sumari · 2016-06-03 · - la llufa de ponent - promoció - 200 vivendes unifamiliars - hipoteca...

sumari 36 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

Redactors: Eva Pané VidalFrancesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls

Han col·laborat en aquest número:Ramon Utgés Jordi EscolàArnau Sebé AMARMila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya, 64 baixos25332 LA FULIOLA (Urgell)a/e: [email protected]

Impressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 109Maig 2008

Època segona - Any XXV Edita:

Han col·laborat a la Pàgina de les Entitats:C.E. La Fuliola i Boldú

PORTADA

- Aigua!pàg. 1

EDITORIAL

- Amb l'aigua al coll- Pròleg

pàg. 3

TRIBUNA

- De la variant (... i la residència)pàg. 4

ELS VIATGES DEL SOCI

- Viatge al Marroc (I)pàg. 6 a 7

LA FULLA PELS NENS

- Representació teatral:La caputxeta vermella

- Hem fet mones de Pasqua!

- Audició musical a Tàrregapàg. 8 a 9

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Fi de campanyapàg. 10

PÀGINA DE L'ATENEU

- Excursió al Castell del Remei- Cicle de cinema: Clint Eastwood- Festa Major Santa Llúcia: Botiga

Intermon-Oxfam- Cursa del Pavo- Cinema infantil- Sant Esteve- Assemblea- Cicle de conferències-col·loqui- Assemblea extraordinària- Dia de la Dona treballadora- Caramelles- Cinema infantil- Festa del "Mandongo"- Excursions en BTT i en bicicleta

de carretera- Batuka

pàg. 11 a 14

VISIONS DE LA GUERRA CIVIL

- Entrevista a Jaume Utgés i Estevepàg. 15 a 17

ACTUALITAT

- Àguedes- Carnaval- Desfilada de roba- Eleccions 2008

pàg. 18 a 19

CULTURA

- 2008: any Rodorerapàg. 20 a 21

+ DE 20 ANYS DE LA FULLA

- El maig francèspàg. 22 a 24

SALUT GLOBAL

- Què és la ludopatia?pàg. 25 a 27

BIOGRAFIES VISCUDES

- Francesc de Paula Rius i Tauletpàg. 28 a 29

CONSUM RESPONSABLE

- Slow Foodpàg. 30

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- L'origen de la humanitatpàg. 31 a 34

LA LLUFA

- La Llufa de Ponent- Promoció- 200 vivendes unifamiliars- Hipoteca xupi guay- El Parlament Europeu alerta

pàg. 35

RACÓ DE POESIA

- Cau de llunespàg. 36

editorial

Núm. 109 Pàgina 3

AMB L'AIGUA AL COLL

Amb l'aigua al coll no estem precisament. O sí, segons com es miri. Perquè d'aigua no n'hi ha gaire, ni tampocperspectives que n'hi hagi gaire en un futur, encara que aquest maig hagi estat de “cada dia una raig”. I si una cosanecessitem per viure és l'aigua. Bé, per viure, per regar el blat, per fer la massa del pa, per rentar els plats…

Comencen els problemes: traiem l'aigua d'aquí i la portem cap allà, de Catalunya a Múrcia, de Lleida a Barcelona,de França a Barcelona... Per no parlar de l'impacte ambiental que suposa treure l'aigua de qualsevol lloc i portar-laa qualsevol altre, el tema són els mil i un pactes i intercanvis que han de fer els nostres polítics en un ambientd'emergència, el buscar solucions temporals i ràpides, el fer oposició amb alternatives que es creuen més convenientsper la població, pel medi ambient o per guanyar les properes eleccions. Sempre hem de tenir al cap les propereseleccions en aquesta capanya perpètua que està essent la nostra democràcia. Hem hagut de canviar les coses de nom,ja que vam muntar un "pitote" amb lo de "ni una gota" i clar, massa gent manifestant-se contra un transvasament comper ara tornar-lo a anomenar. Tot per mantenir la població contenta en el seu ritme de consum vergonyosament elevatde l'aigua potable pagant-ne un preu irrisori. I és que si la població s'enfada, es perden les eleccions. I la poblacióvol estar bé, però a vegades sembla que vulgui estar bé com ho volen els adolescents quan volen un mòbil i tenenben poca idea de l'esforç econòmic que suposa un mòbil més a la família.

Perquè el problema és el valor que donem a l'aigua. El poc valor que donem a l'aigua. Dit d'una altra manera: si miremel cicle de l'aigua com si fos la productivitat d'una empresa, la empresa estaria en una situació econòmica molt crítica.Ja fa anys que se sap que amb el preu que paguem de l'aigua, no n'hi ha ni per començar per reparar els danyscol·laterals que provoca la nostra set desmesurada. Però, quin serà el polític que gosi donar a l'aigua el valor que licorrespon? Quin partit firmarà la seva pròpia sentència de mort electoral pujant estrepitosament el preu de la factura?

Perquè aquesta seria la manera d'abocar-nos ràpidament a un ús racional de l'aigua. No ens trobaríem en la situacióque ens trobem si no haguéssim pogut pagar el tenir l'aixeta oberta mentre rentem els plats o ens raspallem les dents,si no haguéssim pogut pagar el regar per inundació o el refredar ves a saber quina turbina de la fabrica que va embrutantel riu d'oli o el plantar gespa en zones on no hi pot viure la gespa per si sola. Però clar, qui ho para això? I com parar-ho ara sense portar a la bancarrota a moltes famílies de la seca península?

Esperem que les campanyes per l'estalvi tinguin més efecte que el que han tingut fins ara les campanyes. Perquè sino, li anirem fotent a raig fins que la cosa peti i ja no ragi més aigua per l'aixeta. Els que ho patiran més, els de sempre,els més pobres, els més pobres d'Estats Units o de Mali o d'on sigui. Els que puguin, negociaran per transvasar aiguadels veïns o es mataran per la conca d'un riu i tot això no ho solucionarem perquè no entenem que l'aigua no és deningú, que l'únic tenim amb el medi que ens envolta són responsabilitats, no drets.

Potser el problema és massa gran. Potser el que passa, és que res dura per sempre i ens ha tocat viure el final d'algunacosa. Potser el final d'una manera de viure, esperem que no el final de viure. El cas és que sembla que ho acabaremamb una mena d'actitud neonatal: em cago a sobre i que els papes em caviin els bolquers.

Comentaris a [email protected]

PRÒLEG per Mila

“Creí amarla cuando era un muchacho. Pero las mujeres a las que en realidad amamos son las mujeres quenos completan, las que poseen cualidades que podemos tomar en préstamo y así estar un poco más cercade convertirnos en hombres de una pieza. Nosotros las completamos de la misma manera. Leola y yo, unavez terminado el romance, resultamos demasiado semejantes. Nuestros puntos débiles y nuestros puntosfuertes eran prácticamente los mismos. Juntos, habríamos duplicado nuestras ganancias y nuestras pérdidas,y el amor no consiste en eso.”

Robertson Davies, Mantícora (1972)

Aquests dies s’ha presentat l’estudi informatiu i de

l’estudi d’impacte ambiental de la variant de la C-53 de

Tornabous i La Fuliola. Aquesta via, de prop de 8,5

quilòmetres de longitud, permetrà evitar el pas de vehicles

per l’interior dels nuclis de Tornabous, el Tarròs, La

Fuliola i Boldú, amb l’objectiu de millorar la seguretat

del trànsit.

La nova variant que ara s’impulsa tindrà una longitud

de prop de 8,5 quilòmetres i una amplada de 12 metres,

amb dos carrils de circulació de 3,5 metres cadascun i

voreres de 2,5 metres d’amplada. El traçat s’inicia a la

C-53 actual abans d’arribar al nucli urbà de Tornabous

i finalitza passat el nucli de Boldú.

Hi ha dos alternatives presentades, la núm. 1, que

transcorre pel nord i la núm. 2, que passa pel sud. En

aquest estudi, presentat pel Departament de Política

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de

Catalunya, i que s’ha pogut examinar aquests dies a

l’Ajuntament, es realitza una anàlisi multicriteri de les

dues alternatives, analitzant-les des de diversos aspectes.

De les anàlisis fetes, la que major puntuació té en la

memòria presentada és l’alternativa 1 per les millors

característiques des del punt de vista del traçat, i perquè

disposa de la traça amb menor longitud, cosa que suposa

un menor recorregut per als usuaris.

Tot i tenir millor valoració la núm. 2 en els aspectes

mediambientals, i menor cost, sembla que, l’estudi

comparatiu es decanta per la núm.1, perquè millora la

integració urbanística, i també la funcionalitat i integració

al territori, connectant millor els dos nuclis.

