i

italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent

en els seus pasos.

Les primeres unitats en entrar en combat, tanmateix, es formaren amb atletes que es trobaven

a Barcelona per a participar en l'Olimpada Popular organitzada per Llus Companys. Fou, de

fet, un atleta austrac anomenat Mechter el primer brigadista mort en la lluita als carrers de

Barcelona el 19 de juliol.

10

9

Un altre tema important s la Revoluci Social Espanyola del 1936:

Va comenar desprs del cop d'estat del 18 de juliol, el qual va desencadenar la Guerra civil

espanyola, i va acabar amb la repressi dels Fets de Maig del 1937. Es basa en

l'anarcosindicalisme, l'autogesti i el collectivisme, sense apartar-se mai, si ms no

formalment, de la lleialtat a la Repblica. A molts territoris d'Espanya, els colpistes no es van

poder fer amb el control en un primer moment, en ser derrotats pel moviment obrer, que ja tenia

consignes d'iniciar la revoluci social.

Des del primer moment es van diferenciar dues corrents: un grup radical vinculat a la FAI i part

de la CNT, que entenien el fenomen com una revoluci tradicional, i el grup possibilista,

format per un altre sector de la CNT, que desitjava participar en el Front Popular i el Front

d'Esquerres.

Van nixer estructures administratives al marge de l'estat (Comit Central de Milcies

Antifeixistes de Catalunya, Comit Executiu Popular de Valncia, Comit de Guerra de

Gijn...), de les quals els Comits de Guerra i de Defensa van ser dirigides pel sector ms

radical i la resta, pels possibilistes.

Van ser enviades la columna Durruti, la Columna de Ferro i la Columna Rojo y Negro a la

defensa del front d'Arag. Per all on van passar van implantar el comunisme llibertari.

Durant aquesta etapa l'economia espanyola es va posar sota el control dels treballadors

organitzats en sindicats, i a Catalunya en el Consell d'Economia de Catalunya. En algunes

regions el diner va sser eliminat i substitut per vals i extenses rees rurals van ser

collectivitzades a Catalunya, l'Arag, Castella - la Manxa, Andalusia i el Pas Valenci. A Arag

es proclam el comunisme llibertari i es van formar 450 collectivitats rurals, la majoria en mans

de la CNT. A l'rea valenciana es van construir 253, de les quals 264 van ser dirigides per la

CNT, 69 per la UGT i 20 de forma mixta. Un dels seus principals projectes, va ser el Consell

Llevant Unificat d'Exportaci Agrcola.

Les comunes anarquistes produen ms que abans d'sser collectivitzades i les zones

alliberades treballaren sobre els principis llibertaris: les decisions eren preses a travs de

concilis de ciutadans comuns, sense cap tipus de burocrcia.

Tot i la descomposici de facto del govern, aquest intent recuperar una mica de poder amb

algunes mesures. Va crear els Batallons de Voluntaris, embri de l'Exrcit Popular de la

Repblica, i va aplicar una srie de decrets.

11

10

Un altre tema tractat, la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola:

El fenomen de la persecuci dels membres de l'Esglsia Catlica que s'emmarca en el context

histric de la Guerra Civil Espanyola, comprn a milers de persones, religiosos i laics, que

formen part del conjunt de Vctimes de la Guerra Civil Espanyola, e inclou tamb, la destrucci

de patrimoni religis artstic i documental. Entre aquestes persones, es van trobar nombrosos

religiosos membres del clergat secular, ordes, congregacions i diferents organitzacions

dependents de l'Esglsia Catlica espanyola que van sofrir actes de violncia que van culminar

en milers d'assassinats, aconseguint les dimensions d'un fenomen de persecuci a les rees de

control nominal republic majoritriament, encara que no nicament, durant els primers mesos

del conflicte armat i de la revoluci social que va tenir lloc en aquesta zona. A la zona sota

control de les forces revoltades van existir tamb episodis, en un nombre moltssim menor i en

moments puntuals, cap a religiosos.

