sumàriajardineria sostenible els balcons i les terrasses són uns espais que ens permeten de...

Butlletí de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola del Mar Any XI · Núm. 24 · maig de 2004

Sumària

Editorial

Opinió: Els nens tenen pret a un món més just i humà Racó útil: La salut bucal dels nens

Un jardí al teu terrat!! Conte: II Premi APAMAR

Solidaritat: Volem compartir un somni Crònica: 3X3 de bàsquet

Cuines del món de l’Escola del Mar: El Marroc Agenda

Editorial

Cartes dels lectors

Com ja deveu saber, després de tres anys i escaig les editores d’aquesta revista donem per acabada aquesta etapa, per deixar pas a un nou equip editorial que aporti, a l’APAMAR, les seves idees, noves col·laboracions, noves seccions i més participació de tothom. Us hem de dir que ha estat una tasca enriquidora i divertida, malgrat que, tret d’uns quants pares entusiastes i molt col·laboradors, hem trobat a faltar més participació i fins i tot va caldre que l’Albert Soler, president de l’APA, amb la voluntat d’ajudar-nos, demanés als pares organitzadors d’activitats que assumissin també els articles que hi feien referència. Sincerament, aquests pares, ficats en altres comissions, ja hi dediquen prou temps i seria desitjable que es distribuissin millor les tasques entre tants pares com som en aquesta escola. Quan vam assumir la comissió de l’APAMAR vam entendre que la revista havia de servir per difondre les activitats de l’APA, per aportar articles d’interès comú que ens ajudessin en la nostra tasca com a pares i educadors i, sobretot, per donar espai a les vostres opinions, aconseguint que fos una eina de comunicació entre tots.

Nous aires… Esperem haver transmés d’alguna manera l’entusiasme i la il·lusió que li hem posat, tot i que no hem assolit tot allò que ens proposavem. També esperem que hagueu tret partit dels articles que hi heu llegit. De ben segur que l’equip que agafi el relleu enfocarà l’APAMAR des d’un nou punt de vista i que ho farà amb empenta. A ells els hi desitgem un bon trajecte i a tots nosaltres que els ajudem a tirar endavant aquesta revista de tots. Per acabar, no podem deixar d’agraïr, i molt, la col.laboració dels que hi heu participat, escrivint i il·lustrant, sent l’eix i el motor d’aquesta revista de pares per a pares. No us ho penseu més! Apunteu-vos-hi ja!! Places limitades!!!

Joanna Bermúdez Mare de 2n.

Anna Madriles Mare de P5 i 2n.

... ni una, com sempre

Butlletí de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig de 2004

2

Opinió

Butlletí de l'Asso

Certament que el aquest fa poc estremassa exemplar nl’home, protagonistamón. Una i altra vegaací ara allà, es trepiles morts per terrorissí dia també. Des dcosta de trobar la cohomes i sorgeixen nacions, per culpa dede parlar, dialogar, en aquest conjunt també els nostres fiastorats a uns especti encara menys exemes barallen i es renyehan fet les paus i ni havia fet renyar. En no passa. Les rmultipliquen i les vedel dia. Cada diainnocents en atemptamolts cops les víctimdarreres setmanes elactuat ben a prop i víctimes totalment moltes famílies, hapacífica de molts ciutles llàgrimes a moltesvist i, impotents ensaltra vegada: per què De ben segur impressionat aquest Ells són pacífics perjuguin a guerra. Ells els homes no facin modis, les diferències ideologies polítiquereligiosos fanàtics. educadors i a la sdemostrar a les empenyen, que una en aquest món, és po

a

Els infants tenen dret un món més just i humà

ciació de Pares d'Alumnes de l'Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig del 2004

3

discórrer de la vida, en nat segle XXI, no és i engrescador per a de la vida en aquest da esclaten guerres ara tgen els drets humans, me omplen els diaris dia e fa segles a l’home li nvivència amb els altres conflictes de pobles i la poca entesa a l’hora compartir o acceptar. I universal s’hi mouen

lls o néts i assisteixen acles ben poc edificants plars. Els nens juguen, n, però al cap de poc ja es recorden del que els el món dels grans això enyines duren i es njances estan a l’ordre veiem com moren ts cruels i sagnants on es són infants. En les

terrorisme salvatge, ha ha causat una colla de innocents. Ha trencat sotraguejat la vida adans, ha portat el dol i persones. Tots ho hem hem preguntat una i ?

que a qui més ha fet ha estat als infants. naturalesa encara que no poden entendre que ai les paus i oblidin els de color de la pell, les s, o els imperatius Ens toca a pares i

ocietat en general, de generacions que ens vida pacífica i ordenada ssible.

Que hi pot haver un demà millor per a tots. Que no necessàriament ha de ploure sang damunt la terra. I, encara que, com deia el poeta, és possible un demà millor i veure més bonica i gerda la terra. Tot està a les nostres mans, i treballar per deixar als nostres fills un demà millor, es de les poques coses apassionants que podem fer. Ho deia Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible. Som-hi, doncs!

Text: Joan Capdevila Avi de 2n. i 6è.

Racó útil

Bu

Quan

relacionadeSegur que ten aquestemenys donsobre la boc

Les

anomenadetemporals. sortida de l6-8 mesos anys. Aqufuncions masteguen parlar, manles permanecreixement mandíbula..un somriureimatge d’eautoestima)

La m

del nen éspreventivesels pilars higiene de l’ús del fludentista.

