Primera línia de contenció del feixisme

L’esquerra independentista i els moviments populars,

A vegades ens fem creus quan obser-vem l’auge del feixisme, el racisme i el suport que rep qualsevol formació que ampara l’odi a l’estranger, al dèbil, al di-ferent... És l’extensió del discurs de la por i l’egoisme en el qual viuen partits escòria com Plataforma per Catalunya. A l’altre extrem, el discurs de la gent ge-nerosa, solidària i valenta, s’enfronta a aquests fenòmens i, topa, com no podia ser d’una altra manera, amb la repressió de l’Estat. Impunes, els feixistes cam-pen pels Països Catalans. L’Esquerra In-dependentista i la resta de moviments populars, s’organitzen i els combaten.

Responent a la provocació de PxC, una concentració antifeixista va recórrer el centre de Barcelona el dia 2 d’octubre. Els Mossos van retenir i conduir la mar-xa per on ells volien, un autèntic segrest que ha acabat amb la imposició de més de 100 multes per valor de 200 € cada una. En altres ciutats, les multes també s’han dirigit contra els qui protestaven en contra el racisme i PxC. Són el cas de Cornellà i Badalona. A més de les picabaralles més o menys constants a la ciutat de Vic, on PxC és la 2a força política i la CUP la 3a, el partit xenòfob apunta clarament contra la Candidatura d’Unitat Popular quan denuncia el regi-dor i portaveu a Girona, Jordi Navarro, d’estar darrera una manifestació que ells consideren il·legal, realitzada a Salt. També denuncien quatre veïns de Sant Boi, tres dels quals membres de la CUP, per penjar cartells “injuriosos”. Així com mantenen les acusacions contra diver-sos antifeixistes, del Penedès, entre els quals també membres i regidors de la CUP, per manifestar-se en contra la for-mació xenòfoba el dia 25 d’abril.

Entre molts altres capítols, el de Vi-lafranca, però també els de Vilanova i la Geltrú, han acabat amb detencions i acusacions creuades. A la capital del Garraf, ja s’han celebrat diversos judicis, alguns amb l’absolució dels antifeixistes però també un amb condemnes per a to-tes dues bandes. Es tractava d’una topa-da entre un conegut antifeixista i mem-bres de PxC que l’esperaven a la porta de casa on el van agredir i amenaçar. També amb agressions va acabar el con-grés de PxC a Sant Boi, el 8 d’octubre, amb una coça directa del líder Josep Anglada, ara denunciat pel seu propi fill per colpejar-lo... primer els de casa, diuen...

Mentres se’ns prohibeixen actes per con-tinguts suposats que no s’arriben a corrovorar (acte de benvinguda a la

Laura Riera, per exemple), a ells els donen protecció per celebrar actes d’exaltació del genocidi i concerts nazis. Això succeia a Barcelona, el 12 d’octubre. Al Poblenou, els veïns i veïnes prenier el carrer per protestar i rebien, per part dels Mossos, diver-ses càrregues i dues detencions.

Denuncies per amenaces contra PxC a Gramenet del Besòs (en espera de senència), agressions nazis a Sitges contra una militant antiracista a les portes de casa seva, o la denúncia contra un membre de la CUP de Ca-pellades per part d’una política racista del poble.

Un panorama de confrontació al qual preveiem continuitat vista la posició que les forces de l’Estat prenen i que ens deixa a les forces populars l’obligació de no baixar la guàrdia contra l’auge del feixisme. L’Esquerra Independentista així ho ha entés i així actua.

Butlletí informatiu d’Alerta Solidària novembre 2011

2

Aquestes detencions, es realitzaren per ordres internes d’Interior per tal de fi-txar amb fotograifes les persones que només havien estat citades pel jutge de l’Audiència Nacional Eloy Blasco, a pe-tició de la Fiscalia General de l’Estat. Finalment, 22 persones han estat acu-sades “d’utilitzar la força, violència, in-timidació o amenaça greu per impedir a un membre del Congrés, del Senat o d’una assemblea legislativa de comu-nitat autònoma assistir a les seves re-unions”, article 498 del Codi Penal que és castigat amb penes de 3 a 5 anys de presó i i que és de discutida competèn-cia de l’Audiència Nacional.

El motiu de la detenció era sota el pretext d’entregar una citació judicial per comparèixer al cap d’uns dies a l’Audiència Nacional. Malgrat això, els Mossos intentaren detenir a totes les persones citades per tal de fitxar-les i intimidar-les, arribant fins hi tot a pro-tagonitzar un assalt a la Ciutat de la Justícia per detenir a vàries de les per-sones citades que havien anat a com-parèixer davant dels jutjats per rebre la citació. Aquest fet, va meréixer la re-provació del TSJC i del Consell General del Poder Judicial.

