salvat pel rock’n’roll - iefc. · pdf filedossie rems / dossie prensa - 2 - bobby...
TRANSCRIPT
SALVAT PEL ROCK’N’ROLLJordi Vidal
- 2 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
Bobby Rush, Festival Cognac, 2002©Jordi Vidal
EL IEFC ACOGE LA EXPOSICIÓN SALVAT PEL ROCK’N’ROLL, DE JORDI VIDAL.
1// EXPOSICIÓN:
El IEFC acoge la exposición Salvat pel Rock’n’Roll, de Jordi Vidal, una muestra representativa de sus 25 años de vida profesional. Las cua-renta fotografías que la integran se dividen en dos temáticas: El mundo del espectáculo, formada por imá-genes de conciertos de música y espectáculos de danza, y El espec-táculo del mundo, que presenta sus fotografías de reportaje realizadas para diferentes ONGs.
La exposición fue producida en el año 2012
por el Museu de la Vida Rural de L’Espluga
del Francolí y La Fundació Carulla.
INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA (IEFC) C/ Comte Urgell, 187 (Recinto Escuela Industrial) 08036 Barcelona.
L’IEFC, ACULL L’EXPOSICIÓ SALVAT PEL ROCK’N’ROLL, DE JORDI VIDAL.
1// EXPOSICIÓ:
L’IEFC acull l’exposició Salvat pel Rock’n’Roll, de Jordi Vidal, una mos-tra representativa dels seus 25 anys de vida professional. Les quaranta fotografies que la integren es divi-deixen en dues temàtiques: El món de l’espectacle, formada per imatges de concerts de música i espectacles de dansa, i L’Espectacle del món, que presenta les seves fotografies de reportatge realitzades per a diferents ONGs.
L’exposició va ser produïda l’any 2012 pel Mu-
seu de la Vida Rural de l’Espluga del Francolí i
La Fundació Carulla.
INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA (IEFC) C/ Comte Urgell, 187 (Recinte Escola Industrial) 08036 Barcelona.
- 3 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
Iggy Pop © Jordi Vidal
PRESENTACIÓN
Parece que a todos nos llega el momento de “la revela-ción”, aquel preciso instante en el que todo cobra sen-tido y se ilumina el camino que nos tenía destinado la vida. Dando tumbos entre la vida de músico y los estu-dios de fotografía, encontré el punto de equilibrio per-fecto cuando decidí que mi vida profesional la dedicaría a la fotografía de espectáculos. Podría seguir viviendo la música en primera fila pero, esta vez, cambiaría el ins-trumento por la cámara.Veinticinco años después de dar el salto al vacío, de de-cir con convicción “yo quiero ser fotógrafo”, parece que es el momento de volver la mirada hacia los instantes, quizá instantáneas vividas.En la exposición Salvat pel Rock’n’Roll (Salvado por el Rock’n’Roll) quizás se echarán de menos algunas de las grandes figuras de la música, por lo menos, las más pu-blicitadas. Siempre me he acercado con el mismo res-peto a todos los músicos, famosos o no, desde los más populares a los ignorados por el público en general; para mí, todos ellos tienen la misma importancia. Tam-bién, en la exposición, hay caminos paralelos o com-plementarios que he vivido como fotógrafo: la danza, el teatro y viajes para ver y vivir otras vidas y proyectos.La mayor parte de las fotografías que conforman esta exposición son del mundo del espectáculo, pero tam-bién podéis ver algunos de los reportajes que tuve la suerte de poder hacer para diferentes ONGs en Cuba, India o Bangladesh. Aunque puedan parecer mundos distantes o contrapuestos, son los que conviven dentro de mí, los que me han hecho crecer en convicciones y como persona, los que me han ido haciendo, paso a paso, fotógrafo.Así, ahora, antes de seguir el camino, hago una peque-ña parada para compartir algunos de esos momentos.
