revista vallmajor núm. 82
DESCRIPTION
Revista Escolar de l'Institut Escola Mare de Déu del Portal de BateaTRANSCRIPT
EDITORIAL -Parla la nostra directora.HEM APRÈS - De P3 fins a l’ESO................. 3 a 14.TOTS JUNTS CELEBREM - La Castanyada, Nadal, Dia de la Pau, Jocs Tradicionals.........15 i 16.HEM ANAT- Tuixent, Mel Muria, Ca Manxol,Trobada de Corals i Escoles Viatgeres,Tr@dijoc................................... 17 a 24.
EQUIP DE REDACCIÓDE VALLMAJOR:Tots els alumnes, mestres iprofessors/es de l’InstitutEscola Mare de Déu delPortal de Batea.MUNTATGE iCORRECCIÓORTOGRÀFICA: JordiPedrola.
SUMARI
SOM SPECIALISTES - Educació Física,
Anglès i Religió ............................ 25 a 29.I SETMANA CULTURAL «Els Boscos» - Tallers conjunts, C. Infantil, Inicial, Mitjà, Superior i ESO.......... 30 a 36.ENTREVISTEM A... - Tomàs Bes, president de la Cooperativa
de Batea.......................... 37 i 38.HI HAVIA UNA VEGADA... - La Biblioteca............................ 39.L’AMPA - Fent Memòria......................40 i 41.FETS I GENT - Nou Institut Escola, Visita de les Llars
d’infants, Pla Consum Fruites, NouParc infantil, Fonix 2011, Delegats 3D,Itineraris Lectura, Classes sensefum................................ 42 a 45.
EL TEMPS... - a Batea (curs 2010-2011)........... 46. ÚLTIMA HORA - Petits Grans Emprenedors ........ 47. LA CONTRA - Benvinguda P3........................ 48.
IMPRESSIÓ i DISSENY PORTADA:
El Consell de Redacció deVallmajor agraeix lacol·laboració desinteressada delsmestres, professors, professores,alumnes i AMPA que han posatel seu granet de sorra enl’elaboració d’aquest número.
La revista que teniu a les mans està feta amb petits retalls de la vida escolar, vol ser una eina decomunicació entre nosaltres, un repàs del curs que s’acaba.Després d’un any treballant i planificant com a centre integrat infantil, primària i ESO, ara ja ens creiem queés una realitat. Però aquesta realitat no hauria estat possible sense una visió clara i de futur del nostrecentre, de l’equip de mestres i professors que han posat el seu esforç més enllà de la seva tasca ordinària,dels pares que ens han fet costat en les nostres iniciatives i també dels alumnes (protagonistes d’aquestapel·lícula). Tots hem d’estar molt contents.Ara toca explicar els trets més destacats que ens han dut a emprendre aquesta aventura i quina ha de serla bandera que ens ha de guiar en aquest camí, on tots som necessaris:
1.La coherència educativa dins del període d’educació obligatòria, que només es pot donar des d’una perspectiva de treball cooperatiu entre les etapes que la conformen. Lògicament això suposa treball en equip i trobar consensos pedagògics des de les diferents visions: RIQUESA.
2.Continuïtat d’un projecte propi de centre basat en objectius i metodologies comuns que ajuden a la coherència i formació dels nostres alumnes: COHERÈNCIA.
3.L’equilibri enriquidor que suposa treballar de manera conjunta mestres i professors i poder arribar a més acords que no pas a culpabilitzacions: ESFORÇ.
4.L’optimització dels recursos disponibles i la sostenibilitat dels recursos que són limitats: COMPROMÍS.
5.Destacar, dins la línia metodològica, el concepte d’educar per aprendre a aprendre que la societat del coneixement ha permès i que en el nostre centre tindrà un paper primordial com a base d’autonomia personal: REALITAT.De ben segur, que no tot seran avantatges, també hi hauran dificultats, mai hem dit que això de l’educaciófos cosa fàcil, però de ben segur que la balança serà positiva. En educació el paper de l’ensenyant ésprimordial, doncs és ell qui en última instància executa l’objectiu pel qual se l’ha contractat i qui té uncontacte directe amb l’objecte de la nostra raó de ser: l’alumne.Aquest nou repte no millorarà per si sol o per un decret, cal continuar posant-hi el mateix entusiasme,il·lusió i esforç que sempre ens ha caracteritzat. El pessimisme, la crítica fàcil i el cansament poden serles principals amenaces en un moment on els canvis en el món educatiu costen d’entendre i on són tannecessaris.Estic convençuda que tots seguirem posant la mateixa il·lusió de sempre i que les dificultats serancompensades pels avantatges que suposa treballar per aconseguir una coherència educativa i una milloradels nostres alumnes en no haver trencaments dins del procés d’educació obligatòria. Hem de perdre la poral canvi ja que els canvis sempre han millorat el nostre món, només cal llegir la història.Per aquest motiu, l’objectiu és continuar treballant en equip i sobretot tenir una visió clara de futur i del quepretenem aconseguir amb els nostres alumnes.Endavant companys, pares i alumnes: millorar sempre és possible des de l’optimisme.Ara toca assaborir les vacances, fer tot allò que el dia a dia del curs no ens permet fer. Gaudir vivènciesúniques amb els fills, anar al cinema, llegir aquella novel·la tan llarga, anar a la platja, menjar pausadamentun gelat de tres boles, ballar a les festes del poble, veure castells de focs artificials, anar al zoo, acabar eltrencaclosques començat, menjar meló, aprendre a anar en bici, viatjar a un país desconegut, visitar labiblioteca, fer deures... i al setembre, ens tornem a trobar. Mar Isern Meix Directora de l’Institut Escola
EDITORIAL
3
HEM APRÈS...
La classe de P3La classe de P3La classe de P3La classe de P3La classe de P3
HEM APRÈS...
La classe de P3La classe de P3La classe de P3La classe de P3La classe de P3Els alumnes de P-3, com que som els més petitets de l’escola, tenim dos pàgines de l’Hem Après. Algunavantatge havia de tenir ser els més petits! I us volem ensenyar les activitats que vam fer un dia de marçque ens va visitar la Supernova de CatalunyaCaixa (l’antiga Caixa de Tarragona), que enguany ha arribat ala seua sisena edició.El Programa Súper Nova s’ha consolidat al llarg dels anys com una eina al servei dels centres educatiusper contribuir a fomentar l’interès per al coneixement dels alumnes en els àmbits de la ciència i la tecnologia.
4
5
HEM APRÈS...
La classe de P4 ALa classe de P4 ALa classe de P4 ALa classe de P4 ALa classe de P4 A
6
La classe de P4 BLa classe de P4 BLa classe de P4 BLa classe de P4 BLa classe de P4 B
HEM APRÈS...
EL COS HUMÀLA CLASSE DE P-4B, DESPRÉS D’ESTUDIAR ELS TRACTORS, EN EL SEGONTRIMESTRE VAM FER EL PROJECTE DEL COS HUMÀ.ENS VA VINDRE A VISITAR UNA INFERMERA I UNA AMBULÀNCIA. ENS VANPORTAR MOLTES GASES, BENES, TIRETES, SÈRUMS, MASCARETES... AMBEL QUE ENS AGRADA JUGAR A CURAR-NOS!MIREU QUIN MUNT DE COSES NOVES HEM APRÈS!
7
La classe de P5La classe de P5La classe de P5La classe de P5La classe de P5
HEM APRÈS...
8
HEM APRÈS...
La classe de 1r de PrimàriaLa classe de 1r de PrimàriaLa classe de 1r de PrimàriaLa classe de 1r de PrimàriaLa classe de 1r de Primària
9
La classe de 2n de PrimàriaLa classe de 2n de PrimàriaLa classe de 2n de PrimàriaLa classe de 2n de PrimàriaLa classe de 2n de Primària
HEM APRÈS...
La classe de 3r de PrimàriaLa classe de 3r de PrimàriaLa classe de 3r de PrimàriaLa classe de 3r de PrimàriaLa classe de 3r de Primària
HEM APRÈS...
El dijous 19 de maig va venir a la bibliotecade l’Institut Escola de Batea la Mònica Torrà.Ha vingut perquè estem llegint a «Hàbit Lector elllibre Poemes de cada dia de la Lola Casas.La Sra. Casas primer ens ha contat el conte del «Soli la Lluna» i després en ha fet fer una sèrie d’activitats.D e s p r é sens ha donatun full i ensha dit quehavíem deposar elnostre nomen vertical.Aleshores,des de cadalletra delnostre nomhem escrituna paraulae nhoritzontal.Ho hemc o m p l e t a tamb una frase, per construir una mena de rap.
Després, i en petit grup, hem completat uns poemes:«A dormir» i «Nit d’estiu».Per últim, i en un paper, cadascú posava una paraulai doblegava el paper. Així ho hem fet els cinc decadascuna de les taules. Quan teníem totes lesparaules al damunt de la taula, hem hagut de construir
quatre versos i tots juntshem fet un rap, que hemacabat cantant.
Tot i que ens va costarmolt perquè non’havíem fet mai cap, alfinal estem forçacontents del rap queens va sortir a tots elsde tercer de primària.Escolteu-lo i intenteu-lorapejar. A veure com ussurt. Diu així:
La Mar té un jersei negre,per anar a casade la Maria,que és molt tossuda.
La Mònica és molt llargai un dia tot corrent,amb el calaix molt granLi va vendre a la gent.
Hi havia una vegadauns macarrons molt grans,jugant es van trobaruna orquídia gegant!
Un home grande cinquanta anys,va anar a córreramb molt d’afany.
ESCRIPTORS A L’AULA
10
HEM APRÈS...
La classe de 4t de PrimàriaLa classe de 4t de PrimàriaLa classe de 4t de PrimàriaLa classe de 4t de PrimàriaLa classe de 4t de Primària
Els xiquets i les xiquetes de quart estem preparantdes de fa temps una obra de teatre que es titula«Volem ser capes blaves» que tracta dels dretshumans.Voleu saber la nostra opinió sobre aquesta l’activitat?Doncs, llegiu!