La salut bucal dels nens

tlletí de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig del 2004

4

ts cops us haureu fet preguntes s amb les dents dels vostres fills? otes les respostes no les trobareu s ratlles, però la intenció és al ar-vos unes nocions bàsiques a dels menuts de la casa.

primeres dents són les s “dent de llet” o dents Són un total de 20 dents, la es quals comença al voltant dels i es complerta cap als 2 ½ o 3 esta dentició compleix unes bàsiques molt importants: els aliments, són necessàries per tenen l’espai per tal que surtin bé nts, ajuden al desenvolupament i

dels maxil·lars (paladar, .)i estèticament li donen al nen bonic i l’ajuden a tenir una bona ll mateix (augmenten la seva .

illor manera de protegir les dents iniciar una sèrie de mesures el més aviat possible. Són quatre essencials de la prevenció: la les dents, una dieta adequada, or i les visites periòdiques al

La neteja de la boca s’ha de començar

amb la sortida de les primeres dents (als 6-8 mesos d’edat) amb una gasa humida un cop al dia. Més endavant es canvia la gasa per un raspall suau, i cap als 3 anys s’inicia la utilització de la pasta dentífrica i raspallada cada 12 hores aproximadament.

La primera visita al dentista s’hauria de fer abans dels 2 anys d’edat per tal que l’odontopediatra (nom tècnic del dentista que es dedica exclusivament als nens) pugui aconsellar més sobre les mesures de prevenció i examini que la sortida de les dents hagi estat correcta. El dentista haurà de visitar al nen cada 6 o 12 mesos per controlar el creixement dels maxil·lars, la posició de les dents, l’existència de càries i el programa preventiu.

Per finalitzar voldria remarcar unes

idees que crec importantíssimes: • La majoria dels problemes dentals

(caries, malalties de les genives...) es poden prevenir quasi al 100%, especialment si la prevenció comença ben aviat.

• Les obturacions (“empastos”) i els tractaments dentals tenen un cost econòmic elevat i una durada limitada, mentre que la prevenció és barata i dura per sempre.

• La prevenció vol dir visitar al dentista 1 o 2 cops l’any per prevenir problemes, i no només quan fa mal. Llavors pot ser massa tard.

Text: Dra. Anna Xalabasdé

Professora de la Facultat d’Odontologia

Racó útil

a casa nostra Jardineria sostenible Els balcons i les terrasses són uns espais que ens permeten de combinar una gran varietat de plantes, contribuint així a naturalitzar la ciutat tot introduint al medi urbà molts dels beneficis que ens proporciona la natura. Quan ens plantegem de dissenyar, remodelar, o mantenir un balcó o una terrassa ho hem de fer amb criteris de sostenibilitat, tenint sempre presents una sèrie d’aspectes generals: a. El disseny i la

planificació

Butlletí de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Esc

5

b. On plantem c. La selecció de les

plantes d. Quan i quant reguem e. La protecció del sòl f. Un bon manteniment g. Si el que tenim és un

jardí Les diverses zones del balcó o de la terrassa tenen diferents condicions de llum, de vent i d’humitat, les quals donen lloc a diferents microclimes. L’orientació de la terrassa é molt important per a conèixer les ombres i per a saber com afectaran el desenvolupament de les plantes. El sol surt per l’est i es pon per l’oest, i fa el recorregut pel sud. Per tant, els espais orientats al sud i a l’est gaudiran de més hores de sol durant el dia. Caldrà tenir en compte també que durant l’hivern el sol és més baix i, per tant, projecta ombres més llargues. Els obstacles que s’hi interposen, com per exemple edificis propers o arbres alts, provoquen condicions d’ombra en aquesta època.

El vent també és un factor important que cal tenir en compte sobretot si es tracta d’enjardinar un àtic o una terrassa situada a dos vents.

a. El disseny i la planificació de l’espai: el cas de la terrassa i el balcó verd. Abans de crear un espai verd és important saber quina és la situació de partida, els condicionants i les característiques del lloc i plantejar-nos què volem aconseguir, per tal de satisfer les nostres necessitats o expectatives respecte a aquest espai. No és el mateix fer el disseny des de zero

d’un balcó verd que un redisseny d’un balcó ja existent. Si es tracta d’un redisseny, segurament es poden aprofitar molts elements ja existents i adaptar-los als criteris de la jardineria sostenible. Punt de partida… El següent pas serà observar el que es té i fer un

dibuix senzill de l’espai, mostrant-ne els principals elements (baranes, lleixes de les finestres desguassos) i hem de conèixer els diferents condicionants que té el nostre espai. Així, és convenient estudiar com és el nostre emplaçament físic: -quanta superfície tenim i si està pavimentada -l’orientació del nostre espai -de quantes hores d’exposició al sol disposem durant les diferents estacions de l’any -quines són les zones d’exposició als vents

-quins microclimes podem definir dins del nostre espai -quina és l’estructura del nostre espai i quant de pes podrà suportar (capacitat de càrrega de l’espai o coberta)

Per a tenir un espai verd sense malmetre l’estructura dels edificis, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, recomana que: Inspeccioneu la solidesa del vostre balcó i dels

seus perímetres Feu una estimació del pes dels testos i de les

jardineres plenes de terra i recordeu les limitacions de càrrega. Consulteu un tècnic si teniu dubtes

Quan regueu les plantes, eviteu que l’aigua sobrant corri lliurement pel balcó i baixi pel cantell

No col·loqueu les torretes i jardineres directament al paviment, ja que la humitat de la terra pot perjudicar el forjat

Moveu de tant els testos per a netejar sota de les plantes i evitar que els arrels degradin els paviments

Trieu molt bé el que vulgueu plantar, amb consonància amb l’orientació del vostre balcó, així no haureu de col·locar cap element de protecció com plàstics, vidres, etc.

