sorres mogudes no.0
DESCRIPTION
revista d'opresionsTRANSCRIPT
Sorres Mogudes som un col·lectiu interdisciplinari de persones motivades per experimentar una nova forma de desenvolupar la informació i buscar la transformació social. Convençudes que la comunicació ha de recuperar el sentit d’estar al servei de la comunitat, que el periodisme ha de recuperar el compromís, l’ètica i la dignitat, se’ns va ocórrer un experiment.
La majoria ens vam conèixer fent Teatre de l’Oprimit, fet que va contribuir significativament a conscienciar-nos de les moltes opressions i desigualtats existents, que calen noves formes de comunicar-les, i que tenim un potencial col·lectiu per contribuir a solucionar-les. Moltes també veníem del periodisme, de la fotografia, de l’audiovisual o del teatre, abans de practicar el Teatre de l’Oprimit. Així que, després de participar en alguns processos de resolució de conflictes i d’empoderament amb l’objectiu de retornar la producció artística a la ciutadania, hem decidit passar a l’acció.
Mitjançant la metodologia proposada per Augusto Boal i la comunicació social, comencem un laboratori que vol ser un espai per a visibilitzar les opressions existents (i que som capaces de veure) al nostre entorn, sense pretendre oferir respostes, però sí amb la urgència de despertar preguntes, convençudes de la necessitat i possibilitat de canvi. La pregunta de partida és: sabrem fer periodisme de la mateixa manera que fem Teatre de l’Oprimit?
De moment ho farem de cinc formes: a la portada demanem a una activista de Teatre de l’Oprimit que representi una imatge d’un tema d’actualitat amb el seu cos. A les pàgines centrals, Boalà, publiquem una peça de Teatre Fòrum en cinc imatges. Després, dos reportatges
Sorres Mogudes diu hola!
Foto de portada: Activistes del grup Impacte Teatre representant la privatització de la sanitat.
Col· lectiu Sorres Mogudes: Aida I. de Prada, Bibiana Lopera Pineda, Elena Ledda, Gabriel Lamarthee, Gianluca Battista, Isabel Ureña Carmona, Jordi Panyella Carbonell, Massimiliano Minocri, Valentina Meli
Il· lustracions: Valentina MeliFotos: Gianluca Battista i Massimiliano Minocri Correcció Lingüística: Joan Bonmatí.Edita: Plataforma d’Activistes de Teatre de les Oprimides.Imprès a: El Tinter SAL, empresa certificada EMAS, ISO:14001 i ISO:9001, en paper certificat FSC.
Sorres Mogudes es distribueix trimestralment amb el Setmanari de Comunicació DIRECTA,www.setmanaridirecta.info <http://www.setmanaridirecta.info> [email protected] <mailto:[email protected]>Telefons: 93 527 09 82 i 661 493 117c. Radas 27. 08004 Barcelona.
Segueix-nos a: www.sorresmogudes.blogspot.com
Editorial
escrits, Amb Lupa, i Finestra. Quasi al final, a la secció Mapeo, intentem dibuixar aspectes d’una situació conflictiva, o d’una opressió. I a la contraportada, el Punt de Fuga, que no és res més que una fotoentrevista. En Teatre de l’Oprimit es vol trencar la barrera fictícia que separa el públic de l’escenari. A Sorres Mogudes també volem trencar aquesta barrera que han construït els mitjans de comunicació majoritaris per imposar-nos una agenda informativa i dir-nos què és interessant i què no. No sabem si serem capaces d’aconseguir-ho, és un repte. De moment, us convidem a debatre i comentar els temes que tractarem a la revista, al nostre blog: www.sorresmogudes.blogspot.com.
“Aquell que transforma les paraules en versos es transforma en poeta; aquell que transforma el fang en estàtua es transforma en escultor, aquell que transforma les relacions socials i humanes representades en una peça de teatre, es transforma en ciutadà”
(A.B.)
Augusto Boal (Brasil, 16 de març de 1931 – 2 de maig del 2009) Nominat Premio Nobell de la Pau 2008.
