ruta 5

Sumari

Logo Ruta Estel Garcia Mulet · Autor portada y contraportada Pepe Montalvà

Revista de FoRmació i inFoRmació de l’escola Pia de Gandia· teRceRa ÈPoca nº 5, Juny 2012 ·

Escola Pia de GandiaPl. Escola Pia, 746701 GANDIA

Tel 96 287 38 46 Fax 96 296 00 [email protected]

www.escolapiagandia.org

1 Dins l’Escola PiaSalutació del P. Provincial 3A la Comunitat Educativa · P. Francesc Mulet 4 - 6La Direcció els parla · Sr. F.Xavier Figueres 7 - 9Organigrama 10 - 11Qualitat Educativa · Adela Ribera 12 Responsabilidad y toma de decisiones · Mª Dolores Sáez 13-14El hijo tirano 15Un rostre que ens parla d’identitat · Marisa Morales 16-172 Col·laboracions El cavaller davant la mar · P. Enric Ferrer 18-19L’honradesa i la cobdícia · P. Josep Miquel Bausset 20 - 21L’ermita de Santa Anna · Sr. Luis Sánchez 22Proyectos con mucho corazón · Rubén Garcia Mulet 23-243 Infantil 25-304 Primària 31-385 Secundària 39-526 Batxillerat 53-627 Extra Escola PiaCoral de l’Escola Pia 63Web Escola Pia 64-658 Crònica 66-699 Més enllà L’Auca 70Cartell Valencià 71Escola de pares 72-73Lip-Dub 74-7510 Actualitat Cinema 76-77Trobaba de escoles en valencià 78Però si el camí és llarg... 79

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC DE SECRETARIA

Matí: 8:00h-9:00h i 9:30h-11:30hEmail Secretaria: [email protected]

HORARI D’ADMINISTRACIÓ

Matí: 8:00h-11hEmail Administració: [email protected] 96 287.38.46Fax 96 296 00 95

3

1 Di

ns l’

Esco

la P

ia

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Muy querida Comunidad Educativa de la Escola Pia de Gandia:

Este pasado 7 de junio acaba de nacer la nueva provincia escolapia de “Betania”, de la que forman parte todos los colegios y comunidades que anteriormente estaban en Valencia y Tercera Demarcación: un to-tal de 22 comunidades religiosas, 20 centros educativos, dos internados y 7 casas-escuela, presentes en las comunidades de Valencia, Madrid, Cantabria, Asturias, Galicia, Canarias y ambas Castillas, incluyendo, en consecuencia, la Escola Pia de Gandia.

Creemos que la unión hace la fuerza y en estos momentos nece-sitábamos unirnos para mejorar en la eficacia de nuestros recursos humanos y materiales, y para ser capaces de formular proyectos renovados de Escola Pia.

El nombre de Betania nos habla de un lugar de encuentro entre el Señor y una familia de amigos. Nos habla de vida, de revitalización en la resurrección de Lázaro. Nos habla de que realmente sólo

una cosa es lo importante: el reconocernos, el querernos, el vivir lo que hacemos desde el amor, la amistad y la entrega; el generar dinámicas que amplíen y profundicen la fraterni-dad en un mundo en el que es costoso, pero sabe que la necesita.

Y para servir a este proyecto estamos, entre otros, quie-nes formamos la Congregación Provincial: los PP. Francesc Mulet, Francisco Molina, Carles Such, Jorge Iván Ruiz y Daniel Hallado, un servidor, a quien han pedido que ejerza como Provincial.

Desde este momento quiero subrayar tres cosas:

• Estamos y, en particular, estoy a vuestro servicio y a la escucha.• Nos movemos en línea de revitalizar y, aun conscientes de las limitaciones personales en que estamos –por número y edad– los religiosos, creemos que la vida está llamada a crecer.• Habrá cambios necesarios con el tiempo, algunos nada fáciles, pero entre todos podemos hacer que sea algo bu-eno.

Quiero invitaros a seguir con mucho ánimo vuestra labor. Podemos dar vida, podemos dar más vida. Esta revista es

un ejemplo de vitalidad. Seguid adelante. La Provincia de Betania cuenta con vosotros para que la Escola Pia siga dando frutos de vida en un lugar tan hermoso y tan lleno de historia como es Gandia.

Que el Señor os bendiga con el gozo de la fraternidad en esta tarea,

P. Daniel Hallado Arenales

Celebració inicial de la Província Betània a l’Escola Pia de València

4

E S C O L A P I A g G A N D I A

A la Comunitat Educativa

1. 2012, Any VocAcionAl EscolApi.“Escolapis, escampant vida”, és el lema amb el qual vam començar aquest

nou curs en totes les comunitats i col·legis escolapis, tot un curs per davant i un 2012 a més molt especial, en el qual volem descobrir que la vida de veritat es multiplica i creix, i va a més.

Es compleixen 400 anys de l’entrada a l’Escola Pia, en el naixent projecte de Calassanç, d’un jove il·lusionat i buscador d’una entrega absoluta i espe-rançada: Gliceri Landriani. Va cridar a les portes de l’Escola Pia, apassionat pel projecte escolapi, i va ser el primer jove a professar com a religiós, en les mans de Calassanç i també l’establiment de l’Escola Pia a la Casa de Sant Pantaleó a Roma, encara avui conside-rada la Casa Mare dels escolapis, on es-tan les restes de Calassanç i on estan els nostres arrels escolapis. Podem dir, amb agraïment i esperança, que Calassanç, des del principi, va convocar als joves a comprometre’s en un projecte nou.

En paraules del P. General, “aquest any Vocacional Escolapi suposa una cri-da a la vostra coresponsabilitat amb l’Or-de: tots estem convidats a construir Es-cola Pia, tant de bo que amb la mateixa passió i lliurament que va posar Calas-sanç. Deixem-nos convidar per ell, fent nostra la seua convicció sobre el futur de la seua Obra, l’Escola Pia: ‘Es dedueix així mateix la necessitat d’ampliar-la i propagar-la segons les necessitats, desitjos i instàncies de punts. La qual cosa no pot fer-se sense molts obrers, i no és possible aconseguir-los si no tenen gran esperit i no són cridats amb vocació particular’”.

La nostra faena, la seua faena no és “viure la vida” sinó escampar vida. O millor: viure-la escampant vida. La Vida és com un camp (o com una vinya, en el llenguatge de l’Evangeli). Som, a la vegada, cultiu i cultivadors. Som fruit i llavor. ¿Quin sentit té, la vida? Resposta: Són convidats a viure-la fent (més) Vida. Així de senzill i d’engrescador! No és cap “obligació”, sinó una proposta que rebem; encara que desatendre-la, comporta consumir-se de fàstic.

Podem pensar que l’aigua no està feta per fer moure una turbina… Però ella no se’n fa cap problema; i es recupera tan bon punt torna a fer-se riu, i escampa vida. Podem patir moments semblants quan ens preguntem quin sentit té la meua vida. L’altre món possible som nosal-tres! L’altra Església possible som nosaltres! Tots ens hem de proposar fermament de viure comprometent-nos.

2. A fAVor d’un pActE d’EstAt pEr l’EducAció.Molts són els grans homes que des dels primers segles ens han indicat la necessitat d’una

bona educació. Els destaque dos més propers: per a Calassanç en el s. XVII, “…si des de la primera infància els xiquets són imbuïts diligentment en la Pietat i les Lletres, ha d’esperar-se,

Alumnes de Batxi-llerat participants al Lip Bub

5

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

sense cap dubte, un feliç transcurs de tota la seua vida” i per al filòsof Rousseau en el XVIII, l’home naix lliure però sempre està encadenat, sempre ha d’obeir, l’home és bo i es corromp per l’acció que sobre la seua ànima exerceix la vida social, per açò s’ha de donar un contracte o pacte social el qual segons la voluntat dels individus transfor-marà i farà que l’home en la societat civil, mantinga un ordre.

Per açò, tinc la sensació de que en els ambients polítics del nostre país se segueix legislant en funció d’uns paradigmes ideològics que res tenen a veure amb el que succeeix de portes endins de l’aula. Sóc testimoni de les últimes set lleis educatives a Espanya:

LGE. Llei 14/1970, de 4 d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educa-tiva

LOECE. Llei Orgànica 5/1980, de la Prefectura de l’Estat, de 19 de Juny, per la qual es regula l’Estatut de Centres Escolars.

LODE. Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’EducacióLOGSE. Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre de 1990, d’Ordenació General del Sistema

Educatiu.LOPEGCED. Llei Orgànica

9/1995, de 20 de novembre, de la Participació, l’Avaluació i Go-vern dels Centres Docents

LOCE. Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de l’Educació

LOE, Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

Si alguna virtut va tindre la primera, que Vostès coneixeran també com la llei Villar Palasí, va ser a més d’una evident moder-nització de les estructures orga-

nitzatives i metodològiques, la seua relativa vigència. Les altres van alternant-se amb esperit reivindicatiu com ens succeeix amb la llista de les nostres Constitucions, i el problema com Vostès poden veure no és el disseny o els continguts d’alguna assignatura en particular, és una qüestió de més gran calat.

Mentrestant les dades de l’informe PISA ens col·loquen entre els últims en fracàs escolar. És curiós comprovar com hi ha grans campanyes per a deixar els hàbits del tabac, sobre edu-cació vial, sobre fer esport, però no hi ha campanyes de sensibilització dirigides a fomentar l’educació com a via (potser l’única) per a millorar les possibilitats d’ocupació.

Així, fins que els qui ens legislen no es decidisquen per un pacte en l’educació, seguirem pegant bandades. I les nostres lleis aniran alternant-se, segons el color de qui ens governe. Aqueix no pot ser el camí. Com arribar cap a una educació de qualitat?

Cal un pacte estatal en educació. I igualment hem de recuperar (educadors, pares i alum-nes) el protagonisme que ens correspon i perseverar en la nostra obstinació pel manteniment d’un sistema que garantisca la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans.

Visita Pare General

6


3. l’EscolA piA, proVínciA BEtàniA és lA nostrA noVA dEmArcAció.El Superior General de l’Escola Pia ha constituït o erigit una nova pro-

víncia, formada de l’anterior Província Tercera Demarcació de Espanya i de l’anterior Província de València, amb el nom oficial “Escola Pia, Província Betània”.

És el fruit del manament rebut del darrer Capítol General d’“impulsar la revitalització, consolidació i creixement solidari de l’Orde mitjançant els can-vis estructurals necessaris”.

La província es constitueix amb 22 comunitats espanyoles, 4 africanes i 7 centreamericanes; amb 200 religiosos que tenen cura de col·legis, par-ròquies, temples amb culte i altres obres educatives, a més a més amb 2 Fraternitats Escolàpies seglars.

En una carta dirigida als religiosos, el P. General i la seua Congregació ens recorda que és una bona notícia per a tots els qui comparteixen amb nosaltres Missió i Carisma, educadors, personal que treballa a les nostres obres, alumnes i famílies i també ho és per a les Esglésies particulars on estem arrelats a les quals servim.

La constitució oficial va ser el passat 7 de juny dins una eucaristia a l’església de l’Escola Pia de València, al carrer de Carnissers. Fins al 2015, data en que es celebrarà el primer capítol provincial, la nova província ha esta confiada a la guia de la següent Congregació Provincial:

P. Daniel Hallado Arenal, ProvincialP. Francesc Mulet i Ruís, Assistent d’Organització adminis-

trativa i jurídicaP. Francisco J. Molina Garcia, Assistent de PedagogiaP. Carles Such Hernández, Assistent de PastoralP. J. Iván Ruiz Cortizo, Assistent de Missió Compartida i For-

mació.S’encomana a la nova província, la propera fundació a Indo-

nèsia, agraint el sentit missioner amb què naix aquest nou rebrot del tronc escolapi.

I es deixa constància de l’agraïment per la seua entrega i amor a l’Orde del P. Francisco Montesinos Ortí, fins ara Superior Provincial de València.

Nosaltres, des d’aquest col·legi de Gandia un dels més antics de la nova província ens unim a aquest projecte i fem pinya per dur avant la tasca de Pietat i Lletres entre els nostres xiquets i joves.

4. Adéu, fins sEmprEFinalment els done les gràcies a vostès i als companys que han format part de l’Equip Directiu per

la col·laboració i acollida als projectes que s’han presentat en el Col·legi en la gestió d’aquests últims anys i demane disculpes per les fallades que haja pogut cometre.

Gandia és una ciutat que ha marcat la vida de tots els escolapis que per ella han passat. El Col·legi i l’Església de l’Escola Pia són institucions centenàries que mereixen el millor de cadascun de nosaltres en bé dels xiquets i del nostre poble. Gandia i l’Escola Pia sempre estaran en el cor dels qui marxem.

Els pregue que tracten als companys que assumiran les noves responsabilitats a partir de setembre amb la mateixa comprensió i afecte que fins ara he rebut de tots vostés.

Amb l’esperança de tornar-nos a trobar, reben el meu record i afecte.

P. Francesc Mulet, Sch. P.Rector i Titular

Cel·lebració inicial de Betà-nia a l’església de l’Escola Pia de València

7

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

A mb el final de curs, com ja és costum, arriba la revista Ruta amb l’ànim d’informar i posar en contacte a tota la comunitat educativa.

Durant els últims anys, el centre ha anat consoli-dant el seu projecte lingüístic al voltant d’uns eixos ben definits: la utilització i ús del valencià d’una ma-nera normalitzada en tots els àmbits d’ús; l’aprenen-tatge del castellà d’una manera correcta amb una bona comprensió; i, finalment, l’ús de l’anglés com a llengua vehicular en l’àrea pròpia d’Anglés i en al-tres àrees, com ara Infantil o Plàstica a partir de 1r de Primària. Com hauran pogut observar, el centre ha estat fent una gran aposta per l’increment de la competència en la llengua anglesa. Per exemple, els exàmens d’Anglés s’han realitzat a partir de quatre competències (listening, speaking, writing i reading), en Infantil s’ha incrementat l’Anglés a dues sessions setmanals, en Primària s’incorporarà el pròxim curs la Plàstica en Anglés, en Secundària s’ofereix des de 3r d’ESO l’optativa d’Anglés Pràctic i en Batxillerat, a partir del pròxim curs, l’optativa d’Anglés Pràctic de 4 hores setmanals en 1r de Batxillerat. Amb totes aquestes iniciatives, s’espera que els alumnes fina-litzen la seua escolarització amb un domini superior de l’Anglés i, principalment, amb una major capaci-tat de comunicar-se amb aquesta llengua.

La col·laboració amb la Administració educativa continua en la mateixa línia i el centre ha participat en les convocatòries que ha ofert aquesta. La dar-rera ha estat l’elaboració per part del centre d’un Contracte Programa per tal de millorar els resultats acadèmics dels alumnes i disminuir la taxa d’aban-donament escolar. Les línies fonamentals d’aquest Contracte Programa són:

1. Accions dirigides a millorar la resolució de pro-blemes, la comprensió lectora, la intel·ligència emo-cional i l’ús del valencià, castellà i anglés. Aquesta acció es realitzarà en Primària a partir de la modifica-ció de l’horari ja explicada que implicarà la impartició de dues hores setmanals més a tots els alumnes.

2. Accions dirigides a la detecció primerenca de les dificultats de l’alumnat a través de l’acció coor-dinada de tutors i equips d’orientació. El Gabinet Psicopedagògic a través de les proves psicopeda-gògiques i les avaluacions diagnòstiques de la Con-selleria, s’encarrega de la detecció i tractament de les dificultats de l’alumnat.

3. Mesures de reforç i de suport a l’alumnat en els tres primers cursos de l’Educació Secundària Obli-gatòria amb dificultats d’aprenentatge. Es proposa l’organització de dues sessions setmanals de 16 a 17 hores per tal d’atendre aquests tipus d’alumnat en les àrees instrumentals.

Tot plegat suposa un gran esforç per part del pro-fessorat perquè implica un canvi de mentalitat i de costums i una gran tasca de preparació de materials i recursos.

El centre ha posat en marxa una digitalització de les aules amb els recursos de què disposa. Cal agra-

La Direcció els parla

Alguns alumnes de 4t de primària

8


ir profundament a les famílies que fan la donació per-què sense elles no seria possible tot això i insistir en aquelles famílies que no ho fan perquè se sumen en la mesura de les seues possibilitats. La dita diu que tota pedra fa paret i és cert. Totes les aules d’Infantil (6) disposen d’ordina-dors nous i pantalles de televisió; 9 aules de Primària ja tenen ordi-nador, canó i pissarra digital, inclosa l’Aula de Música, i en Secun-dària se’n disposen de 4. El projecte futur d’aquest estiu és fina-litzar la digitalització de Primària disposant de totes les aules amb pissarra digital i con-tinuar en Secundària on es completarien les 4 aules de Batxillerat i dues més de Secun-dària.

Com poden supo-sar, la digitalització va lligada a l’establiment de la Plataforma Edu-camos i al seu ús per part de tota la comuni-tat educativa. Considerem que és una eina molt vàli-da que permet una comunicació ràpida i fluïda amb les famílies. Els convidem a continuar accedint a la plataforma, visitant la pàgina web, fent-nos propostes perquè és la millor manera d’anar entenent-nos.

L’equip de professors ha realitzat al llarg d’aquest any un treball d’adaptació de les programacions di-dàctiques a la nova legislació. Aquest treball ha impli-cat una renovació i una adequació a la nova tipologia d’alumnat i ha estat supervisada per l’Equip de Quali-tat i per l’Administració educativa. Amb la Plataforma Educamos, el centre ha optat per una transparència en la informació dels resultats de l’avaluació i dels progressos de l’alumnat; s’informa de manera imme-diata de les absències i retards; es coneixen observa-cions sobre la conducta de l’alumne/a.