Gaudiu del vostre balcó de forma conseqüent!!

ola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig de 2004

Racó útil

Utilitat Un cop es coneix el que tenim, cal decidir quina és la utilitat que se li vol donar a l’espai; ja que en funció de l’ús que se li vulgui atribuir el disseny variarà. Així, no triarem les mateixes espècies ni organitzarem l’espai de la mateixa manera si volem un balcó verd que ens arreceri del vent, que si el que volem és un balcó amb plantes comestibles o que si estem pensant en un balcó de caràcter ornamental que necessiti un manteniment mínim. Disseny Quan dissenyem l’espai i seleccionem les plantes cal preveure que aquestes creixeran, tant en la part aèria com en les arrels. També hem de tenir en compte que en un balcó verd hi podem tenir diferents nivells de vegetació: des de les jardineres situades a peu de terra, fins a les que tinguem situades a les lleixes de les finestres, passant pels testos penjant de la paret o les enfiladisses al llarg de la barana. D’aquesta manera, jugant amb les alçades, podem crear zones d’ombra i de llum a la nostra terrassa. Això ens permetrà de tenir una varietat més gran d’espècies adequades pe a cada lloc. Per exemple, en una zona assolellada hi podem plantar romaní o farigola, mentre que en una zona d’ombra podríem escollir la menta. Igualment, haurem de procurar crear zones arrecerades per protegir algunes plantes del vent, en especial als balcons de pisos alts. Es poden col·locar enreixats de fusta o gelosia que, a més, serveixen com a suport vertical per a enfiladisses o elements penjats. També es poden utilitzar les plantes més resistents per a configurar una barrera vegetal.


6

Finalment, quan dissenyem el nostre espai hem de pensar que sempre podem utilitzar objectes que tots tenim a casa i que molts cops llencem a les escombraries. Molts d’aquests objectes es poden reutilitzar com a testos o com a jardineres sempre que sigui adequats per a aquesta funció. b. On plantem Existeix una gran varietat de testos i de jardineres que

es poden utilitzar al balcó verd, amb mides, formes i materials ben diferents. Els testos corrents de terrissa permeten que la humitat s’evapori a poc a poc a través de la seva paret, la qual cosa és un aspecte favorable per a les plantes. Abans d’escollir un tipus de test o un altre és molt important avaluar la qualitat de la construcció, en especial pel que fa als balcons que no han de suposar càrregues excessives. Mesurant l’espai S’ha de tenir en compte que les plantes necessiten espai per desenvolupar les seves arrels. En el moment que no puguin desenvolupar-les deixaran de créixer. Per això cal preveure-ho plantant en testos suficientment grans o canviar-los a mida que la planta va creixent. El fet que les arrels comencin a sortir pels forats de sota el test és un indicador que aquest s’ha fet petit i que cal un transplantament. L’espai en terrasses i balcons és limitat pel desenvolupament de les plantes, cosa que obliga a cultivar plantes de creixement més lent i de port petit o mitjà. A més se´ls ha de proporcionar aigua i nutrients de manera constant. En el cas dels arbres caldrà donar-los suficient espai, però s’haurà de tenir present que seran sempre de port petit, ja que la profunditat del sòl en limitarà el creixement. Alguns dels contenidors més comuns són: Els testos N’hi ha una gran varietat. Els més petits (d’uns 10-20 cm. de diàmetre) són idonis per a plantes que no necessiten gaire terra per a créixer, com són les herbes aromàtiques. Els mitjans (d’uns 20-40 cm. De diàmetre) són adequats per a la

majoria d’hortalisses. Els testos grans (d’uns 40-60 cm. De diàmetre) són apropiats per a plantar-hi petits arbres. Cistells o testos penjats Són un bon recurs per a aprofitar una mica l’espai en vertical i també una solució força necessària en determinats balcons de la ciutat per a encabir-hi planta.

Racó útil

Jardineres La jardinera permet tenir diverses plantes en un mateix recipient. Cal tenir en compte, però, que si la densitat de plantes és molt elevada, requeriran un major manteniment, el seu creixement es veurà limitat i caldrà tenir cura de no excedir-se en el reg, ja que les plantes que creixen juntes tendeixen a necessitar menys aigua. Drenatge


7

Utilitzar testos o jardineres amb reserva d’aigua per exterior permet una major autonomia i per tant, l’espaiament dels regs i una reducció del consum d’aigua. Aquestes jardineres han de tenir un sobreeixidor lateral per evitar el negament del substrat. Una funció similar a la que fa la reserva d’aigua s’aconsegueix col·locant un recipient a sota dels testos i les jardineres.

