serranova 2.0, número 1, desembre 2013

82
1 Número 1, desembre de 2013 Revista digital de l’Institut La Serra, Mollerussa

Upload: institut-la-serra

Post on 25-Mar-2016

219 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Revista digital de l'Institut La Serra, Mollerussa

TRANSCRIPT

Page 1: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

1

Número 1, desembre de 2013

Revista digital de l’Institut La Serra, Mollerussa

Page 2: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

2

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa,

Número 1, desembre de 2013

Equip de redacció:

Carla Arenas, Marina Asens, Judit Berengué, Ares Bertran, Sara

Bosch, Paula Brunat, Jaume Camarasa, Lluís Capdevila, Marc Carreira,

Paula Castells, Jordi Cerviño, Jose Domene, David Escolà, Joana

Falguera, Giulia Filimon, Mar Franci, Albert Fuentes, Aran Galitó, Anna

Garcia, Adrià Gené, Marc Gené, Damià Guiu, Sargis Hovsepyan, Enric

Huguet, Martí Ibars, Jaume Jovells, Clàudia Lacasa, Maria Llovera,

Víctor López, Judit Miquel, Ariadna Moreno, Míriam Moya, Raluca

Muraru, Maria Orteu, Raúl Padilla, Noemí Palma, Clàudia Pedrós,

Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Sergi Regué, Sergi Roure,

Marina Ruiz,Delia Salvia, Eloi Tella, Oriol Tribó, Júlia Vall, Xavier

Yusta.

Coordinació: Anton Not

Agraïm la col·laboració de tots aquells que han fet possible aquest

primer número. (Logo: Adrià Reig; Revisió lingüística: Josep Camps)

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com “que es

pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista amb una llicència

Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual. No es

permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres

derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència

igual que la que regula l’obra original.

________________________________________________________

Page 3: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

3

Benvinguts; passeu, passeu...

L’Institut La Serra de Mollerussa publicava tradicionalment la revista

Serranova. Des de fa uns anys, i a causa de circumstàncies diverses, s’havia

deixat de publicar. Aquest curs, des de la direcció del centre, es va voler

reactivar la revista en una nova etapa i es va prendre la decisió de difondre-

la en versió digital. Aquesta nova etapa de la revista de l’Institut La Serra,

doncs, recull l’esperit de la revista tradicional i l’actualitza a l’era de les

tecnologies de la informació i la comunicació; per això l’hem anomenat

Serranova 2.0.

Com és habitual en aquest tipus de publicacions, els continguts de la revista

reflecteixen les activitats i la vida al centre. A més, Serranova 2.0 té el

valor afegit que ha estat elaborada en la major part pels mateixos alumnes,

els protagonistes de la vida a l’institut. Per a la majoria d’alumnes ha estat

la primera vegada que han realitzat tasques de maquetació. La revista està

vinculada a una assignatura optativa que cursen una quarantena d’alumnes de

3r d’ESO. Ells són els responsables de la major part dels continguts així

com de la imatge de la revista. Val a dir, però, que no s’hagués pogut tirar

endavant el projecte sense la col·laboració de tota la comunitat educativa.

L’objectiu que ens hem proposat és publicar tres números de la revista a

l’any, un per cada trimestre. Aquest que ara podeu llegir és el primer del

curs 2013-2014.

Ens agradaria que trobéssiu la revista interessant i entretinguda. Per tal

que sigui una veritable eina de comunicació i sigui una activitat ben viva de la

qual tots us en pugueu sentir una mica còmplices, acceptem tots els

suggeriments que ens vulgueu fer arribar.

Benvinguts a aquesta nova aventura que esperem aconseguir anar millorant

en cada ocasió.

La redacció

Page 4: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

4

Índex

Sortides

Els alumnes de 2n de batxillerat visiten Barruera 6

Primer d’ESO a l’observatori d’Àger 10

Mequinensa i l’obra literària de Jesús Moncada (2n de batxillerat) 12

4t d’ESO: Per què no puc fer-ho? 15

Barcelona: Tibidabo i Born Centre Cultural (3r ESO) 17

Intercanvis

Camille Audet: una estudiant canadenca a l’Institut La Serra 19

Intercanvi amb Alemanya (1r de Batxillerat) 20

Intercanvi amb França (4t d’ESO) 27

Exposicions

Escriure en temps difícils 31

Catalans: un àlbum 33

Identitats: alumnes de 4t d’ESO 34

Professor i...

Professor i escriptor: entrevista a Bernat Huguet 36

Professor i atleta: entrevista a Jaume Suau 40

Reportatges i notícies

L’art urbà 42

Arnau Guiu guardonat pel Treball de recerca de batxillerat 48

Castanyada solidària amb la Marató de TV3 50

La Setmana de la Ciència 53

Page 5: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

5

Sing Along 54

Maquetes d’habitatges 56

Multimèdia

Videojocs i novetats tecnològiques 57

Cinema 59

Música 61

Esports

ICG Software Lleida 66

El F.C. Barcelona aquesta temporada 67

Marc Màrquez, campió de Moto GP 69

La biblioteca escolar 70

El programa Municipi Lector 72

La mediació escolar 74

La secció de l’AMPA 76

Entreteniments

Test 78

Enigmes 80

Page 6: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

6

Sortida a Barruera

1. Batxillerat científic i tecnològic

Els dies 23, 24 i 25 de setembre, tot l’alumnat de 2n de batxillerat vam

realitzar una sortida al poble de Barruera, situat al municipi de la Vall de

Boí (Alta Ribagorça) amb l’objectiu de realitzar diversos tallers (riscos

geològics i hidrobiologia) per part de l’alumnat de la modalitat de Ciències i

Tecnologia i de visitar el conjunt d’esglésies romàniques situat en aquesta

vall per part dels alumnes d’Humanitats i Ciències Socials.

El dilluns, un cop arribats a Barruera, vam dirigir-nos tots al Camp

d’Aprenentatge de la Vall de Boí, moment en què els encarregats ens van

explicar

que era un

camp

d’aprenentatge juntament amb una presentació general de les diferents

activitats que realitzaríem els propers tres dies.

A la tarda, l’alumnat es va dividir en dos grups per tal de realitzar un taller

de topografia (tecnòlegs) i un altre de riscos geològics (científics). Aquest

darrer va consistir en l’estudi dels riscos que pot suposar la presència d’un

Page 7: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

7

torrent, un riu i un penya-segat a prop del poble de Barruera. La realització

del taller es va dividir en tres parts. En primer lloc, pujàrem dalt d’un turó

situat just damunt del nucli urbà on vam situar en una fotografia els noms

dels cims que es veien des d’aquest punt amb l’ajut d’una brúixola i pensàrem

en les possibles mesures de prevenció. Tot seguit vam observar un tall

geològic per tal d’estudiar-ne els diferents estrats i les mostres del passat

glacial de la vall per, finalment, veure les diferents actuacions que s’han

realitzat al torrent de Barruera per intentar minimitzar els danys d’una

possible crescuda d’aquest.

L’endemà, tots els alumnes de

ciències i tecnologia vam fer un

taller d’hidrobiologia consistent en

estudiar la qualitat de l’aigua del

riu Noguera de Tor i els seus

afluents juntament amb la d’una

bassa propera al poble. Dividits en

grups de tres o quatre persones,

prenguérem mostres d’aigua i de

microorganismes de sis punts diferents. Una vegada al camp d’aprenentatge,

vam realitzar primer la identificació dels microorganismes recollits

mitjançant una clau i vam diferenciar els que podien viure en tot tipus

d’aigües dels que només podien fer-ho en aigües molt netes. Després de la

pausa per dinar, l’estudi va continuar amb la determinació de les

característiques fisicoquímiques de l’aigua (oxigen dissolt, pH, alcalinitat,

duresa, carbonats, sodi, etc.) per arribar, finalment, a concloure que la

qualitat de l’aigua del riu Noguera de Tor era òptima.

Page 8: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

8

El dimecres, darrer dia de la

nostra estada a la Vall de Boí, tots

els alumnes anàrem a fer una ruta a

peu pel parc nacional

d’Aigüestortes i Estany de Sant

Maurici, concretament per la zona

coneguda com la Vall de Sant Nicolau. Creat el 1955, es tracta de l’únic parc

nacional de Catalunya i per tant, l’únic lloc on la protecció del medi natural

és molt estricta. La ruta ens permeté observar la flora pròpia del lloc (pins,

avets, etc,) així com la fauna (cavalls). La bellesa del paisatge i el fet de

contemplar la natura en estat pur convertiren aquesta activitat en una de

les més interessants de tota la sortida.

2. Batxillerat humanístic i social

L’alumnat d’humanitats, al contrari que el de ciències, no vam treballar cap

dia amb els monitors del camp d’aprenentatge, sinó que tota la informació

de les esglésies que visitàrem

ens la donava la nostra

professora d’història de l’art, la

Mar Miquel.

El primer dia, a la tarda, vam

deixar els nostres companys de

ciències al taller i un taxi ens va

portar cap a Cóll i més tard a

Page 9: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

9

Cardet. Després de veure les esglésies dels dos pobles per fora, vam agafar

un camí i ens posàrem a caminar fins arribar a Barruera per trobar-nos amb

la resta, que ja havien acabat els tallers.

El dia següent, vam tornar a pujar als

taxis que ens deixaren a Taüll. Aquesta

vegada sí que vam poder entrar a les dues

esglésies que hi ha al poble per visitar-

les: Santa Maria de Taüll i Sant Climent

de Taüll. Els que van voler també van pujar al campanar de Sant Climent per

contemplar les fantàstiques vistes. A continuació, seguírem un camí a peu

que ens portà fins a Boí per visitar l’església de Sant Joan.

Ja havent dinat per agafar forces, vam caminar encara més estona per

arribar al poble d’Erill la Vall. Allí també vam veure l’església, la més

diferent de les vistes fins aleshores, i vam fer una visita pel museu que hi

ha. Un cop fet tot això, els taxis ens portaren de nou a Barruera.

Text: Lídia Arderiu i Josep Ma Reñé

Imatges: Núria de Dalmau i Sandra Poblete

Page 10: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

10

El dia 22 d’octubre, els alumnes de 1r d’ESO, vam anar al Parc Astronòmic

del Montsec (PAM), amb l’objectiu de descobrir una miqueta més l’Univers

que ens envolta. Allà vam fer tres tallers: “Nit estrellada al museu”, “Observant el Sol” i “La història de l’Univers”. En els tallers ens van explicar

coses que molts no sabíem: el Sol mesura aproximadament 1.500.000 km,

109 vegades més que la Terra i que està entre 15 i 18 milions de Cº, també

que una rotació del sol equival a 27 dies terrestres. També que si alguna

cosa cau en un forat negre mai en torna a sortir ni tan sols la llum, els

protons i neutrons van de 3 en 3. El sol cada segon fa 4.000.000 de cendres

i les cendres estan a

20.000.000 Cº i

transporten electricitat.