L’Equip de Qualitat ha realitzat dues Auditories In-ternes a nivell del propi centre, una referida a l’admi-nistració i l’altra a les programacions didàctiques i la

seua aplicació. A més a més, han participat en l’Au-ditoria Interna d’un centre de l’Escola Pia a València.

El Consell Escolar, com a màxim òrgan de funci-onament del centre, ha estat informat i ha pres deci-sions per a la millora de la convivència i el bon fun-

cionament del centre. El Consell va aprovar, per unanimitat, la ins-tauració de l’uniforme escolar, la regulació de l’ús de mòbils i aparells electrònics al centre, les indicacions sobre la vestimenta, etc.

Des de la Província s’ha impulsat la Pasto-ral d’una manera de-cidida en aquest any vocacional escolapi. Realment els escola-pis, després de tants anys, continuen es-campant vida en tots els llocs i obres on es fan presents. S’ha ani-mat l’Oració Contínua amb dues sessions de formació i materials

nous; continua cele-brant-se la Primera Comunió i les Confirmacions; els grups Hinnení han funcionat de 1r de Secundària fins a 1r de Batxillerat i el nombre d’acompanyants s’ha incrementat. Cal agrair la dedicació voluntària de tots aquests monitors que ofereixen el seu temps lliure per a ajudar en la formació humana i cristiana dels alum-nes. La Pregària del matí ha continuat realitzant-se i s’han introduït noves formes a través d’enllaços a Youtube i, finalment, les campanyes en les quals par-ticipa el col·legi s’han continuat fent (Mans Unides, Domund, Campanya del Kilo amb Càritas, Missions Escolàpies).

Destaca la col·laboració de les famílies en totes les iniciatives proposades des de l’equip de mestres d’Infantil i Primària. Cal valorar els projectes i la meto-dologia utilitzada per Infantil al nostre centre i que ha motivat la visita de companys d’altres centres de l’Es-cola Pia per a aprendre i compartir experiències. Cal comentar els teatres que fan els mestres i els xiquets,

Alumnes en la festa de Sant Calassanç

9

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

els contes, les exposicions d’art, etc. Cal indicar el voluntariat dels alumnes de Secundària amb els més menuts que dimecres rere dimecres es realitza. Cal conèixer el treball dels Padrins de Lectura dels alum-nes de 1r de Secundària amb els xiquets de 5 anys: aquests alumnes renuncien al seu temps de pati un dia a la setmana per tal d’acompanyar en la lectura als xiquets de 5 anys.

Destaca la col·laboració de l’ACPA que ha estat sempre al costat del col·legi i que en la mesura de les seues possibilitats han contribuït a la millora del centre. La digitalització d’Infantil ha estat en gran part gràcies al suport econòmic de l’ACPA. Caldria que més famílies recolzaren aquesta funció que realitza l’ACPA al centre.

La Lip Dub és un exemple magnífic del que vo-lem ser: una comunitat educativa. Tothom és neces-sari per a la seua realització i resum els valors que volem dur avant al centre: l’Escola Pia de Gandia acull a tothom, integra la diversitat, prima l’atenció del més necessitats davant l’excel·lència.

Per últim, destaca el tre-ball de la comunitat d’escola-pis de Gandia que, enguany, d’una manera significativa han obert les portes de sa casa als xiquets i xiquets. Els alumnes d’Infantil i Primà-

ria tingueren l’ocasió de visitar la casa dels escolapis i foren guiats pel P. Enric Ferrer. Grà-cies per aquesta dedicació. Els xiquets d’Infantil en les seues celebracions han estat presidits pel P. Fernando Arnal, el qual en cada esdeveniment del centre es fa present amb la seua càme-ra de fotografies. Gràcies de nou als escolapis. Un altre escolapi, el P. Jose Paricio, ara recupe-rant-se a la Malva-rosa, coneix a gran part de les famílies que porten els seus fills a l’Escola Pia i als més joves ens ajuda a situar els alumnes. Gràcies per

acompanyar-nos. El P. Vicent Garcia ha acompanyat els alumnes de Primària en l’Oració Contínua i ha or-ganitzat la catequesi de la Primera Comunió; sobretot destaca la seua presència i l’estima que tots els xi-quets li tenen. Gràcies P. Vicent.

I, finalment, fer esment del treball del P. Francesc Mulet que durant aquests anys ha aconseguit que l’Escola Pia de Gandia continuara sent la referència que ha estat a Gandia. El seu treball, la dedicació als alumnes, l’acompanyament als professors i professo-res, la renovació i conservació dels dos edificis, etc. Un gran agraïment i un gran record deixarà en tots els qui estimen l’Escola Pia.

Bon estiu a totes i a tots.

Xavier FigueresDirector

Convivència programa Rostro a l’Ermita de Santa Anna

10


11

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2


La gestió de la qualitat, és el conjunt d’activitats

coordinades per a controlar i dirigir un Centre Educa-

tiu en lo relatiu a la qualitat. La implantació d’un mo-

del de gestió per processos basat en la norma ISO

9001:2008 proporciona als centres educatius un sis-

tema de gestió documentat que ajuda a planificar, de-

senvolupar i avaluar de forma sistemàtica les activitats

pròpies dels col·legis.

L’Escola Pia de Gandia, des de fa més de 10 anys,

s’ha compromès de forma seriosa per la millora contí-

nua, seguint el model del Cicle de Deming: planificar el

que volem fer, portar-ho a la pràctica, comprovar que

s’ha realitzat, avaluar-ho i proposar actuacions per a

millorar.

El centre aquest febrer ha estat certificat per la nor-

ma ISO 9001:2008, segell que hem anat renovant des

de l’any 2005. Aquesta certificació és atorgada per

l’empresa BVQI, que mitjançant auditories a diferents

processos, estratègics, claus i de suport, comprova i

acredita el funcionament del sistema segons els pro-

cediments aprovats pel centre.

L’Escola Pia manté, per tant, un compromís per la

millora contínua, mitjançant l’establiment d’objectius

anuals de millora, mètodes de seguiment i avaluació

dels processos i resultats, plans d’autoavaluacions i

auditories periòdiques, sistemes de recollida de infor-

mació dels membres de la comunitat educativa (alum-

nes, pares, professors i personal d’administració i ser-

veis) i de les empreses subcontractades per a realitzar

diferents activitats al col·legi.

És evident que el projecte de qualitat i millora con-

tínua és un repte difícil. Intentem gestionar un servei

adreçat a persones, difícilment mesurable. Volem

aconseguir en els nostres alumnes un grau de com-

promís, d’educació, d’experiència, de formació en va-

lors... Esperem molt més que aprovats, excel·lents o

notables.

No oblidem que la qualitat és un sistema de gestió

que ajuda a detectar problemes o objectius que no ar-

riben al grau de satisfacció esperat, però que no aporta

les solucions ni té resultats immediats. Entra en joc un

conjunt molt divers de persones (directius, professors,

personal no docent, pares i alumnes) amb un interès

comú, aconseguir un ensenyament de qualitat. Agraïm

la implicació de tota la comunitat educativa en aquest

repte. En la mesura que actuem de forma coordinada,

cadascú en el seu àmbit, buscant solucions als proble-

mes i interessos col·lectius i no propis, aconseguirem

millorar la tasca educativa.

Per això, des de l’equip directiu s’ha fet un esforç

per integrar el projecte de qualitat i millora contínua a

la dinàmica de funcionament del col·legi, aconseguint

consolidar aquest sistema de qualitat i animant a tre-

ballar en aquesta línea, esperant la millora del nostre

servei educatiu, aspecte tant important per al futur de

la nostra societat.

Adela Ribera

Coordinadora de Qualitat

QUALITAT A UN CENTRE EDUCATIU

Auditoria a un professor d’Infantil

12

El nacimiento de un bebé llena de esperanza a los

padres y traslada una inmensa alegría a todos los

seres queridos y conocidos; pero al mismo tiempo se

inicia una tarea que no debe estar sujeta a la improvi-

sación. Educar supone ayudar al niño a valerse por sí

mismo, a alcanzar la capacidad de ser independien-

te, de tomar decisiones, de hacer uso de su libertad

desde el conocimiento de sus posibilidades… A partir

de este momento, en el seno familiar se inicia un pro-

ceso que tiene su continuidad en la escuela y otros

ambientes sociales.

Educar con este planteamiento va a evitar situa-

ciones de dependencia, inmadurez social e inseguri-

dad. Es conveniente que la familia se organice para

poder responder entre todos a sus necesidades,

cada cual de acuerdo a sus posibilidades. Algunos

padres consideran que sus hijos crecerán mejor si

logra evitarles cualquier dificultad que puedan encon-

trar, anticipándose a sus deseos, dándoles cuanto

piden, o cediendo ante cualquier resistencia o con-

trariedad. Precisamente, estas actuaciones, aunque

de momento suponen para el niño una satisfacción,

a medio y largo plazo, van a ser obstáculos que van

a impedir o dificultar el camino de adquisición de la

responsabilidad. Librar a nuestros hijos de las dificul-

tades, hacerles las cosas que por su edad debieran

realizar, es una manera segura de hacerles débiles,

indecisos y, en definitiva, frenar su proceso natural de

crecimiento personal.

El niño tiene que saber lo que debe o no debe

hacer, así como las consecuencias de incumplir lo

acordado. Las normas de nuestro hogar deben ser

pocas, claras, bien comprendidas y asumidas. Asi-

mismo, los padres deben evitar actitudes permisivas

y educar gradualmente en la capacidad de esfuerzo y

responsabilidad. Es imprescindible concretar las nor-

mas desde el afecto y no dejándose llevar por el ner-

viosismo del momento. Deben formularse de manera

positiva, no a modo de decálogo de prohibicio-

nes y deben ser razonadas, para que nuestros

hijos comprendan los motivos de estas y para

que piensen y decidan por sí mismos sin necesi-

dad de órdenes impositivas.

Es importante que estemos atentos a las bue-

nas conductas para reforzarlas y alabarlas. A ve-

ces, les reprendemos y nos olvidamos de reconocer

las cosas bien hechas, motivo por el cual se encuen-

tran con escasa ilusión por hacer nuevas tareas y se

produce el consiguiente descenso de su autoestima.

Hay que dejar claro que es su conducta inadecuada

la que nos disgusta pero que, como persona e hijo,

le seguimos queriendo igual; limitamos la conducta,

pero no el amor a los hijos. Hay que desterrar las

descalificaciones del tipo: “¡ya sabía que lo ibas a ha-

cer mal!” o “¡eres un inútil!”. No debemos olvidar que

todos aprendemos a partir del reconocimiento del

error.

Ser responsable no sólo es cumplir debidamente

lo que se manda. Eso sería obediencia; es algo más,

es saber elegir y decidir por uno mismo, con efica-

cia, en aquello que es propio del nivel de madurez o

experiencia. Hay que dar oportunidades, desde muy

temprano, para que el niño elija juegos, ropa, qué libro

quiere que se le lea, qué desea merendar, etc. Una

vez hecha la elección, la debe llevar hasta el final y

no se le deben permitir conductas caprichosas; tiene

que experimentar las consecuencias de una elección

equivocada, por ejemplo: aburrimiento, cansancio,

malestar, etc. Esta lección le servirá para ser más re-

flexivo y valorar aspectos positivos y negativos de lo

Responsabilidady toma de decisiones

13

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

14


que vaya a elegir.

La indecisión es una forma de irresponsabilidad; es

dejar la carga para que otros resuelvan lo que uno no

se atreve o no quiere hacer. En los niños pequeños es

normal y frecuente que no decidan nada, aunque de-

berían presentárseles ocasiones para hacerlo. Al prin-

cipio habrá que enseñarles dándoles dos posibilidades:

¿qué le compramos a tu hermano: un juguete o un

cuento? Después se puede pasar a presentarle tres o

más alternativas y, cuando elija, debe explicar el porqué

de su decisión. Pedir que se razonen las decisiones es

el modo de enseñar a no obrar de un modo caprichoso

o impulsivo.

Es importante que vayan participando en otras de-

cisiones familiares mientras observan cómo los padres

sopesan las ventajas e inconvenientes. Suele ser algo

frecuente que los niños pregunten: “¿qué hago?” y una

vez que obtienen una respuesta, la rechacen. Es un

modo de llamar la atención del adulto o una incapaci-

dad para afrontar decisiones. El niño decidido será ca-

paz de afrontar riesgos, siempre que no obre de modo

impulsivo.

Cuando el niño tiene poca confianza en sí mismo

deberemos ayudarle proponiéndole elecciones que

supongan poco riesgo y ayudándole con pautas que

faciliten su elección: ¿qué comemos de postre, fruta o

yogur? Es recomendable que los padres pidan suge-

rencias a los hijos para resolver alguna situación pro-

blemática cotidiana.

Para ayudar a un hijo a tomar decisiones podrían

seguirse estos pasos:

1. Enseñar a aceptar una sola posibilidad gustosa-

mente, con una visión positiva. “Hoy vendrán unos ami-

gos a casa y no podrás ver los dibujos de la tele, pero

vas a conocer a niños de tu edad”.

2. Enseñar a elegir entre pocas posibilidades. “Va-

mos al parque. ¿Qué cogemos, la bici o los patines?”.

3. Ampliar el número de posibilidades de elección. A

partir de los ocho años se les pueden presentar diver-

sas opciones. Por ejemplo, elegir entre las posibilida-

des que presentan los centros escolares de actividades

extraescolares, actividades de tiempo libre…

4. Favorecer que los hijos que hagan propuestas

que se valorarán entre todos los miembros de la familia

de forma constructiva.

5. Enseñar a tolerar cambios imprevistos y que supo-

nen una alteración de su plan tras una decisión tomada.

Los niños deben aprender a aceptar las conse-

cuencias de lo que hacen o dicen. La responsabili-

dad se va adquiriendo por imitación del adulto y por

la aprobación social que le sirve de refuerzo. El niño

siente satisfacción cuando actúa responsablemente y

favorece a su vez su autoestima. La confianza en sí

mismo comienza a establecerse en los primeros años

y evoluciona a medida que el niño siente que progresa.

El joven desarrollará su personalidad a partir del au-

toconocimento, autocontrol y voluntad. El desarrollo y

progreso es único de cada persona y del contexto que

le rodea, todo ello conlleva que existan ritmos distintos

en función de las diferencias individuales.

Escuchar las preferencias de nuestros hijos es

el mejor ejemplo que podemos ofrecerles para que

aprendan a considerar las opciones de los demás; nos

desarrollamos como personas en cuanto que somos

capaces de relacionarnos con los demás. Nuestros

hijos deben integrarse en los diversos ámbitos de la

vida, conociendo sus deberes y derechos, dando paso

a una madurez y responsabilidad progresivas.

M Dolores Sáez

Gabinet Psicopedagògic-Departament Orientació

Hace años llegó a mis manos una circular en forma de decálogo que asegura-

ba que provenía de la Dirección General de la Policía de Seattle, Washington,

en Estados Unidos. Se lo transcribo aquí traducido. Observen los puntos iróni-

cos y bastante cáusticos que ofrece este escrito, que llevaba el sugerente título

de «Normas para convertir a vuestro hijo en delincuente».

1. Darle de pequeño todo lo que pida: de esta manera llegará a mayor con-

vencido de que el mundo entero se lo debe todo.

2. Si dice burradas, reírselas: así pensará que es muy gracioso.

3. No le deis ningún tipo de formación espiritual: cuando sea mayor de edad

ya la escogerá por sí mismo.

4. No le digáis nunca: «Esto no está bien», porque se podría crear complejos

de culpa y, más adelante, cuando, por ejemplo, le arresten por haber roba-

do un coche, estará convencido de que la sociedad lo persigue.

5. Recoged todo lo que tire al suelo: así pensará que todo el mundo está a

su servicio.

6. Discutid siempre delante de él: cuando vuestra familia esté destrozada, él

hará ver que no se da cuenta.

7. Dadle tanto dinero como quiera: de esta manera no sospechará que para

disponer de él tiene que trabajar.

8. Satisfacedle todos sus deseos, sino será un frustrado.

9. Dadle siempre la razón: los profesores, la gente, la ley… siempre desean

el mal para el pobre chico.

10. Cuando ya sea un desastre, proclamad a los cuatro vientos que no habéis

podido hacer nada por evitarlo: de esta manera os habréis preparado una

vida dolorosa. No olviden que frustrar es una manera de educar.

Dr. Paulino Castells

(Psicología de la familia, Ed. Ceac, Barcelona 2008)

PSICOLOGÍA DE LA FAMILIA El hijo tirano

15

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

P R O G R A M A R O S T R O …

16


DES DEL ROSTRE DE CA-

LASSANÇ ens arriben els ecos

de la persona apassionada per

la veritat, de la seua història i de

les seues opcions. Mirar el rostre

del nostre fundador és veure re-

flexada la seua Obra: les Escoles

Pies, heretades d’un món concret

de ser i d’estar en l’església i en la

societat. És endinsar-se pels ca-

mins del seu esperit i recollir així

el testimoni d’una acció educativa

i evangelitzadora, compartida per

tots els qui ens reconeixem en els

trets de la seua cara. El Projecte

Rostro ens ha oferit un espai com-

partit de formació permanent i ens

ha ajudat a aprofundir i actualitzar

la nostra identitat carismàtica, en

continuïtat amb la ja rebuda.

Els encontres s’han desenvo-

lupat presencialment des del Col-

legi Calassanç de València, i han

estat seguits per videoconferència

en la resta dels centre escolapis.

El Programa s’ha distribuït en di-

ferents sessions al llarg del curs,

ha tingut cinc nuclis temàtics i una

convivència en cadascun dels col-

legis.

