revista tots junts 106

28
Tots Junts Tots Junts Revista de les Escoles de Persones Adultes de Llevant (Centre d’Educació de Persones Adultes Joan Mir i Mir, Serveis Educatius de Menorca S.L. i Associació d’Educació d'Adults de Menorca) Sant Jordi arriba abans al nostre centre!!! Vine a celebrar amb nosaltres la festa de les llengües! Dimarts 15 d’abril, de 18 a 21h Revista 106 2014

Upload: isabel-pascual-garcia

Post on 01-Jul-2015

165 views

Category:

Education


0 download

DESCRIPTION

Revista de les escoles d'adults del llevant de Menorca. Revista escolar Tots Junts núm. 106. CEPA Joan Mir i Mir, Maó.

TRANSCRIPT

Page 1: Revista Tots Junts 106

Tots Junts Tots Junts

Revista de les Escoles de Persones Adultes de Llevant

(Centre d’Educació de Persones Adultes Joan Mir i Mir,

Serveis Educatius de Menorca S.L.

i Associació d’Educació d'Adults de Menorca)

Sant Jordi arriba abans al nostre centre!!!

Vine a celebrar amb nosaltres la festa de les llengües!

Dimarts 15 d’abril, de 18 a 21h

Revis

ta 1

06

201

4

Page 2: Revista Tots Junts 106

2

Editorial

La revista Tots Junts es nodreix de les vostres feines,

de les vostres aportacions, de les vostres experiències, del

vostre pas pel centre. És meravellós comptar amb l’ajuda de

tants alumnes i de tants companys a l’hora de rebre articles,

fotos, comentaris, suggeriments... I per això us encoratgem a

seguir-ho fent!

La participació a l’àmbit cultural no cal que sigui a

gran escala, hom pot contribuir amb el seu granet d’arena a

aquells esdeveniments que ocorren al seu voltant: muntar un

cineclub a casa, anar a fer caminades amb els amics per

descobrir nous indrets de Menorca, anar a la biblioteca o

compartir llibres del Bookcrossing i, per què no, participar a

la revista de l’escola amb un petit article, una il·lustració, una

foto, el relat d’una experiència... Això fa que la nostra feina

sigui visible, o millor dit, fa que la VOSTRA feina sigui visible!

El fet de mostrar allò que es fa al centre no només ens

serveix com a mètode de projecció dins la nostra societat,

sinó que també és un mitjà per encoratjar la gent a seguir o

iniciar els seus estudis, a sortir de casa, a preocupar-se per

la formació pròpia i, sobretot, és un mitjà per ajudar a obrir la

ment de tots i de cadascun de nosaltres.

Gràcies per seguir fent possible no només aquesta

revista, sinó tot el centre, el vostre centre.

Almudena Mercadal i Isabel Pascual,

coordinadores de Tots Junts

Page 3: Revista Tots Junts 106

3

Sumari

L’Escola d’Adults a Greenwich....................... 4

Padró municipal..............................................6

L’oci entre els joves........................................8

Visita d’Abaair i Dani Márquez .....................10

Qui són?........................................................12

Mi rincón favorito..........................................15

Cómo conquistar a tu mujer ideal..................16

Perra policía..................................................17

Jugar a bridge en Menorca............................18

El rincón de los cocinillas.............................20

Secció de la Comissió Ambiental...................23

Page 4: Revista Tots Junts 106

4

La setmana del 10 al 14 de març hem visitat la Univer-sitat de Greenwich com a representants de l’Escola d’Adults de Maó, dins el marc del programa europeu Grundtvig. Concretament, hem participat —juntament amb d’altres pro-fessors del Regne Unit, França, Holanda, Bulgària, Lituània, Letònia, Romania i Turquia— en un seminari anomenat “Promoting Employability through Specific Literacies” (“Promovent l’ocupació a través de literacitats específiques”), organitzat pel prestigiós Dr. Gordon Ade-Ojo.

La trobada ha estat possible gràcies al Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea i el Centre de Recerca sobre Literacitat i Desenvolupament de la Facultat d’Educació d’aquesta prestigiosa universitat. Allà, hem tingut ocasió d’exposar la nostra realitat i de conèixer noves estra-tègies dirigides a satisfer plenament les expectatives dels alumnes. No debades, l’ocupació i la literacitat, ara per ara, són dos temes prioritaris a Europa, el foment de les quals es duu terme principalment des dels centres d’educació de persones adultes.

