serranova 2.0, número 1, desembre 2013
DESCRIPTION
Revista digital de l'Institut La Serra, MollerussaTRANSCRIPT
1
Número 1, desembre de 2013
Revista digital de l’Institut La Serra, Mollerussa
2
Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa,
Número 1, desembre de 2013
Equip de redacció:
Carla Arenas, Marina Asens, Judit Berengué, Ares Bertran, Sara
Bosch, Paula Brunat, Jaume Camarasa, Lluís Capdevila, Marc Carreira,
Paula Castells, Jordi Cerviño, Jose Domene, David Escolà, Joana
Falguera, Giulia Filimon, Mar Franci, Albert Fuentes, Aran Galitó, Anna
Garcia, Adrià Gené, Marc Gené, Damià Guiu, Sargis Hovsepyan, Enric
Huguet, Martí Ibars, Jaume Jovells, Clàudia Lacasa, Maria Llovera,
Víctor López, Judit Miquel, Ariadna Moreno, Míriam Moya, Raluca
Muraru, Maria Orteu, Raúl Padilla, Noemí Palma, Clàudia Pedrós,
Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Sergi Regué, Sergi Roure,
Marina Ruiz,Delia Salvia, Eloi Tella, Oriol Tribó, Júlia Vall, Xavier
Yusta.
Coordinació: Anton Not
Agraïm la col·laboració de tots aquells que han fet possible aquest
primer número. (Logo: Adrià Reig; Revisió lingüística: Josep Camps)
El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com “que es
pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista amb una llicència
Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es
permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres
derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència
igual que la que regula l’obra original.
________________________________________________________
3
Benvinguts; passeu, passeu...
L’Institut La Serra de Mollerussa publicava tradicionalment la revista
Serranova. Des de fa uns anys, i a causa de circumstàncies diverses, s’havia
deixat de publicar. Aquest curs, des de la direcció del centre, es va voler
reactivar la revista en una nova etapa i es va prendre la decisió de difondre-
la en versió digital. Aquesta nova etapa de la revista de l’Institut La Serra,
doncs, recull l’esperit de la revista tradicional i l’actualitza a l’era de les
tecnologies de la informació i la comunicació; per això l’hem anomenat
Serranova 2.0.
Com és habitual en aquest tipus de publicacions, els continguts de la revista
reflecteixen les activitats i la vida al centre. A més, Serranova 2.0 té el
valor afegit que ha estat elaborada en la major part pels mateixos alumnes,
els protagonistes de la vida a l’institut. Per a la majoria d’alumnes ha estat
la primera vegada que han realitzat tasques de maquetació. La revista està
vinculada a una assignatura optativa que cursen una quarantena d’alumnes de
3r d’ESO. Ells són els responsables de la major part dels continguts així
com de la imatge de la revista. Val a dir, però, que no s’hagués pogut tirar
endavant el projecte sense la col·laboració de tota la comunitat educativa.
L’objectiu que ens hem proposat és publicar tres números de la revista a
l’any, un per cada trimestre. Aquest que ara podeu llegir és el primer del
curs 2013-2014.
Ens agradaria que trobéssiu la revista interessant i entretinguda. Per tal
que sigui una veritable eina de comunicació i sigui una activitat ben viva de la
qual tots us en pugueu sentir una mica còmplices, acceptem tots els
suggeriments que ens vulgueu fer arribar.
Benvinguts a aquesta nova aventura que esperem aconseguir anar millorant
en cada ocasió.
La redacció
4
Índex
Sortides
Els alumnes de 2n de batxillerat visiten Barruera 6
Primer d’ESO a l’observatori d’Àger 10
Mequinensa i l’obra literària de Jesús Moncada (2n de batxillerat) 12
4t d’ESO: Per què no puc fer-ho? 15
Barcelona: Tibidabo i Born Centre Cultural (3r ESO) 17
Intercanvis
Camille Audet: una estudiant canadenca a l’Institut La Serra 19
Intercanvi amb Alemanya (1r de Batxillerat) 20
Intercanvi amb França (4t d’ESO) 27
Exposicions
Escriure en temps difícils 31
Catalans: un àlbum 33
Identitats: alumnes de 4t d’ESO 34
Professor i...
Professor i escriptor: entrevista a Bernat Huguet 36
Professor i atleta: entrevista a Jaume Suau 40
Reportatges i notícies
L’art urbà 42
Arnau Guiu guardonat pel Treball de recerca de batxillerat 48
Castanyada solidària amb la Marató de TV3 50
La Setmana de la Ciència 53
5
Sing Along 54
Maquetes d’habitatges 56
Multimèdia
Videojocs i novetats tecnològiques 57
Cinema 59
Música 61
Esports
ICG Software Lleida 66
El F.C. Barcelona aquesta temporada 67
Marc Màrquez, campió de Moto GP 69
La biblioteca escolar 70
El programa Municipi Lector 72
La mediació escolar 74
La secció de l’AMPA 76
Entreteniments
Test 78
Enigmes 80
6
Sortida a Barruera
1. Batxillerat científic i tecnològic
Els dies 23, 24 i 25 de setembre, tot l’alumnat de 2n de batxillerat vam
realitzar una sortida al poble de Barruera, situat al municipi de la Vall de
Boí (Alta Ribagorça) amb l’objectiu de realitzar diversos tallers (riscos
geològics i hidrobiologia) per part de l’alumnat de la modalitat de Ciències i
Tecnologia i de visitar el conjunt d’esglésies romàniques situat en aquesta
vall per part dels alumnes d’Humanitats i Ciències Socials.
El dilluns, un cop arribats a Barruera, vam dirigir-nos tots al Camp
d’Aprenentatge de la Vall de Boí, moment en què els encarregats ens van
explicar
que era un
camp
d’aprenentatge juntament amb una presentació general de les diferents
activitats que realitzaríem els propers tres dies.
A la tarda, l’alumnat es va dividir en dos grups per tal de realitzar un taller
de topografia (tecnòlegs) i un altre de riscos geològics (científics). Aquest
darrer va consistir en l’estudi dels riscos que pot suposar la presència d’un
7
torrent, un riu i un penya-segat a prop del poble de Barruera. La realització
del taller es va dividir en tres parts. En primer lloc, pujàrem dalt d’un turó
situat just damunt del nucli urbà on vam situar en una fotografia els noms
dels cims que es veien des d’aquest punt amb l’ajut d’una brúixola i pensàrem
en les possibles mesures de prevenció. Tot seguit vam observar un tall
geològic per tal d’estudiar-ne els diferents estrats i les mostres del passat
glacial de la vall per, finalment, veure les diferents actuacions que s’han
realitzat al torrent de Barruera per intentar minimitzar els danys d’una
possible crescuda d’aquest.
L’endemà, tots els alumnes de
ciències i tecnologia vam fer un
taller d’hidrobiologia consistent en
estudiar la qualitat de l’aigua del
riu Noguera de Tor i els seus
afluents juntament amb la d’una
bassa propera al poble. Dividits en
grups de tres o quatre persones,
prenguérem mostres d’aigua i de
microorganismes de sis punts diferents. Una vegada al camp d’aprenentatge,
vam realitzar primer la identificació dels microorganismes recollits
mitjançant una clau i vam diferenciar els que podien viure en tot tipus
d’aigües dels que només podien fer-ho en aigües molt netes. Després de la
pausa per dinar, l’estudi va continuar amb la determinació de les
característiques fisicoquímiques de l’aigua (oxigen dissolt, pH, alcalinitat,
duresa, carbonats, sodi, etc.) per arribar, finalment, a concloure que la
qualitat de l’aigua del riu Noguera de Tor era òptima.
8
El dimecres, darrer dia de la
nostra estada a la Vall de Boí, tots
els alumnes anàrem a fer una ruta a
peu pel parc nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici, concretament per la zona
coneguda com la Vall de Sant Nicolau. Creat el 1955, es tracta de l’únic parc
nacional de Catalunya i per tant, l’únic lloc on la protecció del medi natural
és molt estricta. La ruta ens permeté observar la flora pròpia del lloc (pins,
avets, etc,) així com la fauna (cavalls). La bellesa del paisatge i el fet de
contemplar la natura en estat pur convertiren aquesta activitat en una de
les més interessants de tota la sortida.
2. Batxillerat humanístic i social
L’alumnat d’humanitats, al contrari que el de ciències, no vam treballar cap
dia amb els monitors del camp d’aprenentatge, sinó que tota la informació
de les esglésies que visitàrem
ens la donava la nostra
professora d’història de l’art, la
Mar Miquel.
El primer dia, a la tarda, vam
deixar els nostres companys de
ciències al taller i un taxi ens va
portar cap a Cóll i més tard a
9
Cardet. Després de veure les esglésies dels dos pobles per fora, vam agafar
un camí i ens posàrem a caminar fins arribar a Barruera per trobar-nos amb
la resta, que ja havien acabat els tallers.
El dia següent, vam tornar a pujar als
taxis que ens deixaren a Taüll. Aquesta
vegada sí que vam poder entrar a les dues
esglésies que hi ha al poble per visitar-
les: Santa Maria de Taüll i Sant Climent
de Taüll. Els que van voler també van pujar al campanar de Sant Climent per
contemplar les fantàstiques vistes. A continuació, seguírem un camí a peu
que ens portà fins a Boí per visitar l’església de Sant Joan.
Ja havent dinat per agafar forces, vam caminar encara més estona per
arribar al poble d’Erill la Vall. Allí també vam veure l’església, la més
diferent de les vistes fins aleshores, i vam fer una visita pel museu que hi
ha. Un cop fet tot això, els taxis ens portaren de nou a Barruera.
Text: Lídia Arderiu i Josep Ma Reñé
Imatges: Núria de Dalmau i Sandra Poblete
10
El dia 22 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO, vam anar al Parc Astronòmic
del Montsec (PAM), amb l’objectiu de descobrir una miqueta més l’Univers
que ens envolta. Allà vam fer tres tallers: “Nit estrellada al museu”, “Observant el Sol” i “La història de l’Univers”. En els tallers ens van explicar
coses que molts no sabíem: el Sol mesura aproximadament 1.500.000 km,
109 vegades més que la Terra i que està entre 15 i 18 milions de Cº, també
que una rotació del sol equival a 27 dies terrestres. També que si alguna
cosa cau en un forat negre mai en torna a sortir ni tan sols la llum, els
protons i neutrons van de 3 en 3. El sol cada segon fa 4.000.000 de cendres
i les cendres estan a
20.000.000 Cº i
transporten electricitat.
Les aurores boreals es
formen gràcies a les
cendres del sol. Les dues
coses que em van
sorprendre més van ser
que les galàxies són
formacions de 7.000.000
d’estrelles i que si
volguéssim i poguéssim
anar al centre de la Via Làctia tardaríem 27 anys llum! El taller que em va
agradar més va ser la nit estrellada al museu. El primer grup vam tenir mala
sort perquè no vam poder observar el sol en directe. Això és el que vam fer
pel matí a la tarda ens van obrir el poliesportiu del poble i allí després de
dinar vam jugar a jocs com: futbol, estirar la corda o el mocador. En fi un
dia per repetir!
