MARXISME

ANARQUISME

PARTITS OBRERS

Plantejaments inicials

El marxisme té com a element central de les seves construccions la filosofía i la metodología de Hegel. Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social i l'adapta al materialisme.

L'estat és un estructura opressora utilitzada per a justificar l'autoritat d'unes persones sobre les altres

El socialismo crea els seus propis partits obrers, front els partits liberals­burgesos. N'hi haurà de reformistes (moderats) i de revolucionaris (radicals).

Objectius

L'objectiu que es proposa és que els treballadors tinguin un accés als mitjans de producció en forma institucionalitzada; és a dir, utilitzant les institucions públiques de l'Estat perquè els treballadors obtinguin mitjans de producció i evitar que: "La burgesia va concentrant cada vegada més els mitjans de producció, la propietat i la població del país. Reuneix la població, centralitza els mitjans de producció i concentra en poques mans la propietat "

El seu objectiu és el canvi social cap a una futura societat, en paraules de Pierre­Joseph Proudhon, «sense amo ni sobirà». L'objectiu revolucionari anarcosindicalista és la conquesta dels mitjans de producció i distribució per part dels treballadors i l'abolició del sistema salarial i de les classes socials, després d'això es reorganitzaria la societat segons els principis federalistes i de democràcia directa, gestionant totes les estructures polítiques i econòmiques per part dels mateixos treballadors, en un plantejament conegut com autogestió.

Propugnar la participació de la classe obrera en la lluita política, per tal d'obtenir millores en les seves condicions de vida, ia llarg termini, aconseguir una transformació revolucionària de la societat que elimini la desigualtat i l'explotació que segons aquesta doctrina, són pròpies del capitalisme.

Mitjans

La conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball. Concretament això inclou: màquines, eines, la terra, les

Per mitjà dels exèrcits,monarquies, algunes religions i les estructures de poder del capitalisme.

Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col.lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar

matèries primeres, les unitats de producció de béns (fàbriques) i en general tot allò que hi ha entre el treball humà en l'acte de transformació de la naturalesa i la naturalesa mateixa.

manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional. Primer d'una manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions, per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball, no gens bones.

Solucions

Marx va proclamar la necessitat que el proletariat portés a terme una revolució que li permetés conquerir el poder i organitzar un Estat obrer. La dictadura del proletariat, era una fase de transició, en la qual s'aboliria la propietat privada i se socialitzarien els mitjans de producció. Així desapareixerien les diferencies socials i sorgiria una nova societat igualitària. La inexistència de classes socials faria innecessari l'Estat, i la nova societat, s'organitzaria en comunitats de producció i consum, en les quals cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves capacitats.

Els principis anarquistes van aconseguir més adhesions en les societats escassaments industrialitzades i en els sectors més perjudicats del camp, com en el cas d'Espanya i Itàlia. Alguns seguidors de l'anarquisme van basar l'acció política en la propaganda pels fets, que va conduir a accions violentes i selectives contra representants rellevants del poder establert. Aquesta manera de procedir va fer que s'identifiquessin anarquisme i terrorisme.

El model ideològic i organitzatiu de la socialdemocràcia alemanya va servir com a exemple en altres països europeus, on es van crear organitzacions similars. És el cas d'Espanya, on Pablo Iglesias va fundar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), del qual va sorgir la UGT. A la Gran Bretanya, el Partit Laborista va aparèixer com a braç polític de les trade unions, i també va tenir un ràpid creixement. A França, les principals associacions polítiques es van agrupar en la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO). Pel que fa al moviment sindical, la Confederació General del Treball va aconseguir una especial rellevància.

Noms

Marx i Engels

Bakunin, Proudhond

Pablo Iglesias, Keir Hardie

Sofía Castro, Raúl Gómez, Marta Llisó, Ariadna Sanchís, Paula Vázquez