Reflexions secundària

setmana 19-11-2018

GA

BRI

ELISTE

S

PERSONES Els “invisibles” del Salvament Marítim: “Em pregunten per què salvo més negres” Tots dos treballen a Salvament Marítim, l’entitat pública del ministeri de Foment a través de Sasemar, que disposa de més de 1.500 treballadors i tota una flota de bucs, helicòpters i remolcadors per donar resposta a totes les emergències que puguin sorgir. El Toni i el Manuel són mariners, necessiten ulleres per mirar el mòbil i no estan acostumats que ningú s’interessi per la seva feina. [...] “El pitjor és que fa vint anys que rescatem persones de l’aigua i sempre hem sigut invisibles. Ara que no ho som, se’ns ataca i se’ns enfonsa. És dur que se’ns acusi de tràfic de persones o de guanyar diners amb rescats”, lamenta. I afegeix que la tensió la viuen de prop: “Al barri em pregunten per què porto més negres, em diuen que punxi les barques, que els tiri per la borda. És la batalla diària que lliurem amb el nostre entorn”. El Toni explica els salts des dels ferris, dels quals ha recollit fins a 11 nens un mateix dia que intenten arribar nedant a la platja: “Van en calçotets, untats de greix i amb una bosseta de plàstic”. Asseguts al bar Escondite d’Almeria, el Manuel i el Toni desgranen les emocions del que veuen cada dia. Malgrat les circulars, els treballadors que afronten rescats i morts de migrants a les pasteres -com les de, com a mínim, 12 persones que recentment hi ha hagut a Cadis- reivindiquen poder parlar sense comandaments militars que els expliquin com han de fer el que saben fer millor: salvar vides. Notícia sencera https://www.ara.cat/societat/Em-pregunten-que-salvo-negres_0_2123187775.html

La relació amb els migrants posa sobre la taula dues actituds que s'enfronten: hostilitat i hospitalitat. Nosaltres rebutgem de ple l’hostilitat i ens preocupa com podem fer que el nostre barri, centre educatiu, comunitat, associació, etc. sigui un lloc presidit per l’hospitalitat. T’atreveixes a donar alguna idea?

AVUI és el DIA INTERNACIONAL DEL NEN El Dia Internacional del Nen, és una celebració del benestar i dels drets fonamentals dels infants, que se celebra cada 20 de novembre, segons la data fixada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Després de la Primera Guerra Mundial es va començar a despertar una preocupació social i una consciència sobre la necessitat de protecció especial pels infants. Amb aquesta data el món es va prometre a fer tot el possible per protegir els drets a sobreviure, a prosperar, aprendre i créixer dels infants. L'objectiu del Dia Universal de l'Infant és recordar a la ciutadania que els nens són el col·lectiu més vulnerable i, per tant, que més pateix les crisis i els problemes del món. Aquest dia mundial recorda que tots els nens tenen dret a la salut, l'educació i la protecció, independentment del lloc del món en què hagin nascut. Dedicar un dia internacional a la infància també serveix per fer una crida mundial sobre les necessitats dels més petits i per reconèixer la tasca de les persones que cada dia treballen perquè els nens i nenes tinguin un futur millor. Escoltem el que els nens volen dir al món https://youtu.be/fm_vtj3dHO0

Mira el vídeo, i comparteix al blog https://sg1xdia.blogspot.com/ que li diries tu al món com adolescent sobre el tema dels drets dels nens. No oblideu de posar el nom i el curs, ahhh i el cole, perquè en aquest blog posen les seves opinions els alumnes de l’ESO i Batx de tots els coles gabrielistes. No perdeu la oportunitat de dialogar amb ells a partir de les reflexions.

Dilluns 19 de novembre

1naxdia

Un cor autèntic fa que les mans s’expressin (expressar-se)

Dimarts 20 de novembre

WITHIN me: Pensar-me En la dinàmica d'avui portarem a terme una pràctica que ens porti a reconèixer els nostres egos. Per això, cada un de nosaltres farà un exercici de reflexió personal sobre com és i què pensa d'un mateix. Serà un exercici de reflexió personal de preguntar-se a si mateix aquestes dues qüestions i donar resposta des d'aquest mateix jo. Finalitzarem l'experiència compartint aquesta reflexió amb la resta del grup. Adapt. B.I. Josean Manzanos

PREGArock Los derechos humanos, tu mejor instrumento B.S.O. El Extraordinario Viaje De Lucius Dumb

OHHH OHHH Queríamos hallar el instrumento perfecto el error era pensar que era tan sólo un objeto. Mira dentro de ti para encontrar el secreto: los Derechos Humanos, tu mejor instrumento. Todos nacemos libres para soñar y construir un mundo lleno de igualdad. Para que nadie sufra debemos luchar, pues todos somos uno en realidad. OHHH OHHH La fantasía se torna verdad cuando los niños pueden jugar. Ese es el puente para pasar a la orilla de la risa y la felicidad. Pero hay niños que no tienen a sus papás, viven en el olvido de esta sociedad, trabajan noche y día hasta no poder más. Debemos protegerles. Piensa que la vida nos une, caminamos bajo el mismo sol. Hay algo que aprender yo soy tú y tu eres yo. OHHH OHHH Nunca me juzgues por no ser como tú, por mi color o mi forma de hablar, abre tu mente y mira más allá,

pues todos somos iguales en lo esencial. Ser niño es un tesoro que hay que cuidar en él está el futuro que un día vendrá tan lleno de belleza y fragilidad es siempre lo primero que hay que salvar. OHHH OHHH Todos tenemos derecho a aprender para alcanzar lo que queremos ser. Los libros son aviones de papel para conocer el mundo y poder crecer. Piensa, es tu derecho a tener un nombre, eres de carne y hueso, no una cifra, un ser humano que crece y desde la humanidad se hace más fuerte. Eres alguien, no algo, eres un nombre no un número, camina sin cadenas y busca tu identidad porque siempre serás único. Piensa que la vida nos une, caminamos bajo el mismo sol. Hay algo que aprender yo soy tu y tú eres yo. OHHH OHHH

De fet, tota la cançó és una referència constant als drets dels nens. Escull la frase que més t’agradi i comparteix-la amb el grup.

Divendres 23 de novembre

Reflexions secundària

setmana 19-11-2018

GA

BRI

ELISTE

S

1naxdia

PENSEM-HI: El món quan converses Admiro la gent que té capacitat de conversar. No als xarlatans, de verborrea incessant però de vegades buida. Tampoc als que s'escolten a si mateixos, i entenen que l'altre és únicament públic. Admiro aquests altres que són capaços de compartir històries, bussejar en les seves vides, comunicar-se des de l'alegria i el dolor, des de la paraula i la mirada ... no necessàriament amb converses transcendents o profundíssimes. De vegades és el comentari de l'última notícia, la narració senzilla del que ha passat a la jornada o la pregunta sincera per l'altre. I és que quan converses de veritat, quan comparteixes una miqueta de tu i de l'altre, sembla que el món és més càlid. Trobo espais per a comunicar-me de veritat amb qui m’importen a la vida, per saber de les seves preocupacions i alegries, per compartir la rutina, els petits o grans problemes, les històries mínimes?

Un cor autèntic fa que les mans s’expressin (expressar-se)

Dijous 22 de novembre

Dimecres 21 de novembre

https://youtu.be/T9XhBuOtWtg?list=RDT9XhBuOtWtg