Text i imatge: Ares Bosch Solé
11
Àlbum de la sortida dels alumnes de 1r d’ESO a Àger (Imatges: Jaume
Suau)
12
MEQUINENSA
El dimarts 5 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar a
Mequinensa. A la Mequinensa nova, sorgida després de la construcció del
pantà prop de la confluència del riu Ebre amb el Segre, i a lo poble vell que
descansa, en part, sota les aigües del riu Ebre, del pantà.
Al poble ens rebé l'Antoni, fill de Mequinensa i un gran entès en Jesús
Moncada, un autor nascut a Mequinensa que va immortalitzar el record de lo
poble vell en els seus llibres dels quals estem llegint El cafè de la granota.
Després d'una amable benvinguda, ens conduí al castell que s'alça
majestuosament sobre el poble com si d'un guardià es tractés. L'edifici
gòtic és privat, pertany a la fundació ENHER, la qual ha remodelat l'interior
conferint-li més modernitat, elegància i confort. Tot i els canvis, el castell
conserva el seu aire històric amb un pou a l'interior i una gran escalinata
que condueix a les estàncies superiors. No és un castell immens, tot el
contrari, i això, precisament, el fa acollidor.
Acabada la visita vam dirigir-nos als peus del castell, a lo poble vell. Mentre
l'Antoni ens llegia fragments del llibre El cafè de la granota de Jesús
Moncada, admiràvem l'entorn des de l'antic embarcador permetent que les
seves paraules ens transportessin dins el llibre per entendre la vida d'un
poble ofegat per les aigües. Vam passejar pels carrers fantasmes, enmig de
les cases derruïdes i l'església convertida en una petita bassa d'aigua.
Podies imaginar la vitalitat que segurament havia tingut Mequinensa,
enterrada en l'oblit, recordada per les paraules d'un escriptor.
Dins el poble vam aturar-nos uns instants davant la casa de Jesús Moncada
qui, a través dels seus relats, ens havia permès conèixer el dia a dia d'unes
persones que podríem haver estat nosaltres. En memòria seva i, tal i com és
costum, vam oferir a casa seva un bonic i colorit ram de flors, deixant una
petjada més al record d'aquelles terres.
Després de visitar el poble anàrem al museu històric de Mequinensa, dedicat
en part a Moncada, la seva vida, obres, i, fins i tot, dibuixos que ell mateix
13
realitzà. Allí ens acomiadàrem de l'Antoni. S'ha de dir que fou un plaer
conèixer algú que ens podia explicar de primera mà coses sobre el poble i
sobre l'escriptor a qui va conèixer personalment.
Quan un pensa en visitar el poble i veu les poques “pedres” que en queden
pot desil·lusionar-se, però les “pedres” també poden tenir històries
amagades a sota, tan sols has d'observar i escoltar-les.
Text: Berta Lacruz
Imatges: Berta Lacruz, Maria Martí, Sandra Poblete
14
15
PER QUÈ NO PUC FER-HO?
El passat 8 de novembre, l’alumnat de 4rt vam ser partícips d’una jornada
anomenada: Per què no puc fer-ho?, una jornada de presentació dels estudis
universitaris sense estereotips de gènere. Aquesta jornada pretén
esperonar l’alumnat femení i masculí en l’elecció de titulacions on realment
un dels dos sexes està menys representat. Els graus que van escollir van
ser: Nutrició humana i dietètica i INEFC. Aquest iniciativa es fa des del
centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats amb la col·laboració de UdL.
Els nois del centre vam anar a la Facultat de Medicina de la UdL. El primer
acte al que vam assistir va ser un col·loqui on, ens van presentar la jornada.
Els tertulians representaven tot el que comprenia l’àmbit de la jornada. La
presidenta del Centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats, la degana de la
facultat de medicina, un graduat en nutrició humana i dietètica, el
vicerector de la UdL i un biòleg. Va ser realment interessant, sobretot
l’explicació que ens va fer aquest biòleg.
Després d’això vàrem participar en uns tallers, que tenien a veure sempre
amb el grau que estàvem tractant durant tot el matí. Per exemple, un dels
tallers tractava de les capacitats antioxidants dels aliments. En un altre
vam poder identificar perquè els aliments són amargs i què fa que això sigui
així.
Per contra, les noies del centre vam dirigir-nos a la Facultat d’INEFC. En
arribar teníem programada una visita ràpida de les instal·lacions exteriors i
algunes de les interiors, i vam fer cap al hall, on ens vam reunir amb un
parell de monitores i ens van portar a una sala on ens esperaven cinc
persones, quatre d’elles dones; eren dues exalumnes, el rector de la
Universitat de Lleida, el director de la facultat i la representant d’una
organització d’igualtat de sexe. Ens van fer un col·loqui sobre el tema
16
esport/noies, també, van parlar les dues exalumnes, deixant-nos veure quin
havia estat el seu pas per la universitat, de què havien pogut treballar amb
aquesta carrera i els plans de futur que tenien.
Després d’esmorzar, ens van separar en tres grups, i cadascun dels grups va
dirigir-se a fer un parell de tallers, com: salt de llargada, aeròbic... També
van preparar tallers més tipus proves de resistència amb cintes
mecàniques... N’hi havia de diferents, i cada grup en tenia un parell de
distints...
Per acabar, vam fer cap a la facultat de medicina, on ens vam reunir amb els
nois. Allà, un psicopedagog, ens va fer un col·loqui; va ser molt clar, ens va
dir les coses tal i com eren, crec que va ser el més interessant de tot, va
explicar el que significava “llibertat” per a ell, i va dir, que cap dels que vam
assistir allà érem lliures. També va dir unes paraules referint-se a les noies,
jo vaig entendre que les noies hauríem de tenir mes caràcter, i unes
paraules referint-se als nois, dient que haurien de ser més sentimentals.
Aquesta va ser la jornada que vam fer i que realment vam gaudir.
Text: Paula Domene i Pol Garcia
17
EXCURSIÓ DE 3r D’ESO A BARCELONA.
Els alumnes de 3r A, B, C i D van fer una excursió a Barcelona com a
activitat pel Treball de Síntesi. Pel matí, de 9 a 3, van estar al Tibidabo, allí
els alumnes van fer les
activitats d’un dossier que els
hi van donar al mateix lloc. Cada
vegada que completaven els
exercicis d’una atracció on
explicaven el funcionament i el
mecanisme de l’atracció, els
alumnes la podien provar.
Seguidament van agafar
l’autocar i van anar fins al Born
allí van poder dinar. A cada
classe li tocava un horari
diferent; dintre els van explicar la historia sobre el mercat principal i
també sobre les restes de
cases que es van trobar
quan van excavar per voler
fer una biblioteca.
Igualment els van explicar
cada un dels llocs que s’hi
podien trobar en aquella
època. En acabar, van
poder anar a passejar per
la ciutat. Finalitzada
l’excursió van fer el llarg
trajecte amb autocar fins
a casa seva per descansar.
Text i imatges: Eloi Tella
18
Àlbum de la sortida. (Imatges: Anton Not)
19
Échange Québec-Catalogne
Je m’appelle Camille Audet et je suis canadienne. Je viens de la partie
francophone du Canada, le Québec, et cette année je participe à un échange
entre la Catalogne et le Québec. C’est un échange de trois mois avec comme
but premier d’apprendre l’espagnol. Personnellement, cela m’a aussi permis
de découvrir une nouvelle langue, le catalan, que j’ai appris sans le vouloir.
Cette langue dont je ne connaissais même pas l’existence il y a un an,
maintenant je suis capable de la comprendre plus ou moins. De plus, j’ai pu
découvrir une nouvelle culture, un nouveau pays, totalement différent.
Je suis ici depuis le 14 septembre, déjà, mon échange tire a sa fin. J’ai
énormément appris en si peu de temps. Partir d’ici va me faire de la peine,
je vais énormément m’ennuyer de mes amis ici, de ce nouveau pays.
Toutefois, j’ai énormément hâte de faire découvrir mon pays à ma
correspondante, de lui montrer mon monde, ma vie.
Je suis jumelée avec Helena Vallés Teixido, une élève de quatrième. Elle est
un peu plus jeune que moi, mais ça m’est égal, on s’entend très bien.
C’est une très belle expérience, que je recommande à tout le monde, je sais
déjà que je reviendrais ici dans le futur.
Texte : Camille Audet
20
Intercambio: visita de estudiantes
alemanes (1º de bachillerato)
El día se presentaba genial, hacía sol, la temperatura era agradable y una
suave brisa acariciaba las hojas de los árboles a punto de caer. Tenía
muchas cosas para hacer, empezando por ir a recogerla, sí, a mi compañera,
a la estación de autobuses. Así que sin prisas subí al coche con mi madre y
fuimos a Mollerussa a esperar su llegada. Se hicieron de rogar, pero valió la
pena. Cuando bajó, no supe que hacer, si saludarla como una desconocida,
como a una extraña o como a una amiga, pero ella fue más rápida y me saludó
con un cálido abrazo. Una vez en el coche, empezó nuestra aventura.
Después de un interminable viaje en coche, llegamos a casa, donde la ayudé
a deshacerse el equipaje y luego nos fuimos a comer en casa de la abuela
que ya nos esperaban con los platos en la mesa. La comida avanzó como era
de esperar, con muchas preguntas y yo traduciendo cada una de las palabras
que salían de su boca. Primera fase superada. La tarde se me hizo eterna,
pero por suerte quedé con Neus y su compañera para ir a la feria y
posteriormente a cenar. Todo surgió como estaba previsto y antes de que
pudiera darme cuenta ya estábamos en la cama durmiendo. El domingo fue el
más especial de los días. Diana, su compañera, mi compañera y yo fuimos a
Roc de Sant Gaietà a pasar el día. Después de varias fotos y muchas risas
nos fuimos a comer, pero esta vez comida tradicional catalana: “calçots”,
carne a la brasa y pan con tomate. Quedaron encantadas, o al menos eso
parecía. Rápidamente subimos al coche y nos dirigimos a Tàrrega porque
teníamos partido de baloncesto, pero una vez en casa todo fue más tranquilo
y nos fuimos pronto a la cama. Primer día superado.
El resto de la semana transcurrió más rápido de lo que creía. Entre todas
las excursiones que hacíamos, prácticamente no teníamos tiempo libre, ya
que cada día organizábamos diferentes “actividades” para hacer por la
tarde. Un día fuimos todos a merendar a Mollerussa, otro día fuimos unos
cuantos a casa de Neus, otro día fuimos a comprar en Lleida, fuimos
también a la bolera...
