ENTREVISTA ➔ 7Enric Montañà

COMERÇ ➔ 14Fira de Maig de Berga

TERRITORI ➔ 31Casserres

tastanúm 6 primavera 2009E L B E R G U E D À

RESTAURACIÓCULTURACOMERÇTURISMEESPORTS

➔

➔

➔

➔

®

L’ermita de Sant Jordi,la Festa del Rosaret...

...cargolada!

➔

2

CONTINGUT➔

PRESENTACIÓ l 03Obren portes

les Fires de maig

primavera 2009

L’APUNT l 05Juli Gendrau,alcalde de Berga

L’ACUDIT l 06La crisidel Kap

ENTREVISTA l 07Enric Montañà

L’APUNT l 13Rosa Guitart,

regidora del Aj. de Berga

FIRES l 14Fira de Maig

de Berga

FESTES l 17Les prohibicions

de la Patum

COMERÇ l 20El president del CFI visita terra libanesa

PORTADA l 22Festa del Rosaret

i Cargolada

TERRITORI l 30Casserres

FIRES l 39Comerç i artesania

de Casserres

ESPORTS l 52La Volta a Catalunya

visita La Pobla

TRADICIONS l 54La festa del Corpusengalana La Pobla

COMUNICACIÓ l 54L’Erol centenari

GASTRONOMIA l 55La cuina

del Berguedà

ILLIBRES l 56Per conèixerel Berguedà

PERFIL l 28Jaume Capdevila,

KAP

TURISME l 51El Tren del Ciment

inaugura temporada

3primavera 2009

STAFFTasta el BerguedàÉs una realització de:areagraficadigitalCopyright d’aquesta edició:Adeugreb, S.L.Pl. St. Pere, 608600 Berga (BCN)Tel. 938 221 800agd@areagraficadigital.com

Idea i disseny original:Claudi Boixcbg@tastaelbergueda.cat

Maquetació:Pilar CerrilloCoordinació editorial:Pep Masanamasana@tastaelbergueda.cat

Han col·laborat:Ramon Felipó, Juli Gendrau, Enric Genescà, Rosa Guitart, Carme Padrós, Benigne Rafart, Marta Romera, Joan Torra.Fotografies:Fotoluigi, Carme Santeularia, Nuri Sallès, Ramon Sans (La Pobla de Lillet).Dibuixos:Jaume Capdevila KAP i Clara Niubó.Els 15.000 exemplars d’aquesta publicació es distribuei-xen gratuïtament a restaurants, hotels, bars, cafeteries,caixes d’estalvi, oficines de Turisme del Berguedà, PalauRobert de Barcelona i diferents mercats de Barcelona .

No ens fem responsables de les opinions expressadespels nostres col·laboradors.

Imprimeix: Norprint D. L. B-54258-2007

➔®

➔ PRESENTACIÓ

ABerga i a Casserres, l’1 i el 3 demaig, i en un entorn pessimista,obren portes les Fires de Maig.

El Berguedà té l’economia alteradapel tancament d’empreses i ha notat deprop la crisi general.

La importància que han tingut itenen les Fires per al desenvolupamentsocial i econòmic del país continuavigent.

A Catalunya les Fires han estat desde sempre un element de cohesió de lanostra col·lectivitat i pilars fonamentalsper a l’intercanvi i per a la relació.

Antigament l’anomenada “economiadel carro” fou un puntal i les Fires erenfonamentals per a la venda i intercanvide productes.

Les grans transformacions moder-nes representen un canvi a l’orientaciói a la fesomia de les Fires.

Ara, més que mai, el Berguedà hade posicionar-se al mercat, donar-se aconèixer i difondre arreu el productepropi de la comarca i els seus valors.

Mantenir vives i interessants les nos-tres Fires és, sens dubte, molt positiu iun valor afegit pel Berguedà.

Obren portes les Fires de Maig

4primavera 2009

5primavera 2009

Salutació

L a societat actual es veu arrossegada, des de fa uns mesos,per una situació econòmica desfavorable a nivell mundialque ha fet replantejar-se, radicalment, el rumb que han de

seguir a partir d'ara governs, empreses i particulars. La famosa glo-balització de la qual tothom parla, ja les té aquestes coses: per unabanda, obre fronteres i amplia mercats; per altra, quan van maldades i tot es comença a capgirar, tothom, més gran o més petit, enmajor o menor mesura, n’acaba patint les conseqüències.

Berga i el Berguedà no en són pas una excepció; i les fires tam-poc.

Si revisem la història de les fires de Berga, veiem que d'èpoquesen què les nostres fires s'han vist afectades per la situació delmoment n'hi ha hagut sempre; i sempre se n'han sortit!

A vegades els xàfecs estacionals han obligat a canviar les datesde celebració de la fira; d'altres la prohibició expressa d'una ordrereial ha estat a punt de no permetre’n la realització, i en d'altres dal-tabaixos socials provocats, per exemple, per la Guerra del Francès,tal com Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, ens relata ambtarannà popular i costumista en el seu famós Calaix de sastre, handeixat una fira magre en contingut i en il·lusions:

“I així pobre fira, i no estar ara la gent per vendre i comprar merca-deria ni animals anant prou escassos los fesols”.

(28 de febrer - 2 de març de 1811)

Un parell d'anys més tard, però, el mateix autor mostra una fira revi-fada i concorreguda, clar exemple de l'exponent econòmic de laciutat:

“Bon dia per la fira en esta vila de Berga i molt concorreguda degent de totes edats, en un i altre sexo, i d’algunes lindas pageses apassejar-se, veure i comprar d’esta fira (...)”.

(5 - 7 de març de 1813)

Afortunadament, la situació present no és tan extrema com la que se'npugui derivar d'un conflicte bèl·lic i, enguany, al passeig de la Indústriai a la ciutat de Berga trobarem, també, una gran diversitat d’activitats ide productes exposats, tal com la Fira ja ens té acostumats.

Bona Fira.

L’APUNTJULI GENDRAU (*)

➔

(*) Alcalde de Berga

primavera 2009 ➔ L’ACUDIT6

7

➔

➔ 7primavera 2009

Enric Montañà i Tristany no sembla tenirres del típic jubilat, doncs sol estar atra-fegat bona part del dia amunt i avall. Va estar soci fundador de Planxis-teria Bergadana, empresa de referència al Berguedà, i és President del consell de la delega-ció a la comarca de la Cambra deComerç de Barcelona, càrrec que diu que deixarà l’any vinent al complir-se el seu tercer mandat.

PEP MASANA

ENTREVISTA

Enric Montañà, essenciad’empresa

Parlar amb ell sempreés interessant, peròen temps de crisiconèixer les sevesopinions tan qualifica-

des i experimentades en el mónempresarial fan que encara hosigui més.—Com s’arriba a muntar unaempresa com Bergadana? Expli-qui’m la història.—Bé, vam començar el 1967 amb

quatre socis per passar desprésa dos. Ens va sortir l’oportunitatde transformar vehicles funera-ris, la vam aprofitar i aviataquesta va ser la principal acti-vitat. Amb la incorporació de laproducció d’ambulàncies, elspermisos i inspeccions erenmés estrictes i el local de Bergava quedar obsolet. Aleshores,l’enginyer Pons Canaleta em vaproposar marxar per seguir

endavant. Jo era advers a anar-me’n de Berga i vaig parlar ambl’alcalde Noguera, però em vadir que els terrenys de laValldan encara no estaven a lavenda, i el 1978 vàrem marxar aGironella. A partir d’aquí, vamanar creixent, tot incorporantnous productes i adaptant-nosal progrés de la societat i ensvam especialitzar en transfor-mar vehicles de tota mena:ambulàncies, vehicles fúnebres,policials, especials (de comuni-cacions, dispensaris mèdicsambulants, discapacitats, vehi-cles comercials) i fins i tot enmaterial d’emergències. Hemestat i som líders del mercatespanyol i dels més potentsd’Europa amb exportacions aquatre continents, sobretot al’Amèrica del Sud. Actualment,jo he plegat, i ens hem venut

l’empresa a una altra d’Ho-landa, però el meu fill hi conti-nua treballant en un lloc deresponsabilitat.

—I mentrestant, ho ha compagi-nat amb la de president de ladelegació al Berguedà de laCambra de Comerç de Barcelona.Quina és la seva funció i per quèserveix la Cambra?—Vaig entrar perquè en Joan

La Bergadanava començarl’any 1967 amb

quatre socis per passardesprès a dos. Ens va sortir l’oportunitat de transformar vehicles funeraris”

“

8

➔

primavera 2009 ➔ ENTREVISTA ENRIC MONTAÑÀ

9

Martí, l’anterior president, i moltbo, em va demanar d’entrar a lajunta quan van arribar les elec-cions. En Antoni Negre, presi-dent aleshores de la Cambra,em va dir que m’hi presentés.Ara, després de dotze anys,quan acabi el mandat a inicisde l’any vinent, plegaré. Lameva funció és fer moltes horesde feina, quan vaig començartot això de les delegacionsestava encara molt verd, perexemple, si volies obtenir uncertificat d’origen havies de bai-xar diverses vegades aBarcelona, jo vaig promourefer-ho des de les delegacions.

Vam fer una junta de deu mem-bres (un de cada sector econò-mic) i hem intentat influir en elsàmbits econòmics (carreteres,polígons, estudis comarcals,etc.). La Cambra està presenten gairebé tots els sectors delBerguedà i la nostra funció éspromoure la internacionalitza-ció de les empreses, la innova-ció, les noves tecnologies, for-mar gent d’empresa, realitzarestudis que són un referent alpaís, dinamitzar el comerç ipromoure el turisme, entre mol-tes altres coses. El president témolta feina, sobretot de reu-nions i representació.

La Cambra no té poder de deci-sió, però sí de molta influència,per exemple, la gratuïtat deltúnel del Cadí va ser gràcies ales nostres gestions o ara hemestablert una relació amb laCambra de Comerç de l’Ariegei la Trobada d’Intercanvi quehem organitzat amb aquestaregió, crec que ha estat un delsèxits internacionals més gransal Berguedà els últims anys.

—La crisi al Berguedà (construc-ció, indústria, logística) deixaràuna petjada negativa que costa-rà de recuperar.—Serà complicat i dificultós, per

això demanem a les administra-

La Cambra estàpresent en gairebé tots

els sectors del Berguedà i la nostre funció és promoure la internacionalització de les empreses, la innovació, les noves tecnologies i formar gent d’empresa”

➔

primavera 2009

“

10

primavera 2009 ➔ ENTREVISTA ENRIC MONTAÑÀ

cions que apostin pel teixitindustrial al Berguedà. No hemfet les coses bé des de fatemps, i no podem caure en elsmateixos errors. El polígonindustrial no ha donat els resul-tats suficients, té moltes man-cances (per exemple, no arribala fibra òptica a molts llocs) iestà molt deixat. Hem intentatque el polígon passés a dins laGestió de Polígons de laCambra, però res. El polígonnou, que ja hauria d’estar enmarxa, és importantíssim, peròhem de saber-li donar un atrac-tiu, o sinó ens deixarem moltscalés i no farem res.

—I quin atractiu li hem de donar?—Ha de reunir totes les infraes-

tructures necessàries per ser unpolígon modern, amb un preuatractiu i uns impostos baixos, amés, el mercat laboral ha d’es-

No hem fet lescoses bé des de fa temps,

i no podem caure en els mateixos errors. El polígon industrial no ha donat els resultats suficients, te moltes mancances (per exemple,no arriba la fibra óptica a molts llocs)”

“➔

tar preparat, i evidentment, unbon accés des de la carretera,sinó estem perduts.

—Ara que diu això del mercatlaboral, amb la crisi, han aug-mentat els usuaris dels seuscursets?—Nosaltres estem donant una

gran quantitat de serveis, crecque estem gestionant la situa-ció de bona manera, però laveritat és que els empresaris dela comarca haurien d’apostarmés per nosaltres i veure queno estem aquí només percobrar. Els empresaris de casanostra fan servir poc els serveisde la Cambra.

—Com veu el traçat de la carre-tera de Berga a Bagà i el seucost?—És cert que val molts diners,

però és importantíssim que esfaci. Nosaltres, des de la

Cambra, hem apostat molt fortper l’eix viari Tolouse-Barcelonai crec que els francesos tambéestan molt decidits, som l’únicpunt de Cádiz a Copenhagueon no hi ha autovia. També enspreocupem per la carreteraSolsona-Berga-Ripoll i l’hem fetpassar al Consell de Cambresde Catalunya en la secció d’in-fraestructures pel seu estudi.

—El turisme al Berguedà, com elvalora?—A la Cambra hem fet un estudi

el 2008 i ens va arribar a sor-

prendre que l’any passat vanpassar 1.600.000 visitants perla comarca i hi van deixar uns67 milions d’euros. Ja sabemque no podem viure tan solsd’això, però ho hem de tenir encompte. Hem errat amb l’hotel,però Queralt pot arribar a serviable i cal apostar per donarempenta a Berga. Vull remarcartot el que ha fet en JoanBarniol i el Càmping de Bergapel turisme al Berguedà.

—I el comerç, vol dir que no vade baixa i els berguedans sortima comprar a fora, a Berga (carrerMajor, mercat municipal, petitesbotigues que es tanquen iobren) i a d’altres pobles semblaque està aturat...—Vam fer un estudi i la veritat és

que molta gent es queda aBerga a comprar, i els que mar-xen es compensen amb els que

11

L’any passat van passar1.600.000

visitants per la comarca i hi van deixar uns 67 milions d’euros”“

➔

primavera 2009

Faria falta unabona escolalaboral moderna

que apostés per les novestecnologies i per les especialitats que necessita el Berguedà”

12

“➔

primavera 2009 ➔ ENTREVISTA ENRIC M0NTAÑÀ

vénen de fora. El carrer Majorpotser sí que ha anat debaixa, però és que el Vall haaugmentat molt el seucomerç. Jo en general crecque va bastant bé.

—En tecnologia i internacio-nalització sí que estem a lacua.—Ens faria falta, en primer lloc,

una bona escola laboralmoderna que apostés per lesnoves tecnologies i per lesespecialitats que necessitael Berguedà, sinó aconse-guim això, anirà en detrimentdel nou polígon. Això de latecnologia i el I+D és un peixque es mossega la cua; si lesindústries al Berguedà tenenuna mitjana de cinc perso-nes empleades no pots de-manar que puguin apostarper una tecnologia punta.Des d’aquí, ens oferim a trac-tar sobre aquest tema.