Les aurores boreals es

formen gràcies a les

cendres del sol. Les dues

coses que em van

sorprendre més van ser

que les galàxies són

formacions de 7.000.000

d’estrelles i que si

volguéssim i poguéssim

anar al centre de la Via Làctia tardaríem 27 anys llum! El taller que em va

agradar més va ser la nit estrellada al museu. El primer grup vam tenir mala

sort perquè no vam poder observar el sol en directe. Això és el que vam fer

pel matí a la tarda ens van obrir el poliesportiu del poble i allí després de

dinar vam jugar a jocs com: futbol, estirar la corda o el mocador. En fi un

dia per repetir!

Text i imatge: Ares Bosch Solé

Page 11: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

11

Àlbum de la sortida dels alumnes de 1r d’ESO a Àger (Imatges: Jaume

Suau)

Page 12: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

12

MEQUINENSA

El dimarts 5 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat vam anar a

Mequinensa. A la Mequinensa nova, sorgida després de la construcció del

pantà prop de la confluència del riu Ebre amb el Segre, i a lo poble vell que

descansa, en part, sota les aigües del riu Ebre, del pantà.

Al poble ens rebé l'Antoni, fill de Mequinensa i un gran entès en Jesús

Moncada, un autor nascut a Mequinensa que va immortalitzar el record de lo

poble vell en els seus llibres dels quals estem llegint El cafè de la granota.

Després d'una amable benvinguda, ens conduí al castell que s'alça

majestuosament sobre el poble com si d'un guardià es tractés. L'edifici

gòtic és privat, pertany a la fundació ENHER, la qual ha remodelat l'interior

conferint-li més modernitat, elegància i confort. Tot i els canvis, el castell

conserva el seu aire històric amb un pou a l'interior i una gran escalinata

que condueix a les estàncies superiors. No és un castell immens, tot el

contrari, i això, precisament, el fa acollidor.

Acabada la visita vam dirigir-nos als peus del castell, a lo poble vell. Mentre

l'Antoni ens llegia fragments del llibre El cafè de la granota de Jesús

Moncada, admiràvem l'entorn des de l'antic embarcador permetent que les

seves paraules ens transportessin dins el llibre per entendre la vida d'un

poble ofegat per les aigües. Vam passejar pels carrers fantasmes, enmig de

les cases derruïdes i l'església convertida en una petita bassa d'aigua.

Podies imaginar la vitalitat que segurament havia tingut Mequinensa,

enterrada en l'oblit, recordada per les paraules d'un escriptor.

Dins el poble vam aturar-nos uns instants davant la casa de Jesús Moncada

qui, a través dels seus relats, ens havia permès conèixer el dia a dia d'unes

persones que podríem haver estat nosaltres. En memòria seva i, tal i com és

costum, vam oferir a casa seva un bonic i colorit ram de flors, deixant una

petjada més al record d'aquelles terres.

Després de visitar el poble anàrem al museu històric de Mequinensa, dedicat

en part a Moncada, la seva vida, obres, i, fins i tot, dibuixos que ell mateix

Page 13: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

13

realitzà. Allí ens acomiadàrem de l'Antoni. S'ha de dir que fou un plaer

conèixer algú que ens podia explicar de primera mà coses sobre el poble i

sobre l'escriptor a qui va conèixer personalment.

Quan un pensa en visitar el poble i veu les poques “pedres” que en queden

pot desil·lusionar-se, però les “pedres” també poden tenir històries

amagades a sota, tan sols has d'observar i escoltar-les.

Text: Berta Lacruz

Imatges: Berta Lacruz, Maria Martí, Sandra Poblete

Page 14: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

14

Page 15: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

15

PER QUÈ NO PUC FER-HO?

El passat 8 de novembre, l’alumnat de 4rt vam ser partícips d’una jornada

anomenada: Per què no puc fer-ho?, una jornada de presentació dels estudis

universitaris sense estereotips de gènere. Aquesta jornada pretén

esperonar l’alumnat femení i masculí en l’elecció de titulacions on realment

un dels dos sexes està menys representat. Els graus que van escollir van

ser: Nutrició humana i dietètica i INEFC. Aquest iniciativa es fa des del

centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats amb la col·laboració de UdL.

Els nois del centre vam anar a la Facultat de Medicina de la UdL. El primer

acte al que vam assistir va ser un col·loqui on, ens van presentar la jornada.

Els tertulians representaven tot el que comprenia l’àmbit de la jornada. La

presidenta del Centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats, la degana de la

facultat de medicina, un graduat en nutrició humana i dietètica, el

vicerector de la UdL i un biòleg. Va ser realment interessant, sobretot

l’explicació que ens va fer aquest biòleg.

Després d’això vàrem participar en uns tallers, que tenien a veure sempre

amb el grau que estàvem tractant durant tot el matí. Per exemple, un dels

tallers tractava de les capacitats antioxidants dels aliments. En un altre

vam poder identificar perquè els aliments són amargs i què fa que això sigui

així.

Per contra, les noies del centre vam dirigir-nos a la Facultat d’INEFC. En

arribar teníem programada una visita ràpida de les instal·lacions exteriors i

algunes de les interiors, i vam fer cap al hall, on ens vam reunir amb un

parell de monitores i ens van portar a una sala on ens esperaven cinc

persones, quatre d’elles dones; eren dues exalumnes, el rector de la

Universitat de Lleida, el director de la facultat i la representant d’una

organització d’igualtat de sexe. Ens van fer un col·loqui sobre el tema

Page 16: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

16

esport/noies, també, van parlar les dues exalumnes, deixant-nos veure quin

havia estat el seu pas per la universitat, de què havien pogut treballar amb

aquesta carrera i els plans de futur que tenien.

Després d’esmorzar, ens van separar en tres grups, i cadascun dels grups va

dirigir-se a fer un parell de tallers, com: salt de llargada, aeròbic... També

van preparar tallers més tipus proves de resistència amb cintes

mecàniques... N’hi havia de diferents, i cada grup en tenia un parell de

distints...

Per acabar, vam fer cap a la facultat de medicina, on ens vam reunir amb els

nois. Allà, un psicopedagog, ens va fer un col·loqui; va ser molt clar, ens va

dir les coses tal i com eren, crec que va ser el més interessant de tot, va

explicar el que significava “llibertat” per a ell, i va dir, que cap dels que vam

assistir allà érem lliures. També va dir unes paraules referint-se a les noies,

jo vaig entendre que les noies hauríem de tenir mes caràcter, i unes

paraules referint-se als nois, dient que haurien de ser més sentimentals.

Aquesta va ser la jornada que vam fer i que realment vam gaudir.

Text: Paula Domene i Pol Garcia

Page 17: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

17

EXCURSIÓ DE 3r D’ESO A BARCELONA.

Els alumnes de 3r A, B, C i D van fer una excursió a Barcelona com a

activitat pel Treball de Síntesi. Pel matí, de 9 a 3, van estar al Tibidabo, allí

els alumnes van fer les

activitats d’un dossier que els

hi van donar al mateix lloc. Cada

vegada que completaven els

exercicis d’una atracció on

explicaven el funcionament i el

mecanisme de l’atracció, els

alumnes la podien provar.

Seguidament van agafar

l’autocar i van anar fins al Born

allí van poder dinar. A cada

classe li tocava un horari

diferent; dintre els van explicar la historia sobre el mercat principal i

també sobre les restes de

cases que es van trobar

quan van excavar per voler

fer una biblioteca.

Igualment els van explicar

cada un dels llocs que s’hi

podien trobar en aquella

època. En acabar, van

poder anar a passejar per

la ciutat. Finalitzada

l’excursió van fer el llarg

trajecte amb autocar fins

a casa seva per descansar.

Text i imatges: Eloi Tella

Page 18: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

18

Àlbum de la sortida. (Imatges: Anton Not)

Page 19: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

19

Échange Québec-Catalogne

Je m’appelle Camille Audet et je suis canadienne. Je viens de la partie

francophone du Canada, le Québec, et cette année je participe à un échange

entre la Catalogne et le Québec. C’est un échange de trois mois avec comme

but premier d’apprendre l’espagnol. Personnellement, cela m’a aussi permis

de découvrir une nouvelle langue, le catalan, que j’ai appris sans le vouloir.

Cette langue dont je ne connaissais même pas l’existence il y a un an,

maintenant je suis capable de la comprendre plus ou moins. De plus, j’ai pu

découvrir une nouvelle culture, un nouveau pays, totalement différent.

Je suis ici depuis le 14 septembre, déjà, mon échange tire a sa fin. J’ai

énormément appris en si peu de temps. Partir d’ici va me faire de la peine,

je vais énormément m’ennuyer de mes amis ici, de ce nouveau pays.

Toutefois, j’ai énormément hâte de faire découvrir mon pays à ma

correspondante, de lui montrer mon monde, ma vie.

Je suis jumelée avec Helena Vallés Teixido, une élève de quatrième. Elle est

un peu plus jeune que moi, mais ça m’est égal, on s’entend très bien.

C’est une très belle expérience, que je recommande à tout le monde, je sais

déjà que je reviendrais ici dans le futur.

Texte : Camille Audet

Page 20: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

20

Intercambio: visita de estudiantes

alemanes (1º de bachillerato)

El día se presentaba genial, hacía sol, la temperatura era agradable y una

suave brisa acariciaba las hojas de los árboles a punto de caer. Tenía

muchas cosas para hacer, empezando por ir a recogerla, sí, a mi compañera,

a la estación de autobuses. Así que sin prisas subí al coche con mi madre y

fuimos a Mollerussa a esperar su llegada. Se hicieron de rogar, pero valió la

pena. Cuando bajó, no supe que hacer, si saludarla como una desconocida,

como a una extraña o como a una amiga, pero ella fue más rápida y me saludó

con un cálido abrazo. Una vez en el coche, empezó nuestra aventura.

Después de un interminable viaje en coche, llegamos a casa, donde la ayudé

a deshacerse el equipaje y luego nos fuimos a comer en casa de la abuela

que ya nos esperaban con los platos en la mesa. La comida avanzó como era

de esperar, con muchas preguntas y yo traduciendo cada una de las palabras

que salían de su boca. Primera fase superada. La tarde se me hizo eterna,

pero por suerte quedé con Neus y su compañera para ir a la feria y

posteriormente a cenar. Todo surgió como estaba previsto y antes de que

pudiera darme cuenta ya estábamos en la cama durmiendo. El domingo fue el

más especial de los días. Diana, su compañera, mi compañera y yo fuimos a

Roc de Sant Gaietà a pasar el día. Después de varias fotos y muchas risas

nos fuimos a comer, pero esta vez comida tradicional catalana: “calçots”,

carne a la brasa y pan con tomate. Quedaron encantadas, o al menos eso

parecía. Rápidamente subimos al coche y nos dirigimos a Tàrrega porque

teníamos partido de baloncesto, pero una vez en casa todo fue más tranquilo

y nos fuimos pronto a la cama. Primer día superado.

El resto de la semana transcurrió más rápido de lo que creía. Entre todas

las excursiones que hacíamos, prácticamente no teníamos tiempo libre, ya

que cada día organizábamos diferentes “actividades” para hacer por la

tarde. Un día fuimos todos a merendar a Mollerussa, otro día fuimos unos

cuantos a casa de Neus, otro día fuimos a comprar en Lleida, fuimos

también a la bolera...