De nou doncs el govern català, s’alia

amb el tribunal d’excepció espanyol per fer front a les lluites populars, una forma de fer que té desenes i desenes d’anys d’història i que contrasta amb la suposa-da via al marge de l’Estat espanyol que sembla que promulga quan li interessa. Alhora la ultradreta espanyolista més rància, de la ma del sindicat Manos Lím-pias denunciant dels fets del Parlament, marca els ritmes de la justícia espanyola situant-se com a part en un procés que és una nova cacera de bruixes contra tota forma de dissidència, en aquest cas un moviment que mobilització rera mo-bilització demostra el seu arrelament al nostre país i arreu de l’Estat.

Els 13 de Gandia: cas tancatEl dia 7 de setembre, a Gandia, en roda de premsa Alerta Solidària va comunicar la prescrip-ció del cas. Les últimes diligències, que es remuntaven al maig de 2007, van provocar que la causa quedara paralitzada i finalment, es van emetre les notificacions de la prescripció a cadascuna de les persones processades.

Davant de nombrosos mitjans de co-municació local, el portaveu d’Alerta i un representant del grup dels 13 van fer un balanç polític del cas i van repassar la campanya solidària que s’engegà arran de les detencions dels 13. Recordem que els fets es produi-ren el 29 de juliol de 2005, quan 13 persones foren detingudes per partici-par en una protesta a la Univeristat Po-litècnica de Gandia contra la presència de l’espanyolista i blavera RACV. El procediment judicial, es basava en de-

lictes per desordres públics, el que haguès comportat penes de presó i multa en cas de condemna.

Durant la roda de premsa, Aler-ta Solidària i la portaveu dels 13 Gandia va fer especial èmfasi en que el cas s’inicià per decisions polítiques, i que malgrat tot, la lluita política dels afectats no es va veure minvada en cap moment. Finalment es va agrair la solidaritat mostrada durant aquest anys, tant en

la comarca de La Safor com a molts in-drets dels Països Catalans.

Polèmiques actuacions dels Mossos contra el moviment del 15M de Barcelona: detencions i assalt a la ciutat de la JustíciaEl 3 d’octubre, agent dels Mossos d’Esquadra començaren a detenir a diverses persones que van participar de les mobilitzacions per bloquejar el Parlament de Catalunya el passat mes de juny.

3

Assetjament policial a la manifestació del 9 d’octubreEn acabar la manifestació de la Dia-da, a València, dotacions de la Policia Naciona van seguir, assetjar i identi-ficar alguns dels independentistes que marxaven. Un d’ells va rebre un cop de porra. Abans de començar la tradicional marxa, la policia local va multar els paradistes que venien material sense problemes des de feia vint anys.

El bloc d’en Roger, pres a Irlanda del NordDetingut i empresonat l’agost del 2010, en Roger compleix una con-demna pels aldarulls d’Ardoyne, en resposta a les marxes orangistes. Podeu seguir la vida a la presó d’en Roger visitant el blog que s’alimenta quasi a diari de les seves reflexions. Visiteu: http://www.lockedup.cat

Presentació de l’obra “Jose K torturado” a GironaEl 7 d’octubre, aprofitant l’estrena de l’obra que denuncia la tortura a l’Estat espanyol, al Festival Tempo-rada Alta, i de la ma de l’Associació Memòria Contra la Tortura, es va fer una taula rodona entorn la tortura i la seva vigència a l’Estat.

Amenaces de multes a Nou Barris per refer un mural per la llengua

La CUP de Nou Barris (Barcelona) ha denunciat l’impediment de la Guàr-dia Urbana de fer el manteniment d’un mural en defensa del català. El 7 de setembre, 3 patrulles van impe-dir a un grup de veïns i veïnes de Nou Barris que prosseguissin la seva tasca de fer el manteniment d’un mural al barri de Canyelles, realitzat amb per-mís de l’Ajuntament de Barcelona.

Jutjats dos solidaris amb en Franki que es van penjar a la Sagrada FamíliaEl 21 de setembre es va celebrar el judici contra els dos in-dependentistes que el maig de 2008 van penjar-se durant dos dies a una grua de la Sagrada Família en suport a en Franki, que fou empresonat per intentar despenjar una banera espan-yola de l’Ajuntament de Terrassa. Durant el judici que es va realitzar al jutjat Penal 17 de Barcelona, els dos acusats van defensar la seva acció com a mostra de solidaritat i com a denún-cia de la injusta situació que va conduir en Franki a la presó per delictes com el “d’ultratge a la bandera espanyola”. La seva advocada, Montserrat Salvador, va demanar la lliure absolució dels dos en-causats al·legant que era una acció sim-bòlica i que no es va produir cap dany ni tant sols cap alteració de l’ordre i que la pròpia fundació que gestiona el temple no ho havia ni tan sols denunciat.