Pel que fa a les internaciona-litzacions, hauria d’haver-hiuna unió d’empreses per sor-tir a fora. Amb la regió del’Ariege hem firmat un conve-ni per fer intercanvi de pro-ductes de tres o quatreempreses.

—Als polítics, què els diria?—Han de mirar els projectes

com els empresaris, a llargtermini, a uns 10 anys, elsbeneficis triguen en arribar.Si només miren a curt terminiper arribar ben col·locats ales eleccions, malament.

Tot i que he de reconèixer que el meu fort no ha estat mai la història,he de confessar que des de fa ja un temps he sentit curiositat perl’antiguitat de les dues fires més importants que actualment tenen

lloc a la ciutat de Berga: la Fira de Maig i la Fira de Santa Tecla.De fires centenàries, a Catalunya, en podríem trobar unes quantes,

incloses les nostres, però també cal admetre que el fet que una cele-bració o trobada de qualsevol tipus sigui capaç de resistir el pas deltemps, de superar els daltabaixos socials, de romandre més de 450anys en funcionament, és un mèrit que no tothom és capaç d’assolir i,encara menys, de superar.

La Queralt Boixader, una alumna de segon de Batxillerat queenguany ha realitzat un treball de recerca sobre la història de les firesde Berga, supervisat per la historiadora i professora seva M. DolorsSantandreu, ens dóna quatre pinzellades històriques de les nostresfires, començant per la primera concessió que el rei Jaume II va fer enaquest sentit el 1310, bàsicament, per fomentar el desenvolupamenteconòmic futur de la ciutat.

Seguint el fil del pas del temps a través de la nostra història, arribemfins a la concessió de la Fira de Maig el 1547 per part Felip II, alesho-res príncep d’Astúries. Aquesta concessió, en el seu moment, era per

a 8 dies seguits i, molt probablement, també s’atorgava pensant en laprosperitat de la ciutat.

És lògic pensar que, amb més de quatre-cents anys de vida, la Firade Maig pot haver passat èpoques bones i èpoques no tan bones,degudes a situacions radicals com les guerres o a d’altres no tan extre-mes, però que igualment aigualien la celebració firal, com les condi-cions meteorològiques, totalment inevitables.

Enguany, però, malgrat la situació desavinent que la societat, engeneral, i la nostra comarca, en concret, pateixen, l’aposta que elsexpositors fan per la Fira de Maig mostra la voluntat de treball, de tena-citat, de superació i de confiança en el futur; buscant noves vies de pro-moció i encarant-se amb decisió a una realitat adversa que la globalit-zació s’ha encarregat de difondre arreu.

Ara ja tenim una part garantida per tal que la fira sigui un èxit: unrecinte firal, el passeig de la Indústria, ple de cap a cap d’activitats iproductes diversos. Ara falta que l’altra part, els visitants, es mantinguinfidels a la fira i l’acabin d’arrodonir amb la seva presència. Això sí!Esperem que el temps sigui benèvol i no ens aigualeixi la festa!

L’APUNTROSA GUITART (*)

➔

(*) Regidora de Promoció Económica Ajuntament de Berga

13primavera 2009

La perseverança de les nostres fires

14primavera 2009

Com cada any l’1 de maig és una data especial per a la comarca del Berguedà

15primavera 2009

PLÀNOL DE SITUACIÓ

➔

16primavera 2009 ➔ FIRA DE MAIG DE BERGA

El Consorci de Formació i d’IniciativesCercs-Berguedà un any més col·labo-ra amb l’Ajuntament de Berga a la fira

de l’1 de maig. Sota el projecte Posa elBerguedà al teu plat hi ha un espai dedicatals productes berguedans al final del Passeigde la Industria. Hi seran representats en dosestands les associacions, Hostaleria i Turismedel Berguedà i l’Associació de productorsAgroalimentaris del Berguedà. La Cuina delBerguedà farà alguna degustació i els pro-ductors agroalimentaris del Berguedà faran elsorteig de dos lots de productes delBerguedà. Hi podran entrar al sorteig tothomqui vulgui tant si es compra producte com no.A més, aquest any s’amplien les parades deproductors del Berguedà que ocuparan l’es-pai del voltant dels estands de lesAssociacions, l’objectiu del qual és donar aconèixer els productes i la cuina de qualitatde la nostra comarca.

El CFI, l’Hosteleria i Turisme i l’Associació de productorsAgroalimentaris del Berguedà presents a la Fira de Maig

primavera 2009

➔

17

RAMON FELIPÓ

TRADICIONS➔

Les prohibicions

de la Patum

Les prohibicions

de la PatumLa Patum, té el seu origen en la

processó de Corpus. A Berga se’n feien dues: la de dijous i la

del diumenge de Corpus on part de la comparseria obria el pas del seguici religiós.

La Patum, té el seu origen en laprocessó de Corpus. A Berga

se’n feien dues: la de dijous i la del diumenge de Corpus on part de la comparseria obria el pas del seguici religiós.

18primavera 2009 ➔ TRADICIONS LES PROHIBICIONS DE LA PATUM

La del diumenge és va suprimir l’any 1955 i ladel dijous uns anys més tard, per una malaaplicació de la doctrina que emanava del

Concili Vaticà II, processó del Corpus, varies vega-des centenària com ens demostres DolorsSantandreu i Jaume Farràs en els documents quehi ha a l’Arxiu de Berga, es va perdre.

Les Prohibicions de les Autoritats Civils

La comparseria berguedana, creada i instituïdacom un element processional ha tingut al llarg de laseva història diversos problemes o entrebancs, enbona part causats per el poder civil que volia impe-dir o manipular la festa del Corpus Crhisti. Felipe IIId’Àustria i Carlos III de Borbó van dictar normescontra les porcessons del Corpus, el seu seguici iels entremesos del foc o gegants que les acom-panyaven.

Felip III, que va regnar entre 1598 i 1621 vaintentar modificar i alterar el seguici processionaldel Corpus, quan va limitar l’ us de la tarasca, orde-nat que deixes d'anar a les celebracions litúrgiquesi restés sempre fora de l’església. De la tarasca eldiccionari Alcover – Moll diu “Patum, figura d’ani-mal monstruós que s’exhibeix a certes processons

del mig dia de França” i en Pompeu Fabra “Patum, figura que representa un animal fabulós, laqual es fa sortir a les processons i festes populars”.La paraula tarasca probablement bé de Tarascó,ciutat occitana que disposava d’un espectacularanimal per a les processons. A Berga de l’actualGuita, dita abans mulassa, mulafera, mulaguitatambé hi ha hagut qui l’ha anomenat entre elssegles XVIII i XIX tarasca.

Uns anys més tard Carles III, en la seva ReialCèdula del 10 de juliol de 1780 va prohibir la assis-tència a la processó de tota la comparseria festivaque feia segles que l'acompanyava a les poces-sons del Corpus d’arreu dels seus territoris. El textdeia “... se manda que en ninguna Iglesia de estosReinos sea Catedral, Parroquia o Regular, haya en

adelante Danzas, ni Gigantones sino que cese deltodo esa práctica en las Procesiones y demás fun-ciones Eclesiásticas, como poco conveniente a laGravedad y Decoro que en ellas se requiere... “aquesta Reial Cèdula enviada a totes les autoritatseclesiàstiques i civils anava acompanyada d'unacarta de Carles III datada a San Ildefonso el 21 dejuliol de 1780, que demanava l’observança i elcompliment de la prohibició i afegia “...algunas ynotables irreverencias que en la Fiesta delSantísimo Corpus Christi de ese año se han come-tido con ocasión de los gigantes y Danzas endonde permanece la practica de llevarlos en laProcesión de aquel día... “. Berga no va acatar maiaquesta prohibició reial borbònica, cosa que si vanfer d’altres ciutats com: Cervera, Solsona,Manresa, Tarragona o... Barcelona. El misteri d’a-questa “insumissió berguedana” encara no s’hapogut resoldre, potser algun dia, amb una sistemà-tica recerca, inventari i buidatge a tots els arxiusberguedans trobarem la clau de la volta que ensaclarirà el perquè a Berga encara –avui– femPatum. El Corpus berguedà mai no havia estat tantamenaçat com quan “el més il·lustrat dels borbons”Carles III, va dictar normes “de obligado cumpli-mientto” sobre matèria que era eclesiàstica prohi-

➔ Les prohibicions de les Autoritats Civils

primavera 200919

bint l’assistència a la processó del Corpus de totala comparseria festiva.

Les Prohibicions de les Autoritats Eclesiàstiques

Ramon Huch esmenta un text del bisbe deSolsona, Miquel de Santos, de l'any 1689 que diu “…un altre abús es nota que cal desterrar i extingird'arrel: que en algun lloc d'aquesta diòcesis. A lesprocessons que solen fer-se per les festivitats delSantíssim Cos de Crist, alguns homes abillats ambvestit de diable, i fent gesticulacions com si fossindimonis, amb les quals mouen més fidels a riureque no pas a estar devots, cometen actes quedonen escàndol, indignes de la pietat cristiana iindecorosos per a aquelles festivitats, les qualss'ha de celebrar amb suma veneració, per tantaquest abús més bestial que no pas humà i cristià,el condemnem i amb tota l'autoritat que tenim l'ex-tingim i prohibim sota les penes segons la nostravoluntat.” Mossèn Huch també transcriu sencer undocument de l’Arxiu particular dels Farguell deMagarola de Berga –la seva casa pairal és la plaçade sant Pere– , del 30 d’abril de 1723 que diu “…Molt R. meu: Sa Ilma. Queda informat del abús idesordre tan gran succeït per la festivitat de

Corpus en eixa església d’anar en ella Mulassa,Diables, Gegants i altres postures indecents, guar-nits tots de coets retirant-se amb mala fortunahomes i dones per les Capelles, ocasionant lo granfum grans danys en los altars dorats, havent dereservar lo Stm Sagrament sens solemnitat algunasinó amb gran pressa per no succeir major inci-dència i escàndol i molts altres inconvenients. Perlo que me ha ordenat escrigués esta a Vm. (vostramercè) per a que en ninguna de les maneres per-metia en la església semblants abusos i desordrestant dignes de privar-se. I en cas de contradiccióusarà Vm. de els armes de l’església i no volent-sereduir no permetrà processó ni festa alguna en laesglésia. Quedo per a servir a Vm. Suplicant a Déulo gde. Ms. As. Solsona i abril 30 de 1723. La signa

el vicari general del bisbat de Solsona Joan Huch,el bisbe solsoní era Tomàs Broto. Josep Nogueraindica que aquesta prohibició podria prou “ser unsanys més tard, pel cas és igual, la Patum va sortirdel clos de l'església per anar al carrer, per bé quees mantingués l'assistència a la processó o mésben dit, precedint-la.”

Aquests darrers mesos han circulat rumors desuposades prohibicions de la Comunitat Europea odel Govern de Madrid que afectarien a la Patum i ales festes de foc dels Països Catalans, però la festadel Corpus de Berga que ha resistit prohibicionsde reis de Madrid, la UNESCO la va declarar“Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat” el 25de novembre de 2005, té el futur ben assegurat.

Cada berguedà porta la seva pròpia Patum alcor amb tot els seus records, per tant tothom potdir-hi la seva, sense cap mena d’exclusió. LaPatum és de tots el berguedans, mai no pot ser resdel que envolta la Patum patrimoni exclusiu deningú. Tot el poble berguedà es l’únic dipositari detot el que és Patum. I esperem que això sigui d’a-questa manera per molts segles i segles, malgratimposicions forasteres. La Patum, el Corpus Christide Berga, Edicions El Mèdol; Tarragona; 2005.La Patum, el Corpus Christi de Berga, Edicions El Mèdol; Tarragona; 2005

➔ Les prohibicions de les Autoritats Eclesiàstiques

20primavera 2009

Al marc del III seminari his-pano-libanès celebrat lasetmana del 17 de març de2009 a Beirut i en el que hiva assistir una delegaciódel Consorci integrada pelseu president, el Sr. FerranCivil, i una tècnica de l’enti-tat, es va signar un acordde col·laboració entre elConsorci i dues ciutatslibaneses, Hammana i Qaa

COMERÇ➔

Una delegació del Consorci de Formació Cercs-Berguedà, assiteix al III Seminari hispano-libanés

Acord de col·laboració entre el Consorci i les ciutats de Hammana i Qaa

primavera 200921

Al llarg de la setmana de treballs la dele-gació del Consorci va efectuar les visi-tes a Hammana i Qaa per tal de poder

conèixer de primera mà la situació d’ambduespoblacions.

A la visita les autoritats locals libanesesvan presentar al Consorci les activitats dedesenvolupament territorial que tenen previs-tes amb l’objectiu de dinamitzar i reeixir el seuterritori. La delegació va poder conèixer lesdiverses associacions formades per la socie-tat civil que participen en les activitats de laciutat i es van exposar les diferents problemà-tiques i necessitats de les quals se’n vanextreure una sèrie de conclusions que perme-tran que hi hagi una continuïtat en la col·labo-ració acordada la setmana passada. El rol delConsorci a partir de l’acord és el d’aportarconeixement, assessorament i assistència tèc-nica a les dues poblacions libaneses per talde poder contribuir a la definició i orientaciópel seu desenvolupament local.

Aquestes actuacions s’engloben dins elprojecte de cooperació amb les poblacions

libaneses que s’impulsa des de la Diputació deBarcelona comptant amb una aportació econò-mica per tal que es tradueixi en accions con-cretes a Hammana i Qaa i que a més preveu elretorn de la delegació libanesa al Berguedà.

La cooperació amb el Líban per intermedia-ció de la Diputació és molt més àmplia ja quefins al moment s’han concretat setze projectesque es porten a terme en diferents poblacionslibaneses i que compten amb el suport de dife-rents entitats de Catalunya a banda de laDiputació com l’Ajuntament de Barcelona, el deGranollers, l’Hospitalet, Terrassa, l’Àrea Metro-politana de Barcelona i el Consorci.

22primavera 2009

El desaparegutpoble de

Sant Salvador

primavera 200923

PORTADAJOSEP MASANA.

