riuada del riu ter a manlleuaca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/... · riuada del 18...
TRANSCRIPT
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Any de la riuada 1940
Conca Ter
Riu/ Río Ter
Municipi Manlleu
Lloc Sud de la població, en un meandre del Ter
Nom – Topònim Pont de Can Molas
Situació de la marca Entre 2n i 3er ull marge esquerre, sota mènsula tauler pont (aigua amunt)
Nivell assolit 9 m sobre el llit, 5 m sobre terrassa; gairebé pont tapat
Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular
Coordenades UTM (ETRS89) X: 440.850, Y: 4.649.722
Altitud del carrer 444’5 m
Observacions La inundació es va estendre 480 m terra endins pel marge esquerre
RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU
18 D’OCTUBRE DE 1940 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori
Font: ACA (25/10/2011)
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
DESCRIPCIÓ
Riuada del 18 d’octubre de 1940
Fonts: Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943.
Costa, Josep Maria: L’aiguat del 1940 a Manlleu (Osona). Nació Digital. 2006.
La màxima absoluta de les precipitacions que van tenir lloc a Catalunya el 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. En 24 h es van registrar 238 mm a Sant Pere de Torelló, 192 mm a Santa Fe del Montseny, 352 mm a Camprodon (en tres dies es van recollir 800 mm) i 280 mm a Beget. En definitiva aquesta avinguda va ser la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter o el que és el mateix: “la mare de totes les riuades del segle XX”. Quan es parla de riuades i inundacions, aquesta de 1940 es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter, excepció feta quan a danys personals de la riuada de 1962 al Vallès. Una relació interminable de pèrdues de tot tipus donen idea de la magnitud de la gran catàstrofe, agreujada per la misèria en què vivia el país recent sortit de la Guerra Civil. Durant la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940, és a dir, ja entrant en el dia 18, el riu Ter va experimentar una crescuda extraordinària de les seves aigües negant al seu pas tot allò que s’hi trobava sota la cota del corrent fluvial. Les proporcions van ser tan grans que les aigües es van estendre fins a un màxim de 480 m per la població, assolint un nivell de 9 m per sobre del llit del riu. La fesonomia de Manlleu va canviar severament, el 69% del casc urbà del poble va ser afectat pel desbordament tempestuós i catastròfic del Ter i dels 932 edificis amb que llavors comptava la població, 525 van quedar afectats seriosament en major o menor mesura. D’aquests últims, 130 cases o edificis van desaparèixer per complet a causa de la forta envestida de les descontrolades aigües. El fet que el pont de Can Molas s’obstruís a causa de la gran quantitat d’arbres i tot tipus de materials arrossegats per les aigües, va contribuir a la gran inundació. Des d’aleshores, Manlleu va quedar incomunicat amb Vic durant més de mig any, atès que el pont de la Devesa que substituïa el de Can Molas –dinamitat per l’exèrcit republicà en la seva retirada- va ser emportat per les aigües. Va succeir el mateix amb el pont provisional del carrer Sant Martí, va quedar tapat pels materials. En fer de pantalla els ponts, la crescuda va anar a parar a les zones més baixes i al estar el poble en primera línia, l’oclusió dels ponts va propiciar que es desviessin les aigües cap als barris del marge esquerre, envaint-lo tot al seu pas. Aquests barris, propers al Ter, van patir amb major severitat els efectes de la inundació, es va haver de lamentar la mort o desaparició de 10 persones (cinc morts i cinc desapareguts). D’altra banda també hi va haver 15 persones ferides amb diferents graus de gravetat. El Canal Industrial de Manlleu, emblema de l’activitat fabril del poble i que donava vida a les fàbriques i indústries allà establertes, va ser pràcticament destruït, va quedar tan malmès que els seus 1.000 m de traçat van desaparèixer en la seva totalitat. Dels 7 salts d’aigua que hi havia construïts i que donaven vida a gairebé tota la indústria de Manlleu, no en va quedar operatiu cap ni un. Els usuaris van començar a treballar en la seva reconstrucció: es va ampliar i augmentar la longitud fins als 1.500 m. El projecte de reparació va ser aprovat per la Delegación Hidráulica del Pirineo Oriental i les despeses pagades per la comunitat dels set usuaris que hi havia establerts al llarg del mateix.