El Grup Municipal Socialista hem presentat una al·legació

a l’alternativa 1, per defensar el tema del cementiri en

el sentit de que creiem més adequat que passi pel darrera

que pel davant per tal de no impedir-ne un accés fàcil

pels veïns.

Ara es l’Ajuntament que ha de defensar aquest tema, i

procurar, amb tots els mitjans possibles, el benestar per

al nostre poble en general.

També aprofitem l’avinentesa per parlar de l’últim capítol

de la Residència, sembla ser ja tindrà, finalment, un

nou propietari. Molt de temps perdut, per acabar com al

principi. Ja és un fet consumat, i amb 20 anys que

tindran per gestionar-la, a l’Ajuntament només li quedarà

anar afegint partides al seu pressupost per les millores

que faltin a la Residència. És a dir, la nova economia

socialitzant, l’economia de la moneda: si cara, beneficis

per l’empresa, i si creu: despeses per l’Ajuntament. Serà

una societat perfecta. Després de tantes pressions i

amenaces, de tants desencerts, hem tancat un període

del nostre poble. Tothom s’haurà de responsabilitzar

dels seus actes, tant per acció u omissió, però la

representativitat dels Regidors és escollida pel poble, i

aquí tots hi tenim alguna cosa a dir.

Maria Lluïsa Paüls

Eva Pané

Grup Municipal Socialista

Pàgina 4

tribuna

DE LA VARIANT (... I LA RESIDÈNCIA)

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

Núm. 109 Pàgina 5

publicitat

Pàgina 6

19-3-04 : LA FULIOLA-ALBARRACIN-CONCA-VALDEPEÑAS-CÓRDOVA-MORON DE LAFRONTERA (1.125 km en cotxe)

Tal com havíem planificat amb el Ramon de fer una rutatranquil·la i turística fins Algecires, a les quatre de lamatinada sortíem de La Fuliola en cotxe direcció aAlcañiz. Ens acompanya el Roger, amb molta il·lusió jaque era la primera vegada que sortia de Catalunya. Al’hora d’esmorzar ja estàvem a Albarracin, que per cert,a aquelles hores de matí gairebé ho vam trobar tot tancat.

Vam continuar direcció a Conca travessant la Serrad’Albarracín pel lloc on va neix el riu Tajo. El paisatgede la serra ens va agradar molt. A Conca varem fer unavisita panoràmica de les cases colgants; també aprofitantun descans vam parar per visitar la Ciutat Encantada.

En plena Manxa a peu de carretera i sota uns arbres vamdonar compte del dinar que portàvem preparat de casa.El cafè el vam fer en un bar d’un poble anomenat laSolana (per on vaig passar quan vaig fer el viatge aPortugal). A la plaça del poble hi havia un ambient queera massa: totes les terrasses plenes de jovent fent lacervesa i prenent tapes. Vam preguntar a l’amo del barquina festa celebraven i ens van dir que cap, que eral’ambient normal d’un dia de festa. N’hi ha que sabenviure.

Per la tarda per anar més de pressa , vam agafar l’autoviafins a Écija, passant per Córdova. A aquesta ciutat volíemvisitar la mesquita però vam desistir davant laimpossibilitat d’aparcar el cotxe. Així que vam continuarfins a Moron de la Frontera, on teníem pensat de ferparada i fonda. La fonda la vam fer en uns bancs d’unaplaça, acabant les restes que havien sobrat de dinar, idormir ho vam fer al mateix cotxe, ja que les pensionsestaven plenes. Val a dir que Morón de la Frontera estavaen festes i cada dia hi havia corrida de braus.

20-3-04: MORON DE LA FRONTERA-GRAZALEMA- RONDA-ALGECIRES-TANGER-ASILAH (250 km en cotxe, 60 milles en ferri i 65 kmen bicicleta)

A primera hora del matí, després d’estirar-nos una mica,ja que estàvem fets uns quates de dormir dins el cotxe,ens dirigim cap a Grazalema, un poble molt bonic comtota la Serrania de Ronda, amb el contrast del verd delpaisatge i el blanc dels pobles. Després d’una breupassada per Ronda per mig veure el seu famós pont (dicmig perquè hi havia boira i gairebé no es veia res) varemcontinuar cap a Algecires on teníem previst dinar elstres junts i a la tarda embarcar jo cap a Tànger. Dicteníem, perque tan aviat vam posar el peu a terra delport d’algecires, se’ns presenta un “busca-clients” queens pregunta si tenia bitllet, al dir-li que no, ens diu que

VIATGE AL MARROC (I)

els viatges del soci

al cap d’una hora i mitja sortia un ferri ràpid cap aTànger. Ho vam consultar entre nosaltres i vaig decidird’agafar-lo. Després de comprar el bitllet d’anada itornada ( ja que així em resultava més barat) vaig prepararla bici i les alforjes, i acomiadar-me del Ramon i delRoger, companys de viatge fins Algecires i pujo al ferrique al cap d’una hora i mitja em portarà fins a Tànger(Marroc).

El trajecte fins a Tànger creuant l’estret de Gibraltar foumolt plàcid i tranquil. El que no va ser tan plàcid ni tantranquil va ser el pas per l’aduana, doncs al presentar elpassaport al policia de torn, em va dir que no podiapassar doncs em faltava el visat; al qual li vaig contestarque tenia entès que el feien a la mateixa entrada alMarroc.; però ell només em deia que al passaport lifaltava el visat i que per tant, no podia passar. Enmig

de la discussió, arriba un altre policia que dins el ferrii pregunta que què passava, i al explicar-li el cas emdigué que anés amb ell ja que em faria el visat. I aixífou; aquest mateix policia em va explicar que els visatsels donen al mateix vaixell durant el temps que dura latravessia . Li vaig dir que a mi ningú m’havia dit res detot això, que era la primera vegada que feia aquest viatge.Resulta que els funcionaris del ferri que em teniend’informar a l’hora d’embarcar no em van dir res, ja quedonaven per suposat que tothom ja ho sabia. Jo els hivaig contestar que no feia cada dia aquest trajecte...

En fi, després d’aquest petit enrenou vaig posar peu aterra al Marroc, a Tànger.

Ferran Pané

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

Núm. 109 Pàgina 7

els viatges del soci

A punt d'embarcar al port d'Algeciras.

Pàgina 8

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: [email protected]

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

la Fulla pels nens

REPRESENTACIÓ TEATRAL:LA CAPUTXETA VERMELLA

Aquest any per Sant Jordi hem decidit feruna representació teatral. La decisió de triaraquest conte, el de la caputxeta vermella,no ha estat només nostra, és un acord ambles escoles que fem el projecte Comenius,les quals també han preparat aquest mateixi uns als altres ens enviarem l'enregistramentque hem fet per tal de veure les diferènciesi semblances que hi ha d'un mateix conteen diferents territoris. Felicitacions alsalumnes i mestres de cicle inicial, que hovam fer molt, molt bé. Agraïments tambéel Ramon del Servei Educatiu per la sevapredisposició en venir a enregistrar al centre.

Per altra banda, dins dels actes de Sant Jorditambé cal fer referència a la presentació fetaen power-point sobre la llegenda de SantJordi que varen fer els alumnes i els mestresde cicle mitjà amb dibuixos realitzats perl'alumnat i amb el text en llengua catalana,castellana i anglesa que també serà enviata les altres escoles participants en el projecteComenius. Un treball d'una gran qualitatartística que no podem penjar al web perquèés una arxiu massa gran, però que cadaalumne del cicle el té en suport digital.

Finalment dir que tot l'alumnat del centreva realitzar el dossier "De les bonesparaules" , un recull de mots i imatges fetespels nens i per les nenes de tota l'escola,així com una decoració en fusta delspersonatges més representatius de lallegenda de Sant Jordi.

Núm. 109 Pàgina 9

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

la Fulla pels nens

HEM FETMONESDEPASQUA!

El divendres dia 14 demarç hem fet les monesper cursos o cicles, lesquals ens menjarem perla tarda al camp de futbol.Les mones una vegadaacabades, les hem deixatal costat de la VellaQuaresma que ens haacompanyat durant lesdarreres setmanes.

AUDICIÓ MUSICALA TÀRREGAEl dijous 28 de Febrer els alumnes de Cicle Mitjàvàrem anar al Teatre Ateneu de Tàrrega on vam tenirl'ocasió de gaudir de l'espectacle Divertimento Vocaluna molt entretinguda audició musical.