21
Y luego estaba el viernes, el último día. Por la mañana ellos fueron a Lleida, y
nosotros, los catalanes, nos quedamos en clase, ya que teníamos que seguir
dando temario, y después de una interminable semana llegó la última comida,
donde casi no dijimos nada, guardamos un silencio incómodo, que ninguna de
las dos quería romper. Durante la tarde, decidí que debíamos hacer algo, así
que con unos cuantos compañeros nos fuimos a casa de Diana a ver Minority
Report, una película que yo misma recomendé. Como era de esperar nadie
miró la película, cada uno estaba en su mundo y como supuse no la
terminamos. Luego llegó la hora de chapa y pintura. Situación: Todas las
chicas encerradas en un baño, con la música alta, cambiándonos y
maquillándonos, ya os podéis imaginar el resultado. Después de tener a los
chicos esperando un buen rato, salimos y fuimos todos juntos a cenar a Poal
con todos lo que participaban en el intercambio. Fue una cena inolvidable e
irrepetible, pero luego llagaba lo que queríamos... ¡La fiesta! Solo tengo una
palabra para describirla: ¡Genial! Pero por mucho que nos gustase teníamos
que ir a dormir, porque a la mañana siguiente ellos se iban y debíamos ser
puntuales a la hora. Ahora llega el momento más triste y doloroso.
Eran la cinco de la mañana y hacía un frío extremo. La mayoría no hablamos
mucho, simplemente comentábamos la noche anterior, intentando no pensar
en lo que venía.
Pero todo llega, y la despedida tenía que ser en algún momento.
Personalmente no me gustan las despedidas y tengo una razón muy sencilla,
nunca lloro y me veo como distante, aparte que prefiero un “hasta luego” a
un “adiós”.
Situación: A las 5 de la mañana, 40 alumnos en la calle llorando y hablando
entre inglés y español. Cualquiera que hubiese intentado entender algo, no
lo hubiese conseguido.
Fueron los minutos más largos de mi vida, y se fueron.
Ahora desde mi escritorio, he recordado todos y cada uno de los momentos
que vivimos, y creo que todos sacaríamos la misma conclusión: Valió la pena.
Texto: Laia Felip
22
Microrrelatos Durante la semana que estuvieron con nosotros los estudiantes alemanes,
organizamos una actividad conjunta de literatura castellana. Nos
aproximamos a la obra del escritor José María Merino, recientemente
galardonado con el Premio Nacional de Narrativa de 2013 por la novela El río
del Edén (Alfaguara, 2013). Leímos algunos de sus microrrelatos y revisamos
algunos de sus consejos para escribir según los expone en este video.
A partir de esta toma de contacto con la obra y el método de escritura
propuesto por este autor, los alumnos se distribuyeron en varios grupos con
el objetivo de escribir su propio microrrelato. Recogemos aquí los cuentos
que salieron de la sesión.
Era un 25 de noviembre, las
calles estaban oscuras y la
niebla se extendía por toda la
ciudad. No sabía qué hacia allí
fuera en mitad de la noche.
Vagaba sin rumbo por la calle y
no tenía intención de regresar
a casa. De repente un grito
terrorífico salió de entre la
oscuridad que rodeaba una
casa. Su voz era realmente
escalofriante y alarmante a la
vez, creí que necesitaba
ayuda, me acerqué
rápidamente y me di cuenta de
que su grito era:
¡Mamá, mamá, mamá, mamá,
pásame el papel higiénico!
Por: Neus, Alex, Wakil, Diana,
Kevin, Ann, Toma y Maren
23
La historia de una memoria.
Había una vez un hombre que se despertaba cada día en un sitio distinto,
sin nunca acordarse de nada de lo acontecido el día anterior, ni el otro, ni
el otro, ni de ningún otro des del día en que nació.
Un día se despertó en medio de un verde y alto bosque, él observó a su
alrededor, observó los altos árboles y las verdes hojas y como siempre no
se acordaba de nada del día anterior, ni del otro, ni del otro, ni de ningún
otro desde el día en que nació.
Entonces empezó a andar, adentrándose más y más en el bosque, y
perdiéndose en medio de fríos y altos árboles, y húmedas y verdes hojas.
Primero llegaron las horas, luego los días hasta que finalmente murió,
atrapado en ese frío e inmenso bosque. Su cuerpo quedó atrapado en ese
bosque, pero su alma subió al cielo donde finalmente y por primera vez en
su vida, por él completamente desconocida, se acordó del día anterior, y
del otro, y del otro y de todos los días desde el día en que nació.
Por: Iker, Guillem, Gennis, Roberto, Tom, Cristina y Ferran
24
El pasado 18 de noviembre celebré mi 16 cumpleaños. Mis padres me
hicieron una fiesta sorpresa en el jardín de nuestra casa. Vinieron muchos
amigos y amigas. También mis tíos y mis tías, y mis primos y primas.
Todos me trajeron un regalo y me pasé una hora abriéndolos todos. El que
más me gustó fue el de mis padres. Me regalaron un perrito muy pequeñito,
de color blanco y marrón. ¡Se llamaba Fickie!
Cada día lo sacaba de paseo. Dábamos una vuelta por nuestro barrio y nos
volvíamos para casa. Pero un día mi perro vio un gato y empezó a correr y se
soltó de la cuerda. Yo lo seguí pero no lo encontré y estuvo perdido durante
dos semanas.
Un día por la mañana fui a comprar el pan. Cuando salía de la tienda encontré
al perro. Lo encontré tirado en la calle, muerto. Lo atropelló un coche y por
eso no volvía a casa.
Estuve durante mucho tiempo triste pero ahora ya estoy bien y con ganas
de tener otro.
Por: Anna Costa, Arnau Granados, Judith Clarissó, Sílvia Martí, Zeynep,
Eilleen, Franziska y Naomi
Era media tarde cuando salía de casa, iba al quiosco a comprar cuatro
cosas. De repente me salió un perro de una casa y me puse a correr. Aún
estoy corriendo y sigo corriendo, el perro sigue detrás mío, maldito
perro, por mi mente pasan imágenes de posibles futuros, se me va a
comer, pasará encima de mí, me morderá… Cuando se paró un coche
frente a mí y dijo “Xipi” vuelve con mamá, chiquitín. Me daban miedo los
chihuahuas, pequeños pero rabiosos.
Por: Judit Balcells, Alba Gras, Bojana Simicevic, Jan Mikic, Aleyna Kaya y
Arnau Benavides
25
Era una mañana diferente, se había despertado sobre una húmeda hierba y
bajo un sol abrasador. Lejos, en el horizonte se podía distinguir un grupo de
unicornios rosas cabalgando por las verdes praderas. Poco a poco, el calor
iba aumentando. Corrió hacia el río y se lanzó en él, pero el calor no
descendía. Un grupo de patitos seguía a mamá pato por la ribera. Era un
paisaje precioso, pero el calor iba aumentando más y más, incluso quemaba.
De repente, abrió los ojos, estaba encima de vómito, la habitación estaba
llena de cervezas y la casa, en llamas.
Por: Dídac, Hannah, Laura, Vanessa y Josep Antoni
26
Todo estaba muy oscuro. En el barco todo estaba tranquilo y eso te
aterraba, no sabías qué hacer. Tarde o temprano la bestia iba a
despertar y entonces todo habría acabado. Cogiste la linterna.
De repente, la madera del barco crujió. Estaba detrás de ti. Te
giraste… Demasiado tarde. Te había atrapado.
Me desperté y noté su cálida mano rozando suavemente la mía. En la
otra mano la linterna seguía ahí. Por suerte todo había sido un sueño, o
eso creo.
Texto: Selina, Romy, Anna Caselles, Mar, Ariadna, Elena, Stavroula y
Laia.
27
Échange Catalogne-Angoulême La fin de semaine
Nos correspondants français sont arrivés à Mollerussa le Samedi à sept
heures. Chaque famille attendait leur correspondant pour aller à la maison.
Ce soir-là, quelques étudiants sont allés avec leurs amis à Mollerussa ou en
ville pour se divertir.
Le lendemain, quelques familles sont allés à la fête du « Turró » a Agramunt
pour montrer aux français comment se fait le « Turró » en Catalogne. Ils ne
connaissaient pas le « Turró » mais, ils l’ont goutés et ils l’ont aimés alors,
ils en ont acheté pour leur famille. Les autres sont allés à l’ Estany d’Ivars i
Vilasana ou à Portaventura.
Portaventura
Le dimanche nous sommes allés à Portaventura avec nos français. Nous nous
sommes retrouvés aux Borges Blanques et nous sommes partis tous
ensemble.
Nous sommes arrivés vers dix heures au parc. Quand nous sommes arrivés
là-bas, nous sommes allés à quelques-unes des attractions, mais deux des
correspondants sont restés ensemble au sol puisqu’ils avaient peur. Nous
sommes aussi allé aux attractions d’eau et nous sommes restés bien mouillé
toute la journée !
Quand a été l’heure d’aller manger, nous avons choisi un restaurant qu’il y
avait et avons mangé rapidement pour retourner aux attractions. Après,
nous sommes allés faire quelques manèges de plus, surtout les fortes
(Shambala , Drangon Kan .. ) et vers huit heures , nous avons commencé à
partir.
En route vers la sortie, nous avons vu un spectacle d’Halloween et nous
avons pu aller le voir. Cette journée a été très amusante et spectaculaire,
autant pour les Français que pour nous.
28
Lundi
Après un week-end de prise en contact et de moments très spéciaux
partagés, tous ensemble nous avons pris le bus et nous nous sommes dirigé
vers la grande cité : Barcelone.
Tous ensembles, comme si nous nous connaissions depuis toujours, nous nous
sommes promenés par les Rambles, tout en parlant et en découvrant cette
merveilleuse ville. Nous avons fini la promenade à la Plaça Catalunya d’où, en
bus, nous sommes allés à la magnifique, autant pour ceux-ci que pour nous,
Sagrada Familia. Après une longue visite, nous sommes allés passer la demi-
journée au Maremagnum où nous avons mangé et fait du shopping. Et pour
finir, nous sommes allés visiter le grand parc de Montjuic où nous avons
passer de grands moments en riant, en dansant et en faisant des phots que
nous n’oublierons jamais.
C ‘était le premier jour et le premier voyage, mais nous étions comme une
grande famille, nous nous entendions très bien ensemble et déjà on voyait
cette énorme complicité qui continuera de croitre d’une manière
significative.
Mardi
Le mardi, avant que les français aient à Lleida, quatre catalans : Aina,
Judith, Pau et Jordi, ont fait un power-point pour expliquer les excursions
qu’ils allaient faire la semaine de l’échange.
Après cette présentation nous avons montré notre école (et nous avons
dansé avec le professeur de gymnastique).
Plus tard les Français sont allées à Lleida. Là-bas, ils ont visité la Seu Vella
et ils se sont promenés à la rue Major.
À deux heures, les français sont revenus à l’école. Après tout le monde est
rentré à la maison pour manger.
Le soir, les partenaires de Bell-lloc sont allés à l’académie d’anglais pour
faire des exercices. Nous avons remarqué que notre niveau d’anglais est
meilleur que celui des françaises.