➔

➔

El poble de Sant Jordi de Cercs cele-bra la seva Festa Major, el Roseret,declarada d’interés turístic els dies 8,9,10 de maig, i ho fa amb la ja tradi-cional cargolada popular de diumen-ge al matí que enguany complirà la42a edició.

La cargolada va nèixer al des-aparegut poble de Sant Salvador dela Vedella, avui dia sota les aigüesdel pantà de la Baells, arran d’unainiciativa de mossén García i altresveïns del poble d’organitzar unafesta que promogués la germanor.L’elecció va ser cuinar una gran car-golada, que amb el pas dels anys vaanar agafant més renom entre elspobles propers amb el conseqüentaugment de quilos de cargols a lacassola. Actualment es cuinen uns350 quilos de cargols que donen pera unes 1.300 racions.

42a Cargolada tradicional i Festa Major del Roseret

24primavera 2009 ➔ PORTADA 42a CARGOLADA DE SANT JORDI DE CERCS

El mestre cuiner de lagegant cargolada ésen Jaume Rubio iPalau, que només hadeixat d’exercir de

mestre de cerimònies dos anys“perquè estava al servei militar”. Elli una desena de voluntaris s’enca-rreguen de comprar els cargols alpoble de Juneda (Lleida) i els ren-ten a consciència dues vegades eldissabte al matí. Jaume Rubioexplica que “als cargols hi posemuns 150 quilos de sofregit, que japreparem el divendres, compostper ceba, llard, costella de porc,

xoriç, cansalada, costella de vede-lla, conill i ossos de pernil. A mésquan bullen els cargols hi afegimalls, ametlles, avellanes, pebrenegre, pebre vermell, sal, llard iuna barreja d’herbes com el llaurer,orenga, sajolida i timó que esdepositen al fons de la cassolasota un reixat perquè no es desfa-cin. També hi posem farina perespessir el suc”.

Els cargols es comencen a ferde bon matí i al cap de cinc horesde cocció estan llestos per serservits als afamats assistents queno han de portar res, doncs l’or-

➔

➔

primavera 200925

LES PUNTAIRES FORMEN PART DE LA FESTA.

ganització dóna a cada personaque vulgui provar els cargols, unplat amb escuradents i tovalló totpagant la voluntat. Cada vegadaés més habitual veure, això sí,com els assistents porten cadiresi taules per tal d’assaborir ambmés comoditat els cargols.

El Roseret

La Festa Major de Sant Jordi deCercs és una celebració vincula-da com moltes altres festes delRoser de maig, a l’arrivada de laprimavera, protagonitzada per la

seva flor per excel·lència, la rosa.Amb el cristianisme la rosa i laMare de Déu es van convertir enuna imatge associada i van pas-sar a tenir un protagonisme moltimportant. El culte i les festes a laMare de Déu del Roser, advoca-ció mariana, es van estendrearreu de Catalunya entre finalsdel segle XVI i XVII.

Concurs de pintura ràpida Antoni Serra

Antoni Serra Aya, juntamentamb mossén Joaquim Calderer,

moguts per la seva inquietudartística van iniciar a la dècadadels 70 un concurs de dibuixinfantil que més tard, al 79 es vaconvertir en el 1er. Concurs depintura ràpida i que des d’ales-hores ha coincidit amb la Festadel Roseret.

Aquest any s’organitzarà la31 edició d’un certamen quecontinua endavant gràcies a latasca desinteressada dels fillsd’Antoni Serra i la col·laboracióde l’Ajuntament de Cercs.

Antoni Serra va ser recone-gut, a nivell póstum, amb el

La festa Majorde Sant Jordi deCercs és una

celebració vinculada commoltes altres festes delRoser de maig”“

➔ El Roseret

➔ Concurs de pinturaràpida. Antoni Serra

26primavera 2009 ➔ PORTADA 42a CARGOLADA DE SANT JORDI DE CERCS

premi Santa Bàrbara 2008,que otorga l’Ajuntament deCercs a les persones o institu-cions que s’han caracteritzatpel seu treball envers la vila.

El poble

Sant Jordi de Cercs és un delspobles més nous de Cata-

lunya, doncs va ser inauguratel 1976. El poble és va cons-truir per donar cabuda alshabitants de Sant Salvador dela Vedella que va ser engolitper les aigües del pantà de laBaells. Sant Jordi de Cercs ésun dels cinc nuclis que formenel municipi de Cercs i és elmés habitat.

➔

➔ El poble

primavera 200927

El protagonista

El cargol vinyal, l’elegit a SantJordi de Cercs per la cargola-da, juntament amb el boversón les dues espècies de car-gol més grosses del Ber-guedà. La seva conquilla potarribar a fer 4 cm de llarg. Ésabundant sobretot als horts,però també viu a les zonesamb conreus de secà. És her-mafrodita simultani. Les duesespècies citades, juntamentamb les monges són els car-gols més menjats a Catalunyano tenen una certa importàn-cia econòmica.

El Roseret, juntament ambl’Aplec del Caragol de Lleidatambé celebrat ara al maig iigualment declarada Festad’Interés Turístic són duesexpressions de la importànciad’aquest animal en la gastro-nomia catalana.

➔ El protagonista

28primavera 2009

PERFIL➔

Fa cara de bon noi ipresumeix de que alsllocs on treballa li dei-xen dibuixar allò quevol. No hi ha censura,

diu, però alguna vegada, en veu-re’s el ninot, algú s’ha posat acent.

Segons la llegenda va comen-çar a dibuixar caricatures a lesllargues i avorrides classes del’institut de Berga, sota la serra deCasampons, davant mateix de laguàrdia civil benemèrita; semblaque eren caricatures dels abne-gats professors. De més gran, aBarcelona, es va llicenciar enBelles Arts i va fer el CAP, que araconvertiran en un màster, perpoder dedicar-se a la docència,

El ninotaire/garabateador KAPDiu d’ell mateix que el seuveritable nom és Kap i queper sortir al carrer fa sevir elpseudònim de Jaume Cap-devila. Nascut a Berga, onse’l veu sovint, sembla queviu a Barcelona, sota unataula de dibuix, perquè esguanya la vida fent ninots. Téun defecte de visió que fadels seus personatges,sobretot quan es dediquen alnoble art de la política, tin-guin el cap gros, força mésgros del que proporcional-ment al cos seria normal.

BENIGNE RAFART

29

però no va passar de donar classesa casa perquè, per sort seva, va tro-bar feines millors. D’alguna cosa lihavia servit fer la revista Escudella icarn d’olla amb els germansEscriche.

Gràcies a Déu té la sort que noha de treballar per viure i se la potguanyar dibuixant. Publica a ElTriangle, La Vanguardia, MundoDeportivo, Regió7 (seria interessantaplegar en un volum els còmics de laPatum que surten al suplement deCorpus) i Berguedà actual. A més ésautor de qui-sap-los llibres, recullsd’obra seva i altres ninotaires i petitsassajos sobre el tema. Des del 1977fins ara mateix són: Sense kap nipeus, Patumàquia, Colección pelota-zos (quatre llibres recull de les vinye-tes publicades a Mundo Deportivo),El Maragallato (dibuixos de l’èpocadel primer Tripartit), Bagaria. La gue-rra no fa riure. Caricatures antifeixis-

tes a La Vanguardia (1936 – 1938),L’humor gràfic de Tisner. Una aproxi-mació a les caricatures d'Avel·lí ArtísGener, Canya al Borbó! i Manar!Manar! Com s’ho munten per mante-nir-se a la poltrona.

Al Congreso de los Diputados deMadrid hi ha una caricatura seva deJosep Pla, amb boina i cigarreta. Elsolitari de Llofriu té l’honor en qualitatde cronista parlamentari. El dia de lainauguració el Kap va coincidir ambses majestats els reis d’Espanya.Probablement van arribar a proto-col·làriament saludar-se.

El mes passat va rebre, junt ambAndreu Buenafuente, el prestigiósPremi Internacional Gat Perich.L’endemà els dos van sortir fotogra-fiats a la premsa: anaven dalt d’unagolondrina del port de Barcelona. Al’hora dels discursos, el Kap va expli-car que tot i no comportar dotacióeconòmica “és un premi amb una

dotació sentimental molt importantper a mi, donat que m’estimo elPerich i la gent que organitza totaixò”. També va explicar que dedi-cant-se a l’humor gràfic s’ha tornatmillor persona.

Aquesta setmana ha estat entre-vistat pel digital solsoní Diari deCatalunya. Es va autodefinir com amés aviat àcrata, gairebé partidarid’un ‘anarquisme il·lustrat’» i en des-acord amb els partits polítics «per-què penso que són estructures depoder, és a dir, que únicament estanenfocats en aconseguir el poder iperpetuar-s’hi. I això impedeix que

polítics vàlids puguin fer polítiquesper a la gent: si no obeeixen al partit,en les properes eleccions, fora de lallista. Jo crec en les persones...».

Ara mateix acabo de navegar pelseu bloc, Kapdigital, i m’he parat enun dels últims dibuixos, la visió colpi-dora sobre l’anorèxia i la fam al mónque ha enviat al concurs internacio-nal ‘Humor i Salut’, de la facultat deMedecina de la Universitat de Lleida.Me l’he estat mirant una estona, eldibuix, i és tan bo, s’ha convertit enun humorita gràfic tan colossal, elKap, que ja pertany, com li ha estatreconegut amb el premi que porta elnom del Perich, al selecte grup delsmés grans.

PD. Crec que seria bonic que dedi-qués un assaig i antologia al dibui-xant Josep M de Martín. Ningú no hofarà millor que ell i si no és ell possi-blement no ho faci ningú.

primavera 2009

30primavera 2009

PEP MASANA

TERRITORI➔

Nou accésCasserres-Eix del Llobregat

La nova carretera d’accés aCasserres des de Gironella ja s’haposat en funcionament. Casserres i

totes les poblacions de la zona oest delBerguedà ja compten amb el nou tram,que conecta el municipi amb l’eix delLlobregat de manera més segura i mésràpida. L’enllaç de Casserres amb laC-16 és una de les obres complementà-ries al desdoblament de l’eix delLlobregat de Navàs a Berga. El nouaccés té una longitud de 4 quilòmetres,està format per dos carrils i compta ambun viaducte (a la foto) sobre la riera deClarà, de 360 metres de longitud.

31primavera 2009

Casserres, la toscana

berguedana

La dita popular local que ha perviscut fins els nostres diesdiu que a Casserres no s’entra per mar ni per terra, i de fetdeu tenir quelcom de raó quan un contempla la serra, el rocam on es va edificar la vilai des d’on es pot admirar gran part de la Catalunya central i part del Pirineu.

Casserres, la toscana

berguedana

32primavera 2009 ➔ TERRITORI CASSERRES

Aquesta peculiaritatgeogràfica, unida alseu propi paisatgeple de falsos plansconreats de verd

blat i on sovintegen les vermellesroselles, la seva encara autentici-tat rural, els colors rogencs quanclareja o fosqueja el dia, l’assos-sec i serenitat que transmet el seudia a dia només trencat a l’estiupel brogit del segar i batre, l’ex-cel·lent qualitat de la carn i elsembotits provinents dels animalsque pasturen lliurement pels prats

o el reconegut pa artesanal llestper consumir en qualsevol de lavariada oferta de turisme rural,converteixen aquesta vila en unamena deToscana berguedana.

Història

Les terres de Casserres ja devienser un punt estratègic al llarg de lahistòria, doncs estaven enclava-des enmig de dos camins impor-tants com el de la vall delLlobregat i el provinent de la valldel Cardener, i així ho demostren

➔ Història

L’AJUNTAMENT

➔

33

les importants restes arqueològi-ques trobades, entre les que desta-quen el petit poblat iberoromà delsegle I aC del turó dels Tres Hereuso la gran necròpolis a l’entrada delpoble i que inclou un ampli espaicronològic (del tardoromà fins alvisigòtic) a l’entrada del poble.

El nom de Casserres és esmen-tat ja des de l’any 798 quan Lluís elPietós, fill de Carlemany, va con-querir les comarques centrals totrepoblant i fortificant-les alhora. Elcomte Borrell va ser l’elegit perocupar i repoblar els castells de la

zona construïts estratègicamentper defensar els terrenys. D’aquíva néixer el nom de la vila, cas-trum-serrae que significa castellde les serres, doncs es va feruna fortalesa a la part alta delterme per dominar la vall delLlobregat.

La parròquia de Sant Pau deCasserres surt esmentada el 20de gener del 907. A recer d’a-quests dos edificis va néixer elpoble de Casserres, enclavat almig de l’important camí salinerque partia de Cardona.

El nom deCasserres és esmentat

ja des de l’any 798quan Lluís el Pietós, fill de Carlemany, va conquerir les comarques centrals tot repoblant i fortificant-les alhora”

“L’ALZINA DELS COLLS

CASC ANTIC

34

—Present i futur de Casserres. Cap on va laVila?—Casserres és una vila que amb il·lusió i esforçha aconseguit un gran nombre de serveis, comsón: la millora de carrers, millora de comunica-cions per entrar, sortir del poble i per desplaçar-se fàcilment; reforma del casc antic, s’ha garan-tit el servei d’aigües en cas de sequera, s’haaconseguit una residència pels avis amb centrede dia i local d’esbarjo; en el camp sanitari dis-posem d’un consultori i d’unes instal·lacionsnoves; tenim una llar d’infants i s’han portat aterme obres de millora molt importants a l’es-cola; tot això i més, per poder obtenir un benes-tar de tots els que hi vivim i també per les per-sones que vénen de fora. També cal fer esmenta la zona esportiva i piscines municipals, quedestaquen dins el Berguedà.

Pensem que s’ha de continuar treballant,millorant tot allò que sigui per donar un bonservei i benestar en tots els sentits, ja que sónmoltes les coses que es poden realitzar.Alguns exemples podrien ser: una pista detennis, aconseguir un servei de transport

públic, tirar endavant la zona industrial,ampliació de la zona urbana del poble. Tambépensem en les colònies del Guixaró i l’Ametllade Casserres. Tenim un projecte molt engres-cador pel Guixaró, sempre i quan es puguiportar a terme. A l’Ametlla treballarem perquèpuguin tenir un accés a la colònia per la bandasud. També es procurarà en tot moment aten-dre sempre dins les possibilitats a les entitatsdel poble.—Quines raons donaríeu per venir a visitarCasserres o per viure-hi?—Casserres és una vila privilegiada per laseva situació, pel seu entorn, pel seu clima iamb molts anys d’història que defineixen larealitat actual. És un poble cuidat i agradable,ja que com hem dit, juntament amb tots elsserveis dels quals disposem, permet a tothompoder gaudir d’una vida satisfactòria.