«A la classe estem fent un teatre de les capes blaves,roges i grogues i és molt divertit» (Ivet)
«El que més m’agradaés quan fiquem els peusdamunt de les cadires»(Gemma)
«El teatre que estem fentés molt bonic. Crec queels agradarà molt als que el vegin» (Ivan)
«Aquesta obra de teatre és molt bonica derepresentar» (Joel)
«Jo faig de CapaBlava 3. Emdiverteixo molt. Ésmolt divertit ferteatre amb elscompanys»(Paula Aguiló)
«A la classe fem un teatre molt bonic que es diuVolem ser capes blaves» (Maria)
«Jo al teatre faig decapa roja. El quemés m’agrada ésquan les capesroges manen a lescapes blaves»(Sonia)
«A la classeestem fent unteatre de lescapes blaves,roges i groguesque es diu Volem
VOLEM SER CAPES BLAVESser capes blaves i ara ja aprenem a representar-lo»(Noemí)«Jo sóc una capa roja que ajuda a fer un gallinerper a les capes blaves. Elles manen però al finalmanen les capes roges» (Lídia)
«Em sembla un teatre molt divertit. M’agrada ser laCapa Roja 3 perquè el meu treball és agafar tobots»(Romutis)
«El que més m’agrada ésquan jo mano a les capesblaves. El que menysm’agrada és quan les capesblaves em manen a mi»
(Marcel)
«M’agrada el teatre: ser capa blava, treballar... peròel que més m’agrada és parlar» (Adam)
«A mi el que més m’agrada és quan Romutis i jofiquem els maons alcarretó» (David)
«L’Asun va escriure aquestteatre que es titula així:Volem ser capes blaves. Ami el que m’agrada més ésquan el representem. Bé,
d’aquest teatre m’agradatot. És meravellós»(Paula Requena)
Potser us heu fet unembolic entre tantes capesi tants colors i tant manar lesunes a les altres. Esperemque ens vingueu a veurequan el representem i aixíentendreu millor les nostresopinions.Com que encara l’estemassajant, no us podemmostrar cap fotografia i hempensat que us agradariaveure algun dibuix.
11
Els alumnes de 5è de primària hem elaborat un ninot«aguantallibres» a l’hora de plàstica durant el segontrimestre. A continuació teniu les instruccions per sius animeu a fer-lo.
MATERIAL:- 1 paquet d’arròs, llenties o cigrons.- 1 bol.- Paper de diari.- Paper de cuina.- Pinzells.- Gots de plàstic.- Pintura de colors diferents.- Cel·lo.- Cola blanca.- Aigua.- Retolador o color de fusta negre.- Retoladors de colors per als petits detalls.
INTRUCCIONS:1. Primer fer una bola de paper de diari per al
cap.2. Després buidar un quart del
paquet d’arròs.3. Fer els braços i les cames del
ninot doblegant el paper dediari.
4. Pegar amb cel·lo els braços, lescames i el cap.
5. Folrar-ho amb trossets de paperde cuina i cola blanca dissoltaen aigua.
6. Donar-li una última capa de cola.7. Dibuixar les coses del ninot enretolador negre.
12
HEM APRÈS...
La classe de 5è de PrimàriaLa classe de 5è de PrimàriaLa classe de 5è de PrimàriaLa classe de 5è de PrimàriaLa classe de 5è de Primària
8. Pintar-lo amb pintura a la teva manera.9. Pintar els detalls petits amb retoladors de colors.
10. Quan estigui seca la pintura, donar-li una capade vernís.
HEM APRÈS...
La classe de 6è de PrimàriaLa classe de 6è de PrimàriaLa classe de 6è de PrimàriaLa classe de 6è de PrimàriaLa classe de 6è de Primària
13
HEM APRÈS...
Les classes de 1r i 2n d’ESOLes classes de 1r i 2n d’ESOLes classes de 1r i 2n d’ESOLes classes de 1r i 2n d’ESOLes classes de 1r i 2n d’ESO
Era un dia de desembre quan ens va venir un senyora explicar-nos una mica la història d’Irlanda, de l’escutdel país, dels seuscostums, etc. Aquestsenyor es deia Dani Rae iformava part delProgramme Cultural EnglishClass que organitzal’editorial BurlingtonBooks. La nostraprofessora d’anglès, laXelo, ens va organitzaraquesta sessió perpracticar l’expressió oralen anglès, que bona faltaens fa, ja que escriure’l i llegir-lo costa poc, peròparlar-lo...Aquest senyor ens vaparlar també del quemenjaven i de la maneracom vestien els habitantsd’Irlanda. I tot ho feiaparlant en un anglèsperfecte, ja que aquestsenyor era fill d’irlandesosi, per tant, la seua llenguamaterna era l’anglès. Tot ique sabia parlarperfectament en català, jaque havia nascut aCatalunya, durant tota la sessió va dirigir-se anosaltres exclusivament en anglès, a fi quepractiquéssim la llenguaque estem aprenent.Primerament, ens vapresentar un PowerPointexplicant-nos tota una sèriede curiositats de la culturairlandesa; tot, molt al detall.Després, aquest senyorens va fer preguntes percomprovar si allò que enshavia anat explicant hohavíem entès bé o si calia
repassar alguna de les qüestions explicades. Lespreguntes eren de tipus test, i nosaltres triàvem
l’opció que ens semblavamés correcta.Seguidament, i desprésde fer-nos aquest seguitde preguntes, a mi em vafer sortir, aquest senyor, ajugar al típic concurs de«¿Quieres ser millonario?».Les preguntes que em feiaanaven relacionades ambel tema que ell ens haviaexplicat; volia comprovar sim’havia après tot el que
ens havia explicat sobre la cultura irlandesa. Durantel joc, jo disposava de comodins per salvar-me
d’alguna pregunta de laqual no en sabia laresposta (el comodí delpúblic, el de la trucada i eldel 50%, igualet igualet queen el concurs de latelevisió).Personalment, el que emva agradar més va sertrucar a la germana d’aquestsenyor –aprofitant elcomodí de la trucada- persaber la resposta d’una de
les qüestions i vaig fer-ho amb anglès. Els comodinsse’m van esgotar, igual que li va passar al Ricard
Mañà, que va ser el noiencarregat de concursar al’aula de 1r d’ESO.El premi que ens vanacabar donant va ser unacapseta de bombons,encara que des d’unprincipi ens pensàvem queel premi serien un munt dediners. Dària Ferré, 2n d’ESO
DO YOU SPEAK ENGLISH?
14
LA CASTANYADAAquest any vam celebrar una Castanyada moltdivertida! Vam decorar els passadissos amb fruitstípics de la tardor. De bon matí, ja ens vam posar eldavantal per fer de cuiners i cuineres i poderpreparar uns dolços boníssims: els típics panellets,unes coques de fruits secs, boletes de nous i
fabioles. El divendres de la festa, unes castanyeresde Cicle Superior van anar a visitar els petitsd’Educació Infantil per demanar-los castanyes.Després, tots els nens i les nenes de l’escola i
l’institut vam sortir al pati per cantar i dansar cançonstípiques de la Castanyada. Mentrestant, lescastanyes s’anaven torrant amb l’ajuda d’algunmestre que va acabar fent molta pudor de fum i, al’hora del pati, ens les vam menjar ben calentetes.A la tarda, vam degustar els pastissos que tots elsalumnes de l’escola havíem fet el dia anterior.
FESTIVAL DE NADAL2010
Com cada any, al desembre celebrem el Nadal. Eldimarts 22 de desembre, vam anar a cantar nadalesal Centre de Dia, a la Fundació i a la Residència.
TOTS JUNTS CELEBREM...
Els vellets ens van regalarllepolies, i nosaltres vam repartir un munt d’alegria iil·lusió.
Al dia següent, com és tradició, pel matí els xiquetsi xiquetes d’infantil vam fer cagar el tronc, al qualhavíem estat alimentant durant els dies anteriors.Després vam anar a la sala polivalent i van començarles actuacions. Els alumnes de cicle inicial vanrepresentar amb gran èxit l’obra teatral « Elspastorets». A continuació vam gaudir de lesactuacions dels alumnes d’infantil, de primària i de
secundària, que posarien fi a aquest primer festivalde Nadal com a Institut Escola.
DIA ESCOLAR DELA NO VIOLÈNCIA
I LA PAUEl dia 31 de gener els centres escolars de tot elmón celebrem el Dia Escolar de la No Violència i la
15
.
TOTS JUNTS CELEBREM...
Pau. Des de fa més de 40 anys, l’aniversari de lamort de Gandhi ens recorda que la pau s’aprèn.
Al nostre Institut Escola, a la tarda, vam fer jocs decooperació, confiança, comunicació i resolució deconflictes.També vam enlairar globus de molts colors reflectintel nostre desig d’unió i comprensió entre tots elspobles del món.No hi ha camí per a la Pau, la Pau és el camí
TARDA DEJOCS TRADICIONALS
Per acomiadar el 2n trimestre vam realitzar jocspopulars i tradicionals tots els alumnes de l’escola.Vam comptar amb l’ajuda dels alumnes de 2n d’ESOper organitzar i dirigir els jocs; la veritat és que hovan fer molt bé, es van comportar com a autènticsi autèntiques monitors i monitores. Moltes gràciesa tots i a totes.Els alumnes d’educació infantil van realitzar els jocs:1,2,3 pica paret, l’aranya peluda, les cadires, les 4cantonades, «pase misi, pase misa» i jocs d’encert.Els de primària van jugar a: Arrencar cebes,l’espardenya, futbol xinès, bitlles, cavall fort i passarel cercle.Vam acabar la tarda menjant un gelat la mar de boque ens va portar l’AMPA.
16
El dimecres 12 de gener de 2011, a les vuit delmatí, vam marxar de davant de la nostra escola capa Tuixent. Quan portàvemdos hores ens vam aturara esmorzar. Després vampujar a l’autobús i vam ferles dos hores que encaraquedaven de viatge.Quan vam arribar al Portdel Compte, els de l’ESOvan baixar de l’autobús ies van dirigir a les pistes.Els de l’escola vamcontinuar en autobús finsa l’estació de Tuixent-LaVansa.A les cinc de la tarda vamdescarregar les maletes a l’alberg. Ens vam canviari vam baixar a jugar al parc. Els mestres ens vancridar per anar a sopar i després, alguns vam mirarel Barça i altres van anar a jugar a la sala de jocs del’alberg on hi havia una taula de tennis taula i unfutbolí. A les dotze ens en vam anar a dormir.Al dia següent, els mestres ens van despertar a lesvuit del matí per anar aesmorzar i després altrecop a les pistes.Els de l’ESO van marxarmés aviat perquè tenienles pistes d’esquí unamica més lluny. Desprésvam marxar nosaltres. Elsde l’escola vam esquiarfins a la una del migdia iens van pujar el dinar allímateix. A la tarda, vamtornar a esquiar fins a lescinc. Aleshores vambaixar al poble on hi havia l’alberg. Vam aprofitar latarda per anar al Museu de les Trementinaires.Després encara vam tenir temps de fer la pomadade la calèndula, en un magatzem. Per acabar eldia, ens vam dutxar i vam anar a comprar regalsper a la família. En acabar de sopar, sobre les deude la nit, vam fer la cursa d’orientació que ens havienpreparat els mestres.
HEM ANAT...
El divendres dia catorze de gener, en acabard’esmorzar, vam marxar cap a Batea.
(alumnes de 5è i 6ède Primària)
Els alumnes de l’Institutvam anar a lesmeravelloses pistesd’esquí alpí de Portdel Compte i els del’escola van anar a lespistes d’esquí de fonsde Tuixent. Quan vamarribar al Port delCompte, els alumnesd’ESO vam anar aesquiar amb la mestra
Tere i el professor Marc. El primer dia, per a alguns,va ser molt dur, ja que era el primer cop queesquiaven, de manera que no s’aixecaven del terra.La veritat, però, és que a partir del segon dia jagairebé tothom esquiava superbé. També hi va haveralgun incident anecdòtic, ja que l’Albert Gabaldà esva perdre per les pistes... Però al final el vam trobar!
