servei d'arxiu municipal de palamós · mesquí, si no més se referís al presenti do...

Any I. Palamós 1 Maio de 1898. n.°' n .

FB^TOa-BB-eB-S'a-e 'a-eB-SB-eB-eg-eB^ f S E T m ñ H ñ H l C R T f í l i Á

R E C O R T S H I S T Ó R I C H S

El sentiment de pàtria, que 's manifesta per l< amor al pais en que fs viu> considevantlo no sols com un tros de terra, sino tenint en comp-te la íntima relació qu' existeix entre '1 poblé y la naturalesa, sería un sentiment estret y mesquí, si no més se referís al presenti DO t in-dria la forsa necessaria pera imposarse quan las circunstancias ho reclaman, si al estât actual no s ' hi unís el passai que n ' es la causa.

Per aixó sempre que s' apela al patriotisme pera sortir de las situacións difícils, se fa me-moria deis fets gloriosos del passat, per' a íer-mar més en el cor del poblé el sentiment de pàtria.

La historia es ais pobles lo que la experien-cia es al individuo. Las nacidas que aixís ho comprenen donan importancia extraordinaria ais estudis histórichs, extenentlos tot lo pos-sible pera que arribin á tot el poblé de una manera complerta, encare que elemental.

Entre nosaltres no 's dona á la historia la importancia que li correspón, per lo que, á més de que la instrucció está tant poch estesa, solsament quan es necessari 1' esíors del pa-triotisme, s' entera gran part del poblé de las glorias del passat.

Y encare no de totas, perque, ensenyantse no més que una historia truncada, se prescin-deix casi sempre de retraure '1 passat gloriós de las regións que abáns deis Reys Católichs no formavan part de la corona de Castella.

Sentiréu á parlar de la Espanya de Pelayo y del Cid, pero casi may vos nomenarán la Es-panya d ( En Jaume '1 Conqueridor y d' En Pe-re (1 deis francesos. Y no obstant els aragone-sos y 'ls cataláns, els valenciáns y 'ls mallor-quína, estém orgullosos d4 aquestos dos monar-

cas, com ho estém d' En Muntaner y En Ramón Llull, d' En Ausías March y En Fivaller.

Avuy com en altres oeasións ha passat y passa lo matéis, ab la sola diferencia de que las glorias que s' evocan son totas de una época en que 1' Espanya era un tot polítich. Abáns, no hi havía á Espanya altra marina que la de la Corona d' Aragó, y 'ls fets gloriosos de que avuy convé fer memoria han d' ósser relacio-náis ab la marina.

En la guerra actual, més que 1' exércit te-ñen la parctula 'ls barcos.

Els cataláns admiréin las proesas que 's fe-ren á Lepanto y á Trafalgar; reconeixém la valúa del Marqués de Santa Cruz, de l ' Oquen-do, d ' En Gravina y de tants altres: pero tením també en nostre historia altres fets, y altres homes, que mereixen se 'ls dediqui un recort.

Aquesta es la causa de que en aquest arti-cle parli de algúns fets de la marina catalana en una de sas épocas més gloriosas: en temps de Pere '1 Gran.

# # #

Poch temps després d' haver la nació cata-lana donat íe de sa existencia, ocorrogué á Europa '1 renaixement de la vida municipal. Las ciutats italianas del litoral, extenent cada día son comers, pera protegirlo contra (ls p i -ratas sarrahíns que s' havían ensenyorejat del Mediterrani, se convertiren en verdaderas po-tencias marítimas.

Barcelona favorida per sa posició, fou tam-bó ciutat comercial, y ' ls seus comtes que des-prés foren Reys d' Aragó contribuhiren á pro-tegir la navegació, arribant d l aquesta manera á fer de Catalunya una potencia marítima ja desde '1 temps del gran Ramón Berenguer III. Sa unió ab Aragó la feu encare més forta, y íou la base del engrandiment del nou estat.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERA

Per matrimonia formaren par t d' eli a lgúns comtats de l f altre banda deis Pir ineus, y per 1« esfors del gran Jaume I entraren en la con-f e d e r a c i Mallorca y Valencia. Perqué es de notar que aquells monarcas no volían que un estat fos absorbit pe ' ls altres, ni 'ls pobles tampoch ho liaurían volgut, y aquest principi autonómich lo respectavan fins tractantse de paissos conquistats.

En Jaume I, un deis reys més grans del mon, notable no sois en la guer ra , sino també com á llegislador y gobernant , posá la corona aragonesa á tanta al tura, que tothom cregué qu ' era impossible sostenirli. En Pere III els hi demostrá lo contrari .

¡Y de quina manera ho feu! sostenint devant 1' Europa, que la Corona aragonesa reclamava llocli d' honor: demostrántelshi que 41 poblé era digne de sos reys, y tenía virtualitat propia pera fer sentir sa influencia en la política ge-neral.

Son regnat fou curt , pero tant ó més gloriós que '1 de son pare. Comensá posant á ratlla f l s grans magnats, no resignáis á reconéixer la superioritat del poder real, ni las l l ibertats de las ciutats y vilas á lo que 'ls havía obligat el Conqueridor: s< embarcá després pera 1' Africa, ahont sos cavallers íeren las més grans proe-sas. Cridat pe ' ls siciliáns, que no volían á Caries d' Anjou, t ragué ais francesos de la isla essentne aclamat Rey pe '1 poblé.

El d' Anjou no 's resigná y alashoras co-mensá aquella espantosa guerra en que 's j u n -taren contra Pere '1 g ran ; el Sanct Pare, el Rey de Fransa y '1 Rey de las Dos Sicilias.

Un altre Rey y un altre poblé haur ían de-sesperad algúns serrahíns del regne de Valen-cia estavan subleváis: els nobles aragoneses exigían la confírmació deis previlegis: el Rey de Castella també movía brega, y al mateix temps un numerós exórcit francés amenassava atravessar els Pir ineus.

El Rey doná compliment á tot; ordena 1' in -terior, pactá ab Castella y encare fou á temps d ' anar al coli de Panissars abáns que 1' exór-cit francés hagués pogut passar. No pogué pr i -varl i '1 pas qu ' efectuá pe '1 coli de la Magaña, per un camí que uus monjos mostraren al Rey Francés, qui arrivá flus á Girona ahont s' a turá pera sitiar dita ciutat.

Mentres tant en las ayguas de Sicilia, els barcos del Rey d' Aragó manats per En Roger de Lluria, combatían contra ' ls d ' En Caries d ' Anjou sortint sempre vencedors.

Els enemichs reyan primer al saber que las nostras galeras vplían combatre ab las d' ells,

considerant qu ' era una bojería, mes després al veure lo mal parats qu ' en sortían ja cambia-van d ' opinió.