1. Calassanç: retrat interior. Dis-

sabte, 22 d’octubre de 2011. Po-

nent: Àngel Ayala Sch.P.

Se’ns va projectar la biografia

de Calassanç i l’apropament a la

seua persona, a mode d’autobio-

grafia interior, actualitzant i tradu-

int les seues intuïcions.

2. L’obra de Calassanç: les Es-

coles Pies. Dissabte, 19 de no-

vembre de 2011. Ponent: Enric

Ferrer Sch.P. En tot un recorregut

UN ROSTRE

QUE ens PARLA

D’IDENTITAT

17

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

al llarg de quatre segles, des dels

orígens de l’obra de Calassanç, el

P. Enric ens va ajudar a reflexio-

nar des d’una mirada de la His-

tòria de l’Orde, buscant aprendre

d’ella i a través de les fotografies

emblemàtiques de cadascun dels

segles.

3. Espiritualitat Escolàpia. Dis-

sabte, 17 de desembre de 2011.

Ponents: Víctor Gil Sch.P.. i Pedro

Jara, laic. Ens aproparen, amb les

seues experiències i testimonis

cristians, a les arrels del nostre

fundador. Des d’una visió d’iden-

tificació amb Crist i com a nucli

central la nostra Identitat, ens

transmeteren l’espiritualitat calas-

sància i escolàpia.

4. Missió i Ministeri. Dissabte, 25

de febrer de 2012. Ponents: Paco

Molina Sch.P. i Carlos García, laic.

La missió calassància: educar i

evangelitzar hui, fidels al carisma

de Calassanç. Se’ns va abordar la

“Missió Escolàpia” amb les línies

que marca l’Orde.

5. Convivència (en cada centre).

Diumenge, 22 d’abril de 2012.

Escoles Pies de Gandia: Ermita de

Santa Anna.

El matrimoni Rosa Alamán i

Rafael Ortiz, amics de la Fraterni-

tat de València, ens van oferir la

seua experiència en el camí de

seguiment a Jesús, mitjançant

l’Escola Pia i vam després parti-

cipar en l’eucaristia del tercer Diu-

menge de Pasqua, presidida pel

P. Enric Ferrer. Resultà tota una

festa de convivència i creixement

en la fe, tant per als grans com

per a tots els xiquets i xiquetes

que gaudiren de la natura i l’es-

pai obert - l’ermita de santa Anna,

atesa des de fa més de dos cents

anys pels escolapis gandians.

6. Un camí compartit: religio-

sos i laics. Dissabte, 28 d’abril de

2012.

Ponents: Pedro Aguado, P. Gene-

ral i Rosa Alamán, laica.

L’última sessió, va estar presi-

dida pel P. General, Pedro Agua-

do, qui ens va animar en la For-

mació Permanent i en el Projecte

Compartit, amb unes actituds vo-

cacionals en les quals assumim la

coresponsabilitat i el do carismà-

tic de Sant Josep de Calassanç.

A continuació, Rosa Alamán

ens va traslladar, des de la seua

pròpia experiència i les seues

coordenades personals i vitals el

sentit de viure, amb fe i amor, la

fraternitat en tots els àmbits de la

vida: família, escola, treball, socie-

tat, política, que a tots ens implica

i ens complica en la seua tota-

litat, sempre al servei de cuidar i

d’acompanyar els nostres xiquets

i de compartir amb il·lusió el millor

regal de formar part d’una Comu-

nitat Escolàpia.

El P. Provincial ens va com-

plaure finalitzant la sessió amb les

seues simpàtiques paraules. Ens

queda el repte de continuar recre-

ant la vida escolàpia, compartida

entre tots els qui hui tenim l’opor-

tunitat de construir les Escoles

Pies. ÀNIM I ENDAVANT!

Marisa Morales

Professora de l’Escola Pia

P. General - P. Provincial

18

La porta del palau es va obrir lentament. Un genet

muntat en un cavall negre va eixir al carrer, precedit

d’un criat, també en la seua cavalcadura. En passar

per la propera església de Santa Maria, una campana

anunciava l’alba d’un nou dia. Aviat obririen les portes

de la muralla. Sense fixar-se en els guàrdies, cavaller i

criat van enfilar el camí de la mar. Cap a llevant, el dia

començava a rompre.

El febrer encara amagava les imminents floracions

dels ametlers, sempre els primers a fer-ho i també

els més arriscats. Només, entre els sembrats, alguns

ocellets començaven a buscar el pa de cada

dia. No van trobar ningú en el camí.

En arribar a les primeres cases

dels pescadors, al costat del

barranc, el cavaller va seguir

cap a la mar. El sol, vermell

com una ferida, començava

a il·luminar el paisatge encara

somnolent. El cavall, en l’arena

del caminot, enfonsava les potes

amb fermesa. De sobte, en eixir d’una re-

volta de la senda, la mar va aparéixer, com

un ganivet d’acer, tacat per algunes

llistes blanques en moviment. El cava-

ller, sense desmuntar, s’hi quedà qui-

et, tot mirant l’aigua immensa amb els

seus ulls definitivament apagats, com

si esperara el retorn d’algun vaixell.

El ritme de les ones, el va com

adormir. Al seu interior, com un somni,

va anar apareixent el desordenat calaix

de la seua vida, ja de més de vuitanta

anys. La figura discreta i sàvia del seu pare,

l’infant Pere de Ribagorça, nét del rei Jaume II el

Just, germà d’Alfons IV i oncle de Pere el Cerimoni-

ós. Un pare diferent de

qualsevol home pode-

rós, que va acabar els

seus dies d’humil fra-

re franciscà. La mare,

Joana de Foix, potser

massa aviat desapare-

guda. Els germans, la

llarga família, les desa-

vinences amb aquells

que més havia estimat, sobretot el fill, durant una vin-

tena d’any ostatge dels seus enemics, sen-

se haver viscut plenament la seua

adolescència i joventut, entre

les festes i jocs propis del seu

alt estat... Les guerres, com

aquella dels Peres, el Cruel i

el Cerimoniós, origen de les

seues malaventurances...

Com l’índex d’un llibre d’or

repassava els honors de la seua

vida... Comte de Ribagorça, comte de

Dénia, marqués de Villena, conseller

reial d’Aragó, conestable de Cas-

tella, duc de Gandia... I les terres,

les nombroses terres, de les quals

havia estat amo i senyor, reparti-

des entre les corones de Castella i

Aragó. Els personatges que havia

conegut i tractat, entre els quals els

més estimats eren els hòmens de

lletres, com el seu fidel administra-

dor, Pere March, pare del poeta Ausi-

às; Francesc Martorell, pare d’aquell Joan

del Tirant lo Blanc; els grans escriptors Antoni

Canals i Francesc Eiximenis o el seu nét Enric, futur

El cavaller davant la marEl duc Alfons el Vell


19

2 Co

l·labo

racio

ns

marqués de Villena, pare de Sor

Isabel de Villena, tan conegu-

da anys a venir per la seua Vita

Christi... També ell havia gosat

fer d’escriptor quan, en ocasió

del matrimoni de la seua filla, li

va dirigir una Lletra de càstig e

de bons nodriments, com un

breu tractat sobre la manera de

viure en el nou estat de casada.

Entre tants honors i terres,

s’havia enamorat d’una vila, la

de Gandia, tot just fundada poc

més d’un segle abans, on va fi-

xar la seua residència principal.

Des que va conèixer la vila i la seua horta, com a se-

nyor, li mostrà sempre una especial predilecció, com

el rei Jaume II, que li va atorgar el privilegi d’una fira

o mercat anual i la va envoltar de muralles. Durant el

seu senyoriu la va eixamplar, va fer més altiu i fort el

palau, va millorar l’església de Santa Maria i l’hospi-

tal de Sant Marc, va enrobustir les seues muralles...

La seua obra predilecta, però, va ser el convent de

Sant Jeroni de Cotalba, en un lloc esplèndid, amb

bones terres de conreu, aigua suficient i fusta dels

pinars de les muntanyes properes. Era el lloc elegit

per al seu repòs etern, entre els cants i les pregàries

dels monjos. Ja hi l’havien precedit l’esposa i els fills

Joan i Blanca.

Passava el temps. El criat li va fer notar que el

fred del matí no era gens bo per a la seua salut, per

a la seua edat. El cavaller, sense afegir-hi res, espe-

ronà el cavall i va emprendre el

retorn cap al seu palau. Ja no va

tornar a mirar la mar...

(Uns dies després, el cinc de

març¸ les campanes de Santa

Maria anunciaven, amb fúne-

bres tocs, que havia mort, al

seu palau, “el molt alt e pode-

rós senyor” Alfons d’Aragó, duc

de Gandia, marqués de Dénia,

comte de Ribagorça... La his-

tòria el coneixeria com Alfons el

Vell. Era l’any del Senyor

1412, ara fa 600 anys).

Enric Ferrer, Sch.P.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

20

El monjo valencià de l’abadia de Montserrat, Josep Miquel Bausset va ser ordenat sacerdot el passat 23 de

juny pel bisbe de la Seu d’Urgell, monsenyor Joan Enric Vives, en una missa en la qual van participar familiars

i amics del monjo, vinguts de L’Alcúdia i altres pobles de la Ribera, així com sacerdots amics i vinculats a la

localitat.

Així mateix, entre els assistents a la cerimònia a Montser-

rat es trobava el professor i escriptor valencià Josep Lluis

Bausset, pare del sacerdot ordenat que estava a punt de

complir 102 anys.

Quan anava a celebrar la primera missa, es va trencar el

bras i ho va poder fer en la seua localitat natal, L’Alcúdia,

el passat mes de setembre 2011.

En la fotografia està el P. Bausset amb el P.Abat i la seua

família; el seu pare, el Sr. Josep Lluís Bausset va faltar el

passat 3 de juny.

El diccionari defineix l’honradesa, com l’actitud

d’aquells que no fan actes deslleials, ni furts ni enganys!

És l’honradesa en el treball, el que he trobat en els

bons fisioterapeutes (Òscar i Dolors, Imma, Marina i Sai-

da, Jordi i Rosa) que m’ajuden en la recuperació de la

meua fractura d’húmer. Aquests infermers, amb una gran

professionalitat, atenen a Josep, Isabel, Ramon, Maties

(entre d’altres) i a mi mateix, per tal que el meu braç torne

a ser el d’abans.

No cal dir que és altíssim el grau de satisfacció i la

millora que experimentem en les nostres lesions, gràcies

a aquests excel·lents infermers, que sempre ens han dit

la veritat: la recuperació és llarga i dolorosa. Mai no ens

han enganyat, diguent-nos que seria una cosa curta, fàcil

i sense dolor. No han anat amb mentides, ni amb enganys!

Perquè aquests fisioterapeutes han fet de la veritat i de

l’honestedat la seua manera de treballar!! I perquè seguei-

xen al peu de la lletra la recomanació que feia Sant Pau als

cristians de Colosses: “En qualsevol treball, poseu-hi tota

l’ànima” (Col 3::23)

Però en la nostra societat, i d’una manera especial en

el món de l’economia, no sempre és l’honradesa allò que

guia les operacions financeres! Moltes voltes és l’avarícia

o la cobdícia, enteses com un afany exagerat pels diners,

allò que fan immorals les transaccions econòmiques.

D’avars tots n’hem conegut, com el cas de l’Harpagon de

Molière, o el senyor Scooge de Dickens, que no sopava

per no gastar! O el Dòmine Cabra de Quevedo, que dor-

mia d’un cantó per no gastar els llençols!!

També el cobdiciós no té altra dèria que enriquir-se

més i més, a costa dels diners dels altres. Hui en dia, la

cobdícia dels grans especuladors ha aconseguit pensions

exagerades i immorals, com el cas de Richard S. Fuld que

va cobrar 4.3 milions de dòlars, després d’haver portar a

la bancarrota Lehman Brothers, o James C. Caine amb

17.1 milions, per haver fet el mateix a Bearn Sterns.

I les nostres entitats financeres, alguna d’elles amb

directius, el més “baratet” dels quals cobrava més de

100.000 euros a l’any? Davant del desastre d’alguna

d’aquestes entitats, només fa unes setmanes tots deien

que estaven la mar de bé! I ja hem vist com ha acabat tot,

degut a la cobdícia d’uns i d’altres!

Enmig d’aquesta crisi que ens ofega, es van retallant

més i més els serveis i els salaris públics per quadrar els

comptes i perquè diuen que les arques estan buides. Però

això no és del tot veritat, perquè hi han diners per salvar

una entitat financera, però no per als dependents, els pen-

sionistes o les escoles!! Tot sembla indicar que els 10.000

L’honradesa i la cobdícia

El P. Abat de Montserrat, Josep Miquel Bausset i els seus pares i germanes, el dia de l’ordenació.

Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat.

Josep Miquel Bausset


21

milions retallats en ensenyament i en sanitat, deuen ha-

ver anat a parar al pou sense fons d’alguna d’aquestes

entitats financeres, que va donar un crèdit a l’equip que

enguany volia la “décima”. Uns diners que eren per poder

pagar un jugador de la lliga, que pel seu comportament

al camp de joc, no és cap model per als nostres jóvens!

I aquest crèdit, que s’haurà d’amortitzar amb diners pú-

blics, servirà per pagar entre tots el fitxatge de Cristiano

Ronaldo!! Per a escarni dels aficionats del València, el

Gandia, el Vila-real o el Barça!!

Honradesa i ètica en el treball, és el que es demana

a tothom! Algú s’imagina que l’Òscar em fera recupera-

ció de la cama, quan la fractura la tinc al braç? O que al

Ramon li feren la recuperació de les cervicals, quan el seu

problema és a la cama? O que un fuster fera una porta 20

cm més gran de com hauria de ser?

Exigim honestedat i honradesa en el seu treball als

infermers, als fusters, als llauradors... Però els directius

d’algunes entitats financeres (amb uns sous que l’Òscar o

la Dolors per obtindre’ls haurien de treballar 200 anys!) es

poden permetre jugar amb els nostres diners! I damunt,

aquests diners que haurem de pagar, seran pel fitxatge de

Ronaldo!! Ja m’imagine la cara d’estupor de l’Òscar, de la

Marina o del Josep, en vore que els seus diners aniran a

parar a CR7!!

I és que la cobdícia porta els hòmens a la ruïna! Fa

falta recordar, com ens diu Sant Pau, que “l’arrel de tots

els mals, és l’afany de diners”? (1Tm 6:9-10)

Com va dir el P. Abat Josep Mª Soler en l’homilia de la

festa de l’Ascensió, “Cada dia podem constatar la manca

d’honestedat i d’ètica que hi ha hagut en molts àmbits i

la crisi profunda de valors que hi ha a la base d’aquests

comportaments”. Per això el P. Abat Josep Mª demanava

una política a favor de la persona, ja que des de l’Evange-

li, “els cristians sabem que és possible una altra manera

de fer. Amb la paraula i la vida, hem de ser testimonis de

justícia i de veritat, de respecte, de sobrietat, de respon-

sabilitat”. I és que com deia el papa Sant Lleó el Gran,

l’avarícia, és una planta de la qual “procedeix la llavor de

tots els mals”.

També l’arquebisbe de València deia recentment que

amb “les retallades hi hauran més pobres”. I fent-se ressò

de la Doctrina Social de l’Església, el bisbe Osoro afirma-

va que “l’economia ha de recolzar-se en una ètica que

faça possible el desenrotllament humà”, per recuperar “la

civilització de l’amor, basada en la solidaritat, la caritat i la

justícia”. I, evidentment, cal entendre la caritat, no només

en donar almoina, sinó sobretot en l’estimació i l’afecte

pels qui més malament ho estan passant.

Com ha dit també l’escriptora Susanna Tamaro,“hi ha

una falta de valors i d’espiritualitat. Perquè la crisi que vi-

vim, no és només una crisi econòmica. És també una crisi

ètica”. Per això, continua Susanna Tamaro, “és més im-

portant l’educació i la formació dels jóvens, que comprar

l’últim model de mòbil”.

Un personatge molt més pròxim a la joventut com és

l’actor i cantant Fran Perea, fa uns dies, deia també en

una entrevista: “és de no estar bé del cap, que els diners

dels impostos es donen als bancs”.

Per tal de millorar el món (i els mestres tenen una gran

responsabilitat en la formació dels estudiants) els nostres

jóvens han de fer de l’ètica i de l’Evangeli un valor fona-

mental en les seues vides, per recobrar així la cultura de

l’esforç i la sobrietat, la solidaritat i la sol·licitud pels altres.

Si no, amb el temps tindrem molts Cristianos. O direc-

tius com els de Bankia que, a més de cobrar uns sous

exagerats, han portat aquesta entitat financera a la ruïna.

Perquè el futur de la nostra societat no està en guanyar

diners (independentment de com es guanyen) i en posseir

més i més, sinó en descobrir en l’altre un germà i en saber

compartir allò que som i allò que tenim. Com va fer Sant

Josep de Calasanç (pelegrí de Montserrat) a través de la

seua acció social a Roma i de formació dels jóvens. Guiat

per l’Esperit, va saber apostar per la joventut, per ajudar

a fer un món més fratern i més solidari. En ell tenim tots (i

sobretot els jóvens) un bon model de l’home nou, testimo-

ni de la veritat i de l’honestedat i missatger de l’Evangeli.