A les cinc de la tardatots vam anar a reunir-nos amb els del’escola a l’alberg «CanCortina» de Tuixent.Vam desfer lesmaletes i anàrem aexaminar una mica elpoble. A la nit, algunsno podíem dormir, perculpa dels cops decap que FerranBalsebre pegava a laparet.
El segon dia ens vam despertar molt aviat per anara esquiar i a la nit vam fer un divertit joc nocturn pelpoble. Al final del joc, ens vam adonar que la MarionaFígols s’havia perdut pel poble... També la vamtrobar! El tercer dia vam tornar a esquiar fins almigdia i a la tarda vam tornar cap a Batea. Per cert,Natxo Peña, el mestre de música, ens va comunicarque Jaume s’havia fet mal esquiant i que estaria unsdies de baixa. (alumnes de 1r i 2n d’ESO)
ESQUÍ A TUIXENT
17
Els nens de 3r, 4t i 5è vàrem anar a Mel Muria. Quanvàrem arribar ens van posar un documental moltinteressant sobre la vida de les abelles. Explicavaque treballen molt i són infatigables. Hi ha tres tipusd’abelles:- L’abella obrera:treballa dia i nitsense parar,agafa el nèctar dela flor i el pol·lenel transforma enmel.- L’abella reina:Pon centenarsd’ous cada diad’on neixen lesabelles obreres,la futura reina i elsabellots. Els ous els fica en uns petits forats quetenen forma d’hexàgon. Les larvess’alimenten de gelea reial i així es fan mésgrans. La primera que surt es llença sobreles altres per matar-les, ja que només hipot haver una sola reina i després la reinavella deixa el seu lloc a la nova reina.- L’abellot: És l’abella mascle; no treballai només serveix per a reproduir-se.Després vam fer un taller molt especialamb una dona que es deia Enriqueta ique consistia en elaborar un coc de meltípic d’El Perelló. Els passos que vàremseguir són els següents:1.- Fer la pasta «base» amb farina, oli d’oliva i mistela.2.- Fer la pasta «motlle» amb farina, oli i ametlles entrossets.
3.- Aplanar la pasta «base» a la safata.4.- Posar la pasta «motlle» al damunt per tenir elcoc a punt.5.- Coure’l al forn.6.- Cobrir-lo amb mel.
Ens ho vàrem passar força bébarrejant els ingredients, fent lespastes, omplint els motlles icobrint el coc amb mel. El vamprendre a casa i el tastàrem ambla família. Ens va agradar tant quealgunes mares i iaies l’han provatde fer i els ha sortit molt bo. Millordit, els ha sortit boníssim!Mmmmm!!En un altre taller vàrem anar a unmagatzem on ens van explicar compodíem reconèixer els diferents
tipus d’abelles (obrera, reina i abellot). Un apicultoranomenatPeter ensensenyà avestir-nosd’apicultoramb unv e s t i te s p e c i a lperquè noens puguinpicar lesa b e l l e s .U n a
vegada vestits anàrem al camp, on es troben lesarnes, amb l’autocar. Primer ens va ensenyar unescaixes de mentida per veure tot el que hi ha dintre.Després ens va ensenyar les abelles de veritat.Vàrem poder veure com naixia una abella d’unalarva. També ens va dir que a cada arna només hiha una abella reina i que poden haver-hi més de40.000 abelles!! A alguns els va fer una miqueta depor veure les abelles en directe.Abans de marxar vam poder comprar productesrelacionats amb el món de la mel a la botiga del’empresa i ens varen regalar un potet de mel acadascú.Ens ho vàrem passar molt bé descobrint elmeravellós i increïble món de les abelles.
HEM ANAT...
MEL MURIA
18
HEM ANAT...
SORTIDA A CA MANXOL(RASQUERA)
19
Els dies 19 i 20 de maig es va realitzar a l’AuditoriFelip Pedrell de Tortosa la X Trobada de CoralsEscolars.A la porta del’Auditori i abansd’entrar a cantarvàrem esmorzarper tal d’agafarforces. A dosquarts d’onze vacomençar l’acte.Hi havia noue s c o l e sc o n v o c a d e s ,eren tots centresde la comarca delBaix Ebre menysnosaltres, únicsrepresentants de la Terra Alta, juntament amb l’escolaPuig Cavaller de Gandesa.Hi havia alumnes de diferents cicles, tot i quemajoritàriament eren de cicle superior. Nosaltres,com cada any, hem participat en aquesta trobadaamb l’alumnat de cicle mitjà.Algunes escoles cantaven amb instruments deplaques com ara els xilòfons; altres,
HEM ANAT...
TROBADA DE CORALS A TORTOSA
s’acompanyaven amb la flauta de bec i fins i tot hihavia alguns centres que havien portat una base
musical enregistrada ihi cantaven a sobre.Nosaltres cantàvem «acapella» ambl’acompanyament del’acordió del mestreJoan.Al llarg d’aquest curs,hem anat preparant ales classes de CantCoral les cançons queinterpretàrem en lamostra de corals.Les cançons que vaminterpretar van ser:
- «L’avi mariner» (popular catalana)- «Samba Lele» (popular brasilera)I també en vam cantar dos més, conjuntament ambles altres escoles:- «L’hereu Riera» (popular catalana)- «En Joan ve de la cuina» (popular suïssa)En la fotografia ens podeu veure com cantàvem. Natxo Peña, mestre de música
ESCOLES VIATGERES... A MADRID
A Madrid ens ho hem passat molt bé. El que mésm’ha agradat ha estat anar al zoològic i el que menyscaminar tant.Aquesta setmana ha sigut especial: hem viatjat ambmetro, hem anat a l’aeroport de Barajas... i hem fetmoltes amistats.Espero que el proper any, qui vagi a les EscolesViatgeres, s’ho passin tan bé com nosaltres ho hemfet. Júlia Albesa. 6è
Aquest any els alumnes de 6è i alguns de 5è hemanat d’Escoles Viatgeres a Madrid. En aquest viatgehem après moltes coses sobre Madrid i hem fetnous amics de Palència i d’Ablitas (Navarra). El quem’ha agradat més del viatge ha estat el museuCosmocaixa, va ser impressionant!!!
A Madrid hem anat a veure el Temple de Debod. elMuseu del Prado, el Parque del Retiro, El RealMonasterio del Escorial, etc. A mi m’encantariarepetir l’experiència amb els amics que hem fet.Quan arriba el dia que te’n vas a tots ens cauen lesllàgrimes de tristesa perquè ens acomiadem. Haestat una experiència increïble!!! Andrea Peig. 6è
Aquest anys ens ha tocat anar a Escoles Viatgeresa Madrid. M’ha agradat molt i he fet nous amics dePalència i Ablitas i tothom s’ha divertit. El viatge éscansat i l’AVE està bé. El que més m’ha agradat ésanar al zoològic i més coses, com per exemple, fermés amics de Palència i Ablitas i m’agradaria tornar-los a veure, encara que és molt probable que noens veiem més. Renatas Vaisnys. 6è
20
Anar de viatge a Madrid és una experiència quemai oblidaré perquè hem conegut nens de Palènciai de Navarra. Hem après diferents coses sobreMadrid, des de monuments fins a respectar altrescompanys.El que mésm’ha agradat haestat el planetaridel Cosmocaixai la festad’acomiadament.És un viatgeuna mica cansatperò ens hohem passat moltbé!Idoia Altaba. 6è
Aquest any hemanat a EscolesViatgeres aMadrid. Ens hohem passat moltbé i hem fet molts amics.El més dolent és l’anada i la tornada perquè a l’anadaenyores els pares i a la tornada els amics que fas.Alguns llocs són molt bonics i encara que no hihagués guia seria divertit, com per exemple, el zoo;alguns llocs no m’han agradat tant, com per exemple,el Museo del Prado. Jo ara no hi tornaria perquè estic molt cansat peròd’aquí a uns anys sí. Èric Grau. 6è
Del 16 al 22 de maig els alumnes de 6è i tres de 5èhem anat a Madrid amb el programa EscolesViatgeres. Hi hem anat amb l’escola C.P Tello Téllez(Palència) i l’escola C.P.E.I.P San Babil (Ablitas). Ensho hem passat molt bé i hem fet moltes amistatsque encara seguim conservant.L’últim dia molts nens i nenes ploraven perl’acomiadament. El que més m’ha agradat és elCosmocaixa. M’agradaria tornar a anar-hi. Anna Aguiló. 6èEl dia 6 de maig vam anar a Saragossa per agafarl’AVE i anar a Madrid amb els de 6è, la Janira, l’Orioli jo. També hi van anar dos escoles més, una de
Palència (C.P Tello Téllez) i de Navarra (C.P.E.I.PSan Babil). Tots eren molt simpàtics/es.El que m’ha agradat més ha estat el planetari i elzoològic. Quan vam marxar ens va donar pena peròintercanviàrem els «messengers».
Maria Busquet.de 5è
M’han agradat moltles EscolesViatgeres perquèhan estat moltdivertides i heconegut moltespersones i he fetamics. Si pogués,hi tornaria. El quemés m’ha agradatha estatl’espectacle dedofins al zoològic.Espero que elproper curs hi
puguin anar els de 5è i que s’ho passin tan bé comnosaltres.
Àlex Peig. 6è
El dia 16 de maig vam anar a Madrid d’EscolesViatgeres amb escoles de Navarra i Palència. Vaigfer molts amics i amigues de diferents pobles. Elque més m’ha agradat ha estat el planetari delCosmocaixa i també una pedra on ficaves aigua ino la podies parar i un joc en el qual xutaves unapilota a una paret i et calculava la velocitat del xut ila força. Si em deixessin, tornaria anar a Madrid.
Víctor Añor. 6è
Del 16 al 22 de maig vam anar d’Escoles Viatgeresa Madrid. Era molt divertit i vam fer molts amics.Vam anar a molts llocs i el que més m’ha agradat haestat el Cosmocaixa i la piscina.El meu millor amic es deia Alberto. El menjar engeneral era molt dolent. A les nits hi havia un homeque vigilava perquè dormíssim i ell no ens deixavadormir (li deien «el búho»).
ESCOLES VIATGERES... A MADRID
HEM ANAT...
21
ESCOLES VIATGERES... A MADRIDEns hem apuntat els «messengers» i els«facebooks» per poder comunicar-nos amb elsamics. També ens hem apuntat els telèfons.Ens ho hem passat molt bé!!!