Per altra banda, la fiscalia, va mante-nir l’acusació de 18 mesos de presó i 5.000€ de multa al·legant els suposats desordres públics que aquesta acció havia comportat. La jutgessa va do-nar el cas vist per sentència, no sense que abans els dos acusats, aprofitessin l’últim torn de paraula per defensar de nou la seva acció i considerar l’acusació com a desproporcionada igual que en el cas que va dur en Franki a la presó. L’Oriol i en Juanma van actuar en so-lidaritat amb en Franki, Francesc Ar-gemí, que fou empresonat el maig de 2008 després de ser condemnat per intentar despenjar la bandera espan-yola de l’Ajuntament de Terrassa l’any 2002. Després que en Franki passés vàries setmanes a presó va quedar en llibertat condicional fruit de la pres-sió popular. Gràcies a accions com les d’aquest dos solidaris que ara la justí-cia vol castigar. La solidaritat, és una de les armes més poderoses de la resis-tència dels oprimits als opressors, i això els opressors ho saben.

alertasolidaria@alertasolidaria.org

alertasolidaria.org

Arxivada la causa d’associació il·lícita contra l’Eudald i es mantenen les coaccions de la UAB contra el moviment estudiantilDesprés de mesos de silenci, i de mantenir l’obligatorietat de signar cada quinze dies fins al mes d’agost, els jutjats de Cerdanyola van tancar la car-peta de l’acusació d’associació il·lícita contra el moviment estudiantil.Ha estat un càstig contra l’Eudald, qui va ser detingut el 24 d’agost del 2010 sota les supo-sades investigacions dels Mossos d’Esquadra. Detenció que va acabar amb una càrrega poli-cial a Mataró, nombrosos ferits i quinze multes de 900 euros cadascuna. Amb el temps però, tot s’ha anat desinflant.

Nova gerra d’aigua freda als deliris repressius d’Interior

El que havia de ser la jugada mestra per enfon-sar en una espiral repressiva sense precedents el moviment estudiantil ha quedat finalment en no res. L’Eudald, veí d’Argetona i actual regi-dor municipal per la CUP, va ser detingut pels Mossos d’Esquadra com a màxim responsable d’una associació il·legal, anomenada, segons el cos policial, “moviment estudiantil”, i rere la qual hi havia la majoria d’accions i mobilitza-cions del col·lectiu universitari en defensa de l’educació pública.

Identificat en nombroses marxes estudiantils contra el Pla Bolonya, marcat en la llista negra del rectorat de la UAB i detingut en una ac-ció en contra de la pujada abusiva del preu del transport públic, l’Eudald ha estat objecte d’un nou experiment d’Interior que cerca la manera d’aturar l’organització estudiantil.

Alerta Solidària ja va denunciar des del primer

moment l’abús policial que suposava la im-putació d’un delicte tan greu, el d’associació il·lícita, contra un estudiant pel fet d’haver-lo identificat en diferents mobilitzacions. Més enllà de suposar-li la direcció del moviment, li eren imputades diverses accions que mesos en-rere havien anant sent arxivades pels mateixos jutjats de Cerdanyola. Des de l’organització anti-repressiva de l’Esquerra Independentista varem realitzar una roda de contactes amb diferents entitats per denunciar el que pretenia ser un salt qualitatiu en la repressió política del nos-tre país, amb greus conseqüències per a moltes altres lluites populars, a més de suposar un afe-bliment evident del principi de proporcionalitat jurídica i una clara desviació en l’aplicació del supòsit penal d’associació il·lícita contra estu-diants organitzades, moltes d’elles al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

La tendència política dels nostres governants no és cap altra que la de trobar les maneres per, amb l’aval de l’opinió publicada als grans mit-jans de comunicació, afeblir les lògiques pro-testes d’una societat cada cop més cansada de ser l’ase dels cops. Entendre aquesta societat, i la punta de llança que s’organitza i surt al ca-rrer, com al perill i l’enemic a combatre, és una malaltia que poc té a veure amb la democràcia al servei del poble i molt amb la por a perdre els privilegis que per desgràcia protegeix aquesta falsa democràcia.