Aquesta violncia no noms es va manifestar en contra dels drets fonamentals de milers de

persones, moltes de les quals van ser assassinades algunes, fins i tot, desprs de sofrir

tortura, sin que tamb es va exercir de manera sistemtica contra aquells bns i objectes

considerats smbols de la religiositat, danyant o destruint gran part del patrimoni arquitectnic,

artstic i documental.

La interpretaci de l'origen i motivacions generals d'aquests fets, aix com de les circumstncies

d'alguns d'ells, en particular pel que fa a la seva consideraci des de la dimensi poltica i

religiosa, per tamb sobre la seva terminologia, l'actitud de l'Esglsia i les seves

conseqncies en el desenvolupament de la guerra i la posterior repressi del rgim franquista,

sn encara objecte de forta controvrsia entre els especialistes.

Citat com a referncia en nombroses altres obres, un detallat estudi publicat en 1961 per

Antonio Montero Moreno, va identificar a un total de 6.832 vctimes religioses assassinades al

territori republic, de les quals 13 eren bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos i 283

religioses.

L'Esglsia Catlica, considerant que moltes d'aquestes vctimes ho foren com a "conseqncia

de la seva fe", les va definir com mrtirs. Aquesta denominaci de carcter religis, va ser

tamb adoptada per la propaganda del bndol revoltat i posteriorment, per la dictadura

franquista, fent-la extensiva a totes les vctimes fins a la seva causa, els qui van ser cridades

mrtirs de la Croada o mrtirs de la Guerra Civil.

12

11

L' integraci de la milcia a l'Exrcit Popular, tema dramtic al film:

Arribada la tardor de 1936, el govern de Largo Caballero, va comprendre tot i loposici

danarquistes i dunitats milicianes daltres tendncies, que la guerra que havia esdevingut amb

laixecament militar del 18 de juliol, no podia ser guanyada sense disciplina i un ordre de les

milcies, s a dir, una militaritzaci.

Les milcies que s'havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades

a voluntat de sindicats i partits poltics, principalment pels integrants de la coalici del Front

Popular. Des del comenament, s'havia assalariat tot milici amb deu pessetes mensuals, per

el Govern continuava sense tenir el control real sobre l'Exrcit, esvat desprs de l'inici de la

guerra.

Es necessitava doncs, la creaci dun exrcit popular unitari i organitzat. La constituci dun nou

exrcit era difcil, ja que la gent rebutjava la militaritzaci i la creaci de lexrcit, al qual es

considerava collectivament implicat en la sublevaci. Per el govern de Largo Caballero, va

dur aquesta militaritzaci de manera progressiva:

El 28 de Setembre de 1936, es va aprovar un decret on es donava accs als oficials de les

milcies a ser oficials dels quadres professionals de lexrcit. Amb aquest decret es configurava

el nou Exrcit Popular de la Repblica i la conseqent militaritzaci de les milcies, que foren

absorbides per l'exrcit regular republic.

La segona mesura, va ser adoptada per mitj dels decrets del 30 de Setembre i el 7 dOctubre,

que ordenaven la mobilitzaci de les lleves del 1932 a 1935. Amb aquest fet, lexrcit deixava

de ser voluntari i els reemplaaments cridats no pertanyien a les milcies, sin a lexrcit amb

una subordinaci que implicava una nova disciplina i la submissi a la Justcia Militar.

Un dels ltims passos, va ser aconseguir laspiraci del comandament nic. El 16 doctubre,

Largo Caballero, va assumir el comandament nic de lexrcit i de les milcies i expos que:

para unificar y coordinar la accin de las fuerzas que luchan en los diferentes frentes, todas

estas fuerzas deben ser unificadas y organizadas como Ejrcito Regular. Aquest fet canvi per

complet la resistncia republicana, que va passar de ser una fora de carcter poltic i voluntari,

a una Fora Armada tradicional de lExrcit Regular.

