REVOLUCIÓ LIBERAL I DESENVOLUPAMENT DEL

CAPITALISME IV

1833-1868La mort de Ferran VII inaugura un nou període en el que es va iniciar de

forma irreversible el procés de revolució liberal i burgesa

1844-1854

DÈCADA MODERADA

Després de la caiguda d’Espartero (1843) i de la proclamació de la majoria d’edat de Isabel II (1843) els moderats accedeixen al govern.Durant una dècada governaran governs moderats, fins al 1854 que hi haurà la “vicalvarada”.

Anys del regnat d'Isabel II

Etapes del regnat d’Isabel II

Governs isabelins

1833-1840Regència de M

Cristina

Governs moderats, llevat del parèntesi progressista (1836-1837) motivat pel motí de La Granja.

1840-1843 Regència del general

Espartero

Govern progressista, derrocat per generals de tendència moderada.

1843-1854

Majoritat d’Isabel II

Governs moderats derrocats per la revolta popular i pel pronunciament de Vicàlvaro.

1854-1856 Bienni Progressista derrocat per un cop militar.

1856-1868 Governs unionistes, dictadura moderada i conspiracions progressistes i unionistes per derrocar Isabel II.

1. Eleccions 1844.2. Sufragi censatari de petita dimensió (control dels cacics locals).3. Majoria moderada.

4. President: Ramon Narváez.5. Volien:

1. Clausurar l’etapa revolucionària.2. Normalitzar el funcionament de les institucions.3. Crear una legislació bàsic.

6. Basant-se:1. Liberalisme moderat o doctrinari.2. Predomini de l’ordre i l’autoritat.3. Reforma política.4. Mesures repressives.5. Predomini social de la burgesia terratinent.6. Protecció de la reacció carlina i de la subversió de les classes populars.

Els opositors únicament tenen l’alternativa de la conspiració per tal d’accedir al poder.

1, CONSTITUCIÓ DEL 1845Recull les idees bàsiques del moderantisme:-Sobirania conjunta (rei i corts).-Ampliació poder del executiu.-Disminució atribucions del legislatiu.-Restricció del dret a vot.-Senat no electiu.-Ajuntaments i diputacions sotmeses a l'administració central.-Supressió de la Milícia Nacional.-Exclusivitat religió catòlica (oficialitat).- Les atribucions de la corona:

- Nomenava ministres.- Dissol corts.- Veta decisions.- Designa el Senat.

Amb un decret de 1845:-Regulació de la llibertat d’impremta: control governamental sobre la premsa.

2, Llei electoral

Llei electoral de 1846- Sufragi censatari molt restringit 1% de la població:Majors contribuents de cada localitat i algunes personalitats destacades de la cultura, de l’exèrcit, de l’administració i de l'Església.-Sistema de districtes uninominals:Predomini del vot rural (conservador) sobre l’urbà.

any Total d’electors segons els cens

electoral

% respecte de la població

espanyola

Total de votants

1834 16.026 0,13 -1836 65.000 1,53 43.3801837 257.984 2,2 143.0261839 381.853 3,1 246.2911844 365.517 5,2 415.6471846 99.149 0,8 64.6301853 139.641 1,14 95.1631854 696.420 5,7 484.5511857 148.975 0,9 91.0931867 395.398 2,4 203.893

Evolució del nombre d’electors

Font: A. Carreras i X. Tafunell, Estadísticas históricas de España, siglos XIX y XX, 2005

3, Concordat de la Santa SeuL’Església s’havia mostrat contrària la liberalisme i propera al carlisme (reformes progressistes: desamortització i delme).

1851 es signa el Concordat amb la Santa Seu= suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats i la devolució dels no venuts.= l’Església reconeixia a Isabel II.= l’Estat es comprometia al sosteniment de l’Església espanyola (pressupost de culte i clero).

El concordat amb la Santa SeuArt. 1. La religió, catòlica, apostòlica, romana, que, amb exclusió de qualsevol altre culte continua sent l’única de la nació espanyola (...).Art. 2. Conseqüent amb això, la instrucció a les universitats, als col·legis, als seminaris i a les escoles públiques o privades de qualsevol classe, serà en tot de conformitat amb la doctrina de la mateixa religió catòlica (...).Art. 41. A més, l’Església tindrà dret d’adquirir per qualsevol títol legítim, i la seva propietat i tot allò que posseeix ara o que adquireixi en endavant serà solemnement respectada. Consegüentment, quant a les antigues i les noves funcions eclesiàstiques, no s’hi podrà fer cap supressió o unió sense la intervenció de l’autoritat de la Santa Seu (...).Art. 42. En aquest supòsit, atesa la utilitat que d’aquest conveni ha de resultar a la religió, el Sant Pare, a instància de SM catòlica, i per tal de proveir la tranquil·litat pública, decreta i declara que els qui durant les passades circumstàncies haguessin comprat en els dominis d’Espanya béns eclesiàstics (...), i n’estiguin en possessió, i els que hagin succeït o succeeixin els compradors, no seran molestts en cap moment ni de cap manera per Sa Santedat (...) i gaudiran amb seguretat i pacíficament la propietat d’aquests béns.