En aquest sentit, la idea més contundent que n’hem extret és l’extensió del significat de la paraula literacy, més enllà d’alfabetització, lectoescriptura o competència. Ras i curt, parlar de literacitat vol dir adquirir el coneixement que, a tots, ens manca, dins un món canviant i globalitzat. Des d’aquesta perspectiva, qualsevol persona adulta necessita seguir formant-se contínuament.

Una altra idea crucial és la de l’ocupació: la necessitat de connectar l’aprenentatge d’adults amb el mercat laboral, concebent les escoles com a centres integrats, on s’aplega el conjunt de l’oferta formativa, on es qualifiquen els futurs treballadors i on les empreses van a cercar els seus recursos humans. Es tracta d’impartir una formació adequada a les demandes de la societat, a fi que la recerca de feina resulti

L’Escola d’Adults de Maó a la

Universitat de Greenwich

Page 5: Revista Tots Junts 106

5

molt més fàcil. Així doncs, per promoure l’ocupació a partir de literacitats específiques, les institu-cions més avançades s’esforcen a revalorar el bagatge experiencial de cada estudiant —el que sap fer— i a concretar el seu objectiu —el que vol fer—, dissenyant-li un itinerari curricular personalitzat que casi amb les demandes del sector en què pretén inserir-se. El Regne Unit i Holanda són pioners a implantar aquesta mena processos, amb altes cotes d’èxit transformacional dins els contextos on s’apliquen. Per contra, el fracàs escolar, l’abandonament i l’atur són, doncs, directament propor-cionals a la manca d’orientació, acompanyament i guiatge.

Una tercera idea és l’actitud proactiva per part de les escoles, sobretot nòrdiques, a l’hora d’innovar. El canvi es fa de baix a dalt i no de dalt a baix: parteix de la seva iniciativa, es materialitza en projectes-pilot, es diversifiquen les fonts de finançament i s’estableixen vincles amb socis exteriors per garantir la mobilitat dels estudiants / treballadors, nous mercats i horitzons. S’aposta pels exemples d’èxit, sumant esforços i coordinant els agents implicats, especialment el teixit empresarial.

En resum, aquesta inspiradora experiència ha representat una validació de la nostra feina, un eixamplament de la nostra visió i missió educativa i, alhora, una motivació per seguir en aquesta via d’internacionalització del centre, que pugui contribuir a millorar la nostra comunitat.

Elena Calafat Polo,

cap d’estudis adjunta

Jaume Gomila Saura, cap del departament de

Comunicació

Page 6: Revista Tots Junts 106

6

Xerrada de Ciències Socials

El padró de Maó

Visita de la tècnica de l'Ajuntament de

Maó Amparo Ainsa

El passat dia 29 de novembre ens va visitar a l'aula de 1r

d'ESPA Amparo Ainsa, tècnica del padró de l'Ajuntament de

Maó. La visita està lligada amb la unitat didàctica

“Demografia i societat”, que va començar la darrera setmana

de novembre i que es va perllongar tot el mes de desembre.

Durant l'hora i quinze minuts que va durar la xerrada, Ainsa

ens va oferir dades recents sobre la demografia del municipi.

Per exemple, la població actual és de 29.072 persones.

Aquesta població està formada per 74 nacionalitats diferents

(recordem que al món hi ha 198 països).

Page 7: Revista Tots Junts 106

7

Una altra dada que ens va oferir és la piràmide de població;

d'aquesta manera podem dir que a Maó el ventall d'edats

comença amb una àvia de 103 anys, mentre que el nombre de

naixements fins el novembre de 2013 havia estat de 193

nadons.

Un altre fet que ens va assenyalar és la importància que té

l'actualització de les dades, així com el fet d’evitar la seva

falsedat.

Els alumnes, per la seva part, no van dubtar a fer preguntes i

interessar-se per diferents aspectes de la xerrada, com per

exemple el cens electoral o la distribució dels districtes a la

ciutat de Maó.

Des d'aquí volem donar les gràcies a n'Amparo Ainsa i

esperem que en futurs cursos es pugui repetir l'experiència.

Ramon Rosselló Professor de Ciències Socials

Page 8: Revista Tots Junts 106

8

L’oci entre els joves

Què fan els joves en el temps d'oci?

