revista garbuix 80

garbuix 80 ok 1/4/09 18:53 Página 2

rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

edit

or

ial

3

RedaccióMiquel F. Salgot, Ma Josep Corral, AgustíIglesias, Sandra Llobet, Roger Maynou,Mar Rodríguez, Cristina Brunés, XavierMaynou, Elisabet Rodríguez, AnnaVelayos, Manel Mateo

Coordinador webJordi Rodríguez

Disseny i maquetacióJoan Corominas

PublicitatXavi Maynou

Col·laboradorsAntònia Pujadas, Pep Flores, Olga Alcaide,Montserrat Pocurull, David Molina, FeFernández, Núria Maynou, Carles Font

Edició· Associació Cívica i Cultural· 1500 exemplars· Difusió gratuïta· Tancada la redacció el 15 de desembre de 2008Adreça: Nau Can Ganduxer 08520 Corród’Avallemail: [email protected]

La redacció de Garbuix no comparteixnecessàriament les opinions delsarticles signats

PortadaMarc Martínez

Visita’ns a:www.garbuix.com

Dipòsit legal: B-17350-2004

Número 79 · any 20Desembre 2008

Amb un llibre en tens prouPassejant entre roses i paraules,

amb els ulls ben oberts i emmirallat,

veus pel carrer una munió de taules,

baules d'aquest primaveral esclat.

Tria un llibre, no el deixis escapar,

i vés amb ton tresor cap a la llar;

per la història o llocs pots viatjar

o de sobte trobar-t'hi per atzar.

Podràs ser cavaller, heroi, amant...

devorant lentament el que hi ha escrit;

et semblarà que sols passi un instant,

però passaràs captiu més d'una nit.

Podràs navegar en un món de paper,

viure els sentiments de Martí i Pol,

desplaçar-te sense sortir al carrer...

amb el teu llibre mai estaràs sol.

Manel Mateo

Si no em trobesdarrera l'autobús...


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

4

entr

evis

ta

Quan i com entra en la política? Vaig començar a treballar quan tenia 14 anys i per a mi lapolítica obrera ja era política, encara que no fos dins de cappartit. Als 16 anys vaig entrar a la JOC (Joventut ObreraCristiana). Quan vaig tornar de la “mili”, després d'algunesincursions en partits d'esquerres, el 1975 em vaig afiliar alPSC-Reagrupament, de Josep Pallach i Josep Verde Aldea.

Quines motivacions el van portar a la política?Vaig creure que la meva aportació al benestar de la classeobrera podia donar més rendiment a través de la política departit que no pas de la política sindical.

Com es va crear l'agrupació local del Partit delsSocialistes de Catalunya a les Franqueses?Hi va participar?L'any 1978 es produeix l'acord de PSC-Congrés i PSC-Reagrupament amb el PSOE, per fundar el PSC-PSOE. Unsquants que havíem estat a la branca Reagrupament i unsaltres a la branca Congrés vam ajuntar-nos i vam crear l'a-grupació de les Franqueses; tot això sense tenir local i tro-bant-nos a les cases particulars.

Com va acabar sent el primer cap de llista?Vam fer una candidatura independent formada per perso-nes de diferents partits i d'altres que no eren de cap. Es deiaTreball i Honradesa per a l'Ajuntament i tenia el suport delPSC i PSUC. Tothom volia estar a la llista però ningú ser-ne

primer. Aleshores, es va fer una votació entre nosaltres perescollir qui l'encapçalaria i em va tocar. Faltaven 5 mesosper a les eleccions. Tots, més o menys, ho fèiem il·lusionatsper canviar les coses. Les altres candidatures erenCandidatura Independent pel Poble (CIP) i Convergència iUnió (CiU).

Vostè va néixer a Granollers. Com es va donar a conèi-xer a les Franqueses?Jo vivia aquí des del 1969. Com a ciutadà amb tres fills queanaven a l'escola pública, estava involucrat en l'Associacióde Pares d'Alumnes (llavors l'APA), érem usuaris del centremèdic, assistia a les festes majors, concerts de Marata...però sense cap pensament de presentar-me a les eleccions.