Per visitar-la, a més a més del que ja s’hadit, hi ha coses molt importants: el casc antic,l’altar barroc de l’església de la Vila, l’Esglésiade Sant Pau (romànica), l’alzina centenària, lesseves vistes panoràmiques, entre d’altres.

Serafí Costal’alcalde

➔

L’església parroquial de SantPau de Casserres es trobava situadalluny del nucli urbà emergent, peraquesta raó s’edificà a l’últim terçdel segle XIV una església dedicadaa l’Àngel Custodi.

El creixement poblacional deCasserres va ser molt lent, fins alpunt que a finals del s. XVI el nom-bre d’habitants era el mateix que el1348, abans dels brots de la pestanegra. Ja al s. XVI havia arrelat laindústria tèxtil tradicional de parairesi teixidors, i al XVII i XVIII esdevé ja

un recurs econòmic important per ala pagesia.

Durant les guerres carlinesCasserres es convertí en el quartergeneral de les forces carlines deCatalunya amb el comte d’Espanyaallotjat a la casa Bernadàs.

Pertanyen al municipi les colòniestèxtils de l’Ametlla de Casserres, queva assolir el seu màxim nivell d’ex-pansió amb la família Monegal, ambla construcció de la colònia obrera iamb 10.500 pues de filar i 300 telersdurant la seva màxima esplendor, i la

primavera 2009 ➔ TERRITORI CASSERRES

➔

ENTREVISTA

SANT PAU DE CASSERRES

35primavera 2009

➔

colònia del Guixaró, que va viure elseu màxim impuls amb la famíliaViladomiu quan es van construir lamajoria d’edificis i es va modernitzarla fàbrica.

El primer terç del segle XXCasserres experimentà una crescu-da a nivell demogràfic gràcies al tèx-til i el 1922 va arribar la instal·lació del’enllumenat, i el telèfon públic ho vafer el 1925. La nova via que enllaça-va Puig-reig amb l’Espunyola es vaacabar el 1921 i la de Gironella aCasserres el 1936.

No fa gaires dies, Casserres vaestrenar la nova carretera i variantsque apropen la població a l’eix delLlobregat.

No podem acabar aquestabreu història sense fer esment delpaorós incendi que el 4 de juliol de1994 va arrasar tot el baixBerguedà, i tot el terme deCasserres va quedar cremat en un95% de la seva superfície de bosci conreu, a més de la pèrdua de 4veïns i de 16 cases cremades.

QUÈ VISITAR?

➔ NUCLI ANTICFormat bàsicament pel carrer Major ila plaça de la Creu, era configuratcom l’eix principal vertebrador delpoblament inicial. Les cases sónfetes o reconstruïdes de mitjans delXVII fins a finals del XVIII, doncs lesguerres van desolar el barri primitiu.

➔ SANT PAUSituat a uns 3 quilòmetres deCasserres en direcció a Gironella

per la carretera vella, fou la primiti-va església parroquial construïdasegons l’acte de consagració del20 de gener de l’any 907 pel comteGuifré el Pilós i feta consagrar pelseu fill Miró el Jove. El segle XII vaésser reedificada tal i com es pottrobar actualment. Les seves pintu-res murals del s. XII que decoravenpart del mur del migdia són unsdels exemplars més interessantsde la pintura medieval catalana,avui conservats al Museu Diocesàde Solsona. El nou fragment, des-

➔ Qué visitar

L’ESGLÈSIA DE L’AMETLLA DE CASSERRES

PLAÇA DE LA CREU

36

cobert el 1979, encara es conservaal mateix lloc.

➔ Església i retaule de la Mare de Déu dels Àngels

És un edifici del s. XVII amb tres nauslaterals, i és una reconstrucció de laprimera capella feta durant el s. XIV.La raó de la construcció de la Marede Déu dels Àngels obeeix a la relati-va llunyania dels nucli respecte de laparroquial de Sant Pau.

El retaule barroc és un dels mésimportants de Catalunya, obra deSegimon Pujol, que inicià la sevaconstrucció el 1702. L’obra respon a

la tipologia de retaule barroc delXVIII amb tres carrers i predominidel central ben delimitat i de majoralçària.

➔ Església de Santa Maria de l’Antiguitat

➔ Església de Sant Miquel de Fonogedell

➔ L’Església i la Torre de l’Amoa l’Ametlla de Casserres

➔ L’Alzina dels Colls. Arbre declarat monumental

primavera 2009 ➔ TERRITORI CASSERRES

➔

RETAULE BARROC

➔ Practicar esports com el senderis-me o el BTT amb moltes rutes locals id’altres que transiten per Casserres(ruta de les ermites, dels maquis etc.).Practicar equitació a cal Canudas (tel.602829930). O fer geocaching, els afi-cionats a buscar “tresors ocults”, aprop de Casserres en poden trobar tres (www.geocaching.com).➔ Visitar el Parc Fluvial del Llobregat,consorci que treballa per fomentar eldesenvolupament econòmic i turísticde les colònies tèxtils del Llobregat

(cas gairebé únic al món per la sevaconcentració de colònies tèxtils en tanpoc espai). El Guixaró i l’Ametlla deCasserres són dues de les colòniesque pertanyen a aquest organisme(www.parcfluvial.cat).➔ Tastar, visitar o comprar elsexcel·lents productes de què disposaqualsevol dels 72 associats al’Associació de Comerciants deCasserres, caracteritzats per la sevaqualitat, tradició i confiança.➔ Allotjar-se en qualsevol de les mag-nífiques cases rurals enmig de la natu-ra i els animals(www.agroturismeberguedà.com).

37➔ Masies molt interessants com Cal Bernadàs,Barbats, el Soler de Sant Pau, Canudes, Bernades, etc.-

➔ Qué fer

primavera 2009

➔

EL ROC DE LA MEL

PISCINES MUNICIPALS

38

primavera 2009 ➔ TERRITORI CASSERRES

- Quan venir?

Qualsevol època de l’any és bonaper visitar Casserres, però el certés que la primavera a aquesta vilaté un color especial que convida.

Les Festes Majors (Casserres afinals d’agost, amb múltitut d’actesentre els que destaca la Trobada

de Colles de Tambors i Cornetes,per Sant Antoni a l’Atmella deCasserres i el 1er. Diumenge des-prés de Sant Cristòfol al Guixaró)són un atractiu important, així comla Fira de Reis i la Cavalcada deReis (5 i 6 de gener, respectiva-ment) doncs encara conserva l’es-perit més tradicional.

Però sens dubte, les dues fes-tes que no us podeu perdre són:

➔ XXVIII Trobada de Caramellesde Casserres i XIV Fira del Comerç i Artesania

Bona ocasió per passar un bon diu-menge 3 de maig al matí, amb laFira del Comerç i Artesania i els seussetanta stands per visitar. Les para-des són de sectors tan variats coml’artesania, alimentació, automoció iserveis, i cada any creix més, fins alpunt que els organitzadors tenenprevist convertir-la en un certàmenmultisectorial i allargar-la tot el dia.

El matí comença amb unesmorzar popular a les 9 i la balla-da de sardanes. A continuació l’a-proximadament dotzena de collescaramellaires inscrites a la Troba-da, els gegants i grallers de Mont-major i la Banda de Cornetes iTambors de Casserres fan la tradi-cional cercavila pels carrers de la

vila per acabar amb la cantada decaramelles.

➔ Trobada Internacional de vehi-cles militars d’època al Guixaró

Espectacular trobada de vehiclesmilitars i d’època al Guixaró no hiparticipen uns 150 vehicles provi-nents de diversos països d’Europa.Es celebra el segon diumenge demarç i aquest any han complert elseu XV aniversari, tot gaudint de totun cap de setmana ple de fires decompra i venda i intercanvis rela-cionat amb els cotxes antics, firesd’artesania local, exhibicions i con-cursos a més del “raid” final i el tra-dicional esmorzar i dinar de ger-manor. S’hi poden veure tota clas-se de vehicles antics i militars i elsacompanyants també van vestitsuniformats d’època.BibliografiaAjuntament de CasserresHistòria de Casserres de Berguedà- JosepAlbert Planes i Ball.

➔ Quan venir?➔

➔ AJUNTAMENT

Escodines, 1408693 CasserresTel. 938 234 000Fax. 938 234 336Casserres@diba.cat

Població: 1.562 habitantsExtensió 28.91 km2

Altitud: 617 metres.

EL GUIXARÓ

39primavera 2009

FIRES➔

De Fira perDe Fira per

40primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES

Aquest 3 de maig d’enguany, l’Associació deComerciants de Casserres amb la col·laboració del’Ajuntament, organitza la 14a Fira Artesanal i delComerç, el mateix dia se celebra la Trobada deCaramelles organitzat per el Grup Cantaire SantBertomeu. De tal manera podreu assitir a les diferentsmostres i productes de tota mena i amb atraccions pelsmés petits. Bona Fira i Bona Trobada de Caramelles!

TROBADA DE CARAMELLES

primavera 200941

L’associació de Comerciants de Casserres es va fundar el febrerde 1993, amb una colla d’amics comerciants, que volien que lapoblació de Casserres tires endavant a nivell comercial. A par-

tir d’aquesta data s’han fet moltes coses, ja que aquesta associaciósempre ha tingut en el seu objectiu la potenciació del comerç. Femfires, cursets, seminaris i assessorament als nostres associats, tot perdonar mes bon servei als nostres clients i futurs clients potencials.Gràcies a això, es va crear la campanya Vine i coneixe’ns amb unseguit d’actuacions en el comerç. Desde els seus inicis es va fercarrec de l’organització de la fira del Comerç i Artesania de Casserresque aquest any ja es la 14ena. cada vegada amb més entusiasmeintentant de millorar cada vegada mes.

A mes de potenciá la fira de Reis que es fa cada 5 de gener, cen-tenaria i que se li ha volgut donar un toc de qualitat i de tradició..

La nostra Associació actualment consta de 72 associats de tottipus: botigues, empreses, serveis, i tothom qui estar vincular amb elcomerç d’una manera o altra.

Des dels inicis formem part de l’Agrupament de Botiguers iComerciants de Catalunya.

Associacióde Comerciantsde Casserres

Sant Jordi, scpPlanxisteria i Pintura➔ Sant Jordi, 7

08693 CasserresTel. i Fax 938 234 375

La nostra empresa neix l’any 1987,al carrer Sant Jordi de Casserres.Ens dediquem a la reparació deplanxa i pintura de tot tipus de vehi-cles, des del més antic al mésmodern.

Treballem amb les últimes tecno-logies que hi ha al mercat. Utilitzem elsistema de pintura a l’aigua. Tambédisposem d’una cabina de pintura degrans dimensions en la que podemtreballar amb vehicles grans i així ofe-rir una millor qualitat i bon servei.

Volem agrair la confiança dels nostresclients.

TALLER DE REPARACIÓ

52

primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES42

Fonda Alsina➔ Passeig Bisbe Comelles, 93

08693 CasserresTel. 938 234 001-938 234 300

La Fonda Alsina és un restaurant fami-liar. Va ser fundada l’any 1923 per JoanAlsina i Conxita Colillas, posteriormentva passar a mans de Jaume Alsina iRosa Cots. Actualment està a càrrecd’Alfons Alsina i Maria Selva.

Oferim una cuina tradicional i demercat amb una gran varietat de plats.Heu menjat mai cabrit acompanyat d’untractor, una copa o una destral? LaFonda Alsina destaca pel cabrit al forncuinat tal com ho feien abans i acom-panyat d’una figura de pa fregit. Tambépodreu tastar altres plats típics com lescostelletes de cabrit a la milanesa o lagraellada de peix, entre d’altres.

Si esteu encuriosits, us convidema tastar els nostres plats.

RESTAURACIÓJARDINERIA

E&G AssessorsEnric Genescà Baraldés➔ Passeig. Bisbe Comellas, 12

Tel. 938 225 033 CasserresCtra. Sant Llorenç, 5Tel. 973 484 023 Solsonaegassessors@egassessors.comwww.egassessors.com

E&G ASSESSORS Enric Genescà, somagents exclusius de la Cia. ZURICH, estemtreballant en el ram de les assegurancesdes de l’any 1980. El 1988 vam obrir unaaltra oficina a Solsona. Oferim les assegu-rances de la llar, el pis, la comunitat, elcotxe, la moto, el camió, el negoci, de vida,pla de pensions, d’inversió, d’estalvi, d’em-presa, de responsabilitat civil general, d’ac-cidents individuals i col·lectius, entre altres,intentant donar un bon servei i preu.Sempre ens hem caracteritzat per col·labo-rar tant amb activitats culturals com esporti-ves de les poblacions on tenim el negoci.Actualment s’està incorporant una segonageneració per donar continuïtat a l’empre-sa. Demaneu-nos pressupost.

ASSEGURANCES

Anna Genescà Call➔ Àngel Guimerà, 33 entl. 2on

08693 ManresaTel. 938 725 592

Som un centre jove, vam obrir les por-tes el novembre de 2007.

Ens caracteritzem pels nostres trac-taments personalitzats, adequant-nos ales característiques de cada persona.

Fem tractaments facials, corporalsamb cosmètica i cosmètica natural,depilació masculina i femenina, fotode-pilació amb llum polzada de segonageneració i rejoveniment dèrmic, tint ipermanent de pestanyes, bellesa demans i peus, maquillatge, rituals spa,xecs regal.

Treballem amb les millors marques:GUINOT (aparells exclusius), THAL-GO, AROMS NATUR, STAGE LINE.

ESTÈTICA

Agro Industrial Casserres➔ Camí de Cardona, 2

08693 CasserresTel. 938 234 005www.agrocasser.comagrocasser@agrocasser.com

Agrocasser pels amics, ja fa uns anysque va iniciar la seva activitat dedicada ala venta de productes i llavors pel camp itambé a pinsos ramaders i aliments peranimals de companyia. Amb el temps,s’ha anat ampliant i s’ha derivat cap elmón de la jardineria i floristeria, activitat ala qual s’hi dedica amb plenitud. Aixósense deixar de banda el seus origens.