Durant el mes de gener els alumnes de primer curs de Ciències Socials han realitzat un estudi titulat “Què fan els joves en el temps d'oci?”, referit al municipi de Maó.

L'estudi s'ha elaborat sobre una mostra de 79 joves amb edats compreses entre els 15 i 29 anys. Tot i tractar-se d'una mostra molt petita, algunes dades són reveladores: per exemple, es reflecteix el poc interès que els joves estan mostrant cap al voluntariat. Només un jove va dir que partici-pava en algun tipus d'activitat altruista.

Una altra dada és el consum d'alcohol entre les joves. S'observa que les dones s'inicien de més joves en el consum d'alcohol: als 15 anys, la meitat de les dones són consumidores habituals durant el cap de setmana. En el cas dels homes, l'edat s'avança uns anys.

Quant al consum de tabac, en el cas de les dones es pot dir que són les que estan a l'atur les que més consumeixen, amb un 43,2%, mentre que les treballadores només arriben al 32,3%, en darrer lloc es troben les que estan realitzant algun tipus d'estudis.

Pel que fa a l'oci electrònic (ens referim a les consoles), el temps que els joves hi dediquen està directament relacionat amb la seva situació laboral. En aquest sentit, podem veure com els estudiants arriben a un 23% de consum diari, els que estan a l'atur a un 21'4% i, finalment, els treba-lladors hi dediquen un 20%.

Page 9: Revista Tots Junts 106

9

El cinema també forma part de l'oci dels joves. S'observa que les dones visiten les sales de cinema amb més freqüència (mensual) que els homes. Les primeres hi assis-teixen entorn un 33%, mentre que els homes només un 7%. En tot cas, i tot i que els continguts que s'han anat descobrint durant l'estudi són rellevants, no hem d'oblidar la importància que ha tingut l'elaboració del projecte com a instrument per desenvolupar algunes competències: aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal.

Des de l'òptica del professor, aquest projecte ha donat l'oportunitat de treballar aspectes que d'una altra manera haguessin estat molt difícils d'estudiar, com per exemple: el treball cooperatiu, els recursos digitals (Drive) o, fins i tot, el domini de les exposicions orals. Sense cap dubte, aquest projecte s'hauria de repetir en els propers cursos.

Ramon Rosselló Professor de Ciències Socials

Page 10: Revista Tots Junts 106

10

Visita de n’Abaair i en

Dani Márquez

Una aproximació al món islàmic

El passat dia 10 de gener el grup de 2n d'ESPA de

Ciències Socials va rebre la visita de n'Abaair i en Dani

Màrquez. Aquesta visita està relacionada amb la unitat

d'aprenentatge referida al món islàmic. En aquest tema

s'intenta aproximar l'alumne a aquesta civilització explicant-

ne el aspectes històrics, religiosos i culturals, sempre recor-

dant el llegat que ha suposat per Espanya i l'enriquiment

cultural que proporciona conèixer altres pobles, costums,

idiomes, etc.

El matrimoni va explicar les seves experiències

personals i el seu dia a dia com a creients en la religió musul-

mana. Els alumnes no van deixar perdre l'oportunitat i van fer

nombroses preguntes que sempre van rebre resposta. Va ser

especialment interessant la part en què en Dani va comentar

diferents punts que hi ha a l'Alcorà i que mostren detalls que

en aquells temps eren difícils de conèixer, com per exemple

precisions del cos humà. Un altre aspecte que va interessar

va ser la numerologia que apareix al llibre i que va sorprendre

l'alumnat.

Page 11: Revista Tots Junts 106

11

Finalment, volem recordar que durant la xerrada els

alumnes varen poder degustar les pastes i el te que la parella

havia portat i que van deixar un bon gust de boca a tots els

assistents per tal de seguir aprofundint en aquesta cultura.

Ramon Rosselló

Professor de Ciències Socials

Page 12: Revista Tots Junts 106

12

Qui són? Aquí teniu un ramell florit de professors quan eren ben petitons i eren belles criatures incapaces de suspendre ningú! Uns angelets! Mireu quina carona! Sabríeu dir qui és qui? Alerta! Entre els noms hi ha algun infiltrat! Marta Fuxa Júlia Orfila Pau Carbonell

Agnès Torres Àlex Marin Magda Humbert

Ana Gomila Ramon Rosselló Elena Calafat

Almudena Mercadal Isabel Pascual

No saps qui s’amaga darrere aquestes caretes? Prova de descartar noms mirant la pàgina següent!