Dramaturg, escriptor i director de teatre, un home que en el camí de la seva vida va desenvolupar i va deixar un gran llegat: el Teatre de l’Oprimit, un mètode de teatre democràtic i participatiu per treballar amb i per les persones que viuen les desigualtats i injustícies socials. Una metodologia participativa on les persones col·lectivitzen las seves opressions i assagen en l’escenari teatral accions per la vida real, participant política i activament en la transformació d’aquesta realitat i del context. El 1956 Augusto Boal agafa la direcció del grup Arena (fundat el 1953) i inicia una nova dramatúrgia amb compromís polític desenvolupant la creació col·lectiva on actrius i actors s’acosten més als personatges i els personatges més a la realitat. L’Arena Un grup dinàmic, en constant moviment a causa de la història que havia viscut abans, durant i després de la dictadura de Brasil, els fets van marcar la seva línia política i d’acció estètica començant a parlar i representar la realitat que es vivia en aquests anys.
Boal viu 15 anys en l’exili -entre 1971 i 1986- i durant aquest temps desenvolupa el Teatre de l’Oprimit, l’objectiu del qual és reprendre un llenguatge teatral accessible a totes les persones per estimular el diàleg i buscar la transformació de la realitat social utilitzant el teatre com política.
En 1986 crea el Centre de Teatre de l’Oprimit a Rio de Janeiro, centre dedicat a la investigació i difusió d’aquest mètode, que actualment es practica en més de 170 països i roman vigent i en constant evolució. Una de les més recents investigacions desenvolupades per Boal i CTO Rio, és l’Estètica de l’Oprimit que té com objectiu unir el pensament simbòlic i el pensament sensible del ser humà partint que totes les persones som creadores i creatives i podem transformar la realitat des de l’art i amb art.
Homenatge a Augusto BoalAmb Lupa
03
Augusto Boal, un home al qual ni la presó, ni la tortura ni l’exili li va poder arrabassar els somnis, utopies i conviccions en la seva lluita per la justícia sinó que això li va donar més idees i força pel seus objectius, convençut que totes les conquestes de la humanitat es fan amb la vida de cada ésser humà.
Bibiana Lopera P.
Boalà
Lara
al c
erc
le
El 6
de
julio
l de
l 200
9 e
s va
est
ren
ar a
l CSO
A C
an
Vie
s d
e
Barc
elo
na
, la
pe
ça
de
te
atr
e fò
rum
La
ra a
l Ce
rcle
cre
ad
a
i re
pre
sen
tad
a p
el g
rup
de
Te
atr
e d
e l’
Op
rimit
Tea
tra
vie
sas.
D
eu
pre
sen
tac
ion
s i g
aire
bé
de
u m
eso
s m
és
tard
, en
s to
rne
m a
tro
ba
r a C
an
Vie
s p
er f
oto
gra
fiar c
inc
mo
me
nts
de
la
pe
ça
. U
na
pe
ça
de
te
atr
e fò
rum
rep
rese
nta
un
a o
pre
ssió
. Qu
an
e
s c
rea
, hi h
a g
rup
s q
ue
l’e
stru
ctu
ren
en
cin
c m
om
en
ts:
pre
sen
tac
ió, d
esig
, de
sen
ca
de
na
nt,
cris
is i f
rac
às.
Aq
ue
sts
cin
c m
om
en
ts s
ón
els
qu
e t
rob
are
u fo
tog
rafia
ts a
les
pà
gin
es
seg
üe
nts
. Ab
an
s h
a c
alg
ut
un
pro
cé
s d
e c
rea
ció
co
l·le
ctiv
a
on
a T
ea
tra
vie
sas
pa
rtie
n d
e le
s vi
vèn
cie
s p
ròp
ies.
