tema 4.3 val

4.3 - DIFICULTATS DE DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE ASSOCIADES A LA DISCAPACITAT MOTORA

Dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupament.Tema 4.3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ. 2. PARÀLISI CEREBRAL.3. ESPINA BÍFIDA.4. MIOPATÍES O DISTRÒFIES MUSCULARS.

INTRODUCCIÓ 1

Discapacitat motora és el conjunt de deficiències o alteracions orgàniques que afecten al funcionament de l'aparell motor trobant-se compromès el sistema ossi, les articulacions, els nervis i/o músculs.

Paper que compleix l'acció i el moviment en el desenvolupament del xiquet: influeixen en el desenvolupament del xiquet respecte al coneixement del seu propi cos, del món dels objectes, de l'espai, del temps i de la causalitat, factors que influeixen en l'estructuració afectiva, en la cognitiva i en la interacció social.

INTRODUCCIÓ 2

La discapacitat motora està dins d’un grup més ampli: el de la discapacitat física.

La discapacitat física també inclou discapacitats per infermetat (per exemple, l’asma o l'epilèpsia) i discapacitats per plurideficiències.

cerebral (per exemple, paràlisi cerebral)

Origen espinal (espina bífida) muscular (distròfia muscular)

Altres d’origen osteoarticular

DISCAPACITAT FÍSICA

DISCAPACITAT MOTORA

PER INFERMETAT

PER PLURIDEFICIÈNCIES

INTRODUCCIÓ 3

PARÀLISI CEREBRAL – CONCEPTE És un trastorn persistent, però no invariable, de la

postura i del moviment a causa d’una lesió no evolutiva de l’encèfal abans que el seu creixement i desenvolupament es completen. Es tracta d'una alteració del moviment i de la postura. L'origen és una lesió en l’encèfal permanent que s'instaura

abans dels 3 anys d'edat (5 anys segons altres autors). És a dir, es deu a una deficient maduració del SNC.

Consisteix en un trastorn motor complex que pot presentar o no altres trastorns associats i que es caracteritza per disminucions o augments del to muscular, disfuncions en l'equilibri i en la postura, i alteracions de la precisió i coordinació dels moviments.

No és una paralització del cervell. És una lesió encefàlica esdevinguda durant la constitució, maduració i organització del SNC que deixa seqüeles en el sistema neurològic.

La PC no és una infermetat, no és contagiosa i no és progressiva.

PARÀLISI CEREBRAL – CAUSES 1

Les causes són molt variades i amb gran interacció. No es pot parlar d’una única causa.

Hereditàries: Infermetats metabòliques congènites (galactosèmia,

fenilcetonúria). Prenatals:

Infermetats contretes per la mare (rubèola, xarampió, sífilis, herpes, toxoplasmosis, etc.).

Accidents patits per la mare durant l’embaràs que afecten al fetus.

Teratògens.

PARÀLISI CEREBRAL – CAUSES 2

Perinatals: Parts (prematur, hipermadur, patiment fetal per parts

excessivament llargs). Falta d'oxigen en el part (anòxia o hipòxia). Traumatismes per l’ús inadequat de fòrceps.

Postnatals: Traumatismes en el crani. Infeccions (meningitis, encefalitis). Accidents vasculars (embòlies, trombosis,

hemorràgies). Deshidratacions. Substàncies tòxiques (medicaments, anhídrid carbònic).

PARÀLISI CEREBRAL – CLASSIFICACIÓ 1

Segons el tipus. Segons la topografia. Segons el grau. Segons el to.


Espàstica: (70% dels casos) La lesió es localitza en el sistema piramidal i afecta

als centres motors produint una hipertonia (augment del to muscular) tant en repòs com reforçant moviments deguts a l'esforç o a l'emoció.

El moviment voluntari dels músculs és rígid i és interferit per espasmes.

Els moviments són lents i explosius. En les cames predomina l'extensió i l’abducció, el

peu equí i les cames entrecreuades. En els braços queden afectats els músculs flexors

(polze pegat al palmell de la mà, dits flexionats i colze semiflexionat.

La hipertonia afecta als músculs de la cara pel que el llenguatge sol ser disàrtric.

