sant marti 65

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíliniasantmarti.cat · 19-03-2015 · Núm.65 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars quinzenals

Eduard Freixedes pàg 10“En aquest mandat hemanat aprovant assignaturespendents de fa anys”

Opinió especial pàg 6Línia Sant Martí publical’article de Sánchez Piñol rebutjat per La Vanguardia

Reportatge pàg 3Barcelona es consolidacom un pol d’atraccióde congressos mundials

Encants Vells pàg 14Desallotgen l’últimgran assentament quequedava al districte

Comerç pàg 18Només es protegiran 230botigues emblemàtiques

Esports pàg 20Cheruiyot i Kassahun vencenen una Marató de rècord

Les obres de transformacióde Pere IV començaran el junyLa reforma, pactada per CiU i PSC, servirà per millorar el tram central de l’eix que travessa el Poblenou pàg 14

Districte creatiuPoblenou Urban District celebra un nou Open Day pàg 15

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 març 2015líniasantmartí.cat

3 | Reportatge 19 març 2015 líniasantmartí.cat

“Reunió de savis, estudiosos,professionals o polítics vinguts dediversos indrets per a discutirqüestions de llur especialitat”.Aquesta és la definició que apa-reix al Diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans de la paraula‘congrés’. És una de les paraulesde més actualitat a la ciutat, ja queBarcelona s’ha convertit en unapotència mundial en l’organitza-ció d’aquest tipus d’esdeveni-ments.

Mòbils (Mobile World Con-gress), logística (European SupplyChain & Logistics Summit), car-diologia (European Society ofCardiology), aeronàutica (WorldRoutes), mecànica computacio-

nal (World Congress on Compu-tational Mechanics)... Són no-més alguns exemples dels con-gressos de referència mundialque fan que es pugui considerarBarcelona com un pol d’atraccióen la matèria.

Segons l’informe Observatori2014 que elabora la Cambra deComerç, durant l’any 2013 –del2014 encara no hi ha les dades–Barcelona és la quarta ciutat delmón –només té al davant París,Madrid i Viena– en organitzacióde congressos internacionals i laprimera en nombre de delegats.La xifra total de congressos que vaacollir la ciutat, també durant el2013, va ser de 179 i va atreure122.877 delegats, segons la clas-sificació que elabora l'AssociacióInternacional de Congressos iConvencions (ICCA). A aquestesxifres cal afegir-hi que la ciutat ja

té més de 220 nous esdeveni-ments confirmats fins al 2021.

LA MARCA BARCELONALa projecció que donen els con-gressos ajuda a engreixar el pres-tigi del que es coneix com a mar-ca Barcelona. Marc Puig, directorde comunicació de l’Ajuntament,explica que el fet que Barcelona si-gui una ciutat capdavantera enacollir congressos “és molt im-portant, ja que això reverteix en labona imatge de la ciutat, que és delque parlem quan ens referim a lamarca Barcelona”.

Puig destaca que la celebraciódels congressos “permet generarun dinamisme econòmic impor-tantíssim”, al mateix temps que,afegeix, “es ven una imatge d’unaciutat que combina el compromísamb la cultura i la innovació i elque en diem la cultura de la feli-

citat, un concepte que engloba unamescla de factors humans i geo-climàtics. Aquesta combinaciógenera una imatge de ciutat ama-ble on s’hi poden fer negocis”.

Un dels pilars fonamentalsde tot aquest procés és el que té aveure amb les infraestructuresque acullen els congressos, que enla seva gran majoria són els re-cintes de la Fira de Barcelona. Elseu director general, Agustí Cor-dón, destacava recentment en undebat organitzat pel diari La Van-guardia que “Barcelona és gaire-bé cada dia capital d’alguna cosa.L’aposta ha de ser per les millorsofertes i defensar la qualitat deBarcelona i el valor de la marca”.

“EXCESSIU AUTOBOMBO”Qui analitza la qüestió des d’unaaltra òptica és la Federació d’As-sociacions de Veïns de Barcelona

(FAVB). El seu president, LluísRabell, afirma que “la projecció in-ternacional de la ciutat és positi-va i els beneficis econòmics sónbenvinguts, això està fora de de-bat”, però també considera ques’està caient en “una dinàmica ex-cessiva d’autobombo, ja que l’or-ganització d’aquests congressosestà poc vinculada amb tot elque no sigui promoció turística”.

Rabell afegeix que “acceptemla fórmula periodística, com araamb el congrés de mòbils, que diuque l’impacte econòmic ha estat de436 milions, però ningú explicad’on surt la xifra. Ni tampoc es par-la gaire de la precarietat de lagent contractada”. Finalment, Ra-bell també aposta perquè els con-gressos serveixin “per generar po-lítiques públiques destinades a al-tres vectors econòmics i a la rein-dustrialització de la ciutat”.

Pol d’atracció» Barcelona es consolida com una de les principals ciutats del món en organització de congressos

» Només París, Madrid i Viena acullen una xifra més gran d’aquest tipus d’esdeveniments

Albert RibasBARCELONA

El congrés de cardiologia i el de mòbils són dos dels més importants. Fotos: Arxiu i Mobile World Capital

| 4 19 març 2015líniasantmartí.cat Agenda Nacional

Per casualitat o premeditació,el dia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés dela suma CiU-ERC al Parla-ment –no de l’independentis-me, que amb la CUP continuasent majoria– va acabar ambun preacord de CDC, ERC, EUiA,MES, ANC, Òmnium i AMI peral full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es te-nen en compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquestaflexibilitat del document i el fet deser entès com un pacte “de mí-nims” és el que ha de permetre, se-gons els seus impulsors, poder aca-bar sumant-hi UDC i ICV. En elprimer cas, els democratacris-tians no decidiran fins al junycom encaren el procés i, en el se-gon, els ecosocialistes fa setmanesque se n’han desmarcat, però fal-ta veure ara com acaben valorantun document flexible que el seusoci –EUiA– ha rebut força bé toti algun recel intern.

Aquesta falta de concreciócalculada és, però, el que allunyade moment la CUP del pacte.Ara bé, la formació de l’esquerraindependentista està en ple pro-cés d’elaboració del seu propi fullde ruta i no es posicionarà al res-pecte fins al pròxim 21 de març.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si ésque s’havien desactivat en algunmoment– les entitats sobira-nistes. I és que l’ANC, Òmniumi l’AMI preparen un gran acte desuport als alcaldables indepen-dentistes el 24 d’abril al PalauSant Jordi.

Segons ha transcendit, lesentitats sobiranistes preveuenomplir els 15.000 seients delrecinte en una nova demostracióde força i de vitalitat del ‘Sí’. Car-

me Forcadell, presidenta del’ANC, explica que l’acte es farà“un mes abans de les municipalsper donar importància a les elec-cions” i per fer possible que “hihagi ajuntaments independen-tistes”.

Forcadell assegura que l’acteestava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i destaca queactualment hi ha la mateixa ma-joria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es mostra convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP ha criticat

la falta de concreció

del document, però

no es posicionarà

fins a finals de mes

Arnau NadeuBARCELONA

El full de ruta,segons el preacord0. Eleccions 27-S:Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 març 2015 líniasantmartí.cat

| 6Opinió19 març 2015líniasantmartí.cat

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

14.975 exemplars quinzenals

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

¿Hi pot haver res més carregós,més fastiguejant i més digne d’a-nimadversió que els articles delsenyor José Antonio Zarzalejos?Passi el que passi al món, el se-nyor Zarzalejos dedicarà totes icada una de les seves peces pe-riodístiques a atacar, infamar i vi-tuperar el procés sobiranista.

El que acaba resultant inso-frible no són tant les opinions ex-posades com la reiterada idiote-sa dels arguments; la insidiosacançó de l’enfadós contra ArturMas, obtusa i sens dubte contra-produent, perquè l’assetjamentmonomaníac faria semblar sim-pàtic el mateix Barrabàs. El tod’estrateg de saló, de domador depuces. Els raonaments alieníge-nes. Les ínfules barates.

Siguem justos: la prosa zar-zalejiana no és exaltada ni foras-senyada; ni és estultícia furibun-da ni abunda en atzagaiades,però pateix un mal molt pitjor, unmal imperdonable en un homeque va de periodista d’elit: és delaboratori. Els catalans de quiparla diríeu que són molèculesenfocades per un microscopi. Iquan el nostre insigne exdirectorde l’ABC al·lega un sinceríssimamor per Catalunya, aquest sen-timent és tan creïble com im-modificable: ell ens estimaràsempre que els catalans siguinallò que ell exigeix que siguin: queno ho siguin.