Josep Miquel Bausset

Monjo de Montserrat

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

22


Cuando se llega a Gandia desde Valencia, dejando

atrás los restos del Castillo de Bayrén, nos da la bien-

venida el altozano donde se ubica la ermita de Santa

Ana. Lejos de ser unas ruinas, la ermita sigue siendo

un faro que señala Gandia en el panorama cultural y

espiritual de La Safor. Y esa luminaria se debe al es-

fuerzo de los escolapios que desde hace años cuidan,

no sólo que esta ermita no siga el camino de otras, y

acabe abandonada y derruida, sino también de que

su interior sea tan rico y fecundo.

Testimonio de este empeño es el magnífico libro

“L’ermita de Santa Anna” que publicó recientemente

la Institució Alfons el Vell, del autor Miguel Vercher Na-

varro. En esta obra se realiza un breve, pero detallado

recorrido por todos los aspectos de la ermita, desde

su primigenia construcción allá por el siglo XIV: su his-

toria, su patrimonio artístico (con la inestimable ima-

gen de Santa Ana), la amalgama de tradiciones y fer-

vor en torno a la patrona de Gandia, etc. Es un trabajo

escrito con sacrificio y con cariño sincero. Los datos,

fríos, recopilados gracias a un encomiable esfuerzo

de investigación, son acompañados de un conjunto

de fotografías curiosas, que dan idea de la importan-

cia que tiene la ermita para el pueblo de Gandia.

Los escolapios tomaron posesión del uso y dis-

frute del edificio en noviembre de 1809. Después de

la guerra civil sufrió abandono por tener los escola-

pios que ocuparse de la restauración del colegio y la

iglesia, afectados por el conflicto. Con la llegada de

la democracia la ermita pasó a ser de titularidad pú-

blica, pero siguió siendo atendida y cuidada por las

Escuelas Pías. En estos años 70, el P. Vicent Faus

inició un proceso de restauración, acompañado de

otros religiosos como el Hermano

Federico, que no sólo se limitó a

una reconstrucción del edificio,

sino a una reanimación espiri-

tual, gracias a la recuperación del

Cant de la Sibil·la y la ubicación

de un archivo-biblioteca de temas

valencianos, uno de los mejores

que pueden encontrarse en la co-

marca. Hoy en día la comunidad

escolapia continúa velando por

la casa de Santa Ana, una casa

abierta a la cultura, a la fe, al espí-

ritu, a los gandienses, a los valen-

cianos, a todos.

Es importante que esta sin-

gladura siga su recorrido; que no

decaiga el esfuerzo, de los esco-

lapios, de las autoridades, de los

gandienses. Que la ermita no señale sólo que hemos

llegado a Gandia, sino que siga siendo signo visible

de su vida fecunda y de su apuesta por el espíritu y

la cultura.

Miguel Vercher Navarro, L’ermita de Santa Anna, Quaderns Comarcals, 25, Alfons el Vell, ISBN 9788496839427, Gan-dia, 2011, 59 pp.

Luis Sánchez GonzálezL’Ermita de Santa Anna

23

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

En la Viceprovincia de las Es-

cuelas Pías de Centroamérica y

Rep. Dominicana existen dife-

rentes proyectos en materia de

educación, salud y cultura, cuyos

beneficiarios son niños y jóvenes y

sus familias de escasos recursos.

Son las llamadas “obras popula-

res escolapias”, o con terminolo-

gía adecuada, “obras sociales”.

Estas obras pueden llevarse a

cabo gracias al apoyo volunta-

rio de muchas personas que dan

su tiempo y esfuerzo para realizar

diferentes actividades en sus co-

munidades locales. Ellas ponen

todo de sí, muchas veces dejando

sus obligaciones familiares y prio-

rizando sobre oportunidades más

“económicamente rentables” en

pro de un bien que hace crecer la

esperanza a su alrededor. Ponen

todo su corazón y vida en unos

proyectos que, además, necesitan

recursos económicos para su su-

pervivencia. Y esa es la pieza

que añaden las familias

valencianas, a través

de su aportación a la

Fundación Itaka, el

empuje económi-

co que posibilita

un impulso en el

engranaje. Esta

Fundación se pone

en contacto con la

Fundación SOLCA,

que es la encargada de

valorar las necesidades, hacer

el seguimiento de los proyectos y

distribuir los fondos según las acti-

vidades programadas.

En concreto, los proyectos im-

pulsados van desde la educación

no formal hasta la atención pediá-

trica de niños, desde actividades

de tiempo libre a otras de tipo

cultural y deportivo. Por ejemplo,

se apoya a la red de proyectos

“Calasanz nos une” que engloba a

toda la educación no formal. En La

Romana, Rep. Dominicana, exis-

te una red de 5 centros cul-

turales Calasanz donde

asisten unos 150 niños

cada tarde no sólo a

recibir refuerzo esco-

lar, mejorar la lectura,

hacer manualidades

o jugar con juegos

educativos, sino a en-

contrar en estas biblio-

tecas un espacio de re-

ferencia en el que se sienten

acogidos, queridos y apoyados por

sus maestras. Y esa es la parte de

corazón que tiene este proyecto.

También se realizan campamen-

tos, que no son sólo un conjunto

de juegos, manualidades y danzas

realizados por jóvenes monito-

res de las comunidades, sino una

oportunidad para que los monito-

res den su tiempo por los niños de

sus barrios y así se transformen al

tiempo que transforman su propia

realidad. Y esa es la parte de co-

razón que ellos añaden. También

en el barrio de La Puya, en Santo

Domingo, funciona una sala de ta-

reas que será en un futuro cercano

un Centro Cultural Calasanz. En

ella los niños acuden en 2 tandas

de mañana y dos de tarde, para

poder ser atendidos como mere-

cen, y aprenden a leer y escribir

para tratar de suplir las carencias

de una educación precaria e inefi-

24


caz. Se realizan también campa-

mentos en el barrio de La Puya, a

pesar de las dificultades de ser un

barrio con problemas de violencia,

desempleo e insalubridad. Que los

jóvenes del barrio puedan dedicar

un tiempo a capacitarse y pre-

parar estos campamentos, junto

con jóvenes del Colegio Calasanz

de la capital, podría verse como

un pequeño milagro, y la parte de

corazón que ellos suman. Si

saltamos a Nicaragua,

otro tanto ocurre en

León, donde fun-

ciona cada tarde

el Centro Cultural

Calasanz. En este

centro se realiza

el refuerzo escolar

y aprendizaje en va-

lores gracias al motiva-

do equipo de maestros que

pone sus conocimientos y mucho

de su corazón en esta tarea impa-

gable de acompañar cada tarde la

evolución de los niños. También

se realizan actividades culturales

y deportivas, de lectura, lúdicas,

pastorales (oración con los niños),

así como un programa de volunta-

riado juvenil que apoya todas estas

actividades.

Es importante hablar también

del Programa de Salud que fun-

ciona en La Romana, consistente

en atención pediátrica en algunos

barrios rurales del área parroquial,

reparto de medicamentos para en-

fermos crónicos, educación para

la salud en los Colegios Calasanz

de San Pedro y San Eduardo, y

gestión del Centro de Salud P. Ca-

valotto (con diferentes especialida-

des de atención primaria y salud

infantil). Este macroproyecto de

atención sanitaria, que beneficia a

más de 2.000 personas cada año,

está impulsado y coordinado por

un estupendo equipo de Promoto-

res de Salud, que ponen corazón y

vida en este empeño de supervisar

el estado de salud de sus barrios.

Por último mencionar también

el Hogar Calasanz, en el barrio de

Sabanilla de la ciudad de San José

de Costa Rica, un completo pro-

grama de atención de jóvenes con

problemas familiares y económi-

cos, en riesgo de exclusión social.

En el Hogar residen 32 jóvenes

que reciben una acogida familiar y

un acompañamiento vital, se for-

man en diversos cursos técnicos y

reciben al mismo tiempo un Bachi-

llerato Nocturno del Colegio Cala-

sanz, al que acuden alrededor de

150 jóvenes de la comunidad. Este

programa es gestionado por los

Padres Escolapios y animado por

un nutrido grupo de voluntarios

que prestan su tiempo en diversas

actividades formativas, así como

de maestros en el Bachillerato noc-

turno. Y más corazón compartido

y disfrutado con los jóvenes, que

sienten el Hogar como su casa, el

lugar al que pertenecen.

La ayuda aportada por la Fun-

dación Itaka abarca diferentes

conceptos de este mapa de soli-

daridad. Permite materiales esco-

lares para los centros cultura-

les, salarios para todos

los maestros, juegos

educativos, libros

para los progra-

mas de lectura,

med icamentos

para los enfer-

mos, materiales

de formación para

promotores de salud y

jóvenes voluntarios, salario

de un orientador profesional para

los jóvenes del Hogar, aparataje

médico para las consultas de los

niños pequeños atendidos…. Pero

sobre todo, permite que la rueda

de la solidaridad calasancia siga

girando, y que tantas personas al

frente de los proyectos dispongan

de lo necesario para hacer más fá-

cil la vida de los demás, especial-

mente de los niños, especialmente

de los pobres.

Con su aportación se comple-

ta el último pedazo de un corazón

solidario, que hoy por hoy sigue

vivo, y que late con fuerza al otro

lado del océano.

Rubén García Mulet

San José, Costa Rica

25

3 In

fant

il

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

26


27

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

28


29

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

30


Aquest curs s’han fet moltes activitats lúdiques relacionades amb la nostra programació.

Eixides culturals: Visitarem el Parc d’educació vial, on els alumnes van aprendre normes de cir-

culació pujant a diferents vehicles i conegueren i plantaren tot tipus de plantes gaudint de la natura.

En la segona eixida gaudirem d’un dia pirata ple de pluja i d’emocions.

La tercera eixida aprofundirem en les tradicions culturals de la nostra localitat fent un estudi, a la ve-

gada, de l’entorn natural pròxim

Conclusions del curs

Mira que hem programat però.......... i el que ens hem divertit.!

Mira que hem treballat però............... i el que hem aprés!

Mira que hem parlat però ................... .ens hem escoltat???

Mira que hem fet teatre i tables no ens han faltat.

Hem llegit molt per tal de descobrir el món.

Calculant, calculant de les matemàtiques hem gaudit.

Hem resolt enigmes però................. molts més queden per al curs que ve.

El cant tampoc ens ha faltat.

I per finalitzar el 22 de juny tots a ballar ...

Professors del Primer Cicle

En santa Anna

2n A preparats per a l’espectacle pirata 2n B amb la tutora

31

4 Pr

imàr

ia

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

32


Alumnes 1r Nadalenques Alumnes 2n Nadalenques

Teatre dels alumnes de 6è de Primària als alumnes d’infantil 2

Una mostra de teatre

El gegant Egoista - 2n A amb el tutor

Un nou any de vida escolar. Ple d’experiències que com tots els anys ens han fet sentir-nos part d’un

gran grup.

Des de l’Auca sobre San Josep de Calassanç fins el festival fi de curs, hem compartit molts dies de tre-

ball i alegria. L’alegria d’aprendre coses noves, l’alegria de trobar – nos amb els companys de classe cada

dia i l’alegria de sentir-nos igual que en casa.

Cal destacar que els nostres alumnes per damunt del seu nivell acadèmic està l’educació en valors cris-

tians que entre altres aspectes comporta el respectar, compartir idees, col·laborar i assumir responsabilitats

dintre del col·lectiu.

Hem celebrat els temps litúrgics, hem aprofundit en la nostra formació cristiana, hem eixit d’excursió i

fins i tot hem participat en un Lip Dub...

Amb totes aquestes activitats docents i complementàries, hem volgut transmetre als nostres alumnes la

importància de ser per damunt de tindre i hem aprés amb ells que millor riquesa que tenim són les persones

que ens envolten.

Professors del Segon Cicle

33

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Alumnes de quart a la vora del riu.

Eixida Bioparc.

Alumnes de tercer.

La falla del col.legi.

Alumnes de quart.

Fent tatre en anglès

34


El curs s’acaba, i ve l’estiu. Gaudirem de la companyia de familiars, amics, i coneguts.

Començàrem amb una convivència entre els alumnes de 5è i 6è, convivència que tenia el propòsit d’estretar

la relació entre els alumnes, i donar la possibilitat al professorat de conèixer aquells alumnes amb els que no hi

havia tant de contacte. Ens va anar bé. Ara acabarem el curs amb una altra que serà l’acomiadament dels alum-

nes de 6è.

Un curs ple de moments feliços, desbaratats, alegres i, de vegades, algunes situacions angoixoses, però tot

s’ha passat. La nostra esperança és que alumnes i pares guarden un grat record d’allò viscut.

Al tercer cicle es produeix una situació que no es dóna als altres cicles, i és que un grup d’alumnes ens deixen

per passar a l’E.S.O.

Ens agrada pensar que s’emporten un grat record, i que els lligams d’amistat que hem fet no els deixarem

perdre.

Llegir, viatjar, jugar, imaginar, fer teatre, contar històries, recitar poesia, aprendre, divertir-nos... han sigut el

nostre motor i ha quedat constància d’aquests moments viscuts en fotografies, que oportunament hem gaudit

a la Web del col·legi.

La col·laboració entusiasta d’alguns pares, que nosaltres agraïm, ens fa constatar que no perden l’interès de

participar en allò que el col·legi els sol·licita. Els fills s’alegren de veure els pares al seu lloc de vida, el col·legi.

No és un adéu, és un fins molt prompte. Ens reunirem el curs vinent amb altres experiències, altres ganes, i

altres perspectives. Serem més grans i, pot ser, més feliços.

Professors del tercer cicle

Contar bél les hist`ries té premi.

Teatre Tirant lo Blanc sisè a contat als alumnes d’Infantil.

Si jo fóra alcalde.

35

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

The students as characters with Aladdin ande Genie. Recorren completament el castell de Xàtiva

Excursió de sisè a Elx Cincquè escoltant les explicacions abans d’endinsar-nos a la cova de Les Calaveres a Benidoleig.

Per a celebrar el final de la temporada, vam disputar

un partit pares contra fills de l’equip benjamí, al col-

legi. Va ser un partit amb molta intensitat, però per

damunt de tot van regnar les rialles i les bromes

entre pares, mares i xiquets.

Va ser un esdeveniment molt bonic, i esperem tor-

nar-ho a repetir la pròxima temporada.

Partit entre pares i fills

36


Aquest any ha augmentat el nombre d’alumnes de primària que han participat en les activitats extraes-

colars. Hem aconseguit formar fins un total de tres equips, 2 de prebenjamins i un de benjamins.

Els equips prebenjamins han participat en la modalitat de multiesport on han disputat una lliga en-

frontant-se a altres col·legis de la ciutat. Durant la competició han jugat a diferents esports com: futbol,

bàsquet, voleï-ball i hockey on han pogut descobrir noves sensacions en els diferents esports practicats,

especialment els alumnes de 1r de primària, llavors per a ells era la seua primera experiència esportiva en

format de competició.

Els resultats han sigut molt bons durant tota la temporada, però el més important ha sigut veure la

il·lusió en la cara dels xiquets quan disputen els partits. S’han comportat com uns esportistes genials.

ENHORABONA.

Pel que fa a l’equip benjamí, han participat en la lligueta de futbet sala, per a ells també ha sigut una

experiència nova, llavors la temporada passada van disputar la lliga de multiesport. Malgrat ser quasi tot

l’equip de primer any han aconseguit un resultat excel·lent, han quedat quarts en la seua categoria. De

segur, que l’any que ve, amb l’experiència que han adquirit enguany milloraran el resultat, per què qualitat

tenen de sobra. ENHORABONA

Per últim agraïm als pares i mares el recolzament que han donat als seus fills com als preparadors

durant tota la temporada.

Fins el proper curs.

Un abraç i moltes gràcies.

Guillermo Mascarell i Vicent Torres

1r i 2n de Primària.

3r i 4r de Primària.

Torneig de bàsquet - Alumnes de Primària.

Recollida de medalles.A per totes.

37

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Han estat dos anys de catequesi. Dos anys gaudint dels xiquets i xiquetes, del seu amor i de la seua

puresa de cor. Hem estat junts preparant-nos per a formar part de la comunitat cristiana de manera ple-

na i conscient. Rebent la paraula de Jesús i el seu amor. Jesús ens ensenya que Déu és amor, un amor

ple i desinteressat, que tenim que compartir, i que compartint eixe amor ens arriba cada vegada més

amor, seguint les indicacions que ens dona Jesús. Com a pares, també tenim que seguir educant als

nostres fills per seguir formant part de la Comunitat Cristiana, sobre tot amb l’exemple. Pares i educa-

dors som models on es miren els xiquets i xiquetes, i vore en nosaltres l’amor i la nostra vida cristiana els

marca el camí a seguir i ens ompli de goig i alegria a les famílies. Tenim el testimoni de la pròpia vida de

Sant Josep de Calassanç i de la seua dedicació absoluta a Deu i als xiquets i xiquetes, preocupant-se

per la seua formació integra com a persones atenent al caràcter cognitiu, físic, afectiu i espiritual. La

totalitat d’aquests aspectes forma persones plenes, la mancança d’alguna part ens produeix un dese-

quilibri en la persona. La nostra escola recull aquest ideari en tots els aspectes del centre, en totes les

persones que treballen i col·laboren, i les pares i mares el tenim que seguir des de la nostra família, tots

els dies, amb el gran esforç i sacrifici que suposa, per que és el que ens omplirà de goig i alegria.

Aquesta tasca de la catequesi no culmina amb la Primera Comunió, si no que ha de seguir endavant

d’una forma més plena compartint l’eucaristia i el cos i la sang de Jesús en la família junt a la Comunitat

Cristiana. No suposa una meta, un punt d’arribada, si no que ha de ser un seguir junts creixent, vivint,

compartint l’amor de Jesús, seguint la seua doctrina, per a ajudar-nos a ser millors cristians i persones.

