revista telecos 57
DESCRIPTION
Revista de l'Associació i el Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya. Núm. 57. Setembre 2012TRANSCRIPT
T e c o sel
setembre 2012
57
Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6
Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28
‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10
Pàg.
3
4
45555
6
10
14162022
26
28323436
38
4042
43
Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)C. Salvador Espriu, 45-51(Polígon Pedrosa)08908 L’Hospitalet de LlobregatBarcelonaT. (+34) 93 551 [email protected]
President de l’ACET i Degà del CETC:Joan Solé
Direcció Editorial:Guillermo Canal
Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñ[email protected]
Coordinació:Jordi [email protected]
Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com
Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr
Col·laboracions:Jesus Alonso-ZarateAndrea BartoliLaura CanalXavier ClotetPilar DíazMischa DohlerJordi DuchEstel EstopiñánJoan Francesc GrasJosep GrinyóEnric GroscheMiguel Angel LagunasJordi LópezFerran MarquésJordi MasMònica NavarroGerard PeiróAnna M. SánchezElisa Sayrol
Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.
Dipòsit legal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Any 18 Número 57 09/2012
Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya - Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació
Sumari
Editorial20 anys fent xarxa!
Destacats‘S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació dels Professionals de
l’Enginyeria (AQPE)
La teva telecos.cat
Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC
Gaes es fa mirar
Sant Gabriel 2012
Ofrena floral de l’11 de Setembre
EntrevistaAntoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya.
BarcelonaTech (UPC): “La retallada del Plan Nacional
destrueix el sistema de recerca”
Tecnologia‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi?
Mirador:
Arriben les transaccions mòbils
Barra lliure a la primera divisió mundial d’Internet
Sistemes TI crítics a prova de bomba
Competitivitat a l’abast de la mà
Ofertes comercials i serveisRenovació del conveni amb Banc Sabadell
‘Internos’Cap a una certificació professional amb equivalència internacional
Situació actual del mercat laboral del col·lectiu ‘teleco’
Llegat i prioritats al capdavant de l’ETSETB
Alfred Bonavida ‘in memoriam’
VinclesCitius, altius, fortius!
CalidoscopiTibet: una cultura mil·lenària cada cop més silenciada
Suggeriments
TribunaLes enginyeries no poden prescindir del talent femení
2
sumAri
i pensem en 1992, la
nostra memòria ens
trasllada als Jocs Olím-
pics de Barcelona,
amb en Cobi i els salts
de trampolí a les piscines Picornell;
uns Jocs que, per cert, van comptar
amb la feina i la dedicació de molts
dels nostres companys. Ara bé, el
1992 també és un any especial per
als Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya perquè va suposar el
naixement de l’ACET, la primera en-
titat professional catalana que ens
agrupava.
L’ACET neix el desembre de 1992 a
partir de la secessió de la delegació
a Catalunya de la Asociación esta-
tal. Aquest fet va ser un pas relati-
vament tranquil per al col·lectiu ja
que la gestació de l’Associació Ca-
talana va ser pactada amb l’estatal.
Una altra qüestió és l’esforç que va
representar poder arribar a donar
aquest pas, de la mateixa manera
que ja fou difícil en el seu moment
la construcció de la delegació cata-
lana inicial.
La constitució de l’ACET va perme-
tre una vida institucional més activa,
l’organització d’activitats pròpies,
com la Nit de les Telecomunicaci-
ons, la prestació de nous serveis i
l’organització de jornades de forma-
ció. El primer número de la revista
Telecos va néixer un any més tard:
arribava a tots els enginyers i engi-
nyeres a l’octubre de 1993. És a dir,
l’any que ve celebrarem el vintè ani-
versari de la nostra revista!
Certament, la creació de l’ACET
constitueix un fet cabdal per als
Enginyers de Telecomunicació a Ca-
talunya, tant pel que aporta a nivell
de col·lectiu i de presència social de
la professió i dels mateixos profes-
sionals, com també per la seva tas-
ca impulsora institucional futura. A
més, l’any 2000 l’ACET esdevingué
clau per a la constitució de la de-
marcació de Catalunya del Colegio
d’àmbit estatal, que el 2010 es con-
verteix en el Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya.
En aquest repàs de la nostra història,
plena de coses bones i no tan bones,
falta el reconeixement a tots aquells
companys que mereixen una men-
ció especial per la seva implicació
i dedicació: amb els seus encerts
i desencerts ens han fet arribat on
som avui. És per això que dedica-
rem el Sant Gabriel d’enguany a fer
un repàs d’aquesta història a través
d’alguns dels seus protagonistes i a
donar la benvinguda als joves pro-
fessionals que entren a formar part
del col·lectiu. I és que, sense futur
no cal recordar la història. Una vin-
culació de l’ahir amb l’avui que vo-
lem representar amb un polsador
Morse, símbol d’un passat i un futur
digitals, i per això imatge de la tro-
bada d’enguany.
T e c o sel
setembre 2012
57
Antoni Giró, rector de la UPC: “La retallada del Plan Nacional destrueix el sistema de recerca” _ 6
Cap a una certificació professional amb equivalència internacional _ 28
‘Ciutats intel·ligents’: què ens cal per arribar-hi? _ 10
20 anys fent xarxa!
3
EdiToriAl
Cada col·legiat pot gaudir d’un espai
propi a la nova www.telecos.cat que
pot personalitzar i fer públic perquè
aparegui al directori de professionals
de la web.
D’aquesta manera, des de la seva àrea
privada pot modificar les dades i amb
l’editor, que accepta html, pot perso-
nalitzar l’aparença dels seu espai fins
allà on vulgui. A més a més, per tal
que tothom pugui accedir a aquesta
targeta de presentació en el marc de
la www.telecos.cat, cada usuari tindrà
una url única que respon a:
www.telecos.cat/el número de col·legiat
Més enllà de ser un simple directori,
aquest espai aconsegueix ser el reflex
de la personalitat de cada usuari, que
hi pot explicar tot allò que vulgui: fer-la
servir de bloc, plasmar presentacions
d’empresa o de producte, bolcar-hi el
currículum...
S’aixeca el teló de l’Agència de Qualificació
dels Professionals de l’Enginyeria (AQPE)
La teva telecos.cat
El passat 11 de juny es va fer la
presentació pública de l’Agència
de Qualificació dels Professionals
de l’Enginyeria (AQPE), dedicada
a la qualificació dels professionals
de l’enginyeria en funció dels co-
neixements acreditats i l’experi-
ència professional en les diferents
especialitats (àmbits d’actuació),
segons procediments de certifi-
cació objectius i estandarditzats.
Un objectiu que entronca de ple
amb la finalitat de promoció de la
convergència internacional, prin-
cipalment europea, dels sistemes
de qualificació empleats i del seu
reconeixement mutu.
L’escenari escollit per a l’ocasió
va ser el I Fòrum de l’Enginyeria,
celebrat a l’auditori de la Torre Ag-
bar de Barcelona i encapçalat pel
conseller d’Empresa i Ocupació,
Francesc Xavier Mena, i els cinc
degans dels col·legis d’Enginyeria
Superior de Catalunya, promotors
de l’AQPE: Agrònoms, Camins, In-
dustrials, Informàtica i Telecomu-
nicacions.
Pel que fa a l’objectiu principal de
l’AQPE, es resumeix en l’emissió
d’un certificat reconegut interna-
cionalment que qualifica els engi-
nyers en funció dels coneixements
acreditats i de l’experiència profes-
sional. Tal com va explicar el degà
del Col·legi Oficial d’Enginyers de
Camins, Canals i Ports de Catalu-
nya, Josep Oriol, l’AQPE dóna res-
posta al nou escenari professional
marcat pel Pla Bolonya, que ha su-
posat la multiplicitat de titulacions
professionals en l’àmbit de l’en-
ginyeria, i la directiva Bolkestein,
que simplifica al màxim els tràmits
per liberalitzar la circulació de ser-
veis dins la Unió Europea (UE).
Com que l’AQPE té la vocació de
convertir-se en un organisme de
referència en el sector de l’engi-
nyeria, seguint l’exemple de les
agrupacions de països com el Reg-
ne Unit i Alemanya, el I Fòrum de
l’Enginyeria va acollir una taula ro-
dona orientada a exposar diversos
models professionals en l’àmbit
de l’enginyeria a Europa: els de les
associacions professionals d’engi-
nyers de Milà (Itàlia), regió nord de
Portugal, Alemanya i Anglaterra.
Coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria
4
dEsTACATs
Elisa Sayrol, nova vicerectora de Relacions Institucionals de la UPC
Sant Gabriel 2012 Ofrena floral de l’11 de Setembre
Gaes es fa mirar
La vocal de la Junta del CETC/
ACET, Elisa Sayrol, ha pres pos-
sessió del càrrec de vicerectora
de Relacions Institucionals de la
UPC, en substitució de Marisol
Marqués, que havia demanat el
seu relleu.
Elisa Sayrol és enginyera de Te-
lecomunicació i doctora per la
UPC. És professora titular al de-
partament de Teoria del Senyal
i Comunicacions i va posar en
marxa i va coordinar el ‘Master
of Science in Information and
Communication Technologies’,
inclòs en els programes pilots
d’adaptació a l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES) i
pioner per la seva impartició en
anglès. Ha estat sotsdirectora
de Relacions Internacionals i
directora de l’ETSETB del 2006
al 2012, i la seva recerca està
centrada en les estadístiques
d’ordre superior i més robuste-
sa, l’anàlisi d’imatge i vídeo i les
tècniques de ‘watermarking’.
La diada d’enguany de Sant Gabriel,
patró de la nostra professió, serà molt
especial. Estarà marcada per les sor-
preses i la nostàlgia i la farem el proper
1 d’octubre a partir de les 18:30 h a les
Cotxeres del Palau Robert de Barcelo-
na (Passeig de Gràcia 107).
Com cada any, els ‘telecos’ vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya
fent la tradicional l’ofrena floral de l’11 de Setembre al monument de Rafael
de Casanova. Un homenatge en què vam participar amb una representació
encapçalada pel degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, que
hi va assistir acompanyat d’altres emissaris de la resta de col·lectius d’engi-
nyeria: industrials, camins, informàtics…
Gaes no només es fa escoltar. També es fa
mirar, i de quina manera. Ho vam compro-
var en una visita a la seu d’R+D de Gaes al
districte tecnològic 22@ de Barcelona, on el
company ‘teleco’ Lluis Gómez ens va mos-
trar les seves instal·lacions amb una ruta
pels laboratoris, la sala blanca, els equips
d’injecció plàstica, microsoldadura làser i
un llarg etcètera de maquinària puntera. Tot
plegat amb l’objectiu d’assolir les millors so-
lucions en audíòfons de qualitat, disponibles
a través d’una xarxa comercial de més de
600 centres a tot el món. En definitiva, uns
resultats admirables assolits a partir del tre-
ball investigador en Acústica, aquella assig-
natura que molts de nosaltres vam conèixer
de primera mà i que resumeix un seguit de
coneixements en física, electrònica i teleco-
municacions. El nostre agraïment també des
d’aquí al director general de GAES, Antonio
Gassó, que ens va honorar amb la seva pre-
sència en la cloenda de la visita, i la més sin-
cera felicitació per l’èxit assolit al capdavant
del grup que encapçala i que desitgem que
es perpetui en benefici del sector TIC, del
qual tots formem part.
∧ – ∧ ∧–∧∧ ∧ –∧–∧ ––– ∧∧∧ ∧–∧–∧– –∧–∧ ∧– – ∧ – ∧ ∧–∧∧ ∧ –∧–
∧ –––
∧∧∧ ∧
–∧–∧
– –∧–∧ ∧– –
5
La triple missió de la Uni-
versitat (formació, re-
cerca i transferència de
coneixement) hauria de
contribuir de manera decisiva a aixe-
car el nivell de competitivitat del teixit
productiu català i espanyol. Com és
que no es nota gaire aquesta aporta-
ció? Què està fallant?
La universitat pública és ja un agent
social i econòmic de primer ordre en
la Societat del Coneixement. I ho és
perquè en els darrers anys hem fet
una avenç importantíssim com a mo-
tor de transferència i valorització del
coneixement i de la innovació en un
entorn europeu que, a diferència de
nosaltres, fa molt de temps que inver-
teix en coneixement. Ara el perill és
perdre tot aquest guany. Hem aconse-
guit ser un agent rellevant en tant que
catalitzador de la competitivitat del
país. En un informe publicat l’any pas-
sat s’analitzavala repercussió de l’ac-
tivitat que les universitats generen en
la societat i l’economia de Catalunya i
la dada és indiscutible: els beneficis a
curt termini de l’existència de les vuit
universitats públiques catalanes se si-
tua entorn al 0,6% del PIB de Cata-
lunya, i de l’1% si comptabilitzem les
institucions vinculades a elles.
Quines mesures caldria impulsar
en l’àmbit universitari per redreçar
aquesta situació anòmala?
La Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) és la primera univer-sitat catalana en nombre d’iniciatives del programa de cooperació i activitats per a pimes. El seu rector, Antonio Giró, n’està molt cofoi perquè cada cop més empre-ses sol·liciten col·laborar-hi en projectes d’R+D+i. Però avisa d’una amenaça latent molt greu: “La retallada espectacular en recursos del Plan Nacional esta destruint el nostre sistema de recerca.” Això no vol dir que rebutgi l’austeritat, “però cal di-ferenciar-la de la manca de recursos que pot ofegar el sistema”.
“La retallada del Plan Nacionaldestrueix el sistema de recerca”
6
eNtrevista
Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - Barcelonatech (UPC)
La davallada de la inversió en educació
és sostenible si no es perllonga gaire.
Des de les universitats hem d’optimit-
zar els nostres processos, aconseguir
més recursos externs i incrementar la
nostra capacitat d’influir socialment
per tal que se’ns vegi com un agent
necessari. Per exemple si volem un
sistema productiu més competitiu i in-
novador hem d’afavorir la incorporació
de doctors a les empreses, en aquest
sentit hem impulsat els doctorats con-
junts universitat – empresa.
I específicament en les escoles d’en-
ginyeria?
Les escoles d’enginyeria tenen una
gran activitat de transferència de co-
neixement i són molt actives pel que
fa a aquesta capacitat d’incidir en la
millora de la competitivitat de les em-
preses. Ho estan fent des d’un apro-
fundiment de les relacions, amb pro-
jectes comuns, facilitant els contactes
de l’estudiantat amb les empreses a
través de contactes de cooperació
educativa i projectes de final de car-
rera, aquest és el camí però cal temps.
Quins són els seus plans concrets per
a la UPC, amb aquesta finalitat?
Hem apostat per valoritzar la recer-
ca i estem sortint a buscar a l’empre-
sa per donar-li a conèixer el que fem
i del que som capaços. Un exemple
és el nostre Centre d’Innovació i Tec-
nologia (CIT UPC), centre tecnològic
que agrupa 400 investigadors. L’any
2011 la UPC va generar més de 85 mi-
lions d’euros en projectes de R+D+I i
transferència de tecnologia. Tampoc
hem d’oblidar que la UPC, amb 221
patents, és la universitat espanyola
que més patenta.
A quines dificultats s’enfronta per
portar-los a terme, més enllà de les
retallades?
Internament, la universitat pública en
general s’ha conduit fins ara amb es-
tructures poc àgils pel que fa a la pre-
sa de decisions, a la capacitat d’adap-
tar-se ràpidament a circumstàncies
que no controla. Recentment, la UPC
ha canviat els seus estatuts i aquest
canvi ha estat també l’oportunitat per
transformar estructures que ens feien
poc adaptables a l’entorn.
Quina valoració fa de les noves direc-
trius d’austeritat de la Universitat?
Ara mateix, no hi pot haver una altra
consigna que no sigui la de l’austeri-
tat, però cal diferenciar-la de la manca
de recursos que pot ofegar el sistema.
L’eficiència té un límit, aquest límit sols
es pot revocar si també es modifiquen
les regles del joc que ens regulen.
Creu que s’estan trepitjant línies ver-
melles en aquest mateix àmbit univer-
sitari? Com ara quines?
“El doctorat és una formació molt necessària per a les empreses”
Quins coneixements, valors i apti-
tuds haurien de tenir els engin-
yers del segle XXI? Més científics
o més emprenedors?
L’actual oferta universitària és
molt àmplia i permet a les perso-
nes canalitzar la vocació en funció
d’aptituds i determinacions per-
sonals. Ho veiem cada dia amb la
gran quantitat de persones que
posa en marxa una idea de ne-
goci o fa un doctorat que, d’altra
banda, obre la porta a una forma-
ció molt necessària per a les em-
preses com a agent catalitzador
d’innovació i de competitivitat. A
la UPC posem a l’abast coneixe-
ments avançats, una formació
molt vinculada a l’esforç i desen-
volupem la capacitat d’aprendre a
aprendre i d’emprendre, però no
deixem de banda la transmissió
de valors, com ara la sostenibilitat
i la transferència del coneixement
a comunitats emergents.
“La societat actual no es pot entendre sense els professionals de l’enginyeria de telecomunicació”
7
Ens preocupa que es perdi la garantia
de la igualtat d’oportunitats en l’accés
a la universitat o que les nostres uni-
versitats abandonin llocs preferents
que havíem aconseguit en l’entorn in-
ternacional. Ara mateix la UPC té 85
convenis internacionals de doble titu-
lació amb altres universitats, la ma-
jor part d’aquestes compten amb un
pressupost molt superior al nostre pe-
rò, tot i així, ens reconeixen una quali-
tat en l’ensenyament equivalent al seu.