29
Pour la suite nous sommes allés voir l’entrainement de basket. Là, nous avons
parlé en français et en espagnol.
Les autres, nous sommes allés à Mollerussa. Là, nous avons fait du shopping
et après nous sommes allés à un café. Nous avons parlés et le plus
incroyable est que nous avons fait une guerre du pain ; catalans contre
français. Évidentment, nous avons gagnés, c’était amusant. Quand on a
regardé l’horloge, était 8 pm. Le temps a passé tellement vite !
Mercredi
Le mercredi, les Français sont allés visiter Mollerussa. Ils ont visités le
musée de l’eau et le musée des vêtements de papiers. Par la suite, ils ont
eus du temps libre pour visiter le marché et les boutiques. Ils sont rentrés
à l’école pour 2 heures. En après-midi, nous nous sommes tous rencontrés à
Lleida. Nous avons premièrement fait un peu de shopping puisque les
Français n’avaient pas eu le temps d’acheter des souvenirs mardi. Après
nous sommes allés sur le bord de la rivière pour parler et prendre plusieurs
photos. Cela a été un très beau moment avec nos Français. Entre deux
rigolades, quelqu’un a remarquer l’heure, nous avons du courir pour attraper
notre train ! Quel beau souvenir.
Jeudi
Le jeudi nous sommes allés à Reus et au Delta de l’Ebre. Nous sommes allés
en bus, et nous avons été plus d’une heure dans le bus. Nous avons chantés
des chansons en français, en catalan, et en espagnol.
À Reus, nous avons visité le Musée de Gaudí. Pour déjeuner nous sommes
allés au Delta de l’Ebre à un restaurant pour manger une très bonne “paella”.
Après, nous sommes allés en bateau sur l’Ebre. Finalement nous sommes
retournés au bus pour rentrer à Mollerussa.
Après le souper, nous avons demandé aux propriétaires d’un « Pub » pour
qu’ils puissent voir quelles l’habitudes a l’Espagne pour faire la fête, mais ils
ne pouvaient pas boire comme on le fait normalement ici. Nous avons pu
danser un bon moment, et avoir un moment de plaisir tous ensembles pour
finir l’échange en beauté et faire de cette semaine une semaine spéciale.
30
Vendredi
Le vendredi matin nous sommes allés à l’école un peu avant que les classes
commencent parce que nous devions dire au revoir aux Français. Beaucoup
de personnes ont pleurés. Le vendredi était la journée la moins amusante et
la plus triste. Mais nous allons les revoir bientôt.
Wow, quelle belle échange !
Texte : Camille Audet et Helena Vallès
31
Literatura i fidelitat a un país Escriure en temps difícils és el títol de l’exposició que del 28 d’octubre al
13 de novembre va romandre al vestíbul del nostre Institut i que va ser
objecte de la visita dels alumnes dels diversos nivells, acompanyats dels
seus professors de català, que els va proporcionar les explicacions
necessàries per a la seva comprensió.
S’hi ressegueix la trajectòria de quatre intel·lectuals nascuts el 1912:
Avel·lí Artís-Gener (conegut com a Tísner), Pere Calders, Josep Ferrater
Mora i Joan Sales. Les seves biografies presenten nombrosos punts en
comú: el fet d’haver rebut un ensenyament en català (cosa que la generació
posterior no va poder gaudir), una vocació literària incipient, l’assumpció
d’una ideologia nacionalista i d’esquerres al servei de Catalunya i de la
República, l’exili a Amèrica després de la victòria franquista amb què va
finalitzar la guerra civil o el difícil retorn a casa, després de nombrosos
anys transcorreguts a l’altra banda de l’Atlàntic. En efecte, Artís-Gener,
Calders, Ferrater Mora i Sales, tot i dedicar-se amb àmbits creatius ben
diversos, van contribuir a mantenir encesa la flama de la cultura catalana en
un temps que no van ser gens fàcils. Així, Tísner va cenyir-se a
l’escenografia i al periodisme; Calders va ser autor d’un recull de narracions
esplèndid, Cròniques de la veritat oculta; Ferrater Mora va redactar un
Diccionario de filosofia, el primer de les seves característiques en aquesta
disciplina, i que va somiar sempre poder traduir al català; Sales va crear la
col·lecció “El Club dels Novel·listes”, destinada a promocionar els joves –i no
tant joves– escriptors, sotmesos a les prohibicions de la dictadura
franquista.
Els plafons també reflecteixen el reconeixement públic de què van ser
objecte els quatre autors amb l’adveniment del període conegut com el de la
transició democràtica. Amb un parell d’exemples n’hi haurà prou. Calders
assolirà la fama gràcies a Antaviana, una adaptació teatral d’alguns dels
seus contes efectuada per uns joveníssims Dagoll-Dagom. O bé Tísner amb
les seves memòries Viure i veure, que mostren, a més d’un gran domini de
l’idioma, les seves penalitats, però també els seus moments d’alegria, durant
la seva estada, gens voluntària, a Mèxic.
32
Una exposició, en definitiva, d’una remarcable utilitat en tant que ens
apropa a les biografies de quatre intel·lectuals que, malgrat les dificultats
històriques amb què van topar, en tot moment es van mantenir fidels a una
llengua i a un país.
Text: Josep Camps
Imatges: Anton Not
33
CATALANS, UN ÀLBUM A partir del suplement del diari ARA del passat 25 de novembre de 2012,
l’alumnat de la unitat de suport a l’educació especial ha muntat una exposició
al passadís del centre: Catalans, un àlbum. S’hi exposaven 24 fotografies de
persones elaborades per vint-i-quatre fotògrafs diferents.
La finalitat de l’exposició era doble. Per una banda, poder gaudir i valorar la
riquesa tècnica de les imatges i, per una altra banda, poder analitzar amb
l’alumnat del centre el missatge que l’autor ens volia transmetre a través
d’aquella instantània. A més, és una manera de fer present a l’Institut el
fotoperiodisme, vessant d’aquesta professió poc valorada i que tants
reconeixements té en el nostre país.
Carles Capdevila, director del diari ARA, destacava en la presentació
d’aquest suplement que el recull de fotografies tendia a ser una retrat
sociològic del nostre país, que “ensenya qui com a partir de la riquesa i la
diversitat de la nostra gent” i a més “demostra que hi ha moltes maneres de
mirar, tantes com persones”.
L’exposició estava encapçalada per unes lletres tridimensionals sostingudes
sobre el passamà de la rampa; enginyosa i lluïda tècnica. Gràcies.
Text i imatge: Ignasi Serret
34
Identitats
Els alumnes de 4t ESO C i D a l'assignatura de Visual i Plàstica han treballat
la identitat: com sóc, com em veuen, com em veig.
Han començat fent un dibuix a llapis del seu rostre, i també s'han
representat a si mateixos utilitzant la tècnica del collage.
El següent pas ha estat fer el dibuix d'observació del seu reflex al mirall.
En la fase com em veuen, s'ha dibuixat al company.
Per últim la proposta ha sigut l'autoretrat fotogràfic: aquesta és la foto
que penjaria a Facebook, així vull que em vegin els altres.
Aquests conjunt d'activitats pretén que els alumnes reflexionin sobre ells
mateixos.
Text i imatges: Antonieta Giné
35
36
Professor i... Escriptor
Entrevista amb
Bernat Huguet,
professor de
Llengua i
Literatura
Catalanes de
l’Institut La Serra
i autor del llibre
de poemes Bosc
endins.
Text i imatge:
Jose Domene
Albert Fuentes
1. Què et va inspirar a fer aquest llibre?
Si t’agrada anar a plegar bolets, quan arribes a principis de setembre
ja tens ganes d’anar al bosc. Un dia, venint de la costa, llampegava a la
muntanya, no parava de caure-hi llamps i vaig pensar que si plovia
aviat hi hauria bolets. Llavors se’m va ocórrer el primer vers, que és
justament el que comença el llibre: “La llum del llamp”. Després a poc
a poc, en dos o tres dies, es va anar fent el primer poema, que ha
tingut molt pocs retocs. De fet no és un poema llarg. D’aquí a pensar
que hi podia haver un llibre hi van uns quants poemes més. Podia
créixer o quedar-se estroncat, com d’altres coses hi han quedat.
Tampoc no em vaig donar cap mena de pressa. Si havia de sortir aniria
sortint tranquil·lament, com així ha estat.
37
2. Per què vas escriure Bosc endins?
Si t’agrada llegir i, poc o molt, escrius alguna cosa, al final acabes
volent escriure un llibre. En aquest cas hi ha la passió pels bolets i el
fet que la poesia micològica és un camp pràcticament verge. Després
hi ha una cosa que fonamental i és que a mi m’hauria agradat trobar
un llibre com aquest llibre a les llibreries. Si he de parlar d’una
influència decisiva he de recordar-me d’Antoni Albalat, un escriptor
de Castelló que va guanyar el II Premi de Poesia Maria Mercè Marçal
l’any 2001 amb un poemari que es titulava Els peus de la boira. Era un
llibre molt divers i original. A la vora de poemes més convencionals
n’hi havia de visuals sobre caragols, per exemples. Però els que més
em van fascinar van ser uns quants haikús sobre els bolets. La
influència devia anar reposant durant anys fins que va esclatar.
3. T’agrada collir bolets, per això el vas escriure?
Sí, un llibre l’has d’escriure sobre algun tema que t’agradi i que l’hagis
viscut, però el llibre hauria pogut ser d’altres coses. És a dir
m’agraden d’altres coses sobre les quals m’agradaria escriure, però
que no en faré mai cap llibre.
4. Quant vas trigar a trobar una editorial?
El problema no ha sigut tant trobar una editorial com decidir en quina
publicar. I no pas perquè les editorials et vagin al darrere ni molt
menys. Les editorials són negocis que, per tirar endavant, a més de
les vendes dels llibres necessiten ajudes públiques. I aquests últims
anys de retallades el sector cultural potser és el que ha patit més.
L’editorial, la vaig trobar al cap de sis mesos de moure’m per aquest
món. Una altra cosa és quan s’acaba publicant el llibre ja que entre
que fas el contracte i el moment que toques el llibre també passen
uns quants mesos. Es podria escriure un llibre, també, sobre aquest
món editorial català. O encara que només sigui lleidatà que és on m’he
mogut principalment.
38
5. Quin és el poema que més t’agrada del llibre?
Al ser el primer que vaig fer li tinc molta estima a “Tempesta”. Entre
els altres potser em quedaria amb “Camagroc”. Entre els llargs
prefereixo amb “Simfonia del reig bord” o “Llenegaire vençut”.
6. Si poguessis escriure un altre llibre ho faries?
Una cosa és escriure’l i l’altra publicar-lo. Pots escriure moltes coses
que no estan pensades per ser publicades. Evidentment si escric
alguna cosa que crec que pot ser publicada pot ser que ho faci.
7. Quin és el bolet que més t’agrada?
El cep, la múrgula, la llenega, el fredolic, el rossinyol, el camagroc...
