sot de l'aubó núm. 40

17

luís Domènech i Montaner és unpersonatge polièdric i no es potentendre plenament la seva arquitec-tura si no s’estudia la seva figura demanera global, amb la resta de disci-

plines que va treballar, com ara la política, lesciències humanes –la història, l’art i l’heràldica-i també l’empremta que va deixar com ail·lustrador i editor.En aquesta ponència voldria donar una prime-ra pinzellada a aquesta darrera vessant, forçadesconeguda, com és el món editorial, i dic elmón editorial per sintetitzar la feinaprimerenca de Lluís Domènech i Montaner coma il·lustrador, com a editor o ja de maneratardana com a autor de llibres.Lluís Domènech i Montaner, com ja sabeu, vaser fill de la canetenca Maria Montaner i Vila itambé del prestigiós enquadernador i editorbarceloní, Pere Domènech i Saló. La famíliava viure sempre a Barcelona, entre el carrerNou de Sant Francesc i el començament de la ramblade Santa Mònica, on Pere Domènech hi tenia establert

L

El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) · p. 17-26 © Centre d’Estudis Canetencs

This article is a transcription of a paper presen-ted by historian Carles Sàiz on 25th April 2012 ina series of conferences organised by Sàlvia.Under the title “The other Lluís Domènech iMontaner, design, graphic arts and publishingprojects”, the author explored the differentgraphic design and publishing work of Domènechi Montaner and proposed the hypothesis thatthe architect’s knowledge of binding and publi-shing, which he had learned from his family,subsequently had an important influence on thedecoration he used in his Catalan Modernistbuildings.

Key words: Domènech i Montaner, Arte y Letras,illustration, Catalan Modernism, graphic arts, history,art, heraldry.

L’altre Lluís Domènechi Montaner

Disseny, arts gràfiques i projectes editorials

Carles Sàiz i XiquésUniversidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

Aquest article és la transcripció de la ponènciaque va impartir l’historiador Carles Sàiz elpassat 25 d’abril, dins del cicle de conferènciesde l’entitat Sàlvia.Sota el títol de L’altre Lluís Domènech iMontaner, disseny, arts gràfiques i projecteseditorials, el ponent va presentar i analitzarles diferents creacions gràfiques i editorials deDomènech i Montaner i va apuntar com ahipòtesi que l’aprenentatge familiar del’arquitecte en el camp de l’enquadernació ide l’edició va influir plenament en la decoraciódels seus edificis modernistes.

Paraules clau: Domènech i Montaner, Arte y Letras,il·lustració, modernisme, arts gràfiques, història, art,heràldica

The other Lluís Domènech i Montaner: design, graphic arts and publishing projects

el seu taller d’enquadernació de luxe. El taller de PereDomènech era un dels més prestigiosos del país ja que

C as

a M

useu

Llu

ís D

omèn

ech

i Mon

tane

r

18

havia recuperat tècniques artesanes antigues quel’havien situat al capdavant de l’enquadernació artís-tica. Amb els anys Pere Domènech va ampliar el negoci,amb impremta, i també comercialitzava i distribuïamàquines d’enquadernació. Per tant, si alguna cosapodem començar a dir de Lluís Domènech i Montanerés que va viure tota la seva infantesa a prop de lesfonts del coneixement -els llibres- i va créixer enmigd’aquest món editorial, factors que indubtablementel van condicionar des de ben petit.

Il·lustrador i dissenyador de cobertes

Durant la seva joventut, Domènech es va dedicar enuna primera etapa a la il·lustració i al disseny edito-rial, a banda d’aprendre les tècniques d’enquadernacióde mans del seu pare. De ben segur que a PereDomènech Saló li hagués agradat que el seu fills’hagués dedicat a seguir el seu ofici però LluísDomènech va voler fer arquitectura. El 13 dedesembre de 1873, Domènech i Montaner va obtenirel títol d’arquitecte a la Escuela Especial de Arquitec-tura de la Real Academia de San Fernando, a Madrid, ipoc després, quan optava a la Beca pensionat peranar a estudiar a l’Académia Española de Bellas Artesde Roma, va rebre la mala notícia que el seu parehavia mort de manera sobtada. El traspàs de PereDomènech va obligar al jove arquitecte a replantejarla seva situació familiar i va haver de prendre ladirecció del Taller Domènech juntament amb el seugermà Eduard. Això comportà, lògicament,l’abandonament de la beca pensionat i també lesil·lusions de seguir ampliant estudis a l’estranger.