A Madrid la política és cosa degabinet. Per a les elits espanyo-les, el carrer no existeix. Noméshi ha seus, cúpules i ministeris.Tan sols un món com l’aznariàpodia ser capaç de crear el voca-ble pancartero. I Zarzalejos ve d’a-quest món. Per tant, que la mi-

rada zarzalejiana intenti valorarel Procés és com demanar a undaltonià que ens descrigui l’Arc deSant Martí.

¿Quants secessionistes deuhaver convertit a la fe unionista,el senyor Zarzalejos? La pregun-ta és irrellevant. En una certa oca-sió em trobava en una remotaciutat del Congo on només hi ha-via dos blancs: jo i un vell mis-sioner belga. Recordo que li vaigpreguntar, de la manera més de-licada possible: “¿N’està segurque les idees religioses del milióde persones que ens envolten són

perfectament errònies i en can-vi les seves, que no manté ningúmés que vostè, són veritats d’u-na aclaparadora perfecció, in-qüestionables i superiors?” Res-posta: “Per descomptat”. La pre-gunta següent va ser quants afri-cans havia convertit a la fe apos-tòlica i romana en trenta anys demissió. “Ah, no, això no”, va con-fessar, tot cofoi: “Cap ni un”. Elque importava era l’apostolat.

Però tornem a la qüestió delprincipi: ¿hauríem de trobarodiós José Antonio Zarzalejos, oalmenys els seus articles fútils ibaladrers, els seus estrèpits d’i-deòleg arcaic i periclitat?

En un relat autobiogràfic,Herman Hesse explica que es varecloure en un balneari per su-perar una crisi nerviosa. Tot vabé fins que a l’habitació contiguas’hi instal·la un client holandès,impertinent i panxut, que li con-verteix l’estada en un infern.Només els separa un lleu envà,i l’holandès arrossega mobles, lesseves riallades són escandaloses.El seu llit grinyola i renilla, es-bronca la dona amb uns udolsguturals. Més que tossir, bra-mula. Hesse no pot més. I haviaacudit al balneari per superar unestat depressiu! Però aleshoreses fa una pregunta màgica: ¿i siper un instant, només un, sub-stitueixo l’odi per la commise-ració? Hesse intenta visualitzarl’holandès quan era petit, lesseves frustracions, les seves pe-nes. Tota la seva vida. Intentaimaginar quin dolor profundl’havia dut al balneari. La mati-nada següent, Hesse ja es mirael seu veí d’una altra manera.Combrega amb el seu sofriment.L’estima. ¿Podríem fer el mateixamb Zarzalejos? A veure.

Diuen del jove Churchill queel primer cop que va ocupar unescó, assegut al costat d’un vellparlamentari del seu mateix par-tit, va mirar les files rivals i va ex-clamar: “Ahahà! De manera queaquests són els nostres enemics!”(Recordem que el parlament an-glès no és un hemicicle, és un rec-tangle: els grups oposats seuencara a cara). I el veterà diputat licontesta: “No, jove, no; els d’aquídavant són els nostres adversaris.L’enemic seu darrere nostre”.

Al pobre José Antonio Zar-zalejos li passa el mateix.

Dir que la seva gent el vaapallissar seria quedar-se curt.Va ser triturat, esquarterat,anorreat en diverses pugnesd’aquestes de gabinet, tan ma-drilenyes, que les molècules noentenen. (I que els importen unrave, a més a més). ¿Com enspot resultar odiós un home queha sofert l’atac cavernari des detots els seus fronts? Jo no sabiaque la cosa fos tan salvatge finsque vaig llegir una sentència enquè el jutge condemnava Ji-ménez Losantos per haver di-famat Zarzalejos. Durant mésd’un any, pel que sembla, Lo-santos havia fet servir el seu mi-cròfon per dedicar-li els epítetssegüents: calvorotas (sic), men-tiroso, traidor, sicario, embus-tero, bobo, analfabeto funcional,inútil, zote, zoquete, fracasado,pobre diablo, pobre enfermo,nulidad, ruindad, pésimo di-rector, director incompetente,ignorante, escobilla para losrestos, Zanzalejos (sic), Carca-lejos (sic) i, per acabar-ho de re-matar, despojo intelectual i de-tritus humano. Amén.

Molt bé: l’estimarem. Unamiqueta, si més no. Però si usplau, que se’ns concedeixindues gràcies. Primera: que,abans de bramular que a Ca-talunya vivim un “ambientcrispat”, llegeixi en veu alta lessentències de les seves bata-lletes intestines. I segona: enlloc de fer-nos tant la murga,¿no es podria dedicar una micamés als seus enemics?

Nota de l'autor: Com molts in-teressats en la literatura i lectorsi seguidors meus ja deveu saber,últimament he mantingut certesdiscrepàncies amb la direcció deLa Vanguardia. Els meus dos úl-tims articles han estat refusats.Això, i d’altres qüestions, m’hanfet prendre la decisió de deixar decol·laborar amb el diari. En qual-sevol cas, em sabria greu queaquest meu últim article no veiésla llum, de manera que els com-panys del Grup Comunicació 21s'han ofert a publicar-lo en paper,i els ho agraeixo, igual que a totsels que em llegiu.

Ell ens estimaràsempre que els

catalans siguin allòque ell exigeix:

que no ho siguin

Un diari plural

4Zarzalejos, lejos, lejosper Albert Sánchez Piñol, escriptor

Actualitat a la xarxa

#Intervingut#PodenTornar #TranquilRei

@ARAsocietat: El Partit Popular aprovasol al Congrés dels Diputats una llei queobre la porta a fer tornar els toros aCatalunya.

@cristina_pardo: El Supremo rectifica yrechaza la demanda de paternidad contrael rey. Ay madre. Esperemos que a don JuanCarlos no le dé por celebrarlo.

@escudellat: El Govern d'Andorra intervéun banc sospitós per irregularitats, a Es-panya, en canvi, s'hi van apuntar tots persaquejar-lo. #Bankia #Rato.

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]| 8 19 març 2015líniasantmartí.cat

@encampanya: Ara resulta que els pro-grames electorals es fan amb participació.Així, quan no el compleixin, la culpa seràde tots. #WinWin.

@tifusan: Hay cosas que no existen en Es-paña hoy en día: el acoso sexual, eldopping en el mundo del fútbol y los gaysen el ejército.

@As_LaUndecima: Casillas abandona elSantiago Bernabéu con el balón firmadopor todos sus compañeros después de suhat-trick de cantadas contra el Schalke.

Opinió en 140 caràcters

Les paraules humils porten a la justíciai les superbes a la guerra. Més o menysaquesta és la cita que consta en una deles plaques que trobem a l’estàtua que laCiutat de Mallorca va erigir al seu fill mésil·lustre, l’escriptor i místic Ramon Llull,el Doctor Il·luminat, el cappare de les lle-tres catalanes. Llull, com a mestre de lallengua, era perfectament conscient delpaper poderosíssim que les paraulespoden fer, en un sentit o en un altre.

Per alguna raó que se m’escapa,una bona part dels actuals líders políticsopten per l’agressivitat, per les paraulessuperbes, per tot allò que, des de la pers-pectiva de Llull, incita a la guerra. Apa-rentment, ho deuen fer per aprofitar elcabreig d’una part important de la gentenfront del que algú –segurament im-pròpiament– anomena la classe políti-ca. Es tractaria, al cap i a la fi, d’aprofi-tar la mala maror social per treure’n al-gun rèdit electoral.

El que se m’escapa, realment, és siefectivament aquest estil té l’estiradaelectoral que alguns líders polítics cre-uen… o si, contràriament, com sembla-ria indicar el sentit comú, no afavorei-xen gens ni mica. Aparentment, la ma-joria de la gent allò que busca és acon-seguir les millors condicions de vida pera si mateix i per a les persones pròximes.En aquest sentit, allò que importaria, bà-sicament, seria trobar les vies per re-soldre els problemes, i promoure la co-operació per damunt de l’enfronta-ment. Especialment quan l’enfronta-ment es produeix de manera comple-tament gratuïta.