El 18 d'Octubre de 1936 es crearien les sis primeres brigades mixtes (organitzacions que

anirien substituint les columnes i les milcies). La primera fou dirigida pel coronel

comunista Enrique Lster, la segona per Jess Martnez d'Arag, la tercera per Jos Mara

Galn, la quarta per Eutiquiano Arellano, la cinquena per Fernando Sabio i la sisena per Miguel

Gallo Martnez. Tamb s'organitzarien les XI i XII Brigades Internacionals amb els combatents

voluntaris de tot el mn entrenats a Albacete. Aviat s'organitzarien ms brigades que

enquadrarien uns 80.000 homes a comenaments de novembre.

13

12

Aix arribem als dos temes claus i ms importants que tracta el film:

Primer les collectivitzacions rurals, es tractava d'un rgim de treball collectiu en el qual

s'expropiaven les terres dels aristcrates i terratinents, que s'ajuntaven amb les terres dels

collectivistes que posseen una mica de terreny. Tamb s'ajuntaven animals, eines i sobretot,

el treball, que a partir de llavors ja es faria collectivament, per torns o ben controlat pel comit

de la collectivitat. Es realitzaven assemblees peridiques per controlar el que estava fent la

collectivitat. I de cara a fora es negociava amb altres collectivitats i es fomentava l'intercanvi.

En molts llogarets i pobles es va arribar fins i tot, a abolir els diners i substituir-ho per vals

signats o segellats pels comits. Encara que algunes collectivitats van tenir problemes amb les

autoritats republicanes, unes altres, com les de Castella, Regi de Mrcia o Andalusia, van

poder funcionar amb ms o menys fortuna fins a 1939, quan les van dissoldre les tropes

franquistes.

La tnica del latifundisme en el camp espanyol, hereu del caciquisme vuitcentista, va propiciar

una mplia inquietud entre la pagesia. Les desamortitzacions del segle XIX no havien

aconseguit modificar substancialment l'estructura de la propietat del sl i el procs de reforma

agrria de la Repblica no havia satisfet les expectatives de canvi. D'aquesta manera, arran de

l'alament de sectors conservadors de l'exrcit el 18 de Juliol de 1936, es va iniciar un procs

revolucionari en el qual els camperols van expropiar als terratinents i van organitzar comunitats

autogestionades basades en la propietat collectiva dels mitjans de producci. Aquest fenomen

se li ha cridat collectivitzaci.

Treballs collectius en un poble collectivitzat.

14

13

L'altre tema essencial, els Fets de Maig del 1937,foren els enfrontaments que succeren entre

el 3 i el 7 de Maig de 1937 a Barcelona, entre les forces d'ordre pblic de la Generalitat de

Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Catal, contra milicians de

la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents

morts i ms de mil ferits. A partir d aquell moment, el govern de la Repblica es va fer crrec de

l'ordre pblic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen tamb

l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada

cop ms controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.

En un clmax de tensions entre anarcosindicalistes i comunistes, els fets siniciaren el dilluns,

dia 3, quan Rodrguez Salas, del PSUC, i comissari general dordre pblic (amb una ordre

escrita dArtemi Aiguader, de lEsquerra Republicana i conseller de linterior), intent demparar-

se de ledifici de la Telefnica de Barcelona, controlat per la CNT, acusant el comit

dextralimitaci en les seves funcions. Declarada la vaga general per la CNT, la lluita als carrers

fou intensa, especialment els dies 4 i 5, al barri vell de la ciutat i a les barriades de Sant

Andreu, Poblenou, Sants i Grcia. Hi hagu atemptats, i assassinats per ambds bndols. No

aconseguiren daturar els fets ni les crides per rdio dels principals dirigents sindicals (com

Garcia i Oliver, Mari R.Vzquez, Frederica Montseny que arrib el dia 6 a Barcelona amb

amplis poders del govern central i altres) ni la formaci dun govern provisional de la

Generalitat el dia 5 (amb Feced, Mas, Pou i Ses, substitut el dia 6 per Vidiella).

