SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El currículum escolar per competències serveix per resoldre la poca eficàcia de

l’educació

http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum

Primer apartat

SISTEMA PEDAGÒGIC DE LA INSTITUCIÓ ESCOLAR

A l’escola intervenen:· Variables de context, més en concret d’entrada

(alumnes, professors, l’entorn...).· Variables de procés, on actuen els mestres.· Variables de producte, que són els resultats

escolars.

L’entorn escolar no és un sistema tancat que marca les regles del calendari, que manté els horaris, que prohibeix alguns instruments i que ensenya el programa al marge de l’actualitat.

LA PEDAGOGIA, L’EDUCACIÓ TRADICIONAL I ALGUNS DIVERTIMENTS

• Els moviments de l’Escola Nova ja volien aplicar els continguts escolars a la pràctica diària.

• Actualment, es manté una escola tradicional: · paraula del professor · sortides · llibre de text · revistes escolars · exercicis de treball en grup · festes tradicionals

• L’escola ha de fer de mediació educadora per tal de que els aparells digitals no siguin només divertiment i garantir el desenvolupament de les capacitats com a competències.

Segon apartat: educació, pedagogia i didàctica

• El currículum s’ha de centrar en aprenentatges que s’apliquen en la vida (funcionals).

• No s’ha arribat a fer normes d’acció pràctica.

• Didàctica: metodologia empírica; Pedagogia: deriva dels fins de l’educació.

* hi va haver un excés de teoria i incorporació de la tradició angloamericana.

• Després d’aquesta incorporació: currículum de la Progressive Education (1875)

· competències socials · l’expressió personal

• La pedagogia ha de proporcionar: criteris per guiar l’acció pràctica i normes d’acció.

• La didàctica mostra el coneixement als alumnes i la pedagogia comença amb l’acció didàctica.

• L’acció didàctica s’ha d’ajustar a les situacions determinades per ensenyar.

• Currículum per competències: complementació de diferents conceptualitzacions del segle XX.

*el professor no ha percebut aquesta complementació perquè no s’ha construït un sistema pedagògic nou que atengui la diversitat d’alumnes.

• Si haguéssim aplicat les orientacions de la pedagogia del segle XX, ara només hauríem d’actualitzar-ho amb els nous recursos tecnològics.

• Parlem de competències bàsiques perquè els ensenyaments escolars s’aparten de la vida cultural.

• L’aprenentatge es pot dividir en 4 passos:

1. Interès personal: L’Escola Activa ja parlava dels interessos de l’infant. L’aprenentatge funciona si l’infant aprèn amb interès.

2. Rendiment personal s’estableix entre les seves realitzacions i la capacitat.

3. Nivell d’aprenentatge: arribaran si tenen la capacitat personal.

4. La creativitat d’aprenentatge: activitats creatives.

Tercer apartat: APORTACIONS DE SISTEMES

PEDAGÒGICS DEL SEGLE XX A L’ASSOLIMENT DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Hi ha aspectes de les aportacions de sistemes pedagògic del segle XX que parlen de les competències bàsiques del currículum escolar actual de Catalunya.Van fer aportacions que avui tenen validesa.

L’Escola Nova o Escola Activa, els 30 punts de Ferrière (1913)

• Adolphe Ferrière: sociòleg, pedagog i politòleg.• Sintetitzà els 30 punts de l’Escola Nova • Idea: treball en equip articulat amb el treball individual

reduint l’activitat amb el mestre al davant i les explicacions.

• Dóna importància a: · L’activitat lliure i creativa (Cb6). · Bon ordre, bona decoració i ambient de bellesa (Cb2). · Sintonies musicals (no només a les entrades i

....sortides).

Avui en dia les narracions i lectures per educar poden ser relats televisius i de cinema (Cb8, Cb1).

Globalització i centres d’interès (Decroly, 1907)

• Ovide Decroly: estudi dels infants “irregulars” i arriba a organitzar una escola per a tothom.

• Centres d’interès: posen en acció la intel·ligència i l’afectivitat de l’infant estimulant la curiositat. Els coneixements de les matèries han d’estar integrats en els centres d'interès.

• Tres passos en l’aprenentatge:

1. observació amb tots els sentits

2. associació amb altres fets

3. expressió o producció de l’infant.

• L’aula de classe és com un república: càrrecs, votacions...

• Dóna importància a:

· Els infants organitzin el seu cap i no l’omplin (Cb5).

Avui hi ha moltes fonts d’informació i s’ha de saber seleccionar-la. (Cb3).

· L’escola ha d’ensenyar activar tots els sentits per aprendre a observar calmadament (Cb5, Cb6).

· Deixar clares les decisions que prenen els mestres i quins espais queden sota la decisió dels infants (Cb8).

Pla Jena per a grups d’alumnes de diferents edats (Petersen, 1924)

• Aules: grups de nens i nenes de tres edats diferents que aprenen junts guiats pel mestre.

• El mestre assigna projectes d’aprenentatge segons els progressos.

• Nois i noies treballen ajudant-se.• Actualment tenim aules per a cada edat, però hem de

diversificar el treball perquè no tenen el mateix ritme i hi ha conflictes de competició.

