tic-tac · declaració dels drets dels infants la declaració dels drets dels infants va ser...
TRANSCRIPT
1Els valors de la pel·lícula Ti c - Ta c explica una història on al pro t a g o n i s t a ,
H è c t o r, se li planteja un conflicte que ha de re s o l-
d re. Lluny d’heroïcitats individuals, a Ti c - Ta c la solu-
ció del problema és el fruit de l’esforç d’un equip,
de tres infants que treballen per assolir un objectiu.
Sense rivalitats, discussions o violència, i gràcies al
diàleg, l’enteniment i la unió de les seves idees,
aconsegueixen que Hèctor re t robi els seus pare s .
També és destacable la re p resentació que es fa del
personatge de Bibu, el nen que va amb cadira de
rodes. Les seves limitacions físiques no són cap
obstacle per a la seva integració al grup ni per
investigar i esbrinar les pistes que han de port a r
Hèctor a assolir la seva fita.
Per últim es fa una ferma reivindicació de la fanta-
sia i el joc com a eina de coneixement i resolució de
conflictes; és a través de la imaginació que els
infants van superant les proves necessàries per
poder aturar el temps i que Hèctor re t o rni al tren.
Quins drets es treballen? Declaració dels Drets dels Infants
La Declaració dels Drets dels Infants va ser adopta-
da per l’Assemblea General de les Nacions Unides
el 20 de novembre de 1959. El text recull un
p reàmbul que estableix les consideracions prèvies
en relació als infants i deu principis que pro c l a m e n
els seus drets. El 1989 les Nacions Unides van
a p rovar la Convenció sobre els Drets dels Infants,
que re f e rma els principis de la Declaració i re c u l l
els articles que disposen de quina manera es poden
i s’han de protegir els drets de tots els infants.
Aquest text és de caràcter vinculant per als estats
que l’han signat.
El treball en equip L’Hèctor no és un heroi arquetípic, motor i agent del
desenvolupament de les accions. Ell té un altre ro l
molt més assequible i a l’abast de tots i totes les
que busquin respostes a preguntes tan ambicioses
com la seva. No és un heroi sol i autosuficient.
Aconsegueix el seu propòsit amb la col·laboració
d’Olívia i Bibu, en els quals de seguida ha dipositat
la seva confiança i el seu afecte, en justa corre s-
pondència al seu acolliment. Les relacions entre els
Tic-TacRosa Vergés
GUIA DIDÀCTICA -CICLE SUPERIOR
Material el·laborat per:
Principi 5
L’infant impedit físicament o mentalment, o que
pateixi algun impediment social, ha de re b re el
tractament, l’educació i les atencions que re c l a m a
la seva particular situació.
A rticle 2:
Els estats han de garantir els drets d’aquesta
Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran
de pre n d re les mesures que calguin per p ro t e g i rels infants de tota classe de d i s c r i m i n a c i ó.
A rticle 31:
L’infant té d ret a l’esbarjo, al joc i a participar en
activitats artístiques i culturals.
A rticle 32:
És obligació de l’estat p rotegir l’infant contra l’a-
compliment de qualsevol treball nociu per a la
seva salut, educació o desenvolupament; fixar i
re g l a m e n t a r-ne les condicions.
1Els valors de la pel·lícula Ti c - Ta c explica una història on al pro t a g o n i s t a ,
H è c t o r, se li planteja un conflicte que ha de re s o l-
d re. Lluny d’heroïcitats individuals, a Ti c - Ta c la solu-
ció del problema és el fruit de l’esforç d’un equip,
de tres infants que treballen per assolir un objectiu.
Sense rivalitats, discussions o violència, i gràcies al
diàleg, l’enteniment i la unió de les seves idees,
aconsegueixen que Hèctor re t robi els seus pare s .
També és destacable la re p resentació que es fa del
personatge de Bibu, el nen que va amb cadira de
rodes. Les seves limitacions físiques no són cap
obstacle per a la seva integració al grup ni per
investigar i esbrinar les pistes que han de port a r
Hèctor a assolir la seva fita.
Per últim es fa una ferma reivindicació de la fanta-
sia i el joc com a eina de coneixement i resolució de
conflictes; és a través de la imaginació que els
infants van superant les proves necessàries per
poder aturar el temps i que Hèctor re t o rni al tren.