Adrià Suñé.6è
Jo penso que lesEscoles Viatgeress’haurien de fercada any perquè elsnens coneguin altresnens i facin amics itambé perquè veusmoltes coses i t’hopasses molt bé. Ami m’ha agradatmolt el Cosmocaixaperquè vam veureuna pel·lícula en unplanetari de coses,molt però que moltpetites, i dels cinc regnes (animals, plantes, fongs,bacteris i protoctists). També em va agradar molt elMuseo del Pradoperquè ens vancontar històries depor. L’any que vem’agradaria tornar-hi. Oriol Fígols.5è
Del viatge a Madridem va agradar anaral Palacio Reialperquè va ser moltinteressant i divertit.I el que menys emva agradar va ser elTemplo De Debodperquè el vaig trobar avorrit i ens feien fer fitxessobre el temple. Janira López.5è
Com tothom ja sap, del 16 al 22 de maig la classede 6è i tres alumnes de 5è vam tenir l’honor de ferun viatge a Madrid. Per a tots els que ho hem pogutviure, va ser una experiència inoblidable. La gent
HEM ANAT...
que vam conèixer era encantadora, i els llocs onvam anar no eren preciosos, eren preciosíssims.Durant 4 dies ens vam banyar a la piscina a la tardai pel matí era la diversió: al zoo, al Cosmocaixa, alPalacio de Aranjuez... fins i tot vam anar al metro!! A
la nit teníem unmonitor o «vigilant»molt divertit, esdeia «el búho» isempre enscontava històriesdivertides iemocionants. Endefinitiva, va seruna experiènciai n o b l i d a b l e .Estel Ferré.6è
Les EscolesViatgeres per a mihan estat una de les
millors experiències de la meva vida. Hi vam anaramb tres tipus de transport diferent: cotxe, tren i
autobús. A laresidència, ens vanacollir molt bé i vanser molt simpàticsamb tots nosaltres.Tots els dies, debon matí, ensa i x e c à v e mil·lusionats persaber què ensesperaria, perquèsempre visitàvemalgun lloc o altre.Tots ereninteressants i elsguies ens
explicaven les coses més curioses. El més bonicde tot és que vam fer noves amistats i es coneixiencoses noves sobre les seues comunitatsautònomes. Aquest viatge no l’oblidaré mai!
Carla Altés.6è
22
El dia 19 de maig vam anar a Flix tots els nens de 1rESO de les comarques de la Ribera d’Ebre i la TerraAlta. Vam reunir-nos en una sala molt gran i vam fertots els grups. Després vam fer un munt de jocstradicionals diferents per tot el poble de Flix. Vamanar a esmorzar a les onze i a dinar a les dos. Enacabar el dinar vam dirigir-nos fins al riu on vam pujara una barca de rems i vam aprendre a remar.Després ja va ser l’hora de tornar a Batea.Jordi Aguiló
La meva opinióés que eltr@dijoc és unaactivitat queagrupa moltsaspectes: és unaactivitat cultural,pel simple fet derememorar elsjocs a quèjugaven elsn o s t r e savantpassats ifamiliars (desdels nostres antics rebesavis fins a unesgeneracions més properes, les dels nostres pares);també és una activitat esportiva, pel simple fet dejugar a jocs tradicionals, i, finalment, és també unaactivitat social, ja que es fan noves amistats. Peraquests tres simples motius recomano aquestaactivitat i la qualifico de notable. Francesc Arrufí
Va ser molt divertit per als alumnes de diferentspobles poder jugar a jocs que els seus pares i iaiosjugaven quan eren petits i és una sortida moltbeneficiosa per a ells, ja que fas nous amics i aprensa jugar a altres jocs, a part de les consoles il’ordinador. Sara Valls
El passat dijous 19 de maig, tots els alumnes de 1rd’ESO, de les comarques de la Ribera d’Ebre i dela Terra Alta, ens vam reunir per setena vegada almunicipi de Flix, on vam realitzar tota mena de jocstradicionals, i per cert, molt i molt divertits.La experiència va ser molt bonica ja que vamconèixer gent d’altres pobles i vam realitzar jocs
tradicionals molt divertits... S’hauria de tornar arepetir!!! Alba Vilanova
El millor de tot és que vam conèixer molts nens inenes que mai haguéssim conegut, ja que són depobles als quals no anem molt sovint. Ricard Mañà
A l’hora de dinar, tots els alumnes ens vam trobaramb els nostres companys de classe, i després dedinar, havíem de fer un taller de llaüt, però, per faltad’organització, no tots els membres de l’excursió
vam poder gaudirde l’experiència.Marta Gonzàlez
El nostre grup(groc clar) va ferprimer de tot elmocador, desprésles carreres ambles cames lligades,seguit delcementiri. A dosquarts d’onze vamanar a les rutlles i ales xanques;
després anàrem al flèndit, la trisella i el set i mig. Endarrer lloc, ens quedava el futbol, les xapes i elcircuit de xapes. Després d’esmorzar encaraquedaven els jocs de tauler, els quatre cantons, lesballarugues, saltar corda, el caça fardatxo, lesferradures, la tirada de bitlles, la carrera de sacs, elpastor i l’ovella, els ouets, els jocs de boles i lacorrida de pedres. Després de dinar podíem ferles tres canyes, la carrera de canteretes i carreresde pontones o muletes. David Julià
Un cop vam arribar-hi ens van repartir en grups; cadagrup es diferenciava pel color de la samarreta queens van donar i vam començar a jugar a diversosjocs. A les onze aproximadament vam parar aesmorzar. Un cop esmorzats vam tornar a reprendreels jocs, i al cap d’una estona, quan jugàvem amoros i cristians, la nostra companya Ainoa, queanava al mateix grup que jo, va ensopegar i, encaure, li va sortir la ròtula del genoll, el joc es vaaturar i una dona de Flix va portar de seguida gel iuna bena. Ràpidament, però, els mestres van trucar
TR@DIJOC A FLIX
HEM ANAT...
23
l’ambulància i se la van emportar a l’hospital de Mórad’Ebre. Després d’aquest incident vam continuarjugant als jocs de l’espardenya, el mocador, el set imig... Vam dinar tots plegats a l’aire lliure i, quan vaser l’hora de tornar-hi, vam anar cap al riu, vam pujara una barca i remàrem una mica. Aviat es va fer l’horai així va finalitzar la trobada del Tr@dijoc a Flix, unamica cansada però divertida. Judit Suñé
Vam anar fins a Gandesa amb el cotxe; a Gandesaens vam reunir tots els pobles de la Terra Alta i cadaclasse va agafar un autobús. Aleshores anàrem finsa Flix on ens vam trobar amb altres instituts: l’Institutde Flix, l’Institut Julio Antonio de Móra d’Ebre i elcol·legi Santa Teresa de Móra d’ Ebre. A Filx ensvan partir amb grups, segons el color de la camisetaque portàvem. Després a cada grup hi havia unmonitor que ens guiava per anar a fer els diferentsjocs tradicionals als quals jugaven els nostres paresquan eren petits. Èlia Gil.
Jo anava amb el grup roig, en el qual coincidíemFrancesc, la Desi i jo de Batea. Vam fer diversosjocs com ara portar galledes d’aigua amb el cap, eljoc de les tres canyes, el cementiri, el joc delmocador, etc. Jo m’ho vaig passar molt bé i, a més,vaig fer amics nous, com gairebé tots els meuscompanys. I el millor de tot és que la gent era deles nostres terres i quan vulgui puc quedar amb ells.Àlex GarciaEls alumnes de la Terra Alta van sortir de la paradad’autobusos de Gandesa a les 9 en direcció a Flix,amb la companyia dels professors, dos dels qualseren la tutora de 1r Judit Cobo i el professord’educació física Marc Segura. Entre els successos
cal destacar la fatal caiguda de l’Ainoa Soldevila,que va haver de marxar amb ambulància a causad’un fort cop al genoll. Irma Sangenís
En acaba de dinar, ens van fer recollir la brossa queera nostra i també la que no era nostra.Ens van dir que podíem pujar a una barca peròmalgrat els esforços de córrer molt de moll a moll,només uns quants de nosaltres hi van poder pujar.Va ser un dia divertit però una alumne de Batea es
va fer mal i la van haver de prendre amb ambulànciaa l’hospital. Després d’haver passat unes bonesestones i algunes altres no tan bones vam haverd’abandonar Flix per tornar al nostre poble. MeritxellPaladellaVa ser una experiència divertida i m’hi agradariatornar l’any que ve! Desireé Barahona
Al matí, quan vam arribar a Flix, ens vam agruparamb el color de la nostra camiseta (que un dia abansen va donar el professor Marc) i vam començar elsjocs: la caça de fardatxo, l’espardenya, els ouets,les 10 pedres, les tres canyes, entre d’altres. MireiaBalsebreEl tr@dijoc va molt bé per veure els jocs que feienels nostres pares i iaios quan eren petits. David Jardí
TR@DIJOC A FLIX
HEM ANAT...
24
SOM ESPECIALISTES
EDUCACIÓ FÍSICAAquest curs a Educació Física hem continuat fentjocs i activitats esportives que ens han ajudat adescobrir tots els moviments que podem fer ambel nostre cos.Els alumnesd’infantil hans e g u i tevolucionant idescobrint elss e u smoviments através de jocs,circuits, raconsi diversesexper iènc iesmotrius. Serantots una gransatletes.Aquest cursl’escola hacomprat material adaptat per treballar els llançamentsd’atletisme: llançament de martell, de disc i de pes.Ha estat una autèntica novetat, alguns s’han fet unbon embolic amb el llançament de martell.Hem recordatquin era elp r o t o c o ld’actuació enun suport vitalbàsic. No sesap mai, peròpot ser quealgun dia algundels nostresalumnes puguisalvar una vida.Al segontrimestre elsalumnes decicle mitjà vamconstruir pilotesde malabars i, alguns alumnes, gràcies a practicarmolt, van aprendre els moviments.Per acabar el segon trimestre, vam recuperar elsjocs als quals jugaven els nostres pares, mares,iaios i iaies. Jocs populars i tradicionals que les«Playstations» i «Wiis» han deixat en l’oblit però que
mereixen ser utilitzats pel munt de cosesinteressants que ens aporten.Hem acabat el curs fent tennis i, tot i que als més
petits de Cicle Inicialels pesava una micala raqueta, ha sortitprou bé i s’haniniciat amb prou èxiten aquest esporttan tècnic i mental.Les últimessetmanes de curshem fet ciclisme,aprenent lessenyals de trànsit,realitzant circuitsd’habilitats,... Totaixò perquè tots elsalumnes dominin elque serà el seu
primer mitjà de transport.Els alumnes de cicle superior han millorat els seusmoviments a través dels esports col·lectius, elsesports d’oposició, esports individuals, jocs pre-
esportius i esportstradicionals.Amb els alumnesde secundària hemtreballat els quatregrans blocs queconfiguren aquestaassignatura. Enprimer lloc, lacondició física, queha estatd e s e n v o l u p a d aamb la finalitat decuidar el cos iadquirir uns hàbitsde vida saludables.Els esports
col·lectius han estat introduïts per tal de millorar lacomunicació, la cooperació i el treball en equip entretots els alumnes. L’atletisme ha estat l’esportindividual escollit per potenciar la superació i el valorde l’esforç per aconseguir els objectius proposats.Per acabar, en l’apartat d’expressió corporal, hem
25
SOM ESPECIALISTES
treballat l’acrosport, amb la realització de figuresartístiques per part dels alumnes.