Això demostra que la nostra universi-
tat és molt eficient.
Es pot parlar de risc de semi-priva-
tització de l’educació superior, deri-
vat de l’escalada creixent de les taxes
universitàries?
El risc està en que quedin fora del sis-
tema persones per falta de recursos.
Però també hem de ser coherents per-
què el sistema no es pot mantenir tal
i com era fins ara. Hem avançat cap a
un model més equitatiu i ha de pagar
més qui té més per tal de no deixar a
ningú fora. Els passos que es donen
per construir un sistema més equita-
tiu en cap cas han de representar un
canvi en el model d’universitat pública
que tenim.
I de perill de mort prematura de la re-
cerca pública, arran de les successi-
ves tisorades?
Som molts els convençuts que la re-
cerca pública és essencial per al país,
molts i moltes els que treballem cada
dia perquè aquesta segueixi endavant.
La retallada espectacular en recursos
del Plan Nacional esta destruint el nos-
tre sistema de recerca. Estem a punt
de malmetre tots els esforços de mi-
llora realitzats en els darrers 20 anys.
Què cal esperar de les enginyeries en
el context del nou model econòmic i
social del que anomenem Societat del
Coneixement?
Tenen un paper indiscutible. Estan dis-
senyant en bona part com ha de ser
aquesta nova societat en això tan im-
portant com és la formació dels futurs
enginyers, les competències i habilitats
que els proporcionen i també els va-
lors que impregnaran la seva capacitat
d’acció i de decisió.
Si les escoles d’enginyeria han de
guanyar protagonisme com a font
d’innovació i creativitat, per què les
assignatures, les titulacions i sobre-
tot les competències professionals
que porten associades, s’han man-
tingut pràcticament invariables, mal-
grat l’embranzida modernitzadora del
procés de Bolonya, que havia d’adap-
tar-les amb major precisió a les de-
mandes del mercat (les empreses)?
Malgrat els compromisos inicials dels
governs, la integració a l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES) es va dur
a terme sense invertir recursos addici-
onals, només des del compromís dels
universitaris. En totes les nostres titula-
cions cada vegada es valoren més les
competències transversals que hem in-
troduït relacionades amb l’emprenedo-
ria, el treball en equip i les terceres llen-
gües. No és cert que s’hagi mantingut
tot igual, s’han repensat i adequat tots
els currículums orientats a l’aprenen-
tatge i al treball de l’estudiant.
Una altra crítica molt generalitzada
que es fa al mateix procés d’adaptació
a l’EEES (Espai Europeu d’Educació
Superior) és que en el moment d’in-
certesa més extrema de l’entorn, per
adaptar-s’hi cal potenciar la flexibili-
tat, i per tant els perfils generalistes, i
en canvi el que es fa es desenvolupar
plans més aviat rígids, de caire especi-
alista. Hi està d’acord?
Certament, i degut a les pressions ex-
ternes de procurar mantenir unides la
formació i les atribucions professionals,
no s’ha pogut assolir el gran repte de
disposar d’uns graus generalistes i uns
màsters més d’especialització, orien-
tats a les demandes dels diferents sec-
tors productius.
Antoni Giró, nascut a Reus el 1949, és rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya. BarcelonaTech (UPC) des de 2006. És catedràtic de la UPC en l’àrea de Física Aplica-da. A més d’impartir docència a la UPC, ha estat professor a la URV i a la UB. En recerca, ha impulsat la consolidació d’un grup pioner en les aplicacions de la simulació amb ordinador en física de siste-mes condensats i en la simulació de biosistemes. Actualment treba-lla en les seves aplicacions a l’engi-nyeria agroalimentària. Ha partici-pat en 26 projectes de recerca, 14 dels quals ha dirigit. Ha publicat nombrosos treballs científics en revistes internacionals, i ha parti-cipat com a ponent en més de cent reunions científiques i/o acadè-miques. Ha realitzat estades de re-cerca en diferents centres univer-sitaris europeus. En el camp de la gestió universitària, ha participat en nombrosos òrgans de govern de la UPC, així com al govern de la Generalitat, durant més de set anys, com a director general de Recerca i com a director general d’Universitats. També ha estat, du-rant deu anys, president de la Soci-etat Catalana de Física.
Curriculum Vitae
8
eNtrevista
Com s’han de resoldre els dèficits de
col·laboració entre la Universitat i la
PIME, tant per part d’una com de l’al-
tra? Hi té res a veure, la manca d’orien-
tació curricular en gestió empresarial
de les titulacions d’enginyeria?
En primer lloc, fomentant la confian-
ça de la PIME en la Universitat a tra-
vés d’un aprofundiment de la relació.
La UPC és la primera universitat ca-
talana en el programa de cooperació i
activitats per a pimes. Per això, cada
cop més empreses ens sol·liciten col-
laboració en projectes d’R+D+i. Res-
pecte a la gestió empresarial, és un ele-
ment present als estudis d’enginyeria.
La UPC compta amb el programa Inno-
va que ofereix serveis, activitats i recur-
sos per fomentar l’esperit emprenedor.
En quina mesura creu que el desen-
caix Universitat-Empresa propicia
en bona part la sortida del país dels
nostre titulats?
Em temo que la sortida del país dels
nostres titulats obeeix a la situació ge-
neral de crisi profunda que vivim, tot
partint de la premissa que les titulaci-
ons tècniques continuen facilitant els
millors nivells d’ocupació i de retribu-
ció del nostre país.
Què caldria fer per estimular l’afany
científic i generar un corrent de sim-
patia de les noves generacions per les
ciències i les tècniques experimentals,
l’avenç de les quals és l’única garan-
tia de desenvolupament futur?
Tots en tenim la responsabilitat. Les
escoles han de conrear aquest inte-
rès que després ha de cristal·litzar en
l’educació secundària i en la tria dels
estudis universitaris. Cal el suport de
governs, dels mitjans de comunicació,
de la societat. Però queda molt per fer:
un estudi recent sobre l’actitud dels
ciutadans davant la ciència i la tecno-
logia evidenciava que mentre que als
països del nord d’Europa el 50% de la
població té un coneixement científic alt,
a Espanya el percentatge és del 22%.
Quina valoració fa del paper dels
professionals d’Enginyeria de Te-
lecomunicació en la societat ac-
tual del segle XXI?
La societat actual no es pot en-
tendre sense els professionals de
l’enginyeria de telecomunicació.
Crec que hem format i estem for-
mant persones altament qualifi-
cades i disposades a assolir els
reptes que la tecnologia els hi
proposi i amb una gran capacitat
d’anar actualitzant els seu conei-
xements. Cada vegada es consta-
ta més la importància de la trans-
versalitat de les comunicacions a
tots els àmbits del sector produc-
tiu i en el dia a dia de la nostra
societat.
I del nou Col·legi d’Enginyers de
Telecomunicació de Catalunya
(CETC)?
El nou Col·legi, tot i que porta poc
temps funcionant, està demos-
trant la proximitat i la voluntat de
servei per als seu col·legiats, mal-
grat els entrebancs que li arriben
des de fora. Cal ser forts i mante-
nir la il·lusió tot mirant endavant.
“El CETC ha de ser fort i mantenir la il·lusió mirant endavant”
A banda dels desinterès generalit-
zat per la ciència i la tecnologia, què
més s’amaga darrera de la reculada
en el nombre d’enginyers titulats a
Catalunya? Quins factors propicien
aquesta davallada?
L’enginyeria i la tecnologia són bran-
ques que exigeixen un nivell alt de vo-
cació. El nombre total de titulats i titu-
lades en enginyeria es manté estable,
el que sí s’ha detectat és que es manté
el poc interès, en general, de les noies
pels estudis d’enginyeria.
Per què hi continua havent tan poques
dones enginyeres?
Malauradament, no és un fenomen lo-
cal, es repeteix en altres països del vol-
tant. Crec que la nostra responsabilitat
és no fallar en la informació que oferim
als nois i noies que han de triar estu-
dis i evidenciar eficaçment com és l’en-
ginyeria d’apassionant i que cap dona
quedi fora per desconeixement.
Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’
9
El concepte de ‘ciutat
intel·ligent’ neix com
a resultat del que cal
esperar de l’evolució
natural de les grans
ciutats i centres metropolitans [1], on
les actuals tendències globals de sub·
ministrament i consum energètic, així
com les de transport i mobilitat, s’ani·
ran fent insostenibles des d’un punt de
vista mediambiental, econòmic i social.
La idea fonamental de les ‘ciutats intel·
ligents’ és aprofitar la tecnologia (capa·
citats sensorials i de comunicació de
les seves infraestructures) per optimit·
zar la distribució i el consum elèctric
[2], el transport i d’altres operacions
logístiques del dia a dia, per tal de mi·
llorar l’eficiència en la gestió de les ciu·
tats des d’un punt de vista econòmic i
de dependència dels recursos naturals,
a més de millorar la qualitat de vida
dels ciutadans. Resultaria extremada·
ment simplista, i probablement un
gran error, pensar que les tecnologies
de xarxes de comunicacions actuals
poden incorporar·se directament a les
infraestructures crítiques de la ciutat (i
esdevenir així ‘intel·ligent’, sense més
ni més); o que la regulació actual es
pot aplicar directament sense modifi·
car·la adequadament (per ‘adaptar·la’)
per al futur escenari de ‘ciutat intel·
ligent’. Aquest article descriu tres pi·
lars fonamentals, des del punt de vista
tecnològic, per a la consecució de les
ciutats intel·ligents. Primer: la impor·
tància de desenvolupar i optimitzar les
comunicacions ‘màquina a màquina’
(M2M) sense intervenció humana. Se·
gon: la importància de la virtualització
d’aquests sistemes per facilitar infraes·
tructures més flexibles i adaptatives,
així com més eficients energèticament.
I tercer: garantir la privacitat de les co·
municacions en un escenari on hi ha
un intercanvi molt important de dades
personals i confidencials.
Comunicacions M2MPer fer realitat el concepte de ‘ciutats
intel·ligents’ és imprescindible dispo·
sar de xarxes i tecnologies de comuni·
cacions energèticament molt eficients
i adaptades als requisits únics de les
comunicacions M2M. Es tracta de co·
municacions entre dispositius autò·
noms que han de poder intercanviar
informació i prendre decisions intel·
ligents sense necessitat d’intervenció
humana. Aquestes tecnologies han de
connectar sensors o actuadors d’una
banda, amb plataformes de serveis
intel·ligents a l’altra banda (servi·
dors), interconnectats per una xarxa
de distribució, l’accés a la qual pot ser
sense fils o cablejat. El desplegament
d’aquestes xarxes és clau per al des·
envolupament de noves aplicacions i
nous models de negoci, como ara les
‘ciutats intel·ligents’.
Un dels principals reptes el trobem
a la xarxa d’accés, on les tecnologies
disponibles tant per a les xarxes de
curt abast (també anomenades ‘capil·
lars’) com a les xarxes de comunicaci·
ons ‘cel·lulars’ presenten algunes limi·
tacions que les fan no prou eficients
per als requisits de les comunicacions
M2M (Figura 1). De fet, hi ha moltes
iniciatives internacionals treballant en
identificar els estàndards de comuni·
cació més adequats per a les comuni·
cacions M2M, i identificar les millores
necessàries. És el cas de l’ETSI (Euro·
pean Telecommunciations Standards
Institute), o el 3GPP, entre d’altres,
que tenen grups de treball específics
dedicats a les comunicacions M2M.
‘Ciutats intel·ligents’: quèens cal per arribar-hi?
En les grans ciutats, la demanda creixent de serveis bàsics (aigua, energia, transport, sanitat, educació o la seguretat) comença a superar l’oferta. Per recuperar l’equilibri s’estan dissenyant solucions innovadores orientades a transformar l’entorn urbà en les anomenades ‘ciutats intel·ligents’ (smart cities). Una transformació concebuda sobre la base de reduir costos i millorar l’eficiència, mitjançant l’ús d’eines TIC de darrera generació. Es resumeixen aquí alguns dels principals pilars tecnològics de les futures ‘ciutats intel·ligents’. Bàsicament, les comunicacions ‘màquina a màquina’ (M2M), la virtualització de plataformes M2M i el blindatge de seguretat i privacitat d’un entorn sotmès a un intercanvi molt intensiu d’informació personal i confidencial.
10
tecnologia
Els reptes són molt interessants. En el
cas de les xarxes capil·lars, basades
en tecnologies com WiFi o Zigbee, cal,
entre d’altres:
• Millorar la seva manca de fiabilitat de·
gut a la seva operació en bandes de
freqüència lliures (no dedicades),
• Assegurar la gestió de les xarxes
‘mesh’ i de ‘múltiples salts’ d’una ma·
nera eficient.
• Reduir els retard extrem a extrem,
• Millorar molt la seguretat, per garantir
el transport d’informació critica, per·
sonal i confidencial,
• identificar i definir el estàndards més
adequats per evitar que la fragmenta·
ció del mercat porti a un alentiment
del desplegament de les ‘ciutats intel·
ligents’.
En el cas de les xarxes cel·lulars els
reptes són encara més grans, ja que
les tecnologies GSM, UMTS, HDPA o
LTE, s’han dissenyat principalment per
satisfer les necessitats de les perso·
nes, i no de les màquines. Això vol dir
que les xarxes cel·lulars s’han de re·
dissenyar per assegurar que:
• Poden gestionar un nombre molt ele·
vat de dispositius (ordres de magni·
tud més grans que de persones).
• Ofereixen un balanç adequat entre
l’enllaç de pujada i de baixada ja que
el tràfic de dades ha de ser molt bi·
direccional.
• Assegurar eficiència energètica [3]·[5].
• Reduir els temps d’accés a la xarxa.
• Assegurar la coexistència amb els sis·
temes de comunicació entre persones.
Tots aquests reptes estan, cada vega·
da més, captant l’atenció de la indús·
tria, les universitats i els centres tec·
nològics i de recerca, interessats tots a
desenvolupar la tecnologia necessària
per fer realitat les ‘ciutats intel·ligents’,
entre moltes altres aplicacions, com
ara les ‘smart grids’. Sense anar més
lluny, el CTTC disposa d’un àrea de
recerca de caire experimental i tam·
bé aplicada [6] dedicada a desenvo·
lupar tecnologies M2M en el context
de projectes de recerca de la Comis·
sió Europea finançats mitjançant el 7è
Programa Marc, com ara el projecte
EXALTED [6].
Conceptes de virtualitzacióEl concepte de virtualització és un
component fonamental per a la realit·
zació d’infraestructures de comunica·
ció M2M eficients, adaptatives i esca·
lables, a més de facilitació de la seva
gestió i proliferació de nous serveis.
L’esforç de recerca i desplegament en
aquest àmbit s’ha concentrat en op·
timitzar el funcionament de la xarxa
adaptant·la a les necessitats específi·
R Figura 1. Xarxes M2M composades de xarxes capil·lars i cel·lulars per facilitar les ciutats intel·ligents.
ques de l’aplicació, ateses les restric·
cions en consum energètic i capacitat
de processat dels nodes d’aquest ti·
pus de xarxes.
Tanmateix, aquesta tendència està
canviant cap al desplegament d’infra·
estructures més flexibles que puguin
acollir diverses aplicacions que re·
baixin el cost de desplegament d’una
infraestructura específica i dedicada
per a cada aplicació. El concepte de
virtualització és un dels temes d’inves·
tigació emergents en aquest camp [8].
Amb la virtualització es pretén desa·
coblar el desplegament físic del node
i la seva infraestructura de comunica·
ció de l’aplicació que s’executa sobre
aquesta infraestructura, mitjançant la
col·laboració dinàmica de subconjunts
de nodes. L’objectiu d’aquest desaco·
blament és permetre i facilitar la pro·
liferació de nous serveis i aplicacions
més enllà de l’aplicació original per a
la qual es van desplegar. Les árees de
recerca més destacades en virtualitza·
ció de xarxes de comunicacions M2M
són: (a) virtualització del sistema ope·
ratiu, (b) virtualització dels nodes (per
exemple el nodes sensors), (c) virtua·
lització de xarxa, (d) màquines virtuals,
i (e) la capa ‘middleware’, ara mateix
l’àmbit de major interès. Aquí volem
remarcar els nostres treballs recents
en (b), (c) i (e) en el marc del projec·
te europeu VITRO [9] on participa el
CTTC. L’objectiu del projecte és es·
tablir l’arquitectura i els mecanismes
necessaris per desenvolupar xarxes
de sensors virtuals (VSNs) fent èm·
fasi en les següents característiques:
escalabilitat, flexibilitat i adaptabilitat,
a més d’eficiència energètica i segu·
retat (entesa en termes de confiança)
tot i concentrar·se en la reducció de
la complexitat i costos de gestió de la
xarxa, així com avançar en els meca·
nismes d’interoperabilitat.
Destaquem, d’una banda, les contri·
bucions del projecte als algorismes
d’accés al medi i d’enrutament per
aconseguir els objectius d’eficiència
energètica i seguretat. I d’altra ban·
XarXa Capil·lar
Conducció Intel·ligentVehícles Elèctrics
Recollida de BrossaIntel·ligent
Gestió delTransit
estaCióbase de XarXa
Capil·lar
XarXa(internet)
SmartGrids
SIM Card
ComunicacionsPersonals
plataformade serveis
(servidors)
11
da, l’especificació del proveïment de
servei i mecanismes de disseny del
‘middleware’ per a sensors avançats i
dispositius d’integració i interoperabi·
litat, com ara els ‘gateways’.