Page 13: Revista Tots Junts 106

13

Encara te’n manquen? No saps qui són? Idò darrere en tens més! :D

Page 14: Revista Tots Junts 106

14

Pistes! 1. Et recordam que n’Agnès coordina la Comissió Ambiental. 2. N’Ana és a Son Bou. 3. Na Júlia, com a bona profe, va de verd! 4. Na Marta fa un gest que la caracteritza. 5. Na Bel duu el color que més li agrada. 6. N’Elena ja tenia rinxolets i reia! 7. En Pau encara no sabia què eren les equacions. 8. En Ramon sortia de la dutxa. 9. N’Àlex es feia la interessant tocant-se els cabells. 10.A n’Almu ja li agradava la festa tant com ara! 11.Na Magda encara ara té les mateixes orelletes i el mateix somriure!

Però és que encara no has descobert qui s’amaga rere aquestes carones?? Mira bé!

Així i tot no saps qui són? Ets un cas com un cabàs! Demana més informació als teus profes i comenta-ho al pati amb els companys! Us animeu a mostrar-nos fotos vostres de quan éreu petits? Seria genial!

Page 15: Revista Tots Junts 106

15

Mi rincón favorito:

El faro de Favàritx El faro de Favàritx se encuentra en la costa norte de Menorca. El paisaje que lo rodea no se parece en nada al que se puede observar en el resto de la isla. Apenas hay vegetación, el suelo está formado de pizarra negra y los acantilados son muy abruptos. Bajo la luna llena, la pizarra brilla tanto que parece plata. De camino al faro, sorprende encontrar un lago natural que se llama Es Cós des Síndic. Solamente se forma cuando hay temporal y tiene una gran importancia ecológica, ya que es el lugar de descanso y alimentación de algunas aves. Si caminas por sus alrede-dores, verás que también hay una pequeña torre cilíndrica donde a la gente le gusta tomar hermosas fotografías. Desde allí se pueden contemplar algunas playitas. Una está justo al lado y se llama Cala Presili; para llegar hasta Ca-la Tortuga, sin embargo, tienes que andar unos minutos. Esta última es muy tranquila y suele ser muy íntima. Dice la leyenda del faro que, en las noches de plenilunio, si andas sobre los charcos que se forman a su alrededor recibes de la luna y el mar energía, fuerza y fertilidad.

Mónica Columbrans Camps 4º de Castellano a distancia

Page 16: Revista Tots Junts 106

16

A todo hombre le gustaría conquistar a la mujer de sus sueños. Lo primero que tienes que hacer es que, a través de sus amigos, ella te conozca y luego podrás intentar integrarte en su ambiente. Tendrás que interesarte por sus gustos y aficiones y, si hay cosas de las cuales no entiendes, averígualas y, si es necesario, aprende todo lo que puedas. Si le gusta bailar bachata, salsa y merengue, tú tendrás que aprender a bailar; si le gusta la natación, tú aprendes a nadar. Y si a ella le gusta el campo, a ti te tiene que gustar, o tienes que disimular, claro está. En todo momento aprovecha para mostrar todas tus cualidades, pero tienes que intentar que se vea natural. Cuando haya un poco de confianza invítala a salir; en esa cita intenta que ella se sienta especial, que se sienta única. Ahí tienes que volver a sacar tus armas y mostrar lo mejor de ti para que ella se sienta a gusto contigo y vea que la persona que necesita para ser feliz eres tú, porque eres especial, gracioso y la tratas como nadie la ha tratado nunca. Después de un tiempo, cuando creas conveniente y veas que ella siente algo por ti, no lo dudes ni un momento y lánzate, que seguro que dirá que sí. Algo muy importante: Si ella te acepta como novio, acuérdate de lo mucho que te ha costado conseguirla, porque a partir de ese momento tendrás que duplicar el esfuerzo para mantenerla a tu lado el resto de tu vida.

Edwin León Saldaña,

L. Castellana - 3º ESPA.

Cómo conquistar a tu mujer ideal

Page 17: Revista Tots Junts 106

17

Perra policía

Así me llamaba mi madre de

pequeñita porque siempre andaba

olisqueándolo todo. Huelo la

comida antes de comprarla y de

probarla; la ropa en las tiendas, al

sacarla de la lavadora y, por

supuesto, al ponérmela, etc.