Sería molt Uarch de contar els mol t sy molts combats qu v en aquellas ayguas t ingueren lloch. En Roger de Lluria després d ' haver prés Liper, desbaratá 37 galeras que havían sortit de Nápols y 'n prengué 25. L' infant En Jaume derrota á N' Agustí Davalía, que m a -nava 20 galeras. En Lluri'a costejá tota la Ca-labria posant la por á fc>t arreu: prengué al fill major del Rey Caries*, y rescaté la germana de la reyna Constanza: continuant son passeig sempre triomfant.

Entre tant el Rey de Fransa enviá la seua armada á la costa de Catalunya, per ' obrar en combinació ab 1' exércit de térra. Pera com-bátrela, tenía Pere '1 gran molt pocas galeras, que no volía qu ' en t r e s s in en batalla esperant las de Sicilia: pero corsaris de Valencia, Bar-celona, Tarragona, Alacant, y d ' altres llochs, anavan costejant, y fugin t de la armada f ran-cesa, feyan presa de barcas y altres baixells, que carregats de viandas y robas venían de Marsella y altres ports pera provehir 1' exórcit francés. En Ramón Marquet y en Berenguer Mallol, veyent que 'ls corsaris feyan tantas bo-nas presas, ¿emanaren al Rey que 'ls deixés anar contra 1' armada francesa; al sórloshi con-cedit, sortiren ab 11 galeras ab las que 'n des-barataren 24 del Rey de Fransa, fent presoner al almirant En Gillém de Lodeva.

En Roger de Lluria, que de Messina vin-gué ab 66 galeras, trová en las Formigas á Y armada francesa: en prengué 54; quinze de p a i s á n s que havían a n a t á torra foren destrui-das; y las demés, entre las que n ' h i havía set-ze de genovesos, fugi ren .

En Ramón Marquet y En Berenguer Mallol se jun ta ren ab 1' a lmirant , qui 'ls hi maná anessin á Palamós y Sant Feliu á recullir totas las naus que trobessin, mentres ell se dirigí á Rosas ahont s< apoderá de 25 galeras enemi-gas que allí estavan, y recobrá la vila. La vic-toria en mar y en térra fou complerta pe <1 Rey d' Aragó.

En aquella época fou quan en Llur ia d i -huen que pronunciá aquellas famosas parau-las: ni ' ls peixos se gosarán alsar en la mar si no porten la senyera del Rey d ' Aragó.

Motius tenía pera parlar aixís: en tots los combats havía sortit sempre vencedor; pocas 6 moltas las naus enemigas may conseguiren abaixar 1' escut de las quatre barras.

Sería necessari pera donar compte deis fets grans d' aquell regnat, teñir la inspiració deis


LA SENYERÀ 3

poetas: las crónicas que d' ell parlan semblan verdaderas epopeyas.

Las glorias d' aquel! teraps no 's degueren sois al monarca: Rey y poblé formavan un sol tot: eis animava un mateix esperit, el de la pa-tria. Per xó la confederació aragonesa conser-va tot son esplendor fins á la unió ab Cas-tella.

Ab el descubriment d' En Colón el mon deixá de ser mediterrani: Catalunya havía com-plert sa missió. Tinguem presentas sás glorias per' animar á sos filis que las imitin.

M. ROGER.

Lo soldat de terra y lo soldat de mar — « — —

Quan 1' hora os arribada de cumplir las exi-gencias de la nacionalitat que te en la forsa armada son bras pera fer prácticas sas sobira-nas disposicións de defensa contra 1* atropell, de revolta contra 1'obstinació de P injusticia, se distribuheixen las nacionals energías per los camina de la lluyta, adaptantse en ¡a forma á las diferenciacións establertas per la Natura-lesa.

Dat lo concepto que tením de Patria, '1 mar no n' es barrera, tot n' es prolongació y aixam-plament de la Patria mateixa. Uns sois son los colors pera son símbol. Allá ahont tremola sa bandera, allá es ella. Al cel, dalt de un turó que romp f l s núvols, ¿s' hi oviran sos colors? Es que vigila. Si en la plana veyeu que oneja entre columnas de fam, es que las fábricas y tallers son sa riquesa y per ells vetlla. Si (1 navili la dú, al comers guarda, y tant en P un com en 1' altre hemisferi, tant en mar com en terra, allá ahont se desplega la bandera de una nacionalitat allá hi es tota per enter; lo símbol es sois un y la Patria no es més que una.

Quan la Patria perilla tota ella s' en ressent al plá y á la montanya, al cel y al mar, per tot arreu, fins al fons de 1' abim, allá hi envia Marte sos raigs de destrucció, á sobre y sota extén son poderós domini.

Petits son los Continents pera la guerra . L' odi te al mon enbolcallat en tota sa este-

sa. Lo cor huiná oapás d' embadalirse per totas las tendresas, n ' es cor de fera quan aborreix y odia. S' enmotlla á totas las duresas. Deixeu al home en terra y n ' es lleó, tan brau com '1 que pobla 'ls boscos verges. Porteulo al mar y sentirá 'ls instints de '1 tiburó famélich.

Feuía soldat de una Patria que ell estimi y si es en terra armeulo bé, disciplineulo, que

prompte la terra li pagará tribut. Feu que *1 geni de las batallas ab son alé de destrucció escalfl son cervell, que prompte no sentirá home; será fera, títá, gegant, monstre, barreja infernal de mal avinguts instints ab sublimi-ta ts de amors y entussíasmes nobles; tôt, tot ho será éll en un instant; en l ' i n s t an t su-prem de la desesperado de la batalla,

¿Qui no s' ubriaga al sentir lo ronch y a í -xordador ressó de 'ls canóns quan se disparan, '1 toch vibrant de cent cornetas que atian al combat. Homes y bestias, cavalls y cavaliers, tots de renglera, impacients pera combatre. L' hora ja arriba en que descárrega general ab fumerola espessa ho enardeixi tot. Baf de car-natge barrejat ab pólvora; crits de corratge ab crits de moribúns; massas d' homes contra massas que 'ls esperan. Aqui los cavaliers que ab furia ja embesteixen, allá P infant peu ferm que sois espera veure son capitost despullar '1 a c e r y desplegada la bandera arremetre valent, amunt y sempre amunt, á la trinxera que al lluny se veu com enrogit volcá que á dolls vo-mita foch y ferro infernal que aclareix filas, revolca en la pendent homes y homes y encén á cada víctima que eau, 1' odi al vivent que fe-brosench trepitja las despullas palpitants de son company que no fa falta. Un batalló y un altre 's succeheixen; cent músicas tocant. ce-gos peí fum y per la febre, ja no 's repara ab res, ni '1 crit de *1 que comanda ni '1 gemech de '1 que 's mor, ni '1 moviment dels uns ni la quietut deis altres. Tot es agitado y entussias-me. Tot s' ha barrejat dintre '1 cap del comba-tent fent que deliri. Lo ressó de las bombas quan esplotan, la veu dels que manan 'ls crits dels que lluytan, '1 redoble de 'ls tabals '1 ro-dar de las baterías, '1 xocar de 1 ferro contra '1 ferro, '1 confus marcial y délirant estridor de la batalla enardeix son cap y aixampla cor deis héroes.