De fet el bolet, molt sovint, no és tant el que és ell en si sinó tal com
està cuinat. Pots menjar-te un rissoto de ceps absolutament trist i,
en canvi, un truita de fredolics amb una llesca de pa sucat amb
tomata pot ser una cosa divina.
8. Quin és el poema que més et va costar d’escriure?
No ho recordo, però sí que vaig estar retocant algun poema fins als
darrers dies perquè hi havia coses que no m’acabaven de convèncer. A
més hi ha poemes que hauria volgut escriure, dels quals tenia el tema,
alguna imatge, algun vers, però que al final no han aconseguit de
concretar-se en poema. Un llibre pot ser infinit i algun dia o altre
l’has de donar per acabat. Sempre hi pots afegir coses, treure’n,
retocar...
9. Creus que el llibre agradarà més a la gent jove o a la gent gran?
No es tracta tant de ser jove o gran sinó del fet que t’agradi llegir.
Si, a més, tens alguna afició pel món del bolet, probablement podràs
gaudir-ne més. Tot i amb això, fins i tot no coneixent cap bolet, crec
que és un llibre que es pot llegir. En el fons rere cada bolet hi ha el
bolet en general i tothom sap què és un bolet encara que sigui incapaç
de distingir entre un mataparents i un cep o entre un camagroc i un
rossinyol.
39
10. Quant temps vas trigar a escriure els seixanta-set poemes?
Vaig escriure l’últim poema, “Brevetat”, just quan estàvem fent les
galerades, que són les correccions de proves, a principis del 2013.
“Tempesta” és del setembre del 2008.
11. Han arribat exemplars fora de Catalunya?
Com que he publicat el llibre en una editorial de la Seu d’Urgell, Editorial
Salòria, han arribat exemplars a Andorra. Dubto que, tret de Catalunya, hi
hagi alguna cosa a la resta del domini lingüístic, encara que això de “domini”
tal com estan les coses sigui una mica agosarat de dir.
Il·lustracions
d’alumnes de 1r d’ESO inspirades en poemes de Bernat Huguet.
40
Com et vas començar a interessar per l’esport i en concret
pel córrer? Quants anys tenies quan vas fer la primera
competició?
De petit m’agradava molt jugar sempre que podia, i per guanyar
temps de joc em desplaçava corrent. Per altra banda a l’escola,
a l’hora de la gimnàstica, en comptes de saltar aparells –que no
m’agradava gens- em deixaven anar a córrer. La primera
competició la vaig fer quan tenia onze anys.
Hi ha alguna persona que ha influït de manera especial a
practicar l’atletisme?
N’hi ha hagut algunes. Els meus pares també van ser
esportistes, però sense dubte la que ha influït més i
considero molt especial ha estat el meu entrenador, en
Modest Perau.
Cada quan anaves a entrenar i com ho feies?
Hi anava cada dia i algun cop dues vegades la mateixa jornada.
Els entrenaments eren durs i força variats. Anaven des d’uns
200 km a 500 km al mes.
I ara actualment? Per on acostumes a entrenar? Actualment
vaig unes tres o quatre vegades a la setmana i ho combino amb
el frontó. Els itineraris solen ser cap al Salt del Duran o bé cap
a La Serra.
Tens d’altres aficions?
Si. M’agrada practicar el frontó, escriure i fer recerca
relacionada amb els orígens de l’atletisme i el món de
l’educació.
Sempre has fet classe de matemàtiques?
Aquí a La Serra si, però ho combino amb les classes que dono a
la Universitat de Lleida pel
Jaume Suau a
Jean Bouin,
1986
41
Jaume Suau i
entrevistadores,
Judit Berengué i
Anna
Garcia
departament de pedagogia i psicologia. Tot i així vaig
començar de professor d’educació física.
De quines curses et sents més satisfet?
De totes les que he acabat. Ara bé, en tinc molt bon
record d’algunes d’elles, com la primera marató que vaig
fer a Oviedo, de quan vaig quedar campió de Catalunya
junior de 5.000 metres, de ser el primer català i tercer
espanyol a la Marató de New York o d’haver format part
de la selecció catalana contra Itàlia i França.
Competeixes actualment?
A un altre nivell. Ara competeixo com un exatleta, ja
que he estat més de vint anys sense fer-ho. He tornat
a fer algunes curses, com la de l’aeroport d’Alguaire,
la de Mollerussa, la de l’Estany d’Ivars i estic animat
perquè cada cop vaig millorant els meus temps. Tot i així es
tracta de gaudir del plaer de córrer...
Què t’ha aportat la pràctica de l’atletisme a la teva
vida?
Moltes coses. A formar-me com a persona, a saber
esforçar-me, a tenir disciplina, a millorar la meva voluntat,
a fer molts amics, a tenir l’oportunitat de viatjar...
Per què ets professor i no atleta?
Crec que es pot ser les dues coses a l’hora. De fet hi ha
molts trets semblants. Tant per una cosa com per l’altra
cal tenir molt d’esforç, de resistència, de voluntat,
d’il·lusió, de saber gaudir-ne i d’estimar el que estàs fent...
T’agradaria que algun dia la gent et conegués com a
professional?
No em treu el son. M’agrada més que em coneguin com a
persona que intenta ser agradable.
42
Art urbà
Des de l’àrea de visual i plàstica hem treballat l’art urbà, un tipus d’art que
s’ha popularitzat molt aquesta última època i que atreu força als joves.
L’art urbà
L'art urbà es un art desenvolupat en els espais
públics, és a dir, en els carrers encara que el
terme es refereix a l'art no autoritzat, a
diferència de les iniciatives patrocinades pel
govern. El terme pot incloure obres d'art
tradicional, grafittis, stencils, enganxines,
wheatpasting (cartells als carrers), projeccions
de vídeo, intervencions teatrals, l'art de
guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer.
En general, l'art del carrer o el graffiti, té un
missatge més específic, s'utilitza per distingir
obres d'art contemporani de l'espai públic del
graffiti territorial, el vandalisme o l'art
corporatiu.
Història de l'art urbà
Al final dels setanta els adolescents a la ciutat de Nova York van començar
a escriure els seus noms en les parets dels barris, utilitzant pseudònims,
creant així una identitat pròpia. L'exemple més significatiu és el primer noi
que va firmar el seu nom a les parets. Nombrat Taki 183, que amb 17 anys va
començar a escriure el seu nom artístic,
viatjant amb metro d'un lloc a l'altre,
estampant així la seva firma per tot arreu.
Quan els altres adolescents van veure les
firmes del Taki 183 ells també ho van voler
fer i així va néixer l'art urbà
A finals dels setanta, es van incorporar les
imatges populars, com personatges còmics o
de dibuixos animats i caricatures. Cada cop,
estaven més carregats de creativitat, i això
va portar a un estat de combativitat, les
guerres d'estils. També van néixer grups de
43
gent que volien fer-se més forts i aconseguir un respecte per part dels
altres.
Però als principis dels vuitanta, va començar una lluita contra el graffiti. Es
comencen a emprar mesures tals com instal·lar tanques en els vagons de
metro, i augmentar-ne la vigilància. Aleshores alguns van buscar estratègies
per seguir endavant, i altres van optar per una altra alternativa, anar-se'n a
Europa. En aquesta època també es van començar a promulgar lleis
restringint la venda de pintures als joves, i endurint les penes contra els
grafiters.
En els anys 80, l'eix d'aquesta modalitat artística es va traslladar a ciutats
com Barcelona i Berlín, i més tard, a Buenos Aires, que veu en les seves
parets i altres superfícies de l'espai públic urbà com trens i ponts una
infinitat d'expressions sustentades en dues tècniques bàsiques: l'stencil i el
graffiti.
Text: Sergi Roure i Jordi Cerviño
El grafit/graffitti
Un grafit és un missatge escrit o una imatge
pintada, o una barreja d'ambdues,
generalment emprant pots de pintura amb
aerosol i sobre un lloc visible per els vianants,
com panys de paret, portes o monuments. Pot
tenir una motivació de protesta política o
social, especialment quan l'utilitzen moviments
de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement
d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma
repetida.
El grafit és un moviment que va sorgir en la
dècada de 1970 a Nova York. Algú va
començar a escriure "TAKI" en el metro. Les
seves signatures en el metro (que després i
fins avui es coneixerien com "tags") es van
anar propagant i posant de moda fins que uns
anys després ja hi havia un munt de gent
pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada
hi havia més competició per veure qui pintava
més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora
44
del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit.
A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb
farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units.
El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són
veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.
Adaptació Sergi Regué a partir de la informació disponible a Wikipedia.
L’estencil
L’estencil, estergit o també dit “stencil”, és un altra de les diferents
maneres que hi ha de decoració gràfica.
Una de les principals formes és retallar la imatge sobre una cartolina o
paper dur deixant un espai on es pintarà. Fer-lo servir consisteix a aplicar
sobre l’espai buit pólvores de colors o pintura ja sigui en aerosol com en
aquarel·la. El més antic que s’ha descobert, ha sigut a la Cova de les Mans, a
la zona de Santa Cruz, Argentina.
Un dels pintors més famosos en aquest art és Banksy, nascut el 1975 en
Bristol, una ciutat del Regne Unit. Principalment conegut en Londres i també
per la zona de Los Angeles a Estats Units, aquí va un estencil de Banksy:
Text i imatges: Jaume Jovells
45
GRAFITS A HOLANDA Per: Marc Gené
uan vaig anar de viatge a Holanda, hi havia moltes coses a què fer
fotografies: monuments, edificis, paisatges… però una cosa que
també es mereix fotografiar es l’art urbà, el dels grafits. Tots
volien expressar alguna cosa, com felicitat, queixa amb alguna cosa
(molèstia), tristesa… però molta creativitat, i toca observar, entendre i
raonar, per a saber de què tracta cada un d’aquests.
Q
46
Art urbà als voltants de l’Institut i als
pobles del Pla d’Urgell
47
48
Arnau Guiu guardonat pel treball de
recerca de batxillerat
La Universitat de Lleida convoca anualment els anomenats PREMIS A
TREBALLS DE RECERCA D'ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I CICLES
FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR.
El proppassat 16 de novembre de 2013, a la sala d’actes del Rectorat de la
UdL, sota la presidència del rector d’aquesta universitat i amb l’assistència
del Conseller d’Empresa i Ocupació, es va realitzar l’acte públic d’entrega
dels premis als guardonats.
Enguany, l’alumne del nostre centre, Arnau Guiu i Torné, ha estat un dels
dos treballs de recerca premiats en l’Àrea Tecnològica d’aquesta
convocatòria (d’un total de 14 distribuïts en diferents àrees de
coneixement).
El seu treball, Disseny i Automatització d’una torradora, va ser premiat amb
un ajut econòmic equivalent a la matrícula del primer any a la UdL i amb un
diploma acreditatiu del guardó aconseguit.
A nivell anecdòtic podem comunicar que el treball de l’Arnau va atraure
l’atenció del conseller d’Empresa i Ocupació de manera que el va mencionar
49
expressament en el transcurs del seu parlament destacant-ne la seva
originalitat.