L’o
pre
ssió
no
és
el c
op
de
pun
y
La J
oa
na
de
Te
atr
avi
esa
s m
’exp
lica
qu
e L
ara
al c
erc
le
és
un
a p
eç
a q
ue
tra
cta
de
la v
iolè
nc
ia d
e g
èn
ere
en
la
pa
rella
. Un
a p
are
lla p
ot
ten
ir c
on
flic
tes,
qu
e p
ass
en
a
ser c
on
flic
tes
de
gè
ne
re q
ua
n l’
ac
titu
d q
ue
pre
n c
ad
a
pe
rso
na
est
à e
n fu
nc
ió d
’ha
ver e
sta
t so
cia
litza
da
en
b
ase
als
est
ere
otip
s d
el q
ue
ha
de
se
r un
ho
me
o e
l qu
e
ha
de
se
r un
a d
on
a. A
La
ra a
l ce
rcle
aq
ue
sts
co
nfli
cte
s d
ese
nc
ad
en
en
un
a re
lac
ió a
bu
siva
qu
e e
s m
an
ifest
a d
e
form
a m
olt
vio
len
ta, u
na
vio
lèn
cia
dire
cta
, pe
rò n
o fí
sica
. En
situ
ac
ion
s e
n le
s q
ua
ls h
ab
itua
lme
nt
gira
ríem
l’e
squ
en
a
arg
um
en
tan
t q
ue
só
n q
üe
stio
ns
de
pa
rella
i q
ue
si n
o h
i ha
vi
olè
nc
ia fí
sica
és
mill
or n
o fi
ca
r-s’
hi,
Tea
tra
vie
sas
en
s d
iu q
ue
e
ns
hi fi
qu
em
. Ho
exp
lica
la S
ara
: “p
en
sem
qu
e u
na
rela
ció
a
bu
siva
és
un
ass
um
pte
pú
blic
, pe
rqu
è é
s u
na
vio
lèn
cia
vi
sua
litza
da
en
l’à
mb
it p
riva
t p
erò
qu
e e
stà
su
ste
nta
da
pe
r u
na
vio
lèn
cia
est
ruc
tura
l de
la q
ue
to
tes
en
so
m p
art
ícip
s”.
Co
nsid
era
r qu
e e
l mó
n d
e la
pa
rella
s’h
a d
e m
an
ten
ir e
n
l’àm
bit
priv
at,
diu
, “é
s u
na
est
ratè
gia
de
l pa
tria
rca
t p
er
pe
rpe
tua
r-se
i p
er p
erp
etu
ar l
es
rela
cio
ns
de
sigu
als”
.
El c
erc
le d
e la
vio
lènc
ia
Ac
um
ula
ció
de
te
nsió
, esc
lat
de
la rà
bia
, pe
ne
dim
en
t i l
lun
a
de
me
l. La
Jo
an
a e
xplic
a q
ue
aq
ue
st é
s e
l ce
rcle
qu
e “
sost
é
les
rela
cio
ns
ab
usiv
es
en
les
pa
relle
s”. A
qu
est
ce
rcle
ap
are
ix
tre
s ve
ga
de
s se
gu
ide
s e
n e
sce
na
am
b l’
ob
jec
tiu “
de
mo
stra
r la
se
va n
atu
rale
sa c
íclic
a”,
diu
la S
ara
. Pe
r aix
ò “
esp
ero
qu
e
les
pe
rso
ne
s q
ue
es
veg
in id
en
tific
ad
es
am
b a
qu
est
ce
rcle
, p
ug
uin
ide
ntifi
ca
r qu
e e
s tr
ac
ta d
’un
ce
rcle
. Aq
ue
st é
s e
l p
rime
r pa
s p
er q
üe
stio
na
r la
te
va re
ac
ció
o la
te
va a
cc
ió
din
s d
el c
erc
le”.
Un
hom
e, u
n m
art
ell
Lara
al c
erc
le h
a t
ing
ut
tre
s fa
ses,
mo
lts m
om
en
ts, e
xerc
icis
i pu
nts
de
vist
a. S
’ha
fet
tra
cta
nt
el g
èn
ere
de
s d
e la
p
reve
nc
ió, d
es
de
l’a
ten
ció
a q
ui p
ate
ix u
na
rela
ció
ab
usiv
a,
de
s d
e l’
am
ista
t, i
de
s d
e la
víc
tima
i q
ui l
’ag
red
eix
. La
Jo
an
a
rec
ord
a u
n e
xerc
ici o
n s
’ha
via
d’e
sco
llir u
n o
bje
cte
qu
e
simb
olit
zés
el p
roc
és
de
so
cia
litza
ció
de
gè
ne
re q
ue
ca
da
scú
c
on
side
rava
qu
e h
avi
a v
iscu
t. E
s va
n e
sco
llir m
art
ells
, fa
ldill
es
i pin
talla
vis.
