ot ABELLPUI(•:I A R TA 40.a

wise

18 MARC 1989 N.° 5 VI EPOCA ANY XXX REVISTA .X1INZENAL

SA CANO VA: UN JOC FOSC

Comença la Setmana Santasumari

* Sa Canova

* Campanya de neteja

* Es Caló no el toqueu

* de Nosaltres per aNosaltres

* Sports

* Polsim d'arxiu

* Xerrim-Xerram

* Esports

* De La Colónia

Amb Pep Toni Aguiló (13iolegAtalaia Moreia i Cap FerrutxSortida P/ A!untament 19

Diumenge la Mostra Culinhria

Cloenda Curs Cuina INEM 88-89Exposició i Degustació 18 • 30Col.legi Pilblic Na Caragol19

Dijous Representació de la "Cena"Cofraria de l'EndavallamentEscalada del. Convent 21:30

Diumenge Pregó de Setmana Santa

19 Concert per l'Orfeó Artanenc

Santuari Sant Salvador 1730

Exposició Col.lectiva LocalInauguració 20:30 Visites del I3-2' Feiners de 19 a 20:30Festius de 11-13 i 20-21::30

Dissabte

18Diumenge Excursió Botànica (G.O.B)

Divendres Endavallament i ProcessóCafraria de 1' Endavallament 24 Recinte Amurallat i Costesde Sant Salvador 22:00

ES RECOMANA ESPECIALMENT

If3t -me7le 191 -rn r

1.830hcoLes.;_ cs-1 ,14-1

Cinema:"Los Fantasma Atacan al Jefe"

"Noches de Neon"

"Big"

2 58

mi'mw4qenct

18 de març de 1999

TEATRE M UN ICI l'AL MANACOR

"Moon walker" amb MOlael Jackson 18 20:00 / 22:00 19 16:00/18:00/20:00 20 2 I : 3 0

"La Serpiente Voladora" 21 2 1 : 31)

"Los Fantasmas Atacan al Jefe" 26 16/18/20/22 0. 27 2 I : 3 O

"Guerreros del Sol" 28 2 1 : 3 0

"Noches cie Neon" 30 2 1 : 3 0

"Un Pez Llamado Wanda" 1 6: 00 / 1 8:00 / 20:00 2 20:00 / 22:00

"Mision Salvar La Tierra" 4 21:30

"Esa Cosa Con Mamas" 6 21:30

CINEMA GOYA MANACOR

"Perfect""harry el Sucio en la Lista Negra" 1721:00 18 17:30 continua 19 14:45 continua

"Visiones""Big" 24 21:30 25 17:30 continua 26 14:45 continua

"Noche de Miedo 2" 31 21:30 1 17:30 continua 2 11:45 contima

SALA JUVA

CALA RAJADA

l lest Seller""Los Fantasmas atacan al Jefe"

18 20:30 15:30 / 20:3019

"La Serpiente i el Arcoiris""Fluida a Medianoche"

24 20:3020:30 25

"Bambi""Huida a Medianoche"

15:3026

"Muerte en el Invierno""Huida a Medianoche"

26 20:39

"Visiones""Big"

1 20:30 2 15:30 / 20:30

Editorial

Per un poble net i pat

Campanya de netejaAra ens trobam davant una campany9 de neteja per Rart

de l'Ajuntament. Naturglinent qui empren una tasca aixi hofa amb esperança. Pero es que podrem constatar resultatsfactibles d'aquesta escomesa? Ens portara vertaderamenta algun lloc? Crec que abans de continuar hem de reconeixerles bones intencions dels qui, (realment conscienciat) pro-mouen aquestes empreses, pero potser tots ens hauriem deplante jar el problema seriosament i evitar que el que facemsigui tapar forats i que unq vegada papat el temps d'actua-cio tot q4edi en l'oblit. Que passa aqui al nostre,poble d'Ar-ta? Voldriem fer juntament amb vosaltres una serie de con-sideracions per a reflexionarles i, per tant, treure'n profit.

Si no hi ha resultats com a resposta a les nostres intervencions (moltes vegades indivi-duals) ens hen} de plantejar la possibilitat que /a premissa de la que partim es inadequa-da o que pl public a qui la impartim no la reb o realment no li arriba. L,es campanyesWeducacio e,n neteja solen dirOir-se en un alt percentatge a la poblacio infantil, quees un dels publics que se sap mes embrutador (donat pel consum de ,les "xuxeries" i altresfactors) i que mereix un estudi molt serios. Per que j'al.lot no te cura en mantenir laneteja l'orde del seu poble, exactament dels lloc,s publics? L9 resposta podria ser queel que es de tots moltes vegades es confon en que es el de ningu. Potser sigui up aspectepoc treballat a les escoles, no per manca de voluntat dels educadors sino per esser con-siderat com un "saber previ" de l'alumne, el qual no necessita ser introdult. No fa faltadir que l'actitud dels pares i familiars es troba altament implicada en el fet; l'al.lot co-pia el que veu, i al cap i a la fi la seva co9ducta es fruit d'uns hàbits. A lo millor ensrespondreu dient que les persones majors si tenen l'habit de la neteja i que abans finsI tot s'agranava el carrer, com si fos una part de cateva,i - que a l'horabaixa, quan pasase-javes podies sentiryolor a,terra (asfalt!) humidq. Com és q9e no podem inculcar als nos-tres fills aquests habits! Be, creim,que l'evolucio del mon te molt a veure amb la respos-ta a aque,sta pregunta. La poblacio infantil (i tots en general) es Neu totalment qnvardaper un mon publicitari que li crea necessijats que en realitat no te i l'infant no te medisper a seleccionar o refusar aquesta invasio. Un primer remei seria ubicar unes papereres(moltes i adequades) als llocs,pprtinents (sortides de centres escolars, centres comerci-als...). Una pltra considerado es que certs sectors de la poblado son "creadors de bru-tor", com son alguns comerços i voltants d'ells. Tal vegada una accio eficaç seria dirigirpart de la campanya especialment a aquests sectors.

Ens_ podeu pontestar: "idò que l'Ajuntament intervengui cap aquestes form,es de bru-tor". Vet aqui que ens trobam una altra vegada amb la manca d'una legislacio pertinentque duu cap a una manca de disciplina que es pugui complir i fer complir.

Bé, vistes totes aque4es consideracions voldríem resumjr dient que si bé hi ha unamanca de conscienciacio per part çl'una part de la poblado, i no gaudim tampoc dunavertadera educado dels valors este tics (aplicada en aquest cas al nostre entorn fisic)I pensant que la brutor engendra brutor, creim que ‘ eptre tots hem de solucionar el pro-blema i no esperar una futura legislacio perque aqui es on vivim nosaltres.

Requerim de tots:* Una directa actuació cap als centres de brutor.* Col.locació pertinent de cartells i papereres a tot l'entorn geogràfic.* Control per part dels adults de la influencia de la societat de consum cap als al.lots.* sobretot una actuació directa de nosaltres cap a la conservació i millora del nostre

mitja en general.Per un poble net i pout com tots el volem, com tots l'estimam!

IMPRIMEIX: Grófiques Llevant

C/ Ciutat, 55.— ARTA

CONSELL DE REDACCIÓ: Guillem Bisquerra, Climent Obrador, Julen

Adrian, Monserrat Santandreu, Antoni Picazo, Bartomeu Tous, Joan

5 Ginard i Miguel Pastor.

COL.LABORADORS: Andreu Genovart, Rafel Umbert,'Bartoneu Lliteres,

Pere Ginard, Pere Vaguer, Antónia Tur, Maria Gelabert, J.V. Lillo,

Antoni Esteva, M4 Antònia Sureda, Carolina Guerrero, M. Baugó.

REVISTA QUINZENAL

18 MARÇ -1989 N.°

REDACCIO i ADMINISTRACIO:C/ Rafel Blanes, 10, 12 ARTA

Dipósit Legal: P.M. 57-1,969

BELI AILIGft 41, ,714)

18 de març de Me BELLPUIG 59 3

Troba el ca•í que

duu a la pilota

(NA Antònia Santandreu, 13anys)

Una provincia espanyola

-- La +- 6-1

(Francisca Ferriol, 12 anys)

Qui va guanyar la batalla?.

El nom d'una cosa per l'escola

■Q --rtrk L,-ur

t-

BELLPUIG 4 80 18 de març de 1989

tbrAllk%

t5'"k4 [A T-Lkó Avui vos volem parlar d'un personatge d un

conte que cobra importância en aquest mes enel que es farâ una campanya de neteja. Ensreferim a una protagonista que no destaca perles seves qualitats i que a més acaba molt

malament: menjada per un moix! Sr, estam parlant de SA RATETAPRESUMIDA. Sa pobra era molt presumida, pero tenia d'altres bones qualitatsque no es valoren. I aquí voldriem destacar-ne una. Qué feia la rateta cadadia de bon matí?. Sí, agranava el portal de ca seva. I això feia que laseva façana fos la més bonica d'aquell indret.

