sÈrie 1 paau. logse. curs 1998-99 tÈcniques ......d’una banda, i en jaume huguet, pintor, de...
TRANSCRIPT
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Con
sell
Inte
runi
vers
itari
de C
atal
unya
Coo
rdin
ació
del
CO
U i
de le
s P
AA
UD
istr
icte
un
ive
rsita
ri d
e C
ata
lun
ya
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES
L’encàrrec: condicionaments sobre l’obraTremp d’ou / Tremp polímer
Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.
Exercici 1
Llegiu tota la informació que us presentem a continuació i responeu les qües-tions que es plantegen:
• Contracte fet per la Confraria dels Blanquejadors en què s’encarrega a JaumeHuguet un retaule per a l’altar major de l’església del convent de Sant Agustíde Barcelona.
Contracte amb el pintor Jaume Huguet, davant notari, amb els cònsols i prohoms i clavaris dela confraria dels blanquejadors
En el dia del senyor de (...) 1453 (...) es fa el contracte següent entre els honrats en GuillemRipoll i Antoni Madella... tots dos blanquejadors, elegits com a prohoms de la dita Confraria,d’una banda, i en Jaume Huguet, pintor, de l’altra banda, tots ciutadans de Barcelona, i hanestat acordats els capítols següents sobre la pintura del retaule i les històries del gloriós SantAgustí, segons es conté en la mostra feta del dit retaule:
Primerament, l’esmentat, en Jaume Huguet, promet als dits senyors... que acabarà el ditretaule el dia de Nadal de l’any MCCCCLX (1460) (...) Es compromet que tota l’obra de la talla,que acompanyi els portals, bancals i tabernacles sigui daurada... i igualment els fons de leshistòries de l’esmentat retaule (diademes, mitres, creus...) siguin daurats segons el costum (...).
Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet fer tota l’obra fent servir bon or i colors fins i sump-tuosos, i ha de fer bons caps i bones mans igualment (...).
Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet enguixar el dit retaule, tant de guix fi com de guixgruixut, i aparellar-lo bé i posar els colors i l’or, així com totes les altres coses necessàries pera la perfecció del dit retaule, i si per ventura el dit retaule anés a menys... el dit Jaume Huguetes farà càrrec del seu cost i haurà de sotmetre la dita obra al judici dels dos millors pintors quehi hagi a Barcelona (...)
Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet acabar amb la seva pròpia mà els caps, les cares i lesmans de totes les imatges (...).
Ítem, els confrares damunt nomenats (...) prometen donar i pagar al dit Jaume Huguet tantpel seu treball, jornals, or, plata, colors, com per totes les altres coses per a la total perfecciódel dit retaule, i més, col·locat i clavat segons s’indica més amunt, mil cent lliures, moneda deBarcelona...
• Informació sobre Jean-Michael Basquiat. Fixeu-vos sobretot en la valoracióeconòmica de les obres que apareixen en el quadre de la pàgina següent.Aquest quadre és una part de la informació que la galeria Maeght, que feia unaexposició de les obres de Basquiat, facilitava al públic que visitava la mostra.
Jean-Michael Basquiat (Nova York, 1960-1988) va ser un pintor que va desenvoluparel seu treball entre els anys 1978 i 1988. El mes de novembre de 1998 es va fer a lagaleria Maeght de Barcelona una exposició amb algunes de les seves obres.
GA
LER
IA M
AE
GH
T B
AR
CE
LON
AE
XP
O J
. M
. B
AS
QU
IAT
(27
/10/
98)
TÍT
OL
TÈ
CN
ICA
AN
YA
LÇA
DA
AM
PLA
DA
PV
P12
ME
SO
S24
ME
SO
S
PR
IME
RA
SA
LA
SE
NS
E T
ÍTO
L -L
OA
NS
Llap
is i
colla
ge s
obre
tel
a19
8291
,491
,421
.420
.000
pte
s.C
on
sult
arC
on
sult
ar
SE
NS
E T
ÍTO
L -R
ED
SQ
UE
LET
TE
Llap
is s
obre
pap
er19
8160
464.