En la Figura 2 trobem els principals
blocs de l’arquitectura, definits a con·
tinuació de forma breu. Destaquem la
decisió del projecte d’integrar la so·
lució VSNs en un entorn IP justificat
pel model de negoci (mercat obert en
un entorn de competència i flexibilitat
de servei), i la tendència marcada per
‘Internet de les coses’ (IoT). En aquest
model identifiquem tres actors princi·
pals: proveïdor de WSI (Wireless Sen·
sor Island), proveïdor de servei VSN,
i Usuaris. Els proveïdors WSI són els
responsables d’oferir els serveis pro·
porcionats de forma col·lectiva per
les WSI sota la seva administració
(aquests poden ser propietaris, cedir,
gestionar i/o administrar més d’una
WSI). Ofereixen com a mínim un ser·
vei operacional bàsic. Addicionalment,
fent ús dels mecanismes de descobri·
ment de recursos i serveis proporci·
onats per les WSI subjacents, poden
composar nous serveis, proporcionant
una descripció estructurada del nou
servei. El proveïdor de servei VSN
(VSPs) és qui ofereix els serveis VSN
als Usuaris. Les principals tasques a
realitzar pel VSP són publicar, nego·
ciar, proveir i monitoritzar l’execució
dels serveis.
Privacitat: un actor clauLligat al desenvolupament de les xar·
xes M2M i la seva virtualització (per po·
der desvincular la xarxa de dispositius
i l’aplicació específica), resta el desen·
volupament de tècniques que perme·
tin garantit la privacitat de les comu·
nicacions. Gran part de la informació
intercanviada en les ciutats intel·ligents
serà critica, personal i confidencial, i
per tant, garantir la privacitat de les co·
municacions esdevé un punt crític.
Les qüestions clau relatives a la forma
de gestionar i garantir la privacitat en
les ‘ciutats intel·ligents’, des del punt
de vista dels sistemes de comunica·
cions, són principalment les següents:
definir mecanismes de gestió de la in·
formació, identificar les dades a enviar
i establir la manera en que s’han de
transmetre.
Respecte la gestió de la informació,
cal tenir en compte:
• Gestió de les xarxes. La interconnexió
de diferents subsistemes de comuni·
cació (diferents xarxes capil·lars i xar·
xes cel·lulars, possiblement gestiona·
des per diferents operadors), ofereix
un gran ventall d’oportunitats, però
alhora incrementa considerablement
la vulnerabilitat de la xarxa global.
• Gestió de les dades. Cal desenvolupar
tècniques d’ús de pseudònims en els
sistemes per desvincular les dades
de l’usuari (la persona), a més de
tècniques criptogràfiques, de control
d'accés i d'agregació intel·ligent de la
informació.
Per a la identificació de les dades a
transmetre cal tenir en compte:
• Divulgació d'informació sensible. Els
usuaris de les xarxes han tenir la fa·
cultat de rebutjar, acceptar o nego·
ciar el lliurament de les seves dades
privades. Per això cal definir meca·
nismes que permetin establir les
preferències de privacitat de l'usuari,
qui ha de tenir accés a la informació
personal que disposa el servei pro·
veïdor i ser coneixedor de com serà
utilitzada. Per tant, cal la definició
del control d'accés a les dades, del
control de granularitat de dades i de
protecció d'inferència mitjançant la
correlació de la informació.
• Recopilació d'informació sensible.
Mitjançant mecanismes d'avís i
d'elecció, els usuaris han de poder
ser informats de les especificacions
de les dades sensibles i han de ser
capaços d’autoritzar, mitjançant un
mecanisme d’elecció de la recollida,
d’un determinat tipus de dades en
un lloc concret i en un interval ho·
rari concret. A més, per minimitzar
la recollida de dades sensibles re·
querides per a qualsevol servei, cal R Figura 2. Blocs de l’arquitectura per a la realització de xarxes de sensors virtuals (VSN).
proveïdor Wsi vsp (Proveïdor Servei Vitro) Usuari
AplicacionsVITRo-wSI
ClIEnTwSI propietària
DVnS
Gestor VSn
wSI heretades
VaSn
PSn
LSn
VaSn
PSn
LSn
VaSn
AplicacióVitrO
PSn
LSn
VGw
VGw
lGw DVnSFront-end
DVnSBack-end
interficieWSi
negociador de Servei-ViCtrO
Gestor de Virtualizació
LGWIF
iniciadoraprovisionament
de Servei
Registre deServeis
12
tecnologia
Andrea BartoliEnginyer de telecomunicacióEstudiant de doctorat, CTTC
Mònica NavarroDoctora enginyera de telecomunicació i investigadora sènior. Àrea de comunicacions ràdio, CTTC
Jesus Alonso-ZarateDoctor enginyer de telecomunicació i investigadorÀrea d’energia intel·ligent, CTTC
Mischa DohlerDoctor enginyer de telecomunicació i investigador sèniorCoordinador de l’àrea d’energia intel·ligent, CTTC
Miguel Angel LagunasDirector CTTCCol·legiat núm. 579
la despersonalització dels resultats
o l'aplicació dels fluxos d'informació
discreta en lloc de contínua.
Respecte a com es transmeten les
dades critiques, personals i confiden-
cials, cal garantir la confidencialitat
de les dades sensibles mitjançant el
seu xifratge, i cal protegir les dades
referents al context de la comunicació
(per exemple, aspectes espacials o
temporals). Això, tant a la capa d’apli-
cació com a la resta de nivells del con-
junt de protocols (Figura 3).
El CTTC participa activament en projec-
tes de recerca amb l’objectiu de desen-
volupar tècniques de seguretat de les
comunicacions (per exemple, projecte
MAESTRO [10]-[12] en col·laboració
amb Orange/France Telecom).
Referències[1] (2011) Internet of things: Should you worry if your
jeans go smart? [Online]. Available: http://www.bbc.co.uk/news/business-15004063
[2] J. Alonso-Zárate, J. Matamoros, D. Gregoratti, and
M. Dohler, "Machine-to-Machine (M2M) Commu-nications in Smart Grids", Smart Grid Commu-nications and Networking, Cambridge University Press, Editors: Ekram Hossain, Zhu Han, and Vin-cent Poor, 2012.
[3] T. Predojev, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, and C. Ve-rikoukis, "Energy Efficiency Analysis of a Coope-rative Scheme for Wireless Local Area Networks," in proc. of the IEEE GLOBECOM 2012, Anaheim, California, USA, 3-7 December 2012.
[4] G. Botter, J. Alonso-Zarate, L. Alonso, F. Granelli, Ch. Verikoukis, "Extending the Lifetime of M2M Wireless Networks through Cooperation,", in proc. of the IEEE ICC 2012, Workshop on Cognitive Ra-dio and Cooperation for Green Networking, June 2012, Ottawa, Canada.
[5] A. Laya, K. Wang, L. Alonso, J. Alonso-Zarate, "Mul-ti-Radio Retransmission Scheme for Reliable Mac-hine-to-Machine Multicast Services," accepted for publication at the IEEE PIMRC 2012, Sydney, Aus-tralia, September 2012.
[6] F. Vázquez-Gallego, J. Alonso-Zarate, Ch. Ve-rikoukis, and L. Alonso, "A Survey on Prototyping Platforms for the Development and Experimental Evaluation of Medium Access Control Protocols," IEEE Wireless Communications Magazine, vol. 19, no. 1, pp. 74-81, Feb. 2012, ISSN: 1536-1284.
[7] Expanding LTE for Devices (EXALTED), FP7- 258512 Information & Communication Technolo-gies (ICT) research project, www.ict-exalted.eu.
[8] M. Navarro, M. Antonucci, L. Sarakis, T. Zahariadis, “VITRO architecture: Bringing Virtualization to WSN world”, in Proc. of IEEE MASS 2011, Octubre 2011, València.
[9] Virtualized distributed platform of smart objects (VITRO), FP7-257245 Information & Communi-cation Technologies (ICT) research project, www.vitro-fp7.eu.
[10] A. Bartoli, J. Hernandez-Serrano, M. Soriano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, "Secure Loss-less Aggregation Over Fading and Shadowing
Channels for Smart Grid M2M Networks," Smart Grid, IEEE Transactions on , vol.2, no.4, pp.844-864, Dec. 2011.
[11] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “Security and Privacy in your Smart City”, in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2011, 29-2 De-cember 2011, Barcelona (Spain).
[12] A. Bartoli, M. Soriano, J. Hernandez-Serrano, M. Dohler, A. Kountouris, D. Barthel, “On the Ineffec-tiveness of Today Privacy Regulations”, under re-view for acceptance in Proceedings of Barcelona Smart Cities Congress 2012, 13 - 15 November 2012, Barcelona (Spain).
Cel·lular M2M Capilar M2M
Capa d'aplicació(APP)
Capa de xarxe(NTW)
Zigbee
IEEE802.15.4
Capa de controld'accés al medi
(MAC)
Capa fisica(PHY)
Internet
R Figura 3. Exemple: pila de protocols OSI per a l'estàndard IEEE 802.15.4 (capa PHY i MAC) integrat amb els serveis de Zigbee (capa NTW i APP). En aquest gràfic es pot veure que la seguretat a nivell d’aplicació no permet assegurar la privacitat ja que les capes inferiors porten informació personal i confidencial (exemple: informació de routing relacionada amb la posició geogràfica).
Capa d'aplicació:les dades sensibles (per exemple, metering, etc)
- Metering- Dades de monitorizacio
- Etc.
- Routing- Etc.
- Direcció del destí- Direcció del receptor
- Etc.
- Longitud del parquet- Tècnica de modulació
- Etc.
Capa de xarxa: les dades de la xarxa (per exemple, routing, etc)
Capa de control d'accés: les dades per a l'accés al medi
(per exemple, l'adreça del receptor, etc)
Capa física: les dades de la comunicació (per exemple, tècniques de
comunicació, etc)
F1F2
F1F2
13
Encara que inicialment la
tecnologia NFC s’ha con-
cebut bàsicament per al
pagament amb disposi-
tius mòbils, la veritat és que només es
tracta d’una de les moltes possibilitats
que ofereix aquesta tecnologia. Alguns
exemples d'ús poden ser: substituir els
abonaments de transport públic (bus,
metro, etc.), eliminar el pagament en
efectiu als parquímetres o màquines de
vending, substituir les claus d’accés a
vivendes, hotels, vehicles o empreses
(en aquest cas fent la funció de targeta
d'acreditació de l’empleat).
Ara mateix, l’Ajuntament de Barcelona
juntament amb ‘la Caixa’, Telefónica i
Indra, lideren el projecte ‘Tap and Go’,
amb la finalitat que els barcelonins en
tinguin prou amb el mòbil per accedir
a tota mena de serveis públics urbans:
transport públic, turisme, comerços o
concerts. I segurament es farà efectiu
ben aviat, perquè la tecnologia NFC
obre un món sencer de funcionalitats
en l’àmbit de les transaccions mòbils.
Com ara totes aquestes (Figura 1):
a) Aparellar dispositius o compartir
arxius.
N’hi ha prou amb fer un toc per vincu-
lar un dispositiu a un altre, per inter-
canviar dades de contacte o qualsevol
mena de document.
b) Etiquetes informatives.
Alguns indrets turístics comencen a
substituir els típics plafons informa-
tius de la zona que s’està visitant per
adhesius NFC, que activen automàti-
c) Targetes d'identificació.
Els DNIs, passaports, targetes sanitàri-
es, d’accés a la feina i en general qual-
sevol document d’identificació perso-
nal, tots sense excepció, tenen cabuda
al mòbil. I és que només amb un toc
permet acreditar-se on sigui: aeroports,
estacions de tren, etc. Una via que ens
portarà aviat encara més enllà, amb la
compra, per exemple, de tota mena de
bitllets de transport. Inicialment d’avió,
esclar, però després de tot tipus.
d) Connector de perifèrics.
Com que es tracta d’un protocol de
comunicació, és al punt de mira dels
fabricants de perifèrics per a terminals.
e) Pagament mòbil.
Darrere l'etiqueta ‘Mobile Payments’
s'amaga la promesa que en un futur
molt proper farem tots els pagaments
amb el propi terminal i de manera
senzilla, fiable, segura, sense efectiu ni
targetes de plàstic pel mig.
f) ‘Mobile couponing’ (aplicatiu de
màrqueting mòbil).
Coupies utilitza NFC en les seves apli-
cacions per bescanviar cupons de des-
compte mòbils en botigues i comerços.
L’adhesiu NFC COUPIES s’està oferint
gratuïtament als comerços i punts de
venda clients d’aquest servei. Ara ma-
teix Coupies (www.coupies.es) és el lí-
der europeu en aquesta mena d’aplica-
tius. Els smartphones amb tecnologia
NFC poden bescanviar cupons només
acostant els terminals mòbils als ano-
menats Coupies Touch Points. En can-
vi, els usuaris que encara no disposen
La cursa de la mobilitat multiusos cap a la versatilitat en estat pur acaba de creuar l’última meta volant. Es diu NFC (de l’anglès New Field Communication, equivalent a comunicació de curt abast), i ofereix un ventall amplíssim de possibilitats en forma de transaccions mòbils. La tecnologia NFC no és més que un protocol de comunicació sense fils limitat a distàncies curtes d'uns 10-20 centímetres, dissenyat específicament per fer transaccions i que té el seu equivalent en la norma ISO18092.
cament la transferència d’informació
sobre aquell paratge cap al terminal
mòbil de l’usuari que s’hi acosta. Es
tracta, per tant, d’una opció que enri-
queix l’experiència turística.
Arriben les trAnsAccions mòbilsMitjançant tecnologia NFC (Near Field Communication)
14
mirador
d'un smartphone amb NFC integrada,
poden activar el servei mitjançant l’es-
mentat adhesiu, atès que incorpora un
codi QR. El resultat té una precisió de
gairebé 100% en el procés de mesura
del bescanvi i proporciona una millor
avaluació de les campanyes per als co-
merços, cadenes i fabricants.
g) m-Wallet (cartera mòbil).
Molts del usos que hem comentat
abans estaran unificats. Com? Doncs
resulta que Google, Apple,Telefonica,
Vodafone, Oranage, La Caixa, BBVA, i
altres grans empreses de diferents sec-
tors (banca, telecomunicació i tecnolo-
gia) han llançat o estan llançant aplica-
cions mòbils que permetran deixar la
nostra cartera en un calaix de casa. La
de Google opera amb Android i es diu
GoogleWallet; la de Apple es dirà Pass-
book i s’incorporarà al nou sistema
operatiu iOS 6 abans de finals d’any.
Per fer un pagament en un establiment
comercial preparat per a aquesta tec-
nologia n’hi ha prou amb connectar
l’smartphone, activar l'aplicació ‘m-
Wallet’, seleccionar la targeta amb què
volem pagar i acostar el mòbil NFC a
un terminal punt de venda (TPV) NFC
on el dependent ha teclejat l’import de
la compra. L'import es carregarà auto-
màticament al nostre compte bancari
exactament igual que si haguéssim
pagat amb una targeta, geolocalizant
el mòbil per minimitzar el frau, activant
un pla de fidelització si és un client ha-
bitual o utilitzant un cupó de descomp-
te de Coupies si estem captant clients
nou. Senzill, segur i amb un perfecte
control de totes les nostres finances.
Implantació
Passarà un temps fins que la tecnologia
i l’ecosistema s’ordeni i sigui útil per al
consumidor. Estem assistint a l'aparició
d'una infinitat d'empreses i projectes
de ‘startups’, tecnològiques, operado-
res, bancs, operadores de targetes de
crèdit que s’hi estan capbussant. I n’hi
ha moltes altres que també s’hi afegi-
ran per la via d’oferir serveis comple-
mentaris del que s’han esmentat.
La tecnologia ja està disponible (tots
els smartphones i TPV incorporaran
xips NFC) i els operadors mòbils han
establert aliances per accelerar la cor-
ba d'adopció. No obstant això, les pe-
ces que componen el complex puzzle
dels mitjans de pagament mòbils, de
les targetes de fidelització, dels bitllets
i dels cupons encara no estan ben en-
caixades del tot. Ni tampoc estan ben
definits els models de negoci (resumits
en captar i repartir el valor generat)
entre els diferents actors de la cade-
na. És per això que en aquest moment
assistim a un entorn actiu i vibrant de
mercat. Veiem que hi ha moltes expe-
riències en curs, però a dia d'avui no hi
ha cap cavall guanyador i podem estar
segurs que al llarg dels propers mesos
veurem més iniciatives i assistirem a
una consolidació del sector. I és que
finalment, un dels models de negoci
prevaldrà i veurem com els pagaments
pel mòbil, els bitllets, els cupons i l’ús
de la tecnologia NFC en general, escla-
tarà amb força i es popularitzarà. Hi ha
un cert grau de consens en què això
arribarà entre el 2013 i el 2014. Alguns
analistes com Gartner anticipen que
durant el 2014 el nombre d'usuaris
arribarà als 340 milions i que el valor
total de les transaccions realitzades per
aquesta via suposarà uns 245.000 mi-
lions de dòlars.
Gerard PeiróEnginyer tècnic informàtic per la UPCCo-fundador i director de Tecnologia&Partners de Coupies, S.L.
R Figura 1. Exemples d’ús de la tecnologia NFC
Identification
Loyalty & Memberships
Cashless Payment
Time & Attendance
Physical Access
Transit
NFC
Secure PC Log-On
Ticketing
R Per bescanviar cupons mòbils de descompte (Coupies) n‘hi ha prou amb disposar d’un smartphone proveït de tecnologia NFC i acostar-lo als anomenats Coupies Touch Points.