Els partits polítics, a més, constitu-eixen, en si mateixos, altaveus. I comp-ten, a més amb altres altaveus, que sónels mitjans de comunicació. A les tertú-lies polítiques radiofòniques o televisi-ves, en general, es promou l’estil agres-siu. Avui dia, a qualsevol tertúlia, pro-liferen les interrupcions, les actituds mal-educades, el fet de trepitjar contínua-ment la veu de l’altre, les interrupcions,els retrets creuats, i un llarg etcètera queforma part d’un determinat tipus d’es-pectacle. No es tracta tant de discutir i

d’intercanviar idees com d’embrancar-se en una mena de pugilat, on no gua-nya qui té més idees o qui les sap ex-pressar millor sinó qui té més barra, quiostenta més capacitat per trepitjar l’al-tre, qui crida més i qui interromp ambmés seguretat.

I això pot despertar la confiançad’algú? La gent pot pensar que l’ajuda-rà a solucionar els seus problemes algúque crida, que insulta, que interromp,que practica la supèrbia en directe? Hotorno a repetir: se m’escapa. A mi, par-ticularment, aquest estil em genera unaprofunda desconfiança. I, parlant-neserenament, la majoria de les personesamb qui ho comento tenen la mateixasensació que jo mateix. He de dir, em-però, que no n’he fet cap tipus d’indagacióque tingui una mínima base científica.Per tant, només puc parlar d’impressions.A l’extrem més esbojarrat, l’estil agres-siu es converteix, directament, en inci-tacions a l’odi. Per sort, dins del món del’esport es fan contínuament campany-es, i es duen a terme accions per tal de ta-llar qualsevol incitació a l’odi. Els orga-nismes internacionals que regulen l’es-port del futbol ens inciten al respecte. Lacompetició, diuen, no ha d’implicar captipus de discriminació ni de vexació del’adversari. Els esportistes d’elit són ex-emples per als joves. Els polítics, com to-tes les persones públiques en general,constitueixen exemples cívics per a bonapart dels ciutadans.

No trobo, per tant, acceptable, l’es-til agressiu. Conquistar el poder, assal-tar l’estat, promoure campanyes agres-sives, agitar lluites… tot això es troba alsantípodes de la política en el millor sen-tit de la paraula.

Llegeixo les declaracions d’una can-didata a les pròximes eleccions al Par-lament de Catalunya, que diu “desprésdel 9N Mas va tenir un mes de glòria,però al míting de la Vall d’Hebron vamveure l’odi que desperta la seva perso-na, i aquest odi contra Mas és el que fa-rem servir contra ell en la campanya”.Per mi, aquestes paraules bastarien perno votar algú. Fos qui fos.

4Odiper Bernat Joan Marí, exdirector general de Política Lingüística

Las noticias sobre el caso Pujol vienensesgadas para los que no somos de Ca-taluña, aunque me imagino que en Ca-taluña también existe la manipulaciónideológica de quienes las difunden. Y,para colmo, en el Estado español hay di-ferentes varas de medir que se aplican se-gún quien sea la persona sobre la que seopina. Eso no se le escapa a nadie. Ni alos partidarios de los manipuladores.

La primera cuestión sería establecersi Pujol y su familia han cometido algúntipo de delito. Es decir, respetar fielmenteel principio de presunción de inocencia.En este supuesto, lo primero a lo que de-bería haberse abocado la defensa de la fa-milia es a desmontar la patraña, caso deque todo esto fuera una patraña, desti-nada, supongo, entre otros fines, a des-acreditar las posiciones nacionalistas eindependentistas catalanas.

Si, por el contrario, todo, o parte, delo que han descubierto los medios de co-municación es verdad, entonces habríaque investigar los posibles delitos co-metidos, probarlos, juzgar por tribuna-les competentes e imparciales, las con-ductas ilegales en las que pudiera haberincurrido la familia Pujol, y aplicar las pe-nas que correspondan en derecho –ade-más de exigir la devolución de lo retenidoimmediatamente–.

Creo que juzgar conductas persona-les e intentar analizarlas en el Parlamentode Cataluña por una mayoría de dipu-tados inexpertos en leyes y fundamen-tos jurídicos, que digan lo que digan lospreguntados ya les han condenado po-líticamente de antemano, no se corres-ponde con nada judicialmente riguroso.Eso se debe de juzgar en los tribunales,como pasará en breve, y no en una cá-mara política. Se puede citar al expresi-dente a presencia en la Cámara catala-na en una comisión de investigación,però no a su familia y montar un circo deunas dimensiones peyorativas incalcu-lables, que sólo perjudica a la credibili-dad de la Cámara y de sus señorías. No

quiero pensar que se haya hecho adre-de y para erosionar la institución y a todolo que esta representa.

Como comprenderan los lectores,desde Madrid es prácticamente imposi-ble saber nada de esto porque, haya ocur-rido lo que haya ocurrido, el veredicto yase ha emitido antes de celebrarse cual-quier eventual juicio.

Las estructuras, como las ideolo-gías, son sistemas cerrados, inamoviblesy carentes de alma, ante las que se pue-de y se debe emitir un juicio crítico. Porel contrario, ante las personas no, por-que somos seres en camino y en per-manente cambio. Nos equivocamos yrectificamos, y por eso hay que tener pru-dencia porque todos, en algún momen-to de nuestra vida, atravesamos poresas situaciones. Y eso no equivale a quenos quedemos definitivamente atrapa-dos en ellas ni a que nadie tenga derec-ho a identificarnos, ni a definirnos, enbase a un error de nuestro pasado ya sub-sanado. No somos nuestros errores, so-mos mucho más que todo eso.

Dicho esto, de confirmarse que la fa-milia Pujol mantuvo esas conductas,evasión fiscal y un comportamientoimpropio de un gobernante que hacausado un mal moral social de incal-culables proporciones, el juicio es obli-gatorio y condenatorio. Incumplir lasleyes siempre constituirá un acto in-aceptable, lo haga quien lo haga, perodesde luego cuando lo hace la máximaautoridad institucional –Pujol repre-sentaba a la Generalitat– alcanza unagravedad extrema, porque en ese casoes ella, la autoridad legítima y el refe-rente moral, quien transgrede las nor-mas del buen obrar que ella misma hadictado a la sociedad.

Como demócratas hemos de ate-nernos al principio de que alguien siem-pre es inocente mientras no se demues-tre lo contrario, pero cabe decir que, tris-temente la Justicia española es.... "jus-ticia" y muy española.

4La comisión del caso Pujolpor Julio López

Un diari obert

19 març 2015

L’Entrevista| 10


Entrem a la recta final delmandat. Quina valoraciófa d’aquests quatre anys al

capdavant del Districte?La valoració que en faig és positi-va. Quan vam arribar al governens vam trobar una situació moltdura. La ciutat estava passant unade les pitjors crisis que hem tinguten els darrers cent anys i nosaltres,al llarg d’aquesta legislatura, enshem dedicat a fer-hi front perquèla ciutat pogués tirar endavant. I totaixò sense oblidar-nos de seguir mi-llorant els diversos barris del nos-tre districte. Per tant, estic satisfetperquè veig millor Sant Martí avuique fa quatre anys.

Si pogués tornar enrere, fariaalguna cosa diferent?[Pensa] Crec que no. Segur que hau-ríem pogut fer alguna cosa diferent,això sempre. Però estic satisfetamb el que hem fet durant aquestsquatre anys i no veig què faria di-ferent si tornés enrere.

Aquest mandat serà recordat,sobretot, per la reurbanització deles Glòries, que finalment ha ti-rat endavant...Segurament. Però el que s’està fenta les Glòries es començarà a veurela pròxima legislatura. A nosaltresens ha tocat acabar el mandat enun moment en què potser hi hagent que encara no acaba d’en-tendre què hi estem fent. El temadel tambor és molt espectacular ila zona ja ha canviat molt, però laidea que estem transformant unaanella viària en un parc no es podràcomençar a intuir, realment, fins alpròxim mandat.

Un altre projecte destacat ha es-tat la remodelació de la Rambladel Poblenou. Finalment hi va ha-

ver consens amb Fem Rambla i jas’està reformant el tram final.Era l’acord que volia el Districte?Ha estat un tema complicat però alfinal hem estat capaços d’asseure’nstots plegats i de trobar una mane-ra de col·laborar. Crec que ha estatun procés que ha acabat servint per-què puguem fer el tram final de laRambla d’una manera més con-sensuada, i això sempre és positiu.