Segons el tipus


Atetòsica o atetoide: (10 % dels casos) La lesió es localitza en el feix extrapiramidal i en els ganglis

basals. Els moviments són involuntaris i lents (cessen en estat de repòs

i s'incrementen a l'augmentar la tensió emocional). Depenent de la gravetat els moviments afecten als dits, canell,

cap i tronc. Les extremitats inferiors solen estar menys afectades que les

superiors. Solen trobar-se afectats els músculs de la llengua, de la

masticació i de la respiració. Els moviments involuntaris de la llengua i les ganyotes de la

cara afecten a la correcta articulació dels fonemes. Atetosis: continuïtat de moviments lents amb postures tortes i

alternants que es produeix generalment en mans i peus. Requereix logopèdia / AL.

Segons el tipus


Atàxica: (8 % dels casos) La lesió es localitza en el cerebel. Carència de coordinació muscular al realitzar

moviments voluntaris, el que dóna lloc a una inestabilitat en la marxa, amb un pobre equilibri a causa de la dificultat que presenten en el control del cap i del tronc.

Problemes de coordinació viso manual. La parla presenta nombroses interrupcions

variant en intensitat i la veu tendeix a ser baixa i monòtona.

L'articulació dels fonemes és lenta i imprecisa presentant disrítmia.

Segons el tipus


Mixta: (10% dels casos) Combina els tipus anteriors (el xiquet afectat de

paràlisi espàstica pot presentar moviments atetoides i xiquets afectats d’atetosis patir espasticitat).

Són casos difícils d’enquadrar. Afegeix rigidesa i tremolors:

Marcada hipertonia que pot arribar a impedir qualsevol moviment.

Moviments ràpids, breus, oscil·lants i rítmics.

Segons el tipus


Monoplegia: afecta solament a una extremitat (braç o cama).

Hemiplegia: afecta a la meitat lateral del cos, braços i cames del mateix costat.

Paraplegia: l'alteració motora afecta solament a les cames.

Quadriplegia o tetraplegia: la lesió afecta al moviment de les quatre extremitats.

Diplegia: les extremitats inferiors estan més afectades que les superiors.

Triplegia: Quan un braç aquesta menys afectat que els altres tres membres.

Segons la topografia (en el cas de la espàstica)


Lleu: La motricitat fina es troba més afectada que la gruixuda. El xiquet pot caminar i parlar (moviments són lents i

maldestres). Són freqüents els problemes d'articulació.

Moderat: Estan afectades la motricitat fina i la gruixuda. Per al desplaçament es requereixen andadors o cadira de

rodes. Problemes en l'articulació: parla imprecisa i poc intel·ligible.

Sever: L'afectació de la mobilitat és quasi total. No pot usar les mans ni caminar i la parla està molt afectada. Depèn totalment d'altra persona.

Segons el grau d’afectació


Isotònics: El to muscular és normal.

Hipertònics: El to muscular es troba augmentat por damunt de

lo normal. Hipotònics:

El to muscular està disminuït. Variable:

L’estat del to muscular es mostra poc consistent.

Segons el to muscular en repòs

PARÀLISI CEREBRAL – DIFICULTATS DEL DESENVOLUPAMENT 1

Els trastorns de desenvolupament associats a la PC no està clar a què es deuen; si al dany cerebral o a la falta d'una bona atenció primerenca.

L'atenció primerenca juga un paper rellevant en el desenvolupament: la plasticitat del cervell permet que les zones no

danyades puguen fer-se càrrec de part de les funcions de les àrees lesionades.

El quadre clínic no és estable sinó que canvia a mesura que el cervell madura.


Els trastorns del desenvolupament associats a la PC són:

1. Convulsions o Crisis epilèptiques. 2. Alteracions sensorials. 3. Retard intel·lectual. 4. Dèficit d’atenció. 5. Alteracions en el llenguatge i la parla. 6. Alteracions psicològiques. 7. Altres problemes associats.


Convulsions i crisis epilèptiques: La convulsions tonicoclòniques fan que cride i es pot perdre

la consciència, presentant sacsejades de la cames i braços, moviments convulsius i pèrdua del control de la bufeta.

La convulsió parcial simple té símptomes localitzats (sacsejades musculars i formigueig).

La convulsió parcial complexa comporta al·lucinar, trontollar, presentar moviments automàtics així com un estat mental confús.

Les crisis no solen ser tan freqüents com per a afectar al procés d'ensenyament - aprenentatge però sí poden generar problemes en la integració.