Aixó es en terra. ¿Y que passa en la mar? Molt diferent. Altre es lo valor de '1 mariner. El qu f es

valent no avansa, '1 que es poruch no fuig. En tant no entra á 1' abordatge son valor es passiu y sols se medeix per la serenitat. Es tan petit lo cuadro d ' acc ió de '1 mariner que sols se cir-cunscriu á la cuberta de son barco. Res exte-rior 1' anima, ni las amenassas del contrari ni la impetuositat del moviment ni la temeritat pot desbordarse.

Es verament sepulcral lo silenci en los ins-tants precursors del combat. Ab silenci se sent la mort y la espera cada un en son iloch. Arres-


i LA SENYERA

tellats vora f l s canóns hi han estatuas no ho-mes. Per forsa no vehuen res. La voluntat i m -posada al compliment del deber fa que no ve-gin en tota sa esgarrifadora feresa '1 cuadro que '1 rodeja. D< una part lo company que te en sas mans los llampassos que han de empa-par la sang que regalimi per sobre la coberta. Per altre, barrile de sorra que asseguri '1 peu quan la fusta ja empapada se trovi relliscosa. Aqui las municións que han de portar la mort al enemich. Allá, al fons sobre una taula '1 metje de á bordo ab impassibilitat aterradora posa las eynas al seu punt, serras, desfilas agullas, vendatges, frascos de cristal], llitéras; tot esgarrifador, y si alguna cosa faltava pera convéueers de la sublimitat de aquell moment terrible en que 1' home pressent la mort, lo ca-pellá té encesas las llántias en 1' altar y es-treny entre sas mans la tassa deis sants olis.

Tot de un plegat retruny 1' espay, Ja n ' era hora. Faltava distracció. Un disparo, un al-tre. . . ja hi som. No 's sent res perqué 's sent tot de una vegada.

L f aixordament es continuo; obra '1 cap y esclaía '1 cor. La vista no veu res, tot es fume-ra, y '1 mariner peu ferm, dispara y mes dis-para sens darse compte de res. Sols al poch rato quan la fumera deixa un espay pera que la

\yista miri y '1 tró continuât que va debilitantse pera que 1' orelia sénti, es quan lo mariner que la sort ha respectât pot darse compte del que passa á son voltant. ¿Qué es lo que trepit-ja? Sang humana calenta que á n ' eli '1 refreda. ¿Qué es lo que veu? Gompanys en 1' agonía, membres palpitants que dispersos tot ho esquit-xan. Camillers que portant ais íerits també 'ls fereixen, y llum, mes Hum per tot; es que lo barco ja es foradat y per tot entran los progec-tils que 1' enemich envía. Un moment mes y '1 barco ja s' enfonsa. Ara 'ls fa nosa tot lo que avans era sa principal defensa. El mar lo va engolint y aquell monstre de la guerra que á cada brandada llensa per sos costats aigua, sang y sorra J a no te mes alé que '1 bleix profond de sa potenta máquina y diu encara endevant que mentres alenti un mariner sobre cuberta y floti allá al cim 1' ensenya de la Patria, lo monstre no 's rendeix, primer s' enfonsa.

JOAN VALMAÑA.

Lo combat de "LAS FORMIGAS,, — f—

1285 ¡Mal llam! la traydoría

lográ al fí son vil intent.

lo pas del Coll de Massana franquejant de Fransa, al Rey, qui somía lo domlni conquestar del Pirineu y pretén á Catalunya lo dogal posá ab sa gent , fentse seus corona y ceptre del reyalme Aragonés! mes per xó lo rey en Pere no 's desencoratge gens.

Sa petjada 1' host ex t ranya posá en vilas y castells y s ' ensenyorí sa armada de Rosas y Cadaqués; més la térra catalana de la Patria 1' amor sent y '1 c n t de ¡Aragó! ressona desde 1' un á 1' altre indret.

Los famosos almogávers, el terror sembrant arréu, la comarca ampurdanesa de cadávres han omplert; y en la mar tranquile no deixan á los enemichs vaixells, las galeras valerosas de 'n Mallol y de 'n Marquet.

Una nit, 1' ona op la costa brunsí ab feréstech accent y '1 mar llatl 's condolía l lensant com d' angoixa un bleix: 1' ombra, tot embolcallantho de son mantell ab los pléchs, feya que '1 remor mes feble prolongongants' , se agegantés. Lia d* enllá, 'ls punys rosegantse, malelilnt ab mots forasters, •nava 1' almirall Lodeva fug ln t vensut y malmés.

Tot d c una, 's romp lo silenci, de 1' ona '1 va-y-vé creixent; de naus d f en Roger de Hur la s f ou lo colpejar deis rems y apar que '1 cors etideyinan lo maneix déls ballesters.

Prop de Llafranch y Calella, 1' ayre, brunsint pels rasers, avlsá que allí la escuadra s' hi gronxava, del francés.

Tres Hums en cada galera fa encendre al punt en Roger, ton bon pun t de Las Formigas en las ayguas se vegé, y va en los pits l r amor patri odi y coratje encenent.

De los enemichs la flota topá ab la nostra molt prest; y 'ls crits de \ÁragóI y ¡Sicllial 1' eco, tan cié 'ls repeteix, que fins de Fransa y Provensa sense esma ho crida la gent.

Lluytan envoltas en 1* ombra las naus en confós tropell, sembrant la mort lai sagetas de nostras braus ballestera y a' ou lo cruixir de fustaa y '1 mar de sang aa tenyeix.


LA SENYERA 5

Deis atabais y las trompas r e t runy pels ámbitu lo accent ofegant ab l lur estrépi t los esglayadors gemechs y apar que lo mon s' enfonsa; que ñ a s la térra flneix.

Debades n ' és que s' esforse Simón de Trússia entre 'ls seus, p u i g j a ha perdut cínq mil homes y éll cau al fí presoner.

La llum de la nova aubada de 1' ombra esquiusant lo vel, deis de 'n Roger la victoria deixa entreveurer arréu: aquí s* hi g ronxan 'ls trossos d' un bast iment genovés; enllá provengáis galeras a juda á fugi '1 lleveig; 1' ona arrenglera en las calas fusta y cadávres enáemps; ix 1* iris de la victoria * pera coroná ais valents, y de Las Formigas 1' illa vetl lant allí encare hi rest per sent i r á las onadas recordá 'ls mota de 'n Roger «de que allá, quant ell valía, ni passar podía un peía, si V cscut de nostres barras no por lava al llorn imprés.»