Un altre tema complicat ha estatel de la Flor de Maig, que finalmenttambé ha arribat a bon port...Sí. De fet, en aquest mandat hemanat aprovant assignatures pen-dents que el districte arrossegavades de fa anys. El tema de la Flor de

Maig n’és només un exemple, comtambé ho són les obres de millora del’accessibilitat a l’estació de metro delPoblenou, una llarga reivindicacióveïnal.

El que encara esperen els veïns ésl’obertura de la residència i el cen-tre de dia d’Alchemika...Aquest tema el tenim ben encarri-lat. En aquests moments ja hemaconseguit que la Generalitat posiles partides per poder equipar la re-sidència. Per tant, estem en condi-cions de dir que el 2016 l’esperadai necessària residència d’Alchemi-ka estarà en funcionament.

Un altre tipus d’equipaments quereclamen els veïns, concretamental Poblenou, són instituts. Dos, perser exactes...Sí, ara hi ha una certa polèmica albarri per aquest tema. El que puc dir

és que nosaltres estem treballantperquè el Poblenou tingui d’aquídos cursos l’institut de secundàriaque necessita i, respecte al segon,també estem treballant amb elConsorci perquè aquest estiguifuncionant quan realment els nú-meros ens diguin que es necessita.A més, m’agradaria recordar que enaquests quatre anys s’ha fet moltafeina a les escoles. Hem arreglatcentres com l’Arc de Sant Martí, queestava en unes condicions horro-roses. I també hem treballat molt enl’àmbit de les biblioteques. N’hemposat en marxa dues de noves.

Canviant de tema, en quina si-tuació es troba la reconversió de laTorre Agbar en un hotel de luxe? Bé, això és una operació entre privats,però pel que sé continua anant en-davant. Aigües de Barcelona està bus-cant on traslladar les seves oficines isembla que l’interès per reconvertirla torre en un hotel hi continua sent.

Parlant d’hotels i de turisme, SantMartí comença a ser un atractiuimportant. El preocupa que aixòpugui derivar en les problemàti-ques que ja hi ha a altres indretsde la ciutat?Sóc conscient que hi ha un debatmolt important a la ciutat sobre elturisme. Personalment, crec quel’hem de saber gestionar de maneraintel·ligent. El turisme no ens potdesnaturalitzar, però crec que totsestem d’acord que és una font deriquesa molt important. És evidentque, si no som capaços de gestio-nar-lo adequadament, podem tren-car l’equilibri veïnal. I per això ja hiestem treballant, per exemple ambla suspensió de llicències a la Ram-bla del Poblenou.

Un altre gran debat de ciutat és eldels assentaments d’immigrants,molts aquí al districte. Sovint se’lsha criticat per la gestió d’aquestaproblemàtica. Què en pensa?Se’ns ha criticat sovint per la gestió,

però és que algú ho havia de fer. Elque no podíem fer és tirar-nos-hoa l’esquena. Per tant, el que hem fetha estat gestionar una situaciómolt dura, molt complicada, so-bretot des del vessant social peròtambé legal, ajudant aquestes per-sones a regularitzar la seva situació.

O a tornar als seus països d’origen. Amb garanties i un cop aquí s’ha-via constatat que no hi havia cappossibilitat legal de regularitzar laseva situació.

Una actuació polèmica...Se’ns ha criticat molt per això, éscert, però jo crec que és una ac-tuació pionera i, sobretot, que va al’arrel del problema.

Després de quatre anys, creuque aquest problema ha millorato ha empitjorat?Si mirem el mapa del districte, ja noens queda cap gran assentament.I en aquests moments tenim gentque fa quatre anys estava malvivinten un assentament i que ara ja téla seva situació totalment norma-litzada. No ho hem aconseguit entots els casos, però hi estem tre-ballant per fer-ho possible. El queestà clar és que no ens podem per-metre que cap ciutadà visqui en unassentament.

També ha estat notícia regular-ment el conegut com a TriangleGolfo. Des del Districte s’ha as-segurat que les queixes dels veïns

a causa de l’oci nocturn han dis-minuït. És així?És així però encara no estem on ensagradaria estar. Durant aquestsquatre anys s’ha fet una feina in-tensa, primer d’abordar el proble-ma i després d’intentar solucionar-lo. En aquesta zona hem avançatmolt però continuem tenint uncert nivell de bretolada al carrer. Calseguir-hi treballant, però això notreu que hi hem dedicat molts es-forços. Els mateixos veïns afectats re-coneixen que en aquests momentsla situació està més controlada.

Parlant de veïns, fa poc ens ha dei-xat Manuel Martínez, històric líderveïnal de Sant Martí. Una pèrduaimportant per al districte...Sí, malauradament. El Manuel era untipus de líder veïnal que ajudava molta fer ciutat. Tenia molt clares les se-ves reivindicacions i podia ser moltdur defensant-les, però era prouhàbil per ser adequadament flexiblea l’hora d’arribar a acords.

Això també li va comportar algu-nes crítiques dels seus...Sí, però ell assumia els riscos de lesseves decisions. El Manuel, de la ma-teixa manera que es barallava ambqui fos per un objectiu, quan acon-seguia un acord, encara que no fosel que volien exactament els veïnsque havien estat amb ell en la llui-ta, era el primer que se’l feia seu, eldefensava i n’assumia el desgast. Eraun líder fiable. I crec que actualmentens falta una mica això.

“En aquest mandat hemanat aprovant assignatures

pendents de fa anys”

“Si no gestionem béel turisme podemtrencar l’equilibri veïnal, és evident”

Eduard Freixedes / regidor del Districte de Sant Martí

Eduard Freixedes ens rep a la seu del Districte quan falten menys de tres mesosper a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temescentrals que han marcat la legislatura i acaba parlant de Manuel Martínez,

que ens ha deixat recentment. “Era un líder veïnal fiable”, destaca.

Arnau NadeuSANT MARTÍ

Perfil | Economista i pare de tres fillsMilitant de CDC des de l’any 1989, Eduard Freixedes ha desenvolupat diverses responsabilitats

tant a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) com a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).També forma part de l’Agrupació de Sant Martí des de l’any 1995 i actualment és el responsable de política

municipal de la Federació barcelonina de CDC. Va néixer a Barcelona, és economista i pare de tres fills.

| 12 19 març 2015líniasantmartí.cat Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88

13 | 19 març 2015 líniasantmartí.catPer a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88

19 març 2015

Sant Martí| 14


Les obres per transformar el tramcentral de l’eix Pere IV, que tra-vessa el Poblenou, començaran elmes de juny després de l’acord alqual han arribat el govern muni-cipal i el PSC. L’acord va ser anun-ciat per l’alcaldable socialista, Jau-me Collboni, aquest dimarts.

El pacte suposarà una inver-sió de 16,8 milions d’euros pertransformar els tres quilòmetresd’aquest eix que pertanyen aldistricte. Les obres que comen-çaran el juny són les que fan re-ferència al tram central de l’eix,entre els carrers Roc Boronat iBilbao, i per les quals es farà se-vir la meitat dels 16,8 milions.Després d’aquesta primera fase,i ja de cares al 2016, començarienles obres del tram comprès entrel’avinguda Diagonal i el carrer Bil-

bao i entre Roc Boronat i Pallars.Tot i que des del Districte han as-segurat que s’ha d’acabar de “per-filar” l’acord, les obres han de ser-vir per ampliar les voreres, paci-ficar el trànsit i reactivar el teixiteconòmic de l’avinguda a travésdels baixos dels edificis.

Des de la taula ciutadana Eix

Pere IV, que ha participat en elprocés participatiu de reforma del’avinguda asseguren que “es co-mença a notar que estem en cam-panya electoral”. Fa deu dies ungrup de veïns, convocats per la tau-la ciutadana, es van manifestar pelretard que acumula la reforma del’avinguda.

L’eix Pere IV és una de les principals avingues del barri. Foto: Google Maps

Les obres de transformació de Pere IV començaran el juny» L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, va anunciar dimarts l’acordamb l’Ajuntament, que abraça el tram entre Roc Boronat i Bilbao

Educació Pública pel Poblenoureclama més instituts al barri

ENSENYAMENT4La Platafor-ma per l’Eduació Pública del Po-blenou va reivindicar la setma-na passada durant la inaugura-ció del parc de Can Culleresmés places públiques d’educaciósecundària al barri.