855.
200
pte
s.40
4.60
021
9.40
0
SE
NS
E T
ÍTO
L -B
AC
K O
F T
HE
NE
CK
Ser
igra
fia p
inta
da a
mà
(ed.
24)
1983
128,
325
9,1
6.28
3.20
0 p
tes.
523.
600
284.
189
SE
NS
E T
ÍTO
L -
MIR
OLl
apis
sob
re p
aper
1982
36,5
26,6
ven
ut
SE
NS
E T
ÍTO
L -
JAP
AN
MA
SK
Acr
ílic
i xer
ox c
olla
ge s
obre
tel
a19
8712
392
,334
.272
.000
pte
s.C
on
sult
arC
on
sult
ar
JUS
T C
OM
E S
UIT
Acr
ílic,
llap
is i
pape
r so
bre
tela
1983
103
201
51.4
08.0
00 p
tes.
Co
nsu
ltar
Co
nsu
ltar
SE
GO
NA
SA
LA
SE
NS
E T
ÍTO
L -
GR
EE
N &
GU
NLl
apis
sob
re p
aper
1982
4432
3.99
8.40
0 p
tes.
3332
0018
0.84
8
SE
NS
E T
ÍTO
L -
GU
Y &
PLA
NE
Llap
is s
obre
pap
er19
8158
583.
366.
000
pte
s.28
0.50
015
2.24
4
SE
NS
E T
ÍTO
L -
Mr.
TLl
apis
sob
re p
aper
1984
100
705.
140.
800
pte
s.42
8.40
023
2.51
8
FR
OM
LE
ON
AR
DO
Sèr
ie 5
gra
vats
1982
-83
9076
,22.
427.
600
pte
s.20
2.30
010
9.80
0
SE
NS
E T
ÍTO
L -
CO
W B
OY
Llap
is s
obre
pap
er19
8476
565.
140.
800
pte
s.42
8.40
023
2.51
8
TE
RC
ER
A S
AL
A
SE
NS
E T
ÍTO
L N
.N.N
.Ll
apis
sob
re p
aper
1981
8555
5.14
0.80
0 p
tes.
428.
400
232.
518
SE
NS
E T
ÍTO
L -
LAR
GE
SC
ALE
Llap
is s
obre
pap
er19
8112
516
517
.136
.000
pte
s.C
on
sult
arC
on
sult
ar
SE
NS
E T
ÍTO
L -
OLD
TIN
AA
RO
NLl
apis
sob
re p
aper
1982
58,4
63,5
7.14
0.00
0 p
tes.
595.
000
322.
942
QU
AR
TA
SA
LA
CIR
QU
ELl
apis
sob
re p
aper
1981
5676
8.56
8.00
0 p
tes.
714.
000
387.
531
SE
NS
E T
ÍTO
L -
SM
UR
FLl
apis
sob
re p
aper
1981
3527
4.28
4.00
0 p
tes.
357.
000
193.
765
SE
NS
E T
ÍTO
L -
GIZ
ALl
apis
sob
re p
aper
1981
34,5
273.
366.
000
pte
s.28
0.50
015
2.24
4S
EN
SE
TÍT
OL
- A
UT
OR
ET
RA
TO
li, a
críli
c so
bre
tela
i pa
per
mar
ouflé
1982
121,
991
,462
.832
.000
pte
s.C
on
sult
arC
on
sult
ar
SE
NS
E T
ÍTO
L -
RR
RR
Llap
is s
obre
pap
er19
8275
,555
,88.
568.
000
pte
s.71
4.00
038
7.53
1
SE
NS
E T
ÍTO
L -
IND
IAN
SH
IPLl
apis
sob
re p
aper
1982
5676
8.56
8.00
0 p
tes.
714.
000
387.