Què es van trobar a l'Ajuntament? Ens vam trobar una institució sense contingut, sense ini-ciatives, burocràtica, sense patrimoni ni expectatives. Lamajor part de zones urbanes dels pobles no tenien els ser-veis mínims (enllumenat, clavegueram, aigua potable,asfaltat).

A què s'havia donat prioritat durant els anys ante-riors?Jo crec que a l'edificabilitat. Ens vam trobar un Pla Generald'Ordenació Urbana (PGOU) d'inicis dels 70 que, per exem-ple, preveia edificis de planta baixa i quatre pisos a Corród'Amunt, o parcel·lar uns 2km2 de bosc per a una urbanit-

Ricard València:

Ricard València i Schuster neix aGranollers el 1947 i ve a viure a lesFranqueses l'any 1969. És delineant pro-jectista. Membre del Partit dels Socialistesde Catalunya fins a 2003, fou el primeralcalde de les Franqueses del períodedemocràtic. Va exercir el càrrec durant lesquatre primeres legislatures després de larestitució de la democràcia (1979-1995).Fou membre del Consell Comarcal delVallès Oriental entre els anys 1988 i 1991.Actualment no està afiliat a cap partit.

Aquesta entrevista finalitza el cicle dexerrades amb els alcaldes, que Garbuix hadedicat al 30è aniversari dels ajuntamentsdemocràtics.

“La política d'ara és molt diferent de la polí-tica altruista de principis de la democràcia”


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

entr

evis

ta

5zació a Llerona . A més, tot era un teixit de reserva deterrenys per a carreteres, cinturons, autopistes... Hi haviaabsència de planificació de cap centre educatiu. Ens vamtrobar unes obres no legals d'instal·lació d'aigua potable aCorró d'Avall, utilitzant béns públics per a un aprofitamentprivat. En resum, l'Ajuntament no tenia terreny de propie-tat municipal per poder fer res.

Què van haver de posar en marxa just a l'arribar?Com que la legislació en aquell moment encara era la fran-quista, vam “inventar” normes i reglament de funciona-ment que ens regulessin democràticament les nostres rela-cions entre els diferents grups. Vam dedicar la legislatura aaturar i modificar el PGOU existent en aquell moment(paralització de llicències d'obres durant 2 anys, i redactatdel futur PGOU); es va cedir el terreny per construir l'actualedifici de l'escola Joan Sanpera i Torras; es van crear elscentres municipals de salut de Corró d'Avall i Bellavista; esva recuperar la titularitat pública de les obres de canalitza-ció d'aigua potable a Corró d'Avall i s'aconseguí finança-ment públic per legalitzar-les...

Quines prioritats es va marcar el seu govern?Treball i honradesa. Creixement sostenible. Protecció de l'en-torn i de l'activitat agrícola i ramadera. Política social, edu-cativa, esportiva, infantil i sanitària accessible i pública.Formació i pràctica esportiva gratuïta pels menors de 16anys a través del Patronat Municipal d'Esports, entre d'altres.

Ens pot recordar quins eren els partits i en quineslegislatures va governar en coalició i en quines ambmajoria absoluta? En la primera legislatura, Treball i honradesa per al'Ajuntament (THA) va aconseguir 7 regidors, CIP 4 i CiU 2.Vam pensar que tots buscàvem el mateix. Per això, vamcrear unes Àrees que van ser repartides entre les 3 candida-tures. Treballàvem conjuntament sempre sota la presidèn-cia de l'alcalde en totes, però cadascuna tenia un regidorresponsable d'una de les 3 candidatures. Per exemple, eltitular de l'Àrea d'Agricultura i Ramaderia era en Pere Rosàs(CIP) perquè era de la Cooperativa. A l'Àrea de Sanitat hihavia la Carmina Montfort (CIP), que era infermera. Vamanar fent el repartiment entre les candidatures, anant tots auna. Aquest és el meu millor record.

De les 4 legislatures com alcalde, la primera és la més neta ide més companyonia. A la segona van desaparèixer CIP iTHA i van presentar-se PSC, PSUC, CiU,... Les tres elec-cions municipals següents també vam obtenir majoriaabsoluta, però governant en solitari. A la cinquena (1995),vam aconseguir majoria simple, però CiU, utilitzant el votdel PPC i el d'un trànsfuga d'IC, va usurpar-nos l'alcaldia iper tant el govern municipal.