Prim
er b
alla
ven
am
b l’
ob
jec
te i
de
spré
s d
e
div
ers
os
pa
sso
s, e
s c
on
vert
ien
en
ell.
Qu
i va
esc
olli
r el m
art
ell
va d
esc
ob
rir q
ue
co
m a
ho
me
, s’h
i id
en
tific
ava
ba
sta
nt:
un
c
ap
pe
san
t i u
n c
os
rígid
.
Però
qu
an
es
rep
rese
nta
La
ra a
l ce
rcle
el m
és
imp
ort
an
t é
s e
l fò
rum
, en
el q
ua
l se
’ns
co
nvi
da
a in
terv
en
ir, a
su
bst
ituir
pe
rso
na
tge
s q
ue
fra
ca
sse
n e
n la
se
va e
stra
tèg
ia p
er c
om
plir
e
l se
u d
esig
i a
ssa
jar f
orm
es
pe
r su
pe
rar l
’op
ress
ió, j
a q
ue
c
om
diu
la J
oa
na
, “e
nc
ara
no
sa
be
m q
uin
a é
s la
mill
or
ma
ne
ra d
’aju
da
r a le
s p
ers
on
es
qu
e e
s tr
ob
en
imm
ers
es
din
cs
d’u
na
rela
ció
ab
usiv
a”.
Co
me
nc
em
? Tr
es,
do
s, u
n...
a
cc
ió!
Jord
i Pa
nye
lla i
Ca
rbo
ne
ll
Qu
an
va
m p
reg
un
tar a
l’a
ud
ièn
cia
qu
ina
és
la s
en
sac
ió
qu
e e
ls g
en
era
la s
itua
ció
de
co
nfli
cte
pla
nte
jad
a a
l’o
bra
d
e L
ara
al c
erc
le, a
lgu
ne
s d
e le
s re
spo
ste
s va
n s
er:
do
lor,
po
r, fr
ust
rac
ió, r
àb
ia, i
mp
otè
nc
ia, g
an
es
de
crid
ar.
Mo
ltes
pe
rso
ne
s m
an
ifest
en
qu
e s
e s
en
ten
ide
ntifi
ca
de
s a
mb
la
situ
ac
ió, j
a q
ue
o h
an
visc
ut
l’exp
eriè
nc
ia o
co
ne
ixe
n a
a
lgu
na
pe
rso
na
qu
e la
viu
o l’
ha
visc
ut.
Pre
gun
tes
i co
me
nta
ris q
ue s
org
eix
en
de
s d
el p
úblic
Fin
s a
qu
in p
un
t é
s re
al q
ue
els
am
ics
pu
gu
in in
terv
en
ir e
n
un
pro
ble
ma
de
vio
lèn
cia
de
pa
rella
sa
be
nt
qu
e a
qu
est
p
rob
lem
a é
s in
tern
?
La p
èrd
ua
d’a
uto
no
mia
d’u
na
pe
rso
na
en
la p
are
lla é
s u
n
pro
cé
s in
div
idu
al o
de
pa
rella
?
Co
m s
’arr
iba
a d
ep
en
dre
de
la p
are
lla?
Qu
in é
s la
resp
on
sab
ilita
t d
’un
a p
ers
on
a o
prim
ida
i d
’un
a
pe
rso
na
op
ress
ora
en
un
a re
lac
ió a
bu
siva
?
La p
ers
on
a q
ue
pa
teix
un
a s
itua
ció
de
vio
lèn
cia
té
un
a
pre
ssió
psic
olò
gic
a q
ue
imp
ed
eix
qu
e c
om
ple
ixi a
mb
altr
es
co
mp
rom
isos
qu
otid
ian
s.