531
Els
càl
culs
de
les
divi
ses
i els
pag
amen
ts m
ensu
als
són
orie
ntat
ius,
i de
pene
n de
l mer
cat
de d
ivis
es i
de la
pos
sibl
e va
riaci
ó de
l’in
terè
s fix
at p
els
banc
s.
• Observeu les imatges (A i B) que us adjuntem:
Imatge A. Jaume Huguet: Consagració episcopal de sant Agustí, 1470. Trempd’ou. Inclou un possible autoretrat del pintor, a dalt a la dreta. Fragment pro-cedent del retaule major de l’església de Sant Agustí, a Barcelona. Museu d’Artde Catalunya, núm. 24.140, Barcelona.Imatge B. Jean-Michael Basquiat: Charles the first, 1982. Pintura acrílica i lla-pis oli sobre llenç, tres panells de 198,1 x 158,1 cm. Nova York, llegat deJean-Michael Basquiat, cortesia de la galeria Robert Miller.
1.1. Reflexioneu per escrit sobre els condicionaments que incideixen en el treball delpintor Jaume Huguet a causa de les obligacions contractuals pactades amb laConfraria dels Blanquejadors. [2,5 punts]
1.2. Relacioneu la situació social i econòmica dels artistes autors de les obres A i B,tenint en compte el context històric, i contesteu la qüestió següent:
Quines diferències entre l’activitat artística en cadascuna de les dues èpoquespodríeu esmentar? Raoneu la resposta. [2,5 punts]
Per contestar, analitzeu tota la informació donada.
Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta.)
OPCIÓ A
Tremp d’ou
2.1. Expliqueu gràficament el procés de realització d’un retaule. [1,5 punts]
2.2. Indiqueu el procés mitjançant paraules (matèries primeres, imprimació, estris,daurat, etc.) i la seva correcta senyalització en el dibuix esquemàtic que hàgiufet, com si fos una il·lustració didàctica per a un llibre de text o un diccionari il·lus-trat. [1,5 punts]
2.3. Contesteu la qüestió següent:
Per quins motius el tremp d’ou es va anar substituint progressivament per la pin-tura a l’oli? Indiqueu a grans trets com va ser aquest procés, on va tenir lloc i quiel va protagonitzar. Raoneu la resposta. [2 punts]
OPCIÓ B
Tremp polímer
2.1. Reflexioneu per escrit sobre el tremp polímer com a tècnica per aconseguir undeterminat valor expressiu en les obres. Per fer-ho, valoreu els aspectes formalsi matèrics de la imatge B. [2 punts]
2.2. Representeu gràficament un esbós per a una obra realitzada amb aquest pro-cediment. Indiqueu-ne el format i el suport. Podeu incorporar càrregues en l’obrao deixar-les indicades. Expliqueu en els esbossos els aspectes que puguin aju-dar a comprendre la vostra intencionalitat plàstica i expressiva. [3 punts]
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits, esbossos, gràfics idibuixos que hàgiu fet per resoldre els dos exercicis de què consta la prova iadjunteu-los al quadernet de respostes. El vostre codi de barres ha d’anaradherit als fulls solts.
Gen
eral
itat d
e C
atal
unya
Con
sell
Inte
runi
vers
itari
de C
atal
unya
Coo
rdin
ació
del
CO
U i
de le
s P
AA
UD
istr
icte
un
ive
rsita
ri d
e C
ata
lun
ya
SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES
L’apunt L’aquarel·la / El grafit
Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.
Exercici 1
Estudieu la informació que us presentem a continuació i responeu les preguntesque es plantegen al final de l’exercici:
• Observeu les imatges A, B i C que us adjuntem:
Imatge A. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), 1490-1500. Ploma i estil,320 x 446 mm. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.Imatge B. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), detall, 1490-1500. Plomai estil. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.Imatge C. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), detall, 1490-1500. Plomai estil. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.
• Llegiu el text següent i compareu les observacions amb les imatges A, B i C,a les quals fa referència.