Hi havia dèficit d'equipaments llavors? Hi havia dèficit no només d'equipaments, també de serveis.Jo entenc que primer s'havien de fer els serveis i llavors elsequipaments. Ens vam dedicar a dotar de serveis bàsics alconjunt de les Franqueses (aigua, llum,clavegueram i asfal-tat de carrers) i després, a obtenir terrenys i recursoseconòmics per a fer els equipaments. D'aigua pública pota-ble només n'hi havia a Bellavista. A Llerona, Corró d'Avall iBellavista calia desdoblar el sistema unitari de clavegueram(d'aigües brutes i netes). La xarxa d'aigua potable i les cla-vegueres i col·lectors van suposar moltes inversions i anysde treball. Eren moments de crisi econòmica forta (1980-92)i vam fer molts plans d'ocupació amb l'INEM perquè hihavia molt atur.Des de 1995, s'han fet tants equipaments perquè s'han tro-bat que no han hagut d'asfaltar carrers, ni portar aigua...Des de 1995 s'ha fet molta obra des de l'Ajuntament, peròpagant els promotors. Tres mesos després d'obtenir l'alcal-dia, van inaugurar una escola (l'actual Bellavista-JoanCamps i Giró) que era una feina feta anteriorment. Tambénosaltres havíem aconseguit terrenys on ara hi ha l'IESLauro, la Biblioteca, el camp de futbol-7 de Bellavista, elCAP del carrer Girona, el centre de dia i geriàtric de Corród'Avall, la llar d'infants Tres Bessones i fins i tot el nou IESque s'edifica ara, el dret d'ús per a 75 anys del pavelló delcarrer Girona...

De la seva etapa de govern, quines actuacions en desta-caria?N'hi ha moltes, perquè 16 anys donen per a molt. Jo apunta-ria el Pla General del 1982 (aprovat el 1983 i vigent encara)que fou aprovat per unanimitat del Consistori. Si el mireu,no hi ha ni una sola carretera, ni una sola autopista ni unsol cinturó. L'única reserva era per a la Ronda Nord deGranollers, que és semblant a la d'ara, però llavors es des-


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

6

en

tre

vis

ta

viava per passar per Milpins i creuar el poble per mésamunt de l'Ajuntament. També vull destacar la creació del'Escola Municipal de Música o la col·locació de jardineres adiversos llocs del municipi (com a la carretera de Ribes),perquè enteníem que donava un aire floral als passeigs dela gent. Una altra de les coses que no vesteix molt, però és impres-cindible, fou l'ampliació del cementiri de Corró d'Avall.Mossèn Adell va estar fent apologia contra l'actuació muni-cipal, però una vegada ens vam asseure i vam començar aparlar, tot eren avinences. Coincidint en el temps, el Bisbatvolia vendre el terreny de l'antiga església de la Sagrera ivam iniciar una actuació legal d'expropiació per interèspúblic, entenent que on hi havia hagut una església romà-nica no hi podia haver pisos. En base a aquestes facilitats,es va arribar als acords per a l'ús del Casal de Corró d'Avall.

Quin va ser el moment més delicat del seu mandat?N'esmentaré un entre molts (als inicis de la primera legisla-tura), perquè em va arribar molt al cor: l'accident de trendel desembre de 1979. La inexperiència i la impotència perla falta de mitjans va ser molt dura. El tren havia caigutsobre una part d'una indústria del municipi. Tot va serdemanar ajut i tothom s'hi va abocar. Però massa ajut fanosa i, fins i tot, hi havia institucions que venien “per sor-tir a la foto”. Va ser un moment molt delicat per l'aspectehumà.

Ens pot explicar alguna anècdota del seu mandat?Recordo l'any 1984, quan Renfe es plantejava suprimir lalínia Vic-Puigcerdà, i una colla d'alcaldes vam anar aMadrid per parlar amb el ministre Barón. Teníem entrevis-ta a les 9 del matí i el dia abans tres vam pujar al tren al'estació de Sants per anar-hi de nit. La resta agafaven elpont aeri l'endemà a primera hora. Els que anàvem en trenvam arribar quan s'acabava la reunió, i això que dèiem:“nosaltres segur que arribarem a temps”. Amb Renfe vamarribar tard.