Els catequistes hem acudit voluntàriament a donar-nos pels xiquets i per l’amor a Deu, i hem viscut

en primera persona l’experiència de que compartint la paraula, l’amor, pensàvem que anàvem a donar

molt de nosaltres mateixos, però el que hem constatat és que hem rebut molt més del que hem donat.

Els xiquets i xiquetes que han pres la Primera Comunió ens han omplit d’amor, de sinceritat, de respecte

i d’alegria, que ens ha fet créixer com a persones i com a cristians. Ara, com a catequistes, deguem se-

guir gaudint d’aquesta experiència de goig i alegria, i com a pares, seguir endavant amb l’educació cris-

tiana de les nostres famílies amb el dia a dia, amb el nostre exemple com a testimoni de família cristiana.

Carlos Company Grau i equip de catequistes

Xiquets, catequistes i escolapis el 13 i 20 de maig.

Catequesi Primera Comunió

Dues paraules aquestes d’arrels com-

pletament distanciades, però un camp se-

màntic igualat: PENSAR. Filosofia: amic de

la saviesa. Refranyer: recull la saviesa po-

pular.

Set de maig del dos mil dotze, dia de

celebració i formació a la vegada que d’in-

formació educativa i amb xiquets i xiquetes

de tercer i quart de Primària.

Onze del matí: celebració formativa:

-Hugo: renovació promeses baptismals

amb els companys de quart, retardada per

accident recreatiu...¿Per què ens costa ser

fidels a Jesús?

-Jaime: Som més sensibles a la TÈCNI-

CA i menys PENSADOR DE LA VIDA au-

tèntica amb JESÚS.

Intervingueren en l’interrogant: Carla,

Laura, Sofía i Borja.

Quatre de la vesprada. Conte informa-

tiu-educatiu:

-Dani: Correu electrònic revista RUTA.

-Pare: Mira l’agenda escolar.

-Pablo: Es resistia a llegir.

-Catequista: Pensa-t’ho, Pablo, pensa-

t’ho.

-Pare: Passa per felicitar-lo. I li diu: la

vergonya cria ronya. PENSA el que vull dir.

PARES i MARES: On està la felicitat de

la família? O murmurem de la vida d’altres?

Filosofia i refranyer

Ben menut vaig aprendre aquest re-

frany, molt freqüent a La Safor: Diu el

mort al degollat, qui t’ha fet eixe forat?

Pares, mares, catequistes, educa-

dors, retors: el refrany té molta i pro-

funda FILOSOFIA per a tot gènere de

VIDA, però jo vull amarrar-la a la VIDA

familiar-religiosa.

-Qui és JESÚS per a NOSALTRES,

retors, educadors, catequistes i pares?

Pensem TOTS, individual i col-

lectivament la mena i la tasca de fer

CREIXER la persona de Jesús de Natza-

ret en el cor de TOTS amb VIDA FRES-

CA i plena de CARITAT EVANGÈLICA...i

com deia el vostre xiquet de quart:

-Jaime: L’abús de la TÈCNICA ens

allunya de la VERITAT amb Jesús i ens

apropa a la mort de la vida plenament

HUMANA.

Parlen i escriuen els nostres fills i fi-

lletes, que s’interroguen per tindre una

nova vida de fe.

-RESPOSTA: la sabem donar?

Han informat els educadors Reme,

Rosa, Esther i Conxa en les celebraci-

ons.

P. Vicent Garcia ReigLa nostra coral acompanya la celebració.

Un moment de les nostres celebracions.

38


39

5 Se

cund

ària

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

40


41

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

42


43

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Calassanç, “escampant vida”

Bressol, caràcter i estima

venen a la meua ment,

recordant-me dia a dia

que aquest noble cavaller

de bondat infinita

treballà nit i dia

ensenyant i escampant vida.

Lliure somniador,

sembrador d’alegria,

exemple d’amor,

d’humilitat i d’empatia

aquest humil professor,

que de la mà de Déu vivia

recorda hui l’Escola Pia

amb el lema “Escampant Vida”.

Nacho Pla i Penalba, 3r A

Poema a San José de Calasanz

Hombre de paz,

Hombre de bondad,

Hombre de humildad,

Hombre audaz.

¡Ese era San José de Calasanz!

Repartiendo amor

Dio felicidad

Entre los niños que querían estudiar.

Fundó colegios

Y con el lema Piedad y letras

Cumplió el deseo de miles de niños:

El deseo de poder estudiar,

El deseo de poder aprender,

El deseo de poder crecer.

Así fue San José de Calasanz.

Leila Cardona, 4t ESO

L’alumne Nacho Pla.

44


Paral·lelament a totes aquestes activitats, sabeu que de forma constant vos presentem diferents

campanyes d’Acció Social que ens apropen a diferents realitats que voldríem transformar com son: els

recursos per als països empobrits, a través de les campanyes del Domund, Mans Unides, les Missions

Escolàpies..., les necessitats bàsiques de la gent

que ens envolta, a través de la campanya del qui-

l o de Càritas, la salut dels xiquets que pateixen una

malaltia estranya, que ens ha animat a arreplegar

gran quantitat de taps per ajudar a Alex, un xiquet

d’Oliva... A més a més, enguany el nostre cor en

companyia de la Banda Municipal Sant Francesc de

Borja de Gandia, ha organitzat un concert benèfic a

favor de les Missions Escolàpies.

45

LA VIDA DEL COL·LEGI està dissenyada, projectada i programada des de la visió d’un projecte educa-

tiu que vol transmetre constantment el missatge de Jesús. I si ens donem conter no hi ha setmana que

l’alumnat no tinga una oferta escolar i extraescolar en aquest sentit. Per començar, aquest any hem con-

solidat l’Eucaristia del primer diumenge de cada més, una eucaristia que fem en clau col·legial, orientada

a l’alumnat i les seues famílies, que aproxima el missatge a tots nosaltres. Els temps litúrgics han pogut

ser viscuts per tots els que han volgut participar al llarg del curs, com Calassanç, Advent, Nadal, Quares-

ma i Pasqua amb la novetat que ha suposat la cartellera que enguany s’ha dissenyat des de la Província

i que ha ambientat les classes i el col·legi

al llarg de tot el curs. La visita del Pare

Genera Pedro Aguado va ser un moment

d’ànim i de reconeixement de la nostra

tasca educativa i principalment transmis-

sora d’una qüestió fonamental per als

cristians: Què vol Deu per a la teua vida?

Aquesta era la qüestió fonamental que

ens traslladava i que ens obria les portes

al que ara celebrem a l’Escola Pia, l’Any

Vocacional. Amb aquest motiu, alum-

nes de les diferents etapes han pogut

visitar la Comunitat del nostre col·legi,

conèixer com viuen el dia a dia els es-

colapis i conèixer la seua casa. Al llarg

de l’any oferirem més activitats en aquest sentit.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

46


ACCIONS REALITZADES CURS ESCOLAR 2011/2012 RECAPTACIÓDomund 1.222,51Cistella de Nadal 2.751,60Mans unides 696,50Total 4.669,61

ALTRES DONACIONS REBUDES CURS ESCOLAR 2011/2012

Ajuntament de Ròtova 500,00Col·lectes església 322,51Donatius anònims 6.849,63Total 7.672,14AJUDES ENTREGADES CURS ESCOLAR 2011/2012Domund Delegacions de Missions 1.222,51Mans Unides Campanya contra la Fam 1.000,00Germans Franciscans Centre Acollida Palma 400,00Itaka Escolapis Projectes compartits 7.000,00Missions Escolàpies 796,50Càritas Interparroquial Gandia 1.922,74Total ajudes entregades 12.341,75

Itaka, la fundació dels escolapis per als projec-

tes als països en desenvolupament, s’ha fet present

al nostre col·legi fomentant el voluntariat i explicant el

destí de les nostres aportacions econòmiques i la seua

importància. També hem promocionat el voluntariat in-

tern, a través del quals, alumnes de 4rt i de Batxillerat

han ajudat els mestres d’infantil els dimecres de ves-

prada de forma gratuïta i desinteressada, participant

inclús al musical “El Mago de Oz”. En aquest sentit,

hem participat al programa “Solidaritat a l’Aula” i hem

desenvolupat “Escola Oberta”, programes de foment

de la solidaritat en el sentit més pròxim a la nostra rea-

litat i hem pogut desenvolupar un programa de Media-

ció i Resolució de conflictes a l’aula, així com participar

en concursos de Micro-relats i Fotografia Solidària.

Així, granet a granet i de forma constantment present, la vida del col·legi s’ompli de

Jesús, de Vida en majúscules, d’humanisme cristià i de la possibilitat de fer el nostre

mon un lloc mes digne gràcies a tu que res part de l’Escola Pia.

José Pla

Coordinador de Pastoral de Secundària

Ajudant a carregar els aliments.

Alumnes de Secundària col.laborant.

47

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Com podeu observar a la vida diària del col·legi, són moltes

i variades les diferents activitats relacionades amb la Interioritat:

l’oració del matí, les celebracions als moments importants, les

convivències inicials, determinades tutories...

Però hui volem destacar una proposta vivencial intensa. I

es de fa ja tres anys, que el col·legi ofereix a l’alumnat de 4rt

d’ESO i Batxillerat la possibilitat de participar d’una experiència

de Retir que molts recorden després de manera molt especial.

Enguany, més de trenta alumnes han gaudit d’aquesta possibi-

litat i ens trobem molt satisfets de la seua valoració, han quedat

encantats amb l’experiència i molts d’ells repetiran al futur.

I es que estem habituats a fer viatges a l’exterior, conèixer

altres localitats i la seua cultura, els seus edificis... però què

passa quan ens ofereixen un viatge a l’interior de nosaltres ma-

teix, a conèixer-nos i descobrir-nos?

Som sabedors que aquests espais, en ocasions, generen

por, inclús prejudicis per allò de no entendre ben bé què es

un Retir. I es que a l’Escola Pia pensem que, per a tindre una

bona educació és necessari que aquesta siga integral, és a dir,

que totes les dimensions de la persona (la física, psicològica,

la humana, la interioritat, la espiritualitat...) Per això no n’hi ha

prou amb una bona formació acadèmica sinó que és necessari

“créixer com persona”. Aquesta seria la meta del retir: a través

del coneixement d’un mateix i de l’anàlisi de la seua realitat,

créixer i madurar com a persona i a partir d’ací, plantejar-nos la

fe i profunditzar a la nostra vida.

La metodologia de treball consta fonamentalment de tres

moments. El primer és una xerrada per part de les persones

que donen el retir i que vol ser una presentació del material de

reflexió. El segon és un temps de reflexió personal, en soledat,

d’aquest document. El tercer és un temps de posada en comu-

na, en grups menuts, sobre allò reflexionat. També es realitzen

altres activitats com oracions, un videofòrum, una eucaristia,

temps lliures...

Els retirs són una experiència inoblidable per a qui els viuen.

Estem convençuts que aquests dies de reflexió són de gran

ajuda al creixement i maduració dels alumnes i ajuden a les

famílies.

Acceptaràs el repte?

José Pla

Coor. de Pastoral

Retir a la cassa de Llíria.

Educadors i acompanyants dels Retirs.

Alumnes del Retir.

Alumnes de batxillerat al retir.

48


HINNENÍCONVIVENCIA PREVIA

AL SACRAMENTO DE LA CONFIRMACIÓN

Ha sido una experiencia que merece la pena. Esta convivencia

me ha hecho reflexionar, me ha hecho plantearme seriamente

el paso que quiero dar, la confirmación, el compromiso con

Jesús.

Nos hemos reunido con grupos de otras ciudades. Ha habido

momentos que nos lo hemos pasado bien, conociendo gente,

en los ratos libres. También ha habido momentos de reflexio-

nar en las eucaristías, talleres y en el grupo.

Pienso que ha merecido la pena olvidarnos por unos días

de todas las distracciones que teníamos alrededor, porque

de esa forma nos podemos dar cuenta de que Él está ahí,

siempre.

CAMINO DE SANTIAGOTodo empezó en 3r de la ESO y después de tres años va a acabar de la mejor mane-

ra posible. Confirmándonos. Hemos compartido durante estos tres años muchas experiencias, momentos únicos e

imborrables, una convivencia y el Camino de Santiago. Hinnení acaba, pero no se borraran los momentos vividos.

El Camino de Santiago fue espectacular. Hasta el día de hoy, ha sido la mejor experiencia vivida y me la brindado

Hinnení. Convivir con alumnos como yo durante 10 días junto con las inclemencias del tiempo, las alegrías, las de-

cepciones, y con Dios, dejan huella en el interior.

HINNENÍDurant aquest curs uns quants alumnes del col·legi

ens hem reunit un dia a la setmana al grup d’Hinnení al

acabar les classes, durant aquest temps compartíem

primerament el dinar tots junts comentant la setmana,

després ens reuníem amb els respectius professors

encarregats de cada grup, qui ens apropaven a la per-

sona de Jesús, i a part també a ser millors persones.

Aquesta vivència ha estat acompanyada d’experiènci-

es com la convivència a Verbum Dei, a Siete Aguas on

vam compartir un cap de setmana amb alumnes d’al-

tres col·legis escolapis, on l’objectiu va ser la preparació per a rebre el sagrament de la confirmació. Aquest

cap de setmana va estar molt bé i ens ho vam passar realment bé amb els altres companys dels altres col-

legis. Una experiència per repetir-la.

49

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

ALUMNES DE 1r ESOJudith, Erick, Marc, David i Jordi… hem sigut enguany els components del grup d’Hinnení de 1r ESO. Al llarg del curs hem parlat de Jesús hem compartit experiències, hem parlat dels amics, de ccm, ja hem deixat de ser com quan anàvem a primà-ria, en definitiva hem tingut un temps per a compartir amb els amics i per a conèixer un poc millor a Jesús. El 24 de març vam anar de convivència i literalment va ser la canya esperem que es puga repetir en el cam-pament d’Orea de final de curs.

50


51

Dia 26 de març 2012

Els alumnes de 4t ESO ja han arribat a Saragossa.

Han visitat la Basílica del Pilar i han vist pels carrers

molts alumnes de l’Escola Pia d’Aragó amb el xandall

oficial.

Dia 27 de març 2012

Hui ens hem despertat molt prompte i hem anat a

fer escalada i una via ferrata a Escarrilla poble enclavat

a la Vall de Tena a 1120 m d’altura dins dels Pirineus, a

uns 15Km de la frontera amb França Un lloc amb una

vista privilegiada i un temps que ens ha acompanyat

molt favorable per realitzar les activitats.

Quasi sense descansar de l’escalada hem gaudit

de la baixada en rafting per el riu Gàllego, una baixada

de dues hores llargues recorrent els paratges de les

muntanyes dels “mallos” (formacions de roques carac-

terístics del Prepirineu aragonès)i com sobrevolaven

sobre el s nostres caps els voltors lleonats i els milans

reials (milvus milvus), que són rapinyaires protegits.

28 de març 2012

Estem a la meitat del viatge i hui hem anat a esquiar

a les pistes d’esquí de Candanchú passant per l’en-

tranyable Estació de Tren de Canfranc. Tenim sort i el

temps ens ha acompanyat gaudint de l’esquí i de les

vistes nevades dels Pirineus.

Per la vesprada hem fet una visita llampec a la ciu-

tat de Jaca, i tornarem a l’hora de sopar per veure el

Barça. Molt bé la predisposició i comportament dels

alumnes en la realització de les activitats.

PD: Les forces comencen a fluixejar.

29 de Març

Eixida cap a Peralta de la Sal, lloc de naixement de

Sant Josep de Calassanç, al arribar ens esperava el Peralta de la Sal, cuna de Sant Calassanç.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

52

P. Jesús Negro autèntic aragonès que amb la seua pe-

culiar manera de parlar ens va descobrir els llocs més

emblemàtics de la vida de Sant Josep de Calassanç.

A migdia, els alumnes del PQPI de Cuina de Peralta de

la Sal ens van oferir un dinar al seu centre. Desprès de

dinar ens posarem en marxa per a visitar el Monestir

de Poblet.

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un

monestir de l’orde del Císter fundat l’any 1150. Està

situat al peu de les muntanyes de Prades, a la co-

marca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un

impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar

entre els conjunts monàstics més importants d’Eu-

ropa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més

gran del continent europeu. Des de l’edat mitjana és

un important referent simbòlic dels països de l’antiga

Corona d’Aragó.

Després d’un dia de viatge esgotador arribarem a

l’Hotel-Balneari de Rocallaura on gaudirem d’una ses-

sió de Spa i un sopar de boda a les dependències del

hotel. Per a dormir ens oferiren unes suites juniors a

la tercera planta del hotel on van dormir amb totes

les comoditats possibles. A l’endemà ens esperava un

bufet lliure pel desdejuni amb plats típics de la zona.

Tot un gust.

30 de Març

Acabem el dia com un final de festa: Port Aventura, encara que els alumnes no van poder gaudir de la nova

atracció del parc Shambhala, el dia acompanyava per gaudir de les atraccions d’aigua. Sobre les 17:00h pujaren

a l’autobús per tornar cap a Gandia per arribar sobre les 21:00h. Fi del viatge. PD: Cal donar les felicitacions a tots els alumnes per el seu comportament.

Borja PinzónProfessor de l’Escola Pia

Peralta de la Sal, cuna de Sant Calassanç. Peralta de la Sal, davant la pila de bateig de Sant Calassanç.

Passeig per Jaca.

Davant les pistes d’esquí.