Pàgina 10

FI DE CAMPANYA

El 26 de maig ja s’acaba la temporada i potser quan

esteu llegint aquest text sabreu com ha quedat

definitivament la classificació final: si finalment hem

aconseguit l’ascens a Segona Regional o bé ens quedem

on estem, com a quarts classificats al grup 22 de III

regional, ja que, de tot plegat, en depenia en bona mesura

dels resultats del Gerb i el Coll de Nargó en l’ultima

jornada de lliga, per tal de poder arribar a la tercera

plaça, suficient per aconseguir l’ascens directe a segona

regional.

Dit això, hem de dir que haurem tancat una molt bona

temporada, la millor des que el 1999 es va iniciar aquesta

nova etapa del C. E. La Fuliola. Després d’una primera

volta irregular, la segona en canvi, ha vingut marcada

per uns resultats molt bons que ens han portat als llocs

més alts de la classificació: hem guanyat catorze partits

de disset jornades, amb nomes dos derrotes i un empat.

Per finalitzar, podem dir que, estem satisfets de la

campanya sigui quin sigui el resultat final i que en

qualsevol cas, continuarem treballant de cara la pròxima

temporada per millorar el resultat de la d’enguany i

portar al C.E. La Fuliola al lloc que, per història, es

mereix: més amunt de tercera regional.

Així que molta sort i fins la temporada que ve!

C.E. La Fuliola

pàgina de les entitats

2 x 1

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Núm. 109 Pàgina 11

pàgina de l'ateneu

OCTUBRE

EXCURSIÓ AL CASTELL DEL REMEI

El segon diumenge d’octubre té lloc el que es coneixpopularment com la Festa Major de la Torra. Els del’Ateneu no fallem i des de la plaça de l’Església sortirenuns caminants que van fer cap al Castell del Remei alpunt per gaudir de les diferents activitats que allí s’hivaren organitzar: concurs de bitlles, demostració desardanes, etc. I després del migdia un bon dinar decassola sota els xops.

NOVEMBRE:

CICLE CINEMA: CLINT EASTWOOD

El Clint Eastwood ens va acompanyar durant el mes denovembre a la Llar dels Jubilats. Durant tots els divendresde novembre per la nit vam poder gaudir de les pel·lícules“La muerte tenia un precio”, “Los puentes de Madison”,“Fuga de Alcatraz” i “Million Dolar Baby” com amostra més representativa de la seva carrera com adirectori actor; agraïnt una vegada més la bonadisponibilitat de la Llar dels Jubilats a l’hora de cedir-nos el seu local per a les activitats organitzades perl’Ateneu.

DESEMBRE:

FESTA MAJOR SANTA LLÚCIA: BOTIGAINTERMON-OXFAM

Com ja ve sent tradicional, l’Ateneu col·labora en lesactivitats de la Festa Major de Santa Llúcia de La Fuliolaorganitzant una parada de comerç just d’Intermon-Oxfam. A la Sala Petita del Poliesportiu es va podercomprar cafè, xocolata, galetes i artesania diversaelaborats amb els criteris del comerç just.

CURSA DEL PAVO

El diumenge abans de Nadal els més esportistes ambganes de treure’s el fred de sobre van acudir a la citaamb el pavo (i els pollastres). Els guanyadors masculinsi femenins de cada categoria (grans, mitjans i petits) esvan emportar un pavo, un pollastre i un peluixrespectivament. Això sí ningú es va quedar sense obsequii sense xocolata desfeta!

Pàgina 12

pàgina de l'ateneu

CINEMA INFANTIL

Com que els més petits tenen vacances per Nadal, alLocal Social de l’Ateneu es projectaren un parell depel·lícules el dissabte 22 i 29 de desembre per la tarda.Qui es va apropar, va poder divertir-se amb “ShrekTercer” i “Un puente hacia Terabinthia”

SANT ESTEVE

“Per Sant Esteve,un pas de llebre” o això és el que diula dita, encara que a l’Ateneu vam fer bastants cosesmés que un pas de llebre: un concert amb elsinstrumentalistes del poble, una cantada de nadales pelspetits més aficionats i un concert amb la coral Eurídicede les Borges Blanques, que ens oferí cançons tradicionalsi no tant tradicionals a capella.

FEBRER:

ASSEMBLEA

El dissabte 2 de febrer tingué lloc l’assemblea anualordinària de tots els associats de l’Ateneu al Local Social.A més dels punts habituals de la convocatòria relativesa altes i baixes de socis, presentació de pressupost,liquidació de comptes, s’ha de destacar la renovació dejunta parcial que tingué lloc ratificant-se les sortides deCarme Piera (Vice-presidenta), Avelín Farré (Secretària)i Maribel Trilla (Vocal) i l’entrada de la Irene Balsellscom a Secretària de l’entitat. Així doncs, hi han duesvacants com a membre de Junta, encara que a horesd’ara ja s’ha incorporat com a nou membre de Junta laManoli Gamero en qualitat de Vocal.D’altra banda, dins de l’ordre del dia de l’assemblea esva fer la presentació del projecte de rehabilitació de localsocial, que ha consistit en el projecte de final de carrerapresentat conjuntament pel Francesc Ricart i RobertArdèvol, en les pròximes edicions de la revista usexplicarem el projecte amb més detall. Es va rematar lasessió amb un petit sopar que permeté entre d’altres,comentar les jugades més interessants.

CICLE DE CONFERÈNCIES-COL·LOQUI

El mes de febrer va estat farcit de coneixement i novesidees: durant tot els caps de setmana diversos expertsens van fer reflexionar i després sotmetre a debat temestant interessants com els següents:-“La banca ètica, què és?” de la mà de Joan Melé,representant de Triodos Bank

Explicació del projecte del nou local de l'Ateneu.

Nadales per Sant Esteve.


pàgina de l'ateneu

-“La genealogia del Manifest per Lleida” conduït perJosep Maria Escribà, un dels membres del Manifest deVallbona.-“Les addiccions, què puc fer?” amb els consells del’Amparo del Pino, infermera especialista en salut mental.-“Slow Food: economia, alimentació i sostenibilitat”acompanyats de membres d’aquesta associació i deproductors d’aliments de la zona, dels quals al final se’nva fer un tast.

A més, vam comptar amb dues conferències mésorganitzades pel Consell Comarcal de l’Urgell sota elstítols “Una tarda de protocol social ” i “Una tarda defisioteràpia”.

MARÇ:

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

El 14 de març es convocà una assemblea extraordinària a conseqüència d’un aspecte que va sorgir a en el puntfinal de debat de l’anterior assemblea ordinària de febrer.Es tractava de sotmetre a anàlisi l’actuació de l’Ateneucom a membre del Patronat de la Residència, doncs desde fa uns mesos s’han succeït fets prou importants quehan arribat a qüestionar la permanència en aquest ens.S’acordà finalment que en situacions amb l’envergaduracom les que s’han donat, que s’informarà al soci de lasituació i es decidiran les actuacions a portar terme deforma assembleària quan la Junta en valori la necessitatsegons la importància dels temes a decidir.En acabar es va projectar la película “Un funeral demuerte.”

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

El dissabte 8 de març per la tarda el Grup de Dones del’Ateneu organitzà una xerrada-col·loqui sota el títol“L’emocionant sexualitat de les dones” de la mà lasexòloga resident al nostre poble Àfrica Boncompte ,que ens va oferir una divertida visió de la sexualitatfemenina.

CARAMELLES

Diumenge de Pasqua , que enguany tocava el 23 demarç, els i les caramellaires van tornar a oferir sensfalta els seus cants per tots els carrers del poble a canvidels obsequis que els oïents van voler oferir. Amb rigurósuniforme de pantalons blaus, camisa blanca i llaç vermellcontinua una de les activitats més antigues iemblemàtiques de l’Ateneu.

Conferència de "les addiccions, què puc fer?".

Obsequi de Slow Food a l'Ateneu.

Conferència de la Dona treballadora.

CINEMA INFANTIL

Per les vacances de Setmana Santa es programà unasessió de cinema infantil al Local Social de l’Ateneuamb la pel·lícula “Bee Movie” amb la voluntat d’omplirles estones de lleure delsmés petits.

ABRIL:

FESTA DEL “MANDONGO”

Unes cent persones va ser capaç de convocar un solporc el dia 13 d’abril a l’Era del Segar i el Batre. L’excusano només fou entaular-se per menjar llangonissa i xullesentre d’altres, sinó també la idea era que els fons recaptatsde la jornada es dipositessin al compte d’estalvi per afer front a les despeses ocasionat pel nou local. I nonomés això, sinó que aquell que va voler matinar vapoder veure en directe el procés del “mandongo”, sentels més petits sens dubte, els qui van gaudir més de lafesta, més que res fent les seves pròpies llangonisses.Agraïm a l’equip que ha tingut aquesta iniciativa perhaver pensat en l’Ateneu de forma desinteressada,convocant-los per a les pròximes edicions.