Concordat de la Santa Seu, 1851

L’Estat liberal s’estructura sota els principis del: 1.Centralisme

2.Uniformització 3.Jerarquització

Reforma fiscal (llei Santillàn-Mon del 1845):- Augmentar els ingressos de la hisenda pública: els impostos en mans de l’Estat, amb contribució directa (segons la propietat).

Codi penal (1848) i Codi Civil:Per unificar lleis.

Reforma de l’Administració Pública: reorganització dels càrrecs de l’Estat, creació d’una llei de funcionaris (regulació de l’accés).

Llei de l’Adminstració Local (1845):Els alcaldes dels municipis de més de 2000 hab i de les capitals de província fossin nomenats per la Corona, i el governador elegiria els alcaldes dels municipis menors.

La qüestió foral (1844):Manteniment al País Basc i Navarra dels ajuntaments forals i de les Juntes Generals, PERÒ va traslladar les duanes als Pirineus.

Sistema nacionals d’instrucció pública + Llei Moyano (1857): regulava els nivells d’ensenyament i els plans d’estudi.

Sistema mètric decimal: unificació del sistema de mesures.

Guàrdia Civil (1844): cos armat amb finalitats civils i estructura militar.

CRISI DEL GOVERN MODERATOPOSICIÓ:1.Progressistes: no poden accedir al poder mitjançant les eleccions.2.Burgesia conservadora catalana (que havia donat suport al moderantisme) queda marginada dels centres de poder.3.Aixecaments carlins (1846-49) es revitalitzen a Catalunya: Guerra dels Matiners (II G Carlina).4.Revolta dels sectors urbans mobilitzats pel jove Partit Demòcrata.

Guerra dels Matiners:

Rep el seu nom del terme matiners amb el qual es feia referència als guerrillers rebels que iniciaven les seves activitats

quan l’exèrcit regular encara descansava. Els rebels feien constat a la candidatura

al tron del segon pretendent carlí, el comte de Montemolín, el fill gran de Carles Maria Isidre, conegut entre els

seus seguidors amb el nom de Carles VI. Després d’alguns triomfs obtinguts pel

general Cabrera, la detenció a la frontera del pretendent i la derrota militar de les partides carlines van posar fi a aquesta

insurrecció.http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/guerra-dels-matiners/

1852: govern de Bravo Murillo

Proposa: Reforma constitucional que contemplava la possibilitat de governar per decret i suspendre de manera definitiva les Corts (desaparició del règim parlamentari).

Oposició dels mateixos moderantismes per l’accentuació de l’autoritarisme.

Va significar la descomposició interna del partit.

L’autoritarisme del govern moderat provoca l’oposició i aixecament dels progressistes, dels demòcrates i de sectors moderats.

Juny 1854: pronunciament de Vicálvaro-Al capdavant: el general O’Donnell (funda el partit Unión Liberal)-Elaboren el Manifest de Manzanares.-Demanen:

- Acompliment de la Constitució.- Reforma de la Llei Electoral.- Reducció dels impostos.- Restauració de la Milícia.

http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6984.htm

MANIFEST DE MANZANARES

Nosaltres volem la conservació del tron, però sense la camarilla que el deshonora; volem la pràctica rigorosa de les lleis fonamentals, millorant-les, però, sobretot la Llei electoral i d’impremta; volem que es respectin en les ocupacions militars i civils l’antiguitat i el mèrit; volem arrencar els pobles de la centralització que els devora, i donar-los la independència local necessària perquè conservin i augmentin els seus interessos propis, i com a garantia de tot això, volem plantejar-nos la Milícia Nacional. Aquests són els nostres intents, que expressem francament, sense que això ens porti a imposar-los a la nació.

Manifest de Manzanares, 1854

El Político español CÁNOVAS DEL CASTILLO, tuvo responsabilidad política con la redacción del Manifiesto de Manzanares, en apoyo de las posiciones de los militares participantes en la llamada «Revolución de 1854» (Golpe de Estado de O’Donnell, Serrano y Dulce).