2010

RUTA VERDA PER SOLLANAUn passeig pels espais naturals d’un poble de l’Albufera

Gauden Fernández Vanaclocha

Fitxa tècnica

Localització: Nuclis poblacionals de Sollana, El Romaní i terme municipal de Sollana.Longitud: 15,2 kilòmetres.Usuaris: Cicloturisme i senderisme. accessibilitat minusvàlids: No apta.tipus de ferm: Asfalt i grava compactada.Desnivell: Recorregut completament pla (altura màxi-ma 4,61m).Medi natural: Parc Natural de l’Albufera de València; Portet de Sollana; ullals: Font del Forner, Font de Barret, Ullal del Rejolar, i àrea recreativa de la Creueta.Patrimoni cultural: Antic Llavador, Fonteta del Calvari, Església Immaculada Concepció, Pou artesià, Casa de la Vila, El Mercat, Plaça Major i Esglèsia parroquial de Sta. Maria Magdalena.com arribar:

cotxe: Carretera N-332 a 20Km de València en di-recció Alacant.tren: Rodalies línia C1, València-Gandia. Esta cions del Romaní o de Sollana.

Edit

a: A

ssoc

iaci

ó Cu

ltura

l Col

·lecti

u U

llal d

e So

llana

• c

oord

inad

or: J

oan

Ferr

ús •

Fotog

rafie

s: A

urel

i Dua

rt A

ñó •

Plà

nols

: Sup

erio

r: T

oni S

egar

ra -

Infe

rior

: Eze

quie

l Asu

nció

n i J

uanv

i Fer

rús.

La ruta descrita comença a l’estació de ferrocarril de So-llana, a les mateixes portes del Parc Natural de l’Albufe-ra de València. A partir del pas a nivell, buscarem el C. València cap al Polígon Industrial i immediatament gira-rem a la dreta pel C. Anna de Portugal doblant al final a l’esquerra pel C. Albufera, també conegut com Camí de l’Alteró, reformat passeig empedrat vorejat per alguns pins i una font que apropa el poble al cementeri (1878).

Passat el cementeri, ens trobem a uns metres dins la mar-jal arrossera que caracteritza el Parc Natural de l’Albufera. El valor mediambiental i paisatgístic d’aquest paratge és innegable, els camps d’arròs ho envaeixen tot. Les aporta-cions d’aigües als camps s’originen al riu Xúquer, a través d’una laberíntica xarxa de sèquies que barreja les aigües procedents de la Séquia Reial del Xúquer i les aigües dels assuts del Xúquer situats a la Ribera Baixa. L’arròs, introduït pels àrabs al segle VIII, es planta al mes de maig després que els camps s’hagen inundat d’aigua, en un procés conegut com “amollà”. Aquestes terres són inundades també entre els mesos de novembre a gener, durant altre període conegut com la “perellonà”. El senti-ment de vertigen quan es recorren aquestes terres durant els períodes d’inundació és digne de viure, ja que la mar-jal pareix tornar als dies en què les seues terres formaven part del llac i podem travessar-la gràcies a estrets camins que semblen flotar màgicament per damunt de l’aigua.

Però és a final de la primavera quan la marjal presenta tota la seua bellesa, i on quantitats enormes d’aus mi-gratòries arriben a la trobada del mantell verd en què es converteixen els arrossars al juny. En aquesta época de l’any és fácil trobar-se amb la Garsa reial, l’Agró, l’Es-plugabous, la Camallonga, l’Argellot, el Baoret, l’Oroval, o la Garseta blanca; també hi ha multitud de corbs marins grossos, alguns flamencs, així com algun martinet pesca-dor. De la mateixa manera proliferen els rapaços, sobre-tot les àguiles calçades, les arpelles i alguns xorriguers. El soterrament del llac de l’Albufera ha estat afavorit per la seua poca profunditat. Per a aquest soterrament es transportava en barques terra provinent d’alterons i la que s’extreia del fons de l’Albufera. Aquesta terra es di-positava sobre el llac formant cavallons o voreres, que anaven parcel·lant progressivament l’Albufera. Després, les parcel·les o basses es desaiguaven gràcies a un mo-tor que extreia l’aigua d’una agrupació determinada de basses coneguda com a Tancat.