Com compaginava la feina d'alcalde amb la família?Amb molta dedicació, molta comprensió i paciència perpart de la família. Mai m'he penedit, ni jo ni la meva famí-lia, d'haver estat alcalde. Els meus fills van patir-ho en elseu moment, però no en tenen cap mal regust.

Com va afrontar el retorn a la feina després del parèn-tesi a l'alcaldia?Vaig trobar feina de la meva especialitat (delineant i projec-tista mecànic). Amb el pas dels 16 anys només havia perdutla pràctica de les innovacions tecnològiques de la informà-tica aplicada a la mecànica, però no em va resultar cap tras-bals. És com anar en bicicleta: encara que ho deixis durant16 anys el dia que agafes una bicicleta no tens tanta pràcti-ca, però saps anar-hi.

Quina és la seva relació actual amb la política? Està afi-liat a algun partit?Estic jubilat de la política de partit. Sóc d'esquerres, igualcom també tinc formació cristiana, però no sóc practicant.He estat afiliat al PSC i quan ho he estat, n'estava convençut.

Participa en alguna entitat? Com veu el teixit associa-tiu actual de les Franqueses?Formo part d'alguna entitat, però no estic en cap Junta.Sobre el teixit d'associacions penso que és molt gran. Per ami, valdria més la pena unir esforços; és llàstima que tot-hom vulgui ser independent i no compartir espais.; al finales creen antipaties. Crec que l'Ajuntament no ha d'interfe-rir en res, i deixar que la població faci el que cregui que hade fer.

Què en pensa de les mocions de censura? Com ha vistles alternances de color polític a l'Ajuntament de lesFranqueses?Mai he estat d'acord en la moció de censura, de cap color.L'entendria en casos com els de Jesús Gil o Julián Muñoz. Elque passa és que s'utilitzen per a qualsevol cosa. Amb l'úsdels trànsfugues es fan meravelles. N'hi ha un que ara es quei-xa i denuncia transfuguisme quan ell va arribar a ser alcaldehavent perdut unes eleccions i fent una coalició de tres par-tits aprofitant-se del vot d'un trànsfuga. Això no ho entenc.

Quina valoració fa dels governs actuals (municipal,autonòmic i estatal), tots ells socialistes?No faig cap valoració. La política d'ara és molt diferent dela política altruista del principi de la democràcia. Han can-viat sensibilitats, interessos... En el nostre temps, enteníemque era el partit qui ens havia d'entendre a nosaltres, i nopas nosaltres al partit.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

no

tíc

ies

7

Notícies!El passat 18 de març el grup munici-pal dels Verds a l'Ajuntament varetirar el suport que donava algovern conformat pel PSC, ERC(grup que en les darreres eleccionses va presentar en coalició amb elsVerds) i l'ex-regidor del PP, JosepBadia. Amb aquesta decisió, esconstata que l’actual govern nocompta amb una majoria estableper tirar endavant els projectes quevulgui endegar. No obstant, el regi-dor d’Unió Democràtica deCatalunya, Ferran Jiménez, qui fauns mesos que es va desvincular dela resta del grup municipal de CiU(encapçalat per l'exalcalde FrancescTorné), ha mostrat bona disposicióa col·laborar amb el govern i aixípoder aprovar, per exemple, elspressupostos.

El grup municipal dels Verds vaexplicar mitjançant un comunicat iuna conferència de premsa lesraons d'aquesta decisió. Segons elgrup ecologista, aquesta es basa enl'incompliment per part de l’equipde govern dels acords que van per-metre el canvi d'alcaldia. Entreaquests suposats incompliments,els Verds assenyalen la implantacióde la recollida selectiva d’escom-braries porta a porta, la realitzaciód’una auditoria econòmica externaals comptes de l'antic govern deCiU o una major participació ciuta-dana especialment pel que fa a laredacció dels pressupostos munici-pals. Esgrimeixen a més que “la

decisió de la Comissió d’Urbanismede Barcelona de posar a exposiciópública el Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal del 2003 ambun text refós del 2005, incloent latraça del Quart Cinturó i on l’acti-tud de l’alcalde no impedint queaixò es produís” ha estat “la gotaque ha fet vessar el got”.