Quins drets es treballen? Declaració dels Drets dels Infants
La Declaració dels Drets dels Infants va ser adopta-
da per l’Assemblea General de les Nacions Unides
el 20 de novembre de 1959. El text recull un
p reàmbul que estableix les consideracions prèvies
en relació als infants i deu principis que pro c l a m e n
els seus drets. El 1989 les Nacions Unides van
a p rovar la Convenció sobre els Drets dels Infants,
que re f e rma els principis de la Declaració i re c u l l
els articles que disposen de quina manera es poden
i s’han de protegir els drets de tots els infants.
Aquest text és de caràcter vinculant per als estats
que l’han signat.
El treball en equip L’Hèctor no és un heroi arquetípic, motor i agent del
desenvolupament de les accions. Ell té un altre ro l
molt més assequible i a l’abast de tots i totes les
que busquin respostes a preguntes tan ambicioses
com la seva. No és un heroi sol i autosuficient.
Aconsegueix el seu propòsit amb la col·laboració
d’Olívia i Bibu, en els quals de seguida ha dipositat
la seva confiança i el seu afecte, en justa corre s-
pondència al seu acolliment. Les relacions entre els
Tic-TacRosa Vergés
GUIA DIDÀCTICA -CICLE SUPERIOR
Material el·laborat per:
Principi 5
L’infant impedit físicament o mentalment, o que
pateixi algun impediment social, ha de re b re el
tractament, l’educació i les atencions que re c l a m a
la seva particular situació.
A rticle 2:
Els estats han de garantir els drets d’aquesta
Convenció a tot infant, sense excepció; i hauran
de pre n d re les mesures que calguin per p ro t e g i rels infants de tota classe de d i s c r i m i n a c i ó.
A rticle 31:
L’infant té d ret a l’esbarjo, al joc i a participar en
activitats artístiques i culturals.
A rticle 32:
És obligació de l’estat p rotegir l’infant contra l’a-
compliment de qualsevol treball nociu per a la
seva salut, educació o desenvolupament; fixar i
re g l a m e n t a r-ne les condicions.
2
personatges estan definides en termes d’atracció i
simpatia, lluny de les competitivitats, dels recels o
de les ambicions egòlatres. En el grup tothom té el
seu protagonisme i el seu espai per aportar les prò-
pies contribucions de cara a re s o l d re el cas del
temps aturat. No hi ha ningú que assumeixi el
paper de comparsa.
Però més enllà d’aquest grup principal, la re s o l u c i ó
del conflicte d’Hèctor és fruit dels esforços de tots
els personatges de la pel·lícula. Sense la cooperació
del Sol i de la Lluna hauria estat impossible aturar el
temps: d’una banda són els responsables de fer l’e-
clipsi solar, i, de l’altra, comuniquen als difere n t s
animals, insectes, etc., que el dia següent el sol no
s o rtirà. I a la vegada són aquests éssers els qui avi-
sen a la resta d’habitants del planeta de la notícia.
Es crea un engranatge en què tots els elements són
indispensables i d’igual importància per afavorir el
feliç desenllaç pel protagonista.
Paral·lelament a la reivindicació del treball en equip,
a Ti c - Ta c també s’emfasitza en el diàleg com a via
per re s o l d re conflictes. Tot i que hi ha personatges
que no estan d’acord amb la mesura d’aturar el
temps, és a través del diàleg i de les paraules que
es crea un consens, mai mitjançant la imposició de
la força. Per exemple, quan el llamp i el sol es bara-
llen per anul·lar la tempesta, és la Lluna qui els
renya i qui els diu que s’ha d’arribar a un pacte.
Un model d’integració positiuQuan Hèctor s’adona que el tren on viatgen els seus
p a res ha marxat, ràpidament veu que no es tro b a
sol: a l’estació hi viu una família molt singular. El
cap de l’estació i els seus dos fills, l’Olívia i en Bibu,
acullen el petit Hèctor a casa seva afectuosament.
En Bibu, el germà gran, va amb cadira de ro d e s .
