1. 1. EL CINEMA Joan Porcel Moreno 1r BAT B
2. 2. ndex ANTECENDENTS L'ORIGEN DEL CINEMA LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES
3. 3. ANTECEDENTS
4. 4. La llenterna mgica Abans del cinema havien provat molts sistemes per jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions a l'espectador. Com per exemple: ombre xineses llenterna mgica
5. 5. La llenterna mgica Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensaci de moviment. Una de les formules ms reeixides foren les fantasmagories.
6. 6. La llenterna mgica Les fantasmagories ms conegudes van ser les que el belga Robert, autodominat Robertson, celebrava a l'interior d'un convent parisenc.
7. 7. La llenterna mgica L'aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi, va ser fruit de les millores fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres.
8. 8. La cronofotografia Muybridge va ser el primer en enregistrar el moviment d'essers vius.
9. 9. La cronofotografia tienne-Jules Marey va inventar el fusell fotogrfic, s tracta d'un cronofotgraf de placa fixa que enregistra 12 imatges per segon.
10. 10. La percepci del moviment Roget planteja el principi de la persistncia retiana, i l'ull t la capacitat de guardar l'ltima imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi s.
11. 11. Les joguines ptiques Sn aparells simuladors del moviment a partir del fonament de la persistncia.
12. 12. Les joguines ptiques Taumtrop: s un disc de carb que porta un dibuix per ambds costats. A les vores t un llist que quan gira dna la illusi de superposar les imatges.
13. 13. Les joguines ptiques Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obtingui una sensaci de moviment de les imatges.
14. 14. Les joguines ptiques El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A travs d'aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre.
15. 15. Les joguines ptiques Praxinoscopi: Es tracta d'un tambor, a l'interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.
16. 16. L'ORIGEN DEL CINEMA
17. 17. Origen del cinema La histria del cinema tracta de l'evoluci tcnica i artstica de l'art de les imatges en moviment. A William K. Dickson, se li atribueix la invenci d'un tipus de banda de celluloide.
18. 18. Origen del cinema Es tallaven trossos prims de celluloide i s'eliminaven les marques dels talls amb plaques de pressi escalfades. Les bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumniques.
19. 19. El quinematgraf El Kinetograh, va ser la primera cmera per captar imatges en moviment , el Kinetoscope. Aquest ltim tenia forma d'armari dins els qual una pellcula de celluloide, alimentada per un motos elctric, girava en bucle continu. La pellcula tenia la llum darrera i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador.
20. 20. El cinematgraf Paul, va inventar un projector de pellcules. Auguste i Louis Lumire, havien inventat el cinematgraf, una aparell portatil amb una triple funcionalitat: cmera, impresora i projectora.
21. 21. El cinematgraf Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena ininterrumpuda, amb la cmera fixa, la qual podia ser tan realista com planejada.
22. 22. El cinematgraf Charles Pth patenta el projector Path. El projector constava de: focus intens i continu; objectiu ptic per ampliar imatges ntidament; tracci mecnica; creu de malta; i lector de so a la banda lateral ptica o magntica.
23. 23. LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES
24. 24. El cinema sonor Al 1927 es realitzar el primer film sonor de la histria: El cantor de jazz. Molts dels espectacles de projecci d'imatges del precinema es feien acompanyades de msica generalment en directe.
25. 25. El cinema sonor Grcies a una de les grans promoteres, Warner Bross, a partir del 1927, tota indstria cinematogrfica es convert en sonora.
26. 26. El cinema sonor Van sorgir les bandas sonores, que integra tots els elements acstics de la pellcula: les veus, els sorolls i la msica.
27. 27. Nous formats El 1952 es fan grabacions tridimencionals per a ser visionades amb ulleres polaritzades.
28. 28. Nous formats Dcada del 50 CINEREAMA consistia en filmar amb tres cmeres sincronitzades i projectar per mitj de tres projectors de 35mm treballant en igual sincronia, una imatge panormica, incrementant el seu detall i mida, sobre una pantalla cncava gegant.
29. 29. Nous formats Debut al seu elevat cost, aquest sistema s'abandona el 1963. El 1953 presenta el sistema CINEMASCOPE amb ls d'imatges mplies en les preses de filmaci.
30. 30. Nous formats La primera pellcula rodada en Cinemascope va ser La tnica sagrada.
31. 31. Nous formats 1967 s presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a l'aparici de cinemes monumentals. 1976 apareix l' OMNIMAX
32. 32. Nous formats La primera pellcula projectada en IMAX 3D va ser Space Station, el verdader boom comercial en 3D va ser The Polar Express.
33. 33. Bibliografia d'imatges Google imagenes