Sempre podem aprendre alguna cosa de totes les persones i no persones.Preniu nota al.lots i al.lotes, si voleu, d'aquest conte. Però esperam que notengueu tan mal fi com la pobra rateta!!.

L'ANTIGA I PERNANENT MODA: EL XICLE

Ara actualment al segle XX la boca ha de treballarmés a causa del rovec d'aquesta goma de colors i saborsmúltiples que fascina els joves i els vells amb marxa.

Els periodistes d'aquesta secció hem volgut inves-tigar sobre aquest producte per?) d'on ve? per quéserveix? com i quan es menja? Amb totes aquestespreguntes ens hem dirigit als joves de 4 fins a 15 anysdel poble i hem arribat a la conclusió que un 87'5% menjaxiclet i un 12'5% no en menja. Per dia els que s6ri mésgolosos un 30%, en mengen tres. No sabem, si rovegarxicle és per gust o tan sols per atreure l'atenci6 delsjoves o les jovenetes d'avui en dia. Hem observat i hemarribat a la conclusió que hi ha moltes maneres de menjarxicle. Una d elles, és la de menjar—lo amb la boca moltoberta amb petits renous, de les altres no en volem xer—rar per por que no vos acostumeu en aquests vicis!.

Els menys golosos un 35% mengen menys de deu per set—mana i dels altres, uh! ja vos ho podeu imaginar!

El sabor que agrada més als joves és el de fressa ambun 5375% que el consumeix, pareix esser que el de mentano agrada tant, ja que tan sols té 46'25%. El xicle essol menjar més amb sucre ja que té uns seguidors del67'5% i el més cuidadosos que el mengen fora sucre sumenun 22'5% i tots hauriem de ser igual per la por d'obrirla boca al dentista.

Ens hem demanat, on es menja? A l'escola no (...!)perqué la batalla amb els mestres és terrible i gran-diosa, al llit també perqué la mare ens aixeca la mA, ila majoria un 66'25% el mengen quan els ve bé, i tú, comel menges? A la dreta, esquerra o enmig de la boca? Un46'25% a la dreta, i un 30% a l'esquerra.

Aixé ha estat el treball d'aquest mes. Sapigues queaquest costum et pot allargar la barra (ho deien sespadrines) i embruten els terres dels nostres habitacles(escoles, cases, patis, places...)

Esperam que siguis conscient del que fas!Margalida Morey, MA Fca Tous i ajudants

■La Cangt

Guarda la cangt queun vespre et vaig cantar.Ara guarda-la bé, que no es pugui escapar.Raona per qué te la vaig cantar,dia en que tu i jo sollem ballar.Ara guarda-la bé, que no se pugui escapar.Recorda el silenci d'aquell bell valso diguem per sempre que ja no me vols.Ara guarda-la bé, que no se pugui escapar.Meva era la cançó d'aquell aucellteva sera ara per sempre o mai més.Ara guarda-la bé, que no se pugui escapardigue'm si te va agradar la melodiao digue'm tan sols que va ser bellíssima.Ara guarda-la be, que no se pugui escapar.

1edernarçde1969 BELLPUIG el 5

Cbrolina Gili (13 anys).

ER

RE

RE

AR

UN

oC

A

UES

6/iRkE5 T. ••

HI /V '--%Y- '7,1 )rER ------ -N

EL POBLE DE LA NETEJA

Aix5 era i no era un poble molt brut, ple de brutor i pa-pers per tot; ningú no tirava els papers a les papereres, maipassava el camit dels fems a recollir la brutor que la gentdeixava a la vora de la seva casa, bé, pensant-ho be, ningt1deixava el fems a la vora de casa seva, la tiraven per la fi-nestra o la deixaven per dins la casa.

Un dia va venir del poble vef el rei, que hi havia anatde vacances, el seu poble tenia molt a prop el mar i era netcom una plata. el rei, abans d'anar-se'n de vacances haviadeixat el poble sense ni un paper pels carrers, cada dia elsfeia revisió i si no els trobava com ell volia, els feia fernet a la gent del carrer. Abans d'anar-se'n en deixà un alseu lloc, prim, baix, geperut i més fluix que una mosca, alseu càrrec. Era un general i cada dia deia: -El qui vegi unpaper que se'l mengi- i el poble li contestava: -¿Com és quehas llevat totes les pa- pereres i les has venudes? - Per1tenir doblers - deia ell.

En arribar el rei al poble del que primer hem parlat, ien veure aquell desvari i que el cartell del poble ja no deia"Benvingut al poble més net de tots" sine) que posava "Ben-vingut al poble del fems" es puja damunt l'església i es posaa tocar les campanes i tota la gent sortí per on pogué perquaa algunes cases ni tan sols no podien obrir la porta de tantde fems que hi havia.

El rei va fer anar tota la gent al seu palau i els donacamions per transportar els escombres i graneres per netejarels carrers. En anar-se'n el sol, era, una altra vegada, elpoble més net del món.

I, ¿a qué no sabeu que va ser de l'avar general? Doncs elferen l'escombraire del poble (amb tot el respecte per alsbons escombraires) i cada vespre anava a dormir damunt lamontanya de fems del poble; quan alga estava malhumorat sen'anava i feia menjar uns quants papers al general, que ja noera general sing escombraire!

Fins aquí el conte.

Miguel Angel Conesa (11 anys)

6 62 BELLPUIG 18 de merç de 1999

darviu

En aquest número del Bellpuig parlarem"d'en temps des Moviment". Aq_uelles dadesforen bastant saboroses degut ales especialscircumstancies que comportaren les situa-cions de la Guerra Civil.

El 14 de setembre de 1938 entrà de BatleMestre Bartomeu Flaquer Esteva, Mangol,substituint a Mestre Miguel Morey Femeni-es, Escolà. El Consistori restava format perAntoni Vives Nebot, Tit, segon batle, JoanPastor Ginard, Vives, tercer-batle, i els re-gidors Pere Vives Negre, de Sa Badeia_, Bar-tomeu Gili Vaguer, Comuna, Pau CabrerMulet, Pau Majoral, Joan Cantó Planisi, deca S'Hermano, Antoni Flaquer Tous, delsOlors, Rafel Nicolau Lliteras, Beca, JoanSansaloni Alzina, Pamboli i Francesc Llite-ras Lliteras, Nonga.

Els regidors sortints eren, Gabriel Amen-gual, Garriguer, Mateu Sancho, Garreta iJoan Gili, Duran.

Mestre Tomeu Mangol, a l'instant de rebrela vara de mando per part de Miguel Morey,féu un parlament molt sentit agraint els ser-veis of erts per l'anterior batlia.

L'amo en Pere de Sa Badeia no poguéprendre possessori del carrec perquè encaraestava en files a Manacor, fet que es posaen coneixement del Governador, tota vegadaque freturava la seva incorporació a les tas-ques municipals.

Tres dies més endavant, s'acorda construirun magatzem al Corral del Rei. La Brigadamunicipal no tenia un lloc adequat per en-diumenjar les eines de treball.

El 4 d'octubre hi hagué maremagnum ala Casa de la Vila. Els administratius derpa-nen més diners, "basándose en el verticalaumento de los artículos de primera necesi-dad y el modesto sueldo que perciben, solici-tan de la Corporación un aumento de 500ptas. anuales'.

On s'ha vist mai tal gosadia. Que vol dirguanyar cenr-duros més cada any? Això esdiu tirar la casa pel terrat. Vaja, no se'n par-li pus. Però el 29, o sigui 25 dies després,les pujaren el sou en 24-0 ptes. anuals, 1, sifan molta de feina, i sempre que es puguiprescindir "de un temporero y aquellos hu-bieran tenido que hacer horas extraordina-rias para la buena marcha de la Oficina".

Reivindicacions i drets laborals, són pa-raules tan antigues com l'anar a peu o lafam calina. La dita de, "el qui no plora nomamella" és i sera sempre actual.

I ja que parlam de plorar, el 4 de febrerde 1939, el Col.legi dei Secretariat Local,suggereix el pagament extra, "subsidio deNavidad", als empleats oficinistes, segonsllei de 29-12-1938. Iclà, a cobrar-la s'ha dit,malgrat tal dispesa paresqués la fi de laCaixa Municipal.

L'amo en Toni Tit, més empipat que unagallina amb nou galls dins el galliner, el 29d'abril de 1939 exigi a mestre Tomeu Is:/langolel que s'havia fet del blat requisat a JoanSancho Dalmau. El president, ben redetran-quil, ii etziba que el batle anterior, MiguelMorey, era el responsable i que, fetes lesoportunes indagacions, a mestre Miguel, a-quest l'entrega al Sr. Governador. Requatregotes, quina enrrabiada que aglapí en Tit:Jo no estic conforme de cap de ses mane-

res, Tomeu. Lo que pots fer és preguntar-li al Governador si efectivament disposàdels diners, perquè sinó seria grossa sa por-cada".

