Les inundacions del 1962 van provocar més de 800 víctimes mortals al Vallès. La meteorologia serveix per salvar vides i béns, i fer la vida més senzilla. Per sort, a Catalunya i a una bona part del món, la qualitat del pronòstic i la difusió a la societat són molt bones, cosa que ha fet disminuir molt les víctimes mortals i les pèrdues econòmiques lligades als desastres naturals. No passa el mateix a Àfrica, a Amèrica Llatina o a moltes zones d’Àsia.

La IABM –l’Associació Internacional de Meteoròlegs als Mitjans de Comunicació– treballa en aquestes zones del món on encara cal millorar les xarxes d’observadors de meteorologia, la capacitat de pronosticar i, sobretot, la feina d’informar la població.

Fer menys vulnerable la vida de tantes persones d’Àfrica, d’Àsia i d’Amèrica depèn encara de millorar molt la qualitat de la meteorologia a la qual poden tenir accés. És per això que la IABM organitza cursos de formació, promou l’associacionisme i dóna veu als fòrums internacionals.

Tomàs Molina

DE GRAN VULL SER…

H

OME DEL TEMPS!

TOMÀS MOLINA

Carles Sala i VilaIl·lustracions de Subi

Els meteoròlegs són científics especialitzats en l’atmosfera i en tot allò que hi passa. Són uns experts en núvols, en vents, en pluja, en neu... I la seva missió principal és preveure els canvis que encara han d’arribar.

Podríem dir que són uns endevins que, en comptes de bola de vidre, fan servir termòmetres, baròmetres, panells... i, fins i tot, satèl·lits al voltant de la Terra!

Què són els meteoròlegs?

Doncs bé, encara que a més d’un li costi de creure, quan era un vailet, els núvols, els trons i les pedregades m’amoïnaven més aviat poc… Mai no havia pensat que algun dia seria l’home del temps. Jo el que volia era ser inventor! Fins i tot vaig arribar a dissenyar alguna de les idees que em rondaven pel cap, com la fantàstica butaca voladora, un aparell que m’havia de permetre anar d’un lloc a l’altre d’una volada!

De petit volia ser... inventor!

Un bon dia, mentre encara estudiava a la Universitat de Física, em vaig assabentar que a TV3 feien unes proves per trobar un home del temps. Com que una de les matèries que m’ensenyaven a la Universitat era la meteorologia, vaig decidir presentar-m’hi. Entre el teatre i el grup Julivert estava prou acostumat a parlar en públic; per això, posar-me davant de la càmera no em va costar gens ni mica! I em van triar a mi!

...i de la Universitat a TV3!

Tot i haver esdevingut home del temps, en cap moment no vaig deixar d’estudiar. Ni de bon tros! I és que tant la ciència en general com, sobretot, la meteorologia no han deixat d’evolucionar des del mateix instant en què van néixer. De fet, encara ara aprenc coses cada dia, anant a congressos, parlant amb els companys, llegint llibres... I no només aprenc, sinó que també intento ensenyar el que sé fent documentals, presentant programes de televisió o, des de fa uns quants anys, fent de professor a la Universitat.

De meteorologia, mai no se’n sap prou

Que en Tomàs Molina és meteoròleg ho sap gairebé tothom. El que no sap gaire gent és com s’ho va fer

aquest badaloní amb vocació de mestre per convertir-se en l’home del temps de TV3: el va ajudar la seva afició al teatre?, o haver fet sortir el sol centenars de vegades

cantant el “Sol, solet”?, o haver inventat una butaca voladora? Qui sap... Que ens ho expliqui ell mateix!

97

88

41

52

32

13

1

INTERNATIONAL ASSOCIATIONOF BROADCAST METEOROLOGY