Des de la plataforma consi-deren que, tot i que actualments’està construint l’institut MariaEspinalt, aquest no serà suficientper absorbir tota la demana deplaces que hi ha al barri. Peraquest motiu reclamen que s’a-

vanci la construcció d’un altreinstitut, que des de la Generali-tat s’ha projectat per d’aquí atres anys, i estigui enllestit d’a-quí dos cursos.

Durant la inauguració de CanCulleres, a la qual va assistir l’al-calde de la ciutat, Xavier Trias, elsmembres de la plataforma vanmostrar diverses pancartes rei-vindicatives. Durant la protestatambé van exigir la retirada deltransformador que hi ha a davantde l’escola Sant Martí.

SOCIETAT4Gairebé una cin-quantena de persones, segonsl’Ajuntament, i pràcticament unasetantena segons la Xarxa de Su-port als Assentaments, van serdesallotjades el passat 11 de marçper la Guàrdia Urbana de l’últimgran assentament que quedava aldistricte, el de les antigues nausdels Encants Vells, al número79 de l’avinguda Meridiana.

El desallotjament, que va co-mençar a primera hora del matí,es va fer sense incidents. Segons

va informar l’Ajuntament, 24persones de les que vivien a l’as-sentament van ser ateses pelsserveis del Centre d’Urgències iEmergències de Barcelona(CUESB) i 14 van demanar unallotjament on poder viure, tot ique Carlota Falgueras, portaveude la Xarxa de Suport als Assen-taments, minimitza aquesta últi-ma xifra.

En declaracions a Línia SantMartí, Falgueras lamenta que nohi hagi cap solució a llarg termi-

ni per aquest col·lectiu. “Les so-lucions que ofereix l’Ajuntament,els afectats normalment no lesagafen perquè han de viure en al-bergs i després no poden treballaramb la ferralla”, afegeix Falgueras.

ZONA VERDAEl terreny que acollia l’assenta-ment és de titularitat municipali està qualificat de zona verda, jaque passarà a ser un parc en elmarc de la transformació de lesGlòries.

RedaccióEL POBLENOU

Una imatge de la jornada de protesta. Foto: Educació Pública pel Poblenou

Desallotgen l’últim assentament

L’assentament era al número 79 de la Meridiana. Foto: Google Maps

Successos | Detingut per intentar matar la dona amb una catanaEls Mossos d’Esquadra van detenir fa dues setmanes un home acusat d’intentar matar la seva donaamb una catana, al barri de la Vila Olímpica. Finalment la víctima de l’atac es va poder escapar i la

policia va aconseguir detenir l’agressor, de 34 anys i nacionalitat romanesa i que en un primer moment es va atrinxerar a casa seva. L’home ha estat acusat d'un delicte de temptativa d'homicidi i lesions.

Sant Martí15 | 19 març 2015 líniasantmartí.cat

Convoquen una manifestaciócontra el casal Tramuntana

PROTESTA4La plataforma Uni-tat contra el feixisme i el racismeha convocat per aquest dissabteuna manifestació “contra el fei-xisme, el racisme i la islamofò-bia” i per exigir el tancament delcasal Tramuntana.

La marxa, que està convo-cada a dos quarts de sis de la tar-da a la rambla Guipúscoa amb elcarrer Cantàbria, forma part de laJ’ornada Internacional contra el

feixisme, el racisme i la islamo-fòbia #21M’ convocada des deGrècia i que té el suport de mo-viments antifeixistes d’arreu d’Eu-ropa. Els organitzadors afirmenque la jornada servirà per reivin-dicar “la convivència en la di-versitat i deixar clar que no volemla ultradreta ni aquí ni enlloc”.

Un cop acabi la manifestació,se celebrarà un concert davant LaFarinera del Clot.

Tornen a demanar l’oberturade la residència Alchemika

MANIFESTACIÓ4Un centenar deveïns del Camp de l’Arpa i el Clotes van manifestar dissabte passatper demanar l’obertura de la re-sidència per a gent gran Alche-mika, que està construïda des del’any 2010 però que no ha entratmai en funcionament. La protes-ta va començar al carrer de SantAntoni Maria Claret, on hi ha l’e-difici, i va recórrer, amb parada in-closa a l’oficina de la Generalitat,diferents carrers de la zona.

Tot i que la Generalitat haanunciat que la residència, quehauria d’haver entrat en funcio-nament fa tres anys, obrirà l’anyque ve, els veïns volen que el con-sistori tiri endavant tots els trà-

mits per tal que l’obertura esfaci abans de les eleccions o,com a molt tard, entre l’octubrei el novembre. En declaracions aBTV, Dani Celma, de la Federa-ció d’Entitats del Clot-Camp del’Arpa, va assegurar que “és la pri-mera manifestació al carrer quefem i seguirem fins que obrin laresidència, perquè tenim la ne-cessitat que obrin aquesta i al-guna més”.

Durant la protesta els veïnsvan mostrar una pancarta on s’hipodia llegir “Mas, Rajoy, Trias,obriu ja la residència AlcHemika”.Posteriorment van anunciar quepreveuen noves mobilitzacions elcinc i el vuit de maig.

Una de les millors oportunitatsper descobrir tots els secrets iracons desconeguts que amagael Poblenou arriba aquest dis-sabte 21 de març amb la cele-bració de la tercera edició de l’O-pen Day que organitza l’asso-ciació Poblenou Urban District,una entitat que treballa per ferdel barri un epicentre cultural iun referent en innovació i em-prenedoria.

Enguany aquesta jornadade portes obertes, que comen-çarà a les 11 del matí i acabaràa les vuit del vespre, farà quevuitanta espais diferents delbarri siguin del tot accessiblesper a tots aquells veïns que vul-guin conèixer els nuclis poble-novins de creació artística, cul-tural i comercial més destacats.La majoria d’aquests espais,amb pocs anys de vida, han es-tat un dels motors del canvique ha experimentat aquest an-tic barri industrial en els últimsanys.

Galeries d’art, estudis de dis-seny, escoles universitàries od’ensenyament superior, agèn-

cies de publicitat, bars, restau-rants, museus, sales de con-certs i botigues seran les prota-gonistes durant tot el dia gràciesa la programació d’actes de tottipus, com ara visites a peuguiades, projeccions audiovi-suals, sessions musicals, expo-sicions, mercats, degustacionsgastronòmiques, descomptes detot tipus, tasts de tapes, cerveseso olis.

Tot plegat servirà perquètots aquells veïns que ho desit-gin puguin descobrir alguns es-pais del seu barri que durant la

resta de l’any habitualment es-tan tancats i que, al costat delsgrans i moderns edificis com laTorre Agbar o el Disseny Hub deBarcelona (DHUB), potser pas-sen una mica desapercebuts.

FULLETÓ INFORMATIUDes d’aquest passat dilluns totsels establiments que formaranpart de la jornada de portesobertes Open Day tenen a la sevadisposició un fulletó informatiuque inclou un mapa i les activi-tats concretes que organitzacada espai.

L’anterior edició de l’Open Day va reunir molts visitants. Foto: Ajuntament

L’Open Day del Poblenou UrbanDistrict arriba a la tercera edició

RedaccióEL POBLENOU

19 març 2015

Districte| 16


Des del passat dimecres 11 demarç, el barri del Poblenoucompta amb un nou espai de jocsinfantils, situat a l’espai on con-flueixen el passatge de Burrull iel carrer de Castella, ben a propde la Rambla del Poblenou. Lanova zona lúdica està inspiradaen la versió del conte d’en Patu-fet de la il·lustradora vigatana Pi-larín Bayés.

El mateix dia 11 es va celebrarl’acte d’inauguració, on es vafer una lectura del conte perpart de la dibuixant osonenca, ala qual van assistir els alumnesde l’Escola Sant Martí. Més tardes va convidar tots els assis-tents a una xocolatada popular.A la jornada també hi van ser l’al-calde, Xavier Trias, el regidor deSant Martí, Eduard Freixedes, iJordi Crous, cofundador deHappy Ludic, una empresa queha creat espais com aquest pertot el país –a més de 60 muni-cipis catalans– i que ha partici-pat en el projecte. Aquesta nova

instal·lació, de més de 300 me-tres quadrats, compta amb unsorral, una franja d’estada i unafont, a més de l’àrea de jocs in-fantils, amb gronxadors, casetesi altres elements lúdics basats enel popular conte català.