Un dels punts principals de la sessió del4 d'octubre de 1939, fou convocar la plaçade saig. L'amo en Llorenç Servera Gil, Met-xo, i mestre Pere Miguel Riera Esteva, Bo-lló, la sol.liciten. Onze dies després s'ano-mena titular a en Llorenç Metxo. Per talanomenament, sols hi mancà el senyor Atilaa bracet de Sant Agustí. No s'estiraren elcambuix perque, qui més qui manco, duiaterradet. Uns a favor d'en Bolló i els altresde part d'en Metxo. Finalment en Toni Tittingué la idea lluminosa que li torniolavael closcam: La votació nominal. Així quevotaren i en Metxo sortí elegit per dos votssuperiors a en Pere Miguel Bolló. La soldadaconsistia en 108'33 ptes. mensuals, o sigui,1.300 pessetarres cada any.

Com han canviat les coses en mig segle!Durant els últims 50 anys havem vist cre-mar-se el 95% dels nostres boscos. Som tes-timonis de la desaparició del tren. Hem pas-sat de les avarques al cotxe de luxe. Abans,les nostres padrines per cuinar unes llegums,o colflori ofegada, empraven una corema.Foc a olla, bufadora de canya, bufa qui bufai el guisat a força de glecs-glecs era digned'un rei. Avui tot és plastic, sopes ràpidesi embutits de cangur. A més, cada pessetadel 39 en l'actualitat serien 861'54.

Una finca rústica el 39 valgué 140.000ptes. Avui aquests 28.000 duros serien120.615.600 ptes.

UN GINECOLEG PARTICULAR PASSARA CONSULTA A AR-TA. El ginecòleg Arturo Gil obrirà consulta privada desprésde Pascua al Consultori Municipal d'Artà. Ha arribat a un acordamb l'Ajuntament, aquest li va cedir l'ús del consultori per laseva consulta i a canvi les dones artanenques tindran una reduc-ció del 20% al preu de les consultes. Ademes atendr à gratuita-ment els cassos que li envii el Servei Municipal d'AssistenciaSocial, de persones que no pugin pagar-lo, i tambè aconsellaràa la comare en els cassos que atén.

L'Ajuntament ha pres aquesta iniciativa davant el pèssim ser-vei que actualment ofereix la Seguritat Social. En aquests mo-ments hi ha llistes d'espera d'un any i això provoca que les pa-cients tenguin per força que anar-se'n, en contra de la seva vo-luntat, cap a la medicina privada, generalment a Ciutat, a preusmolt elevats i a vegades desconeixent la qualitat de l'atencióque rebran. L'Ajuntament pretén disminuir aquests perjudicis

aconseguir un servei necessari en les millors condicions possi-bles.

El fet de que una entitat local hagui de cobrir les deficienciesde la Seguretat Social hauria de fer empegueir als seus respon-sables, el Govern de l'Estat (PSOE) i per fa part que li toca, alGovern autònom (PP). Dia a dia es veu la necessitat d'organit-zar la defensa de la Sanitat Pública.

18 de març de 1989 BELLPUIG 83 7

noticies reos

"SA NOSTRA" DONA TRE0MILIONS PER A LA RESI-DENCIA".Per dur a termeles obres d'ampliació de lesseves instal.lacions "Sa Nos-tra" ha donat tres milionsde _pessetes a la Residenciade Persones Majors. Fins aratenia capacitat per a trentaresidents i ara arribara finsals quaranta. Meam si altresentitats prenen bona mostra.

RECOLLIDA DE FIRMESPER LA TORNADA DELTREN. Tenim a l'Ajuntamentun llibre de la recollida defirmes per reclamar la tor-nada del tren Palma-Arta.

N'Israel Sánchez de la En-carnación, darrer factor del'estació d'Artà, esta fentuna bona feina perquè totel món s'en temi i recolziaquesta bona iniciativa.

PAPERERES NOVES. L'A-juntament, després d'acon-seguir una subvenció de laConselleria de Turisme, hacomençat a instal.lar pape-reres noves. Tot seguit esposara en marxa una cam-panya de conscienciació cí-vica per mantenir net el po-ble. Sols falta que les facemservir.

Crida l'atenció que tenintel nom de l'Ajuntament d'Ar-t à en català, les papererestenguin el lema "No ensucie-mos el suelo" en castellà.I la normalització lingüística?

EL CENTRE DE F.P. CAUDE VELL. Tant li pesen elsanys que després d'apareixerun forat al sótil del pis supe-rior els tècnics municipals'i del M.E.C. han consideratque era perillós seguir utilit-zant aquest edifici per donarclasses. En conseqüencia no-mes s'utilitza la planta bai-xa. Aquesta situació creatota mena de problemes pelnormal desenvolupament delcurs escolor.

Es ben hora que les autori-tats del M.E.C. es decidei-xin a fer un nou centre deF.P. a Arta que, per cert,fa anys que esta previst.

LA COL.LECTIVA JA TÉ HISTÒRIA25 ANYS ENS SEPAREN DE LA la MOSTRA PICTÓRICA

BEL LPU IG8 ea 18 de març de 1989

iloticiariLa t a mostra culinària a Artà

ACTE FINAL DELCURSET DE CUINA

que han seguit de formaentusiasta 15 persones baixla direcció de Jordi Gui-llem.

El curs de cuina ha es-tat el mes llarg i potsertambé el que mês ha en-tusiasmat a la gent de tptsels que aquest any, baixel patrocini de 1 ' I NEM il'Ajuntament s' hanofert al poble.

L estructura de la clas-se no es limitava a donarreceptes i fer-les sinó queabans s'estudiaven els fo-naments teorics, la històriadels plats i el lloc deprocedencia, etc. Durant larealització dels menjarss'han après petits secretsper tal d'aprofitar el ma-xim les coses que sobrende cada plat i també perdonar el cop de distinció acada cosa.

Després de fet el men-jar, es practica també lamillor manera de presen-tar-lo, de posar taulad'adornar cada cosa i do-nar-li untibie.

Durant les 400 horesque ha durat el curs s'ha

Els alumnes que han fet el cursetseran els responsables de la14 MOSTRA CULINARIA D'ART A

passat revista a quasi totsels tipus de menjar, desde les senzilles ensaladesfins els mês refinats platsde marisc passant pelsous, les sopes, les carns iles verdures, i se pot dirque els assistents al curshan acabat amb uns conei-xements que els capacitenper començar a exercir lacuina de manera profes-sional. 1 això es el quevolen demostrar amb aques-ta mostra culinaria a laque a mês de tot el pobles'ha convidat als respon-sables i propietaris derestaurants i hotels de lazona, per tal de que espuguin donar compte de lescapacitats adquirides peraquests nous cuiners i

comencin a tenir-los encompte a 1' hora de con-tractar personal pels seusesta bliments.

Els alumnes estan moltcontents de la capacitatd'en Jordi per transmetreel seu saber culinari, i esque en Jordi Guillem a mêsd ésser un gran cuiner esuna persona inquieta ambun gran interès per en-senyar, i que sobretot es-tima la cuina i la con-sidera no una feina, sinóuna ciència i mês que unaciencia, una cultura ambtot tipus d ' implicacions,històriques, geogràfiques,filosòfiques, que omplen degust i de contingut cadaun dels plats.

En JORDI GUILLENUn catedrátic de la cuina

aspecte irressis-

L ' exposició està obertaa tots els artistes localssense distincions, i a 1 ' ho-ra de tancar l'edició ha-vien confirmat el seuconcurs Francesca Terras-sa, Biel Esteva ( de Ses

Terres ) , Sebastià Massanet,Miguel Forteza (Gallet ) ,Joan Amorós (Sopa ) , PepForteza , Antònia Obrador,

Aquestes festes de Pas-qua també tendrem exposi-

ció col . lectiva , que en-guany assolirà 1 ' edició 26.

La novetat per aquestany consisteix en el canvid 'ubicació, ja que es duràa terme a Na Batlessa i noa la sala d'exposicions .deIa Caixa com havia estatfins ara.Francesc Alzamora , Saras-sate, Jeroni Ginard ( Mur-tó) , Tomeu Martí i AinaFuster. Alguns d'ells aca-bats d'arribar i d'altrescom 1 ' amon Miguel Galleten Biel de Ses Terres, ver-taders degans d'aquestamoguda.

Les obres estaran ober-tes al públic des d'avuidissabte dia 18 fins el diade Pasqua i es podran vi-sitar el s dies feiners de19:00 a 20:30 i els festiusde 11:00 a 13:00 hores elsmatins i de 20:00 a 21:30els horabaixes.

NIOVITE1,111■ INT7ERNATIONA P.1EL: 01-5893400 'ILEX: 916087

ONDON

VC.NNA: DE 11 A 12 TEL: 562178

18 de mar BELLPUIG as 9g 19 • 1111fi

oticiaríLa mentida de Sa Canova

LA CANOVA PAREIX QUE ESTA EN MANS D'ESPECULADORS

Al I I arg de quatre dies el di ari EL DIA 16 ha presentat un fabulós dossier informatiusobre SA CANOVA, el qual recomenam que es I legesqui perquè creim que aporta noves ideesa un projecte sobre el qual fins ara sols ens han pres el pel BELLPUIG es permet oferir-vos un breu resum d'aquest treba I períodist ic real itzat per un equip invest igador de"DIARIO 16".