Pla Català de l’Esport a l’Escola2010-2011
L’Institut Escola Mare de Déu del Portalde Batea conjuntament amb l’AMPA deBatea han realitzat un any més el Pla Catalàde l’Esport a l’Escola. La participació enles diferents activitats ha estat de 80alumnes, els quals han realitzat diferentsactivitats esportives com ara l’hockei, elbàsquet, el futbol, el beisbol, les birles,el tennis taula, l’handbol, els jocstradicionals, entre d’altres. Els encarregatsde portar a terme aquestes activitats hanestats dinamitzadors i monitors del mateixmunicipi.
El Pla Català de l’Esport a l’Escola és un programadel Departament d’Educació i de la Secretaria
General de l’Esport creat per impulsar iincrementar la participació de l’alumnat deprimària i secundària en activitats físiques iesportives en horari no lectiu, en el propicentre educatiu i, alhora, emprar aquestespràctiques per a la difusió i educació envalors i per a l’adquisició d’hàbits saludables.L’objectiu és potenciar la funció integradorai la cohesió social de l’esport escolar,facilitant l’accés de tots els xiquets i xiquetesa la pràctica esportiva escolar.El passat dia 9 de març de 2011 es vacelebrar a Mòra d’Ebre la «Trobada decentres de secundària de les Terres del’Ebre» emmarcada en el Pla Català d’Esport
a l’Escola. En aquesta trobada assistiren nois i noiesdel nostre centre, juntament amb altres de lesTerres de l’Ebre. La finalitat de la trobada va ser larealització de diverses activitats esportivespotenciant els valors positius de l’esport com latolerància, el companyerisme, la solidaritat,l’esperit de superació i l’adquisició d’uns hàbitsde vida saludables.Els mestres d’Educació Física us desitgem un bonestiu. Feu molt esport, aneu a la piscina, ambbicicleta, sortiu a jugar a la fresca, feu jocstradicionals, aneu a jugar a tennis, demaneu alspares que us portin al bosc, aneu al riu i, sobretot,jugueu i xaleu força fent activitat física.
EDUCACIÓ FÍSICA
26
ANGLÈS
SOM ESPECIALISTES
Des de l’àrea d’anglès ensenyem la llengua estrangera d’una manera lúdica i basant-nos en la parla, sobretot a Educació Infantil i al Primer cicle de Primària, ja que a aquestes edats encara estan desenvolupant leshabilitats lingüístiques en la seva llengua materna.Aquí us presentem una petita mostra del que hem treballat a la classe durant el curs 2010/2011.
1r de Primària
2n de Primària
27
3r de Primària 5è de Primària
4t de Primària 6è de Primària
ANGLÈS
SOM ESPECIALISTES
28
RELIGIÓ
SOM ESPECIALISTES
Què és una ONG? Què fan? Com actuen? On?Totes aquestes preguntes en les hem fet els alumnesde 5è de Primària, i per això hem estat treballantsobre aquest tema. Hem buscat informació dediferents ONGs; en concret, ens hem centrat en laseua actuació a Àfrica, i hem fet un mural.
Ens hem adonat que nosaltres vivim molt bé. Tenimtot el que necessitem i volem: joguines, roba, menjar,medicaments, anar a l’escola, etc. En canvi, a lamajor part de la població africana els fan falta moltesd’aquestes coses que per a nosaltres sónimprescindibles.
Des de fa uns anys i gràcies a les ONGs, els poblesafricans ara poden viure una mica millor. Tenenescoles per als nens i nenes, tenen més
medicaments ivacunes, tenen roba,i moltes coses més.Però encara elsfalten moltes cosessense les quals enssembla quenosaltres nopodríem viure.També ens hemadonat que nosaltrespodem fer possibleque aquestespersones visquinmillor, per exempleparticipant endiverses campanyessolidàries. Així, entretots podem fer unmón millor.
29
I SETMANA CULTURAL
Vam començarel tercer i últimtrimestre ambla novetat derealitzar lap r i m e r as e t m a n acultural. Elsdocents vamescollir el temadels Boscosdonat que lesN a c i o n s
Unides han declarat el 2011: ANY INTERNACIONALDELS BOSCOS.Els boscos cobreixen el 30% de l’àrea de la Terra.Proporcionen un lloc per viure a molta gent i lamajoria es fan servir per treure’n aliments,medicaments i aigua potable. Són fonamentals pera l’estabilització del clima mundial i imprescindiblesper als 7000 milions d’habitants que poblem el món.Durant estos tres dies, hem reflexionat i presconsciència de la importància de la conservaciódels boscos, dels animals que hi viuen, de laimportància de no malbaratar recursos... en definitiva,hem après a ser solidaris amb el medi ambientperquè sinó a la llarga ens passarà factura.Pel matí, vam fer activitats conjuntes tot el centre i ales tardes cada cicle feia els tallers corresponents.El primer dia, 27 d’abril, vam realitzar una CURSAd’ORIENTACIÓ en ANGLÈS. Els alumnes més petits(P3 fins a 3r de Primària) vam participar pel recinteescolar i els alumnes grans (4t fins a 2n d’ESO) vancompetir pel Calvari.
Els guanyadors del grup de petits van ser ArnauGiné, Marc Arbiol, Jordi Paladella, Ugne, Marc Leyva,Iker, Sergi Villarroya, Iris, Nettzami, Laura Martí, Igori Verònica.Els guanyadors del grup dels grans van ser SòniaJulià, Víctor Antolin, Janira, Àlex Peig, MireiaBalsebre, Sara, Marc Canalda i Irene.Es va obsequiar cada guanyador amb una planta.
Després d’esmorzar, vam iniciar una roda de tallers.Cada taller tenia dos versions; una més senzilla perals petits i l’altra de més dificultat per als alumnesmés grans del centre.
TALLER 1: INTERPRETACIÓ I DISSENY DELLOGOTIP DE L’ANY INTERNACIONAL DELS
BOSCOSLloc de realització: Aula de 2n d’ESO i aula de P5.Responsables: Merche Albiac, Araceli Quintero,Elisabet Reverter, Pilar Caballé, Judit Cobo i XeloDalmau.Objectiu: identificar i reproduir els elements queformen el logotip de l’Any Internacional dels Boscos.
ELS BOSCOS
30
TALLER 2: PINTAR LA PARET DEL MAGATZEMDE MATERIAL AMB DIBUIX DEL BOSC.
Lloc de realització: pati.Responsables: Irene Cunillera, Jaume Folqué, JordiVillarreal, Natxo Peña, Joan Gutierrez, Victòria Garijoi Maite Sanz.Objectiu: decorar la paret del nou magatzem dematerial esportiu per tal de deixar constància de laPrimera Setmana Cultural que es realitza.
TALLER 3: LECTURA DEL CONTE ¿QUÉ HACEFALTA?
Lloc de realització: biblioteca i aula de 6è.Responsables: Asun Martí, Ana Ginata, CristinaNavarro i Olga Jordà.Objectiu: definir i estudiar el cicle de la vida de lesplantes.
TALLER 4: FITXA TÈCNICA DE L’ARBRE DELGRUP I PLANTADA D’HERBES AROMÀTIQUES
Lloc de realització: aula de 1r d’ESO i aulad’informàtica d’ESO.Responsables: Jordi Pedrola, Tere Alcón, OlgaLazcano, Manel Amposta, Marc Segura i Mar Isern.Objectius: conèixer les característiques dels arbresestudiats: auró, faig, xop, pi, carrasca, roure i teix.Saber seguir els passos correctes per a la plantadad’herbes aromàtiques.
Per acabar, el divendres 29 d’abril vam realitzar unaSORTIDA DE CAMP tots els alumnes del centre.Vam sortir de l’Institut Escola amb unes instruccions
I SETMANA CULTURAL
ELS BOSCOS
31
concretes que ens havien donat les monitores deles Guies del Ports i durant el trajecte havíem debuscar un seguit de coses de la natura (quelcombrillant, alguna cosa peluda, punxant…)Un cop vam arribar al Camp del Romeret, lesactivitats no van cessar ja que ens havien preparatuns tallers de ciències seqüenciats per nivells queens van permetre explorar el terreny i gaudir de lanaturalesa viva.
Cap a la una, amb els petits força cansats, vam arribaral centre.L’experiència ha estat molt positiva i ha permèstreballar un seguit de maneres de fer, valors i actitudsque el dia a dia passen per alt. Gràcies a tots per lavostra col·laboració i entusiasme.
ELS BOSCOS
I SETMANA CULTURAL
32
I SETMANA CULTURAL
Aquest any hem celebrat la I Setmana Culturalrelacionada amb els Boscos. Durant els matins, totl’institut escola hem compartit activitats i tallers.
A les tardes, els alumnes de Cicle Infantil estàvemtots junts. Dimecres vam anar al calvari a recollircoses de la natura i després, a l’escola, les vamenganxar a la caixa per fer-nos la nostra capsa dels«tresors».Dijous a la tarda van vindre els bombers a l’escola.Ens van explicar moltes coses de la seua feina idesprés ens van portar a veure el Parc de Bombersde Batea. Ens va agradar molt posar-nos l’equip debomber i parlar per l’emissora. Abans de marxarcap a l’escola, vam poder llençar aigua amb lamànega i, fins i tot, vam pujar al camió!! Vam xalarmolt!
Divendres a la tarda vam estar tots junts mirant vídeosde diferents boscos del món. Finalment, es va ferel lliurament de premis i l’Ampa ens va convidar aun gelat moolt boo!
ELS BOSCOS... C. INICIAL
ELS BOSCOS... C. INFANTIL
33
A la Setmana Cultural l’alumnat de Cicle Inicial vaparticipar als tallers programats per a l’avinentesa.Al primer taller dissenyat, «Sons de la natura»,treballaren els sons de la tronada, la pluja, elsllamps... i, a més, van elaborar un instrument quereproduïa aquests sons.Al segon taller, «Com fer paper reciclat?»,aprengueren la història i el procés d’elaboració através de recursos motivadors com ara contes,vídeos <http://rincones.educarex.es>, activitatsinteractives i l’elaboració pròpia de paper reciclat.L’últim dels tres tallers dut a terme, «La màgia delBosc», tenia l’objectiu de prendre consciència dela cura del boscos. Van veure la pel·lícula El Senyordels Anells i van conèixer què era un ent (pastord’arbres). També es van treballar diverses ONG’sque tenen relació amb la protecció de la natura i
van prendre rol d’ Embaixadors de boscos mitjançantl’elaboració d’un passaport on es comprometien aser responsables amb la natura. En aquest tallertambé es va treballar la fauna del ports i els boscosprimaris.