***

EXCURSIONS EN BTT I EN BICICLETADE CARRETERA

Com a novetat d’enguany, a la primavera ha començatla temporada de bicicleta en les dues modalitats: de totterreny, en que les rutes es desenvolupen per camins del’entorn i son aptes per a tots els públics; i la de bicicletade carretera, per a aficionats amb un nivell més avançat.Estigueu al cas dels fulls d’activitats!

BATUKA

Durant els mesos d’abril i maig té lloc una novatemporada del curs de Batuka, ofert pel Grup de Joventde l’Ateneu. Encara sou a temps de apuntar-vos-hi!

Pàgina 14

pàgina de l'ateneu

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

Festa del Mandongo.

Aquest es el recull de conversesmantingudes amb el Jaume durantels anys de coneixença i tambéamb la col·laboració inestimablede la seva família.

Em dic Jaume Utgés i Esteve,vaig néixer en una masia deCastellserà, terme d’Agramunt;en dien la masia de la teuleria elCastells. Recordo que la mevamare deixava posar l’alfals alspagesos veïns, on sempre haviaestat la teuleria on si feia obra.Bé, vaig néixer el dia 2 d’Agostde l’any 1920, però la major partde la meva vida la vaig passar aLa Fuliola, considerant-me unfuliolenc de sempre, ja que allím’hi vaig casar, hi vaig treballarhi vaig tenir fills. Tenia una botigade queviures a la Plaça de l’Església, era la Botiga de“Cal David”.

Bé, no parlaré de la meva vida, però faré referència almeu període comprés entre el 1936 i el 1939, referenta la Guerra Civil Espanyola. Va ser l’etapa més foscade la meva vida i la qual em va marcar el meu caràcteri el de molts nois de l’època que obligats van ser cridatsa files i lluitaven germans contra germans.

El meu pare va morir essent jo molt jovenet, tenia 10anys quan ell va morir. Va quedar la meva mare víduaamb sis fills a la masia. I eren temps de penúria, de lluitaconstant, d’ignorància i de gana. Encara que s’ha de dirtot, a la masia no en passàvem de gana.

El període comprés de preguerra i de postguerra tambéem va marcar molt. Les conseqüències de la GuerraCivil i de la repressió franquista han deixat una petjadamolt profunda i inesborrable.

Els danys a les persones i a les famílies són, sens dubte,impagables. El dolor de la mort, de la separació, del’exili, no tenen preu. El sofriment per la privació dellibertat és irreparable. Per molt que fem, mai no tancarem

prou bé les profundes feridesobertes.

Ningú, tret dels que ho han patitdirectament, en la pròpia pell i elpropi esperit, no pot prendreconsciència exacta del que totplegat va representar deprivacions i sofriments materialsi morals. Qualsevol intentd’imaginar-ho només és unaombra de la realitat.

Soc de la lleva del biberó.Quan em van cridar, l’exèrcitrepublicà tenia la seva base alMontsec, concretament aVilanova de Meia al turó deBadaull. Van ser batalles intensesamb experiències desagradablesperò que sempre estan en el meu

pensament. Tenia companys que s’estaven escolant ique es morien i només cridaven a la mare, a la sevamare. Era terrible, imatges dantesques, piles de morts.

Després va estar parada la batalla durant nou mesos finsque ens van atacar finalment bombardejant a totes horesper terra i també amb els avions. Els que ens vam podersalvar ens varem retirar cap a l’Ermita del Bon Repòs,d’allí vam anar a La Campaneta al costat de l’HostalRoig, darrera del Montsec i finalment cap a Tremp. Eldia 25 de Desembre del 1938 les tropes franquistes vanentrar a Vilanova de Meia.

De Tremp ens van portar presoners cap al País Basc.

He de dir que vaig patir privació de llibertat al Camp deconcentració de Deusto, província de Bilbao, durant elperíode comprés entre el dia 26 de Desembre de 1938fins el dia 29 de Març de 1939. Entre aquest períodetambé vaig estar ingressat a l’Hospital de Guernica deldia 31 de Gener fins al 18 de Febrer de 1939, per unagastritis, degut a la nostra mala alimentació i condicionshigièniques. No era ni alimentació. Vaig estar semprea pa i aigua. Els cigrons era el plat estrella del Camp.La gent de la població estava molt consternada per la


visions de la guerra civil

ENTREVISTA A JAUME UTGÉS I ESTEVE

destrucció de Guernica un any endarrere on hi va havermolta matança de civils innocents el dia 26 d’abril de1937 per la Legió Còndor Alemanya i part de la deSaboia dels italians, ningú sabia perquè s’havia fet, finsi tot l’exèrcit de Franco negava que hagués donat ordresdel bombardeig. Més tard es va saber que allò van serels preparatius i proves d’armament per la Guerra quehi va haver després a Europa.

Allí a Deusto van morir molts nois de tuberculosi idesnutrició, i jo em vaig salvar per casualitats de la

vida, només per això.


Pàgina 16

Documents que acreditenl'estada del Jaume al'Hospital Militar de Guernica.


més compromesos amb

les persones i el territori


Després em van portar a la Caixa de Reclutesde Burgos núm. 36 en el Regiment deInfanteria San Marcial núm. 22. Es adir, com si no en tingues prou als 18anys d’edat vaig ser cridat a files percomplir el Server militar al cantofranquista, es a dir, al costat que fins ales hores havia estat el meu enemic.Quines bestieses!"

El dia 10 de novembre de l’any 2000, elJaume va sol·licitar al Departament deJustícia de la Generalitat de Catalunya l’ajutper haver patit privació de llibertat durantla Guerra Civil, i recentment se li ha estatconcedida.

El Jaume va morir a La Fuliola el dia 10 deSetembre de l’any 2001, abans que fosreconeguda la seva dignitat a través d’unareparació econòmica, als seus fills, reparaciósimbòlica i sempre insuficient de la dignitatperduda durant els seus anys. Ell no ho ha pogutveure, però al menys quedarà com a memòriahistòrica digna de recordar, i com deia ell en vida:“Per que no torni a passar mai més”. Document de la "Classificadora"

de Deusto.

Pàgina 18

actualitat

SANTA ÀGUEDA Un any més, els carrers han estat de les senyores. Lafesta començà al matí, agafant energies amb un bonesmorzar a la Plaça de l’Ajuntament, amb xocolatadesfeta, tallats, cafès, croissants… i amb la companyiad’uns "mariachis” molt especials.

Com ja és tradicional, les “àguedes” van dirigir-se encomitiva a fer petit homenatge a les padrines més gransdel poble. Per passejar, també hi ha via un tren!

La festa culminà amb el dinar de germanor femeninai el també tradicional show protagonitzat per les nostresartistes locals més internacionals.

CARNESTOLTES

Al febrer es va celebrar Carnestoltes. A les vuit delmatí ja s’encenia el foc per fer l’esmorzar popular, amig matí ja s’hi posaven les cassoles, que el Xup xup hade ser llarg.

Després del dinar de germanor, a fer els últims retocsa les disfresses, perquè a les vuit del vespre començavaal poliesportiu un ball com havia de ser: amb laBlancaneu, el Pulgarcito, els Tres porquets...tot animatper “Top Music’s”.


actualitat

DESFILADA DE ROBA PERLA MARATÓ

El 16 de desembre passat, unainiciativa va tenir cabudacoincidint amb la Festa Majorde Santa Llúcia. S’organitzà unadesfilada de roba per part dediversos establiments tèxtils deLa Fuliola de forma conjunta,que foren la Irene Balsells, laPepi Secall i la Rosa Maria Colell.Els models van ser voluntaris icol·laboradors del poble i elsguanys obtinguts es van destinarper al fons de la Marató de TV3.

RESULTAT ELECCIONS GENERALS 2008

Pàgina 20

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

cultura

2008: ANY RODORERA

L’any 2008 es commemora elcentenari del naixement de MercèRodoreda. Amb motiu d’aquestaefemèride la Fundació MercèRodoreda (Institut d’EstudisCatalans), la Institució de lesLletres Catalanes i l’InstitutRamon Llull consideren cabdalla celebració de l’Any Rodoreda.

Mercè Rodoreda (Barcelona,1908 - Girona, 1983) estàconsiderada una de les escriptoresmés importants de la narrativacatalana contemporània i bensegur que la més internacional.En la seva obra, que ha estattraduïda a gairebé una trentenad’idiomes, destaquen la novel·lai el conte, però també hi sónpresents el periodisme, la poesiai el teatre, amb petites incursions en la pintura, art que,durant uns anys, va practicar a manera de divertiment.Algunes de les seves obres, a part de les més divulgadesLa plaça del Diamant i Mirall trencat, són les següents:Aloma, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar,Quanta, quanta guerra..., Vint-i-dos contes, La mevaCristina i altres contes, Semblava de seda i altres contesi Viatges i flors.