Page 21: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

21

Y luego estaba el viernes, el último día. Por la mañana ellos fueron a Lleida, y

nosotros, los catalanes, nos quedamos en clase, ya que teníamos que seguir

dando temario, y después de una interminable semana llegó la última comida,

donde casi no dijimos nada, guardamos un silencio incómodo, que ninguna de

las dos quería romper. Durante la tarde, decidí que debíamos hacer algo, así

que con unos cuantos compañeros nos fuimos a casa de Diana a ver Minority

Report, una película que yo misma recomendé. Como era de esperar nadie

miró la película, cada uno estaba en su mundo y como supuse no la

terminamos. Luego llegó la hora de chapa y pintura. Situación: Todas las

chicas encerradas en un baño, con la música alta, cambiándonos y

maquillándonos, ya os podéis imaginar el resultado. Después de tener a los

chicos esperando un buen rato, salimos y fuimos todos juntos a cenar a Poal

con todos lo que participaban en el intercambio. Fue una cena inolvidable e

irrepetible, pero luego llagaba lo que queríamos... ¡La fiesta! Solo tengo una

palabra para describirla: ¡Genial! Pero por mucho que nos gustase teníamos

que ir a dormir, porque a la mañana siguiente ellos se iban y debíamos ser

puntuales a la hora. Ahora llega el momento más triste y doloroso.

Eran la cinco de la mañana y hacía un frío extremo. La mayoría no hablamos

mucho, simplemente comentábamos la noche anterior, intentando no pensar

en lo que venía.

Pero todo llega, y la despedida tenía que ser en algún momento.

Personalmente no me gustan las despedidas y tengo una razón muy sencilla,

nunca lloro y me veo como distante, aparte que prefiero un “hasta luego” a

un “adiós”.

Situación: A las 5 de la mañana, 40 alumnos en la calle llorando y hablando

entre inglés y español. Cualquiera que hubiese intentado entender algo, no

lo hubiese conseguido.

Fueron los minutos más largos de mi vida, y se fueron.

Ahora desde mi escritorio, he recordado todos y cada uno de los momentos

que vivimos, y creo que todos sacaríamos la misma conclusión: Valió la pena.

Texto: Laia Felip

Page 22: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

22

Microrrelatos Durante la semana que estuvieron con nosotros los estudiantes alemanes,

organizamos una actividad conjunta de literatura castellana. Nos

aproximamos a la obra del escritor José María Merino, recientemente

galardonado con el Premio Nacional de Narrativa de 2013 por la novela El río

del Edén (Alfaguara, 2013). Leímos algunos de sus microrrelatos y revisamos

algunos de sus consejos para escribir según los expone en este video.

A partir de esta toma de contacto con la obra y el método de escritura

propuesto por este autor, los alumnos se distribuyeron en varios grupos con

el objetivo de escribir su propio microrrelato. Recogemos aquí los cuentos

que salieron de la sesión.

Era un 25 de noviembre, las

calles estaban oscuras y la

niebla se extendía por toda la

ciudad. No sabía qué hacia allí

fuera en mitad de la noche.

Vagaba sin rumbo por la calle y

no tenía intención de regresar

a casa. De repente un grito

terrorífico salió de entre la

oscuridad que rodeaba una

casa. Su voz era realmente

escalofriante y alarmante a la

vez, creí que necesitaba

ayuda, me acerqué

rápidamente y me di cuenta de

que su grito era:

¡Mamá, mamá, mamá, mamá,

pásame el papel higiénico!

Por: Neus, Alex, Wakil, Diana,

Kevin, Ann, Toma y Maren

Page 23: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

23

La historia de una memoria.

Había una vez un hombre que se despertaba cada día en un sitio distinto,

sin nunca acordarse de nada de lo acontecido el día anterior, ni el otro, ni

el otro, ni de ningún otro des del día en que nació.

Un día se despertó en medio de un verde y alto bosque, él observó a su

alrededor, observó los altos árboles y las verdes hojas y como siempre no

se acordaba de nada del día anterior, ni del otro, ni del otro, ni de ningún

otro desde el día en que nació.

Entonces empezó a andar, adentrándose más y más en el bosque, y

perdiéndose en medio de fríos y altos árboles, y húmedas y verdes hojas.

Primero llegaron las horas, luego los días hasta que finalmente murió,

atrapado en ese frío e inmenso bosque. Su cuerpo quedó atrapado en ese

bosque, pero su alma subió al cielo donde finalmente y por primera vez en

su vida, por él completamente desconocida, se acordó del día anterior, y

del otro, y del otro y de todos los días desde el día en que nació.

Por: Iker, Guillem, Gennis, Roberto, Tom, Cristina y Ferran

Page 24: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

24

El pasado 18 de noviembre celebré mi 16 cumpleaños. Mis padres me

hicieron una fiesta sorpresa en el jardín de nuestra casa. Vinieron muchos

amigos y amigas. También mis tíos y mis tías, y mis primos y primas.

Todos me trajeron un regalo y me pasé una hora abriéndolos todos. El que

más me gustó fue el de mis padres. Me regalaron un perrito muy pequeñito,

de color blanco y marrón. ¡Se llamaba Fickie!

Cada día lo sacaba de paseo. Dábamos una vuelta por nuestro barrio y nos

volvíamos para casa. Pero un día mi perro vio un gato y empezó a correr y se

soltó de la cuerda. Yo lo seguí pero no lo encontré y estuvo perdido durante

dos semanas.

Un día por la mañana fui a comprar el pan. Cuando salía de la tienda encontré

al perro. Lo encontré tirado en la calle, muerto. Lo atropelló un coche y por

eso no volvía a casa.

Estuve durante mucho tiempo triste pero ahora ya estoy bien y con ganas

de tener otro.

Por: Anna Costa, Arnau Granados, Judith Clarissó, Sílvia Martí, Zeynep,

Eilleen, Franziska y Naomi

Era media tarde cuando salía de casa, iba al quiosco a comprar cuatro

cosas. De repente me salió un perro de una casa y me puse a correr. Aún

estoy corriendo y sigo corriendo, el perro sigue detrás mío, maldito

perro, por mi mente pasan imágenes de posibles futuros, se me va a

comer, pasará encima de mí, me morderá… Cuando se paró un coche

frente a mí y dijo “Xipi” vuelve con mamá, chiquitín. Me daban miedo los

chihuahuas, pequeños pero rabiosos.

Por: Judit Balcells, Alba Gras, Bojana Simicevic, Jan Mikic, Aleyna Kaya y

Arnau Benavides

Page 25: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

25

Era una mañana diferente, se había despertado sobre una húmeda hierba y

bajo un sol abrasador. Lejos, en el horizonte se podía distinguir un grupo de

unicornios rosas cabalgando por las verdes praderas. Poco a poco, el calor

iba aumentando. Corrió hacia el río y se lanzó en él, pero el calor no

descendía. Un grupo de patitos seguía a mamá pato por la ribera. Era un

paisaje precioso, pero el calor iba aumentando más y más, incluso quemaba.

De repente, abrió los ojos, estaba encima de vómito, la habitación estaba

llena de cervezas y la casa, en llamas.

Por: Dídac, Hannah, Laura, Vanessa y Josep Antoni

Page 26: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

26

Todo estaba muy oscuro. En el barco todo estaba tranquilo y eso te

aterraba, no sabías qué hacer. Tarde o temprano la bestia iba a

despertar y entonces todo habría acabado. Cogiste la linterna.

De repente, la madera del barco crujió. Estaba detrás de ti. Te

giraste… Demasiado tarde. Te había atrapado.

Me desperté y noté su cálida mano rozando suavemente la mía. En la

otra mano la linterna seguía ahí. Por suerte todo había sido un sueño, o

eso creo.

Texto: Selina, Romy, Anna Caselles, Mar, Ariadna, Elena, Stavroula y

Laia.

Page 27: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

27

Échange Catalogne-Angoulême La fin de semaine

Nos correspondants français sont arrivés à Mollerussa le Samedi à sept

heures. Chaque famille attendait leur correspondant pour aller à la maison.

Ce soir-là, quelques étudiants sont allés avec leurs amis à Mollerussa ou en

ville pour se divertir.

Le lendemain, quelques familles sont allés à la fête du « Turró » a Agramunt

pour montrer aux français comment se fait le « Turró » en Catalogne. Ils ne

connaissaient pas le « Turró » mais, ils l’ont goutés et ils l’ont aimés alors,

ils en ont acheté pour leur famille. Les autres sont allés à l’ Estany d’Ivars i

Vilasana ou à Portaventura.

Portaventura

Le dimanche nous sommes allés à Portaventura avec nos français. Nous nous

sommes retrouvés aux Borges Blanques et nous sommes partis tous

ensemble.

Nous sommes arrivés vers dix heures au parc. Quand nous sommes arrivés

là-bas, nous sommes allés à quelques-unes des attractions, mais deux des

correspondants sont restés ensemble au sol puisqu’ils avaient peur. Nous

sommes aussi allé aux attractions d’eau et nous sommes restés bien mouillé

toute la journée !

Quand a été l’heure d’aller manger, nous avons choisi un restaurant qu’il y

avait et avons mangé rapidement pour retourner aux attractions. Après,

nous sommes allés faire quelques manèges de plus, surtout les fortes

(Shambala , Drangon Kan .. ) et vers huit heures , nous avons commencé à

partir.

En route vers la sortie, nous avons vu un spectacle d’Halloween et nous

avons pu aller le voir. Cette journée a été très amusante et spectaculaire,

autant pour les Français que pour nous.

Page 28: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

28

Lundi

Après un week-end de prise en contact et de moments très spéciaux

partagés, tous ensemble nous avons pris le bus et nous nous sommes dirigé

vers la grande cité : Barcelone.

Tous ensembles, comme si nous nous connaissions depuis toujours, nous nous

sommes promenés par les Rambles, tout en parlant et en découvrant cette

merveilleuse ville. Nous avons fini la promenade à la Plaça Catalunya d’où, en

bus, nous sommes allés à la magnifique, autant pour ceux-ci que pour nous,

Sagrada Familia. Après une longue visite, nous sommes allés passer la demi-

journée au Maremagnum où nous avons mangé et fait du shopping. Et pour

finir, nous sommes allés visiter le grand parc de Montjuic où nous avons

passer de grands moments en riant, en dansant et en faisant des phots que

nous n’oublierons jamais.

C ‘était le premier jour et le premier voyage, mais nous étions comme une

grande famille, nous nous entendions très bien ensemble et déjà on voyait

cette énorme complicité qui continuera de croitre d’une manière

significative.

Mardi

Le mardi, avant que les français aient à Lleida, quatre catalans : Aina,

Judith, Pau et Jordi, ont fait un power-point pour expliquer les excursions

qu’ils allaient faire la semaine de l’échange.

Après cette présentation nous avons montré notre école (et nous avons

dansé avec le professeur de gymnastique).

Plus tard les Français sont allées à Lleida. Là-bas, ils ont visité la Seu Vella

et ils se sont promenés à la rue Major.

À deux heures, les français sont revenus à l’école. Après tout le monde est

rentré à la maison pour manger.

Le soir, les partenaires de Bell-lloc sont allés à l’académie d’anglais pour

faire des exercices. Nous avons remarqué que notre niveau d’anglais est

meilleur que celui des françaises.

