riuada del riu cardener a olius -...
TRANSCRIPT
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
25
15
17
_1
90
7_
v1
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Any de la riuada 1907
Conca Llobregat
Riu Cardener
Municipi Olius (marca), Lladurs (molí, actualment central hidroelèctrica)
Lloc Nord d’Olius, prop de Lladurs i Navès
Nom – Topònim Molí de Foix
Situació de la marca En una roca pròxima al llit a uns 100 m aigua avall del molí
Nivell assolit 3,00 m
Tipus de marca Creu gravada en una roca prop del llit
Coordenades UTM (ETRS89) X: 381.084, Y: 4.654.607 (gran aproximació)
Altitud: 569,5 m
Observacions Marques singulars en forma de creu en una roca (no s'han pogut localitzar)
RIUADA DEL RIU CARDENER A OLIUS
12 d’octubre de 1907
Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori
molí
Font: ACA (15/05/12)
+ +
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
25
15
17
_1
90
7_
v1
DESCRIPCIÓ
Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983. Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida – Barcelona). Manuel Novoa González. CAPO. MOP. 1981.
Aquesta avinguda és recordada com a una de les més importants de Catalunya dels darrers segles i molt especialment a la conca del riu Cardener, Segre i Ter. Es va considerar com la més important des del 16 de novembre de 1617 (lo any del diluvi). Les precipitacions d’octubre de 1907 van provocar quatre riuades consecutives a la conca del Llobregat. Les pluges van caure entre el 12 i 23 d’octubre, produint crescudes en els rius del vessant prepirinenc. Una de les majors crescudes va ser la del Cardener. A la seva conca es va localitzar una tempesta extraordinària que va fer que l’alçada de l’aigua, a les 18.00 h, al seu pas per Manresa fos de 7 m més que el nivell normal, fent que les estacions de ferrocarril del Nord i de Manresa a Berga s’inundessin, a més d’arrossegar el pont d’aquesta línia. També va inundar l’antiga carretera de Manresa a Bassella, recorregut antic (C-1410-z) de l’actual carretera de Manresa a Solsona (C-55) i se’n va endur terraplens, esculleres, murs de defensa i tot allò que trobava al seu pas. El riu va ocupar els terrenys on estaven les fàbriques amb les consegüents pèrdues de tot tipus. Pel que fa als terrenys d’horta i finques properes al riu, totes van ser arrasades, des de Súria a Sant Vicenç de Castellet. Concretament a Súria, algunes cases van caure a terra enrunades i també fàbriques, així com diverses infraestructures. Així mateix hi va haver crescudes extraordinàries de gran part dels rius de Catalunya i molt especialment dels rius Segre, Freser i Ter. En alguns dels seus trams van resultar catastròfics. Un exemple va ser la riera d’Amer (riu Brugent), afluent del Ter, que amb un cabal normalment inferior a 0,5 m3/s, va augmentar de tal manera que va ocasionar danys de molta importància a les obres del ferrocarril de Girona a Olot, malgrat estar el traçat aixecat a considerable alçada sobre el llit. També va destruir gran nombre de molins i fàbriques, i en la seva vertiginosa marxa cap al Ter va arrossegar terrenys, finques, camps i tot allò que va trobar al seu pas. A la conca baixa del Llobregat les aigües van entrar a les poblacions de Cornellà, el Prat i d’altres poblacions, envaint una gran extensió de terrenys de cultiu. També es van produir grans destrosses a les línies de ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant. Els cabals màxims difereixen segons les fonts consultades. Al Informe hidrológico del Anteproyecto para el encauzamiento del río Llobregat, realitzat per Torán i Cia. S.L, a Martorell per al Llobregat tenim Qmax Martorell: 2.875 m3/s, mentre que en Geografía de Cataluña s’indiquen com a valors màxims per al Llobregat Qmax Castellbell: 2.700 m3/s i Qmax Martorell: 3.800 m3/s. D’altra banda, en la publicació Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener, s’estimen com a cabals màxims per al Cardener Qmax Cardona: 590 m3/s i Qmax Manresa: 1.020 m3/s. I per al Llobregat Qmax Martorell: 1.450 m3/s.