Des del Departament de Tecnologia volem felicitar l’Arnau per aquest èxit i
encoratgem l’alumnat del centre a participar amb els seus treballs de
recerca en els premis que convoquen cada any diferents organismes d’arreu
del país.
Més informació:
Convocatòria 2013/14
http://www.udl.cat/serveis/seu/espai/treballsrecerca.html
Còpia TdR:
https://drive.google.com/file/d/0B97L17Lfw5afcGRKVzE3U1ZKZUQtbjZV
UE9vMV9sZE5ZTVJr/edit?usp=sharing
Text i imatges: Departament de Tecnologia
50
Castanyada solidària en benefici
de La Marató
Carme Moncasí, tutora de 4t d’ESO i una de les principals responsables de
l’activitat, ens explica que a una reunió de coordinació va sortir el tema de
participar a la Marató.
A Batxillerat i amb la coordinadora, Mar Miquel, van pensar que es podria
organitzar una tómbola i així recaptar diners per la Marató, seria una
jornada de solidaritat i es faria en el dia de la castanyada.
A 4t d’ESO, com tots ja sabeu, és típic de preparar un esmorzar i es va
pensar fer-ho igualment aprofitant aquesta idea. En lloc de fer diners pel
curs, es destinarien a La Marató.
En primer lloc es va pensar fer xocolata desfeta i pa torrat, però al final es
va decidir que seria millor fer la xocolata amb coca i es va demanar
col·laboració als forns de pa de la comarca, els quals van participar amb molt
de gust per la causa.
Hi va haver quatre forns col·laboradors i entre tots ens van portar la coca.
- El Forner del Canal de Mollerussa, que cada dia ens porta l’esmorzar.
- Pa de Ronyó, un forn de Torregrossa.
- Antonio Balagué, un forn de Vila-sana (família de l’alumne Joan Marc
Balagué).
-Cal Ramiro , un forn de Bell-lloc (família de l’alumna Laia Felip).
La llet per fer la xocolata es va dur de la vaqueria de Sidamon El Pla del
Molí.
D’aquesta manera ja vam rebaixar moltíssim les despeses. Solament vam
comprar la xocolata i alguns entrepans per donar un altra possibilitat a
aquells que no els hi agrada la xocolata.
Per preparar la tómbola, els alumnes van anar a les botigues i ens van cedir
material.
51
En total es van arreplegar 756 €. Per començar i ser el primer any està molt
bé!!
Aquest any el tema de la Marató és el de “Les malalties
neurodegeneratives” i es va pensar dedicar una part de la jornada després
del pati a parlar i informar d’aquestes malalties fent una xerrada i el
documental Bicicleta, cullera, poma a 4t d’ESO i Batxillerat.
A la resta del centre es va passar una pel·lícula que fes referència,
reflexionar i pensar sobre el tema d’aquestes malalties.
Segurament hi va petites coses que es poden millorar, però pensem que la
jornada en si mateixa va estar molt bé i es podria deixar instaurada per
cada any: ser solidaris per un dia!!!!
Text i imatges: Guillem Porta i Xavier Yusta
52
Venda de tiquets per la Castanyada solidària
53
SETMANA DE LA CIÈNCIA, per Sara Bosch i Clàudia Lacasa
La setmana del 18 al 22 de novembre va ser la setmana de la ciència. Tots els
alumnes voluntaris de l’institut ens van
mostrar experiments tant físics com químics.
Cada dia hi
havia alumes
de cursos
diferents
per mostrar-nos els seus experiments. Els
alumnes de primer
feien maquetes
basades en el
sistema solar, els
planetes, la galàxia... En el cas de l’alumnat de segon
d’ESO, exposaven uns experiments extraordinaris,
feien maquetes basades en els estats de la matèria: líquid,
sòlid i gasós. En el cas
dels alumnes de tercer
d’ ESO, un grup d’aquests ens
va mostrar un experiment que
consistia en omplir un got amb
aigua, tapar-lo amb un
vidre, se li donava la volta al
got i l’aigua no queia. L’altre experiment estava constituït per dos ampolles d’aigua
de plàstic unides consistia en passar d’una ampolla a l’altra l’aigua sacsejant les
botelles i això formava un petit remolí. Els de
quart d’ESO ens van ensenyar petits
experiments que els estudiants van gaudir al
màxim. Un d’ells consistia a pintar amb
retoladors en un paper i després enfonsar el
paper en aigua i els colors es difuminaven. Va haver altres experiments com el
glaçó de Coca-Cola i el tap de suro, el de el vinagre i el bicarbonat... entre d’altres.
54
SING ALONG ACTIVITY -
STUDENTS EXPRESS THEIR
OPINION December 9th 2013
Imatges: Jaume Suau
Last Monday all the students of 2nd ESO went to the gym to do the Sing
Along activity. On stage there were a singer and a guitarist. They gave us a
list with some popular songs and we had to choose which songs we wanted to
sing. Some students sang with their friends on the stage, others were
sitting and singing from their chairs. I liked this activity because I think
it’s different, but the songs were old songs.
Malina Barbieru
55
Last Monday we did the Sing Along activity to practise our English. We sang
some songs like a Karaoke and the students could go on the stage and sing
the songs they wanted. The activity was fun because it was different from
the daily school routine.
Sílvia Vidal
The Sing Along activity was great. We had a good time while we were
singing. The only thing to improve is that most songs were old-fashioned.
But, in general, we enjoyed the activity, we learnt new vocabulary and we
had a different morning.
Annia Segarra
Yesterday we had an extra English activity, Sing Along, where we could sing
some English songs. We were at the school gym and outside it was a cloudy
cold day. Most of us felt shy about singing in front of the other pupils but
we had a great time, because we like English songs. In my opinion, the songs
were a bit old-fashioned, so we suggested including some new ones. Finally I
think it was a good activity and we hope we can do it again in the future.
Marta Pijuan
56
Maquetes d’habitatges
Amb les habituals presses d’última hora, l’alumnat de 3r d’ESO ha finalitzat
la laboriosa maqueta d’un habitatge. Aquest curs cada grup disposava de
450m2 amb una edificabilitat del 60%. L’alçada màxima estava limitada a
10m. Les maquetes estaven fetes a escala 1/50.
Se n’han sortit prou bé !
Text i imatges: Departament de Tecnologia
57
El competitiu a Espanya, per Adrià Reig
Amb l’aparició de l’antiga generació de videoconsoles
(Ps3 i Xbox 360) va aparèixer la moda de competir
per veure qui era millor en cada joc amb la creació de
lligues. A Espanya l’actual lliga és la L.V.P. (Liga de
videojuegos profesional) en la que s’organitzen tres
lligues: Call of Duty, League of Legends i Fifa.
Call of Duty
El Call of Duty o més anomenat CoD és un joc de guerra, d’acció en primera persona que en
l’online poden jugar fins a 18 persones, però en el competitiu són dos equips de 4 cadascun.
Cada any, la final mundial es juga amb l’entrega presentada el mateix any, la d’aquest ha sigut el
Call of Duty Ghost, però l’última final mundial, en què es jugaven un milió de dòlars, es va jugar
al Black Ops 2 en què es van enfrontar l’equip “Fariko impact” contra “Envyus gaming”. L’equip
espanyol Pain va quedar entre els set millors.
El reglament és molt senzill: l’equip amb millor puntuació en el rànquing crea el mapa, el segon
mapa el crea l’altre equip i si és necessari el que ha elegit primer hi torna.
Els modes de joc són : “buscar y destruir”, “tomar la bandera” y “punto caliente”.
League of Legends
El League of Legends o LoL és un joc basat en una modalitat de Warcraft III, el DotA , en
què s’enfronten dos equips formats per 5 “campions”, un dels punts forts del joc, perquè en
té més de 100, i van lluitant entre si amb l’ajuda d’uns personatges anomenats “minions” i
l’objectiu és destruir les torres enemigues i el “nexo”. Són partides d’uns 40 minuts.
En aquest moment és el joc on-line més jugat amb més de 32 milions mensuals i la seva lliga
és la més gran, en videojocs, de tot el món. A Amèrica els jugadors professionals són
reconeguts atletes i s’arriben a atorgar beques d’universitat com en altres esports.
És un joc free to play (gratuït) i es juga amb ordinador, si el voleu provar és pot descarregar
totalment gratuït a la seva pàgina oficial i un ordinador de rendiment mitjà.
58
Les impressores 3D Fa prop de dues setmanes, s'han
començat a vendre les impressores 3D, un
invent d'alta tecnologia que imprimeix
fitxers en tres dimensions fets amb un
programa especialitzat com el 3DMaker.
Hi ha diversos tipus d’impressores 3D però el
que jo vull destacar es la que usa petites
boles de resina que es fonen i s'injecten.
La precisió de la impressora es pot variar,
si fiquem més precisió, trigarà més, i si
en fiquem menys trigarà menys.
La impressora que es mostra a dalt es un
model fet per Carles Guerris, que segons
ell les peces que es necessiten es poden
trobar fàcilment en una ferreteria.
El muntatge no tarda més de quatre o
cinc hores i el cost total són uns 450€, el
que per una tecnologia tant avançada és
poc, ja que les que s’estan venent
actualment a les grans cadenes
d'informàtica valen
entre 2000€ i 3000€.
Text i imatges: Jordi Cerviño i Sergi Roure
59
Cinema INSIDIOUS 2
Aquesta pel·lícula tracta d’una família que havia
estat encantada pel diable o per algun esperit
maligne semblant.
La dona i l’home decideixen tenir un fill ja que ja en
tenen dos més. Amb el gran ja han tingut alguns
problemes d’espiritualitat (en la pel·lícula 1, va fer
un viatge a l’infern o a casa d’aquest esperit
maligne, el metges es pensaven que s’havia quedat
en coma, però van cridar a una especialista en
espiritualitat que ja havia tractat el cas del seu
pare quan era petit i va trobar el problema).
Quan es pensaven que el problema de l’espiritualitat ja estava resolt van
anar a passar un temps a casa de l’àvia, però un dia la seva dona va veure
com el carret de joguines del seu futur nadó venia sol i fent sonar musica.
Ella, des d’aquell primer moment, ja es va pensar que aquell problema no
s’havia acabat de resoldre i no anava mal encaminada.
Aquest cop qui tornava a estar embolicat en el problema era el seu pare, al
soterrani de casa seva es van trobar cadàvers tapats amb mantes
(esperits), l’home a les nits es comença a despertar encantat pel dimoni i es
queda a una paret sentint veus.
Finalment, baixa al soterrani de casa seva junt amb un especialista en
espiritualitat i aquest capta que hi ha una mena de missatger maligne que li
diu que el dimoni a tornat per endur-se al seu món el seu nadó.