Quan BRANTE fuig per-seguit per la JUSTICIA iper la INTERPOL i 1 'antigaRavenna quebra, entren enescena dos individus: DECOSTER, que és el pro-pietari dels terrenys iZARZESKY que ho és de lesaccions, a més d'un cons-tructor català anomenatDIEGO CASANOVA. Per com-prar les accions de l' an-tiga Ravenna hi entra tam-bé una societat de Vaduz(Liechtenstein) que semblaespecialitzada en "blan-quetjar" doblers (amb elconcepte de "blanquetjardoblers" s'entén normalment"legalitzar" una serie dediners que, per la sevafosca procedencia, s'hande justificar de qualqueforma). Aquesta companyiainversora està especia-litzada en rentabilizar elsdoblers dels seus clients.

De sobte, entre els dossocis, DE COSTER i ZAR-ZESKY, comença una lluitaprivada fins al punt queZARZESKY apareix un ves-pre ferit. D'això n és acu-sat DE COSTER però no sepot "provar res". DE COS-TER, per altra part, dema-na ajuda a la MAFIA deMarsella, especialitzada enel comerç de drogues id'armes, i a la de NIZA.Però la seva resposta perentrar a formar part del"negoci" permaneix dins ladesconeixença..

En ZARZESKY havia en-trat a Espanya uns 300 mi-lions de pessetes, alparèixer evadits d'un ne-goci d'exportacionsgals des de Polônia, ques'havien d'aportar per pa-gar els deutes de l'antigaRavenna. Aquests doblersque havien entrat en con-cepte de "turisme" no espermet recuperar-los. Desde llavors ençà la granpreocupació de ZARZESKYha estat intentar recon-vertir aquests doblers.¿Com?. Legalitzant-los, peraixò s' ha servit del ga-binet d'ADOLF0 SUAREZ id un dels seus homes mésfidels, JOSEP MELIA. Per-6aquesta reconversió delsdoblers pareix que és im-possible de realitzar.

Per una altra part DIE-GO CASANOVA, (constructor)català i propietari d'ac-cions sobre SA CANOVA, a-firma en declaracions a lapremsa que "TE POR PERLA SEVA INTEGRITAT FISI-CA" i també afirma que SA CANOVA "ACABARA CREMADAPERQUE ELS DOS SOCIS TE-ORICS NO S'ENTENEN".

CASANOVA afirma tambéque a DE COSTER NO LI INTERESSA CONSTRUIRperquè la plusválua éscara. De la qual cosa de-dutm que hi manca CAPI-TAL suficient per començaruna urbanització de gransdimensions i que els in-teressos de SA CANOVA pa-sen per altra part que noés, en vista de la infor-mació obtinguda, de la ur-banització.

saló de bellesa

ESTEL D'AUBAIsabel Solana

Esteticista titulada

Carrer Joan XXIII, 19-IQ - Tel. 56 29 51)

ARTA (Mallorca)

MaquillatgesNeteja de cutisDepilacionsTractaments facials 1 corporalsTractaments anticelulíticsDrenatge

NOTenim a la seva disposició:

DEPILADO ELECTRICA

RE' I 1> l11(; 19 de març d• 1999

110••::mmeol.lahoraci"ES CAW: NO EL TOQUEUespeculadors suecs amb complicitat de la federació de golf, el CDS iPP locals, llancen una campanya brutal per forçar l'Ajuntament a aixecarla protecció del Caló

Sembla mentida que a agues-tes altures encara hi haguigent que pretengui destroçarindrets tan evidentment into-cables com són Es Caló. Pere)durant els passats dies hempogut assistir a una campanyafuribunda contra el nostre A-juntament, llançada per unspromotors suecs amb la com-plicitat de la Federació Balearde Golf i el CDS i el PP localsamb l'objetiu d'obligar-lo aeliminar la proteccio de quêgaudeix actualment aquestazona. Ha estat realmente alu-cinant, gairebé esperpèntic,i es que aqui no hi ha cap ex-cusa, ni existeixen drets adqui-rits, ni plans aprovats, ni in-demnitzacions ni històries.Es Caló es una zona qualifica-da com Element PaisatgísticSingular, i per tant, impossibi-litada de fer-hi qualsevol tipusde construcció o de movimentde terres, desde l'any 1983en quê el Consell General Inte-rinsular va dictar unes normesde protecció d'aquells indretsque considerava prioritaris.

Pere) no, aixi i tot n'hi haque pretenen que ara l'Ajun-tament aixequi aquesta pro-tecció, i permeti fer-hi ungran hotel camuflat, com no,per un camp de golf.

Us imaginau un camp de golfdevers els costers de Sa TalaiaMoreia o sobre les penyes de

la mar, plenes de sal quan buf ael nord?

Es clar, hi volen guanyardoblers, sigui com sigui, i elsvolen guanyar ràpid, ara, aratot d'una. Que demà no quedacap lloc verjo a Mallorca'? QuedemA els turistes ja no vénenperqué no tenim res ctue ofe-rir-los? Es igual, ells son suecsi quan ens haguin xupat lasang, tant els fot si ens morimo si demanam llimosna, com

han vengut aqui se n'anirana un altre lloc i ens deixaranels "escombros" de l'hotel il'herba morta del camp sec.

I que aquesta barbaritat lasol.licitin uns especuladorssense escrúpols que intentenfer el negoci de fa seva vida,molt bé, és en certa maneracomprensible. Ara, el que noes pot comprendre, el que decap manera es pot perdonar,és que els directius d'un orga-nisme com la Federació Balearde Golf, un organisme que pre-tén ser tan seriós i tan escru-polós que intenten fer el nego-ci de la seva vida, molt bé,

és en certa manera comprensi-ble. Ara, el que no es pot com-prendre, el que de cap maneraes pot perdonar, és que elsdirectius d'un organisme comla Federació Balear de Golf,un organisme que pretén essertan seriós i tan escrupoló s'ha-gin ficat dins el llot fins elpunt d'intentar coaccionar unainstitució, sobirana i democrà-tica com és l'Ajuntament, ique s'hagin prestat al joc brut

tins el punt d'intentar difamarel bathe davant el seu propidelegat.

Es un magre favor el quehan fet al Golf amb aquestesactuacions, ja que quina credi-bilitat pot tenir un organismecapaç de donar suport a unacampanya publicitAria tan des-caradament difamatòria i ambuna intencionalitat tan clarade crear confusió entre l'opiniópública, quina credibilitat po-den tenir aquests directiusde la Federació des del mo-ment que fan costat, i actuencom agents d'unes pretensionsil.legítimes enfront dels repre-

US IMAGINAU UN CAMP DE GOLF DEVERS ELSCOSTERS DE S'ATALAIA MOREIA 0 SOBRE LES

PENYES DE LA MAR QUAN BUFA EL NORD

BEL I,PU IG 18 de març de 1989 87 11

sentants de la llei, quina cre-dibilitat poden tenir, enquan predi9uen la destrucciod'un dels ultims indrets quees conserven en estat naturalen aquesta illa plena de ci-ment. I horn arriba a demanar-se quins interessos amagatshi deu haver que fan actuarde manera tan indigna homescom el president de la Federa-cié de Golf, a qui, al manco,li pertocaria guardar les for-mes.

LA FEDERACIO DE GOLFS'HA PRESTAT AL JOCBRUT FINS EL PUNTD'INTENTAR DIFAMAR ALBATLE DAVANT EL SEUPROPI DELEGAT.

En JOAN PEIX i en JOAN SOPA han estat utilitzats pels especuladors

com una pega •6s de la campanya. I que en comptes de defensar el

poble han predicat una oferta que pretén comprar la destrucció d'ES

CALO amb 3'500.— pessetes per artanenc.

Quins interessos han fet actuar

al President de la Federació de

Golf d'una manera tan indigna?.

Però sens dubte el papermés trist d'aluesta història,el més llastimos és el que elshi ha fet jugar als portaveusdel CDS i el -PP d'Artà. A n'enJoan Peix i en Joan Sopa elsha tocat en aquesta ocasióesser "la voz de su amo" i hanfet com aquests cans que quanl'amo ho ordena lladren i seposen rabiosos sense sabermassa bé per que. Ells han es-tat utilitzats com una peçamés de la campanya, i quanels especuladors els han ditara amollau, bones lladrades,i és trist veure que gent d'aquí,gent d'Artà, representants delpoble que haurien d'estar gelo-sos de guardar la nostra inte-gritat i que s'haurien de sentirofesos per campanyes comaquesta, envers de col.locar-se

al seu lloc, i passant de parti-dismes defensar el pobre, nodubten en posar-se alegrementa predicar les exceilênciesd'una oferta que pretén, amb3.500 ptes. per artanenc, com-prar Ia destrucció d'una deles més hermoses contradesde la nostra terra.