De pequeña, siempre sabía si mi madre había limpiado

con lejía, salfumán o cualquier otro producto incluso varios

días después de haberlo hecho, cuando ya había vuelto a

agarrarse la suciedad.

Algunas personas tienen un sentido más desarrollado

que otros, el mío es sin duda el olfato. Como dice mi madre,

las manías no las curan los médicos.

El refranero dice “Antes se come por los ojos que por la

boca”. En mi caso, ¡como antes por la nariz!

María del Carmen Lara Escrich,

L. Castellana - 4º ESPA

Page 18: Revista Tots Junts 106

18

En contraste con el número de locales de juego, nuestros organizadores y directores de juego han sido menos en número, probablemente porque prevaleció la calidad sobre la cantidad. Aunque la posición de director de juego puede ser, a veces, una tarea desagradecida, me llena de orgullo poder continuar dando soporte al club. Es también un honor haber sido invitado a prose-guir con la columna de la revista Roqueta, que durante muchos años fue hábilmente promovida por Peter Watterson. Soy parti-dario de la antigua máxima que señala que cuando algo va bien es mejor no tocarlo. Así pues, la columna presenta una mano intere-sante a manera de concurso/adivinanza con un tema educativo diseñado para mejorar el nivel de juego del lector, a la que he tratado de dar un toque de mayor modernidad. Desde mi asunción de responsabilidades, el club ha conti-nuado dando la bienvenida a nuevos jugadores, siguiendo la pauta de mis predecesores de irlo convirtiendo en un club que albergue diversas nacionalidades. Ello resulta particularmente evidente durante el período estival, cuando llegan los visitantes veraniegos. Además de nuestros permanentes miembros menorquines y britá-nicos, tenemos visitantes regulares procedentes de la Península y de Mallorca, así como de Francia, Italia y Alemania. Aunque, para hacer justicia, también debemos decir que hay muchos miembros que son leales y constantes durante los meses de invierno, ya que sin ellos el club no sobreviviría. Algunos de ellos son miembros del comité y son quienes aseguran el buen funcionamiento de los torneos semanales por parejas y el duro trabajo de la organización de los acontecimientos anuales que celebramos en el club. Cada miércoles se efectúa un torneo por parejas en el hotel

Jugar a Bridge en Menorca

Una pincelada histórica En cariñosa memoria de mi esposa Rita Johannessen (1949-2013)

Parte II (Encontrarás la primera parte en la edición anterior de la revista)

Page 19: Revista Tots Junts 106

19

Port-Mahón (el juego empieza puntualmente a las 19.30) y, además, tenemos también el Campeonato del Club, que llevamos a cabo anualmente y al que le sigue una cena de conmemoración y entrega de premios, todo ello en el mes de septiembre. El club también patrocina un torneo por parejas a beneficio de una insti-tución de carácter benéfico, con manos previamente preparadas. Las entidades a las que hemos dado apoyo en años anteriores han sido Cats in Need, Club Vidalba, Cruz Roja y la AECC de Menorca. La recaudación se les destina íntegramente. El hotel Port Mahón colabora generosamente ofreciéndonos el local de manera desinteresada. A los ganadores se les entrega un trofeo especial, y lo custodian durante el año. Finalmente, cuando piensas que has podido escapar de todas las dificultades, viene lo más difícil. Debido a la propia naturaleza de nuestro juego, el efecto inexorable del paso del tiempo amenaza con mermar el número de afiliados. Así pues, sentimos constantemente la necesidad de reclutar nuevos miembros, especialmente para los meses de invierno. Damos la más calurosa bienvenida a posibles jugadores, no importa su nivel ni su nacionalidad. Hablamos todas las lenguas y, además, si así se precisa y desea , las lecciones gratuitas, tanto para principiantes como para quienes deseen mejorar su juego, pueden ser imparti-das gustosamente por el director del club. Peter Barlow Castellà per estrangers 3 (Sant Lluís)

Foto de www.menorcaaldia.com

¿Te animas a jugar al bridge en Menorca? Contacta con Peter Barlow (971 188 559)

o con Carol Roselló (610 292 728)

Page 20: Revista Tots Junts 106

20

El rincón de los cocinillas

En esta edición de “El rincón de los cocinillas” os

ofrecemos dos recetas fáciles para el día día. Hoy, pues, en esta sección: Cocina de supervivencia para machos en crisis.