Aquest fet no suposa per al personatge cap impedi-
ment per establir una relació amb l’Hèctor i ràpida-
ment es fan amics i s’ajuden mútuament. La dire c-
tora no re p resenta cap abisme entre aquest perso-
natge i la resta a causa de la seva incapacitat; Bibu
és un més del grup i desenvolupa les seves accions
sense cap limitació juntament amb els seus com-
panys. Aquest tret del personatge no es posa en el
c e n t re de la seva descripció; no se’n fa cap incís ni
se’n subratllen les parts més negatives. Aquest trac-
tament re p resenta un model d’integració molt posi-
tiu: a ulls del públic, la limitació d’en Bibu és un tre t
més de la seva caracterització i això afavoreix una
naturalització de la seva incapacitat.
La reivindicació de la imaginacióEls tres infants han d’aturar el temps, per tal que
Hèctor pugui tornar al tren on viatgen els seus
p a res. Per fer això, el Sol i la Lluna proposen fer un
eclipsi solar, però això sí: no volen enganyar ningú,
per això s’haurà d’avisar tots els rellotges que con-
t rolen el temps del món. Són el rellotge de la terr a ,
que fa bategar el cel, la sorra i el mar; el rellotge de
la natura, que dóna hora als boscos, les flors i els
animals; el rellotge de la casa, que marca les hore s
d ’ e s m o rz a r, dinar i sopar, i el rellotge dels pobles,
que anuncia casaments, naixements o morts. Els
t res infants són els encarregats de trobar aquests
rellotges, però com ho faran des de l’estació de tre n
i amb tant poc temps? La resposta a l’enigma és
ben a prop: amb la utilització de la seva imaginació i
amb l’ajuda de la seva creativitat trobaran tots els
rellotges al magatzem de la casa. És a través del joc
i de la fantasia com els personatges van desxifrant
les pistes que el Sol i la Lluna els han donat, i,
volant amb la seva imaginació, poden veure com
ballen les mosques, els ratolins i les estrelles de
m a r. Només amb aquestes eines aconsegueixen
re t robar el tren dels pares de l’Hèctor.
La imaginació també es planteja com una via d’a-
p renentatge: en Bibu no ha vist mai el mar, però en
té una idea clara ja que se l’imagina tot parant l’ore-
lla al seu cargol de mar, i escoltant el soroll de les
onades i dels ocells de les platges.
Per parlar-ne a l’aula
• Llegiu l’article 32 de la Declaració dels Drets dels
Infants. Relacioneu aquest article amb la part de
la pel·lícula en què apareix la bruixa. Heu vist
algun documental o heu llegit alguna notícia re l a-
cionada amb infants obligats a tre b a l l a r ?
Comenteu-la amb la resta de la classe. Creieu que
és positiu que els infants treballin en comptes d’a-
nar a escola o jugar? Per què?
• Bibu va amb una cadira de rodes i no té cap pro-
blema per moure ’s tant a dins com a fora de la
c a s a .
Tic-Tac
3
• Penseu en el forn on aneu a comprar el pa, el
s u p e rm e rcat, el mercat, la farmàcia, el cinema o
a l t res establiments on aneu habitualment. Cre i e u
que les portes d’aquests establiments perm e t e n
que un infant en cadira de rodes hi pugui acce-
dir? Poseu un exemple afirmatiu i un de negatiu i
expliqueu per què es pot o no es pot entrar.
Tingueu en compte l’amplada de les portes i si
l’accés té moltes escales o té rampa. Què opineu
s o b re l’existència d’establiments on no puguin
accedir els infants en cadira de ro d e s ?
• Llegiu l’article 2 de la Declaració els Drets dels
Infants. Creieu que a la vostra vida quotidiana es
discrimina cap infant? Per què? Coneixeu situa-
cions en què s’hagi discriminat un infant per
raons de sexe, raça, religió, llengua, opinió, origen
nacional o social, o per una altra situació? Escriviu
un text on expliqueu la vostra resposta i arg u m e n-
teu si esteu d’acord o no amb aquesta discrimina-
ció.
• Heu vist alguna pel·lícula, obra de teatre o llegit
algun llibre en què es vulneri l’article 2 de la
Declaració els Drets dels Infants? Expliqueu-la i
recalqueu els motius de la discriminació.
Proposta d’activitats
• L’Hèctor aconsegueix els seus somnis amb l’ajut i
la participació dels seus nous amics, Bibu i Olívia.