Aq
ue
st c
on
flic
te d
e re
lac
ion
s a
bu
sive
s é
s c
on
seq
üè
nc
ia
d’u
n p
roc
és
de
din
àm
iqu
es
qu
e v
am
viu
re h
istò
rica
me
nt
co
m e
s m
ost
ra e
n la
mà
qu
ina
d’e
ste
reo
tips
de
l’h
o m
e i
la
do
na
. H
i ha
un
a c
om
plic
itat
am
b l’
op
ress
ió d
es
de
l sile
nc
i.
Aq
ue
ste
s d
iscu
ssio
ns
i de
ba
ts g
iren
en
torn
de
l Lím
it e
ntr
e e
l p
úb
lic i
el p
riva
t e
n v
iolè
nc
iad
e g
èn
ere
. Au
ton
om
ia, r
esp
on
sab
ilita
t i e
mp
ud
eg
am
en
t d
e
les
do
ne
s p
er a
afr
on
tar l
es
de
cisi
on
s q
ua
n v
iue
n v
iolè
nc
ia
de
gè
ne
re. T
òp
ics
de
rol f
em
en
í i m
asc
ulí
i la
Co
mp
licita
t q
ue
d
e v
eg
ad
es
es
té a
mb
la v
iolè
nc
ia d
e g
èn
ere
.
Pro
po
ste
s i r
efle
xio
ns p
er a
front
ar e
l co
nflic
te:
Ser c
on
scie
nts
ca
da
ve
ga
da
mé
s d
els
rols
qu
e t
en
im i
de
c
om
ac
tue
m e
n la
vid
a q
uo
tidia
na
pe
l qu
e fa
a le
s re
lac
ion
s d
e p
od
er q
ue
el s
iste
ma
pa
tria
rca
l en
s im
po
sa, g
en
era
nt
ca
nvi
s p
rime
r am
b n
osa
ltre
s.
La p
ers
on
a q
ue
pa
teix
aq
ue
sta
situ
ac
ió n
ec
ess
ita u
n t
em
ps
pe
r a s
olu
cio
na
r aq
ue
sts
asp
ec
tes
pe
rso
na
ls, e
xplic
ar l
a
situ
ac
ió i
de
ma
na
r su
po
rt .
Pen
sar fi
ns
a q
uin
pu
nt
és
un
pro
ble
ma
de
rela
ció
en
la
pa
rella
o é
s u
n p
rob
lem
a s
oc
ial q
ue
ha
de
ca
nvi
ar-
se d
es
de
l co
nte
xt p
er a
no
ge
ne
rar m
és
ag
ress
ors
ni p
ers
on
es
qu
e
pa
teix
en
ag
ress
ion
s d
e g
èn
ere
. An
ar a
l’a
rre
l pe
r co
me
nç
ar
a a
fro
nta
r i t
ran
sfo
rma
r aq
ue
sta
situ
ac
ió.
Bib
ian
a L
op
era
Pin
ed
a
Refle
xio
ns y
de
ba
ts d
el f
óru
m
Boalà
la finestra
Al cor del Raval, allà on fins l’any 1936 hi havia el forn de pa del barri, des d’en fa deu hi ha la seu de l’escola Forn de Teatre Pa’tothom. Aquí és on va començar a difondre’s per Catalunya l’eina proposada per Boal i per on van passar gairebé tots els altres grups barcelonins de Teatre de l’Oprimit, entre els quals Impacta Teatre, Revol-arT, L’Aranya Creació, Teatraviesas i El Grito.