53

6 Ba

txill

erta

t

El 30 de Març he anat d’excursió amb els meus com-

panys a Bocairent, un poblet xicotet, però molt aventurer

i medieval, amb els seus empinats i estrets carrerons, ca-

dascun dels quals tenia un passat ple d’història. Primer vam

recórrer tot aquest poble dividits en dos grups, amb dos sim-

pàtics monitors, que durant el trajecte anaven contant-nos

les diferents històries: unes reals i altres només rumors de

cadascun dels carrers i cases.

La cosa que més em va cridar l’atenció de Bocairent fou

que per un costat les cases es trobaven en un 3r pis, però a

l’altre costat de la casa, era un primer pis. Això era degut als

empinats carrers.

Després d’haver recorregut tot el poble, vam continuar el

nostre viatge aventurer cap a les Covetes dels Moros.

És tractava d’unes coves artificials amb orificis en for-

ma de finestra, penjats a la meitat d’un penya-segat i rocós.

Aquestes van ser excavades pels antics habitants del poble,

amb la finalitat d’utilitzar-los com refugi durant qualsevol in-

vasió.

I nosaltres vam tindre la sort de poder entrar dins

d’aquestes coves. I la veritat és que em va agradar molt la

experiència. Perquè vam fer una mena de ‘’joc’’ que tractava

que entràvem, i nosaltres mateixos havíem de trobar l’eixida,

i va ser com endinsar-nos en el passat explorant els secrets

d’aquelles precioses covetes medievals.

Finalment vam anar a visitar la gran i famosa plaça de

bous, que era la més antiga, perquè era l’única que quedava

tal com l’havien construït, tota de pedra. Vam conèixer el seu

passat i a tots els famosos toreros que van passar per ahí.

I després sense oblidar-nos del més important, vam om-

plir els estómacs amb un bon entrepà!

En conclusió, la veritat és que em va agradar molt l’eixi-

da; conèixer tota la història d’aquell poblet històric.

Eixida dels de 1r de Batxillerat a BOCAIRENT

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

COMPETICIONS ESPORTIVES Durant el curs 2011-2012, un grup d’alumnes de Se-

cundària i Batxillerat han participat en les Competicions

Esportives Escolars organitzades pel professor d’Educa-

ció Física Sr. Miguel Moya.

Durant tot el curs, els divendres per la vesprada i els

dissabtes pel matí els diferents equips de futbol i voleibol

han jugat els seus respectius partits destacant la partici-

pació i implicació de 50 alumnes del col·legi.

Equips participants: Futbol Sala (3); Bàsquet masculí

(1); Voleibol femení (2). Alumna destacada va ser Kristina

Sulihan, i els alumnes eren de 3r, 4t ESO i 1r i 2n Batxi-

llerat.

Finalment, el 9 de juny es realitzà el lliurament de pre-

mis amb l’assistència de tots els alumnes participants.

Cal destacar que fa més de 22 anys que estan realit-

zant-se aquestes competicions.

Els nostres alumnes a XXII Competicions esportives internes.

54

El professor Miquel Rodilla del Campus de Gandia de la

UPV fa la xarrada: “Present i futur de la mar Mediterrània: els

nostre problemes ambientals”

Els alumnes de 1r de Batxillerat han pogut participar d’una

xarrada impartida al nostre centre al voltant del present i el fu-

tur de la mar Mediterrània. El professor Miquel Rodilla està vin-

culat al Grau de Ciències Ambientals que s’estudia al Campus

de Gandia de la Universitat Politècnica de València. Aquesta

xarrada s’emmarca en una acció de difusió científica dirigida a

centres d’educació preuniversitària que està finançada per la

Fundació Espanyola Per a la Ciència i la Tecnologia.

Visita UPG alumnes 1r BatxilleratA finals d’abril, els alumnes de 1 Batxillerat de l’Escola Pia,

participaren en la jornada de portes obertes de la universitat

politècnica de Gandia. Després de l’acollida, Anna Vidal sub-

directora de Promoció i Esdeveniments de l’EPSG, ens donà

una xerrada sobre els diferents estudis que ofereix aquesta

universitat, així com de les distintes activitats complementàries

que es duen a terme. Tot seguit ens feren una visita guiada per

les instal·lacions de la universitat i la biblioteca. Finalment, els

alumnes tingueren l’oportunitat de visitar diversos laboratoris

de pràctiques, on pogueren vore més de prop experiències

pràctiques i projectes d’investigació que es duen a terme a la

universitat. Fou una jornada amb molt d’interés per als nostres

alumnes.

Xarrada Present i futur de la Mediterrània i visita UPG

Alumnes i professors davant l’UPG.

UPV GANDIA - Observació de mostres marines


Els alumnes de 2n de batxillerat de Ciències de la Salut i Tecnològic han

participat en diverses visites a les universitats amb l’objectiu de poder tindre

un primer contacte amb el món universitari i realitzar diverses pràctiques rela-

cionades amb els seus estudis: introducció al fenomen de la difracció, síntesi

del niló, electrodeposició del coure, funcionament d’un cotxe elèctric amb pila

d’hidrogen, funcionament d’un sonar, demostracions amb nitrogen líquid, astro-

química, funcionament de diversos microscopis electrònics, anàlisi de mostres

marines de la mar Mediterrània... A més a més, han pogut assistir a diverses

xerrades informatives on s’explicaren les titulacions que ofereixen aquestes

escoles universitàries i les eixides professionals relacionades.

La Universitat de València, al campus de Burjassot, organitza “l’Aula Experi-

menta” per realitzar pràctiques de física i des de l’Escola de Química l’activitat

“Gaudint la Química”. A banda, la universitat Politècnica de València ha orga-

nitzat pràctiques al campus del Grau de Gandia i xerrades que s’han impartit al

col·legi coordinades per professors del campus d’Alcoi.

Totes aquestes activitats s’organitzen mitjançant l’assignatura de Tècniques

de Laboratori de Física i Química. Amb elles, es pretén millorar la comprensió de

fenòmens del món natural des d’una perspectiva pràctica i dinàmica, de forma

que els nostres alumnes adquirisquen competències, per a seguir els estudis

científics o tècnics superiors, més desenvolupades que el simple coneixement.

Adela Ribera

Professora de Pràctiques

PRÀCTIQUES EDUCATIVES de LABORATORI

55

El passat dia 1 de juny celebrarem l’Acte de comiat dels Alumnes de 2n de Batxillerat. Començà l’acte amb la

Celebració Litúrgica de la Paraula de Déu, que presidí el P. Enric , amb la participació d’alumnes i professors.

Després vingué l’Acte Acadèmic amb les paraules dels alumnes Javi Parra i Lorena Romero, del professor Gon-

zalo Chirivella, dels pares José Manuel Payá y Amparo Moragues, acabant amb les intervencions del Sr. Director

Xavier Figueres i del Titular P. Francesc Mulet.

Finalment, guiats pels seus tutors Borja Pinzón i Xelo Gonzàlez es va fer el lliurament de les orles, a més d’un

clauer com a record del seu pas per l’Escola Pia i també de la insígnia del Col·legi a aquells alumnes que s’havien

incorporat en els dos últims anys. L’acte es completà amb un sopar de famílies, alumnes i professors al Claustre

del Col·legi, projectant com a cloenda el Lip Dub que havien gravat els alumnes i que tindran com a record.

A vosotros los chicos:

Por fin, hoy os graduáis. Atrás quedan esos

años siendo estudiantes de secundaria, siendo

unos chiquillos… Habéis madurado, crecido juntos

personal, emocional y físicamente… La etapa más

maravillosa es la adolescencia. Cada uno de vo-

sotros veis cumplido el objetivo de estar aquí. Es

posible, que algunos de vosotros no os volváis a

ver, pero lo cierto es que os seguiréis recordando.

Tomareis caminos distintos, pero siempre existirá

una amistad y unos recuerdos que compartiréis a

lo largo de los años.

Habéis vivido increíbles aventuras, posiblemen-

te no os hayáis expresado vuestro sentimiento,

pero siempre, os tendréis.

A Vosotros los profesores:

Gracias, gracias, gracias por preocuparos por

nuestros hijos, por regañarlos, por ser duros cuan-

do no hacían las cosas bien, por motivarlos a salir

adelante, por enseñar el hábito del estudio, y al final

por enseñarles el camino de la meta.

Chicos:

Debéis estar orgullosos por lo alcanzado. Aun

quedan largos senderos que recorrer… muchas

metas que alcanzar, hasta que, por fin lleguéis a

la cima.

Estos sueños tan perseguidos, se harán reali-

dad. Os doy, mi más sincera felicitación, pero os

recuerdo, que la carrera más dura , aun no ha co-

menzado; no basta con soñar, hay que echar ma-

nos a la obra y luchar hasta conseguirla. Hoy ter-

mina una etapa, y empieza otra en vuestra vida, os

tenéis que preparar para competir. Seguir adelante,

los próximos esfuerzos os darán nuevas alegrías.

Hay un dicho que dice: “No es grande el que

siempre triunfa, sino el que jamás se desalienta”.

Chicos, no quiero ser más pesado, terminaré

con estas palabras: LAS ESTRELLAS BRILLAN

POR LO ALTO QUE HABÉIS LLEGADO.

¡FELICIDADES GRADUADOS ! DISCURSO GRADUACIÓN

de José Manuel Payá Villarejo, padre

de un alumno de 2º BACHILLERATO 2012

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

56


Buenas tardes a todos.

Cuando le dije a mi hija que era yo la que

iba a hablar como representante de los pa-

dres de su clase, me puso dos condiciones:

“Hazlo cortito y no llores”. Así que os prome-

to que intentaré cumplir las dos cosas.

En primer lugar, quiero agradecer la

oportunidad que me han brindado de estar

hoy aquí porque para mi familia esta es una

despedida especial. No se trata sólo de la

graduación de Ariana y sus compañeros.

Nosotros hoy despedimos a nuestra hija y

con ella acaban 21 años de relación con

este colegio.

21 años y tres hijos. Para los tres éste

ha sido siempre su cole y ese sentimiento

de pertenencia se convirtió en algo bueno

para ellos.

Cuando su padre y yo los miramos ahora

pensamos: bueno, no lo hemos hecho tan

mal. Están todos estudiando y son buenos

chicos. Pero somos conscientes de que el

mérito no es sólo nuestro. También es de

este colegio y de todas las personas que

han pasado por sus vidas estando aquí,

desde el señor Pepe y Felipe hasta el padre

Faus, el padre Javier o el padre Teodoro y

todos y cada uno de los profesores que han

tenido desde infantil.

21 años dan para muchos recuerdos y

emociones. Siempre nos hemos sentido

respaldados y bien acogidos y en todo este

tiempo mi marido y yo no hemos dudado

en ninguna ocasión que hicimos una buena

elección al escoger la Escola Pia para nues-

tros hijos. Gracias por todo.

Yo, que comparto profesión con voso-

tros, sé lo difícil y complicado que puede lle-

gar a ser tratar de educar y enseñar a estos

jóvenes. Así que, en mi nombre y en el de

todos los padres, queremos haceros llegar

nuestro agradecimiento por vuestra labor.

Gracias a los padres escolapios, profesores,

personal no docente, gracias a todos los

que todo este tiempo habéis cuidado de nu-

estros hijos. Este colegio forma ya parte de

nuestras vidas y de las de ellos.

Y ahora quiero hablaros a vosotros.

A algunos os conozco desde pequeños,

a otros os conozco un poco menos y a otros

ni siquiera os conozco, pero me dirijo a to-

dos con el mismo cariño.

Acepté de buen grado y con ilusión pro-

nunciar este discurso pero luego pensé: con

los tiempos que corren, ¿qué les digo yo a

estos chicos? Así que hice lo que hacéis vo-

sotros. Me metí en Internet y revisé algunos

de los 100 mejores discursos de graduación.

Escuché algunos que me gustaron mucho,

otros algo menos. Algunos que me emocio-

naron, otros que me hicieron reír, otros que

me hicieron pensar… pero de todos apren-

DISCURSO DE GRADUACIÓN

de AMPARO MORAGUES, madre de

una alumna de 2º de Bachiller

Director i Titular presidint l’acte.

Els alumnes Javi Parra i Lorena Romero.

57

Sopar al pati del col·legi.

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

dí. Los hacían gente famosa pero no por salir en “El

gran hermano” o en “Mujeres y hombres y vicever-

sa”, sino personas que alcanzaron la fama y el éxito

gracias a su trabajo. Todos eran diferentes, todos

tenían diferentes trabajos y todos tuvieron diferentes

experiencias en la vida. Pero al escucharlos me di

cuenta de que en realidad todos repetían los mis-

mos mensajes y aconsejaban las mismas cosas, así

que he tratado de recoger algunas de ellas y resu-

mirlas en 10 puntos y he construido un DECÁLOGO

PARA IR POR LA VIDA, para todos vosotros:

1. Apreciad el valor del conocimiento, del saber,

porque es algo que nadie os puede quitar nunca.

Es algo que os permitirá realizaros como personas

libres, autónomas, críticas, capaces de conquistar

un lugar en la sociedad, reafirmar vuestra identidad

y, tal vez, ganaros la vida.

2. No os acostumbréis a vivir indiferentes a vues-

tro alrededor. Protestad, rebelaros, haceros pregun-

tas, asombraros.

3. Caminad por la vida con entusiasmo y vivid

el presente. No viváis sólo del pasado o sólo para

el futuro.

4. Sed honestos con vosotros mismos y con los

demás. Intentad hacer siempre lo correcto y cuando

no sepáis qué hacer, tomadlo con calma, meditad-

lo, pensadlo, escucharos y haced caso a vuestros

sentimientos.

5. Aprended de cada fracaso para seguir adelan-

te con vuestras vidas. Haced de cada fracaso una

oportunidad.

6. Recordad que “entregarse” no significa siem-

pre “rendirse” y que, a veces, “ganar” consiste sólo

en “dejar de perder”.

7. Si quieres ser feliz, no vivas sólo para ti mismo.

8. Trabajad y esforzaros.

9. Recordad que no siempre se consigue todo.

Que, a veces, lo que queremos no es siempre lo

mejor y que, a veces, lo que queremos ni siquiera es

lo que nos merecemos.

10. Y por último, está claro que no todos po-

demos llegar a ser famosos, pero todos podemos

llegar a ser grandes personas.

Y ahora llegan los buenos deseos de vuestros

padres.

Os hemos tenido, nos habéis hecho llorar, reír,

enorgullecernos, padecer, enternecer, emocionar,

sufrir, desesperar, ilusionar, y, sobre todo, amar.

Y ahora hemos llegado a este punto en que

tenéis que seguir adelante y dejar atrás una etapa

para empezar otra (tal vez un poco más lejos de no-

sotros pero siempre cerca de nuestros corazones).

Tanto vuestros padres como vuestros profeso-

res, lo hemos hecho lo mejor que hemos sabido,

hemos podido y nos habéis dejado.

Ahora sólo podemos desearos que os vaya todo

bien y rezar para que así sea.

Muchas gracias y mucha suerte.

La Sra. Xelo Gonzàlez.

58


59

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Our students give their opinion about some issues. Read them and think… What about you? Do you agree?

STORE BRANDS LIFT GROCERS IN TROUBLED TIMESHow has the financial crisis affected daily life in Spain?The financial crisis has changed the spanish daily life routine.

The number of unemployed people is growing up. So, they have to

cut down expenses.

On the one hand, they can’t go out as often as before. For that rea-

son, they buy more food at the supermarket. However, they tend to

get more store brand products, which are cheaper, rather than na-

tional brands. Moreover, some people take home made food to their

offices instead of spending money on bars or restaurants.

On the other hand, this crisis has also helped people to be healthier,

as they have stopped smoking, drinking or eating snacks because

they can’t afford it.

In conclusion, in times of recession people can learn to appreciate

more what it is really essential in life.

HOW FIVE YEARS OF YOUTUBE TURNS NOBODY INTO A STARDo you think that YouTube is a powerful tool in today’s society? Give reasons.As far I am concerned I think that YouTube is a really powerful tool in today’s society.

On the one hand, YouTube is a good way of promoting something. It can be used by people who want to become fa-

mous. For instance, there are some young singers that have put a video with their songs and now they’re very popular.

Or it has also been used for spreading news so that a lot of people know.

It’s easy to post videos in this site, and you can make sure that some people will see them, the thing you don’t know is

whether people are going to like it or not.

On the other hand, posting videos on YouTube has a bit risk, because people can give their opinion and it could be

bad. For that reason, people who post videos must be careful because you never know how users are going to react.

In conclusion, as YouTube is used by millions of people around the world with different points of view, can be a powerful

tool but not always in a positive way.

SPAIN: NO COUNTRY FOR THE YOUNG?What do you think of the future for young people in Spain?From my point of view I think that young people won’t have a very encouraging future as the unemployment rate in-

creasing day a day.

On the one hand, a lot of young people work very hard to get a degree.

60


ADVANTAGES AND DISADVANTAGES OF OWNING A PETNowadays, many people own a pet, but would you like to have one? Do you think

it would be a good idea?

On the one hand, owning a pet is a way of learning how to take care of an animal.

Besides, the pet makes you feel with someone, not feeling alone. Moreover, it is a

way of sharing your love with an animal, so you would feel happy to do it.

On the other hand, having a pet makes you feel more stressed, because you

must buy food for it, feed it, wash it... and many tasks! That is why you could feel

stressed! In addition, a pet can break you something, mess up your things, bother

you when you are sleeping... Furthermore, it may become a bad pet and it could hurt you!

But, in short, you should do what you prefer, if you love animals you might own one, and if you think it could bother

you, maybe it is better not to have one.

DO YOU THINK THAT YOUTUBE IS A POWERFUL TOOL IN TODAY’S SOCIETY? GIVE REASONSMany people use Internet today to do many things. There are many websites which are

used a lot. YouTube, for example, is used by millions of people to share their videos with

everybody.