Les convulsions poden tenir una repercussió a nivell emocional i en l'autoestima, així com en la integració social.


Anomalies sensorials: Trastorns auditius (sobretot per a paràlisi atetoide): pèrdua

d'audició per a sons aguts (/s/, /z/,…). Els ometen, substitueixen o distorsionen. Els propis moviments del cos dificulten l'audició al no aconseguir orientar cap i cos cap a l'origen del so.

Trastorns visuals. Si el to del múscul ocular està afectat hi ha pèrdues en l'agudesa visual i en el camp visual, nistagme...

Trastorns perceptiu motrius. No interpreta bé la informació procedent del seu cos i del seu entorn. Així hi ha problemes de lateralitat, esquema corporal, orientació espacial, discriminació visual, figura - fons, domini de l'espai, complementació de figures, escriptura i dibuix (tot açò afecta a la lecto-escriptura)

Trastorns de l'olfacte, de les sensacions tàctils, quinestèsiques i propioceptives.


Retard intel·lectual: El retard intel·lectual es deu a la prematuritat del dany

en el cervell i a les limitacions que la paràlisi imposa al subjecte a l'hora d'explorar l'entorn i aprendre per si mateix.

Tenen experiències sensoriomotores molt limitades. Això impedeix el desenvolupament de la intel·ligència sensoriomotora.

Els problemes de llenguatge i parla frenen la construcció del coneixement, el desenvolupament del pensament i el domini de la lecto-escriptura.

1/3 dels xiquets afectats de paràlisi cerebral té un retard mental lleu, 1/3 moderat o greu i la resta és normal.


Dèficit d'atenció: L'atenció està molt afectada. Està molt dispersa i amb reaccions exagerades

davant estímuls irrellevants. El dèficit atencional té greus repercussions

sobre l'aprenentatge. Els programes d'entrenament per al

desenvolupament de l'atenció i de la concentració han d'iniciar-se des de l'etapa d'educació infantil i seguir aplicant-se durant l'ensenyament primari.


Alteracions en el llenguatge i en la parla: A l'estar afectats els moviment dels òrgans

d'articulació, la parla pot ser inintel·ligible. Es produeixen pauses respiratòries estranyes,

modificacions en l'expressió i en l'articulació de paraules, també sorgeixen apràxies i disàrtries.

Quan la parla està molt afectada es deuen utilitzar altres sistemes de comunicació com el llenguatge Bliss i taulers de comunicació.

Que la parla estiga afectada no implica que el llenguatge també ho estiga.

Les dificultats de comunicació van a dificultar el procés d'ensenyament aprenentatge.


Alteracions psicològiques: Problemes en el desenvolupament social i de la personalitat

(inseguretat, obsessions, pors, etc.). Problemes motivacionals al no haver sincronia entre les

seues respostes i les conseqüències (falta de control). Repercussions negatives sobre l'autoestima que produeixen

absència d'expectatives d’autoeficàcia i sentiments d'indefensió apresa.

Són molt sensibles i amb un escàs control emocional, el que pot dur-los a desenvolupar una dependència quasi absoluta i problemes d'ansietat, depressió, sentiments de frustració, resistència al canvi, imatge distorsionada (baix autoconcepte i autoestima), inestabilitat emocional i aïllament.

Cal evitar la sobreprotecció.


Altres problemes associats: Problemes de creixement. Per exemple, en la hemiplegia les

extremitats del costat afectat no tenen la mateixa grandària que el del costat no afectat.

Problemes d'incontinència. Falta de control sobre els músculs de la bufeta. Es precisa personal auxiliar que atenga les seues necessitats higièniques.

Problemes de baveig. Falta de control dels músculs de la gola i la llengua. Produeix irritacions en la pell i situacions socialment inacceptables.

Problemes d'alimentació i de desnutrició. Dificultats per a menjar i engolir.

INTERVENCIÓ EDUCATIVA DAVANT LA PC 1

L'objectiu inicial és desenvolupar al màxim les capacitats perquè en el futur duguen una vida (personal, social, laboral, etc.) el més adaptada i feliç possible.

En cada situació i per a cada alumne cal valorar les necessitats educatives específiques.