PLA DE RACONS INFANTILSLa creació d’aquest espai de jocsinfantils al passatge de Burrullforma part del Pla de racons in-fantils, una sèrie d’actuacionsque l’Ajuntament va presentar fa

un any i que, amb la participacióde les escoles, les entitats del sec-tor i la ciutadania, preveia ini-cialment crear nous racons in-fantils als 10 districtes de la ciu-tat i renovar-ne 44 dels que jaexisteixen (l’Ajuntament calcu-la que hi ha uns 800 equipa-ments d’aquest tipus repartits

per la ciutat). Aquests nous es-pais havien de tenir criteris ge-nerals en comú: la seva mida, lapresència d’entre un i tres ele-ments de joc i estar adreçats a in-fants de fins a 12 anys.

A més, en els pròxims anys(fins al 2019) està previst modi-ficar aquestes àrees per tal queesdevinguin un espai de convi-vència entre petits i grans. Tam-bé continuaran els treballs de re-modelació de la resta de les àre-es de joc infantils.

Amb aquest pla de racons in-fantils, l’Ajuntament vol assolirquatre objectius: millorar i am-pliar l’oferta d’aquests espaisper tota la ciutat, al mateix tempsque es promou el joc i les activi-tats a l’aire lliure; integrar els ele-ments pensats per als més petitsamb d’altres per a la gent de mésedat que els acompanya, fo-mentant l’activitat física con-junta i la convivència; introduirelements de les TIC que fomen-tin l’ús d’aquests equipamentspensats per a infants menors de12 anys; i, per últim, mantenircriteris de sostenibilitat per con-vertir aquests espais en entornsequipats i de qualitat.

Els més petits, protagonistes» L’11 de març es va inaugurar una nova zona infantil situada al passatge de Burrull, a prop de la Rambla» El nou espai de jocs forma part del Pla de racons infantils, que vetlla per crear-ne de nous i renovar els vells

RedaccióSANT MARTÍ

SERVEIS4A banda de la novaàrea infantil del passatge de Bu-rrull, durant la primera quinze-na de març també s’han inaugu-rat quatre zones més a diferentsespais del districte.

D’aquesta manera, des delpassat dia 3 està disponible unanova zona de jocs infantils a laplaça de Conxita Badia, al barri dela Verneda i la Pau.

Un altre d’aquests equipa-ments que ja s’ha inaugurat és el

de Can Culleretes, format pertres espais independents a l’in-terior de l’illa de la Rambla delPoblenou amb els carrers de Pu-jades i Pallars, al Poblenou.

També al Poblenou, diven-dres 6 es va inaugurar la zona dejocs dels jardins Josep Trueta.

Per últim, els nens de SantMartí de Provençals disposend’un altre d’aquests espais a l’in-terior d’illa que hi ha a prop de laplaça de la Infància.

Quatre noves àrees més

El nou espai de jocs’inspira en el Patufet

de Pilarín Bayés

Dues imatges de la nova àrea de jocs del passatge Burrull i Pilarín Bayés llegint el conte del Patufet durant la inauguració. Fotos: Districte

Pilarín Bayés | Compromesa amb els nens i amb el paísPilarín Bayés va néixer a Vic (Osona) l’any 1941. Va estudiar Belles Arts a la UB i va començar a publicar les

seves obres el 1964. Fins a l’actualitat, Bayés ha publicat més de 800 llibres, alguns d’ells traduïts a vuitidiomes. Sempre ha mostrat un gran vincle amb la infància i a la seva obra sempre hi ha hagut mostres del

seu compromís amb Catalunya. Entre els seus projectes actuals hi ha una versió animada de la Bíblia.

Districte17 | 19 març 2015 líniasantmartí.cat

En la darrera reunió del Ple, elDistricte de Sant Martí va apro-var la creació d’un Consell d’E-conomia Social, amb el qual esbuscarà generar recursos eco-nòmics i socials des d’una òpti-ca de proximitat.

Montse Palou, tècnica de Co-merç del Districte de Sant Mar-tí, explica a a aquesta publicacióque “aquest Consell serà un òr-gan consultiu i de participació”.“El pròxim pas que es farà serà laconstitució del Consell, però en-cara no hi ha una data fixada”,detalla. Palou afegeix que aquestorganisme, que tindran a la sevadisposició els martinencs, crea unprecedent a la ciutat.

El Consell durà a terme ses-sions de treball de forma periò-dica per abordar els assumptesque preocupen als barris. Al ma-teix temps, també servirà perimpulsar accions d’economia so-cial i treballarà en les línies d’ac-

tuació que es vulguin desenvo-lupar a través de les iniciatives iels projectes que s’impulsin.

Aquesta nova organitzacióneix per prestar atenció a les ne-cessitats sociolaborals dels barrisdel districte i, en el marc del’actual situació socioeconòmica,serà una eina que ajudarà a lacreació d’oportunitats laborals i

que també servirà per donarresposta a les diferents qüestionssocials.

El regidor del Districte deSant Martí, Eduard Freixedes, vadeclarar que “amb el Conselld’Economia Social farem un tre-ball conjunt amb els principalsagents econòmics i socials, i através del debat i la participaciódotarem de recursos i oportuni-

tats socials i laborals els veïns iveïnes del districte”. Freixedestambé va remarcar que “ambaquest nou espai de treball escrearan col·lectivament propos-tes i alternatives que busquen eldesenvolupament d’iniciativesd’economia social i solidària aldistricte”.

El regidor va afegir que, d’a-questa manera, s’aconseguiràintegrar emprenedors, funda-cions, cooperatives i altres agentsque treballen des de l’àmbit del’economia social. “Totes les ini-ciatives i els projectes que sor-geixin serviran per innovar en elterritori i per crear noves opor-tunitats per als martinencs”, vaafegir Freixedes.

El Consell d’Economia Socialpermetrà que els membres delssectors socials, econòmics, polí-tics i particulars sumin esforçosi treballin plegats. Al mateixtemps, el Districte vol potenciaraquest nou organisme com alloc de trobada, reflexió, partici-pació, adhesió, creació i difusióde les accions econòmiques so-lidàries que s’emprenen.

Una nova eina social pionera» El Ple de Sant Martí aprova la creació d’un Consell d’Economia Social, el primer d’aquest tipus a la ciutat

» El nou organisme busca donar resposta a les qüestions sociolaborals dels barris del districte

ENTITATS4El Consell d’Econo-mia Social de Sant Martí estaràpresidit pel regidor o el conselleren qui delegui. Per sota seu hihaurà diversos membres: el con-seller responsable de l’Àrea de go-vern corresponent a la temàticadel Consell, un representant decadascun dels grups municipals,el gerent del Districte, el directorde Serveis a les Persones i Terri-tori de Sant Martí i el cap de de-partament de la Franja Besòs.

Les tasques de secretaria i co-ordinació tècnica del Consell se-ran per a la Tècnica de Comerç,Promoció Econòmica i Turismedel Districte.

A més, al Consell hi haurà re-presentants d’entitats d’àmbitsmolt diferents, com la Coordi-nadora d’Acció Social del Clot,l’Institut Municipal de Personesamb Discapacitat, la Cambra deComerç, la Universitat PompeuFabra o entitats del Tercer Sector.

Un Consell transversal

El Consell d’Economia Social impulsat pel Districte fomentarà el treball conjunt dels principals agents econòmics i socials dels barris. Fotos: Arxiu

Es pretén generar

recursos econòmics i

socials de proximitat


19 març 2015

Comerç| 18


Finalment, el nou catàleg d’es-tabliments històrics de la ciutat,presentat dijous passat, nomésidentifica 228 botigues d’a-questes característiques a la ciu-tat, de les 389 que va delimitarara fa un any en un primer ca-tàleg. Per tant, 161 comerçosqueden descartats i se’ls aixecala suspensió de llicències de-cretada aleshores.

Sobre aquestes 228 botigueshistòriques s’estableix una pro-tecció de diferents nivells: 32 d’e-lles comptaran amb una protec-ció integral del seu patrimoni; en152 casos serà parcial la protec-ció, mentre que en els 42 restantses conservaran “elements pai-satgístics” característics.

Entre les 32 botigues quetindran una protecció integral

del seu patrimoni hi ha l’Indio,El Ingeniero, Els Quatre Gats ola Casa Beethoven, entre altres.