Francesoh MARULL. 5H5HSB5ESHSH5iSESH5H5Hfii5HSB5H5HSHSHEHSHSBSBSHSí

UN ENTERRO EN ALTA MAR R E C O R T S DE V I A T J E

Lo día 29 de Septembre de 1880 la esquadra espanyola del Mediterrá llebava las áncoras del port de Cádiz y á las 11 y mit ja del matí sortía en direeeió de Barcelona. Componían la esquadra las f ragatas de pr i -mera classe «Sagunto» y «Zaragoza» y la cor-beta «Tornado», Aquesta corbeta, que había s igut nort-ame-

r icana, es la que en la passada guer ra que E s -panya sostingué ab 1' illa de Cuba, fou ap res -sada per la f ragata espanyola «Gerona», y anava carregada ab contrabando de gue r r a pe-ra 'ls insurrectes.

En lo temps que passa '1 fet, objecte d< aquest article, los fusells deis barcos de guerra espanyols eran remingtos prooedents d ' a q u e -lla famosa presa. Era f l Comandant de la f ragata «Zaragoza» '1 Capitá de navio D, Eduard Alvarez de Estra-da y Campos, y '1 mau destí á bordo '1 de re-postèr del comandant. Com he dit al prinoipi, lo matí del día 29 de Septembre de 1880 abandonavam la badía de Cádiz. Lo día abáns l f Almirall havía rebut ordres del Ministre de mar ina de que la esquadra sal-pés y sortis pera Barcelona, devent emplear Tuyt días en lo viatje. Passo per ait los incidents ocorreguts d u -

rant la travessía; sois vull l imi tarme á resse-nya r P enterro que la tr ipulació presenciarem y que ocorreguó en alta mar. Dos días feya que navegavam ab mar cal-

ma; la esquadra no podía parar la máquina pera fer exercici de velas, perqué no ' f eya '1 más petit alé de vent. Ademés, lo cel compler-tament seré nos feya augura r un felís viatje.

La mariner ía estava desenf'eynada; la bri-gada franca descansava y la de guardia també.

Mentrestant las fe ixugas naus lliscavan per la tranquila superficie de 1' aygua ab mar-cada lenti tut , puig que ab las vuyt s ingladuras en que devfan fer la travessía, sobrava temps pera recorre las sis centas millas que hi ha de Cádiz á Barcelona. Havía arriba11' hora d ' anar los cuyners á

buscar lo carbó necesari pera provehir los di-posits de las cuynas pera '1 gasto del día.

Aquest combustible era sumiuistrat pels fo-gonera, quins lo treyan de las carboneras y '1 frcavan en uns baldes cilíndrichs de ferro q u f

eran puja ts á la batería, ahont estavan ins ta -ladas las cuynas, pels mateixos cuyners, ab la a juda d ' u n a cadena que passava per una cu-rr iola fixa dintre d ' un deis tubos ventiladors de la máquina .

La cabuda d ' aquets baldes era de més de un quintá y mit j per quin motíu tenían de és-ser dos homes pera t ransportar lo á las cuynas.

Pujava un d' aquets ar reus ventilador amunt , quan per dissort se rompé la cadena, y escorrentse agafá de pié al malaventurat fo-goner encarregat de la operacid aixafantlo en sa cayguda.

Al sendemá las cornetas tocavan á formar totas las brigadas, los contramestres manavan embicar las vergas y !1 cabo guarda banderas en posava una á mi t ján lloch en demostració de dol. JJn cop formáis , t ragueren lo cadáver de la enfermería en una Uitera,y '1 dipositaren sobre

la caberla. Lo maquinista feu parar la máquina, y en

mitj d 1 aquel 1 sepulcral silenci las cornetas fe-ren sentir lo fúnebre toch de oració y tothom flectá ' ls genolls mentres que '1 capellá feya las ceremonias religiosas pera donar cristiana sepultura al eos present, després lo t ragueren de la llitera embolcallat y cosit dintre d' un coy de lona que li servía de mortalla, entant que arriavan la escala de babor y un bot deis pescants, entre quatre mariners lo baixaren, lo colocaren demunt d ' una post, ]i Uigaren un llingot de ferro ais peus que ab son pes aná enfonzantse per aquell extrem fins á posarse casi vertical, lo eos del que en vida havía si-gu t fogoner aná lliscant lliscant suaument abandonant son sustentacle y precipitantse al fons del mar .

Després aquella taula torná surar , se issa-ren la escala y '1 bot y la ñau altre cop em-pesa per la hélice torná á solear la mar dei-xant en sa superficie l larga estela y en son fons á una víctima de son deber.

JOAN BTA. CAMÓS.


LA SENYERA

o i R ó i D s r x a j k -

Are ja te la paraula '1 cañó. Rompudas las relacións diplomáticas entr'

Espanya y los Estats Units, ha encomanat la primera á sas propias forças la defensa de sos llegítiins drets, montres que son enemich tam-bé á la força ha confiât lo compliment del robo que desde* lo comensament de la guerra de Cuba, tenía preparat.

La fábula de Ysop Lo lloy y V anyell, té al final del segle X IX personificació en las duas nacións que avuy guerrejan. Un professor ale-man y de la Universität de Yèna, célebre per son saber, va anunciar lo dia de la ruptura, á sos oyents que parlaría 1' endemá, del conflicte actual. Hi havía á classe nombrosa concurren-cia, per entre mitj de la qual va passar lo pro-fessor ab un llibre á la má: 1' obrí y llegi la fáula qu' he esmentat y afegí per comentan:

«Are, senyors, vosaltres sabreu lo mateix que io, sobre la guerra que s' ha entaulat.»

Som sols, som Ie auyeil, pero tenim lo co-ratge suficient pera ter sortir los colors de la vergonya á las potencias europeas.

No havía encare acabat lo plasso que dona-va â Espanya 1' ultimatum de Mac-Kinley, nuan faltant ais més elementáis priucipis de dret internacional, l1 esquadra y anließ feya pre-sa do un barco ospanyol. Lo berganti goleta Buenaventura de la matrícula d 'Ahcant, tn-pulat per 20 homes, cayguó en poder de nostres enemichs. „ , , . ,

La entrada á Key-West fou triomíal: la raul-titut s' emborratxá d' alegría, y ja «ls semblava que en aquell barco havian près á tota la ma-rina espanyola. Per cert que devant d aquella gentada donaren, si es veritat lo que <s va tele-grafiar, los tripulants del Buemiventura, bona prova de lo qu4 es la vergonya espanyola: se digué que los captius havian barrinat lo ber-trantí, perque no fos útil ais enemichs de sa patria Hi han sobre aquet fet entauladas ra-clamacións per la embaixada francesa al go-

bern nort-americá.

Lodissapte, cap al tart corregué com la pólvora, una bona nova. El Lloyd anunciava la captura del gran trasatlántich Paris. Per dis-sort no varen confirmar tan bona presa los te-legramas posteriors.

D i u m e n g e se rebé ab la natural alegría la nova de la perdua del torpeder Tópela, que ha-vía sortit d' Inglaterra. També anunciaren los telegramas lo bloqueig de Cuba per la esquadra aue mana lo capitá Sampsom: aquet Sampsom no es altre que lo que feu 1' infame informe so-bre la voladura del Maine.