Per tal d’aconseguir un bon drenatge és recomanable evitar el negament de la terra i assegurar-nos que el test o la jardinera tingui forats de desguàs de l'aigua. Posant una capa de grava o pedretes petites al fons dels testos s’aconsegueix un millor drenatge. El problema d’aquests materials recau en el seu pes. Són més aconsellables les boles de porexpan, ja que són més lleugeres. Aquestes boles també s’utilitzen per acabar d’omplir una jardinera o un test si aquests són massa fondos. La terra o substrat de cultiu La terra ha de ser lleugera i permeable a l’aigua. Les terres envasades que podem trobar a vivers i a centres de jardineria ja porten la proporció més adient de terra adobada per a plantar. Per a algunes plantes, serà necessari millorar la qualitat del sòl, tot afegint-hi matèria orgànica, com el compost, per enriquir la terra i mantenir la humitat.

En el cas de les jardineres, n’hi ha de diverses mides. Abans de plantar noves plantes, cal

remoure una mica la terra, i cada 2 o 3 anys convé buidar la jardinera completament i omplir-la de terra nova, o renovar-ne els 10 o 20 primers

centímetres.

C. La selecció de les plantes Millor les espècies autòctones i/o adaptades A l’hora de seleccionar les espècies cal tenir present, a més dels nostres gustos i preferències, les condicions ambientals a què estan sotmeses, la funcionalitat de la planta, el color, la textura, el tipus de creixement, l’època de creixement, etc.., que seran diferents segons sigui l’objectiu en cada cas concret. Caldrà doncs que escollim les espècies que millor s’adaptin al nostre espai. Tot i que el més convenient és la utilització de plantes autòctones, és a dir, originàries del nostre país, també existeixen d’altres plantes que provenen d’altres indrets, però que estan ben adaptades a les condicions urbanes de Barcelona. Les plantes autòctones i/o adaptades al nostre clima, a part de tenir una major resistència a les condicions ambientals, són més resistents a les possibles plagues, i per tant, necessiten un manteniment menor. Plantant espècies adaptades es poden reduir tant el nombre de regs com els litres d’aigua necessaris per mantenir-les, així com la utilització de plaguicides. La flora del nostre clima ens ofereix una gamma

molt àmplia de plantes, la qual cosa ens permet de seleccionar espècies per a qualsevol tipus de balcó. D’altra banda, també hem de valorar el fet que són les plantes pròpies del nostre país. Una bona manera de saber quines són les espècies

autòctones i/o adaptades és observar les plantes que hi ha al nostre entorn natural. Ara bé, per a la configuració del nostre jardí o balcó; sempre haurem de comprar les plantes als vivers encarregats de produir-les fora de l’entorn natural.

Racó útil

Biodiversitat


8

L’aigua ésun bé escàs iper tant s’ha

d’utilitzarnomés perallò que ésessencial.

Si utilitzem la mànega per funcions de neteja del balcó o del jardí malgastem molta aigua.

En seleccionar les espècies hem d’intentar introduir el màxim de varietat. Això ajudarà a enriquir el verd de la nostra ciutat, i a més permetrà d’atraure una gran diversitat d’insectes, com per exemple les papallones. S’afavoreix així el desenvolupament d’insectes beneficiosos per a les plantes, els quals poden contribuir al control de les plagues, cosa que permet de reduir l’ús d’insecticides. Igualment, quanta més diversitat s’introdueixi, menor serà la probabilitat que una plaga malmeti les plantes del jardí o del balcó. d. quan i quant reguem Una bona organització del reg és molt important a l’hora d’estalviar aigua. Aportar la quantitat necessària d’aigua per a les plantes, fer-ho en el moment en què la planta millor ho aprofita i utilitzar el sistema de reg que millor s’adeqüi a cada tipus de planta i a l’espai que tenim fa que s’aprofiti al màxim l’aigua i, per tant, afavoreix l’estalvi. e. quan i quant cal regar Durant les primeres setmanes després de fer la plantació, les aportacions d’aigua han de ser més freqüents. Posteriorment haurem d’anar reduint el reg progressivament, aconseguint així una adaptació al seu entorn.

Cal tenir en compte que quant més petit és el test, la reserva d’aigua que té és menor i, per tant, cal regar la planta més sovint, especialment si està exposada al sòl. Pel que fa a la quantitat, és millor aportar més aigua de forma més espaiada en el temps que no pas en petites

dosis cada dia. Així fem que la planta es faci més resistent i afavorim que les arrels siguin més profundes i aprofitin millor l’aigua. Hem d’intentar ajustar el màxim el reg a la superfície plantada per tal de no malbaratar l’aigua. Així, a més, evitarem que l’aigua caigui al carrer o als pisos de sota.

Una manera de decidir quan s’ha de regar és observant les plantes: si les fulles estan caigudes i marcides al tacte, la planta necessita aigua. En canvi, si les té grogues i li cauen, probablement el problema serà d’excés d’aigua. Així doncs, amb l’experiència i amb

l’observació és com millor podem arribar a determinar un reg

òptim per al nostre espai verd. Una altra manera de decidir si s’ha de

subministrar aigua és posant el dit dins de la terra i si aquest surt sec és que s’ha de

regar.