Punto ruf_r

•Yd Calla

Punta' des (i*irr

Purgo' dits

_ Cgla' Mala

NO, no senyors, Arta, no est àen venda i els artanencs noconsentirem que s'hi posi niper tres ni per trecentes mil,1 qui defensi el contrari ni esmereix esser d'Artà ni moltmanco representar-lo.

Col.lectiu Can Pinyolí

EL PAPER MES LLASTIMOS L'HAN FET JUGAR ALSPORTAVEUS DEL CDS I PP LOCALS, QUE HAN ES-

TAT 'LA VOZ DE SU AMO DELS ESPECULADORS

waa 7)1 uTt elite Afot-oC41 Holgues

Culo Lossrzsa.-

Cocí:"

rerio sea

asla Peng'

Sileenolet

Ponl SSeuluna

aria- efe-el Stveclo

12 se BELLPUIG Hl de març de 1989

Concert per als escolarsEl passat 24 de febrer tingué lloc al saló

del col.legi Sant Bonaventura un concertdidàctic cíe flauta a càrrec d'en Josep F.Palou, promogut per Joventuts Musicals,amb la col.laboració del Govern Balearel nostre Ajuntament.

El concertista va complir la seva feinadonant una detallada explicació del que erala flauta dins les seves modalitats, interpre-tant també obres i fragments de Bach i Te-leman, entre altres.

El que va fallar va ser l'organització. Elprior del convent es va asssabentar del con-cert pocs dies abans, havent d'arreglar l'es-cenan. a marxes forçades. També nora delconcert (les 18,30) no fou adequada ja queels al.lots acabant a les desset, tenen altrestipus d'extres escolars que atendre i la assis-tència fou llastimosa ja que solsament forenuna vintena d'al.lots els que hi assistiren,amen d'uns quants professors i majors.

Es una llàstima que aquestes coses quepoden ésser molt profitoses per als escolars,no siguin organitzades i adequades a l'horariescolar i aixi es puguin aprofitar al màxim.En aquest cas, la musica es una asignaturade futur i a més que es poden iniciar dinsaquest preciós camp, despertant tal voltaqualque afició que segur sense voler podentenir adormida.

Esperem, per tant, que, sense poder afir-mar que va ser un fracàs t una altra vegadasembli més exitosa la presencia a dits actes.

Orquestra Siffifkica de 13alears"CIUTAT DE PALMA"

Director: Luis Remartinez

ES CONVOQUEN PROVES D'APTITUD PER COBRIR LESPLACES DE:

• Violins • Violoncellos • Flauta/Flauti • Oboè • Fagot• Trompeta • Percusió/Timbal • Violes • Contrabaixos

• Clarinet • Trompa • TrombeiLes audicions tindran lloc del 10 al 16 d'abril 89.

Per més informad&Secretaria de la Fundació Pública de les Illes Balears per a la Música. Tel.(971) 711139.C/. San Feliu-Palma.

CONSULTA DE GINECOLOGIADr. Gil Bretones -colegiado 1.902-

REVISIONES GINECOLOGICAS - CONTROL DE EMBARAZOPLANIFICACION FAMILIAR - ECOGRAFIA

HOSPITAL MUNICIPAL ARTAMartes y Jueves a partir de las 16 horas.

Consulta previa cita. - Tels. 55 59 81 - 58 34 41

BELLPUIGIS de març de MIS es 13

—de la colòniaFOC DINS MORELL

En distintes ocasionsdurant les darreres setma-nes hem pogut veure retxesde foc dins Morell. Supo-sam que l'amo ho deu ferper tenir el cArritx tendreper el bestiar. Res que dirhi hauria si això es rea-litzAs de manera control-lada i als llocs on mai hihem vist créixer arbres.La pena és que es calasfoc dins Es Blanquers i SaSerreta que són parts onabans hi havia pins irestava la possibilitat quealtra volta en nasquessin,possibilitat que es veu deltot estroncada amb aquestsnous petits incendis.

No estaria de mes queel Cap del SECONA d'ArtAfes alguna passada per talde mirar els llocs on espot autoritzar el calar focde forma control.lada. Lesmuntanyes encara que ten-gum n amo, formen part del'entorn i de l'ecosistema iels coloniers les estimam iles sentim com a cosa moltnostra. Per aixe, les volempreservar, que prou casti-gades ja estan.

LA FEBRE DE LACONSTRUCCIÓ

On sembla que s'ha pe-gat foc. -en sentit figurat omatafbric de la paraula-es en el camp de la cons-trucció i a tots els indretsdel poble. En altres ocasi-ons ja hem comentat aquesttema però és que segueix

essent d'actnalitat i objec-te de conversa entre co-loniers i visitants. "Pareixque es cala foc": Sa Bassad'En Fessol, Montferrutx,S'Estanyol, on per cert hiha de tot, uns apartamentsjust níxols que no com-prenem com l'Ajuntament haautoritzat a fer una cosatan antiestètica. Si s'hande construir xalets o apar-taments ¿No es podrienedificar amb una mica mésd'espai al voltant?.

A punt está també decomençar la urbanització"Des Canons"; és alle) quedeiem al principi, la febrede la construcció ens re-bentarà el termòmetre.

DESMENTIT

Fa dies, vArem llegir aun diari de Ciutat que,Joan Mesquida (En Joan Ro-sa) poeta i pintor local,seria el que proclamaria elpregó de la Setmana Santad'Artà. El propi Joan ensdesmentia la noticia, dientque l'any passat Ii propo-saren però que ell no ac-cept; aixf que la Direccióde la Confraria de1 ' Endavallament haurà ha-gut de cercar un altrepregoner.

DINAR DE COMPANYERISMEI PROGRAMACIÓ

L'Associació de la Ter-cera Edat, celebrà el diu-menge dia 6 un dinar decompanyerisme i treball;aquest consisti en progra-mar les distintes activitatsque l'esmentada Associació

A. Génovart

pensa dur a terme al Ilargd'aquest any. I és que perprogramar i posar-se d'a-cord, no hi ha com tre-ballar asseguts a una tau-la amb estovalles i panxaplena. Els alabam el gust.

Hl participa el Presi-dent de les Associacions dela Tercera Edat de Ma-llorca, Rafel Socias.

DESTROSSA

Els coloniers comencena estar molestats i cansatsper les destrosses que de-siara es venen realitzantels caps de setma.na (nitsdel dissabte i divendres)se suposa per un grup in-control.lat de jovenells nocoloniers, que vénen defora els final de setmana.A la darrera ocasió rom-peren i espenyaren lesdues cabines telefòniques,tomaren un bocí de mit-janada, transportaren unestaló de ferro d'unes o-bres el "sembraren" aljardí de la placa. Pareixque sempre és el mateixgrup que es diverteix aforca de fer mal i des-trossa a partir de les duesde la matinada. Els colo-niers estan convençuts queserien bons d'aglapir idonar-los uns escarment sila policia municipal i laGuardia Civil s'ho pro-posin. Nosaltres des d'aquíIlencam la idea i deim elque la majoria pensa. Lesaltres passes corresponenevidentment a l'autoritatcompetent.

ECOSNACIMIENTOS

Día 28 Enero.- Antonio Alza-mora Blanco. Hijo de Antonioy de Margarita. C/ Major,81.

Día 3 de Febrero.- CristinaMoragues Quiroga. Hija deJosé Francisco y de MaríaSoledad. Predio Salma Nou.

Día 6 de Febrero.- Aida Ra-mírez Molina. Hija de Fer-nando y de Dolores. Cl R.Blanes, 64.

Día 11 de Febrero.- JuanLuis Ferrer Botellas. Hijode Mateo y de Gabriela. C/Na Caragol, 4.

MATRIMONIOS

Día 28 de Enero.- Juan Geno-yard Llaneras con FranciscaAna Ginard Alzamora. C/Sard, s/n.

Día 28 de Enero.- FranciscoSansó Fuster con Carmen Mo-lina Pozo. N.D. C/ SanMateo, 12. La Colonia.

Día 11 de Febrero.- JoséRayó Alzamora con Ana Pas-cual Gay5.- N.D. C/ Rocas,6.

Día 18 de Febrero.- Francis-co-Javier Reyes Cárdenas conMaría-Angeles Peláez López.C/ Can Llaneras s/n.

Día 18 de Febrero.- JuanSansó Bauzá con Angela PonsIsern. N.D. Cl Costa y Llo-bera 3-1 2 . Villafranca.

Día 25 de Febrero.- JaimeVives Alzamora con Maria Gi-nard Esteva. N.D. ?

DEFUNCIONES

Día 14 de Febrero.- Irma Os-termann. 78 arios. Pou Nou,13 (alemana internada en laresidencia).

Día 6 de Febrero. - AmbrosioLanga Gimeno. 70 arios. Co-lonja de San Pedro

Día 17 de Febrero Francis-co Gili Lliteras. 82 arios,a) Des Vidrier. C/ Angulo,1.