El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) Carles Sàiz i Xiqués

D’alguna manera, si bé és cert que aquell moment vaparal·litzar –encara que va ser per uns anys- el futurprofessional de Lluís Domènech com a arquitecte,altrament contribuirà a encetar una etapa de grancreació editorial. Durant el temps que va estar alcapdavant del taller i editorial familiar, Lluís Domènechtindrà aptituds destacades per fer bé la feina. No hiha dubte que el seu pare li havia ensenyat bé l’”ofici”però Domènech va anar més enllà i oferirà el seuconeixement en el camp de la il·lustració a diferentssegells editorials. Arran d’això, a Domènech liencarregaran dissenys de tipografies –destaquen lesd’aire gotitzant- caplletres ben decorades per a llibresde luxe, ornaments florals, guardes i fins i tot és autord’exlibris però, per sobre de tot, Domènech esdedicarà a il·lustrar portades de llibres per a diferentsclients.Un treball primerenc va ser la coberta d’una edicióde la bíblia, de Fèlix Torres Amat, de 1871. Fou unencàrrec del seu oncle Ramon de Montaner per al’Editorial Montaner i Simon. Domènech va fer undisseny senzill, una creu custodiada pels quatreevangelistes, si bé va ser reproduït amb gofrats dauratsde gran qualitat.L’any 1878 Antonio López, marquès de Comillas, deben segur a proposta de Ramon de Montaner,encomanà a Domènech el disseny de la coberta de laprimera edició de l’obra L’Atlàntida de JacintVerdaguer, publicada al taller de Jaume Jepus. Pocdesprés, per a La Renaixensa, dirigida llavors per PereAldavert i Àngel Guimerà, Domènech farà la cobertadel Llibre d’or de la moderna poesia catalana.Conservem els treballs previs, amb dues versions molts

Esbós i coberta de La bíblia de Fèlix Torres i Amat, dissenyada per Lluís Domènech i Montaner

19

semblants.El 1883 dissenyarà la portada del llibre Cristóbal Co-lón per a Espasa Editores i a partir de llavors dirigiràuna obra, monumental, la Historia General del Arte.Domènech va coordinar aquesta col·lecció i fins i totva ser l’autor del primer volum, l’any 1886, que tractade la cultura egípcia, caldea i assíria i va fer-ne gran


part de les il·lustracions. La Història General del Arteva ser una obra cabdal –vuit volums- que de seguidael va entronitzar com a gran il·lustrador i granintel·lectual.També aquell mateix any 1886 Domènech va començara fer dissenys per a cobertes personalitzades per allibres de luxe. Per exemple, va rebre l’encàrrec de

A dalt, esbós i coberta d’El llibre d’or i a baix, dibuix inicial i portada final de Cristóbal Colon

Arxi

u CO

AC

20 El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) Carles Sàiz i Xiqués

Coberta de L’Atlàntida, de Verdaguer. A la dreta portada de la Historia General del Arte. A baix, il·lustracions fetes per Domènech.

C as

a M

useu

Llu

ís D

omèn

ech

i Mon

tane

r

21

dissenyar les tapes d’un àlbum per a l’exgovernadorprovincial de Barcelona, Antonio Gonzalez Solesio.Domènech va fer una portada amb pell adornada ambelements de ferro , coure i bronze, plata i or. Al cen-tre de la portada hi va dissenyar l’escut de Barcelonaamb les quatre barres sobre fons daurat, que és rematatper la corona comtal. Tot el disseny comptava ambpedres precioses, granates i unes lletres d’or massísamb les inicials del governador.De treballs luxosos, com el del governador GonzalezSolesio, Domènech en va fer molts més.Concretament, l’any 1888 va dissenyar la coberta delmissal del bisbe de Vic, Josep Morgades per encàrrecd’Eduald Puig Soldevila, un llibreter i impressor català.El missal es va exposar a l’Exposició Universal de 1888i va ser premiat amb la medalla d’or. Aquest missal ésuna autèntica obra d’orfebreria, de més de 7 quilos,amb decoracions repussades, cisellades i daurades ambor. Domènech reprodueix un disseny tradicional decreu llatina que divideix la coberta en quatre regis-tres, amb una orla on hi posa les lletres AM (Ave Maria)amb elements vegetals. En cada registre hi ha gofratsamb or cercles amb animals fantàstics i formes vegetals.