Pasta con pollo al orégano Ingredientes:

350 gr de pasta (macarrones, espaguetis...)

3 filetes de pechuga de pollo

Orégano

Sal

Aceite

Elaboración: Primero hervimos la pasta hasta que esté al punto. A continuacíón hacemos la pechuga de pollo a la plancha, con un chorrito de aceite. Una vez tengamos el pollo hecho a nu-estro gusto, con el mismo aceite que hemos freído el pollo freímos los macarrones echándoles orégano por encima.

Kimon Chistidis 3º ESPA - L. Castellana

Sugerencia de presentación.

Page 21: Revista Tots Junts 106

21

Macarrones al vodka Ingredientes:

250 gr de mortadela siciliana

1 bote de tomate frito

1/2 bote de nata para cocinar

1 paquete de macarrones

Pimienta

Sal

Queso parmesano

2 cebollas

Vodka

Elaboración:

Cortamos la mortadela en trozos pequeños y picamos la cebolla.

Ponemos agua a hervir para añadir los macarrones.

En una sartén, ponemos las dos cebollas picadas y la

mortadela con un chorrito de aceite hasta que la cebolla se dore.

Por otro lado, ponemos los macarrones en el agua, que

ya estará hirviendo.

Una vez los macarrones ya están hechos y el salteado preparado, lo mezclamos todo.

Ponemos en otra sartén los macarrones y el salteado,

añadimos el tomate y la nata y cocemos a fuego lento.

Añadimos la sal, la pimienta y el vodka y esperamos a que el alcohol se evapore.

Echamos el queso por encima, ¡y listo!

Thor Carrasco 3º ESPA - L. Castellana

Page 22: Revista Tots Junts 106

22

Cocinillas power! Pero queridos amigos, no sólo iba a haber recetas en el

Rincón de los cocinillas, también comida. Cuando uno quiere

comprobar que un texto instructivo funciona de verdad lo que hace es ponerlo en pràctica. José María Carreras, de 3º de Lengua Castellana e Isabel, la profe, comparten la receta de la coca de yogur. Este bizcocho, de fácil y ràpida elaboración, es apto hasta para los más manazas en cuestiones culinarias, porque se mezcla todo junto y se hornea, sin más instucciones, ¿queréis los ingredientes? ¡Aquí os los dejamos! Ingredientes para hacer un bizcocho: · 1 yogur de limón (o un vaso de leche, lo importante es guardar la medida inicial) · 3 huevos (o 4 si son muy pequeños) · 1 medida de aceite (llenamos el cacharrito del yogur con aceite, o el vaso de leche, según lo elegido) · 2 medidas de azúcar · 3 medidas de harina · 1/2 sobre de levadura en polvo · 1 poquito de limón rallado · Mantequilla o margarina y pan rallado o harina, para untar el molde. Y éste es el resultado que pudieron degustar los alumnos de 3º del cuatrimestre anterior:

Y también los hay, de cuarto, que se traen las chuches de casa:

Page 23: Revista Tots Junts 106

23

Comissió ambiental

Nos estamos cargando el planeta

Pues sí, nos estamos cargando el planeta. Todo apunta al dinero, al petróleo, al poder. Nos veremos obligados, y más nosotros que estamos en una isla, a fabricar arcas para la salvación menorquina :D Todo el tema de las placas solares, la energía eólica… está muy bien, pero es cierto que cuando algo se pone de moda, aunque sea gratis o no contamine en absoluto, se acaba cobrando una tasa por su uso. Es verdad que las placas solares y los coches eléctricos son carísimos, pero creo que si se empezaran a fabricar y distribuir en masa o se instalaran más unidades los precios acabarían bajando. Sin embargo, seguro que subirían por otro lado. Nosotros, los ciudadanos, en parte sí que podemos ayudar a que se tomen medidas para que se contamine lo menos posible, lo que pasa es que muy pocos estamos informados sobre cómo hacerlo. Estamos a tan sólo dos o tres grados de temperatura ambiente para que empecemos a tener huracanes en el Mediterráneo, lo que quiere decir que, a este paso, puede que tengamos nuestro primer huracán en un par de décadas. Estamos explotando el planeta, es decir, estamos cogiendo todos los minerales, árboles y mucho más para construir y edificar. Llegará un tiempo, en el futuro, en el que se habrán inventado naves espaciales y que, al igual que en las películas, tendremos que emigrar a otro planeta. Benjamín Llopis de Andrés, CC Naturales - 2º ESPA