La millor hora per regar és quan la insolació és mínima,

preferentment a la matinada i al capvespre. En aquestes hores la planta utilitza millor

l’aigua.

Sistemes de reg Tot i que el més freqüent en un balcó serà el

reg amb mànega o regadora, també és possible instal·lar-hi un reg localitzat per degoteig o per microaspersió, ja que aporta l’aigua a poc a poc. Això permet una millor infiltració i redueix les pèrdues per evaporació, la qual cosa fa que sigui un sistema de reg molt eficient. Origen de l’aigua Per a una jardineria sostenible és millor, sempre i quan sigui possible, no utilitzar l’aigua directament de la xarxa. Aquesta aigua ha estat prèviament potabilitzada, de vegades amb un contingut alt de clor i un elevat percentatge de carbonats i sals, i ha suposat un cost econòmic important. Per tant, s’hauria de destinar únicament al consum humà. Les alternatives a l’aigua de la xarxa són: - Reutilitzar l’aigua sobrant d’alguns usos

domèstics, com per exemple l’aigua del rentat dels aliments.

- Recollir l’aigua de la pluja i aprofitar-la per al reg.

Racó útil

e. La protecció del sòl La utilització d’encoixinats consisteix a cobrir el sòl amb algun material per tal d’aconseguir que no estigui directament exposat a l’ambient. Avantatges de l’encoixinat: - Permet que l’aigua penetri més fàcilment

cap a les arrels. - Evita la pèrdua d’aigua de la superfície per

evaporació. - Evita les fluctuacions de temperatura del

sòl.


9

- Evita l’aparició d’altres plantes que competeixin per l’aigua de les que nosaltres volem potenciar.

Els encoixinats poden ser orgànics o inorgànics. Si són orgànics caldrà anar-los renovant, ja que amb el temps acabaran formant part del propi sòl. Tot i això, alguns del encoixinats orgànics, com el compost i les fulles, tenen l’avantatge que són una aportació de matèria orgànica que millora la fertilitat del sòl. Llistat d’alguns encoixinats que es poden emprar e el gruix que es recomana de posar al test: Material Tipus Nutrients Gruix(cm) Escorça de pi Orgànic Pobres 7,5-10 Estelles de fusta “ Pobres 7,5-10 Serradures “ Pobres 2,5-7,5 Agulles de pi “ Pobres 5-7,5 Compost “ Rics 5-10 Fulles “ Rics 5-10 Graves Inorgànic Cap 2,5-7,5 Granit “ Cap 5-7,5 f. Un bon manteniment La jardineria sostenible intenta obtenir espais verds de baix manteniment. Tot i això, necessita algunes pràctiques indispensables. Un bon manteniment es basarà en l’observació dels canvis que desenvolupi la vegetació tant diàriament com a llarg termini. Poda És millor que els arbusts tinguin un creixement obert, d’aspecte més natural, el qual resultarà menys estressant per a la planta. Per això és

aconsellable limitar les podes a les necessàries per seguretat o higiene i evitar les ornamentals. Per això és aconsellable limitar les podes a les necessàries per seguretat o higiene i evitar les ornamentals. Per no haver de podar amb tanta freqüència cla plantar els arbusts i els arbres molt junts i prescindir de crear figures ornamentals. En el cas que no puguem evitar-les, cal fer.les sempre deixant les branques estructurades de forma vertical mirant cap al cel.

Claus per a una bona poda: - Treure les branques i els brots morts i

malalts. - Procurar que hi arribi llum i ventilació,

esporgent les branques creuades per tal de tenir una capçada oberta.

- Tallar uns dos centímetres per sobre del borró, que és el punt d’on broten les fulles. El tall ha de ser net i oblic.

Text: Guia d’Educació Ambiental/14 “Jardineria Sostenible”

Ajuntament de Barcelona Amb l’amabilitat de Txema Castiella

II premi APAMAR conte de Nadal

Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig del 2004

10

En Ladan i en Sier estaven llegint un llibre estirats a la platja. En Ladan un d’indis que li encantaven i en Sier un de màgia, on els encanteris només de llegir-los quasi bé es complien. Un sol d’aquells de ple estiu els acompanyava i els abraçava amb la seva escalforeta. Tan tranquils estaven que no es van adonar que un vaixell petit, petit creuava l’horitzó. En un altre lloc llunyà, estava l’Imma i l’Esteve jugant al “Tres i no res”, un joc que als tres cops de pilota seguits l’has de passar ràpid, ràpid a l’adversari abans que te la faci caure. La pilota no era ni gran ni petita, era la mida justa per a les mans de tots dos. S’ho estaven passant tan bé que no s’adonaren que un avió gran, gran creuava el cel. El mag Gam estava tan content, tan orgullós d’ell mateix que quan caminava quasi no tocava el terra.

Dies?