I SETMANA CULTURAL
ELS BOSCOS... C. SUPERIORDurant la setmana cultural cada classe, desd’Educació Infantil fins a Cicle Superior de Primària,realitzen unes activitats d’aula relacionades amb eltema de la setmana que són «Els boscos».Els objectius que es pretenia assolir eren:• Conscienciar els escolars sobre els greusproblemes que afecten els boscos i lesconseqüències que podria portar la sevadesaparició.• Promoure actuacions en la seua defensa i,sobretot, reforçar actituds que els porti a prendre un
ELS BOSCOS... C. MITJÀ
• Identificar l’especificitat dels éssers humans ianalitzar i valorar críticament la intervenció humana
34
Durant la Setmana Cultural, l’alumnat de Cicle Mitjàha treballat els Boscos des de la perspectiva delseu aprofitament.La primera tarda, van veure un vídeo de l’origendels boscos, des de la primera llavor que va originarel primer arbre fins a la construcció d’un bosc i elsseu manteniment.La segona tarda, es van fer tres tallers sobrel’aprofitament dels boscos:
- 1r Taller: van fer uns estalvis amb suro.- 2n Taller: van fer colònia amb herbes
aromàtiques.- 3r Taller: van fer una mural sobre els passos
que s’han de realitzar abans de talar ireforestar un bosc.
I l’última tarda, van veure les característiques de tresanimals del bosc, i van jugar a l’Oca dels Boscosper repassar els continguts treballats.
compromís; el compromís de ser part activa en laresolució dels problemes ambientals.• Conèixer, valorar i estimar l’entorn natural mésproper; comprendre, a partir de l’observació de fetsi fenòmens senzills, els principals mecanismes queel regeixen.• Valorar la importància de la higiene i de la salut,acceptar el propi cos i el dels altres respectant lesdiferències.
en el medi i el seu impacte al llarg del temps.• Reconèixer en el medi natural, social i cultural els
canvis i lesc o n t i n u ï t a t srelacionadesamb el pas delt e m p s ,c o m p r e n d r ea l g u n e srelacions desuccessió isimultaneïtat,de cronologia ide durada, iaplicar aquestsconeixementsinterpretant elpresent, lac o m p r e n s i ó
del passat i en la construcció del futur.Les activitats s’han treballat a les tardes i, a CicleSuperior de Primària, han estat organitzades seguinttres eixos principals:1.- Visionat de la pel·lícula Wall-E:Avui en dia són moltes les veus que ens alertensobre els riscos del nostre actual estil de vida, deles repercussions d’un consum excessiu quesuposa una gran despesa d’energia i que generauna creixent quantitat de residus i de contaminació.Wall·E, la pel·lícula, participa d’aquest missatge però
ho fa d’una manera molt especial, fent-nos participarde la poètica d’unes imatges amb tanta capacitatsuggestiva que ens porten, com a espectadors iespectadores, ainvolucrar-nosemocionalmenten una històriaque es dirigeixdirectament aallò que ens fahumans.Ens situem mésenllà de l’any2700 i la Terra ésun cúmul deb r o s s a ,devastada isense vida. Els humans fa temps que l’hanabandonada, embarcats en un creuer per l’espai al’espera, inicialment, de poder tornar-hi algun dia.Enrere han deixat un exèrcit de robots encarregatsde reciclar l’enorme quantitat de deixalles que arapoblen el planeta, però, després de centenarsd’anys, només una unitat continua en funcionament.Es tracta de Wall·E, el protagonista d’aquestahistòria, un petit robot que es dedica a recollirescombraries, premsar-les en forma de cubs i apilar-los formant gratacels.Un bon dia, però, l’existència de Wall·E, rutinària iincansable, es veu capgirada per l’arribada d’una
moderna robot, l’EVE, enviada pelshumans a la Terra a la recerca d’algunrastre de «vida». És en aquesta trobadaentre EVE i Wall·E on es posen en joctots els elements que fan aquestapel·lícula tan interessant. I és que el petitrobot ha patit una anomalia en el sistemai ha desenvolupat una personalitat.Així, en conèixer EVE sorgeix unenamorament que el portarà a seguir-lafins a Axiom, la nau on viuen ara elshumans. Els habitants d’Axiom, però,s’assemblen cada cop menys als humansque habitaven la Terra. I aquí és on trobemel valor afegit del film. Allunyats de l’entornnatural, sense contacte físic entre les
I SETMANA CULTURAL
ELS BOSCOS... C. SUPERIOR
35
I SETMANA CULTURAL
ELS BOSCOS... C. SUPERIOR
ELS BOSCOS... ESODurant la Setmana Cultural de l’Institut Escola l’Ernest,Jesús i jo mateix de 1r d’ESO vam estar fent eltreball de la jardineria. Al Jesús li agrada molt fer depagès; a l’Ernest i a mi no tant. Vam estar tot el matídel dimecres traient males herbes dels 2 jardinetsinteriors que hi ha a l’institut i després hi vam plantarherbes aromàtiques i dos plantes bastant grans perfer bonic. Venien els nens de l’escola i plantavenun planteta cadascú. Com podeu veure a la foto,Jesús era l’encarregat d’ensenyar-los-ho a fer.El dijous vam fer 2 línies de bancals que hi ha al’entrada de l’institut; també hi vam treure les malesherbes i vam plantar unes plantes aromàtiques. Unsdesgraciats el cap de setmana següent ens les vanarrencar.
Com que no vam acabar la feina, el dijous següentvam fer la línia que va quedar sense fer durant laSetmana Cultural i la vam acabar en un sol dia. Lukas Rackevicius, 1r d’ESO
36
persones, els individus que habiten la nau han deixatde pensar, de sentir emocions... es deixen portarpels missatges publicitaris que inunden la nau i queels diuen què han de beure o de quin color s’han
de vestir, així com per unes «butaques voladores»que els ho posen tot a l’abast perquè no hagin demoure, literalment, ni un dit.
La pel·lícula, doncs, ens fa plantejar què és allò queens fa humans. D’alguna manera, Wall·E és méshumà que els humans. El robot és capaç de sentir,de riure, d’estimar.Podem dir, doncs, que Wall·E ens convida areflexionar sobre la importància de conservar elnostre entorn, de respectar el medi ambient, peròno només per garantir la nostra supervivència, sinóper preservar allò que ens fa humans.2.- Reflexió i comentari per part dels alumnes dela pel·lícula seguint un guió.Per culpa de l’acció dels humans, la Terra que se’nspresenta a la pel·lícula Wall·E s’ha convertit en unlloc inhabitable. Es tracta de pensar quinescondicions té el nostre planeta que el converteix enun lloc on és possible viure. Fixar-nos en el quenecessitem les persones per viure o també en unaplanta com la que apareix al film.La vida dels humans de la nau Axiom està plena decomoditats: butaques voladores que els porten atot arreu, robots que els proporcionen tot allò quenecessiten, que els vesteixen, els pentinen i fins itot els renten les dents... Sobre què ens vol ferreflexionar la pel·lícula amb aquestes situacions?3.- Construcció d’un robot amb material de rebuig.A les fotografies que heu pogut anar observant alllarg del reportatge es pot veure alguns dels treballsrealitzats, així com als alumnes en plena feina deconstrucció del robots.
El celler Cooperatiu de Batea (també anomenatCeller Batea o Cooperativa) ha celebrat recentmentel seu cinquantè aniversari, cosa que vol dir que vaser inaugurat l’any 1961. En l’actualitat Tomàs BesBes n’és el seu president. Els alumnes de 5è vàremanar a visitar-lo per fer-li la següent entrevista.ALUMNES: Bon dia Sr. Tomàs. Moltes gràcies perdonar-nos l’oportunitat de poder parlar amb vostè.PRESIDENT: Gràcies a vosaltres per pensar en miper fer aquesta entrevista.A: Des de quan és vostè el president del CellerCooperatiu de Batea?P: Vaig entrar de president l’any 2009. Aquí a lacooperativa tenim per norma que primer entres a laJunta com a vicepresident durant dos anys i desprésels dos següents ocupes el càrrec de president.A: Qui el va escollir per ocupar aquest càrrec?P: En un primer moment és l’assemblea de socisqui, en votació democràtica, tria les persones queformaran part de la Junta Directiva i després aquestaestableix els càrrecs unipersonals.A: Quines són les funcions del president del cellerde Batea?P: Les principals funcions són prendre decisionsconjuntament amb el vicepresident i marcar el camíque la cooperativa ha de seguir, mantenir una estretarelació amb les persones encarregades de l’oficinai el personal tècnic, com per exemple l’enòleg i elgerent i, per últim, representar la Cooperativa entots els actes oficials. El President és el cap visiblede la Cooperativa.A: Què és el que més i el que menys li agrada delseu càrrec?P: El que més m’agrada és fer entrevistes comaquesta que m’esteu fent, ensenyar la cooperativa
TOMÀS BES BES PRESIDENT DE LA COPERATIVA
a la gent que la ve a visitar i explicar el seufuncionament. El que menys m’agrada és haverd’estar present en les situacions en què t’hasd’enfrontar a algun soci o treballador; això és el quemés em dol.A: Quant de temps pot ser president?P: Ho puc ser durant dos anys.A: Quins han estat el millor i el pitjor momentsviscuts per vostè durant el seu mandat?P: De bons moments en podria contar molts. Perexemple, quan vénen personalitats ets sent moltorgullós de representar-la o bé comprovar que laCooperativa ha anat creixent amb les reformes quehem anat fent. I el moment més dolent és quan hasd’acomiadar algun treballador.A: Quin balanç fa de la seva etapa presidencial?P: Una mica dolent perquè ens ha tocat suportar elpitjor moment d’aquesta crisi econòmica que afectatot el món i tots els sectors. Considero que he fet totel que es podria fer en aquests moments tan críticsde l’economia a nivell mundial.A: Quins van ser els motius pels quals es va creurenecessària la construcció de la Cooperativa facinquanta anys?P: En aquella època també s’estava vivint unasituació de molta crisi, semblant a la que actualmentestem patint. Llavors a Batea faltaven cellers. Elspagesos no sabien si podrien collir el raïm del cepi hi va haver una sèrie de gent valenta que va decidirunir esforços, ajuntar-se i crear una cooperativa. Elgovern de l’època va establir una sèrie de mesuresque promovien el cooperativisme i amb moltesganes i il·lusió els pagesos de Batea s’hi van adherir.
ENTREVISTEM A ...
37
A: Quantes persones es van implicar en elprojecte?P: Els fundadors van ser 102 socis.A: Qui va construir l’edifici i quant de temps es vatrigar en aixecar-lo?P: El van construir els mateixos socis. Entre els socisfundadors n’hi havia un que era paleta i tots els altresl’ajudaven en el que en aquell temps es deia jornalde vila. Això volia dir que, cada dia, a una sèrie desocis els tocava treballar en la construcció d’aquestacooperativa. Com a curiositat val a dir que el primerany que es va fundar es va veremar i la teulada noestava acabada. La primera nau es va construir endos anys. Després, a poc a poc i amb molt d’esforç,es va anar acabant la resta de l’edifici. (Comanècdota direm que el rebesiaio d’un xiquet que faaquesta entrevista va ser-ne soci fundador)A: Quan va començar a funcionar la Cooperativa?P: La primera collita de raïm que va entrar va ser lade l’any 1961 i, d’ oliva, la de 1963.A: Quants quilos de raïm, per varietats, entren ala Cooperativa durant la verema?P: A la darrera verema van entrar 8.284.542 kg. deraïm. Les quantitats de les quatre principals varietatsque van entrar són: 2.596.494 Kg. de garnatxa negra,1.814.848 Kg de garnatxa blanca, 1.597.700 demacabeu i 1.062.060 de syrah. A més, es veremenaltres varietats com el merlot, el cabernet o el samsóperò en quantitats inferiors. Avui en dia la cooperativaelabora un 55% de vi negre i un 45% de blanc.Segurament en pocs anys aquestes dos quantitatss’igualaran.