As it’s very used, sometimes politicians use it to show their ideas and get votes. Be-

sides, many companies and factories, use YouTube in order to increase their gains.

Because of this, and also more examples, I think that YouTube can be a powerful tool

in today’s society. From my point of view, YouTube is a way of influencing in people and

show everybody interesting things in their favour.

TEENAGERS SHOULD WORK AFTER-SCHOOL JOBSSome people think that teenagers should work when they finish school every day.

On the one hand, if teenagers worked at after-school jobs, they would pay all their

things and material, this way, their parents wouldn’t do it. Besides, working in this,

teenagers learn many things about it and experience for the future.

On the other hand, they need to study and do their homework, so they wouldn’t have

time. Moreover, because os this, they would be so stressed that they wouldn’t be

good at work and at school neither. But it depends on the family situation, too.

In conclusion, working at after-school jobs it’s a way of loosing time for them, but it de-

pends on their situation.

Nati Escrivá, 2n Batx.

They spend many hours studying and fighting for their future, hoping to get a good job.

However, they feel very disappointed after giving out hundreds of CVs without getting any result. In addition, they end

up doing jobs under their qualifications.

On the other hand, there are others who feel discouraged at a very young age as they see what the situation is like in

Spain nowadays. For this reason, they give up their studies because they don’t want to waste their youth studying to

end up working in a supermarket beside a “lawyer” or a “doctor”.

In conclusion, the situation in Spain is awful so, a lot of young people will have to go abroad if they want to get a good

job.

Carmen Cerezuela, 2n Batxillerat

61

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

PRIMER DÍA: GANDÍA – BARCELONA

El primer día nos levantamos muy pronto y a las 8:00 de la

mañana ya estábamos en la estación de Renfe dispuestos a

comenzar nuestro viaje.

Cuando menos nos dimos cuenta, ya habíamos llegado a

Barcelona y estábamos paseando por las Ramblas, rodeados

de turistas de todo el mundo y visitando uno de los principales

destinos turísticos de España. El paseo por el casco antiguo de

Barcelona culminó en la visita a la Sagrada Familia. Fue una visita

impresionante por las dimensiones de la Catedral, por la belleza

del recinto y también por toda la pasión religiosa que rebosan

esos muros.

Acabada la visita a la Sagrada Familia embarcamos en el crucero de

Grimaldi Lines. ¡Empezábamos el viaje!

SEGUNDO DÍA: LLEGADA A ROMA

Después de todo el día en el barco deseando llegar a Roma, al atardecer llegamos al puerto de Civitavecchia y después de

un rato en el autobús llegamos por fin al hotel al anochecer.

En el autobús hicimos una visita panorámica de todos los monumentos que en los días siguientes visitaríamos. Estábamos

muy ilusionados esperando todo lo que estaba por venir.

TERCER DÍA: SANTA MARÍA, LA MAYOR,… Y EL FORO ITALICO – COLISEO

Empezamos nuestra andadura por Roma visitando las magníficas iglesias de San Giovanni in Laterano y Santa María la Mayor

donde se empezaron a acumular en la retina estupendas muestras del arte universal.

Después de descansar y recuperar fuerzas en una pizzería, empezamos a recorrer el Foro Itálico donde pudimos contemplar

una gran cantidad de obras de arte del esplendoroso Imperio Romano y gracias a las explicaciones de nuestro guía pudimos

comprobar lo avanzados que estaban y los magníficos monumentos que todavía se han conservado.

Después de descansar un rato en el hotel y del obligado plato de pasta que nos acompañó en tierras italianas, por la noche

paseamos, compramos y nos relajamos por el barrio del

Trastévere.

CUARTO DÍA: CATACUMBAS, ESCOLA PIA, PIAZZA

NAVONNA, FONTANA DI TREVI…

Como todas las mañanas nos levantamos pronto y desa-

yunamos fuerte para poder aguantar otro día intenso. La

primera visita que realizamos fue a las catacumbas de

San Calixto(a las afueras de Roma), donde una excelen-

te guía nos ayudó a recorrer los intrincados laberintos y

nos mostró como vivían nuestros antepasados en la fe.

Después de esta visita empezamos a callejear por

Roma. La primera parada nos llevó a la casa madre

de los escolapios en Roma , allí el Padre Adolfo García

nos contó la historia del edificio , nos contó anécdo-

62


tas de San José de Calasanz y no solo eso sino que

además nos hizo sentir como si estuviéramos en casa.

Aparte, nos impresionó muchísimo ver la habitación de

Calasanz perfectamente conservada como si todavía vi-

viera allí.

Acabada la visita volvimos a callejear y nos encontramos

con el espectacular Panteón. Lo visitamos y nos fuimos

a recuperar fuerzas con el consabido plato de pasta y un

espectacular helado.

Llegaba un momento importante para todos aquellos que

deseamos volver algún día a Roma: la Fontana de Trevi, nos

hicimos fotos, tiramos la moneda, contemplamos la especta-

cularidad del monumento y nos sorprendimos de la cantidad

de gente que había en Roma haciendo lo mismo que nosotros.

Después de esta parada que no podía faltar, nos fuimos a ver

la Plaza de España y acabar la tarde comprando regalos a las

personas a las que más queremos. Así acabó el día porque ya

estábamos realmente cansados.

QUINTO DÍA: VATICANO, VIAJE DE VUELTA.

Después de un día tan intenso como fue el anterior, nos quedaba ya solamente una última mañana por Roma y nos quedaba

“solo” por visitar el Vaticano y el Castillo de Sant Ángelo, antes de embarcar hacia Barcelona.

La visita al Vaticano fue intensa, impresionante y también un poco cansada porque fueron cuatro horas de monumentos a

cada cual más impresionante. Vimos la Capilla Sixtina, las dependencias de los Borja, esculturas como el Laoconte, la Plaza

San Pedro, el baldaquino de Bernini,… ESPECTACULAR.

Después de tan impresionante visita ya no quedaba nada, visitamos el Castillo de Sant Ángelo y nos hicimos las últimas fotos

con la vista del Vaticano al fondo y esperando po-

der retornar algún día a tan maravillosa ciudad.

Cogimos el autobús y cuando pensábamos que

ya nos íbamos aún nos deparó una sorpresa el

viaje, ya que de camino al barco paramos en

La Boca de la Verità, donde todos nosotros

pusimos la mano y nos hicimos la famosa

foto. Con algún profesor y compañero pa-

recía que se iba a cerrar, pero al final no

fue a mayores y nos fuimos al barco sin

lamentar ningún percance.

Llegamos al barco, cenamos (cómo no,

pasta) y los profesores, ya que nos ha-

bíamos portado muy bien, nos deja-

ron bailar en la discoteca hasta muy

tarde, para ellos, pero muy pronto para nosotros. Nos lo pasamos muy bien y esa noche dormimos todos a pierna suelta.

ULTIMO DÍA

El cansancio acumulado hizo que nos levantáramos más tarde de lo normal y que nos diéramos cuenta de que el viaje ya se

había acabado.

Quedan en esta Crónica muchas anécdotas por contar: las partidas de póker, los paseos por el barco, las canciones del

autobús, los millones de fotos que nos hicimos, el aceite de oliva… Pero bueno, eso será para la siguiente crónica.

NOTA DE LOS PROFESORES: Con alumnos como éstos da gusto viajar.

Gonzalo Chirivella

Professor de l’Escola Pia

Roma davant Vaticà.

63

7 Ex

tra

Esco

la P

ia

LA CORAL DE L’ESCOLA PIA

DE GANDIA

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

En primer lloc volem agrair, i molt, a tots els alumnes

que participen en el cor i a totes les persones que fan

possible la notra tasca, que ens hàgen concedit l’honor

d’oficiar com a directors en el cor. Honor al que volem

correspondre convertint-nos des d’aquestes paraules

preliminars en les veus que “canten” un sincer agraiment

a la Música. I volem agrair-ho no sols a aquells que estan

obligats a coneixer-la, sino també a qui, sense haver-la

estudiat, volen endinsar-se en l’ampli i trascendent món

d’aquest gran art.

Trobades durant aquest any

En el temps que va de curs s’han celebrat vàries actu-

acions corals. En el mes de novembre començàrem amb

el Certamen Poètic Musical en honor a Sant Josep de

Calassanç, on vam intepretar tots els cursos que estan

en la coral, juntament amb els alumnes d’Infantil, la cançó

“Vois sur ton chemin”. En dies següents, a finals de de-

sembre, vam actuar novament amb motiu de la visita del

Pare General de l’Escola Pia, P. Pedro Aguado, Sch. P.

El dia 18 de maig, en Castelló, vam participar junta-

ment amb altres Col·legis Escolapis valencians en el Festi-

val Musicalassanç V. El “Palau de la Festa” es va convertir

en impresionant escenari on tots els col·legis disfrutàrem

de la Música.

Per acabar, hem participat en les celebracions de la

Primera Comunió els dies 13 i 20 de maig, també en les

confirmacions d’algun dels nostres components el dia 27

de maig de 2012.

Properes actuacions.

El dia 17 de juny de 2012, en el Teatre Serrano tindrà

lloc un concert en el que participarà l’Orquestra de Gan-

dia i la coral de l’Escola Pia de Gandia, “el nostre

cor”.

Ferran Pelegrí i Ester Penalba

Certamen Calassanç.

Ferran Pelegrí

Musicalassanç Castelló.

Ester Penalba -responsable de la coral a Primària.

64


65

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Dos anys després de la

posada en marxa de la

nova web del Col·legi ja

podem dir que sí, com es

pot comprovar pel gran

nombre de visites.

Per ací passen tots, per-

sonal del centre, alumnes

i pares degut en primer

lloc a la inclusió de l’ac-

cés a la plataforma Edu-

camos, però, al mateix

temps per a informar-se

amb les més de 190 no-

tícies actualitzades diàri-

ament que s’han produït

durant aquest curs, així

com també la galeria

d’imatges i vídeos i de-

més seccions fixes, Full,

Circulars, Events del mes,

Menjador i la bona acolli-

da que ha tingut l’Enigma

del mes.

Es pot dir que tenim una

web discreta però efecti-

va. També hem creat en-

guany un canal. de vídeos

Youtube.

Vicent Bonet

www.escolapiagandia.org

La WEB del Col·legi

Celebració inici curs 2011-12.

El P. General parla amb els alumnes.

66


Ya estamos aquí otro año para recor-

dar. El colegio ha vuelto a tener un sin-

fín de acontecimientos, hacer memoria

de todos ellos sería imposible. Recor-

daremos algunos y que perdone el lec-

tor que eche en falta alguno que sin él

no podría entender este año.

Para empezar una metáfora. En este

árbol que es el colegio, todos partimos

de un tronco común que es Calasanz

y ha habido este año actividades que

nos han remitido a nuestro fundador.

El programa Rostro durante todo el año ha ser-

vido para acercarnos más a nuestra realidad

como miembros de la familia escolapia, para

saber que no estamos solos en nuestra tarea

como padres o profesores y para compartir mo-

mentos con compañeros de otros colegios de la

provincia y de fuera de la provincia.

Para que este tronco siga multiplicando vida du-

rante este año se está celebrando el Año Voca-

cional Escolapio. Algunos niños, jóvenes y pro-

fesores del colegio tuvieron la oportunidad de

visitar la residencia de los escolapios; ver cómo

viven, donde rezan, donde trabajan… Después

los niños y jóvenes tuvieron la oportunidad de

contar a sus respectivas clases la experiencia y

que el resto de sus compañeros conocieran la

vida de los escolapios que nos acompañan en

este colegio.

Y por último la comunidad escolapia también

ha tenido un nexo de unión en las eucaristías

dominicales del primer domingo de cada mes

En estas los niños han disfrutado de la cercanía

con los escolapios, han podido participar en las

lecturas y peticiones y además el Padre García

o el Padre Mulet los han acercado al altar para

que compartieran con ellos la reflexión sobre el

Evangelio. Pero sobre todo ha habido palabras

de ánimo para niños y menos niños para seguir

con la dificilísima tarea de seguir a Jesús.

Ahora sí vamos a repasar algunos acontecimientos del año:

Todo empezó como siempre en septiembre, los mismos nervios, algunos llantos de los más pequeños,

las clases, sobre todo de los más pequeños,que parecían sacadas de un cuento, los más mayores se

empezaron a contar sus batallas estivales y los papas volvieron a ver Jose y Alfredo flanqueando las

puertas del colegio. Todo se desarrolló con la normalidad esperada y lo único fuera de lo normal era que

parecía que nunca iba a dejar de hacer calor.

El calor se fue mitigando y cuando menos nos dimos cuenta ya estaba sonando en colegio la banda del

Tío de la Porra. Algunos de los alumnos de los últimos años del colegio participaban en inicio de estas

fiestas que a los más pequeños les entusiasmo.

Cuando se acabaron los sonidos de las bandas del Tío de la Porra, el colegio volvió a la tranquilidad y

a la normalidad, empezó el curso de Hinnení, las catequesis de comunión, las clases por la tarde, las

actividades extraescolares…

El P. Fernando Arnal a la celebració de la Cendra.

La pau es vida.

67

8 Cr

ònica

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Todo volvió a su ritmo, pero por poco tiempo porque en el colegio el mes de noviembres es el mes de Calasanz y enseguida se oyeron notas del coro, versos de poetas y bellas pinturas por los claustros. Como siempre el coro se superó y movilizó a infantil, primaria y secundaria, las notas de la canción de Los chicos del coro emocionaron a una iglesia, como siempre repleta. Un aplauso agrade-cido a sus directores y colaboradores.El mes de diciembre tuvo una visita inesperada, la vi-sita del Superior General de la Orden de las Escuelas Pías. La verdad es que lejos de mostrarse” superior” se mostró muy cercano desde el primer momento que tuvo con los jóvenes de Hinnení, hasta cuando estuvo con los más niños y profesores. A todos nos dio palabras de aliento, nos escuchó en nuestras dudas y dificultades y cuando se marchó dejó la sensación de que no había sido una visita para llenar el expediente, sino que un pe-

dacito de él permanece en nuestro colegio.

Llegó sin dar tregua la Navidad y los ner-

vios por las notas, los festivales y por las

futuras vacaciones impregnaron el cole-

gio hasta que cuando menos nos dimos

cuenta ya estaban en el colegio SSMM

Los Reyes Magos que nos invitaban a to-

dos a adorar,obedecer y seguir a Jesús.

Los festivales se acabaron y un nuevo año

empezaba sin descanso.

El año nuevo ya había empezado y el curso conti-

nuaba llegó el Día escolar de la no violencia y la Paz,

los niños hicieron promesas que les costaría cum-

plir .Y en un visto y no visto ya había llegado el tiem-

po de la Cuaresma, los más mayores compartimos

un gesto de cercanía con los más necesitados en

el día del ayuno voluntario. El aula de usos múltiples

de secundaria estaba llena y todos los presentes

nos dimos cuenta de la necesidad que hay en el

mundo, y que un pequeño esfuerzo individual sí que

vale la pena.

Como todos los años los alumnos del colegio re-

cibieron la ceniza que les recordó la necesidad de

cambio y cómo es posible nacer a una nueva vida

acompañados por Jesús.

En Cuaresma nuestra ciu-

dad se viste de fallas y como

ya se está convirtiendo en

una tradición, una charan-

ga de alumnos y profesores

invitó a los alumnos a ver

quemar la estupenda falla

que se hizo para la ocasión.

No faltó como siempre el

chocolate, las magdalenas,

el corro de los niños alrede-

dor de la falla y la alegría de

la fiesta más popular aquí en

Gandía.

Mestres i alumnes animen la festa de falles.

Els d’infantil al pati en falles.

Jocs organitzats a la festa de sant Calassanç al pati de primària.

Alumnes classe de primària.

68


Entre Fallas y Pascua los alumnos de los úl-

timos cursos del centro se fueron de viaje a

la Loma, Jaca y Roma. Los viajes resulta-

ron muy divertidos y todas las actividades

fueron el complemento ideal al día a día del

colegio, a parte de ser un punto y seguido,

en algunos casos y un punto y casi final en

el caso del viaje de segundo de Bachillerato.

En el colegio Hinnení es una realidad

que poco a poco va cogiendo más fuer-

za, el 24 de marzo todos los alumnos de

la ESO de Hinnení se fueron a compartir

un día de convivencia con los alumnos

de otros colegios escolapios de Valen-

cia, Albacete y Castellón .Las activida-

des lúdicas se juntaron con momentos

de reflexión y oración. Como despedida

se les invitó a todos los jóvenes a jun-

tarse de nuevo en los distintos campa-

mentos y peregrinaciones de julio.

El mes de abril estuvo marcado por la

quincena del libro en primaria e infantil, se

intercambiaron libros, los padres leyeron

poesías, se hicieron teatros y muchas más

actividades, todo con la noble intención de

que todo el colegio se dé cuenta de la ne-

cesidad que tenemos todos de la lectura.

El mes de mayo ya estaba aquí y algunas madres y pa-

dres del colegio ya tenían los nervios a flor de piel: Sus

hijos iban a recibir la primera comunión. El padre Vicente

García y todas las catequistas habían preparado la ce-

lebración con muchísimo cariño, el coro se lució como

siempre y los niños estaban revestidos de esa inocencia

que parece que están ya casi a punto de perder.

El colegio continuó y unos jóvenes recibieron el sa-

cramento de la confirmación en ese mismo mes. Los

mismos niños que hace unos años comulgaron en el

colegio ahora se decidían a dar un paso firme dentro

de la Iglesia.

El presidente del ACPA amb els PP. Garcia i Francesc.

el P. Enric en la Visita a la Comunitat d’Escolapis.