Page 24: Revista Tots Junts 106

24

Comissió ambiental La majoria de vosaltres haureu sentit par-lar alguna vegada de Menorca com Reserva de la Biosfera. Però què sabem d’aquesta declaració, coneixem realment què significa aquest títol? Idò l’any passat vam tenir una bona ocasió

per posar-nos al dia perquè al llarg de 2013 es van dur a terme unes jornades per valorar els 20 anys de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, títol concedit per la UNESCO al 1993. Aquestes jornades de caràcter cientificotècnic -organitzades per l’IME- van servir per revisar els compromi-sos signats i comprovar el seu grau de compliment. És a dir, si aquesta declaració, més enllà d’un reclam turístic i promocional ha servit per canviar dinàmiques i avançar cap un model de societat més sostenible. I les conclusions a què es va arribar després de les 38 comunicacions realitzades i d’analitzar els diferents àmbits d’actuació (Aigua, energia i recursos; Territori i paisatge; Conservació i gestió del patrimoni natural; Conservació i gestió del patrimoni cultural i Economia, educació i benestar social) posen de manifest que l'experiment de la Reserva de Biosfera de Menorca sembla que no va pel bon camí. El projecte de RB suposava d’entrada una aposta forta per la sostenibilitat del desenvolupament humà a l'illa, però

Page 25: Revista Tots Junts 106

25

Comissió ambiental no s'han portat a terme suficients actuacions en el bon sentit, i ni la societat, ni les administracions, ni el sector empresarial sembla que avancin prou en la bona direcció. La il·lusió de cercar noves formes per fer que la

conservació i el desenvolupament convisquin equilibra-dament és encara present en tota la societat i en la major part dels sectors que la componen, però s’han detectat importants dubtes que aboquen a demanar no només un increment de l'interès i del compromís, sinó un canvi de direcció. La gestió passiva del bon estat de les coses que les generacions actuals hem heretat no pot quedar en mans de l'atzar o dels embats dels cicles econòmics internacionals, sinó que ha de donar pas a una etapa de gestió activa de la recerca de la sostenibilitat del model menorquí. En cas contrari, la lenta però progressiva pèrdua de credibilitat la pot dur al fracàs. Cal afegir que les Jornades van servir també per retre

un merescut homenatge pòstum a Josep Miquel Vidal

Hernández, un dels principals artífexs del projecte de

Menorca Reserva de Biosfera.

Marta Fuxà Vidal,

Professora de Llengua Catalana

i membre de la Comissió Ambiental

Vinyeta que es va publicar per

promocionar les jornades

Page 26: Revista Tots Junts 106

26

Comissió ambiental

En vista de l’èxit que va tenir la celebració del Dia del Consum Responsable l’any passat, durant el curs 2013 - 14 també ens hem animat a celebrar quelcom de semblant, però emprant el Nadal com a fil conductor. Totes les activitats varen ser organitzades per la Comissió Ecoambiental de la nostra escola, amb ajut de l’equip directiu, la resta de professorat del centre i alguns alumnes voluntaris. Les activitats varen moltes i variades: tenda gratis, picada ecològica servida pel GOB, taller de cuina -on vàrem aprendre a fer cuscussó i bolletes de coco gràcies a na Marta i les seves ajudants- i taller de manualitats dirigit per n’Agnès, on vàrem confeccionar fanalets de pell de mandarina i capsetes amb tetrabrick...

Page 27: Revista Tots Junts 106

27

Comissió ambiental A continuació vàrem escoltar una interessant xerrada sobre el tema “Sabem el que mengem?”, impartida per en Biel i el nostre antic alumne Raúl Goñalons, un grup d’alumnes d’Anglès va cantar una nadala amb l’acompanyament dels profes-sors més cantaires i es va sortejar un pernill (que va anar a caure en mans de una de les poques persones que no l’aprecia). Per acabar, vàrem fer una divertida experiència de teatre partici-patiu amb els integrants de Teatre Fòrum. Com tot això demostra, el compromís no està renyit amb l’entreteniment! Ana Gomila, membre de la CEA

Page 28: Revista Tots Junts 106

28