Page 29: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

29

Pour la suite nous sommes allés voir l’entrainement de basket. Là, nous avons

parlé en français et en espagnol.

Les autres, nous sommes allés à Mollerussa. Là, nous avons fait du shopping

et après nous sommes allés à un café. Nous avons parlés et le plus

incroyable est que nous avons fait une guerre du pain ; catalans contre

français. Évidentment, nous avons gagnés, c’était amusant. Quand on a

regardé l’horloge, était 8 pm. Le temps a passé tellement vite !

Mercredi

Le mercredi, les Français sont allés visiter Mollerussa. Ils ont visités le

musée de l’eau et le musée des vêtements de papiers. Par la suite, ils ont

eus du temps libre pour visiter le marché et les boutiques. Ils sont rentrés

à l’école pour 2 heures. En après-midi, nous nous sommes tous rencontrés à

Lleida. Nous avons premièrement fait un peu de shopping puisque les

Français n’avaient pas eu le temps d’acheter des souvenirs mardi. Après

nous sommes allés sur le bord de la rivière pour parler et prendre plusieurs

photos. Cela a été un très beau moment avec nos Français. Entre deux

rigolades, quelqu’un a remarquer l’heure, nous avons du courir pour attraper

notre train ! Quel beau souvenir.

Jeudi

Le jeudi nous sommes allés à Reus et au Delta de l’Ebre. Nous sommes allés

en bus, et nous avons été plus d’une heure dans le bus. Nous avons chantés

des chansons en français, en catalan, et en espagnol.

À Reus, nous avons visité le Musée de Gaudí. Pour déjeuner nous sommes

allés au Delta de l’Ebre à un restaurant pour manger une très bonne “paella”.

Après, nous sommes allés en bateau sur l’Ebre. Finalement nous sommes

retournés au bus pour rentrer à Mollerussa.

Après le souper, nous avons demandé aux propriétaires d’un « Pub » pour

qu’ils puissent voir quelles l’habitudes a l’Espagne pour faire la fête, mais ils

ne pouvaient pas boire comme on le fait normalement ici. Nous avons pu

danser un bon moment, et avoir un moment de plaisir tous ensembles pour

finir l’échange en beauté et faire de cette semaine une semaine spéciale.

Page 30: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

30

Vendredi

Le vendredi matin nous sommes allés à l’école un peu avant que les classes

commencent parce que nous devions dire au revoir aux Français. Beaucoup

de personnes ont pleurés. Le vendredi était la journée la moins amusante et

la plus triste. Mais nous allons les revoir bientôt.

Wow, quelle belle échange !

Texte : Camille Audet et Helena Vallès

Page 31: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

31

Literatura i fidelitat a un país Escriure en temps difícils és el títol de l’exposició que del 28 d’octubre al

13 de novembre va romandre al vestíbul del nostre Institut i que va ser

objecte de la visita dels alumnes dels diversos nivells, acompanyats dels

seus professors de català, que els va proporcionar les explicacions

necessàries per a la seva comprensió.

S’hi ressegueix la trajectòria de quatre intel·lectuals nascuts el 1912:

Avel·lí Artís-Gener (conegut com a Tísner), Pere Calders, Josep Ferrater

Mora i Joan Sales. Les seves biografies presenten nombrosos punts en

comú: el fet d’haver rebut un ensenyament en català (cosa que la generació

posterior no va poder gaudir), una vocació literària incipient, l’assumpció

d’una ideologia nacionalista i d’esquerres al servei de Catalunya i de la

República, l’exili a Amèrica després de la victòria franquista amb què va

finalitzar la guerra civil o el difícil retorn a casa, després de nombrosos

anys transcorreguts a l’altra banda de l’Atlàntic. En efecte, Artís-Gener,

Calders, Ferrater Mora i Sales, tot i dedicar-se amb àmbits creatius ben

diversos, van contribuir a mantenir encesa la flama de la cultura catalana en

un temps que no van ser gens fàcils. Així, Tísner va cenyir-se a

l’escenografia i al periodisme; Calders va ser autor d’un recull de narracions

esplèndid, Cròniques de la veritat oculta; Ferrater Mora va redactar un

Diccionario de filosofia, el primer de les seves característiques en aquesta

disciplina, i que va somiar sempre poder traduir al català; Sales va crear la

col·lecció “El Club dels Novel·listes”, destinada a promocionar els joves –i no

tant joves– escriptors, sotmesos a les prohibicions de la dictadura

franquista.

Els plafons també reflecteixen el reconeixement públic de què van ser

objecte els quatre autors amb l’adveniment del període conegut com el de la

transició democràtica. Amb un parell d’exemples n’hi haurà prou. Calders

assolirà la fama gràcies a Antaviana, una adaptació teatral d’alguns dels

seus contes efectuada per uns joveníssims Dagoll-Dagom. O bé Tísner amb

les seves memòries Viure i veure, que mostren, a més d’un gran domini de

l’idioma, les seves penalitats, però també els seus moments d’alegria, durant

la seva estada, gens voluntària, a Mèxic.

Page 32: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

32

Una exposició, en definitiva, d’una remarcable utilitat en tant que ens

apropa a les biografies de quatre intel·lectuals que, malgrat les dificultats

històriques amb què van topar, en tot moment es van mantenir fidels a una

llengua i a un país.

Text: Josep Camps

Imatges: Anton Not

Page 33: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

33

CATALANS, UN ÀLBUM A partir del suplement del diari ARA del passat 25 de novembre de 2012,

l’alumnat de la unitat de suport a l’educació especial ha muntat una exposició

al passadís del centre: Catalans, un àlbum. S’hi exposaven 24 fotografies de

persones elaborades per vint-i-quatre fotògrafs diferents.

La finalitat de l’exposició era doble. Per una banda, poder gaudir i valorar la

riquesa tècnica de les imatges i, per una altra banda, poder analitzar amb

l’alumnat del centre el missatge que l’autor ens volia transmetre a través

d’aquella instantània. A més, és una manera de fer present a l’Institut el

fotoperiodisme, vessant d’aquesta professió poc valorada i que tants

reconeixements té en el nostre país.

Carles Capdevila, director del diari ARA, destacava en la presentació

d’aquest suplement que el recull de fotografies tendia a ser una retrat

sociològic del nostre país, que “ensenya qui com a partir de la riquesa i la

diversitat de la nostra gent” i a més “demostra que hi ha moltes maneres de

mirar, tantes com persones”.

L’exposició estava encapçalada per unes lletres tridimensionals sostingudes

sobre el passamà de la rampa; enginyosa i lluïda tècnica. Gràcies.

Text i imatge: Ignasi Serret

Page 34: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

34

Identitats

Els alumnes de 4t ESO C i D a l'assignatura de Visual i Plàstica han treballat

la identitat: com sóc, com em veuen, com em veig.

Han començat fent un dibuix a llapis del seu rostre, i també s'han

representat a si mateixos utilitzant la tècnica del collage.

El següent pas ha estat fer el dibuix d'observació del seu reflex al mirall.

En la fase com em veuen, s'ha dibuixat al company.

Per últim la proposta ha sigut l'autoretrat fotogràfic: aquesta és la foto

que penjaria a Facebook, així vull que em vegin els altres.

Aquests conjunt d'activitats pretén que els alumnes reflexionin sobre ells

mateixos.

Text i imatges: Antonieta Giné

Page 35: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

35

Page 36: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

36

Professor i... Escriptor

Entrevista amb

Bernat Huguet,

professor de

Llengua i

Literatura

Catalanes de

l’Institut La Serra

i autor del llibre

de poemes Bosc

endins.

Text i imatge:

Jose Domene

Albert Fuentes

1. Què et va inspirar a fer aquest llibre?

Si t’agrada anar a plegar bolets, quan arribes a principis de setembre

ja tens ganes d’anar al bosc. Un dia, venint de la costa, llampegava a la

muntanya, no parava de caure-hi llamps i vaig pensar que si plovia

aviat hi hauria bolets. Llavors se’m va ocórrer el primer vers, que és

justament el que comença el llibre: “La llum del llamp”. Després a poc

a poc, en dos o tres dies, es va anar fent el primer poema, que ha

tingut molt pocs retocs. De fet no és un poema llarg. D’aquí a pensar

que hi podia haver un llibre hi van uns quants poemes més. Podia

créixer o quedar-se estroncat, com d’altres coses hi han quedat.

Tampoc no em vaig donar cap mena de pressa. Si havia de sortir aniria

sortint tranquil·lament, com així ha estat.

Page 37: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

37

2. Per què vas escriure Bosc endins?

Si t’agrada llegir i, poc o molt, escrius alguna cosa, al final acabes

volent escriure un llibre. En aquest cas hi ha la passió pels bolets i el

fet que la poesia micològica és un camp pràcticament verge. Després

hi ha una cosa que fonamental i és que a mi m’hauria agradat trobar

un llibre com aquest llibre a les llibreries. Si he de parlar d’una

influència decisiva he de recordar-me d’Antoni Albalat, un escriptor

de Castelló que va guanyar el II Premi de Poesia Maria Mercè Marçal

l’any 2001 amb un poemari que es titulava Els peus de la boira. Era un

llibre molt divers i original. A la vora de poemes més convencionals

n’hi havia de visuals sobre caragols, per exemples. Però els que més

em van fascinar van ser uns quants haikús sobre els bolets. La

influència devia anar reposant durant anys fins que va esclatar.

3. T’agrada collir bolets, per això el vas escriure?

Sí, un llibre l’has d’escriure sobre algun tema que t’agradi i que l’hagis

viscut, però el llibre hauria pogut ser d’altres coses. És a dir

m’agraden d’altres coses sobre les quals m’agradaria escriure, però

que no en faré mai cap llibre.

4. Quant vas trigar a trobar una editorial?

El problema no ha sigut tant trobar una editorial com decidir en quina

publicar. I no pas perquè les editorials et vagin al darrere ni molt

menys. Les editorials són negocis que, per tirar endavant, a més de

les vendes dels llibres necessiten ajudes públiques. I aquests últims

anys de retallades el sector cultural potser és el que ha patit més.

L’editorial, la vaig trobar al cap de sis mesos de moure’m per aquest

món. Una altra cosa és quan s’acaba publicant el llibre ja que entre

que fas el contracte i el moment que toques el llibre també passen

uns quants mesos. Es podria escriure un llibre, també, sobre aquest

món editorial català. O encara que només sigui lleidatà que és on m’he

mogut principalment.

Page 38: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

38

5. Quin és el poema que més t’agrada del llibre?

Al ser el primer que vaig fer li tinc molta estima a “Tempesta”. Entre

els altres potser em quedaria amb “Camagroc”. Entre els llargs

prefereixo amb “Simfonia del reig bord” o “Llenegaire vençut”.

6. Si poguessis escriure un altre llibre ho faries?

Una cosa és escriure’l i l’altra publicar-lo. Pots escriure moltes coses

que no estan pensades per ser publicades. Evidentment si escric

alguna cosa que crec que pot ser publicada pot ser que ho faci.

7. Quin és el bolet que més t’agrada?

El cep, la múrgula, la llenega, el fredolic, el rossinyol, el camagroc...