43primavera 2009

Cafè de la PlaçaRestaurant➔ Passeig Bisbe Comelles, 85

08693 CasserresTel. 938 234 008

Han passat 75 anys i com si res! ElCafè de la Plaça, tot i ser el bar mésantic de Casserres, conserva l’espe-rit jove. Per aixó, no és d’estranyarque gent de totes les edats el tinguicom a lloc de preferència per pren-dre un cafè, fer un mos o trobar-seper pasar una bona estona.

Bar de tapas, espai d’oci. Al Cafède la Plaça, ara també podreu fer unbon dinar amb una bona cuina.

Sobre tot és un racó on ve degust veure passar les hores.

RESTAURACIÓ RESTAURACIÓ FORNS FORNS

Bar la Tasca➔ Passeig Bisbe Comellas, 46

08693 CasserresTel. i Fax 938 225 821

En aquest bar, situat al centre de lavila, trobareu un espai acollidor amb unambient molt amigable.

En qualsevol moment del dia et potsentretenir ja que trobaràs jocs d’oci, gentamb conversa i un bon servei.

Podràs gaudir d’una carta ambvarietat de plats per fer un bon àpat.

A la nit és l’hora de fer una bonaxerrada amb el jovent del poble. Aixíque ja ho saps, vine a fer una tasca it’assegurem que voldràs tornar.

Fleca Cabanas➔ Passeig Bisbe Comellas, 79

08693 CasserresTel. i Fax 938 234 007

Fa 37 anys que estem al front de l’em-presa familiar Fleca Cabanas (abansCal Genís). En el nostre establimenttrobareu pans i pastes artesanes ela-borades al nostre obrador.

No s’utilitza cap producte conge-lat. L’especialitat de la casa són lescoques d’ou i les de poma.

Les nostres baguets no portengrasses. El pa és un aliment massa obli-dat i és molt recomanable per la salut, eltrobem a la base de la Piràmide de ladieta mediterrània. No conté grasses nisucre. Aporta minerals i hidrats i l’inte-gral biològic (el que nosaltres gastem)té vitamines del grup B, àcid fòlic i fibra(192 calories els 80 gr).

Forn de Pa Ca la Maria➔ Passeig Bisbe Comellas, 40

08693 CasserresTel. i Fax 938 234 052

Ca la Maria és un forn de tota la vidade Casserres però des de fa un any imig es regentat per forners joves peròamb experiència. La qualitat es el nos-tre objectiu per això elaborem demanera tradicional tot tipus de pa,coques (de forner i recuites) i bolleria.També hi podreu trobar pa de gustoscom el pa de músic, pa negra, pa debolets, pa de nous, de formatge,...

Apostem també per les innova-cions, elaborem pa ecològic amb farinamòlta amb un molí de pedra tradicional.

52

primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES44

Fusteria Josep Colillas➔ Llobregat, 1

08693 CasserresTel. 938 234 065

Creada l’any 1907 és segurament, ambels seus 102 anys, una de les fusteriesmés antigues de la comarca. Conegutsdes de sempre al poble amb el nom de“Cal Celdoni”, nom del besavi i inicia-dor del negoci, portem ja quatre gene-racions. Fem tot tipus de fusteria, desd’obra nova, reformes, baranes,mobles a mida, moble massís, cuines,armaris, parquets, portes, etc., i espe-rem que gràcies a la confiança delsnostres clients, poder continuar elsnostres serveis. Gràcies a tots.

Fusteria Xaies➔ Passeig Bisbe Comellas, 107

08693 CasserresTel. i Fax 938 234 092

L’any 1973 comença el taller de fuste-ria ebenisteria J. Comellas amb l’espe-cialitat d’interiors, decoració i mobles amida. És el 1991 quan s’obre l’establi-ment de mobles i complements FusterXaies. És un conjunt de botiga amb elrecolzament d’un taller amb 36 anysd’experiència i dues generacions alservei d’un públic exigent.

La FusteriaAbel Cots Cortina➔ Camí de la Clota, 3

08693 CasserresTel. 696 676 692lafusteria@gmail.com

Taller de fusteria amb dos anys de vida.Professional de gran experiencia .Tota clase mobles a mida assessorantal client convenientment.Distribuidor oficial de Cortines BandaluxInstalació de la prestigiosa marca de lescuines alemanes Nolte.

Fusteria Integral Jordi➔ Girona, 2

08693 CasserresTel. 938 225 040fusterjordi@bascalla.com

Jordi Selga inicia la seva formació i apre-nentatge en el món de la fusteria als 16anys a Viladomiu (Gironella). Als 22 anyspren la decisió de posar-se com a treba-llador autònom i ampliar la seva formaciói coneixements, i treballa en tres empre-ses més els següents 8 anys.L’any 1990 li és concedida per laSubdirecció General d’Artesania de laGeneralitat de Catalunya la Cartad’Artesà i també realitza els cursos detalla artística a l’Escola d’Art i Disseny delBerguedà. L’any 1991 inaugura laFusteria Jordi Selga, actualment Fus-teria Integral Jordi, S.L.

Per a qualsevol assessorament oprojecte podeu contactar amb nosaltres.

FUSTERIA FUSTERIA FUSTERIA FUSTERIA

45primavera 2009

Abac Catalunya, S. L.➔ Camí de Cardona, 21-23

08693 CasserresTel. 938 225 180www.abac-compresores.com

Empresa dedicada a la importació i distri-bució de maquinària, especialitzada enaire comprimit. Va néixer l’any 1993, ara fa 16 anys.Distribuïdor a Catalunya, Aragó, Balears,Navarra i Rioja de les firmes deCompressors ABAC air compressors iALUP kompressoren, així com tot tipus deproductes per a la instal·lació i tractamentde l’aire comprimit, assecadors, grups defiltratge, canonades d’alumini, reguladors,lubrificadors, dipòsits a pressió, ràcordsd’aire, etc.En l’actualitat l’empresa té 11 treballadorsen plantilla i 8 agents comercials, així comuna dotzena de centres de servei tècnic, icompta amb una xarxa de distribuïdorsque sobrepassa els 1.500 punts de venda.

Electrofiguls➔ Passeig Bisbe Comelles, 87

08693 CasserresTel. 938 234 003electrofiguls@terra.es

L’empresa familiar d’Electrofiguls (avansCasa Figuls) es remunta fa uns 115 anys(1894-2009).

Ha sobreviscut a 4 generacions qued’una a l’altre es portaven 30 anys dediferència.

De l’any 1993 al 2005 la societat esdenomina Casa Figuls, fins que al 2005passa a anomenar-se Electrofiguls perampliar la venda d’electrodomèsticscadena Expert.

Electrofiguls actualment es dedica ala venta d’electrodomèstics, ferreteria,pintures, mobles de bany i sanitaris. Icom a instal·lacions, aigua, llum, gas icalefacció.

Munic Silos, S. L.➔ Zona Pla, 6 (taller)

08693 CasserresTel. 938 225 914municssilos@eresmas.com

Es va constituir l’any 2001 dedicant-se almuntatge i reparació de maquinària indus-trial, amb dues rames semblants

Granges, fàbriques de pinsos, fàbri-ques de productes de plàstic. Una esdipòsits o sitges de gran tonatge, emma-gatzematge de productes sòlids, talscom cereals, faries, sucres, etc., amb elsseus equips mecànics com poden serrosques transportadores, molins, eleva-dors, tuberes, etc. Les reparacions, man-teniments i assessorament a cada ins-tal·lació (industria alimentaria animal).Un altre món es el de la industria alimen-taria (per persones). Farineres, fàbriquesde pa, de iogurts, etc.

Pneumàtics i Taller Jaume➔ Pont, 3

08693 CasserresTel. 938 234 296Fax 938 225 804

Empresa creada l’any 1991, dedicada a lareparació de tot tipus de vehícles.

Especialitat en pneumàtics i alineacióde direcció.

Mecànica del automòvil.Al nostre taller i trobarà un bon servei i

un tracte personalitzat.Agraïm als nostres clients la seva con-

fiança i desitgem una bona FIRA.

TALLER DE REPARACIÓ INDÚSTRIA INDÚSTRIA ELECTRODOMÈSTICS

PerruqueriaAnna

Perruqueries Casserres, S.C.P.➔ Passatge Cardona, 3 baixos

08693 CasserresTel. 938 234 281annpeluann@hotmail.com

Perruqueria Anna es va formar fa mésde 10 anys, des del 8 d’octubre de2008 va passar a ser una societat dedues perruqueres amb molta empentai amb ganes de créixer pel seu negoci.Estem el dia a dia vetllant la moda pertenir els nostres clients en un nivell ele-vat, tant en colors com en tallats.

Ens hem format a l’escola L’Orealde Barcelona, i també som a l’APE(Associació d’empresaris i professio-nals de perruqueria i estètica deBarcelona).

Restem a la vostra confiança.

primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES46

Talia 1924➔ Passeig Bisbe Comelles, 58

08693 CasserresTel. 938 234 0311924talia@gmail.com

Tradicional botiga de poble. Merceria,perfumeria, calçat, llenceria, roba inte-rior i roba de casa, amb més de 85anys i tres generacions.

La qualitat i àmplia gamma formenun equilibri entre la línia clàssica i lestendències més actuals, també la con-fiança, el bon assessorament i atenció.

La Natalia Camps és diplomadaen tall i confecció i disseny de moda.Som botiguers.

Gràcies per la vostre confiança.

PeusàCentre PodològicMa Lurdes Vilaltac.p. 25280

➔ Camí Cardona, 1 08693 CasserresTel. 938 234 030

➔ Gaspar de Portolà, 4 SolsonaTel. 973 481 609

Dues consultes una a Solsona, oberta desde l’any 1992 i l’altre a Casserres.Ens dediquem a tenir cura dels vostrespeus:➔ Quiropodies➔ Cures de gongs i berrugues➔ Tractament del peu de risc➔ Estudis bionecònics➔ Soports planters (plantilles)

Indústria Avícoladel Berguedà, S. L.

Ctra Gironella, Km. 0,8Tel. 938 234 033 - Casserres

Les arrels d’aquesta empresa són ori-ginàries dels anys 50, en què la famíliaPrat-Fíguls va començar a negociaramb compra-venda d’aviram.

Actualment disposa d’unes àm-plies i modernes instal·lacions dedica-des al sacrifici, sala de desfer i fabri-cació de productes elaborats de totamena d’aviram.

L’empresa Indaber, SL ha tingut alllarg dels anys una especial cura en eltractament dels seus productes, utilit-zant en aquests moments només aviramcertificada en origen i seguint la sevatraçabilitat fins al consumidor final.

L’empresa té una bona implanta-ció a les comarques del Berguedà,Osona, Cerdanya, Alt Urgell i Ripollès,Garrotxa, Vallès, Barcelonés i també aAndorra.

SALUD MODA PERRUQUERIA ALIMENTACIÓ

i informació

47primavera 2009

Carn i Bestiar Prat neix el 1989 aCasserres (Berguedà) amb la voluntatd’oferir un producte de qualitat dins elsector alimentari.

L’empresa es va configurar com unnegoci familiar, tal i com segueix sentactualment. Aquest fet, juntament ambel desig d’aconseguir un bon producte,han estat els puntals sobre els qualss’ha consolidat la nostra casa.

Cal destacar també que la nostrafamília ha estat des de tota la vida vin-culada al sector agroalimentari (som laquarta generació) fet que garanteix queels nostres criteris i manera de fer siguinels adequats a l’hora de seleccionar elbestiar, engreixar-lo i especejar-lo peraconseguir un producte final excel·lent.

Durant aquests 15 anys de funciona-ment dins el sector, des de Carn i Bestiar

Prat hem considerat aquests criteris tradi-cionals tan importants con les darreres

innovacions, ja que el fet de ser unaempresa familiar comporta un seguit degaranties cada cop més difícils de trobaravui en dia, tant pel que fa a qualitat delsproductes com a servei i distribució.

Els productes amb els quals treballemsón concretament tres: el xai, la vedellai el cabrit. Aquesta ha estat l’orientacióde l’empresa des dels seus inicis i aixícontinua.

Pel que fa al xai, disposem de lanostra granja on podem portar a termeel seu engreix. Aquests són seleccio-nats des de les millors zones garantintaixí una bona qualitat de la carn, compoden ser, la Manxa, Terol o Aragó.També disposem dels nostres produc-tors locals, del nostre municipi i voltants,de manera que podem oferir una carnde qualitat produïda a partir dels mèto-

des tradicionals d’engreix en petitesexplotacions.

La nostra vedella prové de petites ins-tal·lacions del nostre poble i dels voltants.Aquest fet assegura una gran qualitat dela carn aconseguida gràcies a la no mas-sificació de les granges, una correcta ali-mentació i el mètode seguit a l’hora del’engreix. Les vedelles tenen menys d’unany, és a dir, són animals joves i per tantgaranteixen una carn tendre i gustosa.

El cabrit, com el xai, prové de pro-ductors locals, però en la seva majoriave del sud, seleccionats acuradament,la qual cosa fa que siguin cabrits joves,amb el pes just i una carn excel·lent.

Darrerament també estem elaborantamb carn de porc.

Tenim la certificació del CCPAE(Consell Català de la producció agràriaecològica) per l’elaboració i comercialit-zació del producte ecològic.

Hem creat un espai web amb l’objectiude donar a conèixer la nostra activitatempresarial i aproximar-nos al consu-midor final. Actualment oferim els nos-tres productes provinents de l’agricul-tura tradicional i els de l’agriculturaecológica a través d’aquest mitja pertota Catalunya i els portem a casa delsnostres clients. L’estructura i les seves principalscaracterístiques que fan que el produc-te sigui diferenciat dins el seu àmbit.

www.carnibestiarprat.com - telèfon 938 234 006 - REPARTIM A TOT CATALUNYA

➔ Productes

➔ Espai web

Carn i Bestiar Prat➔ Plaça Santa Maria 11

08693 Casserres

ALIMENTACIÓ

52primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES

48

Ferreria Eudald Reig➔ Camí de Cardona, 3

08693 CasserresTel. 649 99 33 32

Som al mig del poble de Casserres desde fa tres generacions.Com ja feia l’avi i el pare, continuem tre-ballant el ferro de manera tradicional,especialment dissenys de forja.