Tanmateix, aquesta protec-ció només es limita al patrimo-ni. Per tant, l’activitat de cadas-cuna d’aquestes botigues noserà objecte de protecció perpart municipal, una qüestió quedes de l’Associació d’Establi-

ments Emblemàtics es critica.“No serveix de res protegir no-més els mobles, l’activitat deles botigues és un patrimonimés”, assegura a Línia SantMartí Josep Maria Roig, secre-tari de l’associació, que creuque “l’estudi que s’ha fet no éscorrecte” i anuncia que presen-taran al·legacions al projecte.

32 botigues tindran una protecció íntegra del seu patrimoni. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament només protegirà228 establiments emblemàtics» El consistori presenta el catàleg municipal de botigues històriques

» L’Associació d’Establiments Emblemàtics no ho veu suficient

Els Encants acolliran unanova edició del Lost&Found

FIRA4El mercat de segona mài d’articles vintageLost&Foundcelebrarà la seva vintena edicióel pròxim diumenge 29 de marçal nou edifici dels Encants deBarcelona.

L’esdeveniment, que rebrà elnom de Festa de la Cultura Vin-tage, comptarà amb la partici-pació de les parades dels En-cants, a més dels venedors es-pecialitzats en productes retroque col·laboren habitualmentamb Lost&Found. Per altra ban-da, els organitzadors han anun-

ciat que en aquesta edició delmercat vintage també hi seranpresent membres de Van VanMarket, un autodenominat“mercat gastronòmada” que ofe-reix menjar urbà de qualitat.

El Lost&Found és un mercatd’accés lliure on qualsevol potparticipar aportant llibres, roba,música, còmics o joguines, entrealtres, per vendre més tard. D’a-questa manera, els interessats enels articles antics de segona màtenen una gran oportunitat pertrobar algunes oportunitats.

Tot a punt per al tercer Obert al futur a Sant Martí

FORMACIÓ4Els comerciantsmartinencs tornaran a classe alllarg d’aquest mes amb la terce-ra edició del programa de for-mació Obert al futur.

Per a aquesta nova ediciós’han programat 38 noves càp-sules i tallers formatius comple-tament gratuïts, cadascun d’unes3 hores de durada, i especialmentadaptats als horaris dels comer-ços. D’aquesta manera, els boti-guers de Sant Martí tenen l’o-portunitat de poder-se formar endiferents aptituds com ara ladecoració, el màrqueting, la con-

tractació o la gestió dels benefi-cis de l’empresa, entre altres.

L’objectiu d’aquest cicle detallers és aconseguir millorar lagestió de les botigues i introduirel petit comerç en el món virtuali de les noves tecnologies de lainformació.

L’indret on es faran els ta-llers és la Seu del Districte i alBarcelona Growth Centre –Me-dia TIC–. Aquesta és una ini-ciativa de la regidoria de Comerça través de Barcelona Activa iamb la col·laboració dels dife-rents Districtes.

Quatre locals del districteparticipen en la Burger Week

GASTRONOMIA4Des del passatdia 12 de març i fins al pròximdiumenge, prop de 30 establi-ments de la ciutat participaran enla segona edició de la BurgerWeek, un cicle adreçat als amantsde les hamburgueses que ofereixla possibilitat de tastar un menúamb aquesta carn per 10 euros.

A Sant Martí són quatre elslocals que prendran part enaquesta cita gastronòmica. Estracta del Casino de Barcelona,

situat al carrer Marina, 19; LaBurguesa, al centre comercialDiagonal Mar, i el Kurtz & Gut,amb dos locals: un a DiagonalMar i un altre al centre comer-cial Glòries.

Enguany se celebra la segonaedició d’aquest esdeveniment,que també es fa de manera pa-ral·lela a Madrid. Els organitza-dors, Groupalia, esperen queaquesta iniciativa assoleixi l’èxitque té a ciutats com Nova York.


El Lost&Found canvia d’ubicació: de l’Estació de França als Encants. Foto: LF

Novetat | Lego Fun Factory obre un local a Diagonal MarLa primera Lego Fun Factory de Catalunya va obrir fa uns dies al centre comercial Diagonal Mar.

La Fun Factory és una ludoteca infantil de la marca de joguines, un espai amb monitors on els més petits poden gaudir d’una zona amb videojocs i piscines gegants amb peces de la marca. A més, cadaquatre mesos canviarà la temàtica de la ludoteca, tot i que sempre girarà al voltant de l’univers Lego.

Comerç19 | 19 març 2015 líniasantmartí.cat

Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014» El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos

Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament

El comerç barceloní aprova ambnota. Segons l’enquesta de l’Òm-nibus Municipal de Comerç del2014, la ciutadania valora amb un7,8 el comerç de la ciutat.

Les principals conclusionsque s’extreuen d’aquest informesón la valoració positiva per partdels barcelonins de l’oferta co-mercial, els horaris d’obertura il’atenció personal per part delsbotiguers. En aquest sentit, elmés valorat ha estat el tracte re-but als comerços, la professio-nalitat de les persones que atenenels clients i l’honradesa dels co-merciants –tots tres aspectessuperen el 90% de valoració–.

En aquesta línia, més de lameitat dels enquestats –el 52%–considera que les botigues de ba-rri o especialitzades són els esta-bliments on millor els atenen,per davant dels mercats munici-pals –21%–, supermercats –13%–

i centres comercials i grans ma-gatzems –amb un 3% cadascun–.Per altra banda, el 71% dels en-questats asseguren que semprecompren en alguna zona comer-cial de la ciutat, mentre que un26% diu que no ho fa mai.

COL·LABORACIÓ NECESSÀRIAAquestes dades han estat rebudesde manera positiva per part delconsistori, que recorda que des delmaig del 2013 desenvolupa, encol·laboració amb els botiguers, elPla d’impuls i suport al comerç2013-2016. “En una ciutat amb 21eixos comercials i 43 mercats ésessencial el suport municipal perimpulsar la tasca del teixit asso-ciatiu comercial”, assegura Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

En aquest sentit, el Pla d’im-puls del comerç té l’objectiu d’en-fortir el sector, facilitar la inte-rrelació i sinergies entre el comerçi altres activitats com el turismei obrir-lo a les noves tecnolo-gies. Un exemple d’això és la po-sada en marxa del programa Co-merç a la xarxa, una iniciativa

conjunta del consistori i la Fun-dació Barcelona Comerç que volfer visibles a Google més de4.000 comerços locals. Per altrabanda, el consistori també des-taca el consens assolit amb els ei-xos comercials per definir elsfestius d’obertura d’enguany.

ACCIONS DE DINAMITZACIÓLa col·laboració entre el consis-tori i els eixos comercials tambées tradueix en activitats de di-namització com ara els premisBarcelona, la millor botiga delmón, uns guardons que premienla tasca del comerç de proximi-tat barceloní des del 1997. A més,també s’organitza el programagratuït Obert al futur, un cicle deformació que s’imparteix als deudistrictes de la ciutat i que tot justara engega la seva tercera edició.I per tal de cohesionar el comerçamb el teixit social, una altra ini-ciativa que es desenvolupa des defa uns anys és ElComerç i les es-coles, un programa de visitesque apropa els escolars a les bo-tigues al llarg del curs acadèmic.

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4L’enquesta Òmni-bus del Comerç torna a posar demanifest la importància que elmodel del petit comerç té a laciutat. En aquest sentit, les bo-tigues de proximitat donen fei-na a 141.500 persones i repre-senten un 14% del Producte In-terior Brut (PIB) de la ciutat. “Elcomerç forma part de la llargahistòria de Barcelona”, assegu-ra el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi, que recorda que “jades de l’època dels gremis” el co-merç era una de les principalsactivitats de la ciutat.

Tornant al present, el sectorcontinua tenint un paper clau, jaque, segons dades municipals, un34% de les despeses dels turisteses realitzen en compres. Amb tot,passat i present d’una activitat ca-racterística de Barcelona.

El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat

19 març 2015

Esports| 20


Barcelona va tornar a viure l’a-tletisme amb la celebració de la37a edició de la Zurich Marató,que va omplir els principals ca-rrers de la ciutat aquest passatdiumenge durant el matí.

En categoria masculina, l’a-tleta kenyà Philip Cheruiyot vaendur-se la victòria amb untemps de 2 hores, 8 minuts i 16segons, el que suposa la terceramillor marca de tots els temps aBarcelona, per darrere de l’asso-lida el 2010 per Kotut –2 hores,7 minuts i 30 segons– i la de Lebide l’any següent –2 hores, 7 mi-nuts i 31 segons–.