De fet el bolet, molt sovint, no és tant el que és ell en si sinó tal com

està cuinat. Pots menjar-te un rissoto de ceps absolutament trist i,

en canvi, un truita de fredolics amb una llesca de pa sucat amb

tomata pot ser una cosa divina.

8. Quin és el poema que més et va costar d’escriure?

No ho recordo, però sí que vaig estar retocant algun poema fins als

darrers dies perquè hi havia coses que no m’acabaven de convèncer. A

més hi ha poemes que hauria volgut escriure, dels quals tenia el tema,

alguna imatge, algun vers, però que al final no han aconseguit de

concretar-se en poema. Un llibre pot ser infinit i algun dia o altre

l’has de donar per acabat. Sempre hi pots afegir coses, treure’n,

retocar...

9. Creus que el llibre agradarà més a la gent jove o a la gent gran?

No es tracta tant de ser jove o gran sinó del fet que t’agradi llegir.

Si, a més, tens alguna afició pel món del bolet, probablement podràs

gaudir-ne més. Tot i amb això, fins i tot no coneixent cap bolet, crec

que és un llibre que es pot llegir. En el fons rere cada bolet hi ha el

bolet en general i tothom sap què és un bolet encara que sigui incapaç

de distingir entre un mataparents i un cep o entre un camagroc i un

rossinyol.

Page 39: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

39

10. Quant temps vas trigar a escriure els seixanta-set poemes?

Vaig escriure l’últim poema, “Brevetat”, just quan estàvem fent les

galerades, que són les correccions de proves, a principis del 2013.

“Tempesta” és del setembre del 2008.

11. Han arribat exemplars fora de Catalunya?

Com que he publicat el llibre en una editorial de la Seu d’Urgell, Editorial

Salòria, han arribat exemplars a Andorra. Dubto que, tret de Catalunya, hi

hagi alguna cosa a la resta del domini lingüístic, encara que això de “domini”

tal com estan les coses sigui una mica agosarat de dir.

Il·lustracions

d’alumnes de 1r d’ESO inspirades en poemes de Bernat Huguet.

Page 40: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

40

Com et vas començar a interessar per l’esport i en concret

pel córrer? Quants anys tenies quan vas fer la primera

competició?

De petit m’agradava molt jugar sempre que podia, i per guanyar

temps de joc em desplaçava corrent. Per altra banda a l’escola,

a l’hora de la gimnàstica, en comptes de saltar aparells –que no

m’agradava gens- em deixaven anar a córrer. La primera

competició la vaig fer quan tenia onze anys.

Hi ha alguna persona que ha influït de manera especial a

practicar l’atletisme?

N’hi ha hagut algunes. Els meus pares també van ser

esportistes, però sense dubte la que ha influït més i

considero molt especial ha estat el meu entrenador, en

Modest Perau.

Cada quan anaves a entrenar i com ho feies?

Hi anava cada dia i algun cop dues vegades la mateixa jornada.

Els entrenaments eren durs i força variats. Anaven des d’uns

200 km a 500 km al mes.

I ara actualment? Per on acostumes a entrenar? Actualment

vaig unes tres o quatre vegades a la setmana i ho combino amb

el frontó. Els itineraris solen ser cap al Salt del Duran o bé cap

a La Serra.

Tens d’altres aficions?

Si. M’agrada practicar el frontó, escriure i fer recerca

relacionada amb els orígens de l’atletisme i el món de

l’educació.

Sempre has fet classe de matemàtiques?

Aquí a La Serra si, però ho combino amb les classes que dono a

la Universitat de Lleida pel

Jaume Suau a

Jean Bouin,

1986

Page 41: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

41

Jaume Suau i

entrevistadores,

Judit Berengué i

Anna

Garcia

departament de pedagogia i psicologia. Tot i així vaig

començar de professor d’educació física.

De quines curses et sents més satisfet?

De totes les que he acabat. Ara bé, en tinc molt bon

record d’algunes d’elles, com la primera marató que vaig

fer a Oviedo, de quan vaig quedar campió de Catalunya

junior de 5.000 metres, de ser el primer català i tercer

espanyol a la Marató de New York o d’haver format part

de la selecció catalana contra Itàlia i França.

Competeixes actualment?

A un altre nivell. Ara competeixo com un exatleta, ja

que he estat més de vint anys sense fer-ho. He tornat

a fer algunes curses, com la de l’aeroport d’Alguaire,

la de Mollerussa, la de l’Estany d’Ivars i estic animat

perquè cada cop vaig millorant els meus temps. Tot i així es

tracta de gaudir del plaer de córrer...

Què t’ha aportat la pràctica de l’atletisme a la teva

vida?

Moltes coses. A formar-me com a persona, a saber

esforçar-me, a tenir disciplina, a millorar la meva voluntat,

a fer molts amics, a tenir l’oportunitat de viatjar...

Per què ets professor i no atleta?

Crec que es pot ser les dues coses a l’hora. De fet hi ha

molts trets semblants. Tant per una cosa com per l’altra

cal tenir molt d’esforç, de resistència, de voluntat,

d’il·lusió, de saber gaudir-ne i d’estimar el que estàs fent...

T’agradaria que algun dia la gent et conegués com a

professional?

No em treu el son. M’agrada més que em coneguin com a

persona que intenta ser agradable.

Page 42: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

42

Art urbà

Des de l’àrea de visual i plàstica hem treballat l’art urbà, un tipus d’art que

s’ha popularitzat molt aquesta última època i que atreu força als joves.

L’art urbà

L'art urbà es un art desenvolupat en els espais

públics, és a dir, en els carrers encara que el

terme es refereix a l'art no autoritzat, a

diferència de les iniciatives patrocinades pel

govern. El terme pot incloure obres d'art

tradicional, grafittis, stencils, enganxines,

wheatpasting (cartells als carrers), projeccions

de vídeo, intervencions teatrals, l'art de

guerrilla, flash mobs o instal·lacions de carrer.

En general, l'art del carrer o el graffiti, té un

missatge més específic, s'utilitza per distingir

obres d'art contemporani de l'espai públic del

graffiti territorial, el vandalisme o l'art

corporatiu.

Història de l'art urbà

Al final dels setanta els adolescents a la ciutat de Nova York van començar

a escriure els seus noms en les parets dels barris, utilitzant pseudònims,

creant així una identitat pròpia. L'exemple més significatiu és el primer noi

que va firmar el seu nom a les parets. Nombrat Taki 183, que amb 17 anys va

començar a escriure el seu nom artístic,

viatjant amb metro d'un lloc a l'altre,

estampant així la seva firma per tot arreu.

Quan els altres adolescents van veure les

firmes del Taki 183 ells també ho van voler

fer i així va néixer l'art urbà

A finals dels setanta, es van incorporar les

imatges populars, com personatges còmics o

de dibuixos animats i caricatures. Cada cop,

estaven més carregats de creativitat, i això

va portar a un estat de combativitat, les

guerres d'estils. També van néixer grups de

Page 43: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

43

gent que volien fer-se més forts i aconseguir un respecte per part dels

altres.

Però als principis dels vuitanta, va començar una lluita contra el graffiti. Es

comencen a emprar mesures tals com instal·lar tanques en els vagons de

metro, i augmentar-ne la vigilància. Aleshores alguns van buscar estratègies

per seguir endavant, i altres van optar per una altra alternativa, anar-se'n a

Europa. En aquesta època també es van començar a promulgar lleis

restringint la venda de pintures als joves, i endurint les penes contra els

grafiters.

En els anys 80, l'eix d'aquesta modalitat artística es va traslladar a ciutats

com Barcelona i Berlín, i més tard, a Buenos Aires, que veu en les seves

parets i altres superfícies de l'espai públic urbà com trens i ponts una

infinitat d'expressions sustentades en dues tècniques bàsiques: l'stencil i el

graffiti.

Text: Sergi Roure i Jordi Cerviño

El grafit/graffitti

Un grafit és un missatge escrit o una imatge

pintada, o una barreja d'ambdues,

generalment emprant pots de pintura amb

aerosol i sobre un lloc visible per els vianants,

com panys de paret, portes o monuments. Pot

tenir una motivació de protesta política o

social, especialment quan l'utilitzen moviments

de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement

d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma

repetida.

El grafit és un moviment que va sorgir en la

dècada de 1970 a Nova York. Algú va

començar a escriure "TAKI" en el metro. Les

seves signatures en el metro (que després i

fins avui es coneixerien com "tags") es van

anar propagant i posant de moda fins que uns

anys després ja hi havia un munt de gent

pintant el metros novaiorquesos. Cada vegada

hi havia més competició per veure qui pintava

més i més gran fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora

Page 44: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

44

del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit.

A poc a poc les signatures es van anar convertint en peces més grans amb

farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units.

El grafit actualment abasta des de grans murals de molts colors que són

veritables obres d'art a pintades en el metro de qualsevol ciutat.

Adaptació Sergi Regué a partir de la informació disponible a Wikipedia.

L’estencil

L’estencil, estergit o també dit “stencil”, és un altra de les diferents

maneres que hi ha de decoració gràfica.

Una de les principals formes és retallar la imatge sobre una cartolina o

paper dur deixant un espai on es pintarà. Fer-lo servir consisteix a aplicar

sobre l’espai buit pólvores de colors o pintura ja sigui en aerosol com en

aquarel·la. El més antic que s’ha descobert, ha sigut a la Cova de les Mans, a

la zona de Santa Cruz, Argentina.

Un dels pintors més famosos en aquest art és Banksy, nascut el 1975 en

Bristol, una ciutat del Regne Unit. Principalment conegut en Londres i també

per la zona de Los Angeles a Estats Units, aquí va un estencil de Banksy:

Text i imatges: Jaume Jovells

Page 45: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

45

GRAFITS A HOLANDA Per: Marc Gené

uan vaig anar de viatge a Holanda, hi havia moltes coses a què fer

fotografies: monuments, edificis, paisatges… però una cosa que

també es mereix fotografiar es l’art urbà, el dels grafits. Tots

volien expressar alguna cosa, com felicitat, queixa amb alguna cosa

(molèstia), tristesa… però molta creativitat, i toca observar, entendre i

raonar, per a saber de què tracta cada un d’aquests.

Q

Page 46: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

46

Art urbà als voltants de l’Institut i als

pobles del Pla d’Urgell

Page 47: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

47

Page 48: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

48

Arnau Guiu guardonat pel treball de

recerca de batxillerat

La Universitat de Lleida convoca anualment els anomenats PREMIS A

TREBALLS DE RECERCA D'ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I CICLES

FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR.

El proppassat 16 de novembre de 2013, a la sala d’actes del Rectorat de la

UdL, sota la presidència del rector d’aquesta universitat i amb l’assistència

del Conseller d’Empresa i Ocupació, es va realitzar l’acte públic d’entrega

dels premis als guardonats.

Enguany, l’alumne del nostre centre, Arnau Guiu i Torné, ha estat un dels

dos treballs de recerca premiats en l’Àrea Tecnològica d’aquesta

convocatòria (d’un total de 14 distribuïts en diferents àrees de

coneixement).

El seu treball, Disseny i Automatització d’una torradora, va ser premiat amb

un ajut econòmic equivalent a la matrícula del primer any a la UdL i amb un

diploma acreditatiu del guardó aconseguit.