15
El 15 de setembre de
2005, la ICANN, que és
la Corporació que assig-
na els dominis d’inter-
net, donava el sí definitiu al domini .cat.
La comunitat lingüística i cultural cata-
lana era la primera comunitat del món
en aconseguir un TLD (domini de pri-
mer nivell) i d’aquesta manera, el cata-
là, tot i que amb tres lletres (els ccTLDs
o dominis de país en tenen dues), pas-
sava a la primera divisió mundial d’In-
ternet. 6 anys després s’arriba als
54.000 dominis .cat i l’herència d’una
infinitat d’activitats realitzades, bona
part de les quals es podem trobar a
l’adreça www.totssom.cat
En la vessant tecnològica, la progressi-
va implementació del DNSSEC (la tec-
nologia de seguretat que tradueix els
noms de domini en els corresponents
Alhora, i en paral.lel al que passa a casa
nostra, la ICANN acaba de comunicar
que té al voltant de dues-mil sol·licituds
de nous dominis i uns ingressos apro-
ximats de 350 milions de dòlars en
concepte d’inscripció. Un fet que, sens
dubte, portarà a un nou i complex es-
cenari dels dominis d’Internet.
Els aspectes tècnics del .cat
Tot aquest temps de posada en marxa
i expansió del domini .cat s’ha caracte-
ritzat per dos fets tecnològics impor-
tants, que es mantenen presents en el
nostre àmbit. En primer lloc, la imple-
mentació progressiva del DNSSEC o
DNS segur per al domini .cat, una fita
que el situa en la cinquena posició dels
dominis europeus que ja ho han fet.
Amb aquesta decisió el domini .cat ofe-
reix als internautes i titulars dels llocs
web molta més seguretat en les seves
transaccions realitzades a les pròpies
pàgines .cat, en la mesura que hagin
habilitat aquest servei. Val a dir també,
en aquest sentit, que no fa gaire també
s’ha posat en marxa un servei de DNS
public i gratuit (http://servidordenoms.
cat/) que tanca aquesta primera etapa
de consolidació de la navegació segura.
En segon lloc, hi ha l’esgotament de les
adreces IPv4, que han donat pas a la
molt tardana implantació del nou pro-
tocol d’internet IPv6. Al seu moment, el
Col.legi d’Enginyers de Telecomunica-
Del .cat com a exemplar únic a la plena liberalització dels dominis (2006 – 2012)
bArrA lliure A lA primerA divisió mundiAl d’internet
Arran del procés obert el juny de 2011 per ampliar exponencialment els noms de domini genèrics (de tres lletres o més) que gestiona la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), s’ha sabut que gairebé dues-mil empreses, entitats, ciutats i territoris aspiren a disposar d'un sufix d'internet propi. Entre les peticions hi ha .catalonia (Generalitat) .bcn i .barcelona (Ajuntament de Barcelona), .lacaixa i .mango.
números IP) i també del IPv6 han estat
les novetats principals en el món dels
dominis.
16
mirador
ció de Catalunya i la Fundació puntCAT
van organitzar una jornada introducto-
ria al nou protocol i des d’aquest enllaç
es pot baixar un llibre en pdf relatiu a la
configuració de sistemes operatius que
treballen en IPv6: http://www.fundacio.
cat/obra-social/publicacions/ipv6pe-
ratothom.html
DNSSEC: la seguretat del DNS
DNSSEC o Extensions de Seguretat del
DNS (de l’anglès Domain Name System
Security Extensions), és una tecnologia
basada en un conjunt d’especificacions
de la IETF (Internet Engineering Task
Force) que s'ha desenvolupat, entre al-
tres coses, per protegir el DNS d’atacs
externs. Per repel·lir-los utilitza un pro-
cediment de signatura digital de les da-
des, a través del qual es té la certesa
que són vàlids els noms de domini que
la implementen. Per tant, per eliminar
aquesta vulnerabilitat d'Internet cal im-
plantar aquesta tecnologia en cadascun
dels passos del procés de recerca, des
de la zona arrel (Root) fins al nom de
domini final, per exemple: www.domini.
cat. La signatura de l'arrel (implemen-
tació del DNSSEC a la zona arrel) és un
pas necessari d'aquest procés general.
És important destacar que només cer-
tifica la validesa de l'adreça del lloc que
es visita però no xifra les dades. Si es
deixa la zona arrel sense signar, hi hau-
rà un punt feble important.
Les especificacions de DNSSEC (ano-
menades DNSSEC-bis ), descriuen l'ac-
tual protocol DNSSEC en gran detall.
Es poden consultar als RFC 4033, RFC
4034 i RFC 4035, publicats al març de
2005 i que deixen obsolet l'RFC anteri-
or (RFC 2535). Convé recordar que els
RFC o Request For Comments (crida
per als comentaris), també anome-
nats ‘documents base d’Internet’, són
memoràndums sobre noves investiga-
cions i metodologies relacionades amb
les tecnologies d'Internet i validades
necessariament per la IETF.
IPv6: el nou protocol que s’ha fet
esperar
Com ha dit sempre Vint Cerf, un dels
pares d’Internet, canviar l’IP de la versió
4 a la versió 6, és com canviar el motor
d’un avió mentre està en marxa. Aquest
probablement sigui un dels motius que
ha fet que la implantació d’aquest nou
protocol hagi tardat tant de temps.
El passat mes de juny, concretament
el dia 6, es va fer la jornada mundial
d’activació d’IPv6 organitzada per la
Internet Society (ISOC), a partir d’un
jornada semblant de l’any 2011, amb
motiu de l’imminent esgotament de les
adreces IPv4 (tots els detalls d’aquesta
efemèride es poden consultar a http://
www.worldipv6day.org/)
A grans trets, el IPv6 es diferencia de
l’anterior protocol a nivell bàsic, en què
el tamany de l’adreça està format de
128 bits en hexadecimal enfront dels
32 decimals de la versió anterior, i que
el nombre d’adreces passa a ser de
2E(elevat)32 a 2E(elevat)128, un bon
nombre de digits més.
Amb IPv6 tenim més facilitat per a
l’autoconfiguració i per a la gestió-
delegació d’adreces, espai per a més
nivell de jerarquia, per a l’agregació de
noves rutes i per habilitar comunica-
cions extrem a extrem amb IPSEC, ja
que no necessitem NAT. Des del passat
mes de juny el World IPv6 Launch té
aquesta adreça de la Fundació punt-
CAT: http://www.domini.cat/ipv6/
Ampliació històrica
El juny del 2011 el consell d'adminis-
tració de la ICANN, va aprovar que les
adreces d'Internet poguessin acabar
amb el nom d'una ciutat, comunitat,
marca comercial o associació, i passar
R Mapa dels servidors arrel.
8 Multiple instances K Single instance
17
Joan Francesc GrasConsell Assessor Fundació puntCAT
de la vintena actual a centenars. 'Hem
obert el sistema d'adreces d'internet a
les il·limitades possibilitats de la imagi-
nació humana. Ningú no pot predir on
ens portarà aquesta decisió històrica',
va dir aleshores Rod Beckstrom, presi-
dent i cap executiu de l'entitat.
Una nova era en el món dels dominis
El procés d’admissió de candidatures
iniciat el 12 d’abril passat va tancar la
inscripció el 30 de maig, amb un re-
sultat de gairebé dues-mil peticions de
nous dominis, que la ICANN, seguint el
procés establert, permetrà posar al car-
rer per enriquir no només el cibermón
global i digital, sinó també la pròpia so-
cietat analògica (o ‘atòmica’, tal com va
definir-la Negroponte ja fa anys).
D'aquesta manera, als noms de do-
mini que ja coneixem (.com, .cat, .net
o .org, per posar-ne alguns exem-
ples), s'hi afegiran tots els que faran
referència a altres llocs geogràfics i/o
llengües, marques, objectes o caracte-
rístiques de tota mena
Actualment, hi ha 22 dominis de ni-
vells superior (com .edu, .info o .aero),
que se sumen als que identifiquen es-
tats (corresponen a un país, territori
o una altra denominació geogràfica),
que en total són 260. Recentment, es
va activar el domini .xxx per a les pàgi-
nes de contingut sexual o pornogràfic,
amb gran èxit.
Des de l'ICANN, asseguren que aquest
és el "canvi més revolucionari de la
Xarxa de les últimes quatre dècades",
raó per la qual caldrà està molt atent
durant el 2013 per viure en directe
l’inici d’aquesta revolució.
Per la seva banda, el sector empre-
sarial està dividit entre els que veuen
tota mena d’avantatges als nous domi-
nis i els que han advertit del risc que,
amb la pluja de nous dominis, hi hagi
més suplantació d'identitats i confusió
per als consumidors i usuaris.
Els registradors (les empreses que co-
mercialitzen els dominis), ja han notat
l’interès creixent pels nous sufixos i
les empreses tecnològiques també fan
les seves apostes amb la capacitat del
DNS. S'ha de veure també què passa-
rà amb els dominis que tinguin més
d'un sol·licitant, com ara el .art, amb
10 candidats.
Els sol·licitants han d'acreditar el dret
de fer servir el domini que demanen
i pagar 185.000 dolars. Després d'un
procés aproximat d'avaluació de vuit
mesos, està previst que les noves
adreces comencin a activar-se el 2013.
Abans, s'obrirà un període de consulta
pública en què la ICANN avaluarà els
sufixos que poden generar confusió i
obrirà subhastes entre entitats que ha-
gin demanat el mateix nom. En el cas
que no hi hagi cap entrebanc o disputa,
es calcula que d'aquí a uns pocs mesos
ja es pouguin activar els primers domi-
nis (si no hi ha endarreriments de dar-
rera hora, fet força habitual en aquests
casos en el món de la ICANN).
No cal dir que el domini .cat seguirà el
seu camí i, amb tota probabilitat, tindrà
algun nou company. Sense anar més
lluny, la Generalitat ha explicat que la
sol·licitud del .catalonia, que en cas de
ser acceptat, serà d’ús exclusiu per a
la Generalitat de Catalunya, respon
a la voluntat del govern de disposar
d’un espai propi a Internet a través del
qual poder articular les campanyes de
promoció internacional de Catalunya i
posicionar el país en negocis, estudis,
cultura, turisme, esport, gastronomia...
a més a més de situar-lo com a referent
internacional en l’àmbit de les tecnolo-
gies de la informació i la comunicació i
la innovació tecnològica. A més, el go-
vern anuncia que la Fundació .cat serà
l’encarregada de gestionar el domini en
cas que aquest sigui acceptat.
Fet i fet, doncs, molt aviat el .cat passarà
de ser l’únic de la seva ‘espècie’ a tenir
força companyia. Benvinguts els nous
dominis i la seva suposada revolució.
Per acabar us animo a deixar de banda
aquestes línies en paper i anar a la pan-
talla de l’ordinador per disfrutar d’un
video molt explicatiu del que ha estat i
és puntCAT, un indret des d’on aspirem
a seguir escrivint i protagonitzant el fu-
tur. El teniu aquí: http://www.youtube.
com/user/fundaciopuntcat
Per a més informació:
www.fundació.cat
www.domini.cat
www.icann.org
www.isoc.org
http://archive.icann.org/en/tlds/
.cat
.com
.net
.org
.edu
.info
18
mirador
19
El cloud computing re-
presenta un nou para-
digma en la prestació de
serveis tecnològics. La
versatilitat de les infraestructures i pla-
taformes basades en el model cloud
permeten als gestors d'infraestructu-
res ampliar el seu catàleg de serveis
actuals i afegir-ne de nous.
Un exemple de nous serveis desen-
volupats a partir del cloud computing
en mode IaaS (infraestructura com a
servei) seria el servei RaaS (recovery
as a service, o bé disaster recovery
as a service), de còpia i recuperació
d’informació. Ofereix una solució de
rèplica i rescat de dades protegides
de qualsevol daltabaix mitjançant un
cloud capaç de disposar d’una repro-
ducció literal dels seus sistemes i de
tota la informació en una segona ubi-
cació, com si es tractés d’una platafor-
ma de contingència.
Backup de sistemes i aplicacions
Els serveis RaaS són una solució fle-
xible de gran acceptació que s'adapta
a les necessitats de cada client i per-
meten garantir els objectius de reduc-
ció de temps (RTO) i de recuperació
(RPO) mitjançant l'automatització de
les tasques de rèplica i rescat. Com
que el punt de recuperació (RPO) es
pot alinear amb les necessitats de ne-
goci del client, això permet adaptar el
servei als objectius definits en el pla
de continuïtat del negoci corporatiu
(BCP) de cada empresa.
Un dels principals beneficis d'un ser-
vei de recuperació capaç de neutralit-
zar qualsevol contratemps és la plena
garantia de protecció que ofereix als
sistemes crítics de qualsevol empresa.
I això inclou tant la recuperació de sis-
temes operatius com d’aplicatius, fet
que redueix a la mínima expressió el
risc i els costos associats a la man-
ca de disponibilitat de la informació.
Com que s’allotgen en un indret segur,
allunyat geogràficament de la seu que
conté la informació original, s'aconse-
gueix un major grau de seguretat en-
front de qualsevol contratemps (inun-
dacions, terrorisme, etc.), per bé que
cal tenir en compte que l'allotjament
de contingència ha de complir els ma-
teixos requisits legals (LOPD i altres)
que l'original.
Un altre dels beneficis clau de la recu-
peració de desastres basada en cloud
és l'escalabilitat a l'hora de definir
l'abast pel que fa als serveis a protegir.
sistemes ti críticsA provA de bombAEl servei RaaS, de còpia i recuperació d’informació, esdevé la millor assegurança de vida de l’empresa
Evitar el daltabaix d’un sistema TI crític és la millor assegurança de vida d’una empresa. I és que la seva fallida perllongada pot suposar pèrdues irreparables de temps, recursos i diners per a la companyia damnificada. És veritat que el backup tradicional permet salvaguardar i recuperar fàcilment les dades protegides, però ¿i els aplicatius de gestió de dades? ¿què cal fer per protegir-los? S’analitzen aquí les solucions basades en RaaS (Recovery as a Service), un model de cloud computing que garanteix la protecció de sistemes crítics per al negoci, mitjançant la còpia i recuperació dels servidors virtuals i físics (aquests darrers, això sí, de manera més complexa) que han patit un desastre.
20
mirador
Això permet satisfer qualsevol condi-
ció inclosa en el pla de contingència
corporatiu. El client pot començar pro-
tegint exclusivament aquells servidors
més crítics per al seu negoci, i anar
migrant posteriorment serveis addi-
cionals o fins i tot complementar-los
amb el sistema de seguretat existent
en altres sites.
En alguns aspectes, el RaaS representa
una evolució de les tecnologies tradi-
cionals de replicació (DRS), però com
que és un servei desenvolupat en cloud
computing en mode IaaS, permet un
gran estalvi derivat de l’absència de
despesa d’adquisició de hardware, de
reserva d’espai físic, recursos humans
dedicats a la preparació i execució de
proves, etc. És a dir, pagant només pels
serveis utilitzats.
Funcionament d’un servei RaaS
Per bé que el funcionament dels ser-
veis de recuperació de dades malme-
ses pels efectes de qualsevol mena de
desastre natural o provocat per algú o
altre de manera voluntària o accidental
pot variar en funció de cada proveïdor,
en general ofereix la seva protecció des
de tota mena de maquinari físic o virtu-
al fins a plataformes virtuals senceres.
Cal tenir present que, encara que és
possible replicar servidors físics, això
només contemplen alguns pocs prove-
ïdors, i a més els que ho fan es limiten
a convertir els servidors físics en origen
en uns altres servidors de contingència
ubicats al datacenter.
La virtualització (i en especial el fet de
resoldre la replicació des de l’hipervi-
sor) ofereix avantatges que es poden
aplicar a la recuperació i continuïtat del
negoci enfront de qualsevol daltabaix.
Són aquests:
• L’encapsulació de tot l'estat d'una
màquina virtual (memòria, imatges
de disc, I/S, i l'estat del dispositiu).
L’encapsulació permet desar en un
que pot esperar de tot el pla a partir de
les aplicacions i volum de dades que
conformen la plataforma protegida.
En la segona fase es fa la instal·lació i
posada en marxa de la plataforma de
contingència. Implica la configuració
de replicacions en l’hipervisor i cabina,
així com la creació dels scripts i re-
configuracions necessàries (xarxa, no-
menclatura, DNS) per al funcionament
adeuquat del pla de recuperació. S’hi
afegeix també, a continuació, l'execució
de les primeres proves de recuperació
i establiment del RTO de referència així
com la creació d'un pla de recuperació
antixoc. Es tracta d'un document con-
sensuat en què s'estableix el protocol
per a la declaració formal d'un desastre
i el procediment d'activació del lloc de
contingència.
La tercera i última fase correspon a la
gestió del servei. Contempla la realit-
zació de proves periòdiques per as-
segurar el funcionament adequat del
servei. Un dels avantatges d'utilitzar la
virtualització en el lloc de contingència
és la facilitat de fer simulacres de re-
cuperació sense afectar al lloc protegit.
D’aquesta manera es redueix el risc de
fallades en la recuperació quan calgui
fer-la. Durant la prova es simula la re-
cuperació total dels serveis i es detec-
ta qualsevol discrepància entre el pla
de recuperació i els canvis que hagin
pogut esdevenir-se en el lloc protegit.
D'aquesta manera el pla de recuperació
es manté actualitzat. Les proves periò-
diques ajuden a detectar canvis en el
RTO i a prendre accions correctives.