Enric Huguet
60
Crítica: Fast &
Furious 6 Si d'alguna cosa pot presumir de la
saga de " A tot gas " és de ser sincera, si vas allí és per passar-t’ho bé i
gaudir del temps que pot durar la pel·lícula. Hi ha molta gent que ja es fa
l'idea del que es pot trobar, dels errors que hi pot haver etc. Recomano a la
gent que vulgui veure aquesta pel·lícula que hi vagui amb ganes, així la
gaudirà molt més. Una recomanació aconsellable és haver vist les parts
anteriors perquè en aquesta es fa referència a totes les altres. Jo he
gaudit molt d'aquesta pel·lícula, quan va acabar ja m'imaginava com podria
ser la 7, ja que està confirmat que sortirà a les grans pantalles. Paul Walker actor de la saga Fast & Furious va morir a causa d’un accident
de cotxe quan aquell va perdre el control per causa de la velocitat que
anava. Es va estampar contra un arbre, i tot seguit el cotxe es va incendiar.
El conductor, que era un aprenent, i el copilot, l’anomenat Paul Walker, van
morir. El 30 de novembre de 2013 va passar aquest tràgic accident. Que
descansi en pau (R.I.P). Adrià Gené
61
MÚSICA La música forma part del nostre dia a dia. Per això aquí us descobrim nous
artistes:
The Vamps: És un grup de nois format el 2012.Els seus components són:
Bradley Simpson, James Mc Vey, Connor Ball i Tristan Evans. S’han donat a
conéixer gracies a la cançó “ Can We Dance”.
Sweet California: És un grup format per noies espanyoles aquest 2013. Les
seves integrants són : Alba Reig, Rocío Cabrera i Sónia Gómez. S’han donat a
conéixer gracies a la cançó “ Ifatuated”.
62
5 Seconds Of Summer: Coneguts com 5SOS, són un grup de quatre nois
australians: Calum Hood, Michel Clifford, Ashton Irwin i Lucke Hemmings.
Són reconeguts perquè actualment fan de teloners de One Direction.Una de
les seves cançons és: “ Out of my limit “.
Midnight Red: Són una banda Americana formada el 2012, el seus
components es diuen: Joey,Colton,Eric, Anthony i Thomas.
Cher Lloyd: És una cantant britànica que va sortir gràcies al programa de
televisó The X Factor”.
63
Union J: És una banda Britànica que es va formar el 2012 gràcies al
programa de televisió The X Factor. La formen George Shelly, Josh
Cuthbert, JJ Hamblett, Jaymi Hensley.
Emblem 3: És una banda pop-rock americana que es va formar el 2007 però
no ha sigut reconeguda fins el 2011. La formen els dos germans Wesley
Stromberg i el seu amic Drew Chadwick.
The Boy Band Project: És una banda de Los Angeles formada el 2013, està
integrada per Levi Mitchell, Zac Mann, Brandon Pulido, Nick Dean, Mathias
Andrele.
64
Ryan Beatty: És un cantant americà, que es va formar l’any 2011, aquest
2013 va treure un nou àlbum anomenat Hey LA.
Text i imatges: Carla Arenas, Noemí Palma i Marina Ruiz
65
Arcade Fire : Reflektor (2013) El gusto es alguna cosa muy diferente para todo el mundo, principalmente en la
música. Voy a hablar del nuevo disco de Arcade Fire, Reflektor. Es un grupo de
música canadiense principalmente conocido por su primero álbum, Funeral, que
obtuvo un 9.7/10 en la valoración de los críticos.
En mi opinión, es un grupo que hace canciones muy bonitas, a mí me gusta mucho. A
diferencia de la mayoría de canciones populares de ahora, todas sus canciones
tienen una historia y quieren decir algo. Además, la música es muy variada, no hay
solo guitarra, Arcade Fire introducen instrumentos como violas, violoncelos, pianos,
mandolinas, ukeleles, acordeones etc. Esto hace que su música tenga alguna cosa
especial, ponen sentimientos en las canciones. Han ganado bastantes premios por
los tres primeros álbumes y tienen una canción en The Hunger Games: “Songs From
District 12 And Beyond.”
Reflektor es su cuarto álbum, y a mí es el que me gusta más. Las canciones son
bastante largas pero todas son especiales, todas tienen sentido. La primera vez
que lo escuché, me pareció un poco raro, pero después, tanto la música como las
letras me han parecido muy bonitas. La música tiene un ritmo único en todas las
canciones, nada parecido a otras, y todas las letras explican una historia.
Finalmente, porque tanto la música como las letras tienen algunas cosas de
espacial, a mí me gusta mucho este grupo de música. Espero que os guste este
estilo de música tanto como a mí.
Texto: Camille Audet
66
ESPORTS
ICG Software Lleida
L’equip del Lleida està format per: Carlos Estrada, Lluís Tomas, Carlos
Trilla, Joan Cañellas, Marc Soler, Lluís Rodero, David Ballestero, Manu
Nechhi, Andreu Tomàs.
El ICF Sotware Lleida va arriba a la OK lliga la temporada 2011-2012 i havia
estat més cops però aquest es el darrer cop que hi van arribar.
Aquest any el ICF Sotware Lleida està en l’11a posició de la OK lliga, de
moment s’han jugat 8 partits, dels quals n’han guanyat 2, n’han perdut 4 i
n’han empatat 2.
Aquest any han tingut dues noves incorporacions: Andreu Tomàs i David
Ballestero.
Opinió personal:
Jo penso que aquest any es mantindrà a la OK lliga i que si juguen bé els
partits que queden podran arribar a classificar-se per la Copa del Rei,
El propòsit de l'ICG
Software Lleida la
passada temporada
era aconseguir la
permanència. No
només es va
aconseguir això, sinó,
que al mes de febrer
va participar a la Copa
del Rei a Oviedo com a
setè classificat caient
davant de un tot
poderós Coinasa Liceo,
però en que el l'ICG
Lleida es va deixar la
pell.
67
necessiten juga bé contra els equips més bons com el Barça, el Reus… i
emportar-se algun punt.
Crec que han de millorar l’alineació amb algun jugador de qualitat i també
han de millorar la velocitat en el joc perquè els altres equips els superen en
velocitats als passis i en contra-atac.
EL F.C. BARCELONA AQUESTA
TEMPORADA
Actualment, a dia 4 de novembre del 2013, el barça és primer a la lliga
espanyola empatat amb l’Atlètic i seguit pel Real Madrid tres punts per
sota. A pesar de sol haver perdut un partit i haver-ne empatat un altre en
lliga, l’equip no juga del tot bé. Contant l’últim partim de Champions, porta
dos partits seguits perdent i això no agrada ni a l’equip ni als aficionats ja
que fins i tot en una recent roda de premsa un periodista li va preguntar a
Andrés Iniesta si entrenaven bé, cosa que no va caure bé a alguns jugadors
com Gerard Piqué; o se segueixen enfonsant, que va dir que li semblava bé
que fessin crítiques constructives però que aquests tipus de preguntes li
semblaven una falta de respecte tant al staff tècnic com als jugadors. El
defensa també va assegurar que no estan en una crisi tant greu com sembla
i que o s’aixequen i tiren cap endavant.
Aquesta temporada va
començar sent una temporada
diferent per al F.C. Barcelona
ja que l’apreciat entrenador
Tito Vilanova, a causa dels
seus problemes de salut, va
haver de deixar d’entrenar
l’equip per poder lluitar
contra el càncer després d’un
curt any dirigint els
blaugranes i obtenint molts
bons resultats. I va arribar a
la capital catalana, procedent
d’Argentina, en Tata Martino.
68
Els jugadors no creuen que la mala ratxa de partits es degui al entrenador,
sinó el contrari, diuen que el seu treball es “chapeau” i que ell és un
professional i sap com funciona el club i entén el seu treball.
Ara sol toca esperar per saber si l’equip anirà a pitjor o millorarà, tal com
diu Piqué, i superen aquesta petita crisi.
Opinió personal:
Jo crec que la “crisi” que està vivint el barça en aquests últims partits te
solució. Penso que calen exprimir més les qualitats que tenen els jugadors,
millorar l’estil de joc i fer algun canvi en la plantilla. Jo aposto per fer pujar
jugadors del planter, com estan fent últimament, ja que dóna bons resultats
i aprofitaria el mercat d’hivern per fer algun fitxatge. La direcció esportiva
de l’equip esta per la feina de intentar satisfer les exigències que a dia
d’avui ja ha traslladat el tècnic argentí. Des de fa setmanes ja ha marcat
una sèrie de prioritats de cara al futur i una d’elles és fitxar al Kun Agüero.
Jo estic a favor de fitxar al Kun, ja que l’equip necessita bons jugadors a la
davantera i penso que sol hi han els suficients. Tal i com he dit en l’article
ara sol toca esperar i personalment espero que l’equip millori ja que té
potencial i recursos per fer-ho i col·locar-se entre els millors d’Europa.
69
Marc Màrquez campió de Moto GP
batent rècords, com per exemple el campió
de Moto GP més jove de la història, el pilot
més jove a guanyar una carrera de la categoria reina, i igualant a les
llegendes Mike Hailwood, Phil Read, i Valentino Rossi, i ara Marc Màrquez,
sent els únics que han guanyat en els 65 anys d'història d'aquest esport els
títols de les tres categories del mundial.
Opinió personal:
En Marc Màrquez a part dels rècords que ha batut, el que també hem crida
l'atenció és la seva humilitat i la seva manera de portar les coses, perquè es
un noi familiar i molt carismàtic. A la pista és agressiu i valent, però a
l’última carrera va demostrar que també té coneixement i no va arriscar
més del compte. Té un equilibri mental de campió.
Textos i imatges: Lluís Capdevila, Martí Ibars i Sergi Regué
Marc Màrquez al 2008, va
arribar a l’elit del
motociclisme junt amb
Repsol. Aquell mateix any
va pujar al seu primer podi
i al 2010 va aconseguir la
seva primera victòria. Va
ser el primer pas per
guanyar el Mundial de
125cc aquella temporada,
guanyar el títol de Moto2
al 2012 y al 2013
proclamar-se campió de la
categoria reina
70
LA BIBLIOTECA ESCOLAR: IMAGINACIÓ I
CONEIXEMENTS AL TEU ABAST
Com cada any, a l’inici del curs escolar, la biblioteca de l’institut La Serra
comença a cobrar vida. És el lloc on fer els
deures, estudiar, fer servir els recursos en
línia, llegir una revista o fer un cop d’ull al
diari quan es lliura alguna matèria o es
disposa d’una mica de temps. A l’hora de
l’esbarjo sempre hi ha algú que s’hi deixa
caure per acabar d’enllestir alguna feina de
classe o simplement per fullejar una revista.
Des d’aquest espai es convida a tothom a fer
ús dels seus recursos ja que són una eina fonamental tant en el procés
d’aprenentatge com en el d’ensenyament.
Una novetat d’enguany és la subscripció a la revista bimensual en francès
Mary Glasgow, que podeu consultar, si us ve de gust, al prestatge revister.