Per aquesta mateixa època el marquès de Comillasencarregà a Domènech un altre disseny, un missal romàper a l’església d’un poblat miner de Bustiello, aAstúries. L’arquitecte va dissenyar també una creu,d’on surten els quatre evangelistes repujats amb platai, per al fons repeteix les mateixes decoracionsgofrades i daurades que va fer servir per al missal delbisbe Morgades.Del mateix estil, Ramon de Montaner i Vila, editor dela Montaner y Simon i oncle de Domènech, vaencarregar al seu nebot les cobertes d’un tercer missal,en aquest cas per al bisbe Francesc de Pol. De Pol erad’Arenys de Mar i fou consagrat bisbe de Girona al’església d’Arenys, el 1907. Com que Ramon deMontaner va actuar com a padrí de l’acte va volerregalar-li un missal. Domènech va dissenyar una creude malta amb quatre evangelistes alats. Tot va estarfet amb plata i tenia diferents pedres precioses,topazis i ametistes i pesava més de 10 quilos. Si ambla portada no n’hi havia prou, Montaner va fer dissenyara Lluís Domènech també una contratapa, amb l’escutrepujat del bisbe de Pol, amb una mitra episcopal i ladedicatòria. Una autèntica obra sumptuària.

A dalt, a l’esquerra: Coberta de l’àlbum dissenyat per al’exgovernador Antonio G. Solesio.A dalt, a la dreta, portada del missal del Marquès de Comillas del’església del poblat miner de Bustiello (Astúries).A baix, a l’esquerra, missal del Bisbe MorgadesA baix, a la dreta, coberta i contracoberta de plata del missaldel bisbe arenyenc De Pol sufragat per Ramon de Montaner,comte de la Vall de Canet.

Arxi

u Ca

rles

Sài

z


L’editor de la Biblioteca Arte y Letras

Com a editor, de Domènech i Montaner és obligatdestacar un projecte editorial interessant com va serArte y Letras. Lluís Domènech endegà a partir de1881, amb el seu germà Eduard, la Biblioteca Arte yLetras, que editarà obra d’abast comercial. Domènechserà el director artístic –i a voltes també assumiràresponsabilitats literàries- mentre que EduardDomènech, i durant una època, Celestí Verdaguer,portaran la part més tècnica del negoci.La Biblioteca Arte y Letras serà una col·leccióimportant per la qualitat de les seves obres i autorsperò també per la seva presentació i il·lustracions.Arte y Letras publicarà obres d’escriptors conegutsuniversalment,–traduïdes al castellà- i també aprofitaràla coneixença i la seva relació amb la gent de l’antigaJove Catalunya i la Renaixensa per oferir la col·lecció

a autors del país. Altrament, Domènech sabrà escollirels millors col·laboradors per il·lustrar les cobertes iels interiors. Apel·les Mestres, Arturo Mélida, Pellicer,Riquer, Pascó i d’altres formaran part de l’estol dedibuixants modernistes que aniran confeccionant lapart gràfica de la col·lecció, això sense deixar debanda les cobertes que va dibuixar ell mateix . Vegem-ne alguns exemples:Marcos de Obregon (1881) de Vicente Espinel.Domènech va fer el disseny de la coberta que comptaamb representacions de dracs i elements alatsd’empremta purament domenequiana.La coberta de Fortuny (1882), de Josep Ixart.Domènech farà el disseny de la coberta, d’airemodernista, on hi va representar una figura femeninaalada, a manera de libèl·lula i amb un context benorientalitzat.Un altre títol de la col·lecció, les Odas de Horacio

(1882) conté també una cobertade Domènech, amb elementsflorals on pren protagonismebàsicament la paraula “Odas”.De les Odas no només va fer latapa, sinó que també és autorde les il·lustracions interiors, leslletres capitulars i els elementsdecoratius.Va fer també la portada d’ElNabab (1882) d’Alfons Daudet idels Sainetes (1882) de Ramonde la Cruz i el darrer llibre queva il·lustrar va ser Tres poesias(1883) d’O. Wallin, E. Schiller iF. Andrada, que compta a laportada amb un àngel laudant,molt semblant al que trobem ala façana de la masia Rocosa deCanet i en d’altres obresarquitectòniques de Domènech.Certament, desconec siDomènech va fer més cobertesde la Biblioteca Arte y Letras.Totes les que he pogutlocalitzar van estar fetes entre1881 i 1883. És possible que noen fes més. Tots els dissenys quehe esmentat estan degudamentsignats amb el seu monogramaen algun punt de la composiciógràfica. A partir de 1883Domènech és possible quedeixés de fer els dissenys. Caltenir present que Arte y Letrasmai no va ser un bon negoci.Malgrat l’excel·lència de lescobertes -estaven fetes ambcromotípia sobre tela combina-da amb el gofrat daurat i elsinteriors comptaven amb granquantitat de fotogravats- lacol·lecció tenia preusassequibles. En definitiva, maino va ser rendible i això va ferque els germans DomènechCoberta i il·lustració dels llibres Marcos de Obregón i de Fortuny