Només pensar amb el seu magnífic, exitós, excel·lent, superior i magistral encanteri se li feia un somriure d’orella a orella i se l’il·luminava la cara. Passejava per la coberta del vaixell observant amb els binocles com en Sier i en Ladan deixaven passar el temps sense adonar-se el que aviat provocarien sense saber-ho: que cap nen rebés un regal el dia de Nadal i el dia de Reis!!! L’encanteri del Mag Gam era perfecte: havia capgirat el nom d’aquests dos dies i ara no sabien qui eren, i per tant deixaven d’existir. Mentrestant, els Innocents, que viatjaven en avió, van veure per una banda la platja amb en Sier i en Ladan descansant i per l’altra la Imma i l’Esteve que estaven plegant de jugar i ja es preparaven perquè començava el mes de desembre. Els Innocents van aterrar per situar-se darrera l’Esteve i la Imma, la primera de tots, repassava la col·locació correcta dels dies de desembre i gener. Quin va ser el seu ensurt en veure que el dia de Nadal i el de Reis no hi eren. Què farem ara, es preguntà.

II premi APAMAR conte de Nadal

El dia dels Innocents van explicar el que havien vist a la platja i tots tres dies van decidir anar-hi. Camina que caminaràs van arribar-hi i van intentar, sense èxit, convèncer en Ladan que era el Nadal i en Sier que era el dia de Reis. Que poca-soltes!, pensaren tots dos encantats. En Mag Gam, però, ho va veure tot i sense pensar-s’ho dues vegades va anar a buscar el seu llibre d’encanteris. Quina va ser la seva sorpresa en veure no el tenia, que se l’havia deixat a la platja. Timó en mà va navegar ràpid, ràpid cap a la costa. L’Imma intentava amb bones paraules i molta paciència convèncer’ls, el dia dels Innocents insistien en que no quedava gens de temps, que havien d’espavilar si no volien que en Mag Gam se sortís amb la seva i l’Esteve, més observador que no pas els altres, va veure el llibre de màgia que havia estat llegint el Sier, i desxifrant el desencanteri cridà: “Nom del dret, nom de l’inrevés, nom cap-i-cua seràs i nom de sempre et tornaràs!”

Puf! Un núvol blanc aparegué davant d’en Ladan i d’en Sier que tot seguit, abans que el Mag Gam ho pogués impedir tornaren a ser ells: en Nadal i en Reis. Cap d’aquells dies era rancuniós i deixant amb un pam de nas el Mag, se n’anaren a buscar el seu mes. I finalment la Imma es col·locà a la posició sis, el Nadal a la 25, l’Esteve a la 26 i els Innocents a la 28 del mes de desembre i Reis a la sis del gener. I sabeu què? Que mai més ni el Mag Gam ni cap altre bruixot ha pogut capgirar els dies i sempre més els nens i les nenes han tingut al menys un regal: la il·lusió!

Text: Anna Bayó mare de P4 i P5

Il·lustració: Anna Bassó mare de 2n. i 5è.

Agraïm l’entusiasme i l’esforç de tots els pares que han presentat el seu conte a aquesta segonaconvocatòria del premi APAMAR i que esperem tingui continuïtat els propers anys.

El jurat ha estat format per l’equip editorial de la revista

Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig de 2004

11

Solidaritat

Volem compartir un somni!!

Butlletí de l'Associació de Pares d'Alumnes de l'Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig del 2004

12

M’agradaria que tanquéssiu els ulls, i durant uns minuts no penseu en res, deixeu anar la ment, lluny, molt lluny, després, sentireu el sol que us crema la pell, molta pols, moltes veus de nens que canten i riuen, llavors obriu els ulls, esteu a Diakha Madina, els camions de la caravana acaben d’arribar, de tots els indrets ha sortit la gent a rebre-les. Els nens i nenes fan rotllanes, canten i ballen, els voluntaris que van a la caravana, baixen dels camions emocionats i no deixen de fer fotos, hi ha molt soroll, petons, alguns que ja es coneixen d’altres anys, poc a poc, el mestre organitza una rotllana i els nens toquen tambors improvisats mentre les nenes per torns de dos en dos surten a ballar al mig, tots canten, riuen, estant molt contents, saben que nens i nenes d’ indrets llunyans han estat treballant perquè ells tinguin llapis, rotuladors, papers... Aquesta és la benvinguda que cada any ens fan a Diakha Madina , d’alguna forma la volíem compartir amb vosaltres que sou els

protagonistes d’aquesta història, ens agradaria que poguéssiu veure com estan de contents i d’agraïts, que poguéssiu sentir les seves rialles, les seves cançons i les seves danses. Aquest any a la caravana ha hagut una novetat, han arribat unes caixes que pesaven molt, moltíssim, eren plenes de llibres, de llibres que vosaltres veu comprar, m’és difícil transmetre-us la reacció de nens i nenes que mai han tingut un llibre a les mans, quan els veuen, queden parats, no es creuen que sigui per a ells. El mestre estava més que content, és la primera escola de la zona, que compta amb una petita biblioteca, ara l’hi hem enviat un segell i tot el material per posar teixells i poder fer el préstec dels llibres. El mestre es va quedar les seves vacances de Nadal, treballant amb mi per organitzar els llibres, junts vam estar treballant separant els llibres per nivells de lectura, I1, I2, I3, per temes, ciències, història,

Solidaritat

Volem compartir un somni!!

religió...., mentre ho fèiem, molts nens treien el caparró per la porta amb ganes de començar a agafar llibres. Perquè us feu una idea de lo important que és per a ells aquest projecte us explicaré una mica la situació: Diakha Madina és un petit poblat de 700 habitants, uns 350 són nens i nenes, està ubicat en una zona molt rural, molt lluny de les grans ciutats, i molt a prop de la frontera amb Mali, això fa que ni el govern ni les ONG franceses (que son les més habituals al Senegal) se'n recordin gaire d’aquest indret.