El govern central, aleshores a Valncia, es va fer crrec de lordre pblic (nomen delegat el

tinent coronel Arrondo) i de la defensa (general Pozas), i envi forces de gurdia dassalt, que

arribaren a Barcelona el dia 7; la situaci fou restablerta aquest dia sense cap triomf clar per a

ning. Hi hagu uns cinc-cents morts i ms de mil ferits. Els dirigents anarcosindicalistes havien

pogut deturar lanada a Barcelona de la vint-i-sisena divisi, defensada per la vint-i-novena

divisi (del POUM), i la generalitzaci de la lluita a tot el Principat. Tot i aix, hi hagu

enfrontaments forts en alguns indrets, com a Tarragona i a Tortosa. Els fets de Maig

significaren la prdua datribucions de la Generalitat, la crisi del govern Largo Caballero (15 de

maig) i un marginament notable del grup CNT-FAI, alhora que augmentava la influncia del

PCE i del PSUC. Els comunistes van ser responsables dels fets el POUM i van assolir la

detenci dels seus principals dirigents, acusats de mantenir contactes amb Franco, mentre

Andreu Nin era assassinat (juny del 1937) pels serveis de contraespionatge sovitics establerts

a Espanya.

15

14

Valoraci Crtica

Analitzant el film podem veure bastants moments que expliquen diferents idees claus:

Es interessant, les imatges i textos explicatius que surten al principi, dels fets mes importants

ocorreguts a la Guerra Civil Espanyola. L'esttica d'aquestes imatges fa pensar que s un

documental, enlloc d'un film de ficci, per son molt tils sobretot per gent no especialitzada.

Posteriorment, veiem el discurs d'un militant espanyol que est a Anglaterra fent mtings per

aconseguir allistaments d'obrers estrangers. A les imatges podem veure imatges de Barcelona

Revolucionaria, dirigents feixistes i les conseqncies devastadores de la guerra. Encara que

noms surten vctimes dels feixistes, s la primera mostra que aquest film s partidista i situar

als feixistes com a 'dolents i brbars'.

Quan David, el protagonista s'allista per lluitar, podem veure la seva parella com queda una

mica parada per aquesta acci inesperada i la seva cara expressa incertesa i por. s

interessant la seva conversaci amb David, ja que deixa entreveure que la situaci de

desesperana pel futur de molts treballadors europeus va facilitar aquesta solidaritat amb els

espanyols.

s destacable que el protagonista deixa entreveure que no hi ha cap organitzaci que organitzi

el viatge de combatents estrangers a Espanya. Per l'organitzaci la va protagonitzar a

Anglaterra el Partit Comunista Britnic, recolzat pel Partir Laborista Independent i la Duquessa

Katherine of Atholl4. Aix pot ser degut a un error de l'autor, o un intent de mostrar el

boicotejament que es va sofrir per part de Gran Bretanya al bndol republic.

Al minut 10 aproximadament, veiem una escena al tren amb el protagonista sense bitllet i el

vigilant, que mostra la solidaritat per part dels espanyols amb la gent que venia a lluitar contra

el feixisme. Tamb es una demostraci del control, sobretot anarquista, que estava sotms els

medis de transports pblics. Aquesta escena ha estat molt criticada per alguns historiadors,

degut a que s evident que un comunista declarat com s David, no hauria tingut tanta facilitat i

solidaritat per arribar a Barcelona, sobretot perqu els anarquistes controlaven les fronteres i

no es fiaven dels comunistes i menys si eren estrangers.

Amb l'arribada a Barcelona, es veu un desillusionament, degut a la desorganitzaci de l'exrcit

republic i les milcies, a ms de les lluites internes evidents en aquests moments. Tamb

veiem la problemtica, que quan un estranger arribava moltes vegades no s'allistava al sector

que compartia la seva ideologia, sin on primer arribava.

4 Crusells, Mag. La Guerra Civil espaola: Cine y propaganda. Ariel Cine. 2000. Barcelona. Pag. 287.

16

15

Sense desperdici, s la conversaci dels brigadistes internacionals al cami, quasi tots de

procedncia professional civil, front un exercit professional i disciplinat. Tamb es destaca que

molts d'aquests treballadors sempre han buscat sobreviure i per primer cop agafen les rendes

de les seves vides i lluiten per ser lliures. Tot el film, est ple d'escenes romntiques d'aquest

tipus.