[ Ara fa25 anys

BELLPUIG, 8 de Febrero de1.964, n 9 50.

* SILUETA DEL MES hacambiado de firma. Ahoraes J. Salom quien nos re-cuerda el mes finido. Entreotra S cosa s nos dice "..."La Comedia "Els Reis"estuvo muy bien montadaen todos sus cuadros..."En otro lugar "... Rota latradición del "Argument porIa fiesta de S. Antonio..."También "... La noticiadeportiva nos la brinda lapresencia de Federido M.Bahamontes en el ' C.R. deAjedrez..." Por último "...Ia nota estrambótica corrióa cargo de dos bohemios yun camello que llegaron unsábado al mediodía-. ..".

* DE LA COLONIA DE S.PEDRO destacamos el as-censo a sargento de "...Andrés Genovard Sureda ,cabo primero Especialistadel Ejército de Tierra, sec-ción de Rádio..." También"...la dimisión del AlcaldePedáneo D. Juan Cantó...".Y el hallazgo de una setagrandiosa ( 350grs) por "...el joven Lorenzo Planisi...en el predio "So Cano-va"...".

BELLPUIG, 8 de Marzo de1.964, n 9 51.

* SILUETA DEL MES,tomaron posesión de suscargos los nuevos conce-jales..." En otro lugar"...la desagradable noticiaque resultó por cierto .nti-mero de familias el quesus hijos tengan que cum-plir su servicio con la Pa-tria en el continente afri-cano..." También "...queRadio Nacional habló deArtá por..." "...una monu-mental calabaza que haproporcionado 800 kg s decucurbitáceas..." Para ter-minar "...será el mes pró-ximo cuando llegue a verse•

la T.V en Artá...".

15 2'0 4'0 2'2 10'0

▪ 19'7

Dia 4 Dia 10 Dia 23 Dia 24 Dia 25

TOTAL

• oPLUVIOMETRE

AREA URBANA

Febrer 89

14 70 BELLPUIG 10 de març do 191119

Plenari

Politica LocalEl passat 17 de Febrer, se celebra una sessió extra-

ordinaria al nostre Consistori, que per mor d'havercanviat 1 ' hora del començament al darrer moment, no hipoguerem assistir; és per això, que reproduim un poc perdamunt el contingut de 1 'acta aixecada per la Secretariaque molt amablement ens va cedir.

El ler punt era la declaració d 'urgència del Ple.

Després d 'una breu deliberació es passa a votacióvotaren a favor Independents i PSOE, abstenint-se APCDS.

El 3er punt feia referència a la urbanització del Bar-racar, presentat per "Cala Mata S.A".

El Sr. Batle proposà denegar l'aprovació inicial delProjecte per no deixar resoltes les conexions dels serveisurbanístics amb les generals del municipi.

El portaveu d ' A. P. es queixa per no haver passat a-quest punt per la Comissió Informativa. El Sr. Pastorcontesta que per existir uns plaços legals no ha estat pos-sible incloure-la als temes tractats a la Comissió Infor-mativa.

També es queixa el portaveu del C.D.S, regidor Amo-rós, constestant-li el Batle que fa tres mesos que el Plaparcial del projecte d 'Urbanització está aprovat.

El regidors Sureda i Amorós com a portaveus dels dosgrups de la dreta consideraren que és un atracament a lilaarmada i un atropellament. Cal ressenyar que el Projectefou presentat pel misser J.A. Meliá i Pericas al qual esremet el present acord.

El 4r. punt era sobre la recollida dels ferns.

Segons un estudi econòmic que s 'ha fet. Els dos grupsque governen proposen un augment del 20%.

tiltim punt de l'ordre del dia feia referència a larecent sentència que féu l'Audiència Territorial sobre elsPins del Tren, dia 14 de Febrer.

S' apel.larà davant el Suprem aquesta sentència.

Aquest punt fou l'únic que s'aprovà 'per unanimitat,ja que tots els altres foren 7 a 5 (que sumen 12) per morque hi mancava un Independent, el regidor Ginart, quehauria fet 13.

* DE LA COLONIA, elcorresponsal hace una en-trevista al recien elegidoAlcalde de la Colonia D.Antonio Genovard y cuandose le pregunta sobre losinmediatos proyectos, con-testa "... acelerar la elec-trificación..."

* NOTICIAS SUELTAS: Sehabla de la I ExposiciónColectiva de Artes PlásticasIf • del 22 al 29 delcorriente mes de Marzo,coincidiendo con la SemanaSanta...".

Quants en queden en actiu?

obrir pas a la davanterafent costat a en Nieto.També retrassa en Pirisadelanta a Suárez, donantmés consistencia a l'equip,fruit d'aquestes canvis vafer que arribassim a unesperançador 3-2. Fere laindecisió entre el porter ila defensa propicia que elSoledad ens marcas untercer gol que ja va serdefinitiu, malgrat quasi aldarrer moment del partitl'Artà tingué una clarís-sima ocasió de marcar, queno es va materialitzar perpura mala sort.

Esperem que el properpartit dins Andratx ens siafavorable i poguem dur elpunt que varem perdre jus-tament contra el Soledad.

Es fent gols que esguanyen els partits, o almanco els poden empatarcom succeí el passat diu-menge a Ses Pesqueres con-tra el Soledad. La primerapart es per olvidar ja quel'Artà va presentar una a-lineació tàctica rara, quetothom criticava i que vafer que anassim al descansamb un resultat de 0-2,perquè la defensa va ferforat tot el temps i per onels contraris pogueren in-filtrar-se.

La segona part fou di-ferent; l'entrenador vatreure en Toni Nadal, -co-sa que ja havia d'haverfet al principi del partit-un home d'empenta que va

48.900.-

41.500.-

Italia, Francia, Suiza.

SUIZA PANORAMICA: Del 23 al 27 (marzo)Visitando:Torremo-ANDALUCIA: Del 23 al 27 (marzo).

37.800.- PARIS Del 23 al 27 (marzo)

Plazas limitadas!

35.700.-

ESPECIAL SEMANA SANTA 89

(marzo) SANGENJOGALICIA: Del 22 al 26

irniillor. .0111

linos, Cordoba, Malaga,

MADRID Y ALREDEDORES: Del 23 al 27 (marzo).

Madrid, Toledo, Aranjuez, Segovia/La Granja

PIRINEO CATALAN. CERDANYA FRANCESA. ANDORRADel 23 al 27 (marzo) 36.800.-

GALICIA: Del 18 al 25 (marzo).Visitando: Santiago, Vigo, Sangenjo,

Pontevedra, Rías Bajas. La Coruña 47.900.-

PORTUGAL: Del 23 al 27 (marzo).Visitando: Mérida, Badajoz, Lisboa, Ffitima. 45.500.-

FLORENCIA ARTISTICA: Del 23 al 27 (marzo).Visitando: Florencia, Pisa, Niza, Narbonne. 43.800.-

LOS ALPES Y GRANDES LAGOS SUIZOS:Del 23 al 27 (marzo) 49,900.-

RUTA TRES NACIONES: Del 23 al 27 (marzo)

(marzoSan Remo.... 34.500.-

Ceuta/Gibraltar 33.900.- COSTA AZUL: Del 23 al 27Visitando: Niza, Morlaco,

Visitando:

Carretera Cala Alguna. 17Tels (971) 564017 - 564300

CALA RATJADA

Calle Btnicenella, 12

Tela (971) 585515 - 585552

CALA MILLOR

•90

Tele. 69.-)6.-) V(,(ik F

cIF A 07088t4 4

GALICIA: Del 22 al 26 (marzo) 41.600.-

40.500.-

BELLPUIG • 1 1518 de marc de 19119

S por*

FUTBOLof

ARTA 1

MONTUIRI 2CAMPOS 5

ARTA 2ARTA 3

SOLEDAD 3

Comentari:

A poc a poc, i de cadadiumenge més, l'Artà es vadesinflant i perdent moltsde punts que al final deIa lliga ii seran molt ne-cessaris, i haura de fer elcap viu si no vol repetirel que va fer l'any pas-sat: davallar de categoria.

Ja fa uns quants par-tits que les coses no rodenbe ni a Ses Pesqueres ni afora; els aficionats espe-raven que després de gua-nyar al Maganova, Soledadi Port de Pollença, a domi-cili, dins el nostre camptambé es guanyarien par-tits, per-6 no ha estat aixíi els sufrits espectadorsveuen com l'equip no mar-xa i els punts volen a lesarques dels adversaris, iquan guanyam, ho feimpassant molta pena i perla mínima.

El Monturri, sense ferres extra, se'n va dur elsdos punts i dins Camposens feren la friolera decinc gols, malgrat 1 - equipartanenc hi va anar ambbastantes baixes.

G.B.