A nivell anecdòtic podem comunicar que el treball de l’Arnau va atraure

l’atenció del conseller d’Empresa i Ocupació de manera que el va mencionar

Page 49: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

49

expressament en el transcurs del seu parlament destacant-ne la seva

originalitat.

Des del Departament de Tecnologia volem felicitar l’Arnau per aquest èxit i

encoratgem l’alumnat del centre a participar amb els seus treballs de

recerca en els premis que convoquen cada any diferents organismes d’arreu

del país.

Més informació:

Convocatòria 2013/14

http://www.udl.cat/serveis/seu/espai/treballsrecerca.html

Còpia TdR:

https://drive.google.com/file/d/0B97L17Lfw5afcGRKVzE3U1ZKZUQtbjZV

UE9vMV9sZE5ZTVJr/edit?usp=sharing

Text i imatges: Departament de Tecnologia

Page 50: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

50

Castanyada solidària en benefici

de La Marató

Carme Moncasí, tutora de 4t d’ESO i una de les principals responsables de

l’activitat, ens explica que a una reunió de coordinació va sortir el tema de

participar a la Marató.

A Batxillerat i amb la coordinadora, Mar Miquel, van pensar que es podria

organitzar una tómbola i així recaptar diners per la Marató, seria una

jornada de solidaritat i es faria en el dia de la castanyada.

A 4t d’ESO, com tots ja sabeu, és típic de preparar un esmorzar i es va

pensar fer-ho igualment aprofitant aquesta idea. En lloc de fer diners pel

curs, es destinarien a La Marató.

En primer lloc es va pensar fer xocolata desfeta i pa torrat, però al final es

va decidir que seria millor fer la xocolata amb coca i es va demanar

col·laboració als forns de pa de la comarca, els quals van participar amb molt

de gust per la causa.

Hi va haver quatre forns col·laboradors i entre tots ens van portar la coca.

- El Forner del Canal de Mollerussa, que cada dia ens porta l’esmorzar.

- Pa de Ronyó, un forn de Torregrossa.

- Antonio Balagué, un forn de Vila-sana (família de l’alumne Joan Marc

Balagué).

-Cal Ramiro , un forn de Bell-lloc (família de l’alumna Laia Felip).

La llet per fer la xocolata es va dur de la vaqueria de Sidamon El Pla del

Molí.

D’aquesta manera ja vam rebaixar moltíssim les despeses. Solament vam

comprar la xocolata i alguns entrepans per donar un altra possibilitat a

aquells que no els hi agrada la xocolata.

Per preparar la tómbola, els alumnes van anar a les botigues i ens van cedir

material.

Page 51: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

51

En total es van arreplegar 756 €. Per començar i ser el primer any està molt

bé!!

Aquest any el tema de la Marató és el de “Les malalties

neurodegeneratives” i es va pensar dedicar una part de la jornada després

del pati a parlar i informar d’aquestes malalties fent una xerrada i el

documental Bicicleta, cullera, poma a 4t d’ESO i Batxillerat.

A la resta del centre es va passar una pel·lícula que fes referència,

reflexionar i pensar sobre el tema d’aquestes malalties.

Segurament hi va petites coses que es poden millorar, però pensem que la

jornada en si mateixa va estar molt bé i es podria deixar instaurada per

cada any: ser solidaris per un dia!!!!

Text i imatges: Guillem Porta i Xavier Yusta

Page 52: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

52

Venda de tiquets per la Castanyada solidària

Page 53: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

53

SETMANA DE LA CIÈNCIA, per Sara Bosch i Clàudia Lacasa

La setmana del 18 al 22 de novembre va ser la setmana de la ciència. Tots els

alumnes voluntaris de l’institut ens van

mostrar experiments tant físics com químics.

Cada dia hi

havia alumes

de cursos

diferents

per mostrar-nos els seus experiments. Els

alumnes de primer

feien maquetes

basades en el

sistema solar, els

planetes, la galàxia... En el cas de l’alumnat de segon

d’ESO, exposaven uns experiments extraordinaris,

feien maquetes basades en els estats de la matèria: líquid,

sòlid i gasós. En el cas

dels alumnes de tercer

d’ ESO, un grup d’aquests ens

va mostrar un experiment que

consistia en omplir un got amb

aigua, tapar-lo amb un

vidre, se li donava la volta al

got i l’aigua no queia. L’altre experiment estava constituït per dos ampolles d’aigua

de plàstic unides consistia en passar d’una ampolla a l’altra l’aigua sacsejant les

botelles i això formava un petit remolí. Els de

quart d’ESO ens van ensenyar petits

experiments que els estudiants van gaudir al

màxim. Un d’ells consistia a pintar amb

retoladors en un paper i després enfonsar el

paper en aigua i els colors es difuminaven. Va haver altres experiments com el

glaçó de Coca-Cola i el tap de suro, el de el vinagre i el bicarbonat... entre d’altres.

Page 54: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

54

SING ALONG ACTIVITY -

STUDENTS EXPRESS THEIR

OPINION December 9th 2013

Imatges: Jaume Suau

Last Monday all the students of 2nd ESO went to the gym to do the Sing

Along activity. On stage there were a singer and a guitarist. They gave us a

list with some popular songs and we had to choose which songs we wanted to

sing. Some students sang with their friends on the stage, others were

sitting and singing from their chairs. I liked this activity because I think

it’s different, but the songs were old songs.

Malina Barbieru

Page 55: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

55

Last Monday we did the Sing Along activity to practise our English. We sang

some songs like a Karaoke and the students could go on the stage and sing

the songs they wanted. The activity was fun because it was different from

the daily school routine.

Sílvia Vidal

The Sing Along activity was great. We had a good time while we were

singing. The only thing to improve is that most songs were old-fashioned.

But, in general, we enjoyed the activity, we learnt new vocabulary and we

had a different morning.

Annia Segarra

Yesterday we had an extra English activity, Sing Along, where we could sing

some English songs. We were at the school gym and outside it was a cloudy

cold day. Most of us felt shy about singing in front of the other pupils but

we had a great time, because we like English songs. In my opinion, the songs

were a bit old-fashioned, so we suggested including some new ones. Finally I

think it was a good activity and we hope we can do it again in the future.

Marta Pijuan

Page 56: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

56

Maquetes d’habitatges

Amb les habituals presses d’última hora, l’alumnat de 3r d’ESO ha finalitzat

la laboriosa maqueta d’un habitatge. Aquest curs cada grup disposava de

450m2 amb una edificabilitat del 60%. L’alçada màxima estava limitada a

10m. Les maquetes estaven fetes a escala 1/50.

Se n’han sortit prou bé !

Text i imatges: Departament de Tecnologia

Page 57: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

57

El competitiu a Espanya, per Adrià Reig

Amb l’aparició de l’antiga generació de videoconsoles

(Ps3 i Xbox 360) va aparèixer la moda de competir

per veure qui era millor en cada joc amb la creació de

lligues. A Espanya l’actual lliga és la L.V.P. (Liga de

videojuegos profesional) en la que s’organitzen tres

lligues: Call of Duty, League of Legends i Fifa.

Call of Duty

El Call of Duty o més anomenat CoD és un joc de guerra, d’acció en primera persona que en

l’online poden jugar fins a 18 persones, però en el competitiu són dos equips de 4 cadascun.

Cada any, la final mundial es juga amb l’entrega presentada el mateix any, la d’aquest ha sigut el

Call of Duty Ghost, però l’última final mundial, en què es jugaven un milió de dòlars, es va jugar

al Black Ops 2 en què es van enfrontar l’equip “Fariko impact” contra “Envyus gaming”. L’equip

espanyol Pain va quedar entre els set millors.

El reglament és molt senzill: l’equip amb millor puntuació en el rànquing crea el mapa, el segon

mapa el crea l’altre equip i si és necessari el que ha elegit primer hi torna.

Els modes de joc són : “buscar y destruir”, “tomar la bandera” y “punto caliente”.

League of Legends

El League of Legends o LoL és un joc basat en una modalitat de Warcraft III, el DotA , en

què s’enfronten dos equips formats per 5 “campions”, un dels punts forts del joc, perquè en

té més de 100, i van lluitant entre si amb l’ajuda d’uns personatges anomenats “minions” i

l’objectiu és destruir les torres enemigues i el “nexo”. Són partides d’uns 40 minuts.

En aquest moment és el joc on-line més jugat amb més de 32 milions mensuals i la seva lliga

és la més gran, en videojocs, de tot el món. A Amèrica els jugadors professionals són

reconeguts atletes i s’arriben a atorgar beques d’universitat com en altres esports.

És un joc free to play (gratuït) i es juga amb ordinador, si el voleu provar és pot descarregar

totalment gratuït a la seva pàgina oficial i un ordinador de rendiment mitjà.

Page 58: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

58

Les impressores 3D Fa prop de dues setmanes, s'han

començat a vendre les impressores 3D, un

invent d'alta tecnologia que imprimeix

fitxers en tres dimensions fets amb un

programa especialitzat com el 3DMaker.

Hi ha diversos tipus d’impressores 3D però el

que jo vull destacar es la que usa petites

boles de resina que es fonen i s'injecten.

La precisió de la impressora es pot variar,

si fiquem més precisió, trigarà més, i si

en fiquem menys trigarà menys.

La impressora que es mostra a dalt es un

model fet per Carles Guerris, que segons

ell les peces que es necessiten es poden

trobar fàcilment en una ferreteria.

El muntatge no tarda més de quatre o

cinc hores i el cost total són uns 450€, el

que per una tecnologia tant avançada és

poc, ja que les que s’estan venent

actualment a les grans cadenes

d'informàtica valen

entre 2000€ i 3000€.

Text i imatges: Jordi Cerviño i Sergi Roure

Page 59: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

59

Cinema INSIDIOUS 2

Aquesta pel·lícula tracta d’una família que havia

estat encantada pel diable o per algun esperit

maligne semblant.

La dona i l’home decideixen tenir un fill ja que ja en

tenen dos més. Amb el gran ja han tingut alguns

problemes d’espiritualitat (en la pel·lícula 1, va fer

un viatge a l’infern o a casa d’aquest esperit

maligne, el metges es pensaven que s’havia quedat

en coma, però van cridar a una especialista en

espiritualitat que ja havia tractat el cas del seu

pare quan era petit i va trobar el problema).

Quan es pensaven que el problema de l’espiritualitat ja estava resolt van

anar a passar un temps a casa de l’àvia, però un dia la seva dona va veure

com el carret de joguines del seu futur nadó venia sol i fent sonar musica.

Ella, des d’aquell primer moment, ja es va pensar que aquell problema no

s’havia acabat de resoldre i no anava mal encaminada.

Aquest cop qui tornava a estar embolicat en el problema era el seu pare, al

soterrani de casa seva es van trobar cadàvers tapats amb mantes

(esperits), l’home a les nits es comença a despertar encantat pel dimoni i es

queda a una paret sentint veus.

Finalment, baixa al soterrani de casa seva junt amb un especialista en

espiritualitat i aquest capta que hi ha una mena de missatger maligne que li

diu que el dimoni a tornat per endur-se al seu món el seu nadó.