A l'arribada al front, el primer que queda clar s la precarietat de les trinxeres al bndol milcia,

falta d'higiene i subministraments, la problemtica de la falta d'armament i l'antiguitat del poc

armament que hi ha, i les dures condicions climtiques. Molt emotiva l'escena, del discurs de

l'oficial Vidal als seus nouvinguts. S'explica la gratitud per aquests voluntaris, la solidaritat entre

POUM i CNT-FAI al front d'Arag, lluitant contra el feixisme i l' igualtat entre homes i dones a

l'hora de lluitar.

Trinxera real al Front d'Arag.

Al minut 24 aproximadament, amb la captura dels soldats i l'oficial nacionals a mans dels

poumistes, es deixa entreveure la generalitzaci dels prejudicis a mans del director. Es veu

l'exemplificaci dels soldats joves que lluiten per obligaci i por, al contrari l'oficial, es un home

experimentat i cruel que parla despectivament de la Repblica.

Interessant, l'escena quan 'Cugan' un irlands que ha lluitat amb l' IRA, ara comparteix trinxera

amb David d'origen angls, sense cap mena de problemes. s una altre mostra de solidaritat

entre pobles, que deixen a banda les seves diferencies per ajudar al poble espanyol.

A destacar les imatges dels paisatges que semblen ms que sigui un documental i el carcter

idealista i romntic dels milicians al llarg de tot el rodatge.

17

16

Posteriorment, passem a un altre camp de batalla. Els carrers d'un poble, amb poblaci civil

entre bndol i bndol. En aquests moments, quan els milicians estan en plena invasi del poble

ocupat pels nacionals, 'Cugan' es mort per una bala. Molt interessant veure com totes les morts

dels companys seran un drama pels milicians i les ploraran i sofriran. Escenes carregades

d'emotivitat i tristesa que mostren l' intenci de realitat per part de Ken Loach.

Discurs durant l'enterrament d'alguns milicians, deixa clar l'ambient del moment i que significava guanyar

o perdre la Guerra aquelles altures, una altre clara mostra de l'idealisme i romanticisme que envolta als

milicians en tota la pellcula.

Molt important es l'escena que ajusticien al cura, culpant-lo d'haver tracionat el seu silenci de

confessi i recolzat als nacionals. Encara que tamb ha estat criticada l'escena per generalitzar

i justificar la persecuci religiosa. Igualment aquesta escena, mostra la persecuci religiosa que

va existir en aquest procs i la falta dels procediments judicials en molts casos. Trobem un

desvirtuament del bndol nacional i l'esglsia, en aquest film queda clar que ells son els dolents

i salvatges, per en una guerra no hi han bons ni dolents i tothom fa barbaritats.

Segent escena la crema del simbolisme religis, que s una mostra de jerarquitzaci i

dominaci, sobretot al camp rural per part de la poblaci. Minut rere minut, dona la sensaci

que el director va escenificant d'una manera suprflua, en la majoria de casos tots els temes

ms importants que van ocrrer al bndol 'republic' al llarg de la Guerra.

Arribem a un moment clau, quan arriben a la casa del terratinent, primer es deixa veure les

desigualtats que existien, amb la casa plena de luxes i els habitants del poble lluitant per

sobreviure.

18

17

Al minut 45 aproximadament, comena el debat sobre un dels temes essencials del film, la

collectivitzaci al camp aragons. En aquests moments es veu perfectament com hi han

divisions de pensament, que mostren una escena real i amb molta frescor. A l'assemblea

participen habitants del poble i milicians. Per tamb estan els petits propietaris, que no volen

perdre les seves terres i miren amb ulls d'incertesa el successos. Tamb existeix el debat entre

militants, de les prioritats, lluitar contra el feixisme i la revoluci ms tard, o fer la revoluci

mentre s'est lluitant.

Assemblea del film.

s interessat veure l'aire d'intellectual amb vestimenta neta i parlant en angls, del comunista,

que defensa la postura de no collectivitzar, sembla ms un espia estranger que un voluntari.