Com a centre que forma part del
programa de motivació a la lectura
Mollerussa, Municipi Lector cada
trimestre tenim a la nostra
disposició una selecció dels millors
llibres de la literatura juvenil en
català; poden ser demanats en
préstec. Actualment tenim la
selecció corresponent a l’any 2010 i el proper trimestre disposarem de la
selecció del 2012.
Durant el mes d’octubre vàrem rebre una donació d’una quinzena de novel·les
juvenils procedents de la biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa.
Aquests exemplars els trobareu a l’expositor de novetats.
71
La biblioteca no solament dóna servei des de la sala sinó que també arriba a
les classes a través de les matèries optatives en forma de lots per als
alumnes que els professors han escollit. També hi
ha aules que disposen d’una selecció d’obres
destinades al seu alumnat.
Poc a poc els diferents documents que conformen
el nostre fons bibliogràfic van incorporant en el
seu llom el teixell que els correspon i que acredita
que han estat catalogats i registrats en l’aplicació
Epèrgam.
Aquesta aplicació en línia, de moment, ens permet consultat a través
d’Internet tot el fons que tenim de novel·la juvenil i una bona part de les
novel·les per a majors de 15 anys. Ara per ara ja disposem de més de 1.200
volums registrats.
Les obres de coneixements estan catalogades però parcialment registrades,
això vol dir que si volem saber quins exemplars tenim a la biblioteca hem
d’anar-hi i consultat directament als prestatges corresponents.
Tot i que la nostra biblioteca disposa d’un fons
prou important d’obres, sobre tot de ficció, cal
tenir en compte a més que també ens dóna
accés, a través del servei de préstec
interbibliotecari, demanar qualsevol document
que les biblioteques públiques de Catalunya
tinguin disponible. Aquests documents es poden
tenir en préstec durant un període d’un mes. Per
tant, no dubteu a demanar a les persones
responsables de la biblioteca que us gestionin el préstec d’aquella obra que
necessiteu.
Bon curs i bona lectura.
Text: Olga Puig
Coordinadora de la biblioteca del centre
72
Un estudi afirma que l’alumnat que segueix el programa Municipi Lector
té millors competències lingüístiques
Estem d'enhorabona! Després de 4 anys de funcionament del programa de
motivació a lectura Municipi Lector podem dir que el programa està donant
els seus fruits.
Des del Clijcat, òrgan que coordina els Municipis Lectors (Almenar, Bruc,
Lliçà de Vall, Mollerussa i Súria), s'ha realitzat un estudi de l'evolució de
les capacitats lingüístiques dels alumnes d'aquestes ciutats en les proves
que anualment realitzen els nens i nens de sisè de primària tot comparant-
los amb els de la resta de Catalunya.
Les dades mostren que en totes les àrees vinculades a la llengua de forma
directa (català, castellà i anglès) es supera àmpliament el creixement
registrat per centres de nivell i complexitat similar de la resta de
Catalunya; és a dir que l’alumnat d’aquestes poblacions ha incrementat en
major mesura les seves competències lingüístiques. Aquesta és la conclusió a
la qual s’ha arribat després d’estudiar els resultats obtinguts pels escolars
des de finals del 2008 i fins al curs 2012-2013 en les proves competencials
de 6è curs. Les dades han estat facilitades pel Departament
d’Ensenyament.
L’estudi posa de manifest que si bé al conjunt de Catalunya el creixement en
competències en llengua catalana s’ha incrementat un 4,4% als centres que
segueixen el programa de Municipi Lector (Almenar, El Bruc, Mollerussa,
Lliçà de Vall i Súria) ho ha fet en un 7%. Pel que fa al castellà i a l’anglès,
l’increment ha estat del 4,9% i del 8,4%, respectivament, en comparació
amb 3,8% i el 6,3% del conjunt de Catalunya.
El programa Municipi lector està coordinat pel Consell de Lectura de
Mollerussa, format pels centres educatius del municipi i les seves
respectives Associacions de mares i pares, la Biblioteca comarcal Jaume
Vila, el Centre de Recursos Pedagògics i el Clijcat (Consell català del llibre
literatura infantil i juvenil de Catalunya).
73
Us adjuntem un quadre per tal que pugueu observar en detall el creixement
percentual (des de 2009 a 2012) que tenim els Municipis Lectors respecte
la mitjana catalana.
74
La mediació escolar El servei de mediació us dóna la benvinguda al curs escolar 2013-2014!
Com en cada inici de curs el nostre equip de mediadores ja està en marxa.
Durant els mesos d’octubre i novembre hem iniciat la seva participació
activa en la tasca de la difusió del servei en els cursos de segon i tercer,
durant les sessions de tutoria, sense oblidar-nos de realitzar les mediacions
corresponents en els moments necessaris.
A finals de novembre la difusió es durà a terme en els cursos de quart al
qual pertanyen una bona part de l’equip de mediadores. I finalment es
presentarà el servei d’una manera més exhaustiva a primer, ja que és un
concepte nou per tots alumnes d’aquest nivell.
En la part inferior podeu observar una fotografia recent de tot l’equip de
mediació actual. Com podeu veure tots fan cara de tenir moltes ganes de
treballar.
Us deixem fins al proper número de la revista on us informarem de les
activitats del segon trimestre. Fins aviat!
La resolució de conflictes és un pas imprescindible en
l’evolució humana.
75
Ah! I ja ho saps, si ens necessites, utilitza’ns! Estem al teu costat per
millorar la convivència i el bon rotllo al nostre centre.
Text: Servei de mediació i convivència.
Imatges: Anton Not
76
LA SECCIÓ DE L’AMPA
Si una bicicleta està aturada, cau
Aquesta obvietat, que serveix per a qualsevol acte de la nostra vida, va ser
la que ens van plantejar l’any passat en iniciar la nostra etapa de direcció a
l’AMPA.
Cal avançar cada dia amb nous projectes, amb il·lusions renovades, amb
l’energia del que està per descobrir.
El curs passat vam donar un nou format a la celebració dels actes del fi de
curs, l’entrega de les orles i el sopar posterior. Vam donar també un nou
format a la gestió de les comandes i l’entrega de llibres, utilitzant les
tecnologies que ens permeten un procés més obert i més ordenat i també
vam afegir un circuit de llibres de segona mà, que va tenir molt bona
acollida.
Tot això, alhora que seguíem col·laborant amb el centre en l’adquisició
d’equipaments per als departaments i en la millora d’instal·lacions.
Però hem d’evitar que la bicicleta es tombi; cal segui fent coses.
Aquest curs seguirem innovant en aquests projectes, alhora que engegarem
una nova línia de comunicació amb els pares i l’organització d’activitats als
pobles que aporten alumnes al nostre centre
Refarem també el sistema d’elecció dels membres de la Junta de l’AMPA
per fer-lo més participatiu i reorientarem el sistema de lloguer de taquilles
per adequar-lo a les necessitats que deriven del nou horari escolar.
77
Activitats com el taller del nitrogen líquid que es van fer durant la setmana
de la ciència, han de tenir un fil de continuïtat durant el curs.
Per dur a terme tots aquest projectes, la Junta de l’AMPA s’organitza en
diferents comissions que es responsabilitzen de les tasques que els són
pròpies.
El curs tot just ha començat i ja estem treballant perquè sigui millor que
l’anterior.
78
QUINA CLASSE D'AMIC/GA ETS?
Per Paula Brunat i Giulia Filimon
1)Imagina que tens parella i els teus amics et demanen quedar el
mateix dia, què fas?
A)No quedo amb ningú, no m'agrada triar.
B)Quedo amb les amigues.
C)Quedo amb la meva parella.
2)Es l'aniversari del teu amic/ga, però aquella mateixa setmana
estrenen la peli que portes temps esperant. Però no tens diners
suficients per comprar un regal i per anar al cine, què fas?
A)Deixes estar la peli, el teu amic/ga és mes important que una peli.
B)Decideixes comprar-li un regal de preu baix i anar al cine també.
C)Dius que estàs malalt/a i vas al cinema.
3)El teu amic/ga s'emborratxa molt per una festa, i et demana que
menteixis als seus pares, per tal que no l’enganxin, ho faries?
A)Sí, penso que faria el mateix per mi.
B)No, crec que el millor és que ho sàpiguen per si empitjora.
C)No dic res, però si algun cop em fa una mala passada, els hi diré als seus
pares.
4)El teu amic/ga porta un temps sense tornar-te els diners que li vas
deixar fa temps, què fas?
A)Ho deixo estar, ja me’ls tornarà.
B)Li tiro indirectes fins que se n’adoni que em deu diners.
C)Li dic que me’ls torni.
79
5)El teu millor amic o amiga, et critica a les esquenes, que decideixes
fer?
A)Li dic a la cara lo que he sentit, per comprovar si es veritat, i aclarir les
coses.
B)A la mínima que ens piquem, li posaré en cara.
C)La critico igual que m'ha fet ella a mi.
6)El teu amic/ga et diu que una tarda no pot quedar, i aquella tarda
el/la veus passejant pel carrer amb una persona de la teva classe. Com
reacciones?
A)T'estranyes però ho deixes córrer, potser aquella persona necessita
parlar amb ell/a.
B)T’enfades, per tant decideixes no dirigir-li la paraula fins que et demani
perdó.
C)Surts al carrer i fas veure que te les has trobat de casualitat, i et quedes
per molestar.
RESULTAT:
MAJORIA DE A: Ets molt bon amic/ga! Ho donaries tot per ell/lla, i
sempre fas el millor per la vostra amistat!
MAJORIA DE B: Ets bon amic/ga només quan t'interessa, potser aquesta
persona a la que anomenes amic/ga no és tan important com et penses, i
encara has de trobar qui serà el teu amic/ga de veritat.
MAJORIA DE C: No ets un bon amic/ga, molts cops només penses en tu
mateix/a, això ho hauries de canviar si no vols que algun dia t'ho facin a tu!
80
ENIGMES, per Carles Folguera
1.- Quants vasos es necessiten per igualar el pes d’una botella?
Font: More Mathematical Puzzles of Sam Loyd. Martin Gardner
2.- Un grup de 4 persones ha de creuar un pont. És negra nit i
necessiten una linterna per veure-hi, però tan sols en tenen una, i
només poden passar pel pont simultàniament un màxim de dues
persones. Aquest grup està format per persones de diverses
81
edats i forma física i cadascuna necessita un temps diferent per
creuar el pont:
. L’Anna creua el pont en 1 minut.
. El Jaume en necessita 2.
. El Xavier en tarda 5.
. La Marta està 10 minuts per creuar-lo.
Com pot passar a l’altra banda del pont tot el grup en 17 minuts?
3.- En aquest rectangle (i sense sortir d’ell) s’han de traçar 5
línees contínues que uneixin A amb A, B amb B, C amb C, D amb D
i E amb E, sense creuar-se entre elles ni tampoc tallar els
segments AD i BC. Com pot fer-se?
Font: Claudi Alsina, Mapas del metro y redes neuronales.
82
L’equip de Serranova 2.0 us desitja molt
bones festes!