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
A causa dels arrossegaments transportats pel riu durant la inundació, els barris contigus a les seves ribes van quedar afectats per una capa de llot d’una alçada superior, en alguns punts, a un metre sobre el nivell del terra. Després de les pluges catastròfiques, la població va quedar sense els serveis bàsics, com ara electricitat, aigua potable o gas. Les centrals hidroelèctriques associades a la indústria, en estar pròximes al riu, van patir les conseqüències en primera línia i la capa de llot que les cobria va arribar als 1,50 m d’alçada. A les fàbriques Llagostera i Bonet hi havia treballadors aïllats que van ser rescatats amb cables i cistells de vímet a les 12 del migdia i a les 3 de la tarda, respectivament. Cap al migdia del mateix dia 18 les aigües estaven en retirada i només envaïen el Passeig del Ter, corresponent al marge esquerre del riu. Les dues empreses més importants de la població, Can Serra i Conductors Elèctrics Roqué, van ser arrasades i van quedar sense feina un total de 992 homes i 662 dones. El mateix dia 18 hi va haver sessió municipal, es redactava l’informe oficial i s’aprovaven mesures urgents a prendre. Es va acordar mobilitzar tots els homes de 18 a 55 anys que no tinguessin domicilis perjudicats. Durant els primers moments de la inundació, els treballs de salvament va anar a càrrec dels veïns que habitaven la zona més alta del poble que, tot i patir les pluges, no van patir directament la pujada de les aigües. Les corporacions municipals s’anaven reunint en totes les poblacions i se sumaven els esforços per tal de trobar els supervivents de la tragèdia sota els edificis enderrocats. Quan es va poder, les autoritats van enviar un destacament de soldats del Regiment d’Enginyers núm. 4 de Barcelona que ajudaven els veïns en el desenrunament immediat de les cases afectades i sota les quals podria haver persones sepultades. La urgència de netejar de runes, sorres i llots els carres i agilitzar el més aviat possible tots els treballs, va fer que les autoritats competents traslladessin a Manlleu un Batalló de Presos (500) procedents de Barcelona, que van ser els encarregats de dur a terme les feines de desenrunament durant els dies posteriors a la inundació i que van treballar des de poc després de la riuada (18 d’octubre de 1940) fins al dia 8 de març de 1941, data en què la població va quedar neta d’arrossegaments i de runes Els presos van percebre un sou de 5,96 pessetes diàries en concepte de paga mentre van durar les tasques de neteja. Val a dir que encara es pot veure sota les voltes davant el núm. 28 de la Plaça Fra Bernadí una gran taca a les rajoles del terra a causa del foc que hi feien els soldats (ranxo). Un dels grans problemes suscitats immediatament era el d’allotjar les persones i famílies que van quedar-se sense habitatge, que eren moltes. Per això va començar la construcció a Manlleu de diversos grups d’habitatges protegits que van ser finançats per la Diputació de Barcelona i per la Obra Sindical del Hogar, i aprovats per l’Instituto Nacional de la Vivienda. Les condicions de finançament eren les següents: l’organisme que projectava la reconstrucció aportava, en qualitat de fons perdut, un 10% i feia un préstec a l’usuari del immoble per una quantitat igual al 40% del valor total del mateix, que havia de ser amortitzar en un termini de 40 anys; després passava ja definitivament a ser propietari de la finca. El 50% restant de la despesa econòmica era abonat, com a fons perdut, pel ja mencionat Instituto Nacional de la Vivienda. Hi va néixer el barri de Gràcia amb cases protegides, així com també habitatges a Vista Alegre i al carrer Espona.