El primer representant cata-là que va creuar la línia de metava ser el viladecanenc CarlesCastillejo, que va arribar cinquèamb un meritori cronòmetre de

2 hores, 13 minuts i 3 segons. Elrecorregut va travessar el districtede Sant Martí d’oest a est, entrantpel parc de la Ciutadella, avan-çant en paral·lel a la Ronda Li-toral fins al Fòrum, i d’aquí pu-jant fins al barri de Sant Martí deProvençals fins al Clot. La prova,però, va arrencar de plaça Es-panya a dos quarts de 9 del matí,amb el tret de sortida de l’alcal-de Trias. En total, a la prova

van prendre part 19.000 perso-nes, una nova xifra rècord de par-ticipació. A més, un 17% del to-tal d’inscripcions van ser dones,mentre que un 42% dels corre-dors procedien de 83 països.

Per altra banda, una setmanaabans Sant Martí va ser l’epicen-tre de la primera cursa universi-tària Unirun, que va deixar coma guanyadors a Albert Nogueras(UPC) i a Jessica Bonet, de la UB.

La Marató va comptar amb una xifra rècord de participants. Foto: Ajuntament

Cheruiyot i Kassahun triomfenen una Marató de rècord

» Més de 19.000 corredors participen en la 37a edició de la prova» La marca del kenià Cheruiyot (2:7:30) és la tercera millor a Barcelona

Presenten un llibre sobre els valors de l’esport

SOLIDARITAT4Promoure elsvalors associats a l’esport a tra-vés de la pràctica del futbol.Aquest és el principal objectiu dela campanya FutbolNet, que or-ganitza la Fundació FC Barcelo-na, i que ara fa uns dies va pre-sentar el llibre i l’exposició Fut-bolNet. Valors a través del fut-bol, una obra que recull en imat-ges les històries de nens i nenesde tot el món que han participaten aquest programa.

A l’acte de presentació, cele-brat al Born Centre Cultural, van

assistir el president del FC Bar-celona, Josep Maria Bartomeu; latinent d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, i l’acalde, Xavier Trias.

L’obra consta de 87 fotogra-fies acompanyades de textosbreus, i està dividida en tresparts. La primera està dedicadaal futbol com a eina social, la se-gona se centra en el projecte Fut-bolNet mentre que la terceramostra l’experiència dels parti-cipants en el projecte i com haafectat en les seves vides.

El Júpiter goleja el Vic i escol·loca en promoció d’ascensFUTBOL4Pas de gengant delJúpiter a la classificació. Desprésde jornades lluitant per tornar ales places de promoció d’ascens,els homes de Juanjo García vanaconseguir-ho després de golejarel Vic a domicili aquest passatdiumenge per 1 gol a 5.

Els gris-i-grana van haver deremuntar el gol inicial de DavidRodríguez i poc abans de l’aca-bament de la primera meitat,Kuku va fer l’empat amb un cop

de cap a la sortida d’un córner.Aquest seria l’inici del compte go-lejador del davanter del Júpi-ter –actual màxim golejador dela divisió–, que acabaria com-pletant un hat-trick davant delsvigatans. Dos gols espectacularsd’Àlex i de Gueri van acabar detancar la golejada.

D’aquesta manera, el Júpiterés ara per ara segon amb 47punts, a només 2 del Grano-llers, que segueix líder.

L’Enginyers perd i cau a la desena posició de la lliga

WATERPOLO4L’Enginyers vaperdre contra el CN Catalunya elpassat dissabte 7 de març per 7gols a 10, una derrota que fa cau-re els del Poblenou a la desenaposició de Divisió d’Honor.

Els de Daniel Garcia no vancomptar amb cap avantatge en elmarcador i es van veure superatsen tot moment pel Catalunya.Ara per ara, l’Enginyers comptaamb 20 punts, fruit de 6 victòries,2 empats i 9 derrotes.

A la pròxima jornada de Di-visió d’Honor masculina, quees disputarà aquest pròxim capde setmana, l’Enginyers viatja-rà al nord de la Península per ju-gar contra el Waterpolo Navarra,onzè classificat amb només 7punts i 2 victòries a casa de 8possibles. A priori, l’enfronta-ment contra l’equip navarrès ésassequible per a l’Enginyers,que buscarà tornar al camí de lavictòria.


La iniciativa FutbolNet ja compta amb el seu propi llibre. Foto: Ajuntament

Natació | Arriba la Copa del Món de Natació amb aletesLa piscina Sant Jordi acollirà aquest cap de setmana la Copa del Món de Natació

amb aletes, on participaran nedadors de tots els continents i de més de 30 països.Aquesta competició, que aterra per primera vegada a Barcelona, començarà

dissabte a les 8 del matí i acabarà l’endemà a la tarda amb el lliurament de premis.

Agenda| 22 19 març 2015líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDEMÀ DIVENDRES 20 DE MARÇ21:00 Concerts del cicle Música>BCN. En

aquesta ocasió el concert serà El camí del venti l’art de cantar acompanyant-se a si mateix./ Centre cívic Sant Martí.

DEMÀ DIVENDRES 20 DE MARÇ21:00 Xerrada sobre l’educació del pensar i la

memòria a càrrec de Jordi Abello. L’entradaal col·loqui és gratuïta. / Centre cultural dela Farinera del Clot.

DIJOUS 26 DE MARÇ19:30Xerrada del cicle Parlem de Salut. En aques-

ta ocasió, es tractarà el tema del sucre i commantenir-lo a ratlla. A càrrec dels docents Con-xita Lasmarías, Isabel Pérez, Natàlia Vero i Car-los Frías. / Centre cívic Can Felipa.

FINS AL 27 DE MARÇMatí-Tarda Dones del Poblenou: una visita a l’u-

nivers femení. Exposició en el marc dels ac-tes de celebració del Dia Internacional de laDona i que aporta diverses visions de ladona de la mà de Sara Urrea, Marta Fàbregai Blanca Martínez. / Casal de barri Poblenou.

FINS AL 3 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Como por arte de circo, una

mostra fotogràfica a càrrec de l’artista DanielaFrechero. Entrada gratuïta. / Centre cívic delParc - Sandaru.

AVUI DIJOUS 19 DE MARÇ18:00 Sac de rondalles. Contes per a pares i fills.

Una sessió de contes a càrrec de Gina Clotetdirigit a un públic de 3 a 9 anys. Entrada lliu-re. Aforament limitat. / Biblioteca El Clot.

DIMECRES 25 DE MARÇ18:00 Els Cacau són el grupet de Sam, un gra-

pat de nines i ninotets que sorprendran elsassistents. A càrrec de Rosa Pinyol, amb lacol·laboració de l’Editorial Mediterrània. / Bi-blioteca Camp de l’Arpa.

DIUMENGE 22 DE MARÇ12:00 Partit de futbol entre el Júpiter i el CF Llo-

ret, corresponent a la 25a jornada de com-petició de Primera catalana. / La Verneda.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat de lectura de contes de te-màtica variada per a nens i nenes demés de 4 anys. A càrrec d’Isabel Laguna.Entrada lliure. Aforament limitat. / Bi-blioteca Ramon d’Alòs - Moner.

Sac de rondallesVet aquí una vegada...Dc. 25 de març a les 18:00

Taula rodona sobre com el disseny potaportar millores substancials quant asalut, prevenció, diagnosi i tracta-ments amb la creació d’equips multi-disciplinaris de metges, enginyers i dis-senyadors. / Disseny HUB.

Taula rodonaDisseny per viure

Dm. 24 de març a les 18:00

L’Orfeó Martinenc ofereix passis de l’o-bra de teatre Ningú no és perfecte, ba-sada en la pel·lícula de Billy Wilder delmateix nom. Hi haurà una altra sessiódiumenge 22 a les 6 de la tarda.

TeatreNingú no és perfecte

Dv. i ds. 21 de març a les 21:00

L’Enginyers rep a casa el CN Sant An-dreu, en un partit corresponent a la 19ajornada de competició de Divisiód’Honor de waterpolo. / Piscina SantJordi.

Partit de waterpoloEnginyers-Sant Andreu

Ds. 28 de març a les 18:30


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 24 19 març 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 2 d’abril

sant marti 65

Documents