Ferreria Joan Pi, conegudacom Cal Ferrer Roc➔ Escodines, 7

08693 CasserresTel. 938 234 155 - 609 262 402

El nom de Roc va sorgir quan al segle passathi havia una petita fàbrica de telers que s’a-nomenava cal Roc. A principis d’aquest segle es va tancar ditafàbrica i després en Josep Trasserra hi va fun-dar la ferreria, on hi va continuar el nom de calRoc. Anys més tard, el 1950, aquesta profes-sió la va continuar en Ricardo Pi, que vacomençar quan només tenia 15 anys.En aquesta ferreria s’hi treballava el ferro for-jat. Antigament tot es manipulava amb el for-nal i l’enclusa, convertint el ferro en baranes itota mena d’eines pel camp, inclús s’havienarribat a fer unes estufes de ferro colat .El 1994, a l’edat de 28 anys, va continuaraquesta tasca una tercera generació.En l’actualitat continua la feina de ferrer i forja-dor, i l’ha ampliat amb la de llauner iinstal·lador autoritzat d’aigua.

Molles Malé, S. L.➔ Camí de Cardona, 44

08693 CasserresTel. 938 234 077info@mollesmale.cat

Creada fa 50 anys per Julià Malé Puig,és una empresa especialitzada en lafabricació de molles i ressorts en mate-rial rodó de diferents tipus: acer, acerinoxidable, acer galvanitzat, llautó, ferro,.... i altres, des de 0.2 mm fins a 40 mm.També fem peces especials en acersquadrats i laminats, i en fleix.

Molles Malé ha invertit sempre ennoves tecnologies per poder donar lamàxima qualitat en tots els seus produc-tes, rapidesa en les entregues, així compoder atendre les diferents necessitatsdels nostres clients.50 ANIVERSARI:Molles Malé, S.L agraeix la confiançadipositada en nosaltres al llarg de totsaquests anys, i desitgem poder seguircol·laborant amb vostès.

Supermercat Pujantell, S, L.➔ Passeig Bisbe Comellas, 70

08693 CasserresTel. 938 234 053

La família Pujantell Riba l’any 1953 comprala botiga de ca l’Armenter a la familiaGandillo Calveras, aquesta família ja mata-va i elaboraba el porc. Des de llavorsseguim elaborant els productes tradicio-nals catalans, ara som la tercera genera-ció de cansaladers de la família PujantellRiba. Els nostres productes son fets comquan els feia el Marc Gandillo.

Després de varies remodelacions a lesbotigues l’any 1988 vam fer un canvi total,vam fer l’obrador nou per poder fer mesproductes com els canalons, la llonganissa,el tastet sec, el pernil dolç, les hamburgue-ses a mes a mes del que ja feiem.

Ca l’Armenter es la marca en que dis-tribuïm els nostres productes.

FERRERS FERRERS INDUSTRIA ALIMENTACIÓ

Ca la Victòria➔ c/ Rossinyol, 2

08693 CasserresTel. 938 234 051

Ca la Victòria es va obrir per primera vegadal’any 1942, el seu propietari era en RamonVilardell, la gent l’anomenava Cal Guerris.En aquells temps només es venia carn dexai i carn de vedella. L’any 1957 va seradquirida pel seu nebot en Fermí CubinsàVilardell fins l’any 2008, ha estat regentadadurant més de 35 anys per la Victòria SantVilanova esposa d’en Fermí. En totsaquests anys hi ha hagut grans canvis,sobretot en ampliar els productes de vendai també en reformes interiors. L’any 1996 vapassar a anomenar-se Ca la Victòria. Ara faun any a ha passat a mans de la LauraTraserra. Podeu trobar xai, vedella, porc,aviram, làctics i derivats i productes de lacomarca i comarques veïnes.

49primavera 2009

Centre de FlorsMaria Casaponsa➔ Passeig Bisbe Comellas, 21

08693 CasserresTel. 938 234 354

➔ Interflora➔ Muntatges florals per a tot tipus de

banquets➔ Rams per a funeràries➔ Peluixos antiacars de totes mides➔ Roba infantil de nadó fins als 2 anys

de la casa Schuss i D’nos➔ Objectes de regal d’una gran varietat.

Herbicides i AdobsCasserres➔ Camí de la Font, s/n

08693 CasserresTel. 938 234 141

Aquesta botiga va posar-se al servei delpúblic a la diada de Sant Jordi, un dia moltassenyalat per a Catalunya 1999, i s’hamantigut oberta fins al dia d’avui. Aquestany es compleix el 10è aniversari. Agraïma tots els clients que han demostrat trobarbona qualitat els productes dels que dis-posem: plantes pel jardí, l’hort, objectes deregal, fruites, verdures, productes ecolò-gics... També disposem de tot tipus depinsos per animals (Purina): per polls,gallines, conills, gossos, ocells, cavalls.També tenim per la seva cistella ofertes deproductes d’Agrocompra.

FLORISTERIAFLORISTERIAALIMENTACIÓ

Espai Sant PauRestaurant➔ Carretera Gironella-Casserres km.3Reserves:Tel. 938 234 257-654 023 255www.lanotta.net

➔ Servei de carta i menú festiu➔ Esmorzars de forquilla➔ Batejos. Comunions. Casaments. ➔ Menús d’empresa. ➔ Aniversaris.

RESTAURACIÓ

52

primavera 2009 ➔ FIRA DE CASSERRES50

Cal Bernadàs➔ Carrer Major, 31

08693 CasserresTel. 938 234 082 - 608 737 714info@calbernadas.comwww.calbernadas.com

Des de finals dels anys 90la família Niubò es dedicaplenament a l’agroturis-me. Actualment ofereixquatre cases de turismerural: la Barraca, Vilanovai la Cabana situades aCasserres, i el Munt aCastellterçol.

Totes elles estan equi-pades per a grups de 15-20 persones, perfectes per

a trobades d’amics i famílies.Ideals per a hiverns freds al cos-

tat de la llar de foc, així com tambéper a estius calorosos per gaudir dela piscina exterior, envoltada de tran-quil·litat i natura.

PC Imagine➔ Escodines, 9

08693 CasserresTel. 680 97 82 03info@pcimagine.com

PC Imagine és una empresa jove i empre-nedora que va néixer fa dos anys aCasserres. Està especialitzada en el món dela informàtica i de les noves tecnologies. Serveis que s’ofereixen:➔ Servei tècnic a domicili.➔ Reparació d’ordinadors ja sigui desobretaula o portàtils.➔ Muntatge d’ordinadors a la carta. Cadaclient necessita o vol donar una funcionalitatespecífica al seu ordinador, des dePC Imagine es dóna prioritat a les personesi es crea l’ordinador a mida segons lesnecessitats de cadascú.

La vostra Llar➔ Passeig Bisbe Comellas, 52

08693 Casserres■ Dúplexs de 105 m2, amb tots els elec-trodomèstics inclosos fins i tot la TV delmenjador de 42”. ➔ Preu: 210.500 €■ Parcel·les per la construcció d’unacasa al teu gust amb jardí i magnífiquesvistes.■ Pis de 66 m2, dues habitacions,cuina-menjador, lavabo, rebost i terras-sa de 12 m2 amb traster. ➔ Preu: 132.000 € amb tots els elec-trodomèstics inclosos. TRUQUEU-NOS:

Isidre 627.455.499 Salvador 619.014.928

Restem a la vostra confiança.

AGROTURISME HABITATGE INFORMÀTICA

51primavera 2009

TURISME➔

El Tren del Ciment, tambéconegut com el FerrocarrilTurístic de l’Alt Llobregat,

ha inaugurat la seva nova tempo-rada des de el mes d’abril i esta-rà en servei fins el proper 1 denovembre. Coincidint amb l’entra-da en funcionament del Tren,FGC ha presentat el llibreFerrocarril Turístic de l’Alt Llobre-gat, de Rafael Pradas, un reco-rregut per la història del Tren delCiment i la seva reconversió enactiu turístic de la zona. L’obra esva presentar el dia 6 d’abril a l’es-pai expositiu dedicat alsFerrocarrils secundaris, indus-trials i turístics de la Vall delLlobregat, a la mateixa estació deLa Pobla de Lillet.

El Tren del Ciment, inaugura la temporadaEl Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, uneix La Pobla de Lillet amb el Museu del Ciment de Castellar de N’Hug

El Tren del Ciment estarà en ser-vei comercial durant les vacancesescolars d’estiu (del 20 de juny al13 de setembre). També funcio-narà tots els caps de setmana ifestius de manera ininterrompu-da. La resta de dies, durantaquest període, el Tren del Cimentresta a disposició de grups iescoles amb reserva prèvia.

Els horaris, el calendari de ser-vei 2009 i les tarifes es podenconsultar al web www.trendelciment.cat. El telèfon d’informació del Trendel Ciment és el 972.73.20.26 iel correu electrònic per reservesde grups i escoles és reserves@ferrocarrilturistic.cat.

L’ALCADESA DE LA POBLA, CARME ROSELL, EL PRESIDENT DE FGC, JOAN TORRAS, L’AU-TOR DEL LLIBRE, RAFAEL PRADAS I L’ALCALDE SANT BOI DE LLOBREGAT, PRESETAN ELLLIBRE FERROCARRIL TURÍSTIC DE L’AL LLOBREGAT..

52primavera 2009

52

ESPORTS➔

El proper 17 de maig, l’Alt Ber-guedà acollirà un esdeveniment

esportiu sense precedents: la Cursade Muntanya de la Vall de Lillet. Estracta d’una iniciativa promogudades de l’Associació ExcursionistaLillet i l’Ajuntament de La Pobla deLillet, amb la col·laboració deDiputació de Barcelona; aquestaneix amb el propòsit i la il·lusió quetots els participants gaudeixin d’a-questa pràctica esportiva enmig d’unentorn natural encisador: la Serra delCatllaràs. Aquest esdeveniment obreuna porta a la promoció del municipia nivell de tradicions, comerç, atrac-tius turístics, natura...

La intenció de l’organització ésincloure La Pobla de Lillet dins elcalendari de curses de muntanya dela Federació d’Entitats Excursionistesde Catalunya (FEEC). El recorregut

consta de 23 quilòmetres amb undesnivell positiu de 1.300 metres, s’i-nicia a La Pobla de Lillet per a totseguit endinsar-se als boscos de piroig i faig característics del territoriprepirinenc en què ens trobem; enaquest sentit s’ha impulsat, gràcies ala col·laboració de Diputació deBarcelona, l’establiment de mesuresmediambientals encaminades a lagestió eficient i sostenible dels resi-dus generats en aquest esdeveni-ment a l’aire lliure.

La riquesa històrica i cultural dela vall de Lillet també hi serà present,la cursa discorre per indrets tanmajestuosos com el Monestir deSanta Maria de Lillet del s.IX, larotonda de Sant Miquel del s.XI o elXalet del Catllaràs (obra modernistad’Antoni Gaudí). La cursa corona elcim de la serra, el Serrat Negre, punt

des d’on s’inicia la baixada al poble;lloc on a tots els corredors els espe-rarà una bona botifarrada per a recu-perar forces després de tant esforç itanta adrenalina acumulada. En fina-litzar, tots els participants rebrandues entrades per a visitar la princi-pal empremta d’Antoni Gaudí almunicipi: el Jardins Artigas, petitparadís enmig de la remor de lesaigües del riu Llobregat.

Per a inscripcions o bé per aampliar informació consultar la pàgi-na web: www.ael.lillet.cat/cursa o tru-car a l’Oficina de Turisme de la Poblade Lillet (93 823 61 46).

El riu Llobregat en el seu pas perLa Pobla de Lillet conflueix per un

meravellós conjunt natural i paisatgís-tic propi de la zona prepirinenca en laquè ens trobem, un curs fluvial farcitde: valls, turons, rierols, vegetació deribera, sinuosos i estrets camins, fron-dosos boscos, comunitats vegetals degran valor,... L’Associació Excursio-nista Lillet i l’Ajuntament de la Pobla deLillet us conviden a descobrir aquestmeravellós entorn natural en la sevaXXII Caminada Popular, que tindrà llocel proper mes de juny.

La caminada d’enguany recupe-rarà antics camins històrics, que per-metran endinsar-nos en paratgesnaturals de gran bellesa i ben cone-guts per tots els poblatans: Maranges,la Serra de Moreu, les Portelletes deDalt, el Bruc i Comes.

En la celebració d’actes com

Cursa de muntanya de la Vall de Lillet Caminada popular

53primavera 2009

La Pobla de Lillet, en ple AltBerguedà, espera amb deler la89a. edició de la “Volta” Ciclista

a Catalunya que tindrà lloc entre elsdies 18 i 24 de maig. En anteriors edi-cions, el municipi havia estat inclòsdins l’itinerari seguit per aquesta com-petició; no obstant, enguany l’entu-siasme dels poblatans és més gran iespecial pel fet que la vila acollirà unfinal i un inici d’etapa. De fet, l’alcal-dessa de La Pobla de Lillet, CarmeRosell, va ratificar en l’acte de signa-tura del conveni de participació enaquest esdeveniment la importànciaque municipis petits com La Poblapuguin ésser partícips directes decelebracions esportives de renomcom és el cas de la “Volta”.

La vall de Lillet ha mantingut al llargdel temps una clara tradició ciclista,són molts els amants de la bicicleta de

muntanya que atrets per la bellesad’espais, com la Serra del Catllaràs,venen a gaudir d’aquest esport i de lanaturalesa de l’entorn. Aquells que pre-fereixen el ciclisme també han trobat elseu lloc en el municipi, de fet el centrede la vila esdevé un punt de trobadade diverses colles ciclistes que aprofi-ten per a compartir experiències.Poblatans i poblatanes, de ben segur,es reuniran en aquest mateix punt pera palpar de prop l’entusiasme, il·lusió iesforç dels ciclistes d’elit.