Jordi MasGeneral Manager & CEO de Nexica
arxiu l'estat d'una màquina virtual.
D’aquesta manera, s’aconsegueix la
transferència d'una màquina virtual
completa a un altre host.
• La independència del maquinari
elimina la necessitat d'una rèplica
completa de maquinari en el lloc
de recuperació. Això elimina el cost
d'adquisició i el manteniment d'un
sistema que es troba inactiu fins que
s’esdevé el desastre.
• La independència del maquinari per-
met que la imatge del sistema origi-
nal reflectida al lloc protegit, serveixi
per arrencar el lloc de recuperació
des del disc, i per tant només al cap
d’uns quants minuts, en comptes
d’haver d’esperar dies i dies.
Posada en funcionament d'un servei
de backup d'aplicacions
Un servei RaaS consta de tres fases.
Una primera de disseny en què s'esta-
bleixen les condicions del servei (RTO,
SLA, mecanismes de replicació, etc.).
En aquesta fase es determinen els me-
canismes de còpia idonis per a cada
aplicació (hipervisor, backup de dades,
mecanismes propis de l'aplicació), la
consistència mínima necessària per-
què totes les aplicacions puguin iniciar
els seus serveis en el lloc de contin-
gència (crash, file, application), i el RTO
21
competitivitAt A l'AbAst de lA mà
Tothom té ben après en
general que el concepte
d'estratègia fa referèn-
cia al conjunt d'accions
que cal implementar en un context de-
terminat, amb la finalitat d'assolir l’ob-
jectiu desitjat. Hi intervé tot això: pla,
metes i polítiques, i implica també
l’establiment d’una seqüència d'acci-
ons a desenvolupar, que, ben formula-
da, ajuda a assignar els recursos de
l'organització per tal d’assolir una situ-
ació viable i original, anticipar canvis
de l'entorn i accions de la competèn-
cia. D'altra banda, la innovació en sen-
tit ampli s'associa a qualsevol canvi en
productes, processos o serveis, que
hagin reeixit en el mercat.
I per què una estratègia d'innovació?
És evident que la imprevisibilitat és
una variable clau de l'entorn actual, on
la volatilitat augmenta el cost de l'error.
En aquest context, implantar una es-
tratègia realista, revisant contínuament
les línies d'actuació que aporten a l'or-
ganització un avantatge competitiu re-
llevant i sostenible, esdevé un punt de
partida bàsic.
Ens veiem obligats a articular aquest
canvi de paradigma com a objectiu
estratègic, on els models de negoci
clàssics, basats en capacitats com
ara l'exclusivitat en tecnologia i canals,
excel·lència en la gestió i l'operativa o
la grandària, es completen amb altres
fonts d'avantatge competitiu enfocades
a la innovació: l'anticipació i agilitat,
l'experimentació i adaptació, la col-
laboració o la gestió de persones em-
prenedores.
Estratègia corporativa transformada
en estratègia d'innovació
Centrar l'estratègia empresarial en es-
tratègia d'innovació és menys arriscat
que mantenir les pràctiques actuals.
Només cal desig, disciplina i redistri-
bució de pressupostos. La innovació
estratègica estableix la incorporació de
pràctiques internes de gestió que asse-
gurin, de manera sistemàtica, l'adapta-
ció de l'empresa al seu entorn.
D'altra banda, la supervivència i crei-
xement d'una empresa té molt a veure
amb l'aprenentatge, que introduït en un
entorn canviant, ens condiciona l’esta-
bliment d’un format continu promotor
de la innovació (Figura 1).
Apareix llavors la necessitat de disposar
de mecanismes d'avaluació que ajudin
a determinar com una empresa gesti-
ona i consolida la seva capacitat per a
innovar, com un procés continu d'identi-
ficació i explotació d'oportunitats.
Cal definir el mètode per avançar en el
nivell de maduresa de la capacitat in-
novadora d'una organització, des de la
L'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació: projectes, persones i processos’ defineix una sèrie de criteris i requisits que han de donar-se en l'organització per avançar en el nivell de maduresa de la seva capacitat innovadora, des de la perspectiva de: identificació d'oportunitats, selecció i execució de projectes, estructures internes i externes de treball, acabant amb l'avaluació d'impactes. També es quantifiquen i defineixen els entrades, processos i sortides que portaran a assolir el següent nivell.
R Figura 1. Triple hèlix del progrés.
PROGRESO
GLOBALIZACIÓN
INNOVACIÓN
COMPETITIVIDAD
22
mirador
perspectiva de: identificació d'oportu-
nitats, selecció i execució de projectes,
estructures internes i externes de tre-
ball, l'avaluació d'impactes i el retorn
de la inversió.
Una proposta simple, que conviu amb
altres mètodes, és la del desenvolupa-
ment de capacitats a tres nivells: pro-
jectes, persones i processos –les 3Ps
d'excel·lència en innovació–, com a
base per a l'avaluació de la maduresa
del model d'innovació organitzatiu.
També es mereixen una especial atenció
els processos de qualitat, enfront dels
d'innovació. Recordem que la qualitat
pretén assegurar que el resultat com-
pleixi amb les especificacions concretes
definides; la innovació busca oportuni-
tats de canvi que aportin valor. Llavors,
les capacitats que una organització ne-
cessita per desenvolupar la innovació,
són clarament diferents (Figura 2).
Convertir de forma sistemàtica idees
en oportunitats de negoci
La disciplina de la innovació, segons J.
Rao i F. Chuán, ha de ser intencionada,
sistemàtica i determinada. Les tècni-
ques de gestió basades en lògica pre-
dictiva –que hem après durant anys
de formació– són importants però
inadequades per als projectes d'inno-
vació. En la lògica predictiva, l'anàlisi
precedeix a l'acció, quan en la creativa
s'inverteix l'ordre.
Si el fenomen de la innovació és el re-
sultat d'un procés organitzatiu, és sus-
ceptible de ser planificat, liderat, amb
pla d'execució, recursos assignats i un
sistema de seguiment i control.
Per tant, la innovació és una activitat
sistemàtica que, en cert grau es pot
planificar, organitzar i preveure, com
qualsevol altra iniciativa de gestió i
que disposa d'un llenguatge concret.
Relació estreta entre innovació i
formació
La formació facilita el procés d’incor-
poració de coneixement a l'empresa i
a més constitueix una forma d'imple-
mentar estratègies organizatives. Sa-
bem també que és una de les accions
que ofereix un major ventall d'externa-
litats: canvis en coneixements, habili-
tats i en actituds.
Les nostres organitzacions tenen la
responsabilitat ineludible d'identificar
als líders interns per a la innovació,
formar-los en la disciplina i tutelar-los
fins a transformar-los en inspiradors i
formadors dels seus equips.
Actualment coincidim, a més, en què
la innovació, igual que el màrqueting
o les finances, és una disciplina que
hauria de formar part dels programes
de formació de directius i començar
a integrar-se de forma natural en uni-
versitats i màsters. Estem demanant
als professionals que considerin la
pràctica de la innovació com una eina
habitual del dia a dia, que motivin a la
resta dels seus col·laboradors perquè
es mobilitzin i entenguin la innovació
de la mateixa manera. Per a això hem
d'identificar els nivells òptims de co-
neixement necessaris en cada capa de
l'estructura organitzativa, perquè les
persones marcaran la diferència.
Una pràctica estesa en les nostres
empreses són les accions d'obtenció
d'idees (el ‘bottom-up’ anglosaxó), pro-
grames de col·laboració amb universi-
tats, proveïdors, clients o fins i tot amb
la competència. Els processos d'inte-
racció són una potent font d'aprenen-
tatge, encara que en la majoria dels ca-
sos afloren diferències en el llenguatge,
els conceptes, la urgència, les eines o
els objectius. En aquest context, la for-
mació guanya protagonisme per asse-
gurar que qualsevol potencial actor del
nostre procés de gestió de la innovació
conegui i parli un llenguatge homogeni
que permeti augmentar la qualitat, ve-
locitat i benefici de les iniciatives.
Si volem treballar sobre el reforç d'una
comunitat d'innovació, el llenguatge
comú és bàsic.
La cultura de la innovació
Generalment, la cultura d'una comuni-
tat està lligada estretament a l’accés a
un nivell adequat de formació per part
dels seus components, un fenomen
extrapolable també a la cultura de la
innovació (Figura 3).R Figura 2. Resum gràfic dels tres criteris i cinc nivells de l'estratègia ‘3Ps d'excel·lència en innovació’.
CONOCIMIENTO CREaTIvIdad
aPERTuRa
MulticulturalidadTolerancia
ENCuENTRO
Entorno acogedorCalidad de vida
Desarrollo personal
valORESCOOPERaCIóN
InterrelacionesDesarrollo colectivo
Capital social
INNOvaCIóN
PROGRESOREGIONal
23
anna M SánchezCol·legiada núm. 1197Sòcia fundadora ITimes Advisers S.L.
Les organitzacions innovadores te-
nen molt a veure amb persones in-
novadores: individus curiosos, disci-
plinats, inconformistes, motivats per
aprendre, solucionar o millorar les
coses, apassionats i humils. Una or-
ganització amb valors emprenedors,
que fomenti comportaments creatius,
proporcioni els recursos per auto-
matitzar mecanismes, implantar les
eines i processos bàsics de gestió i
mesura, serà capaç de captar bones
idees i transformar-les en oportuni-
tats a través d'una gestió eficaç de
projectes d'innovació.
En molts casos ens conformem amb
al coneixement existent, que té un
innegable valor, però condiciona i de
vegades es converteix en obstácle
per a la innovació; ens comparem i
imitem bloquejant el descobriment.
Existeixen eines valuoses com el
‘benchmarking’, el TQM, la reducció
d'ineficiències a través del Lean o
l’acostament al Six-Sigma, però cal
anar amb molt de compte per no
caure en la imitació que, tot i ser
molt utilitzada com a eina peda-
gògica, limita el ‘learning-by-doing’
com a mètode d'aprenentatge que
aplica la lògica creativa: la innovació
és acció!
Cal començar per:
1. Diagnosticar on estàs, on anar, la
política i objectius, pressupost, pla
d'acció, indicadors i resultats.
2. Dibuixa un model senzill d'innovació;
redefineix i detalla amb la pràctica.
3. Selecciona partners potencials a
curt i mig termini.
4. Identifica al líder principal, els líders
d'opinió i preveu barreres internes.
5. Defineix els nivells d’implicació dels
perfils del teu personal i el pla de
formació.
6. Fes coincidir el pla de formació amb ac-
tivitats reals del teu procés d'innovació.
7. Comença per accions senzilles que
et permetin revisar i comunicar re-
sultats ràpids.
Recorda que:
1. Els processos de generació d'idees
han d'estar basats en la resolució
d'una necessitat: el client objectiu
com a centre.
2. El procés d'innovació és un procés
d'aprenentatge. Hem d'automatitzar
com més accions millor per reduir
costos i temps.
3. El lideratge i la formació són bàsics
per habilitar una cultura organitzati-
va positiva.
4. La innovació, com qualsevol cosa que
implica temps i diners, s’ha de mesurar!
5. Tingues una cura especial amb el
risc de trencar l'esperit de l'aprenen-
tatge, el descobriment o l’assump-
ció de riscos intel·ligent, si intentes
mesurar coses equivocades en mo-
ments equivocats.
6. Les organitzacions innovadores són
persones innovadores que s'han
d'identificar i gestionar.
7. Utilitza sistemàtiques de diagnòs-
tic i plans d'acció per avançar en el
model d'innovació integrat en el de
negoci, focalitzant actuacions en les
‘3Ps de l'excel·lència en innovació:
projectes, persones i processos’.
I acabo amb dos de les meves cites
preferides d’en Steve Jobs: “La innova-
ció és el que distingeix als líders dels
seguidors” “La innovació no té res a
veure amb els diners sinó amb les
persones”
R Figura 3. Els motors de la innovació.
aPlICaCIONES
DIAGNOSIS y RECOMENDACIONES POR SECTORPLANES DE ACCIÓN
SISTEMA DE AuTOEVALuACIÓNSISTEMA DE CERTIFICACIÓN EN INNOVATION MANAGEMENT y TT
ESTuDIO ExTENSIÓN A OTROS SECTORES
FaCTORES ClavE
IDENTIFICACIÓN DE PARTNERS NACIONALES E INTERNACIONALESSELECCIÓN SECTOR PILOTOTIMMING y FINANCIACIÓN
COMISIÓNINNOVACIÓN
COMuNICACIÓNNETwORkING
CuLTuRAORGANIZATIVA
EquIPOSMuLTIDISIPLINARES
LIDERAZGO
PERSONaS
GESTIÓNCREATIVIDAD OPEN
INNOVATION
INTELIG.COMPETITIVA
SISTEMAGESTIÓN
ESTRATEGIA
PROCESOS
EN COLABOR.CONTRATOSTECNOLOGíA
EquILIBRIOCORTO y LARGO
PROyECTOSExITOSOS EN PPS
SIST. GESTIÓN PROy.
PROyECTOS
24
El banc de les millors empreses. I el teu.
Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals.Una altra és fer-ho:
CompteExpansió PRO*.T’abonem el 10% de la tevaquota decol·legiat/associat**.- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Més de
+ + +0 3% Gratis 1.300comissions de devolució dels teus rebuts la targeta de crèdit i de dèbit. oficines al teu servei.d’administració i domèstics principals, fins a unmanteniment. màxim de 20 euros al mes.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el bancdels millors professionals: el teu.
Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar.
sabadellprofessional.com
SabadellProfessional
Cond
icio
nsre
visa
bles
sego
nsl'e
volu
ció
delm
erca
tfin
ance
r.
25
El passat 26 de juliol, el
Col·legi i l’Associació Ca-
talana d’Enginyers de Te-
lecomunicació (CETC/
ACET) van renovar el conveni de col-
laboració amb Banc Sabadell, que
d’aquesta manera manté la seva ofer-
ta preferent de productes i serveis per
a tots nosaltres. Però més enllà de
satisfer les necessitats financeres dels
enginyers en condicions especials, el
conveni també inclou el desenvolupa-
ment conjunt de projectes formatius i
iniciatives de divulgació i promoció
d’activitats.
D'aquesta manera, tot el col·lectiu
d’enginyers de telecomunicació de
Catalunya podran seguir rebent el
‘Carnet Telecos’, que tramitem amb
BS Professional, així com el 10% de
descomtpe sobre les quotes derivat
de la creació del ‘Compte Expansió
Pro’, entre d'altres beneficis en serveis
bancàris oferts per l'entitat. L’acord
inicial amb Banc Sabadell es remun-
ta al juliol de 1993. En aquell moment
es va signar només amb l’ACET, però
el gener de 2011 s’hi va afegir el Col-
legi d’Enginyers de Telecomunicació
de Catalunya (CETC). El passat 26
de juliol es va formalitzar la signatu-
ra de renovació del conveni entre les
tres institucions, amb la presència de
Renovació del conveniamb Banc Sabadell
Conxa Oliu, com a directora general
de Sabadell Professional, i Joan Solé,
com a degà del Col·legi i president de
l’Associació.
Oferta preferent
Pel que fa a l’oferta preferent de pro-
ductes i serveis del Banc Sabedell de
què gaudim tots plegats, tant per co-
brir les nostres necessitats de l’econo-
mia professional com de la particular
i familiar, en destaca el ‘Compte Ex-
pansió Pro’, que abona directament el
10% de la quota de col·legiat. Un avan-
tatge que s’afegeix a la devolució del
3% dels principals rebuts domèstics
fins a un màxim de 20 euros mensuals
i, evidentment, exempt de comissions
d’administració i manteniment.
Hi ha també la ‘Pòlissa de Crèdit Pro-
fessional’, sense comissions d’estudi,
no-disposició o cancel·lació anticipa-
da, crèdit del qual només es paguen
interessos quan s’utilitza. S’hi afegei-
xen també el ‘Préstec Inici’, destinat
a finançar el 100% de la inversió per
poder iniciar l’activitat professional
en condicions exclusives, i el ‘Crèdit
Curs-Crèdit Estudis/Màster’ per a la
formació del mateix professional o
dels seus fills.
R El degà del Col·legi i president de l’Associació, Joan Solé, signa l’acord de renovació del conveni amb la directora general de Sabadell Professional, Conxa Oliu.
un any més, comptem amb Banc de Sabadell per oferir serveis exclusius per a tots els membres del nostre col·lectiu. És per això que Conxa Oliu, directora de Sabadell Professional, i Joan Solé, com a degà del Col·legi i president de l'Associació, van fer efectiva la signatura de renovació del conveni entre les tres institucions.
Contempla una oferta preferent de productes i serveis per al col·lectiu
26
ofertes ComerCiaLs i serVeis
Més informació: www.telecos.cat
star
27
L’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE), creada a Barcelona a principis d’any, neix amb l’afany d’esdevenir un ens de referència a tot l’àmbit d’enginyeria. Es tracta d’oferir un sistema de certificació dels nostres professionals amb equivalència internacional.
R Entrega dels primers certificats, coincidint amb el I Fòrum de l’Enginyeria, que va centrar l’atenció en l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE).