Per aconseguir els objectius de l'Any Rodoreda, laFundació Mercè Rodoreda (IEC), amb la col·laboracióde les entitats abans esmentades, ha preparat un programad'activitats que constitueix un projecte cultural de gransproporcions. Gràcies a la interacció entre diversesinstitucions i organismes, amb la voluntat de fer un

programa ric i divers, elprograma d'activitats inclou, amés de l'edició de les obrescompletes, actes acadèmics,exposicions, rutes literàries,represen tac ions t ea t ra l s ,p r o d u c c i o n s v i r t u a l s iaudiovisuals , i act ivi tatseducatives. A continuació usp r e s e n t e m a l g u n s d e l sesdeveniments que tindran llocper les nostres contrades.

• Exposició: “Mercè Rodoreda,una poètica de la memòria”Inaugurada a Madrid l’any 2002,organitzada pel programa"Cataluña Hoy" de la Generalitatde Catalunya, l'Institut d'EstudisCatalans, la Fundació MercèRodoreda i el Círculo de Bellas

Artes. Aborda la vida i l'obra de Mercè Rodoreda enrelació amb el context històric. Exposició itinerant que passarà per Lleida ciutat entre l’1 de febrer i el 9 demarç a la Biblioteca Pública.

•Espectacle: “La plaça del Diamant”Basada en la novel·la de Mercè Rodoreda, adaptacióteatral de Josep M. Benet i Jornet, dirigida per ToniCasares, i amb música original d’Òscar Roig.Tàrrega: el 15 de febrer al Teatre AteneuBalaguer: el 24 de febrer i el 25 de febrer al TeatreMunicipal

• II Trobada d'Escriptors a l'Aiguabarreig i entregadel premi literari El temps de les cireres


cultura

Aquest any la trobada es dedicarà al paisatge i alsescenaris literaris. En cada edició s'homenatja l'obrad'algun dels nostres clàssics i, amb motiu del centenaridel naixement de Mercè Rodoreda, s'analitzarà la sevaobra i, en particular, els seus contes a través de xerradesi de l'adapatació teatral basada en els seus relats. Elmateix cap de setmana s'atorgarà el premi literari Eltemps de les cireres, un premi de contes adreçat a jovesescriptors. A Seròs, durant el mes d’abril.

Per tal de fer una primera aproximació a la figura deMercè Rodoreda, us presentem una part del pròleg deMirall Trencat que ella mateixa va escriure i on basteixels principis del que és el seu ofici: escriure.

Escriure em serveix de sedant, d’excitant, és angoixós,és... tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho

necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida.Però el que a mi m’agrada és embadalir-me davant elsnúvols, o llegir novel·les policíaques, o anar al cinemaa veure westerns, que són les pel·lícules que mésm’agraden.. Després de la guerra vaig tardar molt detemps a tornar a escriure. Tenia massa feina per asobreviure. I escriure català a l’estranger és el mateixque voler que floreixin flors al Pol Nord. Necessitavamolta pau i tranquil·litat. [ ] Vaig a començar a escriurequan era una adolescent perquè m’avorria molt. Peròho feia per sortir de la monotonia. Així, començo aescriure per tal d’animar la situació. Escriure és unafugida. Això tan vulgar que es diu evasió.

Per a més informació podeu consultar les següentsadreces:www.anyrodoreda.catww.mercerodoreda.catwww.lletra.cat/expo/mercerodoreda

Edició japonesa de "La Plaça del Dimant".

Pàgina 22

+ de 20 anys de la fulla

Pàgina 24



salut global

QUÈ ÉS LA LUDOPATIA?

Anomenem ludopatía o joc patològic a la adicció alsjocs d’atzar amb aposta. És un trastorn de la conductacaracteritzat per la pèrdua de control en relació als jocsamb juguesca, de manera que la persona afectada sentuna necessitat, urgencia o impuls per a segui jugant, iaixó malgrat les conseqüències negatives que li suposaaquesta conducta. Potser on és més palpable aquestapèrdua de control és en la interrupció del joc, hi ha unfracás a l’hora de parar de jugar o de resistir-se a l’impulsde jugar i soviet apareéis irritabilitat.

Els afectats poden destinar molt de temps al joc, tempsque deixen de dedicar a la familia, a l’oci, al treball ofins i tot destinen temps a planejar quan i on anirán ajugar, d’on treurán els diners per a jugar. En relació aixóúltim, gasten cada cop més diners en el joc, jugantquantitats superiors a les inicialment planejades i, malgratles experiències de pèrdues, segueixen jugant per arecuperar els diners.

És una malaltia o un vici?

El joc patològic és una malaltia reconeguda per la OMS,

i com a tal apareix recollida en la ClassificacióInternacional de Malalties en l’any 1992. però jaanteriorment rep el reconeixement oficial entre elsprofessionals de la salut mental, sembla ser que tipificatcom a trastorn psicopatològic en el Manual Diagnòsticy Estadístic dels Trastorns Mentals o DSM-III, el 1980.L’actual DSM IV TR, que és la versió més actual yrevisada d’aquest manual, el segueix recollint en l’apartatde “trastorns del control dels impulsos no classificatsen altres apartats”.

Com a malaltia, en el seu tractament estan implicatsdiferents professionals sanitaris que treballen en unitatsespecífiques o en centres de salut mental, integrats enla sanitat pública, i com a malaltia compta també ambrevistes científiques especialitzades on la comunitatd’experts en el tema dóna a conèixer les sevesinvestigacions al respecte. Però més enllà delreconeixement oficial com a malaltia, és molt importantque l’afectat i els seus familiars entenguin que no és unvici. La paraula vici, a més de pejorativa, té una càrregamoral que pot esser molt perillosa ja que culpabilitza iestigmatitza al jugador patològic i porta implícit que lapersona no pot fer res respecte el seu problema. En

Equip de treball de les ludopaties de l'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB).

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:

[email protected]

Pàgina 26

contrapartida la paraula malaltia otrasntorn de la conducta és mésadequada; una persona no és culpablede patir una malaltia, en canvi sí queés responsable de cuidar la seva saluti prendre mesures necessàries per acontrolar-la. Pensem per exemple enla diabetis, un noés responsable depatir-la, sí de fer-se controls regularsdels nivells de sucre en sang i injectar-se insulina. Amb el joc patològic lapersona sap que pateix una malaltia,és responsable d’utilitzar les einesque els proporcionem en les teràpiesper a controlar-la.

Quines són les persones méspropenses a patir aquesta malaltia?

Seríen més propensos a desenvoluparaquesta malaltia els qui presentenvaris factors de risc biològics, psicològics i socials.Donat que aquests factors de risc interactuen entre sí,en cada cas individual de forma diferent i per tant ambdiferent pes específic, és difícil establir una causa efecteque ens permeti predir qui tindrà un problema d’adiccióamb el joc i qui no. No obstant, estudis recents observendiferències entre jugadors patològics i persones nojugadores.

Des d’un punt de vista psicològic, treballs duts a termeen la nostra unitat apunten l’existència de certesdimensions de personalitat que diferèncien els uns delsaltres. Les més destacades seríen elevats nivells d’allòque anomenem búsqueda de sensacions i baixos enautodirecció. Així, els jugadors patològics, a diferènciadels no jugadors, mostraríen a ser més impulsius,temperamentals, exitables, cuiriosos, amants del canvi

i toleraríen malament la rutina. La baixa autodirecció esrelacionaria més amb dificultats per dirigir la vida enbase a objectius personals, tendència a deixar-se portarper les circumstàncies, els impulsos momentanis o peraltres persones. Des d’una perspectiva social, s’hanidentificat aspectes com l’augment de l’oferta de jocs,el fàcil accés als mateixos, jugar a determinats tipus dejocs (existeixen jocs potencialment més adictius quealtres), haver tingut experiències d'exposició al joc desdela infància, haver rebut valors familiars centrats ensímbols materials juntament amb escassa cultura deplanificació i estalvi. Finalment, des d’un punt de vistabiològic, diferents estudis apunten a l’existència depolimorfismes o variacions genètiques en algunespersones que pateixen aquesta malaltia.

salut global

La psicòloga Dra. Susana Jiménez, coordinadora de l'equip de treball de les ludopatiesde l'HUB, amb Vanessa Castejón, psicòloga PIR del mateix hospital.

Quines són els indicadors que descubreixen que unapersona té un problema d’addicció al joc?