Seguint 1,23 Km. pel camí en el qual ens trobem, arri-bem als alterons (elevacions d’origen calcari) del Pelat i de Xambó. En aquest punt observarem que el camí que fins ara portàvem continua cap a la dreta. En aquest punt dei-xarem el camí principal per continuar recte, vora la Casa de Tristan, en direcció al Portet de Sollana.

Recorrerem 500 m. per a girar a la dreta per un camí de terra, que després de fer-nos anar dues vegades cap a l’esquerra i una cap a la dreta ens durà directament al

port. El Portet està format per la casa motor de Bala, un sequer i en l’actualitat és el punt d’amarratge de diferents embarcacions de la zona. Creuant la séquia del Fiscal Vell es trobarem amb el paratge que s’està acondicionant com a Filtre Verd. La zona de filtre verd es composa d’un siste-ma hídric de filtrat d’aigües completament natural en el qual es fa passar l’aigua d’uns compartiments a uns altres, existint en cadascun d’aquests una vegetació palustre de-terminada, netejant així de matèria orgànica l’aigua abans de la seua desembocadura en el llac.

Continuant pel camí de terra que tenim davant cap al nord en 700 m. arribarem al paratge del Tancat del Moreno de Mília, des d’on tenim una meravellosa vista del llac de l’Al-bufera. La vegetació del Parc Natural està composada per diferents comunitats: associacions de plantes flotants a les aigües del llac i a les séquies, canyissars als marges i a les mates, i prats i jonquerars circumdant les anteriors. Al llac i a les diverses séquies que es creuarem, trobarem abundant avifauna com els Collverds, Fotges o les Polles d’aigua, i d’altra fauna, no menys important com els mol-luscos, insectes, rèptils i mamífers, i la presencia de crus-tacis com la gambeta, i peixos com el samaruc o el fartet.

Bordejant el filtre verd cap a l’est i després cap al sud ar-ribem al Tancat de Sacarés. Aquest tancat és un dels més fondos de la marjal conreada d’arròs a tot el conjunt del Parc Natural. Aquestes són algunes de les últimes terres guanyades al llac entre finals del segle XIX i l’inici del se-gle XX. La casa del Tancat de Sacarés es tracta d’un edifici modernista molt ben conservat, amb un pati que l’envol-ta junt a un altre edifici més menut per als caseros que viuen durant tot l’any.

Des de la casa de Sacarés, continuant 1,24 km. al sud i després 300 m. a l’oest, tornarem a la Casa de Tristan i a l’alteró de Xambó. Una vegada allí girarem a la dreta en direcció Oest, agafant el camí asfaltat conegut com la vereda o “Camí Assagador de Silla a Sueca”. Aquest tipus de camins permetia conduir el bestiar a pasturar sobre els arrossars, una vegada segat al setembre. En arribar a les vies del tren, girarem a la dreta, on a pocs metres trobarem l’Ullal de la Font del Forner. Actualment aquest ullal es troba immers en un procés de recuperació de l’eixida natural de l’aigua així com de la vegetació sub-aquàtica de marjal. Els Ullals són naixements d’aigües dol-ces subterrànies procedents de les muntanyes, que brollen prop del contacte entre els relleus calcaris i la plana cos-tanera (d’argiles, arenes i graves) i originen una xicoteta llacuna d’aigües clares i de forma arrodonida en superfície.