Arxi

u CO

AC

23El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) Carles Sàiz i Xiqués

traspassessin la Biblioteca a un altre empresaritipogràfic, Francesc Pérez i poc després aquest la vavendre a Daniel Cortezo.Quan Domènech i Montaner deixà Arte y Letras vacontinuar treballant en el camp del disseny gràfic i lail·lustració durant tots els primers anys vuitanta, tascaque va anar combinant amb els primers encàrrecsarquitectònics importants, com ara el projecte de lesInstitucions Provincials –no reeixit-, la Torre Simon,l’editorial Montaner y Simon i l’Ateneu de Canet.L’any 1887 l’Ajuntament de Barcelona va nomenar LluísDomènech com a director de la secció 5a de laExposició Universal que s’havia de fer a la ciutat comtall’any següent. Altrament també li fou encomanat elsprojectes de l’Hotel Internacional, el Cafè Restauranti la restauració de la Casa de la Ciutat. Va ser el saltde trampolí que necessitava per consolidar-seprofessionalment. A partir d’aquell moment, elsencàrrecs arquitectònics es van anar encavallant undarrere l’altre. Això va obligar a l’arquitecte a deixarde banda les col·laboracions editorials. Cal tenirpresent també que en aquell mateix context Domènechtambé va convertir-se en un referent dins delcatalanisme polític. El 1888 serà escollit president dela Lliga de Catalunya, el 1892 presidirà les Bases de

Manresa i l’any 1901 serà diputat catalanista a les Cortsde Madrid, càrrec que renovarà l’any 1903 fins quedeixà l’acta de diputat el 1905. Quan Domènech aban-dona l’activitat política, força decebut amb l’actitudd’alguns capitostos de la Lliga Regionalista, publicaràun assaig titolat Estudis Polítics (L’Avenç, 1905) que sibé és un autèntic epíleg polític, al meu entendretambé és el preàmbul d’una nova etapa, intensa, coma estudiós de la història i l’art, que no trigarà a arri-bar.Això sí, a inicis de segle XX Domènech no tornà adissenyar cobertes de llibres ni a empènyer novescol·leccions editorials. A tall de curiositat, només tincpresent un disseny de portada de llibre de l’any 1906.L’impressor guixolenc Octavi Viader va demanar al’arquitecte que li fes unes cobertes per a una ediciód’El Quijote i Domènech, tal vegada per amistat, hiaccedí. La tècnica utilitzada per reproduir el dissenydomenequià va ser el gofrat al foc –tripa inclosa- icom a curiositat, tot el llibre, va ser imprès sobrefiníssimes làmines de suro.

L’intel·lectual i les seves darreres publicacions

A banda d’excel·lent il·lustrador de llibres i editor detreballs literaris, Lluís Domènech també va ser un bonescriptor. Va col·laborar assíduament en diferentsmitjans de comunicació i fins i tot en va dissenyarcapçaleres. La Renaixensa, La Veu de Catalunya, ElPoble Català, Hispània, entre d’altres, van comptaramb la petja artística de Domènech. Perquè Domènechestimava el seu país, la seva pàtria, i també la sevallengua. També va ser durant molts anys un delsorganitzador dels Jocs Florals de Barcelona. L’any 1895fins i tot va ser-ne el president del certamen. Tambéva participar en el pol·lèmic debat sobre les normesortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i es mostràcontrari a la normativització fabriana.Malgrat tota aquesta activitat, a inici de segle XXDomènech enceta l’època dels grans encàrrecs, a ban-da de les grans mansions burgeses, arribarà el Palau

Portades de les Odas, Nabab i Tres Poesias dissenyades per Lluís Domènech i Montaner