Jordi Vidal
PRESENTACIÓ
Sembla que a tots ens arriba el moment de “la revelació”, aquell precís instant en què tot cobra sentit i s’il·lumina el camí que ens tenia destinat la vida. Donant tombs en-tre la vida de músic i els estudis de fotografia, vaig trobar el punt d’equilibri perfecte quan vaig decidir que la meva vida professional la dedicaria a la fotografia d’especta-cles. Podria seguir vivint la música a primera fila, però, aquesta vegada, canviaria l’instrument per la càmera. Vint-i-cinc anys després de fer el salt al buit, de dir amb convicció “jo vull ser fotògraf”, sembla que és el moment de fer una ullada als instants, potser instantànies viscu-des.A l’exposició Salvat pel Rock’n’Roll potser s’hi trobaran a faltar algunes de les grans figures de la música, si més no, les més publicitades. Sempre m’he apropat amb el mateix respecte a tots els músics, famosos o no, més populars o ignorats pel públic en general; per a mi, tots ells tenen la mateixa importància. També, a l’exposició, hi ha camins paral·lels o complementaris que he viscut com a fotògraf: la dansa, el teatre i viatges per veure i viurealtres vides i projectes.La major part de les fotografies que conformen aquesta exposició són del món de l’espectacle, però també hi po-dreu veure alguns dels reportatges que vaig tenir la sort de poder fer per diferents ONGs a Cuba, l’Índia o Bangla Desh. Tot i que puguin semblar mons distants o contra-posats, són els que conviuen dins meu, els que m’han fet créixer en conviccions i com a persona, els que m’han anat fent, pas a pas, fotògraf.Així doncs ara, abans de seguir el camí, faig una petita aturada per compartir alguns d’aquests moments.
Jordi Vidal
La edad de oro, Habana, Cuba, 1995©Jordi Vidal
- 4 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
EL MUNDO DEL ESPECTÁCULO
Reviso otra vez el equipo, la cámara, los objetivos, antes los rollos, ahora las tarjetas de memoria. Salgo vestido de negro para pasar desapercibido, para confundirme con las sombras. Soy testigo de los rituales paganos que congregan miles de jóvenes en salas de concier-tos, festivales... jazz, rock, heavy. .. Soy un privilegiado que puede vivir desde primera fila todo tipo de espec-táculos, también el que tiene que esperar más horas, el que tiene que ir cargando unos cuantos kilos de equipo mientras todo el mundo dsfruta del espectáculo. Quizás haya encontrado otra manera de pasármelo bien.Me gusta estar allí, preparado con la cámara, cuando el músico tiene “el momento” queva más allá del que ofrece al público, cuando su propia música se lo lleva. Cuando fotografío danza, miro a los bailarines y me in-vento coreografías dentro del pequeño escenario que me permite el encuadre, los hago bailar en mi visor. Ahora soy yo el coreógrafo.Llego a casa, siempre tarde, casi de madrugada, pero no puedo dejar de vaciar las tarjetas, mirar las fotos, edi-tarlas, identificar a todos y a cada uno de los que salen en cada foto para introducirlos en mi archivo. Mejor de-jarlo todo listo porque mañana tocará hacer algún otro.
EL MÓN DE L’ESPECTACLE
Reviso una altra vegada l’equip, la càmera, els objectius, abans els rodets, ara les targetes de memòria. Surto vestit de negre per passar desapercebut, per confondre’m amb les ombres. Sóc testimoni dels rituals pagans que con-greguen milers de joves a sales de concerts, festivals... jazz, rock, heavy... Sóc un privilegiat que pot viure des de primera fila tot tipus d’espectacles, també el que ha d’es-perar més hores, el que ha d’anar carregant uns quants quilos d’equip mentre tothom gaudeix de l’espectacle. Potser he trobat una altra manera de passar-m’ho bé.M’agrada ser allà, preparat amb la càmera, quan el músic té “el moment” que va més enllà del que ofereix al públic, quan la seva pròpia música se l’emporta.Quan fotografio dansa, miro els ballarins i m’invento co-reografies dins el petit escenari que em permet l’enqua-drament, els faig ballar dins el meu visor. Ara sóc jo el coreògraf.Arribo a casa, sempre tard, gairebé de matinada, però no me’n puc estar de buidar targetes, mirar les fotos, edi-tar-les, identificar tots i cadascun dels que surten a cada foto i introduir-los en el meu arxiu. Millor deixar-ho tot llestperquè demà tocarà algú altre.