En canvi, es veu els milicians cansats, bruts i armats defensant la revoluci. Aquest comunista

diferenciat dels altres milicians, posa a la taula, el tema de l'importncia de la sensaci que ha

de deixar les elits d'altres pasos per a que recolzin la Repblica. Es un tema interessant, que

es pot sintetitzar amb el camp de proves que va ser la Guerra Civil Espanyola per la II Guerra

Mundial. Tamb la por que tenien altres pasos d'ajudar a la Repblica i fer enfadar a Hitler o

que es converts aquesta Repblica en un Regim comunista.

Finalment, s'imposa la collectivitzaci dels camps de manera poc democrtica, i comencen a

sorgir escenes que mostren la pobresa i desigualtat que es vivia al camp rural espanyol.

19

18

Al minut 60 aproximadament, arribem a un altre moment clau. L' integraci de les milcies a

l'Exrcit Popular, a travs de lleis s'obligava a dissoldre aquestes milcies i integrar-se en

aquest exercit centralitzat i disciplinat, per gens revolucionari. Per moltes milcies es van

negar a aquesta integraci i van seguir lluitant, encara que se'n van tenir que enfrontar a la

marginaci de subministraments que els va fer la Repblica.

Aquesta falta d'armament i estat deficitari de les armes que tenien, es deixa veure e l'escena

que David, l'explota una escopeta quan l'estava manipulant.

Moment que explotar l'arma.

Per culpa de la ferida tornar a Barcelona, i s'adonar com a canviat les coses. Primer Blanca,

la seva companya sentimental en aquest moments l'avisa que al front l' igualtat sexual ha

desaparegut i que les dones no poden disparar, han de retornar a la cuina i costums

tradicionals. En aquest moment es perceptible una prdua de l' idealisme i romanticisme,

caracterstic del film.

Posteriorment, destacable la problemtica evident que la Guardia d'Assalt havia tornat a

Barcelona i anaven millor armats que al front. s una evidencia que la Repblica sempre va

preferir tornar a tenir el control sota els territoris revolucionaris que enfrontar-se al feixisme.

Tamb es comena a escenificar l'ambient de detencions a militants poumistes i anarquistes.

En aquest moment comena un altre tema clau del film, els Fets de Maig del 37. David s'allista

a l'Exrcit Popular, de caire Stalinista i Comunista, aix provoca que s'hagi d'enfrontar amb

antics companys de trinxera, i es una contradicci que provocar que torni al front aragons

amb els seus antics companys.

Per en aquestes escenes dels Fets de Maig, criticades per algun historiador, per ser una mica

simplistes i a vegades illgiques, veiem la gran discussi d'aquets fets. Aquest conflicte va

20

19

comportar la prdua de bales, armes i vides essencials per al front. Aquestes accions es van

esdevenir per als carrers de Barcelona i es van enfrontar amb la quotidianitat de la poblaci en

molts casos. Va ser un acte de recuperaci dels carrers per part de la Generalitat, la Repblica

i els comunistes, que posteriorment illegalitzaren i perseguiren als poumistes i anarquistes.

Perfectament exemplificat amb la dona que discuteix amb els dos bndols.

David, desencantat amb els successos devastadors ocorreguts a Barcelona, i amb el seu Partit

Comunista, retorna al front i es rebut amb molta illusi. Progressivament, es deixa entreveure

la marginaci soferta per la seva milcia que no s'ha integrat a l'Exrcit Popular i perden una

posici guanyada amb molt d'esfor.

Finalment, com a escena crucial posterior aquests fets, es quan arriba l'Exrcit Popular a la

milcia i ordena la seva dissoluci i detenci dels seus oficials per collaborar amb els feixistes.

Un acusaci falsa, aprofitada per els comunistes per esclafar a el POUM i CNT-FAI, que les

seves actuacions tenien neguits a Stalin. Es un seqncia d'imatges molt cruel, dramtica i

plena d'emotivitat.

Moment detenci d'oficials i dissoluci de la milcia.