13

Diakha és de difícil accés, no hi ha carretera i només es pot arribar a peu, en bicicleta o en vehicles 4X4, tampoc hi ha aigua corrent, electricitat ni telèfon. Entre els adults la taxa d’analfabets és del 90% i no tots els nens i nenes poden anar a l’escola, que té dues aules amb 50 nens cada una, els nens i nenes comencen l’escola als 8 anys i acaben als 12, molt pocs poden continuar fent secundària ja que han d’anar a un poble que està a 80 km. I només alguns privilegiats hi poden anar. La llengua d’aquesta zona és el mandinga, però la llengua oficial del Senegal és el Francés, és la que aprenen a llegir i a parlar a l’escola.

Amb totes aquestes característiques ja veieu com és d’important el projecte que tenim entre mans, és difícil llegir si no hi ha llibres per llegir, tots i cada un dels llibres que heu enviat, tindran uns objectius molt clars: que uns nens i nenes d’un petit poblat molt lluny de tot i de tots puguin sentir com sentiu vosaltres el plaer de la lectura. Des de l’Associació Amics de Diakha Madina, i en nom de tot el poblat us donem les gràcies pel vostre treball i per la confiança que heu dipositat en nosaltres i us animem a continuar en aquesta línia. També volem agraïr a l’equip de mestres la seva dedicació i l’esforç, novament ens heu demostrat com és d’important educar en la solidaritat. I ara en majúscules us dic ABARCA (gràcies en mandinga).

Text: Àfrica Guerrero Fotografies: Isi Fernández

Crònica


14

El passat Diumenge 28 de Març vàrem celebrar a l’Escola el ja tot un clàssic Torneig de Bàsquet 3x3. Bé, de fet va poder-se fer gràcies a la “treva” climàtica que ens va concedir aquell matí Sant Pere (tot el dia abans i els següents va ploure i de valent) i com no, a la col·laboració interessadísima de tots els nens i nenes amb papers de diaris a la mà com a “assecadors” oficials de la pista esportiva. Enguany l’alta participació va ser la constant (com els darrers anys) a destacar: 24 equips de 3 a 6 nens cadascú, repartits en 5 categories segons l’edat. En total, gairebé 100 nens “basquetmaníacs” en 3

Torneig de Bàsquet 3x3 pistes, més de 30 partits jugats, àrbitres a la pista i a la taula d’anotadors abnegats (els pares futboleros, qui si no!), molta cridòria i caliu per part dels pares, mares, avis, àvies, germanets i germanetes i, això sí, medalles per a tots els participants i “copons” reglamentaris per als primers classificats de cada grup. Per a la posteritat, els noms dels equips guanyadors:

• Grup parvulari: Els fantasmes

(P5), format per l’Arnau Carrillo, Arnau Giol, Jaume València i Marcel València.

• Grup 1er curs: Els xupetes (1er) que comptaren amb en Sergi Lozano, en Pablo i en Víctor Camarero.

• Grup 2on/3er: Mega-craks (3er) que foren en Pau Otero, Miquel Casellas i en Jose Marín.

• Grup 4art/5è:Guinardó (5è), participats per en Josu Carrillo, en Cesc Maymó i l’Óscar Marquilles.

• Grup 6è/ex-alumnes: NBA Carrasco (1er ESO), que el formaren en Guim Cifré, Marc Adsuar i en Jandro González.

Afegirem per acabar que en aquest últim grup el nivell i competitivitat foren alts, i que a la gran final l’equip de 6è. de l’Escola Angeles Lakers va lluitar amb destresa fins la pitada última i li ho va posar difícil al NBA Carrasco, essent el resultat final de 26-12. Gràcies a tots els participants, i fins la propera edició!.

Text: Joan-Ramon València Pare de P5 i 3er.

Comissió de Futbol de Pares de l’Escola del Mar

Cuines del Món de l’Escola del Mar: Marroc

Butlletí de l’Associació de Pares d’

C Ingredients

• 1 Kg. de carn de xai, vedella o p(tallada a trossets, per estofar)

• ½ carbassa • 6 carxofes • 1 col petita • 200 g. de cigrons remullats • 4 naps • julivert trinxat • 1 ceba • 4 tomàquets madurs, pelats • 1/3 tassa d’oli d’oliva • sal • ½ culleradeta de pebre • safrà, canyella, gengibre, cilant• ½ Kg. de cuscús

Estris • Cuscusera, o sinó s’en té, podem

servir un colador pla • cassola de fang, ample i poc pro

Preparació En una olla a foc baix, sofregir la carn Passats 5 minuts, afegir la ceba talladajuliana, passada una estona incorporartomàquets picolats, la sal, el pebre i toespècies. Omplir ¾ parts de l’olla amb aigua i quarrenqui el bull afegir totes les verdurehortalisses i els cigrons.