En l’entorn actual, tant
de crisi econòmica com
de certs valors que fa
poc eren inqüestiona-
bles, emergeix amb força la crua reali-
tat d’una professió d’enginyer que, si
fins ara es contemplava com una de
les més ben retribuïdes, valorades i
demandades per part de les empreses
del país, en aquest moment s’enfronta
a una situació diametralment oposada,
de canvi radical de les regles del joc
per a aquest col·lectiu. Fins al punt,
que ja s’ha fet del tot inajornable la ne-
cessitat d’adaptar i actualitzar els va-
lors de l’enginyer a aquest context, en
la mesura que ningú dubta de la seva
alta capacitat per afrontar un desen-
volupament professional en plena sin-
tonia amb les necessitats empresari-
als. I és que els valors que han
caracteritzat als enginyers més vete-
Cap a una CertifiCaCió professional amb
equIvalèncIa InternacIonal
rans (plena ocupació per a tota la vida,
fidelització mútua entre empresari i
treballador, gairebé nul·la mobilitat ge-
ogràfica, absència d’emigració d’engi-
nyers, tecnologia més estable, inexis-
tència de xarxes socials com a model
d’intercanvi…), ja no són vàlids en el
món actual: ha canviat el model i hem
d’adaptar-nos.
Davant d’aquest nou escenari, en
què la mobilitat dels professionals de
l’enginyeria esdevé essencial, juga al
seu favor un factor importantíssim de
canvi propiciat per la recent directiva
Bolkestein, que simplifica al màxim la
presentació de tràmits i papers amb
l’objectiu de liberalitzar la circulació
de serveis dins de la ue. S’hi afegeix,
a més, el nou panorama de titulacions
tècniques, que porta els enginyers a
una lògica de major especialització.
una evolució que es contradiu de
ple amb el que han estat fins ara, per
exemple, les titulacions d’enginyer de
telecomunicació o industrial, que, sen-
se anar més lluny, tenen el mateix nom
des de fa 70 anys (quan, a més, qual-
sevol professional d’aquestes enginye-
ries podia arribar a estar capacitat en
les matèries que es cursaven en totes
Neix l’Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria (AQPE)
28
‘Internos’
dues, atès el baix nivell tecnològic de
l’època, fet que avui és impensable). a
més, hi ha una frontera cada cop més
difusa entre les diferents enginyeries:
tant un enginyer de telecomunicació
com un industrial poden assumir un
mateix projecte d’electrònica. tant és
així, que els més de 400 graus univer-
sitaris en enginyeria que contempla el
Pla Bolonya han de conviure i com-
petir amb les titulacions tradicionals
i més generalistes, i això ja és un fet
perquè les primeres promocions fruït
d’aquest nou procés estan a punt d’es-
trenar-se en el mercat laboral.
conscients d’aquesta problemàtica,
cinc col·legis professionals de l’engi-
nyeria de catalunya (agrònoms, ca-
mins, Industrials, Informàtica i tele-
comunicacions) s’han unit per crear
l’agència de qualificació de Professi-
onals de l’enginyeria (aqPe – www.
aqpe.cat), amb la principal finalitat
d’establir la qualificació dels profes-
sionals de l’enginyeria en funció dels
coneixements acreditats i de l’expe-
riència professional. una certificació
homologada internacionalment que
ni vol substituir ni entrar en compe-
tència amb la titulació universitària, ja
que no es tracta d’acreditar coneixe-
ments, sinó només les capacitats pro-
fessionals per assumir una activitat. a
més, per a la creació de l’agència hem
contat amb la participació molt activa
d’unes quantes escoles d’enginyers de
telecomunicació.
ara com ara, el patronat de l’aqPe
està format pels cinc col·legis profes-
sionals esmentats, però està obert a
la integració de la resta de les d’engi-
nyeria que vulguin recórrer el mateix
camí i compartir idèntics criteris. De
fet, ja existeixen en l’actualitat altres
col·legis d’enginyeria que han efectu-
at la petició formal de pertinença a la
fundació de l’aqPe, i als quals donem
la nostra més sincera benvinguda.
model de qualificacióPer establir el model de qualificació
hem debatut durant més d’un any
entre tots cinc col·legis fundacionals,
integrant persones de reconegut pres-
tigi del món acadèmic, i s’han contras-
tat opinions amb associacions empre-
sarials de pimes i grans empreses. I
potser el més important: s’ha analitzat
el model d’altres països, especialment
de la ue, ja que un dels objectius
principals és que sigui un estàndard
reconegut a nivell internacional, que
permeti a l’enginyer de circular per di-
ferents països a través de la seva car-
rera professional, i que s’acrediti amb
un barem internacional de formació
i experiència, sense necessitat que
en cada empresa o activitat que faci
hagi de demostrar de nou les seves
aptituds. Seria una cosa semblant a
portar una ‘motxilla’ permanentment
actualitzada que acredita la pròpia ca-
pacitat professional. en aquest sentit,
cap subratllar que no es tracta d’un re-
gistre d’enginyers, sinó quelcom molt
més ambiciós.
De l’anàlisi internacional, s’infereix
que aquesta mena d’agències ja exis-
teixen en molts països, el que con-
firma la necessitat que els nostres
enginyers disposin d’una acreditació
semblant. Pel que fa al model, no hem
vist un sistema únic que s’adapti a les
nostres necessitats, sinó que cada
país té el propi, una mica diferent de
la resta depenent de diversos factors.
Per exemple, en algun país l’adminis-
tració Pública té més o menys influ-
ència en aquest tipus d’acreditaci-
ons, en funció de diferents factors i
orígens, per bé que coincideixen en
el fet de ser sempre entitats privades
que ofereixen els seus serveis de qua-
lificació de manera voluntària.
Sobre la configuració d’aquest mateix
model, estableix dos vectors: d’una
R Taula de ponents del I Fòrum de l’Enginyeria.
29
banda, determina una àrea d’actuació
(especialitat), que contempla ara ma-
teix 56 àmbits definits (tecnològics,
de gestió, sectorial…), coincidents o
no amb els de caire acadèmic. I de
l’altra, planteja un nivell de compe-
tència en funció de l’experiència. a
més, posa en valor la formació con-
tinuada, definint un total de 8 nivells
que es poden anar adquirint al llarg
de la vida professional, i que s’han
agrupat sobre la base de diferents
conceptes (professional, sènior…),
que permeten l’equivalència amb ni-
vells existents en altres països.
Per avaluar la seva conveniència i
efectuar revisions, durant els mesos
de maig i juny de 2012, es van fer
unes proves pilots amb 16 professio-
nals d’entre 2 i 25 anys d’experiència,
de les diferents branques d’enginye-
ria dels cinc col·legis professionals
esmentats, per tal de testar el model
teòric adoptat. els professionals van
ser avaluats per tribunals integrats
per persones reconegudes del món
empresarial i acadèmic, fet que ens
permet revisar procediments de quali-
ficació i avançar.
Hi ha altres iniciatives a l’estat espa-
nyol, però en el nostre cas la principal
diferència amb la resta és que volem
avaluar i arribar al reconeixement del
mercat, perquè no es tracti simple-
ment de l’emissió administrativa d’un
certificat més, sense cap valor, que
es limiti a engrossir la col·lecció par-
ticular de distintius professionals de
cadascú. Per aquesta raó és impor-
tantíssima la iniciativa de creació de
tribunals de reconegut prestigi que
atorguin aquesta acreditació. veus crí-
tiques amb la labor de l’aqPe opinen
que és un mer exercici de substitució
dels visats dels col·legis professionals,
però res més lluny de la realitat, ate-
ses les circumstàncies i el context en
què es fonamenta la creació de l’agèn-
cia, tal com ja s’ha argumentat.
moment actualen aquest moment, ens trobem en el
següent punt: ja estan definides l’or-
ganització de l’agència, la creació de
tribunals i iniciem l’etapa de comuni-
cació i divulgació, revisió de procedi-
ments, així com la continuació de la
labor d’acostament i reconeixement
mutu davant altres agències euro-
pees, a més de la integració d’altres
col·legis professionals en la Fundació.
així mateix, per encàrrec d’una gran
empresa de l’IBeX35, hem iniciat una
prova de qualificació de 20 enginyers
R El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va fer la cloenda del I Fòrum de l’Enginyeria.
Xavier ClotetVocal de l’ACET
de diferents branques (camins, tele-
comunicacions, Informàtica...), amb
la finalitat de visualitzar la coherència
de capacitats en les diferents funcions
que desenvolupen.
en aquest mateix sentit, cal destacar
que hem rebut un feedback molt satis-
factori d’un bon nombre de directors
de rr.HH. de tot tipus d’empreses, so-
bre els avantatges que els suposa la la-
bor de l’aqPe. en converses amb ells,
han agraït que els simplifiqui i ajudi en
l’afany de determinar si un enginyer
està capacitat per al desenvolupament
d’una activitat en un lloc determinat. I
és que un director de rrHH s’enfronta
a un ventall tan ampli de titulacions
(de fins a 400 graus en enginyeria),
que li cal disposar, de manera impe-
rativa, del suport exterior per avaluar
la capacitat de la persona. I pel que
fa als enginyers de lliure exercici de la
professió, passa el mateix: l’agència
els permet acreditar immediatament
la seva capacitat professional.
Per tot plegat, des del nostre col·legi
volem animar a tots els professio-
nals de l’enginyeria a qualificar-se per
l’aqPe, i també a actualitzar les seves
experiències i coneixements per poder
escalar a través dels diferents nivells,
amb la finalitat última que els serveixi
de suport i empara al llarg de tota la
carrera professional. I és que, al cap i
a la fi, l’actualització de coneixements
i experiències, sense deixar d’escalar
cap al més alt dels successius nivells,
es perfila com el millor salvoconduit de
validesa professional davant d’empre-
ses i institucions de qualsevol país.
30
‘Internos’
La sortida natural de l’en-
ginyeria en general ha
estat l’emigració o la car-
rera internacional, princi-
palment a alemanya i altres països
europeus, els eua i canadà i algun
país llatinoamericà. la veritat és que
hi continua havent una gran incertesa
que deixa en stand-by molts projectes
empresarials. tot i això, en aquest ar-
ticle destacarem les àrees de major
potencial de creixement a nivell labo-
ral i professional.
en primer lloc, el boom de la mobi-
litat (smartphones i tablets com a
principals exponents), reforçat per la
capitalitat mundial del mòbil atorga-
da a Barcelona (a través del Mobile
World capital, que s’allargarà fins al
2018), està creant un ecosistema de
desenvolupadors d’aplicacions per als
dispositius d’aquesta tecnologia. re-
centment, algunes companyies com
ara toro i nXP (ambdues pioneres en
la tecnologia nFc, de near Field com-
munication, equivalent a comunicació
de curt abast) han anunciat la seva im-
plantació a Barcelona (per a més infor-
mació sobre aquest tema podeu llegir
l’article de Ginés alarcón del ‘telecos’
núm. 56). les iniciatives dels grans
fabricants mundials de dispositius mò-
bils (apple, Google android, Samsung,
rIM o nokia-MS) indiquen un fort crei-
xement d’aquest mercat a tot el món.
Probablement, cal un major desenvo-
lupament d’aplicacions empresarials
en mobilitat i amb geolocalització, a
banda de les domèstiques.
en segon lloc, pel que fa a Internet, al
llarg dels darrers mesos/anys ha des-
tacat el creixement del subsector e-
commerce, tant en la generalització
del canal web en sectors que encara
estaven poc desenvolupats (com ara
el tèxtil i la moda) com les noves em-
preses de compra col·lectiva o mitjan-
çant cupons de descompte. així mateix,
encara estem assistint al boom de les
xarxes socials i la web 2.0, amb twitter
i Facebook al capdavant, i moltes possi-
bilitats per explorar en aquestes o altres
plataformes. Barcelona també compta
amb aquest ecosistema de companyies
líders en comerç electrònic i, amb el re-
vulsiu del mòbil, apareixen possibilitats
de creixement conjuntes. la ràpida evo-
lució d’aquests sectors tecnològics pro-
voca l’aparició de nous perfils professio-
nals (community manager, social media,
‘analytics’, ‘netejadors d’imatge digital,
especialistes en usabilitat o en testing
d’aplicacions…) que moltes vegades
són híbrids amb competències tècni-
ques, de negoci, màrqueting, disseny i
altres especialitats no tecnològiques.
en tercer lloc, les posicions clàssiques
en operadors de telecomunicació. les
oportunitats baixen en general a mol-
tes de les ‘telecos’ dominants; en can-
vi hi ha oportunitats tant pel que fa al
desenvolupament de fibra òptica com
a les noves xarxes de telefonia mòbil.
una altra àrea per als ‘telecos’ (domi-
nant, de fet, fins fa poc), ha estat la
de les companyies consultores i inte-
gradores tIc. la maduració del sector
comporta una major professionalitza-
ció i metodologia. els concursos pú-
blics i les grans empreses impulsen la
situaCió aCtual del merCatlaBoral Del col·lectIu ‘teleco’La ràpida evolució del sector tecnològic provoca l’aparició de nous perfils professionals
La situació actual del mercat laboral ve dominada per una conjuntura molt difícil; així i tot hi ha alguns motius per confiar en un futur millor i en la presència d’algunes oportunitats que cal aprofitar. Probablement la situació laboral dels enginyers en general ha empitjorat en els darrers anys; més en professions com ara ‘industrials’ o ‘camins’. I potser als ‘telecos’ i als ‘informàtics’ no ens va tan malament.
32
‘Internos’
Josep GrinyóVocal CETCHeadhunter TIC (Sapientis)
certificació d’empreses i professionals
en diferents àrees, como ara la gestió
de projectes (PMP), l’auditoria de tI
(cISa), la seguretat de la informació
(cISM), el govern de les tI (cGeIt) o
l’anàlisi de risc empresarial (crISc).
en l’àmbit estrictament d’empresa par-
lem de certificació ISo 20000 i 27001
o d’aplicar coBIt e ItIl, tant a les em-
preses clients com als proveïdors de
serveis (outsourcing o BPo).
una nova àrea amb potencial laboral
per als ‘telecos’ (i enginyers en general)
és la de patents i marques, atès que
cada cop resulta més imprescindible
conjugar el know-how tecnològic amb
el component legal que porta aparellat.
altres sectors tecnològics en desenvo-
lupament són els d’eficiència energèti-
ca (renovables, cotxe elèctric, green It),
tIc aplicades a la salut, bitoech i les
‘smart-cities’. De tots ells, en podríem
edetallar experiències i perfils professi-
onals diferents i complexos.
Pel que fa a les vocacions més inves-
tigadores, a banda de les universitats,
hi ha alguns centres tecnològics de
referència, com ara el cttc i BDigital,
que encara contracten alguns ‘telecos’
per als seus projectes d’investigació
i desenvolupament. Per tant, segueix
havent-hi demanda d’enginyers de te-
lecomunicació, informàtica, multimè-
dia o bio-enginyeria. una altra qüestió
són les condicions laborals que s’ofe-
reixen i que tendeixen a la baixa; en
molts casos, cal optar per ser ‘freelan-
ce’ (autònom), treballar per projectes
o fer-se emprenedor.
també convé constatar que s’està pro-
duint una ruptura-separació del mercat
de treball, entre professionals ben va-
lorats i amb ocupació estable i altres
amb un alt grau de precarietat i amb
nivells retributius decreixents. un altre
element de confusió és la deslocalit-
zació de certs sectors industrials (o la
concentració en altres, com el financer)
que apunten a una pèrdua d’ocupació
també al sector serveis de tecnologia,
associats a aquestes empreses).
les alternatives de creació d’ocupació
es donen tant per raons d’instal·lació
de centres de desenvolupament de
multinacionals (com les anomenades
abans, cisco, Fujitsu i d’altres), univer-
sitats corporatives (telefònica) o també,
esclar, l’autoocupació i les ‘startups’ de
base tecnològica. un altre element a
destacar de la situació dels darrers anys
és el creuament i hibridació de carre-
res professionals. Fa uns anys era més
clar el treball en un operador o en una
consultora: es comenva per posicions
tècniques i s’evolucionava cap a altres
de màrqueting-vendes i de gestió. en
canvi, avui en dia són més corrents les
ocupacions mixtes de tècnic-comercial
i també les trajectòries i carreres pro-
fessionals no lineals, sinó en ziga-zaga.
Vies que cal explorarPer acabar, i adreçant-me principalment
al col·lectiu ‘teleco’ que està en cerca
activa de feina o que vol un canvi de
carrera professional, recordar totes les
vies de recerca de feina que cal explo-
rar. Per un costat, les clàssiques borses
de treball (com la del cetc o de les
escoles de ‘telecos’ i universitats) i els
anuncis en diferents mitjans (Internet,
premsa especialitzada). D’altra banda,
també convé tenir en compte als head-
hunters, sobretot als especialitzats. Per
acabar, el networking, les xarxes socials
professionals i la web 2.0. en aquests
àmbits, sempre cal adoptar una actitud
d’alta proactivitat i fer també accions
d’aproximació a short-list d’empreses i
a posicions del nostre interès.
en tots els casos és important no no-
més disposar d’un c.v. curt, efectiu i
ben preparat sinó també un ‘elevator
pitch’ que pugui destacar els nostres
objectius professionals amb una breu
presentació o entrevista. vull acabar
amb un missatge d’optimisme: amb
dedicació i perseverança podem acon-
seguir els nostres objectius professio-
nals, sigui aquí o a l’estranger.
33
de verificació dels graus. l’adaptació
no s’atura: l’últim any a l’escola hem
estat treballant en els màsters, que
deixo com a ‘herència’ al nou director.
Mentre no podíem arrancar els nous
graus vam aprofitar per fer un Pla es-
tratègic de l’etSetB 2008-2013 i ens
vam unir a la iniciativa internacional
per a la formació en enginyeria ano-
menada cDIo, concebuda al MIt. la
seva integració als graus està donant
fruits remarcables: de moment ja ha
estat reconeguda a la uPc amb el
Premi a la Iniciativa Docent 2012 que
concedeix el consell Social.