Són indicadors de joc patològic acomplir uns criterisque recull el DSM IV-TR, el manual de referència queutilitzem los professionals de la salut mental per a definirels diferents trastorns psicopatològics.

En el cas del joc patològic, la possibilitat d’adicció esdóna a partir d’acomplir 5 o més criteris entre els quees troba la preocupació pel joc, necessitat de jugar cadacop amb més diners per a obtenir el mateix nivelld’excitació, fracassos repetits dels intents de controlaro interrompre el joc, inquietut o irritabilitat quan s’intentainterrompre el joc, utilitzar el joc com a via d’escapadadels problemes, després de perdre diners tornar un altredia per intentar recuperar-lo, enganyar a membres de lafamilia o altres persones per a amagar el grau d’implicacióen el joc, cometre actes il·legals per a finançar el joc,arriscar o perdre relacions interpersonals, oportunitatseducatives o laborals, i confiar en que terceres personesproporcionen diners per alleujar la situació financera.

Aquests són els indicadors més prototípics, però per aestablir de manera consistent el diagnòstic és necessàrirealitzar una etrevista clínica, així com acomplimentaruna exploració psicològica exhaustiva..

Quins consells podem donar als familiars que estroben immersos en aquesta situació?

Generalment la familia descobreix que existeix unproblema d’adicció al joc després de que la personaafectada hagi ocultat el seu problema recorrent moltscops a mentides i enganys, essent els deutes econòmicscontrets els que disparen les alarmes.

Són moments difícils i de molta tensió per a uns i altres.Per als familiars acostuma a ser quelcom inesperat, i esbarregen sentiments de rabia, traició, culpa y tristesa.És important que entenguin que están devant una malaltia,ja que les crítiques i els retrets només agreujarán elproblema.

Per a facilitar que el jugador prengui consciència de laseva malaltia i estigui disposat a deixar-se ajudar ésimportant fer-li veure que podem entendre com es sent,acceptar-lo i respectar-lo malgrat les mentides (que nos’ha d’oblidar que estàn associades a la seva malaltia)i oferir-li el nostre recolzament per a resoldre el problemaamb l’ajuda d’un professional.

Què s’ha de fer quan descobreixes que ho ets ludòpatao que ho és el teu familiar?

Com deiem, és important mostrar recolzament icomprensió per a facilitar l’adhesió a un tractamentpsicològic, i posar-se en mans de professionals, ja quesortir-ne per sí sol o amb l’ajut de la família pot serdifícil, sobretot tenint en compte que la família és partimplicada. El tractament per a aconseguir i mantenirl’abstinència, prevenint les recaigudes, així com recuperarla confiança estarà associat a acomplir molts objectiusdiferents. Per aquest motiu el primer que s’ha de fer uncop s’ha reconegut el problema és acudir a professionalssanitàris, en aquest cas psicòlegs clínics que treballenen les unitats de joc o en centres de salut mental, quedepenen de la sanitat pública.

Per últim, existeix algun telèfon, associació, etc. onla persona que pateixen aquesta malaltia o els seusfamiliars puguin dirigir-se?

Han de dirigir-se al seu metge de familia i aquest elsfarà un volant de derivació per a l’especialista. Actualmentexisteixen diversos dispositius de la sanitat públicaespecialitzats en al tractament d’aquest transtorn repartitsper tot el territori de la nostra comunitat autònoma.afortunadament, en aquest moment,, ja no existeixen lesllistes d’espera i les persones afectades poden ser atesesen un plaç molt breu de temps. Aixi mateix, tambéexusteixen associacions d’ajuda mutua a diferents ciutatsdel país.

La unitat de ludopaties de l’Hospital Universitari deBellvitge (HUB), depén del servei de psiquitria de l’HUB.L’HUB és pioner en aquest tipus de patologies. El capdel servei és el catedràtic professor Vallejo.

Amparo del Pino


Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

salut global

Francesc de Paula Rius i Taulet, va néixer a Barcelonal'any 1833, era fill de menestrals, estudià dret a Barcelona.Exercí del 1858 fins a la Revolució de Setembre, desprésde la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquicai tinent d'alcalde. Fou nomenat alcalde pel rei AmadeuI de Saboya al Febrer del 1872. Un any després, al febrerde 1873, va abandonar el càrrec davant l'adveniment dela Primera República Espanyola. Després de laRestauració Borbónica a Espanya de 1874 fou nomenatnovament alcalde per la Reina Regent María Cristina,ostentant el cárrec entre gener i desembre de 1874, durantel govern provisional del general Serrano. Al desembrede 1874 deixa l'alcaldia. Entre 1875 i 1877 fou diputata Corts per Barcelona, en representació del Partit Liberalde Sagasta. També s'ha de dir que durant aquest periodeva rebutjar l'alcaldia de Madrid. Fou nomenat alcaldede Barcelona per tercera vegada al 1881, fins al febrer

de 1884, i també per quarta vegada entre desembre de1885 i 1889. La seva gestió com a alcalde fou d'una graneficacia i espectacularitat, sobretot durant el darrermandat.

Com alcalde de Barcelona fou el principal impulsor del'Exposició Universal de 1888, que va presidir comalcalde, i va constituir l'avans urbanístic i econòmic mésimportant de la historia de Barcelona fins aquell moment.lgunes de les millores que es van fer a Barcelona durantel seu mandat, i amb motiu de l'Exposició de 1888 vanser:

- Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després dela finalització de l'Exposició es va convertir en el parcmés gran de la ciutat.- Es va finalitzar l'urbanització de tot el front marítim

Pàgina 28

biografies viscudes

FRANCESC DE PAULA RIUS I TAULET

En l'apartat de Biografies Viscudes del número anterior, sobre el que parlaba de la figura d'En Guillem d'Isarn, hede fer un petit comentari, i es que Guillem d'Isarn es va casar amb Guiscarda la qual es va quedar vidua. Aquesta iels seus descendents heredaren el poble. La Fuliola passà a la diòcesi de Solsona, l'any 1115. Les lluites nobiliàriesposteriors a la successió del comtat per part dels Cabrera i de Roger de Foix, deixaren despoblada la vila, i el noucomte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280.

En Manuel Rius i Rius, fill de Francesc Rius i Taulet, presidint un partit de futbol.


biografies viscudes

de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i Les Rambles,construint el Passeig de Colom i un nou moll: a l'actualMoll de la Fusta.- Es va construir el Gran Hotel Internacional en unterreny guanyat al mar en el nou passeig de Colom, frontl'edifici de la Capitania General. L'hotel, disenyat perl'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, fou construïten el temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos,i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Ambcapacitat per 2.000 hòstes, fou concebut com a instalaciótemporal per acollir als visitants. Va ser derruït desprésde la finalització de l'Exposició.- Es va construir el Palau deBelles Arts, on actualment hiha la delegació de Correus junta la Via Laietana. Fou el llocon es va celebrar la inauguracióoficial de l'Exposició ambasistència de la Família Reial.Fou destinat a exposicionsartístiques, concerts i eventsc u l t u r a l s . D e s p r é s d el'exposició, va estar obert finsal 1942.- Es va construir el Monumenta Colom a la Plaça Portal de laPau, punt d'unió del passeig deColom i la Rambla. Elmonument es va inaugurar eldia 1 de juny de 1888, en plenacelebració de l'Exposició.- Es va urbanitzar la zonacont igua a l rec in te del'exposició, en la zona del Born.- Es va inaugurar el Mercat delBorn, construït entre 1884 i1886.- Es van inaugurar "LesGolondrines", embarcacions delleure que sortien front l'estatuaa Colom i donaven un passeigmarítim als visitants.- Es va dotar d'il·luminacióelèctrica als primers carrers deBarcelona (La Rambla, Passeigde Colom, Plaça de Sant Jaumei interior del recinte del'exposició).

La Reina regent Maria Cristinali va concedir el títol deMarqués d'Olèrdola.

Va morir a Olèrdola l'any 1890,

a l'edat de 57 anys, pocs mesos després de finalitzarl'Exposició Universal de 1888.

El 27 de setembre de 1901 fou colocat un monument enhomenatge seu front a l'entrada principal del Parc de laCiutadella, construït durant la seva alcaldia. El monumentporta la següent inscripció:

"A Rius i Taulet, essent alcalde de Barcelona vaaconseguir per a la ciutat prosperitat i renom.a realiltzar a Espanya la primera Exposició Universalcelebrada al 1888 i amb ilustrada iniciativa i actitut

incansable va protegir laindustria i va enaltir les ciènciesi les arts".

La plaça principal del popularbarri de Gràcia de Barcelonaporta el seu nom, i és on estroba la seu del districte.