EL FULL D’APUNTS
Aquest full, un dels més grans de totes les col·leccions de papers de Leonardo, ens pro-porciona una documentació extraordinària sobre el funcionament de la seva ment.Comprèn tota l’extensió de la seva curiositat científica i de la seva estimulant vel·leïtatartística, alhora que ens manifesta les seves facultats analítiques i el vagareig medita-bund de la seva fantasia. A la nova edició dels seus dibuixos i papers miscel·lanis aWindsor ha estat col·locat molt encertadament al començament, com a full d’apunts, jaque conté elements representatius de les quatre classificacions projectades d’aquellsdibuixos: (1) paisatges, plantes i estudis d’aigua, (2) cavalls i altres animals, (3) estu-dis de figura i (4) papers miscel·lanis, amb notes científiques. És també un dels fullsmés primerencs de Leonardo. Tant l’estil com el contingut semblen situar-lo a l’èpocadels seus primers estudis anatòmics, c. 1489-90, i dels estudis, tant de la natura com degeometria i tecnologia, que figuren als manuscrits A i B de París i que daten del mateixtemps aproximadament.
Atès que pertany a la primera dècada de l’activitat de Leonardo a la Llombardia,reflecteix l’estil dels estudis de la natura relacionats amb la primera pintura que farà aMilà: la Mare de Déu de les Roques, encarregada l’any 1483. Els dibuixos són a lavegada controlats i despreocupats, mostren una destresa incomparable a l’hora de feranar la ploma de forma que produeix una línia ferma i explotadora, amb la precisiód’un gravat i una translucidesa vibrant que evoca el toc colorista del carbonet. Tots elsimpulsos visuals determinats per estudis de figures i plantes dins el marc abstracte dediagrames geomètrics condueixen a la imatge de les formes eternament canviants denúvols que es veuen al petit dibuix de l’extrem dret del full. Un vincle gairebé simbò-lic entre art i ciència es produeix pel caràcter de les línies obliqües de l’ombreig, queés idèntic als diagrames geomètrics i a l’estudi de les formacions dels núvols. De fet,
es pot percebre un símbol en aquesta juxtaposició, ja que la manipulació sense fi de lesformes geomètriques havia d’esdevenir una de les preocupacions principals deLeonardo en els seus darrers anys, relacionada amb el seu concepte de la vida com aenergia i, per tant, com a procés de transmutació incessant. I és aquí, sobre aquest full,on es poden descobrir els primers símptomes del seu concepte visionari de la fi del mónen termes de forces desenfrenades de la natura, tal com aquestes es presenten a la sèriede dibuixos dels Diluvis, amb la qual acaba els estudis paisatgístics.
Fulls d’apunts miscel·lanis, amb el bust d’un vell, plantes, figures geomètriques, etc.Ploma i estil, 320 x 446 mm (P 1 r; RL 12283 r)
És temptador considerar els diagrames geomètrics com a part integrant del conjunt dela composició. Es pot intuir que Leonardo els havia relacionat deliberadament amb elselements figuratius com a mitjà per establir equilibri i ritme a la pàgina. Així, el dia-grama que hi ha darrere del perfil del vell s’incorpora de forma curiosa al contorn deles seves draperies, mentre a l’esquerra s’estén per continuar el mateix impuls de laploma en la configuració de formacions rocoses. D’això es podria dir que és una menade gargot, però costa de creure que la mà de Leonardo estigués guiada per algun humorcapritxós. L’arbre sense fulles que es veu darrere de l’altre ja fullat s’ha prolongat capamunt de forma que cobreix el pit de l’home, i les seves ramificacions, com si fossinles venes invisibles dels pulmons de l’home, s’estenen fins que es fonen amb els plecsdel mantell. Aquesta gegantina presència humana que s’alça des de darrere del pro-montori sobre el qual s’han col·locat els dos arbres gairebé es podria entendre com aprefiguració del Colós de Goya.
Els estudis de cavalls i figures podrien ser apunts per al monument eqüestre deFrancisco Sforza, però és més probable que estiguin relacionats amb les il·lustracionsde tàctica militar, com el Manuscrit B de París.