16 7N BELLPUIG 18 de març de 1989

MIMMIEwSports

L'afecció va poder amb el Gràfiques BahíaQuan mês malament s'havien posat'les coses, quan més dificil era la victòria, el

recolzament per part de l'afecció va fer que el SANIMETAL s'imposas al Grafiques Ba-hia de Palma i que, d'aquesta manera, superas l'eliminatòria i passàs als quarts definal.

Abans, l'ESPORTS JUMA, en un gran partit, s'havia imposat al Xaloc de Palma.D'aquesta manera ja s'ha assegurat la primera posició del seu grup. Després de quatrevict6ries per cap derrota.

Destacar que aquesta darrera jornada jugada a "na Caragol" va registrar la millorentrada de públic de tata la temporada.

BASQUET SENIOR MASCUIA

S. SERVERA 73SANIMETAL 70

El SANIMETAL al prin-cipi dominava el partit pe-rò els serverins a poc apoc arribaren a l'empat ia falta de 4 segons, encis-tellaren un triple que elsdona la victòria.Encistelladors: Muñoz (2).Gili (6), Santandreu (2),Roser (14), Carrió (2), Ga-lán (6), Ferrer (6), Gi-nard, Vaquer II (23).

G. BAHIA 53SANIMETAL 67

Primera victòria delsPLAYOFFS, aconseguida enuna gran segona part.Encistelladors: Muñoz, Gili,Roser (20), Santandreu,Carrió (2), Galán (16),Ferrer (8), Vaquer I (15),Ginard ( 4).

SANIMETAL 68GRAFIQUES BAHIA 65

Molt més difícil del'esperat en un principi varesultar ésser aquest partitde tornada de la primeraronda dels playoffs.

Molt important va esserl'actuació d'en Galán, quea la segona part va anu-lar el millor jugador delsvisitants.

En el partit va reapa-rèixer en Vaquer II, des-prés d'una setmana d'inac-tivitat, i amb una cistella

VAQUER IJugador del SANIMETAL

a falta de pocs segons vadecidir el partit. Però laprincipal causa de la vic-tòria va esser la impres-sionant afecció que va a-cudir a "Na Caragol" i queva recolzar el SAN IMETALen els moments mês diff-cils , sobretot en els dar-rers minuts.Encistelladors: Muñoz, Gili(8 ) , Roser (21 ) , Santan-dreu , Carrió (3) , Galán(12) , Ferrer (6), Vaquer I(9), Ginard, Vaquer II(9 ) .BASQUET SENIOR FEMENI

CARDASSAR 28E. JUMA 38

Malgrat un mal comen-çament de les artanenques,saberen donar volta almarcador aconseguint unaimportant victòria.Encistelladores: Ginard, M.

A. Flaquer (8) , Bauza (6) ,Nicolau (4), Infante (2),Gelabert (8) , Tous (10 ) .E. JUMA 49

HISPANIA 36

Altra victòria que faque encapçalin la classifi-cació sense conèixer laderrota. Malgrat les baixesde na Nicolau i na Tous,l'equip no va desmerèixertenint na Gelabert unagran actuació.Encistelladores: Ginard( I ) , Flaquer (6), M.A.Fla-quer (5), Bauza' (8), Cantó(2 ) , Infante (4) , Lorenzo(4) , Gelabert (19) .

E. JUMA 53XALOC 32

Molt bon partit de 1 ' ES-PORTS JUMA, que si bé nova poder comptar amb naNicolau, sí que ho va po-der fer na Tous.

Encara que durant laprimera part l'avantatgeno era molt gran, a lasegona part les artanen-ques demostraren la sevasuperioritat. Destacar elbon partit de totes lesjugadores, sobretot de naM.A.Flaquer.Encistelladores: Ginard (4)M.Flaquer, M.A:Flaquer(17) , Bauzá (3) , Cantó(2 ) , Infante ( 2) , Lorenzo(2) , Gelabert (13) , Tous(10) .

BRUNET

Després d'aquestes tres darreres jornades, el SANIMETAL ja es troba classificatper a la segona ronda dels playoffs. Ara, el seu rival sera el guanyador de laeliminatòria Santa Maria-Son Servera, que es troben empatats amb una victòria cadaun. Esperem que, sigui quin sigui el rival, els poguem contar dues victòries més delSANIMETAL, que ja el col.locarien a les semifinals.

D altra banda, l'ESPORTS JUMA continua sense conèixer la derrota en aquesta se-gona fase, amb quatre victòries per cap derrota. Amb la victòria de diumenge passatja s'ha assegurat la primera posició del seu grup, abans de començar els playoffs.

18 de març de 1989 BELLPUIG 731 7

El Cirerer de Pastor Joan V. Lillo Colomar

(Crataegus monogyma)

El cirerer de pastor ogarganyer té moltes i bo-nes propietats medicinals,sobretot en les flors, per amalalties relacionades ambel cor, circulació sangui-nia, nervis, etc. Ara ma-teix és el millor temps perfer la recolecció de lesflors, no vos oblideu.

Les flors que es cullena punt d'obrir i se sequena l'ombra d'un lloc orejat,són un bon tònic del cor ide l'aparell circulatori. Lainfusió al 3% es recomanacontra l'arteriosclerosi il'angina de pit i per re-gular la pressió sanguínia,de tal manera que si ésmassa altra la rebaixa, isi és massa baixa l'alga.També és un calmant molteficaç contra I 'insomnid'origen nerviós.

Aquesta planta creixmolt per les bardisses itorrents de foravila. Es un

arbust, quasi un arbre; téles fulles retallades, querecorden una mica les dejulivert, i les branques a-cabades en espines fortes.Dóna uns fruitets menutscom un pèsol, vermells ide carn farinosa i un xicdolça, les cireretes depastor, que cerquen elsocells.

Es un arbust molt apro-piat per empeltar-hi dife-rents espècies rosAcies, és-

pecialment la nesplera; perla Serra de Tramuntana estroben nespleres empaltadesen garganyer i allunyadesde vivendes humanes. Elsocells, especialment a l'hi-vern, s'alimenten dels seusfruits, les llavors delsquals preparen al seu in-testí per a millor ger-minar. Quan xermeu algunavoredada, convé respectarla presència del garga-nyer; ens pot ésser molt

especialment per a lanostra salut.

El capsigrany o cap-xe-regany és un ocell menutdel tamany d un tord, peròque caça ratolins, dragonsi altres ocellets molt joveso malalts. Aquest ocell solclavar les seves captures ales espines del garganyero d'altres arbres punxe-guts, com a magatzem iper millor encetar lespeces amb el bec, ja quequasi no té urpes per apoder-ho fer tot sol.

89AGROAL IM ENT‘ARIAMOSTRA BALEAR D'ALIMENTACICSDel 7a1 9 de Abril PALMA DE MALLORCA

RECINTO FERIAL POLIGONO DE LEVANTE

Una exposición de lo más selecto.

De excepcional interés para productores,industriales, comerciantes, detallistasdistribuidores y consumidores.

Nuestros mejores caldos ,

lo más exquisito de nuestros quesos.los deliciosos embutidos y sobrasadas,la industria de la almendra...lo más selecto del sector de la Alimentaciónde nuestras islas va a estar presenteen esta incomparable Muestra.

Le esperamos, del 7 al 9 de Abrilen el RECINTO FERIAL DE IFEBAL

IFEBALInstitución Ferial de Baleares

GOVERN BALEARConselleria de Comerç ; Industria

18 74 2 18 de marc de 1989

Programa de Setmana SantaDia 19 de Març

DIUMENGE DEL RAM

Benedicci6 de Rams i ProcesseiA les 10 h

a la ColòniaA les 10'30 h

al ConventA les 11'45 h

a Sant Salvador

PREGO de SETMANA SANTAA càrrec de Rafel Bisquerra

A les 17 h a Sant Salvador

Dia 20 de Marc

DILLUNS SANT

Celebració PenitencialA les 20'30 h

a la Colònia

Dia 21 de Març

DIMARTS SANT

Celebraci6 PenitencialA les 20'30 h a la Parròquia

Dia 23 de Marc

DIJOUS SANT

Missa del Sant SoparA les 18hal

Convent

A les 20 h a la ParròquiaA les 20 h a la Colbnia

AUTOSACRAMENTAL i PROCESSOfins a la Parròquia

A les 21'30h al Convent

Processe) a la ColòniaA les 22 h

Dia 24 de Març

DIVENDRES SANT

Celebració Litúrgica de la Mort del SenyorA les 15 h al ConventA les 19'30 h a la ParròquiaA les 20 h a la Colònia

A les 22 h.ENDAVALLAMENT DE LA CREU a SANT SALVADOR

i PROCESSO DEL SANT ENTERROper la costa de Sant Salvador fins a la

Parròquia

Dia 25 de Marc

DISSABTE SANT

Celebració de la Vigilia de PasquaA les 20'30 h al ConventA les 20'30 h a la ColòniaA les 22 h a la Parròquia

Dia 26 de Marc

DIUMENGE DE PASQUA

PROCESSO DEL CRIST RESSUSCITAT iMISSA DE PASQUA

A les 9 h a la ParròquiaA les 1030 h a la Colònia

Pinturas - Cs/haltes - tacasMontaies Carpinteria

ERPEDRO GINARD MATAMOROS

Cl. Henán Cortés, 3 - Tel. 562131 - ARTA (Mallorca)

INSTAL.LACIONS

11'1- c.sc

Avinguda Costa i Llobera 34 - BTel. 56 27 10 ARTA

(Mallorca)

18 de març de 1989 BELLPUIG 75 1 .9

Conversa amb Pere Pep Gil i PepFortezaEstam de bell nou a les portes de la Setmana Santa.