Cal no oblidar, que hi ha moltes

persones que tot i no participar directa-ment en la competició, sí ho fan indi-rectament: aquells que ofereixen suporttècnic, els familiars que donen el suportmoral necessari als participants, o béaquells que segueixen tots els quilòme-tres de la “Volta” moguts per la passióque senten pel món del ciclisme oaquells altres que la recorren per cobrirla notícia. Tots tindran l’oportunitat deconèixer La Pobla de Lillet, les sevestradicions, productes artesans, atrac-tius turístics i sobretot podran gaudir del’hospitalitat dels seus habitants.

aquest, els participants han de tenirmolt present la importància de deixarel medi natural net; de fet, una de lesnovetats que incorporarà la caminadapopular d’aquest any és la introduccióde mesures mediambientals en l’orga-nització de la mateixa. Aquesta accióserà possible gràcies a la col·labora-ció de Diputació de Barcelona, la qualcedirà contenidors de recollida selec-tiva que garantiran una correcta ges-tió dels residus generats en aquestesdeveniment.

La Volta Ciclista a Catalunya, final i inici d’etapa aLa Pobla de Lillet

Etapa del dia 21 de maig, sortida de La Pobla de Lillet➔ Berga➔ Sant Llorenç de Morunys➔ Tuixen➔ La Seu d’Urgell➔ Andorra, amb final d’eta-pa Estació de Pal d’Andorra

52primavera 2009

54

PUBLICACIONS➔

El mes de maig de 2009 es presen-tarà, al Pavelló de Suècia de Berga,

l'EROL número 100, una fita emotiva pera tots els que des de fa més de 28 anysescriuen, col·laboren, llegeixen, col·lec-cionen i estimen la revista degana delBerguedà. Durant aquesta llarga trajec-tòria la revista ha aconseguit ser unreferent cultural per la gran quantitatd'articles i col·laboradors que hanomplert, sense interrupció les seves pàgines.

Per celebrar l'aparició d'un número tant rodó i simbòlic, el con-sell de redacció ha preparat per l'EROL 100 un tema monogràfic, elcastell de Berga, amb la voluntat de desvetllar la seva dignificació iposta en valor, amb el objectiu de donar a conèixer les últimesrecerques sobre aquets conjunt monumental que, sens cap menade dubte, ha estat la construcció més important no solament deBerga i de la comarca, tant per la seva significació històrica com perla transcendència i rellevància de la seva actuació territorial.

L’Erol número 100,felicitats!

El dia de Corpus, algun delscarrers de La Pobla de Lillet

s’engalanen amb catifes de florsper a commemorar aquesta fes-tivitat; una tradició que pocsllocs de Catalunya han conser-vat. A banda de la importànciade preservar aquest tipus decostum històric, la confecció decatifes esdevé un punt de reuniói germanor entre veïns i amicspoblatans, participant-hi gent de totes les edats.

Uns dies abans de la diada de Corpus, els veïns del poble comencenaquesta laboriosa tasca; primer de tot recol·lectant les flors (ginesta, roses, cla-vells, boix...), per a posteriorment desfullar-les i així tenir els pètals a punt pelgran dia. El dia de Corpus, de bon matí, es perfila amb guix sobre el pavimentel disseny de la catifa, posteriorment els pètals fan que aquesta comenci acobrar forma i color. A mig matí la processó de Corpus, a la sortida de l’ofici, jun-tament amb els nens que aquell any han realitzat la primera comunió recorrenaquestes efímers obres d’art que fusionen tradició i religió.

La Pobla de Lillet s’engalana per Corpus

TRADICIONS➔

55primavera 2009

➔ BAGÀ

➔ CA L’AMAGAT 938 244 032

➔ CAL BATISTA 938 244 126

➔ NIU NOU 938 244 253

➔ EL BLAT 938 255 737

➔ BERGA

➔ LA TERRASSA 938 216 666

➔ CAL NEN 938 210 027

➔ LA NOTTA 938 221 869

➔ SALA 938 211 185

➔ TRAVÉ 938 213 1 21

➔ CASSERRES

➔ ALSINA 938 234 001

➔ CASTELLAR DEL RIU

➔ ELS ROURES 938 213 561

➔ GIRONELLA

➔ CAL PAJARES 938 228 390

➔ GÓSOL

➔ EL FORN “CAL MOIXÓ” 973 370 274

➔ GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

➔ EL RECÓ DE L’AVI 938 227 672

➔ PUIG-REIG

➔ CAL MARÇAL 938 380 575

➔ SALDES

➔ SUSEN 938 258 103

➔ SANTA MARIA DE MERLÈS

➔ SANT CRISTÒFOL 938 250 525

➔ VILADA

➔ CAL CANDI 938 238 313

➔ VIVER I SERRATEIX

➔ CAL FUSTER 938 204 911

www.berguedaturisme.com

Cuina del Berguedà

Una mirada a la comarca del Berguedà feta a tra-vés de les imatges de Rafael López-Monné, l’es-

criptura d’Enric Alfonso i les receptes culinàries delsseus millors restauradors fotografiades per XavierMendiola. Aquest llibre, prologat per Pep Bernades, ésvital per a qualsevol amant de la cuina, o de la bonataula, i per a aquells que vulguin descobrir l’interèspaisatgístic, històric, gastronòmic i humà d’aquestacomarca.

El Berguedà és d’aquells llocs que es recordenassegut al voltant d’una taula, el simple tast d’un moi-xernó, d’un plat de patates emmascarades o d’un fregi-nat ens transporta indefectiblement a Queralt, alPedraforca o a les fèrtils planes del sud. I, segurament,tots aquests indrets mai més no abandonaran el raco-net del nostre cervell on s’emmagatzemen les expe-riències plaents. Tot plegat té molt a veure amb la indis-cutible qualitat dels productes: els bolets, la vedella, elsembotits, els formatges, el pollastre, el blat de moroescairat, els pèsols negres...

BERGUEDÀLa muntanya,la tradició, la taula, la cuina centenàriaAutor: Enric AlfonsoFotos: Rafael López-Monné,Xabier MendiolaArola Editors

primavera 2009 56

La cabra que hi haviaAutora: Blanca Llum VidalLa Cantàrida.Edicions Documenta Balear

Paraula gest. Poesia mossegada.

Llibre viatge entre cards,coves i camins: del primigeniso que cercaven els poetesfins a la cabra aquesta que hihavia; des del temps eratemps de la rondalla fins al’actual encanteri de la bruixaantiga. Pedregada seca.

De Blanca Llum Vidal(BCN 1986) amb arrels bar-celonines, montilleses, ca-çorlanes i bunyolines, hacrescut a Casserres, poblede poema.

De paraulaAutor: Josep GrifollL’Albí/Poesia

De paraula és el tercer llibrede poemes de Josep Grifoll.El poete és, sens dubte, cadavegada més extravertit comja va fer palès amb el seusegon llibre. Se’ns presentairònic i sezill, potser tan con-tradictori com somiador comsempre, però procurant es-devenir cada vegada mésplaner per acostar-se millor,de ben segur, a tot el que ensenvolta i així exprimir-ne lapoesia que hi habita. I, sobre-tot, continua creient en l’a-mor, de la mateixa maneraque, per més que plogui, maino porta paraigua.

El llibre, de Rafael Pradas, que ben aviatestarà disponible a la botiga FGC del

carrer Pelai i a les llibreries de la Generalitat,és un document sobre el passat i el presentdel Tren del Ciment. L’obra neix fruit de lavoluntat d’FGC de retre un particular home-natge a un territori d’un valor paisatgístic únici d’un passat industrial gloriós.

Dues parts diferenciades:

El llibre El Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregatté dues parts diferenciades.

Per un costat Rafael Pradas ens apropala història del ferrocarril antic. Ens referim a lalínia que anava de Guardiola de Berguedà fins la fàbrica de ciment Asland delClot del Moro, al terme de Castellar de N’Hug. Una línia que es va crear a princi-pis de segle amb vocació industrial i que va acabar esdevenint servei de trans-port de passatgers a partir del 1914. L’obra no només centra la seva atenció enel tren, sinó que també relata la història de la industrialització de l’Alt Berguedà.

A la segona part del llibre, l’autor escriu sobre el present. Pradas fa una des-cripció de la comarca i del tren actual. Detalla la reconversió de l’antic ferrocarrilen servei turístic i estudia la contribució del Tren del Ciment a la dinamització del’entorn.

Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat

LLIBRES➔

Manar, manarAutor: Jaume Capdevila, KapAngle Editorial

El ninotaire més reconegutde la comarca, premi PremiGat Perich 2009, que el dis-tingeix per la seva tasca almón de l’humor gràfic, publi-ca un nou llibre d’acuditssobre com s’ho munten elspolítics per mantenir-se en lapoltrona.

La CorridaLa Festa de Sant Antonide Puig-reig. Autora: Rosa Serra i Jordi PiñeroAngle EditorialLa Corrida és la festa identi-tària de Puig-reig, i en la qualels puig-regencs s’identifi-quen especialment des de famolt de temps, tant com lamemòria recorda i això vol dirdes de començaments del s.XX. Es relacionada directa-ment amb Sant Antoni patródels animals de peu rodó,que a Puig-reig, poble indus-trial, es relaciona amb el seupassat pagès, de gransmasies documentades desde l’època medieval.

Universal BarçaAutor: Jordi Finestras.Angle Editorial

Tota l’esplendor, l’emoció il’espectacularitat de la històriai el present del Barça en un lli-bre il·lustrat a l’abast de tots.

Edició trilingüe català-castellà-anglès

El FC Barcelona s’ha consoli-dat com «més que un club almón» i l’equip de futbol estàdesplegant el millor joc delmoment. Les pàgines d’Uni-versal Barça viatgen per lesessències de l’univers barce-lonista: els seus esportistes, laseva gent, la seva història, elseu patrimoni, les seccions...

El Berguedà. Rutesamb cotxe i a peuAutor: Josep Ma RossinyolEditorial Farell

El Berguedà és una terra inne-gablement afavorida per lanaturalesa, clarament divididaen dos sectors: el nord o AltBerguedà, muntanyós i tren-cat; i el sud o Baix Berguedà,de perfils suaus i ondulats.Aquest llibre consta de dotzerutes, cert és que n‘hi ha mol-tes més, considereu aquestesun primer tast que us faranconèixer, per una part, la grandiversitat d’ecosistemes quees concentren en aquest terri-tori, autèntica riquesa natural, iper un altre, el gran patrimonihistòric i artístic que conserva.

57primavera 2009

El Berguedà. Itineraris de descobertaAutor Josep Ma RossinyolEditorial Farell

El Berguedà és una comarcade muntanya per excel·lència,afavorida per la naturalesa,clarament dividida en dos sec-tors: el nord o Alt Berguedà,muntanyós i trencat: i el sud oBaix Berguedà, de perfilssuaus i ondulats,Aquest llibre és una porta d’en-trada, oberta a tothom qui vul-gui conèixer aquesta comarca,plena de racons on paisatge iarquitectura s’’integren i com-plementen de manera armónicaamb unes vistes impresionants.

58primavera 2009 ➔ LLIBRES

Ei, els Gegants esmodernitzen!Autora: Núria AlàsIl·lustracions: Leo BolziccoCol·lecció: Els contes de la PatumLa Patumaire Edicions

El volum número 9 de lacol·lecció “Els contes de laPatum”, un conte molt espe-rat per tota la quitxalla ber-guedana. Aquesta vegadadescobrirem coses delsGegants, com per exemplequants n’hi havia antigamento per què els Gegants Noussón tan foscos. Com el títol jaanuncia, en aquesta ocasióels Gegants ens tenen prepa-rada una sorpresa que ensdeixarà a tots bocabadats.

Què li passa a la Terra?Autores: Antònia Molera i Gemma RosellIl·lustracions: Montse AdellLa Patumaire Edicions

La Terra està malalta, téfebre, el pols dèbil, respiraamb dificultat... Amb la Lluna,la seva amiga, aniran a casadel Dr. Mercuri per trobar unremei al seu problema.Trobaran la solució? Neces-sitarà l’ajuda de la MareNatura? Els humans haurande canviar alguns dels seushàbits per curar-la? És un conte adient per nens inenes a partir de 3 anys onaprendran a esti

Les empremtes delcamí ral de BagàAutor: Francesc CaballéLa Patumaire Edicions

Les empremtes del camí ralde Bagà és una aventura queens transportarà cap al passatresseguint una de les antiguesvies de comunicació mésimportants del Berguedà. Elcamí ral, que s’inicia al portalde Santa Magdalena deBerga i arriba fins a Bagà, haestat l’escenari per on hanpassat nobles, bandolers,pelegrins, soldats, contraban-distes, mercaders, traginers ovilatans.

Catalunya de nord a sudDiversos autorsCol·lecció Souvenir

Un recull visual de les tradi-cions, els paisatges i els ele-ments patrimonials més relle-vants de totes les comarquescatalanes. Una guia d'imatges que tra-vessa tot CatalunyaCatalunya de nord a sud ésun itinerari visual pels raconsmés emblemàtics i represen-tatius de les comarques cata-lanes, agrupades per mar-ques turístiques i destacanten cadascuna d'aquesteszones les seves tradicions,paisatges i elements patrimo-nials més rellevants.

El Convent del tèxtil-biografies mínimes- Autor Gerard Vilardaga ambla col·laboració de Roser Vila.Editorial l’Albí

És un íntim i femení llibre querecull un seguit d’històries a par-tir d’un eix central que és el con-vent de Cal Rosal. Un edifici reli-giós on des del 1887 fins el1992 va albergar milers dedones, lde les zones rurals mésproperes. Amb la inquietud deconèixer i reconèixer les videsque van habitar un dels edificismés emblemàtics de moltescolònies del Llobregat, Vilar-daga, recull i transcriu el testi-moni d’aquestes femeninesveus i vides que varen transcó-rrer al convent.

59primavera 2009

INFORMÀTICA / INTERNET➔

www.tastaelberguedà.cat www.pcimagine.com

JORDI CANUDAS / SERGI SOLANELLAS

Actualment gràcies a l’apariciódel portàtil tothom coneix elWi-Fi. És un estàndard de

comunicació sense fils que utilitza lesones de ràdio per a connectar dife-rents dispositius i, d’aquesta manera,permetre l’enviament de dades a laxarxa.

Per a tenir una xarxa d’aquestescaracterístiques a casa és necessaridisposar d’un punt d’accés, és a dir,un terminal que emeti senyal, i un dis-positiu dotat de Wi-Fi, que és el queconnectarem al nostre aparell emis-sor, com per exemple un portàtil ouna PDA.