Encare que totas las novas que se rebin aquestos dias, y molt especialment las de pro-cedencia de Cayo-Hueso, hagin d' ésser posa-das en quarentena, lo públich doná P f o m p t e acullida á las que 1' hi anunciavan d' haver cay gut en mans deis yanlees los. grandiosos trasatlántichs Catalina y Miguel Jover. Lo gran poblé francés que eu aquestos joras de tristesa per nosaltres, tantas provas de simpatía dona á Espanya, y s' ha constituhit ab amparador deis

interesaos espanyols á Nort-América, formuli per medi de son embaixador á Washington Mr. Cambon, enérgica protesta, deguda á la qual lo gobern yankee potser retorni aqueixos

vapors. , , 0 7

Sembla confirmarse la captura del Shenan-cloah, que portava un gran carregament de blat, quin s< han ofert á moldre gratis los ía-rinayres de Barcelona.

A la hora en que escribim aquestas ratllas, pocas novas més hi ha, y no 'ns ne fem ressó, perque en las més s< hi veu exuberancia de fantasía. Han continuât en tota la península las manifestación s patrióticas, essent d' esmen-tar las celebradas á Valencia y á Zaragoza, que han obehit al desitj de privar que '1 pubhch cambiés per plata los bitllets de Banch. Barce-lona que fou la que inicia lo pámch financier, ha recobrat ja la calma y es ben segur qu' á las horas d f are se <n penedeix del espectacle qu ha donat á Espanya entera.

Respecte al corso res te decidit lo gobern espanyol. Si lo gabinet de Madrid fes lo que 1 hi aconsellan las nacións europeas que ns YO-len be, ja s' haurian donat patents de corsari, pero sembla que á nostres gobernants los preo-cupa '1 que Inglaterra prengui represalias en a y tal cas y declari '1 carbó contrabando de guerra. En la declaració de guerra que publica La Gaceta, Espanya suscriu tres de las quatre cláusulas del acort de París, de 185Ò, pero per la quarta que no suscriu, lo gabinet Iliberal

queda en llibertat d' acciò.

Volguer privar á Espanya de donar patents de corso, equivaldría á que se deixés lluytar á

j dos subjectes á un deis quais se 1' hi hagues do-nat pistola carregada y á 1' altre se 1' hagués fins privât de fer ns de un bastó, per sa propia defensa. Aquesta comparació que estableix 1 escriptor francés Guibert la trovém molt acer-

t a d Veurem quinas novas hi haurá la setmana entrant, si com es probable, la esquadra espa-n y o l a fóndejada á Cabo Verde, s ha fet á la mar en dirocciò al Uoch que deura ésser teatre d' aquesta desigual lluyta, que per mengua d ells presencian impassibles los estats euro-peus, â» fins d'aquet segle anomenat de las llums, y que no es tal, com no s< entengui per

l lum la fiama del cano. Sent aixís que una de las nacións mes peti-

tas del continent, com es Espauya deiensa juntament que son dret la causa d< Europa

e n t e r a ' F R A N C E S O H X . BONET.

•4- > •• — Fets de la guerra .

Avril: dijous, 2 i . ~ L ' embaixador Woo<tff d

presenta á Espanya 1' ultimatum de Mac-Kin-ley. Espanya lo retxassa entregant los passa-ports al diplomátich yankee.

Divendres, 22.-Es agafat lo berganti goleta espanyol Buenaventura, matriculad AUcant. Lo portan remolcat á Key-West.

Dissapte, 23.—Manifestaci imponent á La Habana. La esquadra que mana Sampson esta-bleix lo bloqueig de Cuba.


LA SENYERA 7

Los espanyols prenen lo vapor Shenandoah, ab carregament de blat.

Diumeuge, 24.—Lo castell de Santa Clara fogueja á la esquadra yankee.

Los barcos enemichs agafan los trasatlán-tichs espanyols Catalina y Miguel Jover, ma-trícula de Cádiz lo primer y de la de Barcelona lo segón.

Dilluns, 25.—La esquadra yankee del Ex-tram Orient fondejada á Hong-Kong surt pera bloquejar á Manila. La situació de las illas Filipinas inspira molta inquietut.

Quedan constituits lo Congrés y lo Senat á Madrit.

Dimars, 26.—L' almirant Montojo manant nostr' esquadra de Filipinas surt en busca del enemich.

Dimecres, 27.—Lo canyoner Ligera tiroteja y ía tornar enrera á un cassatorpeder yankee.

Alemanya protesta del bloqueig de Filipinas.

yVOVfiS LOCfiLS

L' afany del públinli persapiguer novas de la guerra va cada día croisent en nostre vila. Los telegramas que, sempre qu' lia ocorregut quelcom de veritable interés, havém exposât en la pissarra de la redaccici, han sigut ávida-ment llegits per nombrós públich, que s' ata-pabia á las portas de L A SENYERA.

Aprofitem aquesta oeassió pera donar las mes expresivas gracias á nostre amick en Sal-vador Gamós, per havernos facilitat, tan prom-te com se rebé noticia de 1' apressament del Paris, una vista d' aquet gran trasatlántich, quina vista atragué gran gentada.

Per cert que no haventse confirmât, per dis-sort, tan bona pressa, algúns, pochs es veritat, ban dit que no mereixían crédit las novas qu' exposavam al piíblich.

Nosaltres solsament contestaren! á aytals subjectes, que tením conflanga gran en nos-tre servey de informació, y aixó 'ns sobra per-qué acullím sens reservas nostres telegramas. Si volguesim esperar á que los rumors tinguesin confirmacíó oficial, los mateixos quf avuy día 4ns critican nostre conducta, 'ns criticarían igualment, llavors ab rahó, perque las novas no serían tais, sino estantisas.

Estém sobradament contents ab las enho-rabonas generáis qu' havém rebut per nos-tre procedir.

Lo Senyor Administrador de Correus y Te-légrafos en aquesta vila, nostre distingit amich D. Rafel López, ens prega avissem al públich que segóns avis circular de la Direcció gene-ral, des'lo día 22 del corrent la corresponden-

cia pera Cuba y Puerto-Rico no circula per la vía de 'ls Estats-Units.

—

Ha sigut botat al aygua lo petit yacht «Enigma», en lo quai s' han practicat en-guany algunas reformas.

—

Sf han expossat al públich los cartella de las Aras y testas que se celebrarán en lo prop vinent mes de maig á Figueras per Santa Creu. Sabem de algúns aficionados df aquesta que 's proposan concorre á las corridas de dits días. ^

Basantse lo senyor Gobernador Civil de la provincia, en que encare no ha recaygut fa-llo de la superioritat en Ie expedient incoat al regidor d ' a q u e t Ajuntament D. Nicet Ca-sanovas, ha deixat sens efecte la reposició de dit senyor, de quin fet donárem compte la passada setmana. ^

Degut al gran preu á que 's cotissan avuy las farinas á causa de la aterradora puja deis cambis, la majoría de flecas de aquesta vila varen acordar lo passat diumenje pujar lo preu del pa, en 10 centims las tres lliuras. En molts pobles de Catalunya s' ha fet lo mateix.