Iggy Pop © Jordi Vidal
- 5 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
EL ESPECTÁCULO DEL MUNDO
He tenido la suerte de ser voluntario y colaborar en di-ferentes ONGs que me han llevado a lugares y abier-to puertas que quizás nunca habría cruzado. Me han hecho abrir los ojos a muchas cosas y, por extensión, hacer que mis ojos fueran -gracias a la cámara- los de muchos otros.De vuelta de los viajes debía de reencontrarme con todo lo vivido, encerrado en el laboratorio, revelando rollos y haciendo copias, buscando matices de grises, negros potentes, blancos relucientes... Debía de aplicar todos mis conocimientos para obtener la excelencia de unos negativos que a menudo reflejaban realidades que sólo fui capaz de mirar escondido detrás de mi cámara.No estaba seguro de tener ganas de seguir haciendo esto.
L’ESPECTACLE DEL MÓN
He tingut la sort de ser voluntari i col·laborar en diferents ONGs que m’han portat a llocs i obert portes que potser mai hauria creuat. M’han fet obrir els ulls a moltes coses i, per extensió, fer que els meus ulls fossin -gràcies a la càmera- els de molts altres.De tornada dels viatges m’havia de retrobar amb tot el vis-cut, tancat al laboratori, revelant rodets i fent còpies, bus-cant matisos de grisos, negres potents, blancs lluents... Havia d’aplicar tots els meus coneixements per treure l’excel·lència d’uns negatius que sovint reflectien reali-tats que només vaig ser capaç de mirar amagat darrere la meva càmera. No estava segur de tenir ganes de seguir fent això.
La edad de oro, Habana, Cuba, 1995©Jordi Vidal
- 6 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
PERFIL BIOGRÁFICO
La música y la fotografía se entrelazan y se antojan inse-parables en la carrera de Jordi Vidal (Berga, 1963). Fas-cinado por la música desde que tiene uso de razón, col-gó la guitarra para dedicarse a su gran pasión y su forma de entender la vida, la fotografía. Ya antes de acabar sus estudios en el Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, trabajaba como fotógrafo profesional y había establecido su propio estudio, combinando, en esos primeros años, diversos campos de la fotografía como el reportaje de pu-blicidad, industrial o editorial, especializándose en repor-taje de eventos y espectáculos.Fotógrafo oficial de diversos festivales como el Grec, el Sonisphere, el Festival de Somontano o el Viñarock, ha colaborado durante años con promotores, discográficas, músicos, bailarines y coreógrafos, creando fotografías para promoción y carteles de sus espectáculos o portadas de sus discos. Sus fotos se publican habitualmente en re-vistas especializadas y prensa generalista, tanto nacional como internacional. Jefe de fotografía de las revistas Gui-tarra Total y Batería Total durante diez años, actualmente es también coordinador de fotografía en la web Blisstopic. Colabora habitualmente como fotógrafo en las revistas musicales más importantes del país, como Rockdelux y Ruta 66, así como en agencias internacionales que publi-can sus fotos por todo el mundo.Ha realizado numerosas exposiciones de su obra, dedica-das tanto a la fotografía de músicos, la danza o reportajes de temática social realizados en la India, Bangla Desh y Cuba, habiendo sido escogido en dos ocasiones para par-ticipar en la Primavera Fotogràfica de Catalunya. También da charlas y talleres sobre fotografía en general o especia-lizados en fotografía de espectáculos.
www.vidalfoto.com
PERFIL BIOGRÀFIC
La música i la fotografia s’entrellacen i resulten insepara-bles en la carrera de Jordi Vidal (Berga, 1963). Fascinat per la música des de ben jove, va penjar la guitarra per de-dicar-se a la seva gran passió i la seva forma d’entendre la vida, la fotografia. Ja abans d’acabar els seus estudis a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya treballava com a fotògraf professional i havia establert el seu pro-pi estudi, combinant, en aquests primers anys, diversos camps de la fotografia com el reportatge de publicitat, industrial o editorial, especialitzantse en reportatge d’es-deveniments i espectacles.Fotògraf oficial de diversos festivals com el Grec, el So-nisphere, el Festival de Somontano o el Viñarock, ha col·laborat durant anys amb promotors, discogràfiques, músics, ballarins i coreògrafs, creant fotografies per pro-moció i cartells dels seus espectacles o portades dels seus discos. Les seves fotos es publiquen habitualment en revistes especialitzades i premsa generalista, tant na-cional com internacional. Cap de fotografia de les revistes Guitarra Total i Bateria Total durant deu anys, actualment és també coordinador de fotografia a la web Blisstopic. Col·labora habitualment com a fotògraf en les revistes musicals més importants del país, com Rockdelux i Ruta 66, així com en agències internacionals que publiquen les seves fotos per tot el món.Ha realitzat nombroses exposicions de la seva obra, dedicades tant a la fotografia de músics, la dansa o re-portatges de temàtica social realitzades a l’Índia, Bangla Desh i Cuba, havent estat escollit en dues ocasions per participar a la Primavera Fotogràfica de Catalunya. Tam-bé fa xerrades i tallers sobre fotografia en general o espe-cialitzats en fotografia d’espectacles.