aca
_m
at_
08
26
5_
19
40
a_
v1
.do
cx
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
25
15
17
_1
90
7_
v1
MAPA D’UBICACIÓ
Mapa de situació del punt on es troba la marca de la riuada d’octubre de 1907. A uns 100 m aigua
avall del molí de Foix es troba la roca on es van gravar les dues marques en creu (1907 i 1919),
segons els treballs de M. Novoa de l’antiga CAPO (any 1981). En el reconeixement fet en el 2012
no es van trobar les esmentades marques.
Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
roca on hi havia les
marques
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
25
15
17
_1
90
7_
v1
FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ
Riu Cardener Molí de Foix
Olius Vista del Molí de Foix al marge dret del Cardener, situat entre els embassaments de la Llosa del Cavall al nord i el de Sant Ponç al sud. Actualment està rehabilitat i funciona com a central hidroelèctrica. L’aigua que hi arriba a la central procedeix d’una resclosa situada a 90 m aigua amunt a través d’un canal amb derivació dreta. El riu Cardener discorre a 20 m de la façana oest del molí. Font: ACA (15/05/2012)
Riu Cardener Molí de Foix
Olius Fotografia del Canal de desguàs o de retorn després d’haver generat l’energia elèctrica que és aprofitada a Solsona. Es tracta d’un antic molí fariner de l’Alt Cardener, per sota de l’embassament de la Llosa del Cavall. Les marques estan situades més avall, en el camí que va paral·lel al riu, en una roca del costat dret del mateix camí. Font: ACA (15/05/2012)
riu Cardener
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
25
15
17
_1
90
7_
v1
Riu Cardener Molí de Foix
Olius Riu Cardener a escassos metres aigua avall del molí del Foix. Es tracta d’una zona de capçalera fluvial amb un bosc de ribera de vegetació boscosa molt densa. Els cabals que duu el riu són els que deixa anar l’embassament de la Llosa del Cavall situat a uns 7,5 km aigua amunt del molí. Més avall, a 3,7 km, comença la cua de l’embassament de Sant Ponç. Font: ACA (15/05/2012)
Riu Cardener Molí de Foix
Olius
Antic camí d’olius al Cavall, que discorre paral·lel al marge dret i on, segons els treballs de M. Novoa, havia la roca amb les marques en creu de la riuada, a 100 m aigua avall del molí. Aproximadament havien o han d’estar en el lloc on s’indica. Les ratlles horitzontals marquen el nivell sobre el llit normal del riu assolit per les dues riuades: 3 m la de 1907 i 2,85 m la de 1919. Del riu al camí hi ha un desnivell d’1,90 m i del camí a les marques hi ha 0,95 (1919) i 1,10 (1907) Font: ACA (15/05/2012)
nivell de la riuada
1907:
3,00 m
1919:
2,85 m
m
roca amb les
creus gravades Molí de Foix
riu Cardener
des del molí a la roca amb
les marques: 100 m aprox.
2,85 m
0,95 + 1,90
3,00 m
1,10 + 1,90
+ +
www.gencat.cat/aca
MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS
aca
_m
at_
_2
51
51
7_
190
7_
v1
08
26
5_
19
40
a_
v1.d
ocx
x
Riu Cardener (molí de Foix). Olius.
ESCALA GRÀFICA
0 5 10 m.
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya
Departament de Territori
i Sostenibilitat
Agència Catalana
de l'Aigua
EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:
MAIG 2012
DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:
_____DE______
PLÀNOL Nº:
FULL:
1
1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons
RIU CARDENER (MOLÍ DE FOIX). OLIUS.
ME MD
3,0
0
2,8
5
18,00 7,00Aprox. 20,00
Marca de la riuada12 d'octubre de 1907
Marca de la riuada1919
1,9
0
1,2
0
Nivells de les riuades
Cardener
Camí
Font: ACA