Esbós previ de La Renaixensa

Arxi

u CO

AC

24

de la Música i el projecte monumental de l’Hospitalde Sant Pau. Domènech dedicà tot el temps a la creacióarquitectònica i a partir de mitjans anys 10, traspassàtotes les tasques al seu fill Pere Domènech i el seugendre Francesc Guàrdia.Domènech dilatarà cada vegada més les estadesd’estiu a Canet, el seu “raconet tranquil per pensar ytreballar quiet” i tancat a la Masia Rocosa, dedicaràpart del seu temps a l’estudi de la història i l’art català.El 1916 va publicar un breu estudi del monestir dePoblet editat per l’editorial Thomas sota la col·leccióde “El Arte en España” si bé la seva obra magna, -inacabada- sens dubte, havia de ser la Història del’Art Romànic a Catalunya. Durant anys va anarredescobrint les esglésies del Pirineu català,documentant-les amb plànols i fotografies. Domènechbuscava en el romànic quelcom més que la recuperaciói estudi d’una corrent artística, hi busca les arrelsperdudes del país i la petja dels comtes catalans quevan forjar la nació catalana.També va estudiar les restes de la Barcelona romana,de la Tàrraco imperial i de Centcelles, a Constantí. El

seu estudi sobre Centcelles li va permetre ingressarcom a acadèmic a la Reial Acadèmia de Bones Lletresde Barcelona, l’any 1921.Durant tota la seva vida va prendre gran interès pelsestudis de l’heràldica catalana, treballs que va com-pilar en l’Armorial històric de Catalunya. L’estudi vaser acabat a Canet, el novembre de 1921. Es tractad’un treball on es compilen més de quatre mil escutsheràldics de l’antiga noblesa catalana, des dels seusorígens fins al segle XVI. També va publicar el NobiliariGeneral català de Llinatges conjuntament amb el seufill Fèlix Domènech i poc abans de morir, va cloure elseu darrer treball històric, La iniquitat de Casp, queamb un títol més que melodràmatic, relata el contextde la fi dels comtats catalans a inicis del segle XV il’inici de la dinastia castellana dels Trastàmara.Aquesta intensa activitat investigadora va fer queDomènech deixés pràcticament tots els seus treballs ala masia Rocosa, sense publicar. L’any 1925 l’editorialMontaner y Simon, llavors dirigida per Ricard deCapmany, va publicar l’obra Historia y arquitecturadel Monasterio de Poblet.

Capçaleres dels portaveus La Veu de Catalunya i El Poble Català, dibuixades per Domènech

Imatges de Lluís Domènech fent treball de camp sobre el romànic català


Arxi

u CO

AC

25

El 1930 es va publicar l’Armorial Històric de Catalunya,luxosament editat en sis volums. El mateix any laLlibreria Verdaguer publicà la seva darrerra obra, Lainiquitat de Casp i l’any 1936 va sortir les EnsenyesNacionals de Catalunya.Amb la publicació d’aquests treballs s’acaba eldarrer Domènech, l’intel·lectual, que deixa enllegat al seu país els seus estudis, després depassar per l’etapa d’excel·lentil·lustrador de llibres i de reconegut edi-tor.Deixeu-me fer una reflexió, a manerade conclusió. L’obra arquitectònicamodernista de Lluís Domènech iMontaner no hagués estat la mateixasense els condicionants intel·lectualsque xuclà, des de petit, a la impremtadel seu pare. Aquest substrat familiardeterminarà totalment l’estètica delsseus edificis. La càrrega decorativaamb què basteix Domènech i Montanerles seves obres en són un exemple; elsescuts heràldics, la imatgeriazoomòrfica d’aire medieval que hi re-presenta, a voltes també el llenguatgesimbòlic que utilitza o bé les mateixesescenes històriques del país que no dubtaen representar en la vitralleria, en laceràmica o en els elements esculturats delsseus edificis, aquell horror bacui típic delsedificis domenequians em dóna peu a de-mostrar que quan mires un edificidomenequià, no deixem de veure-hi un llibreobert de bat a bat.

A l’esquerra, esbossos heràldics per als estudis ArmorialHistòric de Catalunya i Ensenyes Nacionals de Catalunya.A la dreta, plec de manuscrits originals de l’estudi sobrePoblet i de La iniquitat de casp i la fi del comtat d’Urgell.


AMCNM-Fons Domènech i Montaner


A dalt, a l’esquerra, Estudis Polítics de Lluís Domènech i Montaner publicat l’any 1905 per L’Avenç. (Arxiu Carles Sàiz) A l’esquerra,Poblet. Història i Arquitectura publicat per la Montaner i Simon. A la dreta, l’Armorial Històric de Catalunya, que li valgué el PremiMartorell.A baix, a l’esquerra, La iniquitat de Casp i la fi del comtat d’Urgell, publicat per la Llibreria Verdaguer i a la dreta, Ensenyes Nacionalsde Catalunya. Les obres va ser editades l’any 1936.

BPG

P Fo

ns L

ocal

sot de l'aubó núm. 40

Documents