A casa, moltes persones dispo-sen d’un router que els subministra elproveïdor de serveis d’Internet (ISP),el qual disposa d’una petita antenaincorporada encarregada d’emetreel senyal. A continuació exposarem

una sèrie de conceptes clau per talde connectar un dispositiu a la xarxasense fils de la que disposem.

En primer lloc és important com-provar que el router disposa de Wi-Fii que el té activat. Per a saber-ho,hem de comprovar si la llum amb l’i-dentificador WLAN (Wireless LocalArea Network), que la majoria de dis-positius porten, està encesa. En cascontrari, hem de consultar el proveï-dor per tal de seguir el procedimentper a activar-la.

El segon pas és localitzar el nomde la xarxa i la seva clau. Normal-ment aquesta informació la podemtrobar a la part posterior del routeramb el nom d’SSID (Nom de la xarxa)i Clau WEP o WPA (contrasenya pera connectar a la xarxa).

Una vegada tenim aquestesdades només cal escanejar els sen-yals que troba el nostre dispositiuamb Wi-Fi i marcar que ens volemconnectar al senyal que té el nom dela nostra xarxa. Una vegada duta a

terme aquesta acció, serà necessariintroduir la clau i ja tindrem la conne-xió realitzada. És molt importantposar la clau tal i com la trobemescrita, és a dir, tenint en compte siles lletres estan en majúscules ominúscules. I ja tindrem la connexiórealitzada i en funcionament!

Us recordem que properamententrarà en funcionament la pàginaweb www.tastaelbergueda.cat onpodreu trobar totes les edicions rea-litzades fins al moment. També voleminformar-vos que la nova pàgina webhttp://google.pcimagine.com ja es-tà disponible per a tothom. S’hi ofe-reix un servei addicional al googlejuntament amb una sèrie d’enlla-ços ràpids a la part superioresquerra, així com la descàrregasegura de diverses aplicacionsd’interès general.

tastaE L B E R G U E D À

Les xarxes Wi-Fi

Escondines, 9 Pl. Ajuntament 08693 Casserres 680 978 203

60primavera 2009

INFORMACIÓ➔

Turingcat.com

Turingcat, es la nova central de reser-ves per a tot Catalunya. És una sucur-sal de Turing Cerdanya S.A. amb lli-

cència de Turisme GCMD-143.Gestionada per empresaris del món turís-

tic, amb la participación d’Hotelers professio-nals, Restauradors i Empreses del mónd’Activitats Esportives.

L’oferim un servei de gestió de reservesàgil i cómoda, sense desplaçar-se, ni ferinterminables trucades per trobar el quebusca. Amb un tracte amable i de qualitat.

Disposem d’una extensa gama d’allotja-ments de totes les categorías.

També us oferim servei de ReceptiuInternacional, Agència de Viatges, majoristei minoriste, Promotora Turística,

La nostra manera de treballar es per inter-net i per telèfon, ja que d’aquesta formapodem arribar a un públic determinat, és ins-tantani i ens permet crear i oferir-vos tot unventall d’ofertes, packs i nous productes queels veureu pròximament a la nostra web enca-ra en construcció.

Si vol utilitzar qualsevol dels nostres ser-veis enviens un e-mail a:

bookingcatalonia@gmail.como els telèfons: 660 995 688

670 677 210Estarem encantats de treballar per vosté¡¡¡Turingcat, la nova central de reserves pertot Catalunya.Turingcat t’ofereix tot els serveis adequats ala teva mida.

CENTRAL DE RESERVES TURÍSTIQUES ➔ Allotjaments ➔ Oci ➔ Cultura ➔ Esports…

61

LA SEU D’URGELLANDORRA

TUNEL DEL CADÍ COLL DE PAL

RIU BASTARENY

MAÇANERS

VALLCEBRE

● BORREDÀ

● LA QUAR

● VILADA● CERCS

● BERGA

● VALLCEBRE

● FIGOLS

● LA NOU DEBERGUEDÀ

● CASTELLDE L’ARENY

● SANT JAUME DE FRONTANYÀ

● SAGÀS● OLVAN

● GIRONELLA

● CASSERRES

● PUIG-REIG● VIVER

● SERRATEIX

● GÓSOL

● SALDES

● GISCLARENY ● BAGÀ

● GUARDIOLADE BERGUEDÀ

● ST. JULIÀ DECERDANYOLA

● LA POBLADE LILLET

● CASTELLARDE N’HUG

● STA. MARIADE MERLÉS

● MONTMAJOR● MONTCLAR

● L’ESPUNYOLA

● CAPOLAT● AVIÀ

● CASTELLAR DEL RIU

RIU LLOBREGAT

A SANT LLORENÇDE MORUNYS

SOLSONA

CARDONA

MANRESABARCELONA

PRATS DELLUÇANÉS

ST.QUIRZEDE BESORA

CAPDEVANOL

RIPOLL

FRANÇAPUIGCERDÀ

RIPOLL

ESPAIPATROCINATPEL

ConsellComarcaldel Berguedà

AVIÀ

Ajuntament 938 230 000Consultori 938 230 331Casal Gent Gran 938 230 257Llar d’infants 938 231 876Serveis Socials 938 231 062

Caminada Popular(Primer diumenge de maig)

➔ MERCAT SETMANAL (DIMECRES)

Ajuntament 938 244 013Oficina Turisme 938 244 862

619 746 099Dispensari 938 244 500CEIP Galceran de Pinós 938 244 116IES Alt Berguedà 938 244 136Parc Natural Cadí-Moixeró 938 244 151Parròquia Sant Esteve 938 244 031Club Jubilats Sant Jordi 938 244 401

➔ MERCAT SETMANAL (DIMECRES)

Ajuntament 938 214 333Oficina d’Informaciói Turisme 938 211 384Ambulatori (CAP) 938 212 744Arxiu Històric Comarcal 938 221 548Biblio. R. Vinyes 938 221 308Escola de Música 938 213 911Mercat Municipal 938 211 879Policia Local 938 210 427Teatre Municipal 938 210 140Telecentre 938 213 612Zona Esportiva 938 210 544

Fira de Maig (dia 1 de maig)

Festa de la Patum (Corpus variable)

➔ MERCAT SETMANAL (DISABTE)

Ajuntament 938 239 151fax 938 239 151

Consultori 938 239 091Escoles 938 239 000ADF 938 239 145

➔ MERCAT SETMANAL (DILLUNS)

CAPOLAjuntament 938 215 040

CASSERRES

Ajuntament 938 234 000Dispensari 938 234 305Farmàcia 938 234 132Residència 938 225 000

Piscines i zona esportiva 938 234 203Parròquia 938 234 075Escoles 938 234 100Guarderia 938 234 376

Fira de productes artesans (dia 3 de maig)

➔ MERCAT SETMANAL (DIJOUS)a la plaça Santa Maria de 8 a 13 h. (Dijous)

Ajuntament 938 238 025

Sant Isidre (dia 15 de maig, es fa festa el capde setmana més proper)

CASTELLAR DE N'HUG

Ajuntament 938257050Oficina de Turisme 938257016

938257057Dispensari Mèdic 938257010

CASTELLAR DEL RIU

Ajuntament 938 212 775Alcaldia 608 998 663e-mail: castellarr@diba.cat

web: castellardelriu.cat

Ajuntament 938 247 890Dispensari Cercs 938 248 527Dispensari St. Jordi 938 248 651Dispens. Rodonella 938 248 552Dispens. St. Corneli 938 248 320Escola Bressol 938 248 158CFI Cercs-Berguedà 938 248 686CEIP St. Salvador 938 248 177Farmàcia 938 248 252Museu Mines 938 248 187

Festa de Sant Jordi(23 d’abril)Festa del Rosaret(2on cap de setmana de maig)

➔ MERCAT SET. CERCS (DIJOUS)➔ MERCAT SET. S. JORDI (DIMARS)

Ajuntament 938 231 055

fax 938 231 294

FÍGOLS

Ajuntament 938 248 052fax 938 248 052

e-mail: figols@diba.cat

GIRONELLA

Ajuntament 938 250 033Servei de Vigilants 938 228 181Bombers 938 228 480CAP 938 250 321Creu Roja 938 250 005Residència Sant Roc 938 250 006

➔ MERCAT SETMANAL (DIMECRES)

GISCLARENY

Ajuntament 937 441 020Refugi cal Tasconet 937 441 016

Aplec de Sant Miquel(8 de maig)

GÓSOL

Ajuntament 973 370 055Museu 973 370 055Dispensari 973 370 201Centre de Muntanya 973 370 016Escoles 973 370 264

➔ Mercat setmanal (dijous)

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

Ajuntament 938 227 059Dispensari 938 227 172

urgències 608 591 133e-mail: guardiola@diba.catwww:guardioladebergueda.cat

➔ MERCAT SETMANAL (DISSABTE)

MONTCLAR DE BERGUEDÀ

Ajuntament 938 231 092

Trobada de Caramelles(dilluns de pàsqua)

MONTMAJOR

Ajuntament 938 246 000Museu de l’Art del Bolet 938 246 067Escoles 938 246 152Llar d’infants 938 246 150Dispensari 938 246 000

Sorba(primer diumenge de maig)Pujol de Planés(Diumenge desprès de l’Ascenció)

➔ MERCAT SETMANAL (DIMECRES)

LA NOU DE BERGUEDÀ

Ajuntament 93 825 90 00e-mail: nou@diba.cat

62 AVIÀ

BAGÀ

BERGA

BORREDÀ

CAPOLAT

CASSERRES

CASTELL DE L’ARENY

CASTELLAR DE N’HUG

CASTELLAR DEL RIU

CERCS

ESPUNYOLA

FÍGOLS

GIRONELLA

GISCLARENY

GÓSOL

GUARDIOLA

MONTCLAR

MONTMAJOR

primavera 2009 ➔ SERVEIS

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

LA NOU DE BERGUEDÀ

CASSERRES

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

Consell ComarcalC. Barcelona, 49 3er Berga 938 213 553Àrea Comarcal de TurismeCtra, C-16 km.96.2 Berga 938 221 500Centre Informació Massís Pedraforca 938 258 005Parc Natural Cadí-Moixeró 938 244 151Oficina Turisme Consorci Parc Fluvial 938 380 659

EMERGÈNCIESIESCIES

Mossos d’Esquadra 088Mossos d’Esquadra Berga 938 222 030Bombers Berga 938 211 080Bombers Gironella 938 228 480Bombers Puig-reig 938 380 814Bombers Guardiola de Berguedà 938 227 080Ambulàncies 061Urgències 085Creu Roja Berga 938 213 311Creu Roja Gironella 938 250 944Urgències Alt Berguedà 608 591 133Hospital Sant Bernabé 938 244 300

A l’Oficina de Turisme de Berga situada al peu de carretera, podeu trobar exemplars d’aquesta publicació.

OLVAN

Ajuntament 938 250 013Dispensari (d’Olvan) 938 221 999Dispensari (Cal Rosal) 938 228 619

Festa de Sta. Maria deValldaura: missa i portes ober-tes al centre Amalgama(1 de maig)Ruta de les Colòniescolònia anfitriona Cal Rosal(24 de maig)Exposició Fotogràfica Olvanejaa la Biblioteca Ramon Vinyes iCluet, de Berga(del 30 d’abril al 2 de juny)

Exposició Fotogràfica Olvanejaa la Bilbioteca Guillem deBerguedà, Puig-reig(del 3 al de juny)Revetlla de Sant Joan ambpregó, arribada de la flamadel Canigó, coca, xocolata iper acabar aigua d'herbesmedicinals per tothom.(23 de juny)

LA POBLA DE LILLET

Ajuntament 938 236 011Oficina de Turisme 938 236 146Dispensari 938 236 006Col·legi 938 236 225

Diada de Sant Isidre(15 de maig al Monestir de SantaMaria de Lillet)Caminada Popular(1er diumenge de juny)

➔ MERCAT SETMANAL (DISABTE)

PUIG-REIG

Ajuntament 938 380 000Policia Local 938 380 525Centre Assit. Prim. 938 290 019Ràdio Puig-reig 938 380 850Escola de música 938 290 226IES 938 290 240Escola Alfred Mata 938 380 296Llar d’infants 938 290 121

Festa Major(1er cap de setmana després deSant Antoni Abad)

➔ MERCAT SETMANAL (DIVENDRES)

LA QUAR

Ajuntament 938 250 013Alcaldia 609 757 547

Pujada a l’Ermita(15 de maig)

SAGÀS

Ajuntament 938 251 150e-mail: sagas@diba.cat

SALDES

Ajuntament 938 258 005Oficina Informació 938 258 046Farmàcia 938 258 074Dispensari 938 258 036Escola 938 258 075

➔ MERCAT SETMANAL (DIJOUS)

SANT JAUME DEFRONTANYÀ

Ajuntament 938 239 194

Aplec dels Oms(Dilluns de Pàsqua)

SANT JULIÀ DECERDANYOLA

Ajuntament 938 227 667Dispensari 938 227 678Farmaciola 938 227 678Parròquia 938 227 447Taxi 938 227 026Escola l’Albiol 938 227 306e-mail: St.juliac@diba.catwww:santjuliadecerdanyola.cat

Cantada de CaramellesFesta de les TruitesVot del poble a Falgars (maig)

Ajuntament 93 825 04 00St.m.merles@diba.cat

VALLCEBRE

Ajuntament 938 227 131Dispensari 669 591 133

938 227 102Escola 938 227 666Exposició M.A. 626 696 976

Cantada de Caramelles i truitada popular(per Pàsqua)

➔ MERCAT SETMANAL (DIMARTS)

VILADA

Ajuntament 938 238 128Dispensari 938 238 327Farmàcia 938 238 082Escoles 938 238 180Local Pirinenc 938 238 222e-mail: vilada@diba.cat

Pàsqua cantada de caramellesi festa Truitada el dilluns

VIVER I SERRATEIX

Ajuntament 938 204 922e-mail: viver@diba.cat

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

OLVAN LA POBLA DE LILLET

PUIG-REIG

SAGÀS

SALDES

S. JAUME DE FRONTANYÀ

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

SANTA MARIA DE MERLÈS

VALLCEBRE

63

LA QUAR

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

VILADA

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

VIVER I SERRATEIX

TURISME

EMERGÈNCIES

ACTES I FESTES DE PRIMAVERA

primavera 2009

Informació patrocinada pel

Consell Comarcal

del Berguedà