"iï1' Dimars, diada de Santa Creu, será aques-

ta festa celebrada ab tota solemnitat en nos-tre Esglesia parroquial, segóns se (ns comu-nica autorissadament. Los nous obrers de la capella del Sant Cristo 1' han restaurada ab rnolt gust, haventse pintat las tr ibunas y col-locai en los finestrals, artístichs mosaichs de cristalls. ^ ^ ^

Agrahím á en .Taume Espunya Ribot la ofrena que 'ns ha fet de son drama en un ac-te y en vôrs «Zo triomf de la terital.»

— —

Continua rentantse roba sota la escala del Cassino y continua convertit en dipósit de bru-ticia lo tros de platja aprop del embarcadero.

Dimars al matí passá per devant de nostre badia lo crucer guarda-costas Nmiancia, re-molcat per lo vapor Calo Nao.

S' ha engravat lo tros de la carretera á Sant Feliu que passa per la Platja.

S' han fet algunas obras en la claveguera del carrer de Munt. Ja era hora.

*** Nostre amich en Salvador Plaja Villana es l r encarregat á aquesta ri la de las suscrip-cións á la edició popular de la obra historia de la marina de guerra española.


8 LA. SENYERA

l E ^ e g - i s t r e o j - v i l NAIXKMÈNTS ' Noys o N o y a s . . . . . . . . . 0

Total. . . . 0 DEFUNCIONS Conchita Borras Sauní, 17 mesos.

R E G - I O K A L S —* »» Noticias de Sabadell donan compte de que la aterradora puja deis cambis lia portât una gran torrabastada en aquel! mercat. Los car-bons s* han doblat de valor, los blats han t in-gut també tal aument que dihuen los que co-neixen lo negoci que á no tardar pujará lo pá 10 ó 15 céntims per tres lliuras, lo que porta-rá dos nóus conflictos perque es possible que á no tardar se tanquin algunas fábricas y que comensin las cridorias contra 'ls forners. Y sort que aquest any ha sigut an-y de plu-jas y las fábricas de prop deis rius no neces-sitarán forsa supletoria de vapor. Perque no tot es lo preu deis franchs lo que pot portar lo conflicto. La realitat es que de earbó ni car ni barato se troba '1 que fa falta. Descuydada la esplotaeió de las minas, abandonat lo cul-tiu de blat, s' ha de pagar al extranger lo que vulguin deis seus productes. Perque las mi-nas d' Asturias sembla que serán peí G-obern. Y en quant al blat se corre lo perill de tenir de fer pa de llubins ó d' ers.

La Diputació provincial de Barcelona s' ha dirigit ais Arcaldes de la provincia pera que dictaminin sobre <1 projecte que presentá '1 Foment del Travail Nacional d f un concert económieh entro la provincia y P Estât per P estil del que existeix á Navarra, La Diputació provincial de Girona ha acor-clat contribuhir á la suscripció nacional per lo foment de la marina de guerra espanyola, ab la cantitat de 25.000 pessetas. Dissapte passat, festa de San Jord'i, patró de Catalunya, t ingué lloch á Ripoll P enterra-ment définitiu del prfncep Rodolf, fill de Gui-fré £1 Pilós y Bisbe que fou cP Urgell. Lo se-pulcro d £ alabastro, que forma parella ab lo del comte Tallaferro, ha sigut costejat per clon Joan de Noguer y Olivas. Després del Oflci de mitx pontifical que se va celebrar á las deu del matí, se degué descobrí la gran lápida de bronze, pagada per P Unió Catalanista, hont s' han esculpit las inspiradas paraulas que un insigne Prélat posá en lo recordatori de las festas de la Consagració de la Basílica. Dita lápida s' lia colocat en lo porxo, vora la gran portalada. Al acte hi assistiren molts catalanistas. Lo quiníenari de Reus titolat La JSfova Cathalunya ha introduhit en sas planas im-portants milloras.

Ha mort á Barcelona lo primer actor D Antom Tutau, que dirigía en la actualitat la companyía catalana del Teatre Principal. Lo Sr. Tutau era una de las més sortints figuras de la escena catalana. E n t r é i s estudiants de la Universität bar-celonina s ' l ia format una agrupació catalanis-ta, que du per títol «Agrupació escolar cata-lanista, Ramón Lull» y de la que ja forman part á horas d< are més de xeixanta socis. L' Ajuntament del poblé de Sarriá, está organisant una vecllada al obgecte de llegir lo non poema «Santa Eularia» de Mossen Ja-cinto Verdaguer, en lo-que la acció se desen-rotlia en la esmentada població, especialment en lo Hoch conegut per lo «Desert.» Lo dia que 's celebri la esmentada festa s< inaugurará la biblioteca municipal.

. S£ han repartit unas fullas de la «Lliga de Productora del principat de Catalunya» invi-tant als pagesos á adherirse á una agrupació general pera la compra en conjunt de mate-rias pera 1'agricultura, prescindint d f inter-mediaria, es á dir, de comerciants. La idea ó propósit no está mal, pero avans haurá tingut de procurar la «Lliga» de fer do-nar de baixa de la contribució tantas mils cuarteras d' hermots que pagan com á vin-yas bonas. En lo progecte de reglament de vigilants, aprobat per la comissió de Governació del Ajuntament de Barcelona se prevé que pera obtenir lo nombrament de vigilant, á lo menys s ' ha de entendre la llengua catalana. #*#• En lo concurs obert per P Ajunta-ment de Barcelona, pera adquirir instruments per la banda orquesta municipal, ha sigut ad-judicada la concesió á la casa de D Joan Ayné, que las va oferir 1257 pessetas mes ba-rato.

S e c c i ó C o m e r c i a l Desde 'I dia 21 d' Avril lo moviment de nostre port

h a sigut lo segiient:

ENTRADAS De Barcelona l laud «Manuelito», de 32 tons, pa t ró

Gallart ab efeetes.—De Barcelona, l laud «Anita», de 33 tona, patró Esteve, ab efeetes.—De Algesi ras , ber-gantf goleta «Príncipe», de 170 tons. cap. Mingót , ab suro.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo San Mart ín» de 1213 tons . cap. Belaunde, ab efeetes.—De Mahón' poiacra gole ta «Salvadora», de 66 tons. cap. Linares. ' (Entra d« a r r i b a d a ) , - D e Bilbao y escalas, vapor «Cabo Quejo», de lg lg tons. cap. Beascoechea, ab efeetes.— De Barcelona, l laud «Pepito», de 32 tons , pa t ró Ven-tura , , ab efeetes.

DESPACHADAS Pera Barcelona, l laud «Manuelito», ab efeetes .—Pe

ra Cet te y Marsella, vapor «Cabo San Mart ín», ab efee-tes .—Pera Barcelona, l laud «Montserrat , ab efeetes.— Pera La Selva, poiacra go le ta «Salvadora», ab lastre.—


1 A S E N Y E R A ' 9

Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Quejo», ab efectes. —Pera Algesiras, bergantín goleta «Príncipe», ab lastre.