Visita a la Comunitat d’Escolapis.

69

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

Lo que empezó un

día de septiembre

con calor, se acabará

otro día de junio tam-

bién con calor. El año

que viene habrá otra

crónica del año, pero

espero que esté repleta de buenas no-

ticias como la crónica de este año.

FELIZ VERANO A TODOS.

Gonzalo Chirivella

Professor de l’Escola Pia

Este año aprendimos una pa-

labra nueva: Lip Dub. El resul-

tado lo veremos próximamen-

te (tal vez cuando lean esta

crónica ya la hayan visto) pero

lo que les puedo asegurar es

que todo el colegio fuimos de

la mano por un objetivo común

y que niños, jóvenes y adultos

participamos en un proyecto

que se realizó gracias a cada

uno de los miembros de la co-

munidad educativa.Y el año ya se acaba…

Los alumnos de Bachiller se despidieron

en un acto entrañable en el que los ner-

vios por lo que todavía falta por venir (no-

tas de final de curso, selectivo y decisio-

nes de futuro) se juntaron con discursos,

fotos, otra Lip Dub,…

Sólo quedar decir lo que no ha llegado to-

davía: las notas, los deberes de verano, la

orla de 4º, el festival de fin de curso, las

despedidas hasta el año que viene,…

70


Durante el Curso escolar 2011-12, entre todos, he-

mos dado lo concerniente a parte del Núcleo II. Es

decir: “Tú”-”Yo”: Novios. La pareja. Matrimonio.

Enamoramiento: intentando definir lo imposible; en

marcha y refuerzos para el camino.

Noviazgo: detalles importantes a destacar; 3 eta-

pas durante el noviazgo (selección mental y afectiva,

escala de valores y opción libre, consciente y volunta-

ria). Ejercicios sobre las tres etapas.

Etapas evolutivas en el desarrollo del Amor: (me

dan, doy para que me den; doy). Avanzando sin parar

(Poema). Lo que el Amor hace. Lo que no hace. Cuan-

do se ama mucho y bien.

Matrimonio: aportaciones para edificar. Vínculos

básicos de la pareja matrimonial, ajustada, eficaz, en

unión madura, sana y satisfactoria.

Para una buena intercomunicación y diálogo ante

problemas concretos.

Modelos positivos de interacción padres – hijos.

Modelos negativos.

Algunos de los fallos de los padres-educadores en

la educación: (tipos de familia en lo educativo, medi-

das antipedagógicas, origen de los problemas, para

hacerlos delincuentes, detector de si estás o no pre-

parado para ser educador de tus hijos). Y termina el

temario con esta frase: Conocer bien para educar me-

jor

Las clases han sido de Octubre del 2011 a Junio

del 2012, excepto el mes de Abril. Día: los jueves pri-

meros de cada mes. Hora: a las 20.

Alumnos/as: más mujeres que hombres. Per-

sonas solteras y casadas. Parejas. Matrimonios.

Alguna alumna mayor. Valorada la asistencia de

profesoras(es) del Colegio.

Asistencia: Han sido fieles a la misma por

parte de la mayoría. Número de asistentes,

entre 25 y 35. Según expresaban algunos,

la convocatoria mensual ha sido irregu-

lar en la forma y el tiempo de hacerla.

Cuando era personalizada se entera-

ban más y mejor; y entonces la asis-

tencia era mayor.

CURSO ESCOLAR 2012-13Continuaré con el Núcleo II: “TU” – “YO” – “ELLOS”.

La Persona. La Pareja. El Matrimonio. Los hijos.

1. Acercamiento: algunas ideas prácticas. Expre-

siones verbales que bloquean el acercamiento

relacional. Conductas no verbales que también

bloquean. Algunos bloqueos y dificultades en la

relación: (Relación inquisitorial, dependiente, de su-

perioridad, dogmática, acusatoria, intransigente).

Formas deficientes de encuentro: La máscara, la

huella,, el otro como obstáculo, como instrumento.

2. Para una buena COMUNICACIÓN en la pareja-ma-

trimonio. Conocerse:

Características de la personalidad femenina. (Per-

cepción sensorial; en lo psíquico; intuición; imagi-

nación; lo afectivo; forma de amar y sentir; en lo

social; las amistades femeninas).

Características de la personalidad masculina. (Sen-

timiento de sí mismo; en lo psíquico; en el hablar;

en el sentir; en lo intelectual; en la imaginación; di-

mensión afectiva; en lo social).

Comportamiento de la mujer que quiere conseguir

la felicidad conyugal. (Síntesis y comentarios sobre

21 características).

ESCUELA DE PADRES

71

9 M

és en

llà

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

3. Niveles de comunicación en la pareja-matri-

monio:

En estado de diálogo. Influencia del emisor en el

receptor. Según el sexo. Clase social. Por la con-

ducta sexual-amorosa de la pareja. Otros niveles de

comunicación (informativa, racional, emotiva).

4. Nuestros derechos asertivos en la pareja-ma-

trimonio:

Entrenamiento asertivo. Comportamiento no

asertivo (síntomas). Comportamiento agresi-

vo. Comportamiento asertivo. Síntomas de

la persona asertiva. Algunos de los derechos

asertivos (Asertividad de elogio, elemental o

simple, con reconocimiento empático, aserti-

vidad ascendente, asertividad subjetiva).

5. Relacionarnos

Niveles de relación (Cosas, personas, ideas, senti-

mientos, vivencias)

Modelos relacionales de pareja: (Por su historia:

modelos A,H,V,Y,I. Por el nivel de madurez: tenden-

cia padre, niño, adulto. Resumen y conclusiones.

Por su estabilidad).

6. Conflictos

Adulterio. Crueldad. Deserción. Inadaptación. Ce-

los. Divorcio (Los hijos del divorcio). Síntomas que

acompañan al conflicto de la pareja.

7. ¿Qué hacer? ¿Por qué te seleccioné? Escala de

valores. Actitud y Acción.

Etapas para resolver un problema concreto. Meca-

nismo individual para superar una situación dañina.

Saber dialogar. Programa de acción para la pareja

matrimonial.

Agradezco al Colegio, en nombre propio y el de las

personas asistentes, la oportunidad de hacernos bien,

para que repercuta en otras personas, familia, hijos,

educadores y educandos. Y a los que han estado pre-

sentes, gracias por la perseverancia, la actitud positi-

va, la escucha provechosa y la cercanía amistosa.

Teodoro del Val, Sch. P.

72


73

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

74


75

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

WELCOMEDirecció: Philippe Lioret. País: França. Any: 2009. Durada: 111 min Gènere: Drama. Immigració. Ado-

lescència Interpretació: Vincent Lindon (Simon), Firat Ayverdi (Bilal), Audrey Dana (Marion), Derya Ayverdi

(Mina), Thierry Godard (Bruno), Selim Akgül (Zoran), Firat Celik (Koban), Murat Subasi (Mirko), Olivier Ra-

bourdin (tinent de policia), Yannick Renier (Alain). Guió: Philippe Lioret, Emmanuel Courcol i Olivier Adam.

Producció executiva: Eve Machuel. Música: Nicola Piovani, Wojciech Kilar i Armand Estimar. Fotografia:

Laurent Dailland. Estrena a França: 11 Març 2009.

Estrena a Espanya: 30 Abril 2010. Apta per a tots els públics.

2009: Festival de Berlín - Secció Panorama: Premi Label Europa Cinemas

2009: Premi LUX de Cinema del Parlament Europeu

2009: Festival de Gijón: Millor guió

Welcome ens explica la història de Bial, un jove de 17 anys procedent del Kurdistan iranià, que

travessa tot l’Orient Pròxim i Europa per a reunir-se amb la seua núvia recentment emigrada

a Anglaterra. Però el seu recorregut es deté bruscament quan, en el costat francès, li impedeixen creuar el Canal de la

Manxa.

Decideix creuar el canal nadant. Per a complir el seu objectiu, comença a entrenar-se en la piscina municipal. Allí coneix

a Simón, un professor de natació.

Treu a la llum un dels temes claus del debat públic a França en els últims anys, com és la llei que prohibeix als ciutadans

ajudar als immigrants il·legals, un delicte castigat amb cinc anys de presó o 30.000 euros de multa. “Quan un passa per

davant de l’alcaldia de París i veu impreses les tres famoses paraules, Llibertat, Igualtat, Fraternitat, et cau l’ànima als

peus perquè aqueixes paraules poc tenen a veure amb la realitat actual”, explicava el director Lioret.

És una denúncia aspra i real sobre la situació dels centenars d’irregulars que malviuen en la ciutat de Calais, a l’espera

d’arribar al Regne Unit, del que amb prou faenes li separen 30 quilòmetres per mar. Tots els personatges que apareixen

a Welcome estan basats en persones reals. “Vaig voler fer una pel·lícula amb alè i ficar a l’espectador en una història

que fora precisa i justa… No vull ser el portaveu d’aquest problema, crec que Welcome, amb la seua dosi emocional,

ho fa per ella mateixa. Però alguna cosa m’ha quedat després de rodar-la. Ara, després

de conèixer la problemàtica i de veure la força i la valentia d’aquests xics, em sent millor

ciutadà”.

EL NIÑO DE LA BICICLETA

Pel·lícula: El niño de la bicicleta. Títol original: Li gamin au vélo. Direcció i guió: Jean-Pierre Dar-

denne i Luc Dardenne. Països: Bèlgica, França i Itàlia. Any: 2011. Durada: 87 min. Gènere: Drama.

Adopció. Família. Infància Interpretació: Cécile De France (Samantha), Thomas Doret (Cyril), Jérémie

Renier (Guy), Fabrizio Rongione (llibreter), Egon Vaig donar Mateo (Wes), Oliver Gourmet (amo del

bar). Producció: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne i Denis Freyd. Fotografia: Alain Marcoen.

Estrena a Bèlgica: 18 Maig 2011. Estrena a Espanya:28 Octubre 2011. Qualificació per edats:

No recomanada per a menors de 7 anys.

2011: Festival de Cannes: Gran Premi del Jurat (Ex-aequo)

2011: Premis Cessar: Nominada a Millor pel·lícula estrangera

Els presente tres pel·lícules recents del cinema francès, que poden ajudar-nos a reflexionar en família. Les tres

estan emmarcades en el gènere drama o comèdia dramàtica, en el món de la infància, de l’adolescència o la

discapacitat, ens poden ajudar en un diàleg posterior, tal vegada ens moguen en les nostres opcions particulars,

i sens dubte ens poden ajudar a entendre molt millor l’entorn que ens envolta.

Estan presentades en ordre de producció, amb una petita sinopsi i amb les característiques tècniques i premis

aconseguits en cadascuna d’elles:

76


2011: Premis del Cinema Europeu: Millor guió. 4 nominacions, incloent millor pel·lícula

2011: Festival de Valladolid - Seminci: Secció oficial llargmetratges a concurs

Els realitzadors belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne es posen novament al treball i prossegueixen amb la seua crua i

desesperançadora radiografia social de l’Europa marginal. En aquesta ocasió se centren en la figura de Cyril, un xaval

d’onze anys d’edat, orfe de mare, que va ser abandonat pel seu pare a un hospici després de prometre-li aquest que

algun dia tornaria a buscar-lo per a emprendre una nova vida junts. Cyril ha romàs esperançat amb l’arribada d’aqueix

dia, però veu que mai va a arribar si ell no pren la iniciativa. Per açò escapa per a tornar a l’apartament on vivien, però

allí no troba a ningú. Perseguit pel personal de l’orfenat, Cyril casualment coneixerà a Samantha, que l’acollirà els caps

de setmana, proporcionant-li al xiquet una mica d’amor del que estava tan necessitat.

Per als germans Dardenne la pel·lícula és el rigor de la simplicitat, un minimalisme narratiu que resulta potser més elo-

qüent que mai. ‘El niño de la bicicleta’ és, fora de tot dubte, la pel·lícula més compassiva, càlida i lluminosa d’aquests

cineastes tan necessaris per al cinema europeu com ho va ser en el seu moment Roberto Rossellini.

Es troba entre les millors pel·lícules del 2011. És una cinta realista que commou fins a més no poder, sobretot en els

últims 10 minuts on ens brinda un magnífic final. El director François Truffaut deia: “Les desgràcies dels adults em dei-

xen insensible… en canvi em commouen les dissorts dels xiquets”. El cinema de Truffaut mostra una preocupació pels

xiquets i el món en el qual viuen i en el qual descobreixen a cada moment coses noves, entre aqueixes coses la bondat

i la maldat. D’una banda Samantha encarna a aquella dona que ofereix per damunt de tot l’amor al proïsme (la dona és

clau en la societat per al progrés de la mateixa) i en canvi el líder de la banda juvenil reflecteix la maldat d’alguns éssers

humans que se’n aprofiten de ments sanes.

Aquesta és una pel·lícula que mereix veure’s, que encoratja a lluitar pels nostres ideals i somnis, que si caiem cal al-

çar-se i novament intentar ser millors persones.

INTOCABLE

Pel·lícula: Intocable. Títol original: Intouchables. Direcció i guió: Eric Toledano i Olivier Nakache.

País: França. Any: 2011.

Durada: 115 min. Gènere: Comèdia dramàtica. Amistat. Discapacitat. Basat en fets reals. Interpreta-

ció: François Cluzet (Philippe),Omar Sy (Driss), Audrey Fleurot (Magalie), Anne Li Ny (Yvonne), Clotilde

Mollet (Marcelle), Alba Gaïa Bellugi (Elisa), Cyril Mendy (Adama), Christian Ameri (Albert). Producció:

Nicolas Duval-Adassovsky, Laurent Zeitoun i Yann Zenou. Música: Ludovico Einaudi. Fotografia:

Mathieu Vadepied. Estrena a França: 2 Novembre 2011. Estrena a Espanya: 9 Març 2012. Qualifi-

cació per edats: No recomanada per a menors de 7 anys.

2011: Premis Cèssar: Millor actor (Omar Sy). 9 nominacions, incloent millor pel·lícula

2011: Festival de Sant Sebastià: Secció oficial no competitiva – Clausura

2011: Festival de Tòquio: Millor pel·lícula, millor actor (François Cluzet & Omar Sy)

Afronta la història de la trobada entre Philippe, un aristòcrata tetraplègic, i Driss, jove emi-

grant senegalès i delinqüent de barri, que tracta de guanyar-se la vida honradament i ho aconsegueix passant a tre-

ballar cuidant a Philippe, convertint-se en els seus braços i en les seues cames, i no solament això, sinó aconseguint

que el seu cor bategue de nou amb força. Philippe sap perfectament com és la seua situació, depèn para quasi totes

les seues activitats del concurs d’una tercera persona, està fart de la compassió dels altres, i vol anar a la trobada de

la vida i sentir que el seu cor està viu, per açò agraeix tant la companyia de Driss, que el tracta amb normalitat, fins i

tot amb despietada sinceritat. On hi ha esperança hi ha vida.

Gràcies a un bon guió, Intocable té l’habilitat de convertir assumptes carregats de tensió –marginalitat del raval,

el color de la pell, la pobresa– en entreteniment despullat de mala consciència; un guió que no busca la com-

plaença i aborda un tema com el d’una tetraplegia. Es basa molt lliurement en fets reals.

El gran encert de la pel·lícula és la química que hi ha entre els dos personatges. A ambdós se’ls veu a gust en

els seus respectius papers. La pel·lícula de Nakache i Toledano es manté fidel a aquest desig i ha aconseguit el

suport de milions d’espectadors.

Francesc Mulet, Sch. P.

77

10 A

ctua

litat

R E V I S T A 2 0 1 1 - 2 0 1 2

El taller del Col·legi.

Cartell de l’Escola Pia a la Cercavila inicial.

78


El 19 de maig a Vilallonga va tindre lloc la festa del Valencià. Ens vam reunir totes les escoles de la Safor

per a compartir i gaudir de la nostra llengua. La participació va ser molt nombrosa i va haver varietat de

taller i d’actuacions.

El nostre taller com sempre molt visitat i la col•laboració del professorat en el funcionament del taller molt

positiva.

Hi ha un refrany que diu: “En fi Serafí, més corre el llebrer que el mastí”. Afavoreix la velocitat del llebrer enfront del pas més lent però constant del mastí. El ràpid es valora més que el profund.

Podem experimentar-ho de prop… setmanes arrere les classes d’algunes facultats van començar a buidar-se. El nerviosisme davant els exàmens produeix un transvasament de les aules a les biblioteques. Toca fer en poc temps el que no s’ha fet durant el curs. A voltes som com a llebrers que mirem als mastins amb certa superioritat para què emprar cinc mesos si puc fer-ho en tres setmanes

sent el resultat “oficial” el mateix? Preferim les carreres de velocitat

a les proves de fons. Però el resultat no pot

ser igual. El desgast és major i el que es reté i incorporem a la nostra

persona és molt menys si “engolim” muntanyes

d’anotacions. Ara aquestes paraules serveixen per a

poc però es tracta d’ajudar perquè en pròximes ocasions puguem portar aqueix ritme

constant que va deixant un pòsit i una profunditat en l’estudi, que és el

que el converteix en formatiu i ens ajuda a madurar intel·lectualment.

Amb les coses de Déu succeeix de manera similar. El gra que se sembra va creixent en silenci, després de molt reg i espera. Llavors es perceben els fruits d’allò que anava creixent en silenci amb atencions i cura. En les coses de Déu no existeix el menjar ràpid.

El refrany acaba dient: “…però si el camí és llarg més corre el mastí que el llebrer”. La nostra vida, en els estudis i en la fe (Déu així ho vulga) és un camí llarg que requereix els seus temps.

Antonio, sj

ruta 5

Documents