També porta el seu nom, undels carrers del nostre poble.

Manuel Rius i Rius.(Barcelona 1883-1971) Polític,fill de Francesc Rius i Taulet isegon marquès d'Olèrdola.S'inicià en la política en elCentre Nacionalista Republicà,influït per Jaume Carner, peròaviat es decantà cap a unl i b e r a l i s m e d e s i g n eespanyolista. Fou alcalde deBarcelona (1916-1917) i, méstard, el 1919 un dels inspiradorsi fundadors de l 'Un ióMonàrquica Nacional junt ambAlfons Sala i Argemí.

Les dos figures que ens ocupenla del pare i la del fill, els dosmarquesos d'Olèrdola, tenenuna vinculació al nostre poble,ja que eren propietaris d'unagran part dels terrenys del nostremunicipi.

Avui es conserva encara la casaon hi feient llargues estades ique ha passat en propietat degeneracions en generacions.

Ramon UtgésMonument a Rius i Taulet a l'entrada del Parc de laCiutadella de Barcelona.

Pàgina 30

consum responsable

“No té sentit forçar els ritmes de lavida. L’art de viure, consisteix enaprendre a invertir el temps en totesi cada una de les coses.”

Carlo Petrini, fundador de SlowFood.

Slow food és una associacióinternacional sense ànim de lucrenascuda el 1986 com a resposta a lainvasió homogenitazadora del “fastfood”. Avui agrupa a més de 80.000persones en 104 països dels cinscontinents.Un autèntic gastrònom no pot ignorarla intima conexió entre el plat i elplaneta. Darrera de cada plat hi ha lagent que ho va fer tot possible, elsproductors que han conservat lestradicions cultivant, produïnt ,treballant dur per a nodrir-nos isatisfer-nos. Els aliments que mengemhaurien de tenir bon gust, haurien deser produïts demanera neta isense perju-dicar el mediambient , e lb e n e s t a ranimal i lasalut humana;i els productorshaurien de serrecompensatsd e m a n e r ajusta pel seutreball. Aques-tes són les tresconsideracions que difon la filosofiade Slow Food.“Comunitats locals, resultats globals.”Reivindicant la dignitat de la econimíalocal, ja que és lo que permetrà larealització d’un desenvolupamentsostenible. Aquesta defensa delsproductes locals es basa en moltes

coses: els sabors (productes detemporada, recollits al moment òptimde maduresa), més coneixement icontrol d’allò que mengem,varietatsautòctones per sobre les varietats queaguanten viatges llargs; menyskilòmetres alimentàris (disminuintt ransport , embalatge i c lar ,contaminació).Ens considerem co-productors, noconsumidors, perque estem informatsde com es produeixen els nostresaliments i recolzem als productors,formem part i participen en el procésde producció. “Menjar és un acteagrícola”Slow Food vincula plaer i aliment demanera conscient i responsable. Lesactivitats de l’associació reivindiqueni exergeixen la defensa de labiodiversitat en les nostres reservesalimentaries, la difusió de la educaciódel gust, i la relació entre elsproductors d’aliments distingits i elscoproductors mitjançant diferentsesdeveniments i iniciatives.

Defensa de la biodiversitatSlow Food considera que el gaudird’aliments i vins exl·lents ha de

combinar-se amb els esforços persalvaguardar els innumerables,formatges, cereals, verdures, fruites iraces animals tradicionals que estándesapareixent per culpa de launiformitat alimentària i delsagronegocis.

Educació del gustEn un món en que els plaers del gustno sempre poden descobrir-se ambmenjars pausats al voltant d’unaanimada taula, hem de fer un esforç

conscient per a explorar, qüestionar iexperimentar. Aquest es l’objectiu deles iniciatives d’educació del gust deSlow Food.

Posar en contacte a productors icoproductors.Slow Food organitza fires, events imercats agrícoles per a exposarproductes d’exel · lent cal i ta tgastronòmica.

Els convivia són el puntde referència delmoviment sobre elterreny i organitzeniniciatives per alsassociats. “convivium”és unaparaula llatinaque significa “festa,diversió, banquet.” Sónl’expressió local de lafilosofia, i més de 850e n t o t e l m ó nconstitueixen el centren e u r à l g i c d e lmoviment.

A Catalunya hi ha cinc convivia i unés a Lleida. El convivia Terres delleida, Realitza activitats com els“Tallers del gust” a les escoles, aixícom xer rades , conferènc iesinformatives…

http://terreslleida.slowfood.es/

Un dels camps més actius i canviants de la ciència actualés el de l’evolució humana; any rere any, mes rere mes,noves descobertes fòssils i l’aplicació de tècniquesd’anàlisi genètic ens permeten fer un dibuix cada copmés verídic d’on venim. Una història fascinant, la nostrahistòria.

Els primers homínidsComencem pel principi. Fa uns 6 Ma (Milions d’anys)trobem els primers homínids (encara no humans, però

si amb una sèrie de característiques que els feien moltpropers a nosaltres: eren bípedes, tenien dents petites,la cara aixafada,...), que habitaven les sabanes africanes.Entre fa 6 i 2 Ma aquests homínids robusts i de baixaestatura, que no fabricaven eines, no coneixien el foc ique probablement s’organitzaven en petits clans familiarsvan habitar Àfrica, sense sortir mai d’allí. Són diversesles espècies d’homínids que, en aquest període, sesucceïren i/o coexistiren a l’Àfrica: Ardipithecus,Kenyanthropus, Australopithecus, Paranthropus...

Arribats aquí, cal recalcar una idea important aplicableaquí i en tots els éssers vius: no hem de veure l’evoluciócom una cadena lineal d’eslabons, sinó com un arbremolt ramificat, amb nombroses espècies coexistint en

cada moment. I de totaquest dens arbust, només una d’elles dóna lloc a lahumanitat actual (la teoria més acceptada és que fouAustralopithecus). De fet, per ser més precisos hauríemde dir que aquest donà lloc a un nou conjunt de branques,de les quals només una donà la branca que porta cap anosaltres, i així successivament. En resum, trobar l’origendels humans moderns no és anar afegint peces en unalínia (no hi ha “eslabones perdidos”) sinó en un arbre.

Els primers HomoBé, arribem a fa 2’5 Ma. Aleshores trobem a Àfrica elsprimers representants del nostre gènere Homo, en concret,Homo habilis. Encara eren molts menuts (com elsAustralopitecs), feien aproximadament 1’3 metresd’alçada i pesaven uns 40 kg; i tenien un cervell petit.Construïen eines, però es desconeix si sabien fer foc.Fou una espècie exclusivament africana. Van viure finsfa uns 1’5 Ma.

La primera sortida d’ÀfricaDesprés d’Homo habilis, apareix Homo ergaster. Mésalts (aprox. 1’7 m) i esvelts, fabricaven eines i coneixienel foc. Van aparèixer fa uns 1’8 Ma i representen unarevolució: foren els primers humans a sortir d’Àfrica.


L'ORIGEN DE LA HUMANITAT

els contes de l'esparver medi ambient

Reconstrucció d’un grupd’Australopitecs a lasabana africana. Totes lesreconstruccions estanbasades en fòssils i alguneses fan amb tècniquesd’ordinador moltelaborades. No obstant,sempre hi ha un punt desubjectivisme. Algunes sónexcessivament“humanitzats” i altres (engeneral les més antigues)excessivament“simiesques”.

A partir d’aquí trobem evolucions separades percontinents:

- A Àsia l’Homo ergaster dóna lloc al conegut Homoerectus. Podem dir que aquesta és l’espècie humanaasiàtica, present fins fa 150.000 anys, probablement finsi fa menys (caldrà esperar l’aparició de nous fóssils).Els erectus eren alts i robustos.

- A Europa l’Homo ergaster dóna lloc al Homoheidelbergensis. Aquest evoluciona independentment aEuropa donant lloc al conegut Homo neanderthalensis,l’home de Neandertal. Aquesta podem dir que és l’espèciehumana europea, present a Europa fins fa tan sols 30.000anys. Els neandertals estaven adaptats al fred glacials

europeu (van viure en un període de glaciació): moltrobustos, nas enorme (permet escalfar l’aire abansd’entrar-lo als pulmons) i cervell molt gran, el més grande totes les espècies d’homínids. Tenien una culturamolt avançada: enterraven els seus morts amb ritualsfúnebres, pintaven a les cavernes, anaven vestits,...Alguns consideren als neandertals tan propers a nosaltresque ens consideren com a subespècies: Homo sapienssapiens (nosaltres) i Homo sapiens neanderthalensis.