Ha arrivat ja á Barcelona procèdent de Broynsvick (Estats Units) la fragata mercant «Palamós». Digue-rem en lo número 7 que vindría á carregar pacas de pelías de suro, pero fora molt fácil que no vingués, per ésser ja declarada la guerra.

Ab motiu de las circunstancias han dexat de pres-tar servey los vapors de las casas «Prats y C."» y «Pi-nülos. Izquierdo y C."s> que feyan 1' itinerari de las Antillas. Lo vapor «Catalina» apressat per los ameri-cans pertanyía á la flota de aqueixa última casa.

Los vapors de la Trasatlántica espanyola continua-rán los seus itineraria ñus nou avis.

S' ha publicat impresa la rahonada exposició que «LoFoment del Travail Nacional» aixeca al ministre de Hisenda sobre la elevacló deis cambis ab l f extran-ger, senyalant los medis conduhents á millorarlos. Las conclusións demanan lo següent:

P (rimer. Manteniment del vigent regimen arance-lan que atura la importació extrangera y facilita la producció del país.

Segon. Egtabliment del lliurô-cambi ab nostres provincias d' Ultramar, en beneñci de nostra exporta-ció y del cOmers nacioual.

Tercer. Modificar la lley de prorroga del Banch d' Espanya, d' acort ab eix estabiiment de crédit, en lo sentit de que las reservas metálicos del Banch, en relació ab los bitllets en circulació representin com mínimum lo 40 essent precissameut ab or la mitat, obligantse á mes lo Banch á arrivar al 45 en lo plasso de cinch anys, présentant 1' aument d ' un enter en cada balanç anyal, de modo que en 31 de Dé-cembre de 1903 ofereixi lo 45 essent la mitat pre-cisament ab or.

Quart. Atenentse á 1' equivalencia perfecta esta-blerta en los títols de la deuta exterior entre nostre moneda y las lliuras y los franchs, pagar en pessetas los interessos de la esmentada deuta.

Quint. Mentres per obligaeió subsidiaria vinga obligat lo Trésor de la Península á pagar la amortisa-ci<5 y los interessos deis bitllets hipotecaris de la illa de Cuba, veriflcarho en pessetas.

Sisé. Crear á París una sucursal del Banch d ' Es-panya que contribueixi á regularisar lo cambi y ñor-malisar 1' arbitratge, exercint d 'o rgan isme compen-sador en lo giro internacional.

Los franchs quedavan al tancar aquesta edició á 74'40. J. Gr. C. asasasaasassaasasasasasasEs i sasESEsas i sasasasas

LO LLOP Y L' ANYELL FÁULA D' ISOP

Un llop y un anyell, raogut« per la set, va-ren anar á beurer al matéis riu: mes amunt se posá '1 llop; bon tros mes avall se queda 1' anyell. Llavors, ab la cara que posa 41 lladre al veurer sa présa, va volguer lo llop trovar mo-tiu de disputa. —¿Penqué, va dir á 1' anyell, m' enturbo-lpxes 1' aigua qu' estich bebentP

Respongué poruch 1' anyell: —¿Com pot ésser que jo pugui fer lo que tu m' inculpas, oh llop? S'i 1' aigua que tu dei-xas 1' aijgoleixo jo. Lo llop se sentí mortificat per aquesta veu de veritat, pero va afegir: —Aquí mateix fa sis messos que parlares mal de mí. Digué I' a n y e l l : — ¡Pero si encare no era nat! —Donchs be, ton pare forçut, me va ma-lehir. Y desseguida abalantsantse sobre T anyell, 1' hi dongué mort injusta. Aquesta fáula es escrita per aquella homes, que valguentse de fingidas ó injustas causas, oprimeixen ais ignocents. F r a LLATINS.

(Traduooió llibre del grech.)

E X T R A ^ G E R Havém rebut una carta de Epernay (Fran-ça) donantnos compte del gran festival patrió-tich organissat per los espanyols allí residents, per la nit del dissapte passat al objecte de re-cullir fondos pera la suscripció nacional. Lo programa eminentment espanyol feu glatir los cors de nostres compatricis, haventnos do-nat gran plaher lo trovarhi entre mitj d' al-tres pessas coráis, lo valent Arre Moreu. En 1' exeeueió del programa hi prengué part la or-questa y companyía del Molin Rouge de París. Ab motiu del rompiment de las hostilitats ab los Estats Units, 1' acreditat periódich pa-rissiench Le Figaro, saluda á Espanya, na-ció llatina á la qui tans Rassos uneixen á la francesa. De la crónica de la guerra que ja s f

ha entaulat, se n ' ha encarregat lo renome-nat escriptor técnich Marc Landry. Considera aquet ex-oficial de la marina francessa, que 1' actual guerra podrá esser coneguda en la historia per lo sobrenom de guerra del carió, segóns es l f empenyo deis Estats Units y sembla també que d' Inglate-rra, en privar á Espanya 1' aprovehiment de combustible tan indispensable. Lo corners de vi en lo mercat inglés, pren cada dia un incrément mes considerable. La benignitat de 1' hivern ha favorescut en ait grau las expedicións de vins de Champagne las quals superan en nombre de botellas á las estadísticas deis anys passats. Lo vi del 92 y 93, gayre be tot es ja enviat. Los vins vells com del 89, han sigut 1' ob-jecte de vendas molt seguidas, lo qu' ha mo-tivât una íorta puja de preus. Los vins negres espanyols están també de puja á causa de que los vins de certa gradua-ció alcohólica venentse á petits preus, son ge-neralment molt demanats en eix últim temps. En cambi los vins blanchs espanyols tenen molt poca aceptació apesar de que la calitat deis vins de Jerez es millor que la de molts anys.


TO LA. SENYERA

J. BURELL & C* C O N S T R U C T O R S

• V i l a , y V i l á , 1 1 7 . —

E s p e c i a l i t a t e n Y a c h t s , L l a n x a s d e v a p o r , R e m o l c a d o r s , C a n ú a s , C a n o t s , L l a n x a s d e S a l v a m e n t , e t c .

T A L L E I R D E V E 3 L A M E I I < í

ifziicli í Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera 'I camp, bany, cassera, etc, L o i n , a s i x x g f l e s a s y d e l ; p a . i s

D i r e e c i ó t e l e g r á f i c a , «YACHTS», B A R C E L O N A

Casa constructora del bot de salvament de Sant Feliu de Guixols. YACHTS fets per J. Burell: N i te t i s , At lant l¡, At lant I, Niobe, C o n q u e r i d o r I,

C o n q u e r i d o r II, del Real Yacht Club de Barcelona.

NIOBE, c o n s t r u c t o r Bure l l , 3 p r i m e r s p r e w ñ s .