El film acaba amb l'enterrament del protagonista i el retornament amb la finalitzaci dels

flashbacks. La seva neboda deixa veure un neguit d'esperana amb el seu posicionament i

David amb la seva carta, vol creure que s'ha perdut una bona oportunitat, per l' utopia encara

s possible.

21

20

Conclusions

Desprs d'analitzar Terra i Llibertat, podem desenvolupar algunes idees essencials:

Interessant que els actors tinguin diverses procedncies, era una demanda expressa del

director, per donar-li una realitat evident al film. Tamb la voluntat de respecte i solidaritat entre

pobles, amb l'escenificaci de parlar en angls, castell i catal. Es representa perfectament

els escenaris naturals d'Arag, Castell i Barcelona; Loach capta perfectament l'ambient bllic

d'aquell moment.

Hi ha una carrega d'emotivitat en moltes escenes impressionant, totes les morts es pateixen i

totes les alegries es viuen, aquest fet dona molta frescor. Per, hi ha un excessiu romanticisme

i idealisme en molts actors, que sembla evident lla falta d'objectivitat en moltes seqncies.

Queda clar que Ken Loach, s simpatitzant del Partir Obrer d'Unificaci Marxista.

Treballa molt b, tenint en compte que s un film i t un limitaci de temps i de recursos

important, el debat entre milicians que volien fer la revoluci i la guerra alhora (POUM i CNT-

FAI), i els que volien fer la guerra i desprs la revoluci (Partit Comunista). Per, tamb s cert

que per una persona no especialitzada en aquest tema, a vegades costa seguir el fil de la

pellcula.

S'ha de destacar el carcter del director en moltes escenes, que fa de jutge i representa qui son

els bons (poumistes i anarquistes), i qui son els dolents (nacionals i comunistes). En una guerra

s molt difcil diferenciar bons i dolents, aix resta credibilitat al film.

Molts crtics han mencionat que Terra i Llibertat, est basada en el llibre de George Orwell,

Homenatge a Catalunya. Desprs de llegir el llibre i veure aquesta pellcula, em sembla

evident que la segona est influenciada pel primer, per l' historiador Mag Crusells nega

aquesta evidencia:

Aquest autor, tamb destaca que el POUM, va ser catalogat de Trotskista, encara que Leon

Trotski va criticar molt aquest partit.

Veien aquest film, sembla que els anarquistes i poumistes van ser vctimes d'una traci

comunista, per s cert que quant els anarquistes controlaven Barcelona i la frontera,

dificultaven l'activitat al govern i als comunistes, perqu no sospitaven d'ells.

Hi han moltes escenes que tracten molt poc temes dramtics i importants com els Fets de Maig

i la persecuci religiosa, per s'ha d'entendre que s una pellcula de ficci i com he dit abans,

el director pateix limitacions importants.

5 Crusells, Mag. La Guerra Civil espaola: Cine y propaganda. Ariel Cine. 2000. Barcelona. Pag. 286.

22

21

L'escena clau d'aquesta pellcula, s l'assemblea del poble recentment 'alliberat', i el debat i

tensions existents en l' imposici de les collectivitzacions. Personalment, penso que el director

treballa bastant b aquest tema i l'escena esta carregada d'una realitat i vitalitat imponent. Es

deixa clar, les grans divisions existents tant en la poblaci camperola com en les milcies, per

aix s interessant d'aquest procs, l'ebullici d'ideologies i els debats politics.

Aquest film dona una visi molt diferent de les pellcules blliques que estem acostumats a

veure milers de soldats morint. Ken Loach, fa que cada personatge provoqui un sentiment i que

finalment, cada ferit es pateix i cada mort es plora.

23

22

Bibliografia

- Crusells, Mag. La Guerra Civil espaola: Cine y propaganda. Ariel Cine. 2000.

Barcelona.

- Crusells, Mag. Cine y Guerra Civil espaola : imgenes para la memoria. Madrid :

Ediciones JC, 2006.

- J. M. Caparrs Lera, Mag Crusells y Ricard Mamblona.100 documentales para

explicar historia. Madrid : Alianza, cop. 2010.

24

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)