Des de l’ullal, continuant cap al nord 1Km., arribarem al caseriu del Romaní, però prosseguirem uns 600 m. al nord, sense creuar les vies del tren, per acostar-nos a la Casa de l’Ale que vorem a mà dreta. La Casa de l’Ale es tracta d’una interessant edificació, construïda l’any 1854, a la qual s’ar-riba mitjançant un bellíssim camí envoltat de plataners. Va ser cap d’una important explotació arrossera que va aconseguir tindre fins i tot una parada de tren pròpia.

Tornant cap al pont que travessa les vies del tren arribem al caseriu del Romaní. L’actual emplaçament del Romaní és relativament modern, formant-se durant el segle XIX per estar allí el molí del mateix nom. Arribats al semàfor, anant cap al nord 580 m. per l’actual CV-4008, es troba-va la torre musulmana de Rafalcadí (Rahal Qadí). Aques-ta torre era l’edificació més important d’una explotació agrícola musulmana o ràfol (rahal) situada als peus de la via principal que unia València amb Xàtiva.

Des del Romaní, baixarem cap al sud per l’esmentada CV-4008 uns 730 m., fins un camí que es desvia obliquament cap a la dreta, enfront d’una casa gran groga de recent re-habilitació, on darrere de la qual i vora via se situa l’Ullal de la Font de Barret.

Seguint 400 m. per aquest camí, anomenat Camí del Convent Vell, arribem a l’Ullal de la Font del Rejolar, a l’esquerra. La Creueta (a penes a 100 m. a la dreta) és un parc que rememora l’enderrocat Convent dels pares Mercedaris de l’Alcaissia (1604). Al conjunt for-mat per l’ullal i el convent s’unia, fins al segle XVIII, la població de l’Alcaissia, situada als actuals horts de ta-rongers entre la Creueta i la Font del Rejolar, i formada originalment per membres de la tribu àrab dels Qaysi en època andalusina.

Prosseguim la ruta cap al sud, pel Camí Vell del con-vent fins que ens trobem amb unes naus industrials. En aquest punt agafem un camí a la dreta que envolta les naus fins arribar a la carretera CV-520 (Almussafes-So-llana) que hem de creuar, agafant el camí que enfronta, paral·lel a la sèquia de l’Assarb, amb origen a la Séquia Reial del Xúquer.

Després de 470 m. per aquest camí girarem a l’esquerra i continuarem fins a la redona que se situa al costat del Pavelló Cobert de Sollana, ja al nucli urbà. Una vegada ací, anirem per la ronda cap al sud i girarem a l’esquerra (C. Joan Moleres), passant per les escoles i l’Institut. Ei-xirem de nou a la carretera CV-4008 i la recorrerem cap al sud veient a la dreta a 100 m. l’antic llavador del po-ble (1951), la Plaça del Calvari un poc més avant a l’es-querra, arribant a les portes de l’església coneguda com Església del Raval (1792), que formava part fins el 1959, d’un Convent de Mercedaris, ara enderrocat.

Agafant el C. Doctor López Ibor, passarem pel Pou Pudent (1920), amb aigües amb alt contingut ferrós. Continuant més avant arribarem a la Plaça Major, on podem veure la Casa de la Vila (1922), l’Esglèsia parroquial de Sta. Maria Magdalena (1735 – 1740), i la placa commemorativa de l’enderrocament (1909) de la Torre de l’Alqueria musulma-na de Suylana, germen de l’actual població. No podrem abandonar la visita sense veure el Mercat (1898), molt a prop de la Plaça Major.

De tornada a la Plaça Major i pel carrer Mingarro arri-barem a l’estació de ferrocarril de Sollana, punt de par-tida de la ruta.

Casa Tristan.

El portet de Sollana.

Vista de l’Albufera.

Casa del Tancat de Sacarés.

Reserva natural de l’Ullal de la Font del Forner.

Casa de l’Ale.

Paratge de la Creueta.

Església de Sta. Ma. Magdalena. Església de la Immaculada Concepció.

Font del Pou Pudent.