I, a part de les celebracions Iitrgiques, es repeteixencada any al nostre poble unes escenificacions religioso-populars que formen part ja de la nostra tradici6 arta-nenca. Ens referim a "la Cena" i a "S' Endava I lament" i ales seves respectives processons.

Donant suport a aquestes representacions contempladesi admirades per la majoria del poble i per moita gent v i n-guda de fora, hi ha hores de reunions de Confraria i so-bretot hores de feina callada, pacient i genererosa d'uncol . I ect i u que . s' esforça perque aquests actes no perdinforça, ans la recobrin.

Pere), anant a filar encara més prim, podem di r quehi ha dues persones que cada any, per aquestes dates,treba I len de debo. Són EN PERE PEP GIL, President de laConfraria de S Endava I lament des de fa dos anys i col-I aborador act iu des de fa catorze an ys, i PEP FORTEZA,treballador de la Junta Directiva de la Confraria,restaurador de Passos i treballador infatigable a I ' horad'animar aquestes i mol tes a I tres manifestacions festives ipopulars.

A ells hem acudit per a polsar el seu estat d'ànim irecoil ir les seves impressions davant les properes festes deSetmana Santa.

- Quina és la vostra im-pressió de les dues esce-nificacions que es fan : "LaCena"i "S' Endavalla-ment"?.

* No acabam de veure queLa Cena hagi aconseguitcalar, entrar dins la gent.Potser sigui dificil acon-seguir a la Plaça del Con-vent el mateix clima i la•

mateixa sintonia que s ' a-consegueixen al recinte deSant Salvador. Potser tam-bé la gent no es senti tanmotivada o no acabi d ' en-tendre el significat profundd'aquesta representació. U-na de les nostres preocu-pacions és que aquestesrepresentacions no es "ve-gin" solament com un es-pectacle, sinó que s'hisentin dedins, que hi par-ticipin i que conectin elque allà es representa ambel que va passar la pri-mera vegada i amb el quepassa avui per aquest mónnostre.

- 1 qué proposarieu pertal d'aconseguir aquestaactualització?.

* A lo millor es podriallegir el text de l'evangeliabans o durant la repre-sentació relacionant-lo ambel que pa ssa avui al nos-tre món. També haurien defer tots un esforç perprendre part activa a lesprocessons ja que no hau-rien de ser sols una des-filada d'actors sinó unamanifestació del que essent i es viu per part detots. En una paraula, quees vagi més al fons delmensatge que aquestes re-presentacions en volen do-nar.

- Vos trobau amb difi-cultats a l'hora de posarho en marxa?.

* Més que dificultats, no-tam la manca de parti-cipació, manca de gent queestigui disposta a fer feinagratuttament per a la Cau-sa, perquè tots saben o espoden imaginar que dar-rera tot aquest muntatge hiha moltes hores de prepa-rar i coordinar.- L'any passat hi haguéIa innovació de canviar el

"Ens preocupa que la gent

just vagi a veure un espec-tacle i no entengui ni acu-lli el missatge".

Divendres Sant la baixadade la processó fent-la anarper la carretera, en flocde per l'escala de SantSalvador. Quina valoraciófeis d'aquesta innovació?.

* Creim que el canvi haestat molt positiu. Hem tin-gut més espai, la gent noha estat tan acaramullada ,evitant així els retiouspropis de tota aglomeraciói les dificultats que suposaun espai reduit com és1 'escala de Sant Salvador.A mós, les torxes que por-taven gairebé tots els par-ticipants en la processódonaren també un caire demisteri i recolliment oferintuna imatge molt hermosa.Es per això que enguanyseguirem el mateix itine-rari.

Per la nostra part, volem encoratjar i animar EN PERE PEP i EN PEP i ambtota la Directiva i Membres de la Confraria per ta I que aquestes escenificacions

cada vegada més vives i viscudes. Per a mol t d ' anys.

elis asiguin

20 76 BELLPUIG 18 do març de 1989

/Verritit- eriAams'' oWst -141111■11 111•111•11111■1=M1

L'ALTRA DIASSA una collad'estrangers anaren a l'Ajun-tament 1 vaja un perboc ques'endugueren, quan toparenamb el Saló de Sessions. -"Mos havem equivocats., Ai-xe, no és la Sala sinó un es-tudi de gravacions. I aquestssenyorassos que hi pengensón, N'Edison, Marconi,Hughes, Baird i el de laCreu, sera. Sant Francescd'Asis després d'haver anatal barber".

"Au, au, anem a un altrehoc. Aqui no endergueremres per treure un permísde propietat".

-"Oh, yes! Motxo beauti-ful". -"No hi ha de que".

EL FAMOS MIQUEL GUIXO,més conegut per l'amo deSon Duri, esta que trina.Un diumenge tornava deveure un partit de futbola poble extern, i anà a arre-glar els animals. -"Bono.I sa cabra a on és?. Tina...Tita... La m'hauran robada".Cerca qui cerca i ni cabrani boc. 1.'animalet s'era fetescàpol. Quan ja dava eljoc per perdut, vegé un pas-satger dins la furgoneta delsdies feiners. -"Ta tenc esqui m'ha robat sa cabra".

Amb això sent una veucabruna que l'escomet: "A-qui s'únic lladre som jo ma-teixa. Vaja, vaja, no emvénguis amb alfals ni men-drungos cabrers. Anem asopar an es Fogueró, no va-gis de berbes".

Quines pardalades, Déumeu, que h passen a l'amode Son -Durí!

I QUE? COM TENIU LESPANADES? ESTAU PRE-PARADES, MADONETES?Fareu passar gust a la vostragent? ()tie les haveu de fer,de porc senglar o de remo-latxa? No hi jugueu amb

les panades. Feis-les ambseny. No fos cosa que la ca-garel.la faci córrer els tor-rents. Perquè, germanesmeves; Don Toni Massotl'any 1917 va dictar una verasentencia: "Val més un boncagar que no un bon sopar".A posta tengueu esment ambla carn, la llet i sobre totesles coses, amb el cel totple de roses, sigueu avaresamb el saïm. En cas contra-ri, preparau lavatives decroto i, si arribas l'ocasió,untau la punta de la pera,no fos cosa que es remogue--sin les morenes. Amb l'a-

costumat avis sanitari deTirau de la cadena, vos do-nam els molts d'anys desit-jant-vos acerteu amb el pa-per de váter.

SES ESCOLES S'ENDERRO-QUEN. Ai si mestre PereGil alçava el cap, n'hi hauriade betum i sarol. Està benvist que la Formació Profes-sional és la parenta pobrade l'Ensenyament. Ningunés capaç de posar-la a sonHoc ni fermar el mul a co-bri. No hi ha dret. El profes-sorat duu a terme la tascaeducativa en unes condicions

infrahumanes. Quan pensamen les comoditats d'altresmitjans educatius, els pèlss'arreveixinen. Bons moblat-ges, aire acondicionat, cale-facció central distribuidaper tot arreu i damés cebespedagògiques.

Si no hi posen ungüentde reblanir, passara qualqueaccident de consequenciesmortals, puix alià d alt pa-reix les runes de Cartago.

SENYOR SARASSATE: SOUL'ÚLTIM REVISQUESSERdel món i la bolla. Ningúvos pot fer ombra. Les cosesque us passen, són més pre-pies de la saviesa pascalianaque no pas les d'un homenormal. Mirau que equivocarles píndoles de la vostra do-na amb les injeccions vos-tres. Ja ho val. Si en Freudtornava, de segur que el dic-tamen psicoanalític freudiàseria el següent: "En Saras-sate és formalment foguer,per interpretar en Paganiniamb un violí sense cardes

RECEPTA CULINCARIAdel xeff fogo'

XEFF FOGO (FORNELLO)

Albero troppo trapiantatomai di frutti e caricato.Tu fai come il gran Albrettomuy brutto nassa di moccoche dava a mangiar al boccoper véndere us cabretto.Ara que ve la Pasquaalerta con las panadasque una volta s'han manjadasel cul esta en ascua.Metges. Estau listos ja?Tuthom estra malatoper abusar del fritattomolt mal de ventre hi haura.Gratícolas di peschecaldaiadas de vísceraspadellas de coníferas1 favillas de metche.Ricórdati una cosa:que cénere sempre seraie cénere ritormrai.Lo qual fa molta nosa.

ENDEVINETA

Es tan apreciadaque no es pot omplir en vaens ve de temporadade randeta adornadafa les dones truiejar.