www.vidalfoto.com
Jordi Vidal © Oscar Garcia
- 7 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
FICHA TÉCNICA DE LA EXPOSICIÓN
TÍTULO: Salvat pel Rock’n’Roll
AUTOR: Jordi Vidal
INAUGURACIÓN: jueves 12 de noviembre a las 19:00h.
LUGAR: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC).
DIRECCIÓN: c/Comte Urgell, 187 (Recinto Escuela Industrial)08036 BarcelonaTel 934 941 127[www.iefc.cat][[email protected]]
CÓMO LLEGAR:
La exposición permanecerá abierta al público del 12 de noviembre al 22 de diciembre de 2015.
Horario: 9:00h a 21:00h de lunes a viernes. Entrada libre.
ORGANIZA: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC).
SUPERFICIE: la muestra ocupa dos de las salas de exposición del Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya: la Sala de Baix.
TEMÁTICA: Fotografía de espectáculos y reportaje.
OBRAS: 40 fotografías en copias de 45x65cm. montadas en marcos de 65x55cm.
CONTACTO: Activitats CulturalsCarles [email protected]
Llorenç [email protected]
FITXA TÈCNICA DE L’EXPOSICIÓ
TÍTOL: Salvat pel Rock’n’Roll
AUTOR: Jordi Vidal
INAUGURACIÓ: dijous 12de novembre a les 19:00h.
LLOC: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC).
ADREÇA: c/Comte Urgell, 187 (Recinte Escola Industrial)08036 BarcelonaTel 934 941 127[www.iefc.cat][[email protected]]
COM ARRIBAR:
L’exposició romandrà oberta al públic del 12 de novembre al 22de desembre del 2015.
Horari: 9:00h a 21:00h de dilluns a divendres. Entrada lliure.
ORGANITZA: Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC).
SUPERFÍCIE: la mostra ocupa dos de les sales d’exposició de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya: la Sala de Baix.
TEMÀTICA: Fotografia d’espectacles i reportatge.
OBRES: 40 fotografies en còpies de 45x56cm. muntades en marcs de 65x55cm.
CONTACTE: Activitats CulturalsCarles [email protected]
Llorenç [email protected]
- 8 - Dossier de Premsa // Dossier de Prensa
El INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA (IEFC) es una Asociación Cultural sin ánimo de lucro. Desde su fundación, en el año 1972, ha tenido como finalidad la promoción y divulgación de la fotografía en todos sus ámbitos, con una filosofía de entidad de servicio público.
Sus actividades se desarrollan en tres áreas:
- La enseñanza de la fotografía a través de su Departamento de Escuela.
- La conservación, organización y documentación de imágenes fotográficas y textos, actuales e históricos, desde el Departamento de Documentación.
- La divulgación cultural de la fotografía a través del Departamento de Actividades Culturales.
[www.iefc.cat]
L’INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA (IEFC) és una Associació Cultural sense ànim de lucre. Des de la seva fundació, l’any 1972, ha tingut com a finalitat la promoció i divulgació de la fotografia en tots els seus àmbits, amb una filosofia d’entitat de servei públic.
Les seves activitats es desenvolupen en tres àrees:
- L’ensenyament de la fotografia a través del seu Departament d’Escola.
- La conservació, organització i documentació d’imatges fotogràfiques i textos, actuals i històrics, des del Departament de Documentació.
- La divulgació cultural de la fotografia a través del Departament d’Activitats Culturals.
[www.iefc.cat]