Hi ha molts altres temes, però no puc
acabar sense esmentar que treballar en
equip, amb professors de diversos de-
partaments i amb el personal de suport,
ha estat una experiència molt gratificant.
M’emporto un record inestimable.
lleGat I PrIorItatS alCapdaVant de l’etsetb
El temps a la direcció
de l’escola passa,
més que ràpida-
ment, molt intensa-
ment. quan jo vaig
començar com a directora hi havia
dos circumstàncies especials. en pri-
mer lloc, la demanda dels estudis
d’enginyeria de telecomunicació ha-
via caigut sostingudament en els úl-
tims anys. així, a l’any 2006 la situa-
ció era molt preocupant i, a més,
afectava a altres escoles d’arreu d’es-
panya. el primer que vam fer va ser
posar en marxa un pla per tal d’expli-
car els nostres estudis i promoure
activitats amb Secundària. a aquest
pla l’acompanyava un altre per a la
millora del rendiment acadèmic de
primer curs. amb els anys hem recu-
perat gran part de la demanda, però
els esforços continuen.
la segona circumstància va ser l’adap-
tació a l’espai europeu d’educació Su-
perior (eeeS) de les universitats espa-
nyoles. De 2006 a 2009 van circular
tota mena d’esborranys del ministeri
i anys vaig assistir a un gran nombre
de reunions a Barcelona i a Madrid.
Finalment, amb les ordres ministerials
de les enginyeries de febrer de 2009
vam poder completar els protocols
Elisa SayrolVocal del CETCExdirectora de l’ETSETB-UPC (2006-2012)
Passats els 100 dies de gràcia del mandat de Ferran Marquès com a nou director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), ell mateix fa el resum de les seves prioritats, mentre que l’anterior directora, Elisa Sayrol, repassa el propi llegat.
Elisa Sayrol fa balanç i Ferran Marqués apunta el camí a seguir
LLEGAT: “Deixo l‘herència dels màsters”
34
‘Internos’
Vaig assumir la direc-
ció de l’etSetB el
passat 23 d’abril i,
per tant, ja he so-
brepassat els cent
dies de gràcia que es suposa que té
tota persona que assumeix un càrrec.
Després d’aquest període crec que
tinc una idea encara més clara de les
tasques que cal prioritzar per tal d’en-
fortir l’escola en la situació actual. Do-
nat que la llista no és precisament
curta, en aquest escrit em centraré en
tres aspectes.
la visibilitat de l’enginyeria de teleco-
municacions des de la societat s’ha
diluït molt i, encara més, amb la defi-
nició del conjunt de graus en els nous
plans d’estudis que no permet reco-
nèixer fàcilment els continguts bàsics
de la nostra enginyeria en l’oferta que
realitza la universitat. cal, per tant,
explicar clarament a la societat quins
estudis s’estan oferint i quina comple-
xitat i implicacions té el fet de realitzar
aquests estudis. així, tant els estudi-
ants com la indústria disposaran de
la informació necessària per fer una
tria assenyada dels estudis que volen
cursar i dels professionals que volen
contractar, respectivament.
a l’etSetB, el procés d’adaptació a
l’espai europeu d’educació Superi-
or (eeeS) ja està en un estat avançat
pel que fa al desenvolupament intern
dels plans d’estudis. ara bé, l’etSetB
té una llarga tradició de relació amb
altres centres internacionals de pres-
tigi, els quals estan també immersos
en aquest procés d’adaptació. actual-
ment, ja hem començat els processos
de renovació dels convenis que regu-
len les relacions amb aquests centres
(principalment les dobles titulacions
amb els centres europeus) i serà en
aquest procés on es podrà constatar
si l’adaptació a l’eeeS s’està fent de
manera correcta a tot l’espai euro-
peu. considerem aquesta tasca molt
important ja que, dins de la formació
que donem als nostres futurs profes-
sionals, el vessant internacional ens
sembla molt rellevant.
Des de l’etSetB, la idea del nou equip
directiu és la de continuar promovent
una educació exigent i del més alt ni-
vell possible. Històricament, l’etSetB
ha nodrit la nostra societat d’enginyers
de telecomunicació i d’electrònica al-
tament qualificats. així ho ratifica
l’èxit de la seva incorporació a l’àmbit
industrial i de la recerca, en tots dos
casos arreu del món. en l’actualitat,
els estudis de Màster marcaran aquest
nivell d’educació superior i és la nostra
responsabilitat el disseny d’un conjunt
raonable de plans d’estudis que per-
meti donar resposta a les necessitats
de la societat.
aquests són només tres dels punts que
volem desenvolupar en aquesta nova
etapa. ara per ara, i malgrat la situació
econòmica global i particular, sóc opti-
mista ja que, com a mínim, en aquest
primers cent dies he pogut constatar
un parell de coses, per a mi, molt im-
portants: que la gent que treballa a l’et-
SetB (i aquí incloc als tres col·lectius:
professorat, personal d’administració
i estudiantat) continua tenint un nivell
extraordinari i un gran compromís amb
la seva escola i que la vaig encertar de
ple al formar l’equip directiu.
Ferran MarquésDirector ETSETB-Telecom BCNCol·legiat núm. 448
PRIORITATS: “Enfortir l’Escola en tres aspectes”
35
alfred bonaVida‘in memoriam’
El ‘senyor Bonavida’
impartia ‘acústica’ a
l’etSetB, una assig-
natura obligatòria de
tercer curs, que per a
molts dels alumnes era una disciplina
que no encaixava massa bé amb el que
esperàvem trobar a l’escola de telecos.
això, afegit a que la part teòrica d’elec-
troacústica era força densa, feia les se-
ves classes no gaire populars. Però no
es pot negar que el carisma del Sr. Bo-
navida no passava gens desapercebut.
es feia notar en la manera d’impartir
les classes, especialment amb regles
mnemotècniques impagables. recor-
deu el ‘jarromefí’ o els exemples pràc-
tics que posava, fruit de la seva experi-
Fa poc més d’un any ens deixava el ‘senyor Bonavida’, tal com anomenàvem i coneixíem al professor Alfred Bonavida (Tivenys 4/9/1920 - Barcelona 13/4/2011) els alumnes i companys de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Per a mi, un model a seguir, un gran científic, una persona entranyable, senzilla i gairebé irrepetible.
volien optimitzar el seu sistema d’alta-
veus de Pa (grans concerts) els vaig
plantejar d’assumir-ho com a projecte
de final de carrera (PFc). necessitava,
esclar, un Director de Projecte i ho vaig
proposar, sense dubtar, al Sr. Bonavi-
da. vaig tenir molta sort que acceptés
i això em va permetre d’establir una
relació força estreta per compartir pe-
tits i grans moments de la seva vida,
més enllà del que era pròpiament el
projecte i que vull recuperar en aquest
article de remembrança.
Ja d’entrada, i com a condició per di-
rigir el projecte, em va demanar que
la part de mesures i treballs de camp
l’hauria de fer-la a casa seva, a les
Planes de vallvidrera, i per tant m’ha-
via d’adaptar a la seva disponibilitat. I
així ho vaig fer, en sessions concerta-
des que duraven matins, o tardes, du-
rant aproximadament un any.
tenia una part de la llar destinada a la-
boratori perfectament equipat i condi-
cionat, amb un taller per construir les
eines i utillatges que li calien. algun
dels equips eren inclús millor que els
de la pròpia escola o de la Salle, on
també col·laborava com a professor. no
tenia cotxe, sempre es desplaçava en
transport públic, però disposava d’un
analitzador digital d’espectres de bai-
xa freqüència tan car com un vehicle.
també tenia fonts de senyal, microfonia
de tota mena i, en conjunt, d’un labora-
tori d’acústica en tota regla.
‘Jugar amb maquetes’I va arribar l’hora de ‘jugar amb les ma-
quetes’. Per optimitzar la caixa acústica
i poder analitzar i mesurar el compor-
ència personal? Per exemple, el cas de
l’altaveu de 21 polsades tancat i embo-
tit en la sotaescala d’una planta baixa
per poder tenir el volum desitjat, i que
va fer tremolar tota la casa... quins
subgreus, si senyor!
en el meu cas, hi vaig prendre con-
tacte de manera més personal pel fet
de pertànyer al taller de So que vam
posar en marxa a començaments dels
anys 80. Però no va ser fins anys més
tard, a finals d’aquella dècada, que
vaig poder conèixer millor la persona
que hi havia darrere del professor amb
aire de savi despistat. Durant la car-
rera col·laborava amb l’empresa triple
onda, com a tècnic de so, i com que
36
‘Internos’
Enric GroscheCol·legiat núm. 522
tament de la botzina plegada, objecte
del meu projecte, em va suggerir de
fer-ne un rèplica a escala 1:1/3, com a
alternativa a utilitzar el mètode d’ele-
ments finits. així doncs, ja ens veieu
fent manualitats variades amb fustes,
sergents, cola, claus... qui m’ho havia
de dir! encara sort que el resultat final
del treball amb maquetes va ser bo i
això ens va animar a acabar construint
un prototip a escala real. en poden do-
nar fe les secretàries de l’escola: vaig
fer les proves de demostració amb la
caixa a plena potència, en la defensa
del PFc, ja al B3 del campus nord.
I és que de totes les qualitats que tenia
el Sr. Bonavida, en destacaven la intu-
ïció i el sentit pràctic; això si, sempre
amb rigor; la teòrica no la descuidava,
tot i que des de fora ho podia semblar.
era doctor en Físiques, però més enllà
d’això sempre demostrava amb fets la
qualitat que porta aparellada la nostra
titulació en el seu nom: l’enginy.
també era constant i creatiu, perseve-
rant en la recerca de les solucions als
problemes. Semblava no defallir mai. I
és que vivia i es desvivia per la seva
feina, els seus projectes, el seu món,
al que es dedicava en cos i ànima en
aquesta etapa de la seva vida sense les
responsabilitats docents.
recordo també que, en veure un
exemplar dels primers ‘discman por-
tàtils’ que li vaig mostrar, junt amb
un cD amb senyals de prova, se li va
il·luminar la mirada i em va dema-
nar que li comprés amb urgència un
d’aquells equips. allò, juntament amb
un Dat portàtil que ja tenia, era tot el
que li calia per poder fer mesures i
caracteritzar grans espais... ni més ni
menys que tots els dels Jocs olímpics
de Barcelona’92, amb les correspo-
nents subseus. amb la discreció i sen-
zillesa que el caracteritzaven, ell va ser
qui va fer, ‘a l’ombra’, tota la feina de
camp d’aquests estudis acústics.
observatori fabraun altra anècdota increïble va ser tro-
bar-me’l al seu taller, amb unes ulle-
res especials de gran augment i un
microscopi, pregant-me d’anar amb
molt de compte per veure una espècie
d’aranya viva portada expressament
d’amèrica del Sud. la tenia al torn i
n’anava extraient amb molta cura i pa-
ciència el fil quasi invisible que segre-
gava, fent-ne una bobina... era un en-
càrrec de l’observatori Fabra, destinat
a reparar la trama del seu telescopi
amb el fil de l’aràcnid, de característi-
ques úniques en aquells temps!
Guardo també un record molt especial
del dia que va acceptar de venir amb mi
a unes proves de so particulars, orien-
tades a comprovar l’estat de l’art dels
sistemes electroacústics per a concerts
en directe. es tractava de l’actuació que
els rollings Stones van fer l’any 1990 a
l’estadi olímpic, on treballava. encara
no s’havien desenvolupat els “line ar-
ray” i el que es muntava aleshores era
literalment una paret d’altaveus a ban-
da i banda de l’immens escenari. vam
poder parlar un moment amb l’enginyer
de so i adonar-nos de la gran quantitat
d’equips de control de què disposava.
quan els rollings van començar amb el
‘soundcheck’, va quedar impressionat
amb la qualitat i alt nivell sonor produït,
però de forma prudent em va demanar
de marxar (“a mi m’agrada més la mú-
sica clàssica”, es va excusar).
amb el pas dels anys, ja al segle XXI,
vaig seguir estant en contacte amb
ell, però més a nivell personal. Sem-
pre que podíem, amb la meva família,
anàvem a visitar-lo pels vols de nadal.
M’acostumava a explicar en què estava
treballant i sempre em sorprenia. tenia
el cap més clar que molts de nosaltres,
força més joves, i una il·lusió tan gran
de treballar en nous projectes, que tot
plegat demostrava una vitalitat inusu-
al en una persona de més de 80 anys.
Hi trobava també un laboratori encara
més ple de equips, enginys, llibres i
papers. es respirava la saviesa acumu-
lada de tota una vida dedicada a l’acús-
tica. Per a mi, un model a seguir, un
gran científic, una persona entranyable,
senzilla i gairebé irrepetible.
37
sibilitat de fer-hi ajustos, el seu gran
volum, la simultaneïtat, confidencialitat,
criticitat i visibilitat. tot plegat resumit
en el que estableixen els manuals de
referència: fet de manera local però
concebut per assolir un abast global.
no entrarem en les estratègies tecno-
lògiques que van estructurar una tec-
nologia gairebé invisible, i per tant de
gran èxit. tampoc en els problemes
i dificultats que vam tenir en tots els
projectes, així com en la treballada sort
final. les estratègies tIc van definir i
permetre implantar els serveis neces-
saris de forma fàcil i amb garanties.
els comentaris sobre tecnologia que
van sortir als mitjans de comunicació
van ser en la fase prèvia dels JJoo i
de forma positiva, relacionats amb les
novetats de nous serveis i tecnologies
amb què es trobaven els reporters de
premsa escrita, gràfica i comentaristes.
ràpidament eren assimilats i el seu ús
es convertia en rutina, deixant que les
noticies es centressin en les gestes es-
portives, humanes i en l’entorn.
Ja es notava el canvi, en especial el
pas del món analògic al digital de for-
ma ràpida i irreversible, traduït en l’ús
massiu de la fibra òptica, de noves
tecnologies de mobilitat, la integració
d’equips i serveis, la nova valorització i
gestió de l’espectre...
Gairebé tots els projectes van incor-
porar novetats: sistemes digitals de
transmissió de dades i imatge, l’apari-
ció dels GSM i GPS, cD-I per a himnes,
lectors de codi de barres, video-finish.
ePH (electronic Pigeon Holes), siste-
mes wan per a cctv, videoconferèn-
cia, televisió d’alta definició, sistema
Citius, altius, fortius!
L’enginyeria i l’esport
tenen moltes coses
en comú; de fet el
lema més famós del
món del esport: ‘ci-
tius, altius, fortius!’, sembla fet a mida
per als ‘telecos’. Més ràpid, més alt,
més fort! no només descriu el nucli de
la nostra matèria i especialitats, sinó
que és un resum de les nostres ambici-
ons a la feina i capta l’esperit transmès
al llarg de la carrera. aquestes altres
paraules: estudiar, investigar, treballar,
arriscar-se, vèncer la por i els dubtes
davant dels projectes difícils, encara
que no s’assemblin gens a les anteriors
tenen el mateix significat d’entrenar
molt, superar les lesions, els dubtes i la
por de competir... i acceptar que perdre
forma part del joc, i a més fonamenta el
valor de la victòria.
l’Àrea de tecnologia del cooB’92 va
disposar d’un pressupost de 180 mi-
lions d’euros (uns 30.000 milions de
pessetes) i la dedicació de 5.520 per-
sones en la fase final, per gestionar
més de 60 projectes caracteritzats en
conjunt per la curta durada, la impos-
La flama olímpica de Barcelona’92 s’apagava la nit de la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics, ara fa vint anys. S’acabava un esdeveniment mundial que per a l’Àrea de Tecnologia del COOB’92 va començar el 1984 amb el Projecte BIT’92 (Barcelona Informàtica i Telecomunicacions 1992), essencial per a la confecció del Dossier de Candidatura escollit el 1986 pel Comitè Olímpic Internacional (COI) amb la coneguda frase de: “A la Ville de... Barcelona!”. Si 20 anys després mirem enrere i ho fem com a enginyers és per buscar inspiració per al futur, sobretot ara que tenim reptes tant importants davant nostre.
Més ràpid, més alt, més fort!, vint anys després dels Jocs Olímpics (JJOO) de Barcelona’92
38
vIncles
integrat de resultats, sistema d’infor-
mació integrat, sistemes ‘touch-scre-
en’, email, etc.
val a dir també que es va implan-
tar un sistema d’informació nomenat
coBalt basat en la xarxa telefònica
estàndard i integrat per 3.500 ordina-
dors repartits per tot el món per infor-
mar dels pre-Jocs a la ‘família olímpi-
ca’ i mitjans de comunicació. allò va
ser una mena d’esglaó perdut del que
avui coneixem com a Internet. encara
no hi havia xarxes de paquets esteses
i obertes enlloc. també vam assistir a
la pràctica desaparició d’altres espe-
cies tecnològiques, com els buscaper-
sones, que de ser massius van passar
a ser engolits pels telèfons mòbils.
les empreses van jugar un paper
important, tant en aportació de tec-
nologia com en patrocini, però les
persones encara més, tant del comi-
tè organitzador i de la radiotelevisió
olímpica, com de tot tipus de com-
panyies; es disposava de molt bons
professionals. Molts experts internaci-
onals també van ajudar força, però els
problemes greus els van resoldre els
d’aquí, amb una clara i decidida impli-
cació emocional amb el projecte olím-
pic. cal ressaltar la labor dels volun-
taris, tots ells tècnicament capacitats,
molts amb experiència professional i
amb habilitats de gestió de personal
i relació amb clients, i un nombre sig-
nificatiu de persones de prestigi del
sector tIc. cal agrair l’esforç de tots,
així com l’aportació d’enginyers de te-
lecomunicació de la uPc i la Salle.
el segon es redefinir les relacions ca-
talunya-espanya. cal seguir treballant
en un projecte d’ampli suport, neces-
sari, just, solidari, en un marc europeu,
i defensar-lo amb valentia. la frustra-
ció no ens vindrà, com diuen alguns,
per no aconseguir-ho, sinó per no in-
tentar-ho, per no competir. en l’esport,
en el mercat, en la societat, en el món,
qui no competeix i defensa els seus
drets i model, no te cap futur.
cal que el país pugui dir: citius, altius,
fortius! I en aquest cas estic conven-
çut que els enginyers de telecomuni-
cació faran el que s’espera d’ells. una
altra vegada.