FRENO ZEPHIR NO PNEUMATICH

Instalat en lo Cassino LA UNIÓN de Palamós. Unich aparell practich qu ' apreta sempre

la tanca en son encaix, sens la mes insignifi-cant remor, y evita per ' 'ompert nn tench de cop per forta que sia la corrent d' ayre. Naumann Ciclos

La superioritat d ' aqueixas máquinas s 4 im-possa sobre totas las demés, pnig en tota sos details tenen la mes absoluta perfecció.

Unich representant en aqueixa comarca. Hugo Sanner

PALAMÓS

FABRICA DE GORRAS Y CORBATAS DE

Carrer MAJOR, 32.—PALAMÓS. Estéai aeabant de confeccionar un váriat y complert

assortit en gorras d' estiu de la mes alta novetat . CÍNTURONS per senyoreta, de gus t úl t im y confee-

ció esmerada. CAMISAS, CORBATAS, COLLS y PUNYS de fll, etc.

N o v e t a t , V a r i e t a t , B a r a t u r a . LLIBRERlA. Y CENTRE DE SUSCRIPCIONS

. DE

Salvador Plaja Villena Palamós.

Se serveixen tota mena d< obras á la bestreta y á plassos.

Representant á Palamós de la sociotat de Informes comerciáis y cobros atrassats, comisiona, consignación y representación deis senyors

SATORRES y MADREÑAS, de BARCELONA.


LA SENYERA H

Els Quatre Gats Carrer de ¡VIontesión

Barcelona. Local artistich. Café y begudas

d'inmillorable calitat. La visita â ELS QUATRE GATS

es indispensable â tôt bon "touriste,, Excelent cuyna catalana.

Imprenta i Llibreria de L' AYENÇ DE

JWfassó, Casas & Elias Ronda de V Universität, 4 . — B A R C E L O N A

Gançons catalanes, harmonisades per B J n r l e l i T V T o r e r i t . &ant Mamón, Plany, El comte Aman, El Rossi-

nyol, Móntanyes de Ganigô, EU Segados, etc. U n a j dos rais.

Se veri una casa de molt bonas condicións, situada á la Plassa de Sant Pere, d l aquesta vila.

Informará D. JOAQUIM PÚIGMAGIÁ, far-macéütich. P A L A M Ó S .

La Senyera 's ven à Barcelona al kiosko nùmero 1, d' en RAMON RIBES, Rambla del Mitj, devant del Lyon d' Or.

Exemplar corrent, 0'15 ptas.

Grandes Almacenes LAS INDIAS 17, Canuda, 19 y 21 (Cerca de la Itomhla) -O- î> ÍÍ- V V

Estensas existencias. Precios nanea vistos. LANERÍA , SEDERÍA Y LENCERÍA

Sección de Sedería

Paño de Lyon, desde 3 pesetas metro.

Ratchimir, desde 3'bO id. id. Surás, desde 2 id. id. Faill francés, de^de 3 id. id. Damasés (gran novedad), desde

2'50 id. id. Mantones blonda, desde 7 pese-

tas uno. Salviosas, desde 5 id. id.

Sección de Lanería

Lana (novedad), desde 0'50 pe-setas metros.

Armour negro,desde 0'90 id.id. Casimir id. desde 1'25 id. id. Lanas fantasía (para baile),des-

de 2 id. id. Nubes hilo, desde 3'50 id. una. Pañis, lana suiza, desde 1'25 id. Pañis, bordados (para mano),

desde 1 id. id.

Sección de Lencería

Sábanas (clase recomendables), desde 2 pesetas una.

Tohallas turcas, desde 0'25 pe-setas una.

Madapolan, desde 0'25 pesetas metro.

Lienzo puro hilo, desde 0 f75 pe-setas metro.

Mantas algodón, desde 0'75 pe-setas metro.

RIQUISIMA COLECCIÓN DE ESTAMPADOS PARA VESTIDOS.

Roseli y Barceló.-Barcelona.


12 LA SENYERA

Establiment de

Félix Pia Garriga Antiga c a s a d< e n Pl.ÁCIDO

Carrer MAJOR, N.° 3 2 y 3 3 , - P a l a m Ö S En aquesta acreditada botiga trobarán sern-

pre tot lo relatiu á CONFITERIA, COMESTI-BLES, DROGAS, BATERIA DE CUYNA, LÓSA, CRISTALL, FARAYGUAS, OBJECTES D' ES-CRITORI y altres mes S e c c i ó n s ja conegu-das del públieh.

S A S T R E R I A Las dos Américas DE

J o a q u i m D a u r a 1 3 , X J i x i ó , 1 3

Elegancia en lo tall, confecció perfecta, preus módichs.

Gran y variat assortit eu novetats del pais y extrangeras,

Totas las temporadas visita 'ls pobles de PaJamós, Sant Fe-iiu de Cuixols y Palafru-geJJ ab un grandios mostruari.

La Senyera S e t m a n a r i c a t a l á

l i o d a o o l ó -y l u lmin lb i t r ao ló , Carrer MAJOR, 27.—PALAMÓS

PREUS DE SUSORIPCIO Palamós, tres mesos. . . . 1,60 pessetas Fora, » » . . . . 2'00 » Estranger y Ultramar, 1 atiy . . 12'00 »

Anuucis y comunicáis, á preus eonvinguts. No 's tornarán 'ls origináis.

Pasteria inglesa D1 EN

Alfons Vilarasau C a r r e r d e F I 3 T - . A Y O , e , tois.

BARCELONA Especialitat en l u n c h s . Se recomena á tots los estudiante. Ais que

sian filis de PALAMÓS y ensenyin L A SENYERA, gran rebaixa de preus. Un la rd , O'IO pessetas.

MEDICAMENTS ACREDITATS, recomcnats per la ciencia médica. P a s t i l l a s GIMBERNAT C l o r o - b o r o -s ó d i c a s á la Coca ina .

Contra las enfermetats de la boca, y laringe. Conservan la veu y evitan la fatiga: preu 8 rals.

VENTA AL POE MAJOE. Farmacia del autor, Conde del Asalto, 14.—Barcelona. Detall en totas las farmacias PALAMÓS, D. Joan Vilar, farmaceutich.'

Imprenta y Encuadernació DE

O C T A V I Y I A D E R Gran assortit de Devoeionaris. Llibres de devoció de totas clases. Especialitat en llibres per dol.

A los Sres. profesores de cornetín CORNETINES DE BUFFET

De sonidos potentes, bien timbrados y afinación perfectísima. Son preferidos á los de otras marcas por los más distinguidos solistas, haciendo elogios entu-siastas de estos cornetines, el popular concertista se-üor Santapaula. Se invita á los señores cornetinistas que los exami-

nen en el establecimiento musical de Juan Ayné, FCMlllO YII, 51-53— Barcelona

Estampa d' en Octavi Viader, S. Feliu de Ohiixols.


servei d'arxiu municipal de palamós · mesquí, si no més se referís al presenti do...

Documents