Si bé és efectivament cert que l’anatomia està exclosa d’aquest full, l’estil i el caràc-ter dels dibuixos el relacionen de manera inconfusible amb els primers estudisanatòmics. Aquí tenim el mateix estil i caràcter que trobem en els dibuixos del crani ala secció 1489 del Manuscrit Anatòmic B a Windsor, i això, encara que sembli gairebéparadoxal, es pot veure més clarament al dibuix dels núvols que al perfil del vell, d’as-pecte clàssic. I, d’acord amb l’àmbit dels primers programes de Leonardo en el campde les investigacions fisiològiques, l’omnipresent sentit de l’orgànic, que troba la sevamanifestació més encertada en l’estudi de plantes a l’esquerra de la part superior, pre-figura el caràcter de l’herba ondulada als dibuixos fets per a la vegetació de l’entorn dela Leda.
PEDRETTI, Carlo: Leonardo da Vinci. Estudis de la Natura a la Biblioteca Reial delCastell de Windsor. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1987. Catàleg de l’expo-sició amb el mateix nom presentada al Centre Cultural de la Fundació Caixa dePensions del 23 setembre al 8 de novembre de 1987.
1.1. Dibuixeu un organigrama que mostri els diversos passos que comprèn un pro-cés de creació artística, des de l’inici i recerca d’una intencionalitat artística finsa la formalització. Expliqueu amb paraules en què consisteix cada pas. [3 punts]
1.2. Contesteu la qüestió següent:
Quina finalitat tindrien els apunts gràfics dins un procés creatiu? Per contestaraquesta pregunta, fixeu-vos en el text de Pedretti. [2 punts]
A
Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta)
OPCIÓ A
L’aquarel·la
2.1. Observeu i analitzeu les imatges D i E que us adjuntem, i expliqueu les caracte-rístiques i el comportament dels materials en l’aquarel·la. [2 punts]
Imatge D. Kandinsky: Primera aquarel·la abstracta, 1910. Llapis i aquarel·la,49,6 x 64,8 cm. Col·lecció Nina Kandinsky.Imatge E. Emil Nolde: Mar morada-groga-verda, s/d, al voltant de 1930.Aquarel·la, 33,9 x 47,2 cm. Alemanya, Fundació Nolde-Seebüll.
2.2. Contesteu les qüestions següents: [3 punts]
a) Quin tipus de paper és el més idoni per ser emprat en la tècnica de l’aqua-rel·la? Raoneu la resposta.
b) Expliqueu per escrit com podem preparar un full de paper que ha de ser uti-litzat per pintar seguint aquesta tècnica.
c) Quines característiques han de tenir els pinzells emprats en les tècniques al’aigua?
OPCIÓ B
El grafit
2.1. A través d’un gràfic, expliqueu la relació que hi ha entre la graduació d’un llapis(emprant les lletres B i H precedides d’un número) i el seu grau de blanor o dure-sa. [1 punt]
2.2. Indiqueu els usos més corrents que podrien tenir uns llapis graduats 6B, 3B, HBi 4H. [1 punt]
2.3. Observeu i compareu les imatges F, G i H i expliqueu per escrit amb quin tipusde tractament s’ha resolt cadascuna i com ha estat emprat el llapis per aconse-guir-ho. [3 punts]
Imatge F. Vincent van Gogh: Estudi de mans per als “Menjadors de patates”,s/d. Llapis negre, 30 x 33 cm. Amsterdam, Museu Nacional Vincent van Gogh.Imatge G. Philip Guston: Window, 1969. Llapis, 45,7 x 54,6 cm. Cat. 91.Imatge H. Georges Seurat: s/t, vers 1877-1879. Còpia segons el Miló deCrotona de Puget. Mina de plom, 66 x 48 cm. París, col·lecció particular.
Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i gràfics que hàgiufet per resoldre els dos exercicis de què consta la prova i adjunteu-los al qua-dernet de respostes. El vostre codi de barres ha d’anar adherit als fulls solts.