Enric Huguet

Page 60: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

60

Crítica: Fast &

Furious 6 Si d'alguna cosa pot presumir de la

saga de " A tot gas " és de ser sincera, si vas allí és per passar-t’ho bé i

gaudir del temps que pot durar la pel·lícula. Hi ha molta gent que ja es fa

l'idea del que es pot trobar, dels errors que hi pot haver etc. Recomano a la

gent que vulgui veure aquesta pel·lícula que hi vagui amb ganes, així la

gaudirà molt més. Una recomanació aconsellable és haver vist les parts

anteriors perquè en aquesta es fa referència a totes les altres. Jo he

gaudit molt d'aquesta pel·lícula, quan va acabar ja m'imaginava com podria

ser la 7, ja que està confirmat que sortirà a les grans pantalles. Paul Walker actor de la saga Fast & Furious va morir a causa d’un accident

de cotxe quan aquell va perdre el control per causa de la velocitat que

anava. Es va estampar contra un arbre, i tot seguit el cotxe es va incendiar.

El conductor, que era un aprenent, i el copilot, l’anomenat Paul Walker, van

morir. El 30 de novembre de 2013 va passar aquest tràgic accident. Que

descansi en pau (R.I.P). Adrià Gené

Page 61: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

61

MÚSICA La música forma part del nostre dia a dia. Per això aquí us descobrim nous

artistes:

The Vamps: És un grup de nois format el 2012.Els seus components són:

Bradley Simpson, James Mc Vey, Connor Ball i Tristan Evans. S’han donat a

conéixer gracies a la cançó “ Can We Dance”.

Sweet California: És un grup format per noies espanyoles aquest 2013. Les

seves integrants són : Alba Reig, Rocío Cabrera i Sónia Gómez. S’han donat a

conéixer gracies a la cançó “ Ifatuated”.

Page 62: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

62

5 Seconds Of Summer: Coneguts com 5SOS, són un grup de quatre nois

australians: Calum Hood, Michel Clifford, Ashton Irwin i Lucke Hemmings.

Són reconeguts perquè actualment fan de teloners de One Direction.Una de

les seves cançons és: “ Out of my limit “.

Midnight Red: Són una banda Americana formada el 2012, el seus

components es diuen: Joey,Colton,Eric, Anthony i Thomas.

Cher Lloyd: És una cantant britànica que va sortir gràcies al programa de

televisó The X Factor”.

Page 63: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

63

Union J: És una banda Britànica que es va formar el 2012 gràcies al

programa de televisió The X Factor. La formen George Shelly, Josh

Cuthbert, JJ Hamblett, Jaymi Hensley.

Emblem 3: És una banda pop-rock americana que es va formar el 2007 però

no ha sigut reconeguda fins el 2011. La formen els dos germans Wesley

Stromberg i el seu amic Drew Chadwick.

The Boy Band Project: És una banda de Los Angeles formada el 2013, està

integrada per Levi Mitchell, Zac Mann, Brandon Pulido, Nick Dean, Mathias

Andrele.

Page 64: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

64

Ryan Beatty: És un cantant americà, que es va formar l’any 2011, aquest

2013 va treure un nou àlbum anomenat Hey LA.

Text i imatges: Carla Arenas, Noemí Palma i Marina Ruiz

Page 65: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

65

Arcade Fire : Reflektor (2013) El gusto es alguna cosa muy diferente para todo el mundo, principalmente en la

música. Voy a hablar del nuevo disco de Arcade Fire, Reflektor. Es un grupo de

música canadiense principalmente conocido por su primero álbum, Funeral, que

obtuvo un 9.7/10 en la valoración de los críticos.

En mi opinión, es un grupo que hace canciones muy bonitas, a mí me gusta mucho. A

diferencia de la mayoría de canciones populares de ahora, todas sus canciones

tienen una historia y quieren decir algo. Además, la música es muy variada, no hay

solo guitarra, Arcade Fire introducen instrumentos como violas, violoncelos, pianos,

mandolinas, ukeleles, acordeones etc. Esto hace que su música tenga alguna cosa

especial, ponen sentimientos en las canciones. Han ganado bastantes premios por

los tres primeros álbumes y tienen una canción en The Hunger Games: “Songs From

District 12 And Beyond.”

Reflektor es su cuarto álbum, y a mí es el que me gusta más. Las canciones son

bastante largas pero todas son especiales, todas tienen sentido. La primera vez

que lo escuché, me pareció un poco raro, pero después, tanto la música como las

letras me han parecido muy bonitas. La música tiene un ritmo único en todas las

canciones, nada parecido a otras, y todas las letras explican una historia.

Finalmente, porque tanto la música como las letras tienen algunas cosas de

espacial, a mí me gusta mucho este grupo de música. Espero que os guste este

estilo de música tanto como a mí.

Texto: Camille Audet

Page 66: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

66

ESPORTS

ICG Software Lleida

L’equip del Lleida està format per: Carlos Estrada, Lluís Tomas, Carlos

Trilla, Joan Cañellas, Marc Soler, Lluís Rodero, David Ballestero, Manu

Nechhi, Andreu Tomàs.

El ICF Sotware Lleida va arriba a la OK lliga la temporada 2011-2012 i havia

estat més cops però aquest es el darrer cop que hi van arribar.

Aquest any el ICF Sotware Lleida està en l’11a posició de la OK lliga, de

moment s’han jugat 8 partits, dels quals n’han guanyat 2, n’han perdut 4 i

n’han empatat 2.

Aquest any han tingut dues noves incorporacions: Andreu Tomàs i David

Ballestero.

Opinió personal:

Jo penso que aquest any es mantindrà a la OK lliga i que si juguen bé els

partits que queden podran arribar a classificar-se per la Copa del Rei,

El propòsit de l'ICG

Software Lleida la

passada temporada

era aconseguir la

permanència. No

només es va

aconseguir això, sinó,

que al mes de febrer

va participar a la Copa

del Rei a Oviedo com a

setè classificat caient

davant de un tot

poderós Coinasa Liceo,

però en que el l'ICG

Lleida es va deixar la

pell.

Page 67: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

67

necessiten juga bé contra els equips més bons com el Barça, el Reus… i

emportar-se algun punt.

Crec que han de millorar l’alineació amb algun jugador de qualitat i també

han de millorar la velocitat en el joc perquè els altres equips els superen en

velocitats als passis i en contra-atac.

EL F.C. BARCELONA AQUESTA

TEMPORADA

Actualment, a dia 4 de novembre del 2013, el barça és primer a la lliga

espanyola empatat amb l’Atlètic i seguit pel Real Madrid tres punts per

sota. A pesar de sol haver perdut un partit i haver-ne empatat un altre en

lliga, l’equip no juga del tot bé. Contant l’últim partim de Champions, porta

dos partits seguits perdent i això no agrada ni a l’equip ni als aficionats ja

que fins i tot en una recent roda de premsa un periodista li va preguntar a

Andrés Iniesta si entrenaven bé, cosa que no va caure bé a alguns jugadors

com Gerard Piqué; o se segueixen enfonsant, que va dir que li semblava bé

que fessin crítiques constructives però que aquests tipus de preguntes li

semblaven una falta de respecte tant al staff tècnic com als jugadors. El

defensa també va assegurar que no estan en una crisi tant greu com sembla

i que o s’aixequen i tiren cap endavant.

Aquesta temporada va

començar sent una temporada

diferent per al F.C. Barcelona

ja que l’apreciat entrenador

Tito Vilanova, a causa dels

seus problemes de salut, va

haver de deixar d’entrenar

l’equip per poder lluitar

contra el càncer després d’un

curt any dirigint els

blaugranes i obtenint molts

bons resultats. I va arribar a

la capital catalana, procedent

d’Argentina, en Tata Martino.

Page 68: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

68

Els jugadors no creuen que la mala ratxa de partits es degui al entrenador,

sinó el contrari, diuen que el seu treball es “chapeau” i que ell és un

professional i sap com funciona el club i entén el seu treball.

Ara sol toca esperar per saber si l’equip anirà a pitjor o millorarà, tal com

diu Piqué, i superen aquesta petita crisi.

Opinió personal:

Jo crec que la “crisi” que està vivint el barça en aquests últims partits te

solució. Penso que calen exprimir més les qualitats que tenen els jugadors,

millorar l’estil de joc i fer algun canvi en la plantilla. Jo aposto per fer pujar

jugadors del planter, com estan fent últimament, ja que dóna bons resultats

i aprofitaria el mercat d’hivern per fer algun fitxatge. La direcció esportiva

de l’equip esta per la feina de intentar satisfer les exigències que a dia

d’avui ja ha traslladat el tècnic argentí. Des de fa setmanes ja ha marcat

una sèrie de prioritats de cara al futur i una d’elles és fitxar al Kun Agüero.

Jo estic a favor de fitxar al Kun, ja que l’equip necessita bons jugadors a la

davantera i penso que sol hi han els suficients. Tal i com he dit en l’article

ara sol toca esperar i personalment espero que l’equip millori ja que té

potencial i recursos per fer-ho i col·locar-se entre els millors d’Europa.

Page 69: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

69

Marc Màrquez campió de Moto GP

batent rècords, com per exemple el campió

de Moto GP més jove de la història, el pilot

més jove a guanyar una carrera de la categoria reina, i igualant a les

llegendes Mike Hailwood, Phil Read, i Valentino Rossi, i ara Marc Màrquez,

sent els únics que han guanyat en els 65 anys d'història d'aquest esport els

títols de les tres categories del mundial.

Opinió personal:

En Marc Màrquez a part dels rècords que ha batut, el que també hem crida

l'atenció és la seva humilitat i la seva manera de portar les coses, perquè es

un noi familiar i molt carismàtic. A la pista és agressiu i valent, però a

l’última carrera va demostrar que també té coneixement i no va arriscar

més del compte. Té un equilibri mental de campió.

Textos i imatges: Lluís Capdevila, Martí Ibars i Sergi Regué

Marc Màrquez al 2008, va

arribar a l’elit del

motociclisme junt amb

Repsol. Aquell mateix any

va pujar al seu primer podi

i al 2010 va aconseguir la

seva primera victòria. Va

ser el primer pas per

guanyar el Mundial de

125cc aquella temporada,

guanyar el títol de Moto2

al 2012 y al 2013

proclamar-se campió de la

categoria reina

Page 70: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

70

LA BIBLIOTECA ESCOLAR: IMAGINACIÓ I

CONEIXEMENTS AL TEU ABAST

Com cada any, a l’inici del curs escolar, la biblioteca de l’institut La Serra

comença a cobrar vida. És el lloc on fer els

deures, estudiar, fer servir els recursos en

línia, llegir una revista o fer un cop d’ull al

diari quan es lliura alguna matèria o es

disposa d’una mica de temps. A l’hora de

l’esbarjo sempre hi ha algú que s’hi deixa

caure per acabar d’enllestir alguna feina de

classe o simplement per fullejar una revista.

Des d’aquest espai es convida a tothom a fer

ús dels seus recursos ja que són una eina fonamental tant en el procés

d’aprenentatge com en el d’ensenyament.

Una novetat d’enguany és la subscripció a la revista bimensual en francès

Mary Glasgow, que podeu consultar, si us ve de gust, al prestatge revister.