Prioritats (objectius de la intervenció educativa): 1ra etapa: Atenció primerenca (inhibir els reflexos

posturals inadequats, facilitar l'equilibri i anul·lar els patrons anormals de desenvolupament.

2ra etapa: Fisioteràpia, desenvolupament de la sensopercepció, desenvolupament del llenguatge i del procés de socialització.

3ra etapa: socialització i l'adquisició de coneixement.

- En els casos més greus, si el centre ordinari no pot garantir l'atenció que l'alumne amb PC requereix, centre o aula específica.

- Si les NEE aconsellen la integració en el centre ordinari: personal especialitzat.

- El centre haurà de disposar de condicions d'accessibilitat.

- Necessitarà adaptacions d'accés i, potser, ACIS.


• Tenir cert domini del SAAC utilitzat per a establir contacte amb l'alumne sense parla funcional: Bliss, PIC (pictogrames), taulers de comunicació, ordinadors personals (projecte Ediris), etc.

• Donar a conèixer a la resta d’iguals la problemàtica de l'alumne i orientar-los sobre com se li pot prestar ajuda.

• Donar a conèixer a l'alumne les dependències del centre, personal i especialment el funcionament de l'ascensor si ho hagués.

• Afavorir la integració social mitjançant programes d'Habilitats Socials.

• Potenciar al màxim les restes de mobilitat.


ESPINA BÍFIDA – CONCEPTE 1

Defecte morfològic i congènit del tub neuronal: l’arc vertebral posterior no tanca bé i suposa el risc de danyar la medul·la espinal.

ESPINA BÍFIDA – CONCEPTE 2

S'origina durant el primer mes d'embaràs.

També pot ser degut al trencament del tub neuronal tancat prèviament.

Si va acompanyada de malformacions es pot detectar amb les proves mèdiques corresponents entre les setmanes 14 i 16 d'embaràs.

1 de cada 1.000 naixements.

ESPINA BÍFIDA – CAUSES Les causes de l'espina bífida no estan bé

determinades. El 95% dels casos es deu a un dèficit de folats (àcid

fòlic) en l'organisme de la mare. Altres possibles causes:

l'exposició a radiacions i a substàncies tòxiques. la genètica. la dieta de la mare en l'embaràs. la grip. lesions traumàtiques. l'àcid valproic. medicaments per a la soriasis o l'acne. tractament amb hormones sexuals.

ESPINA BÍFIDA – CLASSIFICACIÓ EB Oculta tancament defectuós de les làmines de la

columna. Inestabilitat en la marxa, debilitat en extremitats inferiors. En la zona afectada pot haver depressió, creixement del borrissol… La medul·la espinal i els nervis no estan alterats.

EB Meningocele EB Lipomeningocele Són les formes menys freqüents. Una o més vèrtebres presenten

una obertura de la qual apunta un quist ple de líquid cefaloraquidi que conté part de les meninges però no els nervis espinals.

EB Mielomeningocele El quist conté tant les membranes com les arrels

nervioses de la medul·la espinal i sovint la medul·la en si. Ocasionalment la medul·la espinal i els nervis queden al descobert. És necessari tancar quirúrgicament l'obertura quan el bebè naix per a evitar una infecció. Associat a hidrocefàlia.

Raquisquisis No hi ha fusió entre els arcs neurals. Mort. Agnècia Sacra

LLEU

GREU

ESPINA BÍFIDA – LOCALITZACIÓ 1

Com més alta i extensa es trobe la lesió més greu seran els trastorns que provoca.

La lesió es pot produir en: crani, coll, dorsal, lumbar, zona sacre coxígea.

ESPINA BÍFIDA – LOCALITZACIÓ 2 Vèrtebres

cervicals

Vèrtebres dorsals

Vèrtebres lumbars

Sacre

Coxis

DIFICULTATS ASSOCIADES A LA ESPÍNA BÍFIDA 1Alguns problemes orgànics i psicològics (no en desenvolupament

intel·lectual).

Hidrocefàlia (95% probable en mielomeningocele), requereix cirurgia.

Alteració intel·lectual si no es controla la hidrocefàlia. Alteracions de personalitat produïdes pel nivell d'acceptació i les

actituds de la família. Psicomotricitat fina roïna conseqüència de la hidrocefàlia:

influència indirecta en el desenvolupament cognitiu (esquema corporal, relacions espacials, coordinació visomotriu, etc.) i retards en lecto-escriptura.