“Al-kuskus”

uscús

Alumnes de l’Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig del 2004

15

ollastre

re

fer

funda

en l’oli. en els tes les

an s, les

Mentre es couen, rentar el cuscús, escórre’l i amanir-lo amb una cullerada d’oli i un pessic de sal. Posar-lo en el colador de l’olla per tal de coure’l amb el vapor del brou. Al cap de 10-15 minuts retirar el cuscús i disposar-lo a la cassola de fang, ben estés. Afegir una tassa d’aigua, una cullerada d’oli i un pessic de sal. Barrejar-ho tot de nou i colocar-ho una altra vegada sobre el colador. Aquesta operació s’ha de repetir 3 vegades. Quan la carn i les verdures estan ben cuites, ja es pot servir. Es disposa el cuscús en una safata gran, la carn i les verdures al centre i s’aboca el brou al damunt

Bon Apetit!!

D’una recepta de la Fatima El Amraqui Mare d’Àngelica

VIATGE NATURALISTA A LA RECERCA

Lloc: Jardí Botànic de Barcelona Adreça: c/ Doctor Font i Quer, 2 Horari: de dilluns a diumenge i 17h Preu: 2 € Tel. 93 426 49 35 Observacions: El quaderns sfamílies o grups amb nens i/o nanys. El viatge permet ser mexpedició naturalista per totes lesdel món i que estan representadDescobrint quin són els destins ddel viatge i quins són els 8 arbrelocalitzar. Aprenent alguns concecuriositats de les plantes, i trebaamb els pares, amics, monitors, a LA BARCELONA DE LUCIOS MINICIU

Lloc: Museu d’Història de la CiMonumentals de la Plaça del Rei Adreça: Pl. Rei, 1 Horari: de dimarts a dissabte diumenges de 10 a 15h Preu: d’1 a 2 € Tel. 93 319 02 22 Observacions: Per descobrir el pBarcelona es proposa participautilitzant un dels dos àlbums de laL’objectiu del joc és contestar lel’àlbum mentre es recorre el subdel Museu d’Història de la Ciutat. TALLERS PER A NENS I NENES “MATI

Lloc: Parc Zoològic Adreça: Parc de la Ciutadella Horari: dissabte de 10 a 13h Preu: Socis Zoo-club: 13,40 i NoTel. 93 225 67 80 Observacions: Alguns matinsquadres d’animals del Zoo i apassen la nit, algun cop podran benestar de l’animal preparant-li etc., i també faran treballs relatema del dia.

Agraïm la la

L’Agenda
DE 8 ARBRES
festius de 10 a

’adreça a les enes de 7 a 13 embres d’una mediterrànies es en el jardí. e les 8 etapes s que s’han de ptes botànics, llant en equip vis, àvies, etc.

S utat – conjunt

de 10 a 20h i

assat romà de r en un joc col·lecció.

s preguntes de sòl arqueològic

NS AL ZOO”

Socis 19,10€

entraran a ixí veuran on participar en el el dinar, el jaç, cionats amb el

FÒRUM BARCELONA 2004: CIRC “OLA KALA” AMB

LA CIA “LES ARTS SAUTS” Data: 19/05/04 al 05/06/04 Lloc: Circ (Zona del Port) Adreça: Pg. Taula, 278 Tel. 902 242 004 Preu: Entrada Fòrum Horari: de dilluns a diumenge a les 19:30h Observacions: Els Arts-Sauts, una de les companyies de circ contemporani més reconegudes, presentarà durant un mes la seva última creació en un espai amb capacitat per a 850 persones. Més de 30 artistes, entre acròbates, trapezistes i músics, intentaran que el nostre sentit de la gravetat canviï. Fòrum Barcelona 2004: Jocs d’Aigua Data: 18/05/04 al 26/09/04 Lloc: Àrea de Jocs d’Aigua Horari: a determinar Adreça: Pg. Taulat, 278 Tel. 902 242 004 Observacions: Un àrea dedicada als més joves, amb fonts i brolladors que canvien de forma i de color quan el grup coopera entre ell. Una tecnologia nova, que permet la interacció del públic amb les fonts. INAUGURACIÓ “MUSEU DE LES AIGÜES” Data: jornades de portes obertes el 6 i 13 de juny Horari: 10 a 19’00h Lloc: Museu de les Aigües Adreça: Ctra. de Sant Joan Despí, 1 de Cornellà de Llobregat Tel. 902 932 202 Observacions: El proper dia 15 de juny el Museu de les Aigües de la Fundació Agbar obrirà les seves portes al públic. Aquest Museu es planteja com un gran recinte dedicat a l’univers de l’aigua dolça amb un ampli ventall de continguts i una programació realment variada. Aspectes tecnològics, artístics, històrics i científics adreçats a tots els públics, activitats per a famílies, exposicions temporals, tallers als jardins, conferències, cursos i un restaurant amb propostes originals.

Recopilació de: Francesca Colomés

Mare de 2n.

Butlletí de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola del Mar · Any XI · Núm. 24 · maig de 2004 Coordinació: Joanna Bermúdez i Anna Madriles

col·laboració de: l’Anna Bassó, l’Anna Bayó, en Joan Capdevila, en Txema Castiella (Ajuntament BCN), en Guillem Cifré, Francesca Colomés, la Fátima El Amraqui, l’Àfrica Guerrero, en Joan Ramon València i la Dra. Anna Xalabasdé.

Impressió: Trama Tècnic S.L. Correu electrònic: [email protected]

sumàriajardineria sostenible els balcons i les terrasses són uns espais que ens permeten de...

Documents