Tots tres formen un equip i cadascú hi col·labora
a p o rtant allò que sap perquè tots tres en tre g u i n
p rofit. Plantegeu un problema i formeu equips de
t res en què cadascú hi aporti alguna solució.
M i reu d’apro f i t a r-les totes a l’hora de re s o l d re el
p roblema.
• Per aconseguir el seu objectiu, els pro t a g o n i s t e s
han d’aturar el temps. Hi ha animals que no estan
d ’ a c o rd amb aquesta mesura però a través del
diàleg acaben posant-se d’acord.
– Expliqueu alguna situació que hagueu viscut
amb els companys i companyes de classe, amb
la família, etc., en què davant d’un conflicte i a
través de les paraules hagueu arribat a una
solució.
– Agafeu un diari i llegiu-ne les notícies.
Seleccioneu-ne una en què hi hagi un conflicte i
que la via de re s o l d re’l no sigui el diàleg.
i. Quina manera tenen els protagonistes de la
notícia de solucionar el seu pro b l e m a ?
ii. C reieu que aquesta solució els portarà a un
desenllaç positiu per a les dues bandes?
Per què?
iii. Quina solució plantejaríeu vosaltres per
re s o l d re el conflicte?
Tic-Tac
SinopsiL’ H è c t o r, un nen de set anys, té
un objectiu a assolir: vol conèixer
l ’ e t e rnitat, però sembla que
ningú no li fa cas. Aquest és el
regal que demana als Reis Mags
quan s’atura en una estació de
t ren, de camí cap a França, per
e n t regar la carta a un patge que
hi ha a l’andana. Des d’aquest
i n d ret, l’estació de tren, iniciarà
una fantàstica aventura, en com-
panyia d’una singular família, per
a rribar a compre n d re el significat
del pas del temps tot intro d u i n t -
se en la màgia dels rellotges.
• Sabies que, fins que compliu 18 anys, els infants
d ’ a rreu del món teniu uns drets especials que
estan recollits a la Declaració de Drets dels
Infants? Per exemple, sabies que el temps d’es-
barjo i de joc és un dret que teniu tots els nens i
n e n e s ?
A partir de l’explicació que us han fet abans de la
pel·lícula, i del que heu vist, quins altres dre t s
c reieu que ens ensenya Ti c - Ta c?
• Imagina que en Bibu va a la teva escola. Elabora
una llista de totes aquelles zones (vore res, boques
de metro, entrades a botigues, amplada dels
c a rrers, etc.) del teu barri o de la zona propera a
l’escola que no estan adaptades. Compara la llista
amb la dels teus companys i companyes. Cre i e u
que en Bibu es podria moure per tot arreu?
Tic-Tac
Direcció: Rosa Vergés
Guió: Rosa Vergés, Edmon Poch
Música: José Manuel Pagan
Fotografia: Tomàs Pladevall
Coreografia: Marta Almirall
Producció: Espanya, 1996
Interpretació: Sergi Ruiz, Martí Milla, Laia Solís, Companyia de Dansa i Teatre Roseland
Musical
Versió: original catalana
Durada: 85 minuts
PROGRAMA DE MÀ - CICLE SUPERIOR
Material el·laborat per:
• El pare de l’Hèctor és un gran aficionat als mots encreuats. Ajuda’l a començar aquest donant-li algunes de les
respostes que estan relacionades amb la pel·lícula.
Tic-Tac
1 2 3 4 5 6 7 8 9
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
V E RTICALS:
3 (quarta paraula). Personatge de Ti c -Ta c, astre diürn. 4 (primera paraula).M a rca les hores. 9 (primera paraula).Tr a n s p o rt que agafa l’Hèctor per anarde vacances. (Segona paraula). El per-sonatge més elèctric de Ti c - Ta c
H O R I T Z O N TALS:
1 (primera paraula). És un lloc on nopassa el temps, no hi ha ni abans nidesprés. 4 (segona paraula). L’ a s t ren o c t u rn de Ti c - Ta c. 6 (primera parau-la). El seu rellotge dóna l’hora als bos-cos, les flors i els animals. 8 (Primeraparaula). A cada minut n’hi ha seixan-ta. 10 (primera paraula). El sol i laLluna en faran un per parar el temps.