A: Quantes ampolles de vi elabora la Cooperativa?P: En l’actualitat estem sobre les 500.000 botelles.Darrerament estem pujant aquesta quantitat, encaraque, a causa de la crisi, molt a poc a poc.A: On es ven el vi que es fa?P: Tenim distribució a tot Catalunya i a Alcanyís. Anivell d’exportacions s’està venent a Estats Units,
Canadà, Anglaterra, Dinamarca, Holanda, Suècia,Alemanya, Japó i Xina.A: Com ha viscut el 50è aniversari del Celler Batea?P: Molt bé i amb molta il·lusió. La veritat és que vaser una festa molt entranyable. La vàrem dedicar aaquests 102 socis fundadors. Va ser una festa quetant els socis fundadors que encara viuen com laresta de socis que vam heretar la seva il·lusió, ensmereixíem.A: Per finalitzar, li voldríem preguntar què creu
que representa la Cooperativa per al nostrepoble.P: Avui en dia la Cooperativa és l’empresamotor de l’economia de Batea. A més a mésde ser un símbol del treball i d’identitat del nostrepoble.A: Moltes gràcies per respondre a les nostrespreguntes.P: Ha estat un plaer.A continuació el Sr. Tomás ens ensenya totesles instal·lacions de la Cooperativa i ens explicasobre el terreny el procés d’elaboració del vi.Ens acomiadem agraint-li tant la seva amabilitatcom les seves explicacions.
TOMÀS BES BESPRESIDENT DE LA COPERATIVA
ENTREVISTEM A ...
38
HI HAVIA UNA VEGADA...
A poc a poc la literatura infantil i juvenil s’està fent unlloc propi en el món editorial. Els més petits són elsque més llegeixen i no ho fan només perquè homanem a l’escola. Segons un estudi recent del«Gremio de Editores», el 81% de nens i nenes entre10 i 13 anys llegeix en el seu temps lliure, al menysun cop a la setmana.Als lectors de més curta edat els agraden força elsllibres relacionats amb personatges que surten a latelevisió (un bon exemple és «Bob Esponja») encaraque, aquest any, han triomfat col·leccions com lesde «Pupi» i «Flanimales».El fenomen «Crepuscle» creat per Stephenie Meyer,amb tres milions i mig d’exemplars venuts, atreu ungran nombre de joves lectors que també es declinenper títols relacionats amb animals que es fiquen a
detectius (Bat Pat o Geronimo Stilton són els mésllegits), colles de nens i nenes que volen descobrirmisteris (Tres y un papagallo, per exemple) o quees munten una desgavellada agència de fantasmes(la col·lecció de Will Moogley). Aquests títols esllegeixen, es comenten i es recomanen a les xarxessocials. Alguns van acompanyats d’un merchandisingimpressionant que, en ocasions, impliquen el móndel cinema o de la música. Hi ha editorials queorganitzen concerts en els quals els joves han d’anarcaracteritzats com els personatges del llibre quees promociona, si volen entrar de forma gratuïta o apreu mòdic.Per una altra banda, els adolescents compten avuien dia amb una bona pila de novel·les adreçades aells i escrites per autors «seriosos» (Pérez Reverte,Manuel Rivas...) que s’han adonat del creixementd’aquesta literatura sovint anomenada «menor» i han
decidit fer-hi una incursió. Molts dels autors s’estanprestant a anar a escoles i instituts a parlar ambl’alumnat sobre els seus llibres o a fer activitats quetinguin relació directa amb ells. Al nostre centre enshan visitat cinc autors durant aquest curs i ens hadeixat un bon sabor de boca que convida a repetirl’activitat el curs vinent.A més a més, els editors s’estan esmerant en lapresentació dels seus productes. Tenim a l’abastllibres molt especials tant per les històries que ensconten com per la seva presentació: enquadernacióacurada, colors atractius, il·lustracions per a tots elsgustos, desmuntables que ens deixen bocabadats,músiques diferents per a cada pàgina...Hauríem d’acostumar-nos a portar els nostres fills aalguna llibreria de la mateixa manera que els portema l’hipermercat o a la farmàcia, per donar-losl’oportunitat de cercar-hi històries fantàstiques plenes
de monstres, vampirs, investigadors... I així ajudar-los en el seu despertar cap a la literatura. Segurque no ens en penedirem. Asun Martí, responsable de la Biblioteca
LA BIBLIO DE L’INSTITUT ESCOLA
39
L’AMPA
Com cada any, l’AMPA aprofita aquest espai de larevista escolar per presentar-nos a la resta de paresi explicar breument les activitats realitzades durantel curs.Per començar presentarem els membres de l´AMPA.
PRESIDENT: -Óscar Tobia Segarra
VICEPRESIDENT: -Ramon Antonio Arnal Vidal
SECRETARI: -Rosa Maria Piñol Altés
TRESORER: -Ma Ángeles Balaguer Bordonaba
ESPORTS: -Lluís Joaquim Vaquer Boix
-Josep Grau Pallarés
-Carme Altés -Alberto Arbiol
VOCALS: -Encarna Caldú Claramunt
-Maria José Vaquer Piñol
-J.Carlos Galcerà Puchol - Mercè Rivera
-Ferran Altés Bes
Un cop fetes les presentacions, passem a explicar-vos les activitats que ja s’han portat a terme durantl’any.
Compra i posteriorrepartiment de totsels llibres lectius.Aquest any hem tornata presentar sol·licitudal programa « TUAJUDES» deC a t a l u n y a C a i x a(antiga CaixaTarragona), i aprofitemaquestes línies peragrair a Catalunya
Caixa i a tots els pares que han aportat els seusvots, el suport donat ja que això ha permès queens donin 2500 euros que tenen com a objectiuabaratir el cost dels llibres i altres activitats del’escola. Aprofitem també aquest espai perdemanar el vostre suport per a l’any vinent, enqual tornarem a preparar un altre projecte peroptar al màxim ajut que sigui possible.
Parc infantil de Nadal: els dies 29 i 30 dedesembre, a la Germandat, amb la col·locaciód’inflables, diferents tallers, campionat de PlayStation.... etc.
Xocolatada: per Nadal, concretament el dia 21de desembre, vam repartir entre els nens del’institut escola xocolata desfeta amb melindros,que va tenir molt bona acceptació entre elsalumnes, els mestres i els professors.
Festa de l’Arbre; el diumenge 3 d’abril tots elscursos van anar a fer la plantada del seu
FENT MEMÒRIA...
40
L’AMPA
FENT MEMÒRIA...respectiu arbre al calvari. També s’hi va fer latradicional repartida de globus i l’enlairamentposterior.
Cavalcada dels Reis Mags d’Orient.Anteriorment, s’havia realitzat la recollida de totesles cartes dels nens per part dels 3 patges reials
(el dia 22 de desembre a l’escola i el dia 4 degener a la plaça).
El Pla Català de l’Esport:enguany ha estat el quartany d’activitats: elsdimecres i divendres elsnens i nenes es queden al’institut escola o van alPoliesportiu a practicardiferents esports amb elsmonitors/es que els sónassignats.
Escacs, iniciades al novembre, amb laparticipació de 21 nens/es i entrenats perSantiago Bes, amb uns bons resultats (6medalles als comarcals, 12 classificats per a lafinal territorial a Masdenverge i 3 classificats pera la final de Catalunya a Salou).
Cros: s’han inscrit 15 participants. Elsentrenadors han estat Joaquim Bernet i XavierAlañà i es va aconseguir classificar 6 alumnesper a la final de Catalunya.
41
Futbol sala: L’institut Escola de Batea hi haparticipat amb tres equips:
1. Prebenjamins: amb els tècnics Abel Maijó iMarc Vallespí.
2. Benjamins: amb l’entrenador Eloi Gabaldà. 3. Alevins, amb l’entrenador Francisco Aguiló.
Tennis-taula, entrenats per Albert Villarroya vanoptenir dos medalles i es van classificar5 nois/es per a la final territorial aUlldecona.
Bitlles: vam obtenir a la final deCatalunya 2 medalles d’or i 3 de bronze.A més, vam assolir molts bons resultatsal comarcal, amb 6 medalles. Els seusentrenadors van ser Joan Casadó iAlberto Arbiol.
Patinatge (entr. Júlia Bosquet).Cal recordar que el dia 5 de juny vam fer latrobada de patinatge a Batea.
Al llarg del reportatge heu pogut anar observantdiverses fotografies de les activitats reralitzades pelsnostres alumnes.Bé, només queda dir-vos que estem a la vostradisposició per qualsevol dubte, consulta o propostaque tingueu, tot esperant que el curs hagi estatprofitós tant per als alumnes com per als mestres iprofessors. Des d’aquestes línies volem acomiadarels membres sortints de l’AMPA que ja han complertla seva tasca, i també volem donar la benvingudaals pares que passaran a formar part de l’associació. La Junta Directiva de l’AMPA
FETS I GENT...
El passat mes d’agost es va fer la inauguració delnou Institut Escola. Unsomni fet realitat en elqual vam comptaramb la presència del’honorable Consellerd’Educació, Sr.Ernest Maragall, ladirectora territorial,Sra. Marian Rojas, il’il·lustríssim alcaldede Batea, Sr.Joaquim Paladella.Després delsp e r t i n e n t s
parlaments, l’Ajuntament va oferir un aperitiu per atots els assistents; amés, els més petits vampoder gaudir delsinflables i d’unespectacle d’animació.Va ser una tarda moltemotiva i plena debones intencions, on vaes incidir en laimportància per almunicipi de Batea de laposada en funcionamentdel primer Institut Escolade les Terres de l’Ebre.
INAUGURACIÓ INSTITUT ESCOLA
LES LLARS D’INFANTS ENS VISITENEls alumnes de les dos Llarsd’Infants del nostre municipi deBatea han visitat el nostre institutescola. El passat divendres 20de maig vam tenir una agradablesorpresa; els alumnes de les llarsque al mes de setembre entraranal nostre centre a fer P·3 van venira veure les instal·lacions de laseua futura escola i, més tard,institut.Van trobar que tenim un centremolt gran, però de ben segur queaviat se’l faran seu i s’hi sentirancom a casa quan iniciaran l’etapad’escolarització obligatòria. Untotal de 14 alumnes començaran
el primer cursd’Educació Infantil;seran la NÚRIA,l’AINA, la LAIA SOLÉ,el SERGI, el JOEL, laIRIS, el MARTIN, laDUNA, la VANESSA,la IRENE, la JÚLIA, laLAIA CALDÚ, el MAXi la DIANA.