- A Àfrica l’Homo ergaster dóna lloc a Homo sapiens.Així, aquesta podem dir que és l’espècie africana i latrobem, és clar, fins als nostres dies (som nosaltres!).Els primers Homo sapiens estaven adaptats a la calorafricana: eren alts i esvelts, probablement de pell foscai amb una cervell gran.Per cert, per evitar equívocs, molts probablement haureusentit parlar de l’home de Cromanyó. Bé, és un nomtotalment en desús, simplement es tracta d’un exemplard’Homo sapiens.No incloem cap imatge d’Homo sapiens, mireu-vos almirall, no hem canviat gaire des que vam aparèixer, fauns 200.000 anys.

En resum, els primers Homo van sortir d’Àfrica fa 1’7Ma i eren Homo ergaster. En un determinat moment, fauns 150.000 anys cohabiten a la Terra 3 espèciesd’humans:- Homo erectus: a Àsia.- Homo neanterthalensis: a Europa.- Homo sapiens: a Àfrica.


Pàgina 32

Quadre molt il·lustratiuque mostra diferentsespècies d’homínids ipermet visualitzar comcoexistiren moltes d’elles(l’evolució no es lineal,sinó ramificada).

Perquè van desaparèixer els 2 primers? Van interactuarentre sí? Es van arribar a creuar aquestes 3 espècies?

La segona sortida d’ÀfricaEls Homo sapiens van sortir d’Àfrica fa uns 100.000anys i es van expandir per tot el món (veure el mapaadjunt), arribant fins a Oceania i Amèrica, continentsque encara no havien estat poblats per cap tipus d’humans.

Hi ha 2 hipòtesis que expliquen que va passar amb lesaltres 2 espècies que habitaven a Europa (els neandertals)i a Àsia (els erectus):

- Hipòtesi “Out of Africa”: diu que els sapiens vansubstituir els neandertals i els erectus. Sigui percompetència directa (contactes violents) o indirecta(competència pels recursos) els sapiens van guanyar la

partida. És molt il·lustratiu com evoluciona els registrefòssil de neandertals: fa 100.000 anys (just quan elssapiens comencen a sortir d’Àfrica) trobem la màximaexpansió dels neandertals, que arriben fins a PròximOrient. A partir d’aleshores es van retraient cap acentreeuropa i, finalment, trobem els últim neandertalsa la península ibèrica, fa 30.000 anys. Aquesta onadade retrocés coincideix amb l’onada d’avanç dels sapiens.

Aquesta hipòtesi és la més acceptada i avalada, demoment, pels estudis genètics.

- Hipòtesi multiregional: postula que els sapiens es vanmesclar amb els erectus i els neandertals. La formaanatòmica que va restar és la de sapiens, però recordemque a nivell genètic l’aparença externa representa moltpoc del que diu el nostre genoma (uns pocs genscodifiquen els principals trets externs com el color de



Grup de neandertals, els“humans d’Europa”. Moltrobustos, ben adaptats alfred europeu i amb unacultura molt avançada. Esvan extingir fa 30.000 anys.

Mapa esquemàtic de la sortidad’Homo sapiens d’Àfrica, la segonaonada d’Homo (recordem que elsprimers Homo van sortir d’Àfricafa 1’7 Ma i eren Homo ergaster).

la pell, dels ulls,... això explicaperquè genèticament tu puguis sermés diferent del teu veí que d’unindi de l’Amazones o que unasiàtic).

Aquesta hipòtesi no ha tingutgaires seguidors i fins fa poc noera més que això. Però recentments’ha iniciat un interessant estudique està intentant buscar al nostregenoma rastres del gens d’origenneandertal (de la mateixa maneraque es pot comprovar que algú ésel teu pare, perquè hi ha rastres alteu genoma, però dut a 1.000generacions de distància, fet quecomplica una mica la cosa...).Veurem que en resulta.

En resum, la qüestió es redueix asaber si som descendents directesdels primers Homo sapiens o sisom fruit de la mescla d’aquestsamb els neandertals i els erectus.

I el famós Home de Flores?

Tots n’haureu sentit a parlar:l’estrany “hobbit” trobat en unapetita illa del pacífic. Alguns diuenque és un cas patològic (un humàamb nanisme), altres que és unanova espècie. Sembla ser queaquest és el cas, s’han trobat restesde diversos individus, fet que faforça improbable que tots siguicasos patològics!

Així doncs, podem parlar de l’Homofloresiensis. Un petit humà d’1 metred’alçada i amb un cervell petit, queva viure fins fa tan sols 18.000 anys.Sorgeixen moltes preguntes: com esvan originar aquests humans? Comes van ext ingir? Com vaninteraccionar amb nosaltres?

Sembla ser que provenen d’Homoerectus que van arribar a l’illa i vanquedar aïllats allí. En nombrosesespècies (s’han trobat elefants,cabres,... miniaturitzats) es tenenexemples de l’efecte de la insularitat:una espècie arriba a una illa i hi quedaaïllada, l’illa té un recursos naturalslimitats i això fa que, amb molt detemps, l’espècie es vagi adaptant ireduint el seu tamany. És una ideaprou intuïtiva i avalada per moltsfóssils trobats en illes arreu del món.

Doncs aquests petits humans vanviure allà fins fa 18.000 anys iprobablement s’extingiren quan elsHomo sapiens van colonitzar aquellesilles (tot i que sapiens va sortird’Àfrica fa 100.000 anys no vaarribar igual d’aviat a tots els llocs;a Sud-Amèrica per exemple no hi hahumans fins fa 13.000 anys. Vegeuel mapa).

Arnau Sebé Pedrós

Vols participar en fer Cultura pel Poble?

Doncs fes-te soci de l’ATENEU POPULAR

Pots comunicar-ho a qualsevol membre de la Juntao bé enviant un mail a [email protected]

Pàgina 34


Lamentem no poder oferir la nostra acostumada reflexió filosòfica social. Per problemes econòmics ens hem vistobligats a cedir el nostre espai als anuncis a canvi de diners. Si. Ens hem venut. En un primer moment hem intentatfer colar que la culpa ha estat de l’ambició desmesurada de poder i locals socials d’aquest nostre Ateneu Popular,pero el fill de la tresorera ens va enganxar diumenge al matí tirats a Torrefarrera, vora una parada de melons, haventperdut la honra, moltes neurones i tota la pasta.Li vam dir que estavem al mercat…que teniem aquells ulls perquè haviem plorat…que les tangues les acavàvem decomprar per les nostres cosines…que no, que no, que no, que era orènga, li dèiem…Però no va colar.


LA LLUFA DE PONENTPROMOCIÓ INMOBILIÀRIA

200 VIVENDES UNIFAMILIARSDe semiluxe i manilla. Piscina amb jardí,

jacuzzi interior, exterior i soterrani. Urgeixvendre. Preu de cost. Cotxe de regal. Finançament

sense interessos. Es pot pagar amb tarjeta. Puntsestrella extra. Estemdeseperats. Per favor, compreu.

Els dimarts, Happy Hour! Dos per una si truques de 8 a 20h.

REBAIXES

HIPOTECA XUPI GUAY

Eh, tu! Jove! El nostre banc s’ha cansat d’amassar fortunesi et vol ajudar! En serio tio! T’oferim la superhipoteca xupiguay perqué puguis independitzar-te!Amb 50 anys per pagar-la. No és una passada? Tu aratreballes a saco i com diu el Rubianes:“Quan en tinguis 80…venga! A viure la vida! A tope! Sexe!Droga! Rock & Roll!”

El parlament europeu alerta:Si La Fuliola segueix l’actual ritme de creixement, en cinc anys hauràsaturat el seu terme municipal i es preveuen conflictes bèl·lics pel territoriamb Castellserà, Ibars, Penelles, la Guàrdia i Santa Maria de Montmagastell.

Promoció.

Es ven casa sobre el plano aLa Fuliola, es que mos va caure lacarpeta al formigó quan feiem elsfonaments.

Molt lluminosa. Ambbastantes portes i finestres.

La Fuliola preolímpica. (Foto: arxiu)Imatge generada per ordinadorde La Fuliola el 2013. (Foto: el queem sut de la p )

variant

Vis

ta d

es d

el P

ilar

d'A

lmen

ara.

Fot

o: R

amon

Uso

n

racó de poesia

Foto

: C

am

p d

e r

oselle

s

Can

çons

de

pape

r fi

m’o

mpl

en la

sàr

ria

i em

for

aden

el f

ons

de la

but

xaca

.M

ireu

qui

n ca

ram

ull

de ll

unes

bla

nque

s!D

uc ll

unes

i ca

nçon

spe

r ar

raca

des

Cau

de

llune

sM

. ME

RC

È M

AR

ÇA

L AM

AR

Gen

er 2

008