Absència d'experiències vitals causades per l'hospitalització o per les dificultats per a un desplaçament autònom, perjudiquen al desenvolupament intel·lectual.

Capacitat verbal superficial (logorrea), associada a la hidrocefàlia.

DIFICULTATS ASSOCIADES A LA ESPÍNA BÍFIDA 2

Dificultats de memòria, atenció, motivació, que retarden la simbolització. Problemes emocionals, socials i de conducta. Ansietat, inestabilitat

emocional, inseguretat i por al fracàs. Baixa autoestima. Alteracions neurològiques. Regió sacra: afecta als peus, bufeta i anus. Regió lumbo-sacra: genolls, deformacions en peus. Regió lumbar: luxació de maluc i deformacions en peus. Regió dorso-lumbar: paràlisi de la pelvis i extremitats inferiors.Ortopèdiques: en esquena, maluc, peu equí, equinovar i talo.Urològiques: alteracions en la bufeta. Intestinals: estrenyiment, diarrea, incontinència…

INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN EB- Els objectius fonamentals de la intervenció són aconseguir la

màxima independència funcional, màxima autonomia i la màxima integració social.

- Escola ordinària la millor opció. - AC d'accés (supressió de les barreres arquitectòniques i

adaptació d'horaris per incontinència). - En infantil s'han de reforçar els objectius de psicomotricitat

gruixuda, fina i esquema corporal. - En primària se'ls ha de proporcionar suport per a superar els

desfasaments curriculars que s'estiguen produint. - ACIS en les àrees on s'observa retard curricular. - Importància de l’atenció primerenca.

MIOPATIES O DISTRÒFIA MUSCULAR – CONCEPTE

La distròfia muscular o miopatia abasta més de 30 malalties genètiques, incapacitants que es caracteritzen per una debilitat i degeneració progressiva dels músculs esquelètics simètrics usats durant el moviment voluntari.

Es desconeix la causa: error congènit del metabolisme?

Pèrdua de força i deformitat progressiva fins que precisa cadira de rodes.

MIOPATIES O DISTRÒFIA MUSCULAR – TIPUS Distròfia muscular de les cintures. Apareix debilitat i degeneració

dels músculs de la cintura escapular o pèlvica. Progressió lenta. Distròfia muscular distal (de Gowers). Afecta a subjectes adults. Distròfia muscular miotònica. Debilitat i deterioració dels músculs

voluntaris de la cara, coll i la part baixa dels braços i cames. Es dóna flacciditat facial, disàrtria i caiguda de la parpella superior.

Distròfia muscular seudohipertròfica benigna (Becker). Debilitat muscular lenta i progressiva de les cames i de la pelvis. Afecta a xiquets. Progressa lentament. Apareix a les 8 anys, incapacita als 25.

Distròfia fascioescapulohumeral (Landouzy-Dejerine). Afecta a la part superior del cos. Provoca una atròfia simètrica dels músculs de la cara, muscles i braços. Lenta. A partir de 10 anys.

Distròfia muscular de Duchenne. Es dóna un atrofiament simètric i progressiu dels músculs de la pelvis i extremitats inferiors. Afecta a barons. 50 % de totes les distròfies. Apareix als 3 – 5 anys, als 12 cadira de rodes. Mort als 20.

DIFICULTATS DE DESENVOLUPAMENT ASSOCIADES A LA DM

- Inestabilitat emocional provocada per l'acceptació de la malaltia i la negació al desenllaç de la mateixa.

- Un alt grau d'ansietat i inseguretat. - Actituds negatives que es solen concretar en agressivitat, no

sempre manifesta, mutisme oposicional i replegament sobre si mateix.

- Refugi en la fantasia com mitjà d'escapar de la realitat. - Passivitat, relacionada amb la falta d'autonomia progressiva i

la dependència afectiva. - Un baix autoconcepte. - Baix rendiment escolar, provocat pel descobriment de la

baixa esperança de vida, ja que el xiquet amb distròfia muscular no té afectada la seua capacitat intel·lectual.

INTERVENCIÓ EN LA DM Mitigar en tant que sigui possible els

problemes anteriors. Romandre en l'escola i fer vida escolar i

social fins que la incapacitat ho permeta.

tema 4.3 val

Education