El pla d’obres també contemplava la construcció d’una Casa de la Vila, d’una caserna de la Guardia
Civil, d’un Grup Escolar, l’obertura del carrer de Sant Domènec i la urbanització de carrers com el
de la Cavalleria, Rusiñol o el Passeig del Ter. ACTERÍSTIQUES GENERALS
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
MAPA D’UBICACIÓ
Mapa de Manlleu i del tram del riu Ter on hi ha el Pont Vell. La placa indicativa de la riuada
epònima del 18 d’octubre de 1940 està situada a dalt del pont, sota el tauler, a la banda d’aigua
amunt (marca el·líptica i cercle petit). El cercle discontinu es refereix a una altra placa
corresponent a la mateixa riuada a la Plaça de Fra Bernadí (Ajuntament)
Placa de la riuada
380 m
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ
Riuada 18/10/1940. Riu Ter
Pont de Can Molas. Manlleu
En primer terme el Canal
Industrial de Manlleu i al fons
el riu Ter.
Vista del Pont de Can Molas a
l’esquerra, situat al capdavall
del carrer del Pont que
travessa el riu Ter en direcció
sud fins a la casa de Can
Moles (d’aquí el seu nom).
També s’anomena Pont de
Manlleu i Pont Vell.
Originàriament d’estil gòtic -
1.396 o 1.401- és un pont
monumental constituït originalment per sis arcs i cinc
arquets de desguàs disposats
regularment entre aquests.
Font: ACA (25/10/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu Ter.
Pont de Can Molas. Manlleu.
Des del Parc Fluvial del Ter,
en el marge esquerre, i des
d’aigua amunt es veu al fons
el Pont de Can Molas.
La fletxa blanca de la dreta
ens indica la direcció del riu i
la de l’esquerra la direcció del
Canal Industrial de Manlleu
que discorre paral·lel i a pocs
metres del Ter. Cap dels dos
es veu ja què estan tapats: el
riu per la vegetació i el canal
per la tanca. Pràcticament, la
totalitat del traçat del canal (1
km), va quedar destruïda per
la riuada. Posteriorment es va
tornar a reconstruir a càrrec
dels seus usuaris, es va
millorar el seu recorregut i es
va allargar fins a 1,5 km.
Font: ACA (25/10/2011)
riu Ter
canal
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Vista de la placa
commemorativa de la
riuada del 18 d’octubre de
1940 a la part superior del
pont. Aquesta se situa
entre el segon i el tercer
ulls del pont comptant des
del marge esquerre, a la
banda d’aigua amunt.
Es pot veure el nivell total
assolit per la riuada, 9 m
des del llit fluvial fins a la
marca de la placa i de 5 m
des de la terrassa fluvial a
la mateixa placa. Va
arribar just sota el tauler
del pont actual (en el
temps de la riuada aquest
tauler no hi era).
Font: ACA (25/10/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Placa situada a la banda
d’aigua amunt sota la
mènsula o voladís del
tauler del pont Vell,
justament entre el segon
ull, comptant des del
marge esquerre -que està
sobre el Passeig del Ter- i
un dels arquets de
desguàs. A la part inferior
hi ha una altra placa que
ens mostra la història
resumida del pont.
Font: ACA (25/10/2011)
nivell assolit: 9 m
sobre el llit fluvial
5 m
arquet de
desguàs
ull del pont
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can
Molas. Manlleu.
Vista de la placa de la
riuada molt deteriorada
pel pas del temps. En
part resulta il·legible a
simple vista, però no hi
ha dubte que es tracta
de la placa
commemorativa del gran
aiguat d’octubre de
1940.
La placa inferior és una
placa cronològica que
ens informa sobre la
història del pont (noms i
dades).
En algun document es
parla de l’any 1.396 com
a data d’inici de les
obres del pont.
Com a data curiosa la de
l’any 1.627, en què el
pont es va haver de
reconstruir a causa d’un
terratrèmol. També la
dels anys 1.939 i 1941,
en què va ser destruït i
reconstruït,
respectivament en el
context de la Guerra
Civil.