*Han d’haver més escoles i instituts que no tinguin aquests sistema graduat curs per curs, ja que hi ha molts alumnes que no assoleixen el nivell. Per tant, el Pla Jena és un model adequat perquè conté totes les competències bàsiques.

Mètode de treball lliure en grups i càrrecs socials (Cousinet, 1920)

• Roger Cousinet: mestre, pedagog, inspector i professor de pedagogia.

• Aportacions pedagògiques: · Mètode del treball lliure per grups: el mestre proposa la feina i

materials, els alumnes s’agrupen lliurement i han de fer un pla de feina, encàrrecs individuals i posada en comú.

· Càrrecs i responsabilitats dels alumnes: els alumnes tenen càrrecs rotatius i d’autogovern, però quan es van fent grans han de correspondre a les seves aptitud i contribuir a desenvolupar interessos (Cb8, Cb6).

· El joc com a activitat de desenvolupament i aprenentatge: l’escola ha d’ensenyar a jugar, ja que formen la psicomotricitat tradicional que es feia lúdicament abans no es teoritzés (Cb2, Cb6).

• Formula l’aprendre a aprendre: l’aprendre a conèixer, l’aprendre a fer, l’aprendre a ser i l’aprendre a conviure. (Cb5, Cb7, Cb8)

• El treball en equip compromet l’individual i millora l’aprenentatge personal (Cb6, Cb5). El treball en equip fa assolir les formes de cooperació (Cb8, Cb5).

• La competència social i ciutadana (Cb8) ha de crear situacions on es practiquin els valors.

• Gràcies a les TIC (Cb1) que mostren la vida social, relacions personals i conflictes diaris (Cb8), el mestre no ha de fer gaire presentació prèvia.

*El mestre no ha d’explicar tant i sí treballar amb els alumnes

Tècniques de l’Escola Moderna amb la impremta (Freinet i CEL/ICEM, 1927, 1980)

• Mestre dedicat a l’escola del poble.• Dissenya un sistema de treball autònom, que es

completa amb: · sessions col·lectives de lectures

· conversa

· correcció i millora de textos abans d’imprimir-los

· plantejament de problemes

· sortides.

Aquesta feina s’explicarà i es dibuixarà al llibre de la vida.

• Tècniques de Freinet: text lliure, mètode natural de la lectura, del dibuix i del càlcul, el llibre de la vida, impremta escolar, correspondència interescolar, màquines d’ensenyar aritmètica, fitxes de treball individual, pla de treball setmanal i biblioteca de treball.

Cb1: text lliure, conversa sobre l’actualitat, correcció col·lectiva del text lliure, anàlisi de vídeos, espots i seqüències de films. Cb2: la creativitat artística no ha de ser complementària.Cb3: l’organització escolar pot incorporar ordinadors. Cb4: instrucció programada per a continguts d’exercitació regular.Cb5: amb aquestes tècniques s’aprèn a aprendre.Cb6: pla de treball individual i assemblea setmanal on es participa amb critica i iniciatives. Cb7: observació de l’entorn natural, agrícola i laboral. Sortides al camp, intercanvi amb altres escoles, visites a fàbriques...Cb8: la pedagogia de Freinet no ha seguit aquesta competència.

Amb les seves tècniques, posa en pràctica les competències bàsiques:

FRASES

• Aprendre és descobrir, investigar, resoldre i inventar.

• Tots els alumnes han de treballar amb entusiasme, amb interès i gust propi.

• Les competències bàsiques estan en la vida diària. • Els recursos tecnològics són pròtesis que amplificaran

les nostres capacitats si les tenim actives. • Els alumnes han de millorar l’expressió oral, facial i gest

corporal.

Quart apartat: conclusions

Hi ha moltes aportacions del segle XX que donen molta importància a les competències bàsiques, però només he escollit les que m’han agradat més. Com hem pogut veure, les aportacions de l’Escola Nova del segle XX ja tenien molt en compte les competències bàsiques en l’educació.

Des del meu punt de vista, totes les aportacions de l’Escola Nova són molt importants, ja que cadascuna ha volgut aportar una cosa nova per poder crear un model educatiu adequat, encara que no ho hem aconseguit totalment. A més, tots els mètodes que han fet servir posen en pràctica les competències bàsiques que actualment es volen seguir. Per tant, crec que hauríem d’agafar totes aquests aspectes d’aquestes aportacions i crear-ne, amb totes elles, un nou model educatiu per fer front a les necessitats dels alumnes i així aconseguir les finalitats educatives.

El treball per competències hem sembla molt bona proposta per l’educació, ja que fomenta l’aprenentatge significatiu i voler aprendre per gust propi, no només ensenyar uns continguts escolars teòrics, sinó augmentar la pràctica per poder utilitzar-los a la vida diària, així com ensenyar també uns valors morals, ètics i continguts que serviran per un futur, com per exemple saber utilitzar de manera adequada les noves tecnologies.

Encara que, per mi i per molts, el model educatiu actual no és l’adequat i crec que les aportacions del segle XX poden ajudar per crear un model educatiu eficaç.