Jordi López i BenasatVocal del CETCVa ser Director de la Divisió de Telecomunicacionsi Electrònica del COOB’92
‘l’enginyer desconegut’Però per sobre tot, més enllà d’empre-
ses i noms concrets de persones, crec
que l’èxit d’aquells Jocs va ser fruit de
l’esforç col·lectiu. De moltíssima gent
anònima, entre d’altres, el que jo ano-
meno ‘l’enginyer desconegut’, aquell
que va fer possible des del seu lloc i
projecte concret, que cada cosa funci-
onés: aquells que van fer el que s’es-
perava d’ells.
Des d’una perspectiva genèrica, el tret
característic dels JJoo de Barcelona’92
va ser la dificultat i el risc de combinar
l’organització dels Jocs amb una trans-
formació molt significativa de les infra-
estructures del territori: seus esportives,
rondes, aeroport, port, vila olímpica, te-
lecomunicacions, etc. un seguit d’obra
pública que la gent va suportar de bon
grat pel fet d’identificar-se amb els ob-
jectius del projecte. De l’èxit derivat de
la consecució d’aquests dos objectius
s’ha obtingut un doble llegat que crec
molt important:
• Posicionar Barcelona al món amb un
model de ciutat propi.
• Demostrar que som capaços de fer
realitat projectes complicats i mul-
tidisciplinars si els emprenem amb
decisió.
reptes extraordinarisara tenim dos reptes extraordinaris da-
vant nostre, i per raons de força ma-
jor toca innovar en política, economia
i també socialment. el primer repte és
mundial: hem d’encaixar en la millora
d’un model econòmic tècnicament in-
estable, insostenible i socialment in-
just; i això passa, entre d’altres coses,
per seguir desenvolupant la creativitat,
la indústria i els serveis oferts en ‘bits’.
És a dir, operant des del coneixement,
fet que implica allunyar-se del consum
insostenible quantificat en ‘àtoms’. I
és que per a tot nosaltres, les tIc són
l’eina fonamental per sortir de la crisi i
una garantia de futur.
39
Tibet: una cultura mil·lenàriacada cop més silenciada
El Tibet, un altiplà rodejat de les serralades gegantines de l’Himàlaia (el famós sostre del món), ha estat aïllat durant molts segles. Això li ha permès desenvolupar una cultura mil·lenària i única, que malauradament la Xina no ha deixat de maltractar, d’ençà que va envair-lo el 10 de març de 1959. Una ocupació que ja ha provocat la mort de més de 1,2 milions de tibetans. A més, des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa que pateix la major part de població només pel fet d’expressar els seus sentiments i opinions.
Des de 2010 s’han autoimmolat 44 persones en protesta per la repressió xinesa
L’any 1949, amb la crea-
ció de la república Po-
pular de la Xina, Pequín
va enviar tropes d’ocu-
pació al tibet, que va acceptar de fir-
mar un tractat que dictaminava la sobi-
rania del govern xinès sobre el territori
tibetà i la seva autonomia en matèria
d’assumptes interns.
l’acord va establir l’alliberament del
tibet d’invasors feudals estrangers, la
seva reintegració a la ‘terra Mare’ i
l’alfabetització de la població tibetana.
Però les veritables raons de tot plegat,
segons la Fundació casa del tibet de
Barcelona (Fct), van ser aquestes al-
tres: la voluntat xinesa d’ampliar l’abast
territorial per millorar la protecció de
la seva frontera, l’augment del comerç
exterior i l’explotació dels recursos na-
turals del nou territori.
Però a mesura que els xinesos ob-
tenien més control, van començar a
violar el tractat augmentant el seu
domini. aquest fet va crear una resis-
tència, cada cop més creixent, que va
conduir a un aixecament nacional l’any
1959, amb la major manifestació en la
història d’aquest país per exigir la in-
dependència. l’exèrcit xinès va aconse-
guir doblegar la rebel·lió amb accions
militars que van provocar la mort de
milers de tibetans. com a conseqüèn-
cia, desenes de milers de persones es
van exiliar i el cap d’estat i líder espiri-
tual del tibet, el catorzè Dalai lama, i
els seus principals col·laboradors van
haver de fugir cap a l’Índia.
la comunitat internacional va reaccio-
nar amb commoció davant d’aquests
fets. la situació va ser discutida en
nombroses ocasions per l’assemblea
General de les nacions unides, entre
els anys 1959 i 1965, que va aprovar
tres resolucions, condemnant les viola-
cions dels drets humans comeses per
la Xina al tibet i requerint-li respectar
aquests drets, incloent-hi el dret del ti-
bet a la seva lliure determinació.
al llarg dels vint anys posteriors a l’ai-
xecament, la destrucció de la cultura
tibetana i l’opressió del seu poble van
ser brutals. Prop de 1,2 milions de ti-
betans va morir com a resultat de les
polítiques repressives de la Xina. Molts
més tibetans van acabar a les presons
i altres a camps de treball forçat. I uns
6.000 monestirs i temples van ser des-
truïts i saquejats.
l’any 1980, el Secretari General del
Partit comunista va visitar el tibet i va R Mapa del Tibet (en color taronja) reivindicat pels tibetans.
R Bandera tibetana.
40
calIdoscopI
Fundació Casa del Tibet (FCT)
la Fundació casa del tibet de Barce-
lona va néixer l’any 1994 com a associ-
ació cultural i solidària de caràcter no
lucratiu. va ser inaugurada pel catorzè
Dalai lama acompanyat del director i
fundador de l’entitat, venerable thub-
ten Wangchen.
el seus principals objectius són difon-
dre la cultura tibetana i ajudar aquest
poble tan necessitat i perseguit, bàsi-
cament als refugiats a l’exili. l’entitat
defensa la cultura i els drets del po-
ble tibetà, no es rendeix en la recerca
d’ajudes internacionals i promou l’acti-
vitat solidària destinada als tibetans.
a més, la Fct aposta per un intercanvi
positiu de cultures totalment oposades,
com són l’occidental i la tibetana, amb
l’objectiu d’esdevenir un espai més
obert, didàctic, seductor i enriquidor
per a tothom. un espai que funciona
gràcies al suport de voluntaris i sim-
patitzants que fan possible realitzar
aquesta tasca de difusió.
Des de la Fct s’aposta per valors com
la pau, els drets humans fonamentals
i la igualtat entre tots els éssers sense
excepció. Des de la seu a Barcelona es
mostren dades a l’opinió pública naci-
onal i internacional sobre la realitat del
poble tibetà a través de conferències,
campanyes de sensibilització, esde-
veniments benèfics, exposicions, con-
certs o cursos.
Degut a les restriccions imposades pel
govern xinès després de la invasió, no
es pot ajudar directament als que vi-
uen al tibet. Per això, la Fct intenta
cridar l’atenció sobre la situació tibeta-
na actual i donar veu als milers de tibe-
tans que viuen sota la repressió xinesa.
Nova forma de protestael març de 2010 es va iniciar una nova forma de protesta contra la violació continuada dels drets humans al tibet per part de la Xina. la població tibeta-na es va començar a autoimmolar per denunciar la repressió que pateix la cultura tibetana. Des de llavors, i fins al setembre de 2012, s’han autoim-molat més de 44 tibetans, 39 l’últim any. D’aquests darrers, els primers a cremar-se a l’estil bonze a l’interior del tibet van ser dues persones auto-immolades a lhasa, la capital, el mes de maig passat. Des de llavors, no ha
parat de crèixer l’onada de repressió indiscriminada contra tot i tothom re-lacionats amb la cultura tibetana, per mínima que fos la sospita d’anar en contra del govern xinès, com ara la de gravar i difondre les autoimmolacions.
Ja fa temps que des de Brussel·les, Ginebra, nova York o Barcelona es demana a la Xina que autoritzi l’en-trada al tibet de delegacions inter-nacionals d’observadors indepen-dents per analitzar el motiu de les torxes humanes.
Laura Canal SoriaHistoriadora, periodista i col·laboradora de la Fundació Casa del Tibet (FCT)
condemnats per expressar els seus
sentiments i opinions.
Però si fem cas de la versió de Pequín,
la seva intervenció ha servit per aturar
un complot de la classe alta tibetana
que desitjava mantenir el domini feu-
dal sobre gent esclavitzada. I encara
més: el gegant asiàtic va pregonant
que ha aconseguit una fita tan signifi-
cativa com l’emancipació dels esclaus
als estats units.
R Autoimmolació recent en protesta per la visita del president de la Xina a l’Índia.
R Soldats xinesos detenen població tibetana.
dur a terme una política de ‘recupera-
ció’ en descobrir la magnitud de la des-
trucció que patia, però el 1987 va ser
obligat a renunciar al seu càrrec.
a lhasa hi vivien 300.000 persones
i, avui, les dues terceres parts de la
població són xineses. actualment, els
carrers de la capital tibetana estan
plens de policies i soldats. Mentre
que els xinesos tenen plena llibertat
de moviments, els tibetans s’han de
sotmetre a innombrables controls i
interrogatoris. encara avui, alguns són
41
Bicentenari Wagner 1813-2013http://www.bicentenariwagner.cat/
l’associació amics del liceu ha
impulsat el projecte Bicentenari
Wagner 1813-2013, amb el qual
es pretén retre homenatge al
compositor alemany a través
de diferents tipus d’actes: ex-
posicions, programes musicals,
activitats acadèmiques, música
al carrer i un cicle de cinema. el
conservatori del liceu és una
de les 25 entitats culturals que
participaran en el projecte, ofe-
rint un simposi durant el mes de
febrer de 2013 al voltant de la
figura de Wagner, l’objectiu del
qual serà proporcionar una vi-
sió plural de l’univers wagnerià
des de diferents perspectives:
el llenguatge musical, el context
històric i l’evolució estilística
així com el cinema o la litera-
tura. totes les sessions seran
precedides per breus concerts,
a càrrec d’estudiants del con-
servatori del liceu, en els quals
s’interpretarà un recull exhaus-
tiu d’obres poc freqüents de
Wagner per a formacions de
cambra o solistes.
SuggerimentsManual CEN: La práctica de la consultoría estratégica de negocioAutor: José Carlos RamosEdició: AMETIC i Everis
la globalització i el procés de canvi
constant fan que les companyies de-
mandin professionals altament quali-
ficats i competitius. I és que els reptes
a què s’enfronten ara mateix totes les
empreses són cada cop de més enver-
gadura. Bàsicament, perquè es tracta de
desafiaments de caire estratègic, en la
mesura que afecten a tots els àmbits de
l’organització. Per superar-los amb èxit,
el manual en qüestió fa una anàlisi deta-
llada de la situació i conclou que convé
adaptar-s’hi a partir d’un nou enfoc en
la pràctica dels negocis. la seva estruc-
tura modular permet al lector interessat
en la seva aplicació pràctica, de comen-
çar a treballar-hi en qualsevol dels nivells
de l’empresa, depenent de les seves ne-
cessitats i requeriments. Pel que fa a la
seva estructura, està dividida en cinc
parts. la primera part es concentra en
els fonaments del ‘management’, pre-
senta les idees claus, la terminologia uti-
litzada i la seva importància. la segona,
incideix en la planificació del negoci, les
habilitats del ‘facilitador’, els canvis de
paradigma, les eines per assolir un pro-
jecte i la iniciativa estratègica. a continu-
ació, les darreres tres parts configuren
el nucli pràctic de tot plegat, centrat en
la prospecció i venda, la sensibilització
i enllaç amb l’estratègia plantejada, el
disseny de la transformació o solució, i
finalment la implementació i avaluació
de resultats.
TecnoEstrategiasBlog de Ignacio del Castillo (http://www.expansion.com/blogs/tecnoestrategias/)
espai de reflexió sobre el món tecnolò-
gic local i global en procés de permanent
expansió, a càrrec de Ignacio del castillo,
cap d’informació tecnològica del diari
econòmic expansión. es tracta del recull
en línia de les seves colaboracions edito-
rials segmentades en les seccions: ‘Mer-
cat espanyol’, ‘Mercat global’, ‘Polítiques
públiques’ i ‘tecnotendencies’. reconeix
que el que li atrau més del sector tIc “és
el seu enorme impacte social, perquè la
tecnologia ha canviat la nostra manera
de treballar, d’entretenir-nos i fins i tot de
relacionar-nos. I això, no només als paï-
sos rics: la promesa d’Internet i de la tec-
nologia mòbil ha esdevingut planetària y
n’està gaudint també el tercer Món, fet
que implica canvis socials i econòmics
inimaginables a dia d’avui”.
42
calIdoscopI
mb motiu del Dia
Mundial de les teleco-
municacions, Internet
i la Societat de la In-
formació, el 17 de
maig, l’auditori del Parlament de cata-
lunya va acollir una interessant jorna-
da sobre la presència de les dones en
el món de les tecnologies de la infor-
mació i les comunicacions (tIc). Du-
rant la jornada es va donar una dada
reveladora: de cada cinc persones que
cursen estudis d’enginyeria en l’àmbit
de les tIc, només una és dona.
tenint en compte que aquest percen-
tatge està molt lluny del nombre de
dones que accedeixen a la universitat,
i que el nivell acadèmic d’aquestes és
prou alentador com perquè això no
suposi un fre a l’hora de realitzar una
carrera tècnica, sorgeix la gran qües-
tió: què és el que frena les dones a
estudiar una enginyeria? la resposta
no pot ser una altra que l’existència,
encara avui dia, de barreres culturals
que perpetuen certs estereotips a la
nostra societat, segons els quals algu-
nes professions són més adients per
a homes i algunes altres, per a dones.
I aquesta és una realitat, com qual-
sevol que suposi una disfunció entre
la presència d’homes i dones en llocs
rellevants, que caldria revertir. I cal-
dria fer-ho, d’una banda, pel futur de
les dones. Perquè en un moment con-
vuls com l’actual des del punt de vista
econòmic i laboral, una de les poques
certeses que hi ha és que el sector de
les telecomunicacions és estratègic
per aportar valor afegit i per la seva
alta capacitat d’innovació i de com-
petitivitat.
totes les persones expertes coinci-
deixen a dir que la sortida de la crisi
passa per la innovació, la recerca i el
coneixement. Per tant, el sector de les
telecomunicacions esdevé un camp
en el qual les dones no podem que-
dar-nos al marge. I això passa per fer-
ho com més aviat millor. Perquè com
més temps passi i més es consolidi la
barrera psicològica que ara mateix su-
posen les enginyeries per a les dones,
més difícil serà aixecar-la.
entre tots i totes, des del món educa-
tiu fins a les persones que hem exer-
cit en aquest camp, hem d’explicar
que es tracta d’una opció atractiva.
D’una opció altament creativa i que
té uns resultats palpables en el nostre
dia a dia. la telefonia mòbil, la infor-
màtica, l’alta velocitat, les connexions
sense fils... són realitats que han vin-
gut per formar part de la nostra quo-
tidianeïtat. un bon exemple han estat
els Jocs olímpics de londres.
Les enginyeries no poden prescindir del talent femení
les dones hem d’aportar la nostra visió.
estic conveçuda que tenim moltes co-
ses a dir en un àmbit tan important en
el nostre dia a dia i tan transcendental
de cara a la recuperació econòmica.
Però no només per a nosaltres les do-
nes, sinó pel bé del conjunt de la socie-
tat. aquesta no pot prescindir del talent
de la meitat de la població. un talent
que, a més, obté un rendiment acadè-
mic igual o superior al dels homes. I no
pot prescindir-ne, entre d’altres coses,
perquè està demostrat que les empre-
ses que són paritàries aconsegueixen
millors resultats, tant des del punt de
vista econòmic com social.
com a conclusió, les enginyeries ne-
cessiten les dones per incorporar una
visió més global, i les dones necessi-
ten les enginyeries per endinsar-se en
un sector econòmic estratègic, decisiu
tant per sortir de la crisi com per afavo-
rir que puguin desenvolupar les seves
capacitats creatives i innovadores. tot-
hom hi sortirà guanyant.
Pilar Díaz Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat
Enginyera de Telecomunicació
43
trIbuna
instal·lacions, projectes, gestió, innovació, riscos, reglaments, elaboració de projectes, aspectes tècnics, gestió estratègica, finances, impactes, gestió eficient, càlcul, procediments, control,
certificacions i mesures, prevenció d’incendis, baixa tensió, activitats, eficiència energètica, innovació tecnològica, espectre radioelèctric, xarxes de sensors.
http://update.telecos.cat
Desenvolupament personal i professional
Formació per enginyers i enginyeres
Cursos de formació presencials
Formació TIC telepresencial