Font: ACA (25/10/2011)
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Pont de Can Moles des de
la terrassa del marge
esquerre.
En aquest tram les
terrasses del riu no són
simètriques, atès que el
marge dret té una
disposició més elevada i
de fet, es tracta d’una línia
moderada de terrasses
acinglerades. És per
aquesta raó que el dia de
la riuada l’aigua va
penetrar cap a l’altra
banda on se situa la part
històrica i més poblada de
Manlleu.
Font: ACA (25/10/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
El pont vist des d’aigua
avall (s. XIV-XV).
S’observen els tres ulls
pels que discorre l’aigua
amb els perfils
hidrodinàmics anomenats
tallamars o esperons.
També s’observa el tauler
del pont que va ser
eixamplat l’any 1.953.
L’estructura és la típica de
tants ponts de Catalunya i
d’arreu.
Va ser reconstruït i
eixamplat i l’ample va
passar dels 7,90 m als 11
m amb llosa de formigó. La
longitud total del pont és
de 100 m i cadascú dels
sis ulls fa 15 m de llarg.
Font: ACA (25/10/2011)
terrassa del
marge esquerre
terrassa del
marge dret
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Riu Ter vist des de dalt
del pont.
S’observa, perfectament,
l’asimetria entre les dues
terrasses fluvials. La del
marge esquerre és baixa i
en cas de riuada queda
negada per l’aigua. En
canvi la terrassa del
marge dret és alta i
serveix com a defensa de
primera línia del propi
marge fluvial. Les
implicacions d’aquest fet
són molt importants.
Font: ACA (25/10/2011)
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Foto feta des de dalt del
pont.
Veiem el passeig sobre
la terrassa fluvial. La
placa commemorativa
està col·locada justament
sota la part central de la
fotografia (fletxa negra).
El riu Ter està a
l’esquerra de la foto i la
població de Manlleu a la
dreta, després del canal
que és visible en un petit
tram.
Font: ACA (25/10/2011)
Canal
Industrial de
Manlleu
riu Ter
marge esquerre :
terrassa baixa
marge dret:
terrassa alta
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Pont de Can Molas.
Manlleu.
Pont de Can Molas el dia
de la riuada a Manlleu vist
des del marge dret.
Com es pot comprovar, la
zona més afectada va ser
la del marge esquerre, ja
què el nucli del poble
s’alinea al llarg del mateix.
Foto:Jaume Gaja (Arxiu Gaja
Joiers. Manlleu). Any 1940
Riuada 18/10/1940. Riu
Ter. Carrer d’Enric
Delaris. Manlleu.
Restes de la inundació al
carrer Enric Delaris.
A la paret de l’edifici
(col·legi) s'observa la
marca de l'altura o nivell
assolit per les aigües.
Aquest carrer és paral·lel
en sentit longitudinal a la
Plaça Fra Bernadí i al
carrer San Ferran, i
perpendicular al Passeig
del Ter. És el carrer del
Col·legi la Salle que va del
Passeig del Ter cap al
centre del poble.
Foto:Jaume Gaja (Arxiu Gaja
Joiers. Manlleu). Any 1940
www.gencat.cat/aca
aca_m
at_
08112_1940a_v1
MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS
Placa de riuada
18-10-1940
Nivell de la riuada
Ter
36,00 70,00
4,4
0
5,0
0
Passeig del Ter
ME MD
Canal
7,00
4,0
0
Riu Ter. Pont vell. Manlleu.
ESCALA GRÀFICA
0 10 20 m.
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya
Departament de Territori
i Sostenibilitat
Agència Catalana
de l'Aigua
EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:
OCTUBRE 2011
DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:
_____DE______
PLÀNOL Nº:
FULL:RIU TER. PONT VELL. MANLLEU.
1
1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS
Font: ACA
Placa de la riuada 18-X-1940