SORTIDA A LA MINA DE LA BÒFIA, BAGÀ I A GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

Tota la setmana patint pel temps i, just a la fusta, quan sortíem de Can Fanga, pluja. Els

pitjors presagis es complien. “Mecasun” en el Mauri, el Molina i la mare que els va

parir a tots…! Però a mida que anàvem pujant, els núvols eren cada cop més

esprimatxats.

Finalment vam arribar a Bagà i després de les salutacions i de fer un mos per agafar

forces, vam enfilar Coll de Pal amunt per arribar a la mina de la Bòfia (mina “Juanita”).

Allà vam poder observar les restes de l’explotació minera en un relatiu bon estat de

conservació i, després d’una breu explicació, començar la recerca de minerals pels

terregalls i pels diferents afloraments dels voltants.

Els que van voler, es van col·locar el casc i el frontal i van entrar a la mina, tot i que

només van poder recórrer uns quants metres doncs després acaba bruscament en un

pou vertical amb una caiguda important.

Els minerals que vam identificar van ser els següents: barita (a cabassos), calcita

(cristalls lenticulars blancs), malaquita (també molt abundant en algunes zones),

atzurita (escadussera), quars (petits cristalls transparents) i calcopirita (petites taques).

També cal esmentar, en l’apartat zoològic, l’observació per part d’en Martí Rafel d’un

petit grup de cabirols.

Amb les motxilles una mica més carregades, vam anar al proper refugi de Coll de Pal,

tancat des de fa alguns anys, per aprofitar les seves taules de pícnic i fer un dinar

“campestre” amb les muntanyes del Moixeró com a decorat de luxe.

Després d’un cafetó al poble de Bagà, vam anar a Guardiola de Berguedà, a la vora del

riu Bastareny, a fer la que se’ns dubte va ser l’activitat amb més èxit del dia: la recerca

de jacints de Compostel·la en remull.

La majoria, convenientment equipats amb banyador i calçat per a l’aigua (alguns fins i

tot vam portar ulleres i tub!), ens vam llançar de cap al riu, imbuïts per la febre del

jacint. El baix nivell de l’aigua ens va facilitar la tasca de localització dels cristallets de

quars de diversos colors (blanc, gris, ataronjat, vermell).

Cal dir que tots en general vam gaudir molt del bany però entre tots va destacar el

nostre convidat, el Samuel, del Club Mineralògic de Saint-Étienne (Roïna-Alps, França),

que va “flipar” amb els jacints doncs al seu país no són gens freqüents, essent, per

tant, una completa novetat per a ell.

Per acomiadar la jornada mineralògica i desitjar-nos unes bones vacances, vam anar a

fer el got a una terrassa propera. I després, cap a casa.

Fins a la propera sortida, també aquàtica, al setembre!

Organitzador i guia: Carles Castanera.

Disseny i creació d’aquest document: Carles Bel.

Fotografia: Agustí Asensi, Màrius Asensi i Prudenci Gatell.

Correcció del text: Joan M. Ybarra i Josep Ll. Garrido.

Fotografia portada: Màrius Asensi.

Redacció del text: Carles Castanera.

Un especial agraïment a les persones que han col·laborat amb la seva presència a la sortida.