Us donem la benvinguda i us esperem el primerdia de curs, el 12 de setembre.
42
FETS I GENT...
Els alumnes de Primària participen per primer copal «Pla de Consum de la fruita a les escoles». Aquestpla consisteix a distribuir gratuïtament fruita frescaals escolars de 6 a12 anys. És unainiciativa de la UnióEuropea que es fae f e c t i v a m e n tmitjançant una acciócoordinada delD e p a r t a m e n td’Agricultura, el deSalut i eld’Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya. Els objectius del Pla són:
Oferir fruita gratuïta en els esmorzars dins delcentre escolar.
PLA CONSUM FRUITA A LES ESCOLES
Informar sobre elsbeneficis del’increment del
consum defruita iverdura.
Proposar elconsum de fruites com una alternativaexcel·lent al consum d’altres aliments demenys qualitat nutricional.El Pla ha tingut molt bona acollidasobretot pels pares i mares i també perla majoria d’alumnes. Seguint elsobjectius d’aquest Pla, les mestres
d’Infantil també han sistematitzat els esmorzars decada dia de la setmana, promovent el consum defruita i de productes naturals.
Els alumnes d’Infantil (P-3, P-4 i P-5) disposen, desd’aquest hivern, d’una nova zona d’esbarjodiferenciada de la resta de pati. El centre, amb lacol·laboració de l’Ajuntament de Batea, ha pogutinstal·lar un equipament de fusta (gronxador, tobogan,balancins, sorral…) per tal de poder disposar d’una
NOU PARC INFANTILzona d’entreteniment per als més petits de l’InstitutEscola. Es tracta d’una zona delimitada amb tanquesde fusta que impedeix que puguin rebre una pilotadasense voler dels seus companys i companyes mésgrans. Ara uns s’ho passen molt bé fent castells desorra i els altres, desfent-los!
43
FONIX 2011
FETS I GENT...
Els alumnes de 5è i 6è de primària i els de 1r i 2nde secundària de l’Institut Escola Mare de Déu delPortal de Batea van participar en el IV ConcursInterescolar de Catalunya, anomenat THE FONIX2011, que té com a objectiu difondre l’ús de lallengua anglesa entre els escolars, mitjançant unaactivitat lúdica amb una finalitat educativa i didàctica.En primer lloc, ens van fer una prova local a l’escola,de la qual en van sortir guanyadors un alumne de
c a d ac l a s s e ;a q u e s t s ,entre elsquals emtrobava jo,vam anar a participar a la prova territorial, amb seu ala Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, onparticipaven diversos alumnes d’algunes escolesdel Tarragonès. Els guanyadors d’aquesta provapassarien a la prova final. En aquesta prova final,els guanyadors rebrien uns grans premis.Als alumnes que vàrem participar a la prova territorialde Tarragona ens van entregar un petit obsequi. Delnostre Institut Escola vam participar en el concursAbril Bes de 5è, Èric Grau de 6è, Guillem Sunyerde 2n d’ESO i jo mateixa. Va ser una granexperiència per aprendre anglès i posar en pràcticaels nostres coneixements en llengua anglesa. Espot obtenir més informació mitjançant la webhttp://www.concurs-angles.info/ Gemma Canalda, 1r d’ESO
DELEGATS 3DAquest curs, els alumnes de segon d’ ESO,conjuntament amb la nostra tutora, hem participat enun projecte anomenat «Programa Delegats iDelegades en 3D» per fomentar la participació detots els alumnes i reforçar el paper dels delegats.Els primers dies de curs, els delegats i la tutoravam explicar als alumnes en què consistia aquestpla. Després vam triar un tema per a tractar durant elcurs; entre tots vam triar «EL RESPECTE» cap alsaltres companys i cap als professors i professores.Vam escollir aquest tema ja que l’objectiu de laclasse era polir les coses que fem malament a laclasse: no respectar el torn de paraula, no callarmai, encara que ens ho diguin, vaja ... el respectecap a tothom, bàsicament. Als delegats, i també ala tutora, ens ajudava una assessora, la Cristina, del’Agència Catalana de la Joventut, que venia cada2-3 mesos i ens explicava què havíem de fer.Una vegada triat el tema, vam començar a pensarcoses que fèiem bé i coses que fèiem malament.Després, vam pensar en possibles solucions per aremeiar-ho i també vam decidir posar-hi sancions.
Així, al final, vam quedar que per cada falta derespecte faríem 25 còpies, i això, va funcionarbastant, tot i quehi ha gent que enlloc de millorar laseva actitud, l’hae m p i t j o r a d a .Aquest controlamb les còpies elfèiem a lesclasses de Matesi Francès perquèla professora és la Pilar, la tutora.L’últim dia vam fer una avaluació i, encara que vamconcloure que hem après una mica més sobreparticipació i que el delegat i la subdelegada enshem sentit més útils, al final, la major part de la classecreu que, per desgràcia, el projecte no ha funcionati que no ha estat gens divertit. La tutora diu quepotser és que no és tan fàcil canviar els nostrescostums i que haurem de seguir intentant-ho.Laura Alañà i Albert Gabaldà, delegats 2n d’ESO
44
FETS I GENT...
Dins de la programació curricular de LlenguaCatalana i Literatura, cada curs acadèmic elDepartament d’Educació ofereix la possibilitat queun escriptor de les nostres terres visiti el centre pertal que el nostre alumnat el conegui de més a prop.Així, el professorat de Llengua Catalana de l’InstitutEscola de Batea va escollir entre les lecturesobligatòries de 2n d’ESO la novel·la juvenil L’ombradel Stuka, de Pau Joan Hernàndez. I ho va fer perdos motius prou contundents: l’un, perquè la trama,molt entretinguda per a nois i noies adolescents, jaque s’ubica molt a propdel nostre poble( c o n c r e t a m e n tl’argument se situa aprop de Benifallet), il’altre, perquè teníemla possibilitat quel’escriptor en personaens pogués venir avisitar al centre (iaquest fet representaun atractiu molt granper a l’alumnat).
I així va ser, vam fer la sol·licitud a principis de cursa través de l’aplicatiu del programa «Itineraris delectura» i aviat ensvan concedir lavisita (teníempreferència ja que elcurs passat tambén’havíem fet lasol·licitud i ens haviaestat denegada). Latrobada ambl’escriptor deL’ombra del Stuka esva produir a mitjansde febrer. Elsalumnes acabaven tot just de llegir la lectura delllibre, de fer-ne un control avaluatiu i de presentar-ne un mural (els més bonics romanen penjats a lasala d’informàtica de l’edifici nou de l’Institut Escola).L’experiència va ser del tot profitosa, ja que elsalumnes havien preparat cadascun d’ells unapregunta per a l’escriptor i, sota la conducció dedos alumnes, que en van fer la presentació, es vaestablir una taula rodona que va durar ben bé unahora i mitja.
CLASSES SENSE FUM
45
Aquest curs 2010-2011 a les classes de tutoria de 1rd’ESO s’ha treballat el programa Classe sense fum.Des de l’any 2004 a Catalunya es promou en elsalumnes de 1r i 2n d’ESO aquest programa, ques’emmarca en una iniciativa europea anomenada«Smoke-free Class».El programa pretén estimular, mitjançant un concurs,per una part, la prevenció de la iniciació altabaquisme entre els alumnes i, per l’altra, incidirsobre aquells alumnes, que ja l’han provat algunavegada, per evitar que passin d’experimentadors afumadors habituals.El programa Classe sense fum reforça:- el caràcter voluntari de la decisió de no fumar.- el compromís de tot el grup.- la confiança en un mateix i en els altres.- la recompensa o premi com a estímul.Tots els alumnes de primer d’ESO es vancomprometre a no fumar durant tot el curs i a elaborar
un eslògan sobre la prevenció del tabaquisme queels identifiqués com a grup.Durant tres sessions de tutoria, els alumnes es vanagrupar en grups de 4 o 5 alumnes i van buscarinformació sobre el tabac, el tabaquisme i lesconseqüències de la seva addicció. Un cop reunidala informació van elaborar un eslògan. A l’últimasessió, cada grup va presentar la seva proposta ies va decidir per consens un eslògan en concret.L’eslògan escollit va ser el següent: «No siguis ruc,el tabac ben lluny».Aquest eslògan va ser presentat al concurs, del qualno es va obtenir cap premi. Una altra part d’aquestprograma era el seguiment del compromís delsalumnes respecte a no fumar. Durant la realitzacióde les sessions tots els alumnes van reiterar el seucompromís i van afirmar el rebuig davant el consumdel tabac.
ITINERARIS DE LECTURA
EL TEMPS...
... A BATEAEls alumnes de 6è de primària han elaborat aquest quadre resum sobre el temps a Batea durant elcurs 2010-2011
46
47
ÚLTIMA HORA
Aquest curs els alumnes de CI hem participat en elprojecte EME (Emprender en Mi Escuela). És elprimer any que es fa a la nostra escola i a tota lacomarca.
El projecte, originari d’Astúries, té com a objectiu ladifusió de la cultura emprenedora entre l’alumnat,promovent conductes i actituds de col·laboració,coordinació, superació de problemes o conflictes il’acceptació de responsabilitats, fomentant lainiciativa, la implicació i el treball en equip. Finalmentes busca produir, fabricar alguna cosa per tal devendre-la en un mercat local o comarcal i obteniruns beneficis que, igual que succeeix amb el capitalinicial aportat per ells, els propis alumnes han dedecidir com gestionar.Primer van haver de formar-se els nostres mestres,després ens va tocar a nosaltres (hi havia moltescoses noves per aprendre).
Per començar vam haver de decidir quin tipusd’empresa volíem ser; nosaltres vam triar ser unacooperativa, tots ens vam convertir en socis.Vam haver de pensar, discutir i triar moltes coses:- Què podíem fabricar.
PETITS GRANS EMPRENEDORS
- El nom de la cooperativa i un logotip que larepresentés.- Els càrrecs (presidenta, secretària i tresorer).- Els estatuts.- El pressupost.- Com ens organitzaríem i distribuiríem la feina.I altres coses que ens hem anat trobant pel camí(publicitat, màrqueting...).
(aquest és el logotip que vam escollir)
Finalment,d e s p r é sde treballartot el curs,va arribarel gran dia,el momentde portar almercat totsels productes que havíem fabricat (tragaboles,saquets d’olor, llibretes i plantes).Per nosaltres vaser una festa,s e m b l à v e mprofessionals.Ens ha agradat serP E T I T SEMPRENEDORS!(la cooperativaamb els socis mésjoves de totaCatalunya!)
Benvinguda a P3Benvinguda a P3Benvinguda a P3Benvinguda a P3Benvinguda a P3