Com a centre que forma part del

programa de motivació a la lectura

Mollerussa, Municipi Lector cada

trimestre tenim a la nostra

disposició una selecció dels millors

llibres de la literatura juvenil en

català; poden ser demanats en

préstec. Actualment tenim la

selecció corresponent a l’any 2010 i el proper trimestre disposarem de la

selecció del 2012.

Durant el mes d’octubre vàrem rebre una donació d’una quinzena de novel·les

juvenils procedents de la biblioteca Comarcal Jaume Vila de Mollerussa.

Aquests exemplars els trobareu a l’expositor de novetats.

Page 71: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

71

La biblioteca no solament dóna servei des de la sala sinó que també arriba a

les classes a través de les matèries optatives en forma de lots per als

alumnes que els professors han escollit. També hi

ha aules que disposen d’una selecció d’obres

destinades al seu alumnat.

Poc a poc els diferents documents que conformen

el nostre fons bibliogràfic van incorporant en el

seu llom el teixell que els correspon i que acredita

que han estat catalogats i registrats en l’aplicació

Epèrgam.

Aquesta aplicació en línia, de moment, ens permet consultat a través

d’Internet tot el fons que tenim de novel·la juvenil i una bona part de les

novel·les per a majors de 15 anys. Ara per ara ja disposem de més de 1.200

volums registrats.

Les obres de coneixements estan catalogades però parcialment registrades,

això vol dir que si volem saber quins exemplars tenim a la biblioteca hem

d’anar-hi i consultat directament als prestatges corresponents.

Tot i que la nostra biblioteca disposa d’un fons

prou important d’obres, sobre tot de ficció, cal

tenir en compte a més que també ens dóna

accés, a través del servei de préstec

interbibliotecari, demanar qualsevol document

que les biblioteques públiques de Catalunya

tinguin disponible. Aquests documents es poden

tenir en préstec durant un període d’un mes. Per

tant, no dubteu a demanar a les persones

responsables de la biblioteca que us gestionin el préstec d’aquella obra que

necessiteu.

Bon curs i bona lectura.

Text: Olga Puig

Coordinadora de la biblioteca del centre

Page 72: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

72

Un estudi afirma que l’alumnat que segueix el programa Municipi Lector

té millors competències lingüístiques

Estem d'enhorabona! Després de 4 anys de funcionament del programa de

motivació a lectura Municipi Lector podem dir que el programa està donant

els seus fruits.

Des del Clijcat, òrgan que coordina els Municipis Lectors (Almenar, Bruc,

Lliçà de Vall, Mollerussa i Súria), s'ha realitzat un estudi de l'evolució de

les capacitats lingüístiques dels alumnes d'aquestes ciutats en les proves

que anualment realitzen els nens i nens de sisè de primària tot comparant-

los amb els de la resta de Catalunya.

Les dades mostren que en totes les àrees vinculades a la llengua de forma

directa (català, castellà i anglès) es supera àmpliament el creixement

registrat per centres de nivell i complexitat similar de la resta de

Catalunya; és a dir que l’alumnat d’aquestes poblacions ha incrementat en

major mesura les seves competències lingüístiques. Aquesta és la conclusió a

la qual s’ha arribat després d’estudiar els resultats obtinguts pels escolars

des de finals del 2008 i fins al curs 2012-2013 en les proves competencials

de 6è curs. Les dades han estat facilitades pel Departament

d’Ensenyament.

L’estudi posa de manifest que si bé al conjunt de Catalunya el creixement en

competències en llengua catalana s’ha incrementat un 4,4% als centres que

segueixen el programa de Municipi Lector (Almenar, El Bruc, Mollerussa,

Lliçà de Vall i Súria) ho ha fet en un 7%. Pel que fa al castellà i a l’anglès,

l’increment ha estat del 4,9% i del 8,4%, respectivament, en comparació

amb 3,8% i el 6,3% del conjunt de Catalunya.

El programa Municipi lector està coordinat pel Consell de Lectura de

Mollerussa, format pels centres educatius del municipi i les seves

respectives Associacions de mares i pares, la Biblioteca comarcal Jaume

Vila, el Centre de Recursos Pedagògics i el Clijcat (Consell català del llibre

literatura infantil i juvenil de Catalunya).

Page 73: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

73

Us adjuntem un quadre per tal que pugueu observar en detall el creixement

percentual (des de 2009 a 2012) que tenim els Municipis Lectors respecte

la mitjana catalana.

Page 74: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

74

La mediació escolar El servei de mediació us dóna la benvinguda al curs escolar 2013-2014!

Com en cada inici de curs el nostre equip de mediadores ja està en marxa.

Durant els mesos d’octubre i novembre hem iniciat la seva participació

activa en la tasca de la difusió del servei en els cursos de segon i tercer,

durant les sessions de tutoria, sense oblidar-nos de realitzar les mediacions

corresponents en els moments necessaris.

A finals de novembre la difusió es durà a terme en els cursos de quart al

qual pertanyen una bona part de l’equip de mediadores. I finalment es

presentarà el servei d’una manera més exhaustiva a primer, ja que és un

concepte nou per tots alumnes d’aquest nivell.

En la part inferior podeu observar una fotografia recent de tot l’equip de

mediació actual. Com podeu veure tots fan cara de tenir moltes ganes de

treballar.

Us deixem fins al proper número de la revista on us informarem de les

activitats del segon trimestre. Fins aviat!

La resolució de conflictes és un pas imprescindible en

l’evolució humana.

Page 75: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

75

Ah! I ja ho saps, si ens necessites, utilitza’ns! Estem al teu costat per

millorar la convivència i el bon rotllo al nostre centre.

Text: Servei de mediació i convivència.

Imatges: Anton Not

Page 76: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

76

LA SECCIÓ DE L’AMPA

Si una bicicleta està aturada, cau

Aquesta obvietat, que serveix per a qualsevol acte de la nostra vida, va ser

la que ens van plantejar l’any passat en iniciar la nostra etapa de direcció a

l’AMPA.

Cal avançar cada dia amb nous projectes, amb il·lusions renovades, amb

l’energia del que està per descobrir.

El curs passat vam donar un nou format a la celebració dels actes del fi de

curs, l’entrega de les orles i el sopar posterior. Vam donar també un nou

format a la gestió de les comandes i l’entrega de llibres, utilitzant les

tecnologies que ens permeten un procés més obert i més ordenat i també

vam afegir un circuit de llibres de segona mà, que va tenir molt bona

acollida.

Tot això, alhora que seguíem col·laborant amb el centre en l’adquisició

d’equipaments per als departaments i en la millora d’instal·lacions.

Però hem d’evitar que la bicicleta es tombi; cal segui fent coses.

Aquest curs seguirem innovant en aquests projectes, alhora que engegarem

una nova línia de comunicació amb els pares i l’organització d’activitats als

pobles que aporten alumnes al nostre centre

Refarem també el sistema d’elecció dels membres de la Junta de l’AMPA

per fer-lo més participatiu i reorientarem el sistema de lloguer de taquilles

per adequar-lo a les necessitats que deriven del nou horari escolar.

Page 77: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

77

Activitats com el taller del nitrogen líquid que es van fer durant la setmana

de la ciència, han de tenir un fil de continuïtat durant el curs.

Per dur a terme tots aquest projectes, la Junta de l’AMPA s’organitza en

diferents comissions que es responsabilitzen de les tasques que els són

pròpies.

El curs tot just ha començat i ja estem treballant perquè sigui millor que

l’anterior.

Page 78: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

78

QUINA CLASSE D'AMIC/GA ETS?

Per Paula Brunat i Giulia Filimon

1)Imagina que tens parella i els teus amics et demanen quedar el

mateix dia, què fas?

A)No quedo amb ningú, no m'agrada triar.

B)Quedo amb les amigues.

C)Quedo amb la meva parella.

2)Es l'aniversari del teu amic/ga, però aquella mateixa setmana

estrenen la peli que portes temps esperant. Però no tens diners

suficients per comprar un regal i per anar al cine, què fas?

A)Deixes estar la peli, el teu amic/ga és mes important que una peli.

B)Decideixes comprar-li un regal de preu baix i anar al cine també.

C)Dius que estàs malalt/a i vas al cinema.

3)El teu amic/ga s'emborratxa molt per una festa, i et demana que

menteixis als seus pares, per tal que no l’enganxin, ho faries?

A)Sí, penso que faria el mateix per mi.

B)No, crec que el millor és que ho sàpiguen per si empitjora.

C)No dic res, però si algun cop em fa una mala passada, els hi diré als seus

pares.

4)El teu amic/ga porta un temps sense tornar-te els diners que li vas

deixar fa temps, què fas?

A)Ho deixo estar, ja me’ls tornarà.

B)Li tiro indirectes fins que se n’adoni que em deu diners.

C)Li dic que me’ls torni.

Page 79: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

79

5)El teu millor amic o amiga, et critica a les esquenes, que decideixes

fer?

A)Li dic a la cara lo que he sentit, per comprovar si es veritat, i aclarir les

coses.

B)A la mínima que ens piquem, li posaré en cara.

C)La critico igual que m'ha fet ella a mi.

6)El teu amic/ga et diu que una tarda no pot quedar, i aquella tarda

el/la veus passejant pel carrer amb una persona de la teva classe. Com

reacciones?

A)T'estranyes però ho deixes córrer, potser aquella persona necessita

parlar amb ell/a.

B)T’enfades, per tant decideixes no dirigir-li la paraula fins que et demani

perdó.

C)Surts al carrer i fas veure que te les has trobat de casualitat, i et quedes

per molestar.

RESULTAT:

MAJORIA DE A: Ets molt bon amic/ga! Ho donaries tot per ell/lla, i

sempre fas el millor per la vostra amistat!

MAJORIA DE B: Ets bon amic/ga només quan t'interessa, potser aquesta

persona a la que anomenes amic/ga no és tan important com et penses, i

encara has de trobar qui serà el teu amic/ga de veritat.

MAJORIA DE C: No ets un bon amic/ga, molts cops només penses en tu

mateix/a, això ho hauries de canviar si no vols que algun dia t'ho facin a tu!

Page 80: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

80

ENIGMES, per Carles Folguera

1.- Quants vasos es necessiten per igualar el pes d’una botella?

Font: More Mathematical Puzzles of Sam Loyd. Martin Gardner

2.- Un grup de 4 persones ha de creuar un pont. És negra nit i

necessiten una linterna per veure-hi, però tan sols en tenen una, i

només poden passar pel pont simultàniament un màxim de dues

persones. Aquest grup està format per persones de diverses

Page 81: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

81

edats i forma física i cadascuna necessita un temps diferent per

creuar el pont:

. L’Anna creua el pont en 1 minut.

. El Jaume en necessita 2.

. El Xavier en tarda 5.

. La Marta està 10 minuts per creuar-lo.

Com pot passar a l’altra banda del pont tot el grup en 17 minuts?

3.- En aquest rectangle (i sense sortir d’ell) s’han de traçar 5

línees contínues que uneixin A amb A, B amb B, C amb C, D amb D

i E amb E, sense creuar-se entre elles ni tampoc tallar els

segments AD i BC. Com pot fer-se?

Font: Claudi Alsina, Mapas del metro y redes neuronales.

Page 82: Serranova 2.0, número 1, desembre 2013

82

L’equip de Serranova 2.0 us desitja molt

bones festes!