“És una eina eficaç perquè permet treballar els desequilibris de poder a temps real”, diu el Carles Vidal, barceloní de 35 anys i membre d’Impacta. Juntament amb la Sara Carro, de Teatraviesas, l’any passat va impartir un taller de “Creativitat i Resolució de Conflictes” dins del curs del Postgrau de l’Escola de Cultura de Pau. El tema a tractar, a través —entre altres coses— de la creació d’imatges, era el gènere. És el mateix tema que van tractar, aleshores, l’Alicia i en Gus, també d’Impacta, amb els 26 joves de Badia del Vallès, als quals fa quatre anys que imparteixen tallers de teatre social i de l’oprimit (ha estat el primer d’una sèrie de diferents tècniques i el segon un mètode específic). Impacta és alhora una associació sense ànim de lucre i una
companyia de teatre formada per sis persones, totes provinents de l’àmbit teatral. La majoria de projectes que fan (cursos de formació per a educadors, tallers, fòrums —alguns en presons— i espectacles) reben el suport de La Roda, una fundació que treballa accions socioculturals a Catalunya. “El TO permet ampliar les possibilitats d’expressió física i psíquica i dur-les a una societat que actualment està necessitada de vies i recursos per solucionar les seves opressions”, diu Beatriz Hernán, madrilenya de 31 anys i una de les fundadores de *Revol-arT, el més jove dels col·lectius barcelonins format per deu persones provinents de les arts escèniques, que van decidir unir-se a principis de 2009 després d’estudiar Teatre Social amb Impacta Teatre. “El *TO és una forma d’empoderar-se i d’apropiar-se de la política, entenent per política tot el que esdevé al nostre entorn”, diu Aida de Prada gallega de 28 anys i una de les fundadores de L’Aranya Creació. L’Aranya Creació és una associació sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit de l’educació i té com a línies d’acció el gènere i la pau conflictual a través de les arts
L’experiència de cinc grups de Teatre de l‘Oprimit (TO) a Barcelaona.
Activisme i actuació
13
visuals i la creació audiovisual. De L’Aranya va néixer Teranyina, un grup de Teatre de l’Oprimit i de gènere que es reuneix al CSO La Gordíssima, al barri de Sant Andreu de Barcelona. “El Teatre de l’Oprimit permet reflexionar col·lectivament no només per entendre com es generen les situacions d’opressió sinó, sobretot, per buscar la manera de transformar-les”, diu Mariana Villani, argentina de 35 anys i una de les fundadores de Teatraviesas. El col·lectiu més nombrós de cinc barcelonins (format per 19 persones procedents de països i disciplines diferents) va néixer el 2005 de la voluntat d’unes deu de les actuals membres de posar en pràctica els coneixements adquirits a l’escola Pa’*Tothom. Tetraviesas és un dels col·lectius que formen part del CSOA Can Vies del barri de Sants de Barcelona, on assaja i sovint actua. Les seves activitats van des d’accions directes al carrer fins a teatre fòrum i processos de creació col·lectiva amb grups i a escoles, tant a Catalunya com a d’altres comunitats autònomes. “Gràcies al meu pare, que va lluitar contra el franquisme i va estar entre els fundadors d’Els Verds, vaig entendre des de petit la importància de fer les coses de manera col·lectiva”, recorda l’Acant Canet, 24 anys, de Mollet i l’únic practicant de TO a Catalunya que és membre de dos grups, Teatraviesas i El Grito. “Sempre gràcies a ell també vaig viure la decepció
causada per la corrupció que està darrere de la política i vaig arribar a entendre que volia fer-la per altres mitjans. El TO va ser per a mi l’alternativa ideal”. El Grito és una associació cultural fundada per cinc persones el 2008 amb dos objectius principals: d’una banda tirar endavant el projecte que va començar fa alguns anys la Mariana de Teatraviesas a la ciutat argentina de Mar del Plata l’objectiu del qual, a llarg termini, és la creació d’un centre de TO a l’Argentina; i de l’altra, crear una xarxa entre els diferents grups catalans. Des de fa més d’un any aquest desig s’ha fet realitat amb l’impuls per la creació de la Plataforma d’Activistes de Teatre de les Oprimides. I aquesta només és el primer tast del poder de la creació col·lectiva (o és només el principi de la creació col·lectiva).
Élena Ledda
La privatització del sistema sanitariMapeo
15 El· laboració: Col· lectiu Sorres MogudesConsulta les fonts a: www.sorresmogudes.blogspot.com