Per la seva part, el govern munici-pal va emetre un comunicat mit-jançant el qual agraïa el recolza-ment dels Verds i els deixava laporta oberta a seguir col·laborantamb la tasca de govern. Alhora,però, l'alcalde Ribalta manifestavahaver complert tots els pactes i queseguiria treballant per mantenir lagovernabilitat.

El grup municipal de CiU, a l’oposi-ció actualment, ha reiterat quequan es va produir la moció de cen-sura, ja van afirmar que el governactual “comportaria inestabilitat almunicipi, ja que era un acord departits i persones amb un únicobjectiu: fer fora de l’alcaldiaFrancesc Torné”. Des de CiU tambés'ha afirmat que “aquest fet posade manifest la poca consistènciadel govern municipal, ara en mino-ria, i destapa les contradiccionsinternes entre els partits que el for-men, que està afectant lesFranqueses pel que fa a la presta-ció de serveis municipals i a l’exe-cució d’obres i equipaments muni-cipals que s’havien iniciat.”

Es trenca el pacte de govern que vafer possible la moció de censura

MontserratCarulla actua aBellavista

El dissabte 21 de febrer, la conegudaactriu Montserrat Carulla va ser a lesFranqueses per presentar l’espectacle“Itinerari de Paraules”. El teatre audi-tori de Bellavista fou l’escenari escollitper dur a terme aquest muntatge, quela pròpia actriu va definir com de“petit format”. Un espectacle –va dirCarulla- destinat especialment a aque-lles persones a qui els agraden lesparaules i els llibres. Així, durant pocmés d’una hora, Carulla feu una lectu-ra dramatitzada de diversos poemes icontes d’autors com Quim Monzó,Isabel-Clara Simó, Miquel Martí i Pol oMercè Rodoreda. Aquest acte, organitzat per laRegidoria de Polítiques Socials,Igualtat i Sanitat tenia l’objectiu depromocionar les aportacions de lesdones a la cultura, quan faltaven pocsdies per a la celebració del DiaInternacional de la Dona. Tanmateix,fou una llàstima la minsa resposta delpúblic, donat que tan sols una trente-na de persones van assistir-hi.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

8

no

tíc

ies

Ja fa dos anys que no cal agafar el trenper anar a Sitges i Vilanova i la Geltrúo volar fins a Venècia per gaudir de lafesta de Carnestoltes. El passat dia 21de febrer les Franqueses va celebrar latercera edició de la rua més esbojarra-da i divertida de l’any. El Rei Carnes-toltes va arribar a la zona esportiva deCorró d’Avall, on es van trobar elsacompanyants de les dues ruessimultànies que es van organitzar almunicipi: la de Bellavista i la de Corród’Avall. Una desena de comparses i

centenars de persones van poder gau-dir del grup d’animació Amadeu i Cia,de l’espectacle de foc delsEncendraires i de la xocolatada que vaescalfar als més fredolics. El jurat, for-mat per cinc membres de la vida cultu-ral de les Franqueses, va entregar elspremis a les millors comparses, tanten la modalitat infantil com en la d’a-dults. Selva Salvatge del Casal Infantilde Corró d’Avall i Camins ben nets del’AMPA CEIP Camins van emportar-seel primer premi.

La rua de Carnestoltesneteja els camins

Foto: Comparsa de l’AMPA CEIP Camins • Font: Xavier Solanas

La historiadora AssumptaMontellà, autora del llibre Lamaternitat d’Elna o El setè camió,ha conduït un curs que repassa lahistòria de Catalunya des delsseus orígens fins a la democràcia.Des de finals de gener el Centred’Art i Noves Tecnologies de CanFont ha acollit aquest curs de deusessions que recorre cronològica-ment les etapes històriques mésimportants. El curs finalitzà elpassat 28 de març amb una visitaal Museu Memorial de l’Exili de laJonquera, al poble de la Vajol i lamina d’en Negrín, destacat esce-nari de l’exili de la Guerra Civil.Així mateix, a partir del llibred’Assumpta Montellà, i en com-memoració del Dia Internacionalde la Dona, l’11 de març es pre-sentà al Teatre-auditori deBellavista l’obra teatral La mater-nitat d’Elna, interpretada per l’ac-triu Rosa Galindo i el pianista LucOlivier Sánchez. L’obra relata l’e-xili de centenars de milers de per-sones i la història de les maresd’Elna i la seva experiència en lamaternitat.

Font: Mercè Gil

La matinada del 19 de març moria, acausa d’una greu malaltia, Josep M.Vallelado Dalmau, Judge de Pau de lesFranqueses des de 2002. Vallelado vaentrar al Jutjat de Pau com a jutgesuplent l’any 1998 i el 26 de novembrede 2002 fou nomenat Jutge de Pautitular.A part de la vessant conciliadora,

Josep M. Vallelado també era coneguti apreciat per la seva implicació en lavida associativa del poble. Des de feiamés de 15 anys era el president delPatronat d’Homenatge a la Vellesa dela Parròquia de Santa Eulàlia de Corród’Avall i també havia participat ambl’Associació Cívica i Cultural en diver-ses ocasions.

Mor Josep M. Vallelado, Judge de Pau

Curs d’història a les Franqueses

Foto

:M

ural

a l’

inte

rior d

e la

Min

a d’

en N

egrín


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

no

tíc

ies

9El projecte de transformació de lacarretera de Ribes en una Rambla,entre la plaça Gaudí i la plaça del’Ajuntament, i la remodelació de lamateixa carretera entre la rotonda dela ronda Nord i la plaça de l’Escorxadorsón dues de les actuacions incloses alFons Estatal d’Inversió Local, promo-gut des del govern de Madrid com amesura per atenuar la crisi. Els altresprojectes són la remodelació del carrerAragó de Bellavista, entre el carrerCardedeu i la plaça d’Espanya, i la ins-tal·lació de la gespa artificial al campde futbol de Llerona.

L’adequació com a rambla de la carre-tera s’haurà de dur a terme en un ter-mini de 6 mesos i requerirà la contrac-tació de 25 persones del municipi.Aquest projecte, pressupostat en mésd’1 milió d’euros, es va presentar públi-cament el passat dijous 29 de gener alCentre d’Art i Noves Tecnologies CanFont. En aquesta reunió, l’alcalde deles Franqueses del Vallès, EsteveRibalta, va relatar el procés seguit desque es va presentar la proposta deremodelació de la carretera a finals de2007. Així, durant 2008 es va desenvo-lupar un procés participatiu que va per-

metre als franquesins valorar aspectesdel projecte inicial. Algunes de lesaportacions més destacades de lesprop de 200 respostes rebudes forenmantenir el doble sentit de circulació ila introducció d’un carril bici.

Una part de la Carretera de Ribeses transformarà en Rambla

Fon

t:w

ww

.lesf

ranq

uese

s.or

g

La cadena valenciana Mercadona haobert un supermercat al nostre muni-cipi. Aquest establiment, que estàsituat a Bellavista, a tocar de la RondaNord, va ser inaugurat el passat dia 17de març amb una bona acollida pelque fa a nombre de clients. L’oberturas’ha realitzat en ple debat del POEC(Pla d’Orientació d’EquipamentsComercials) de Granollers, que tracta

sobre la implantació de grans superfí-cies comercials a la ciutat. Així que eldebat està servit; el nou centre estàtan a prop de Granollers que els petitscomerciants de la capital de la comar-ca consideren que els pot perjudicar.Tanmateix, argumenten, que les apor-tacions econòmiques que pagaràaquests centre aniran a parar a lesarques del nostre municipi.

Mercadona obre un establiment a les Franqueses

Des de principis d’any, els veïns deCorró d’Avall i Bellavista tenen unanova possibilitat per a gestionar elsseus residus. L’anomenada “deixalle-ria mòbil” visita un cop al mes elsmercats de Corró d’Avall i Bellavista.A Corró d’Avall podreu trobar-la elsmatins de cada tercer dissabte demes, al carrer Joan Maragall. ABellavista, en canvi, serà al carrer

La deixalleria mòbil, ara més a propAragó cada primer dimecres de mes. En aquesta deixalleria podeu diposi-tar-hi olis, piles, medicaments i d’al-tres residus que siguin tòxics, perillo-sos o bé que tinguin una especialincidència en el medi ambient. La dei-xalleria mòbil és un servei del Consorciper a la Gestió dels Residus del VallèsOriental que dóna servei a una quinze-na de municipis de tota la comarca.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

10

no

tíc

ies

El cicle de conferències “Trobem-nos iparlem-ne” s’ha tornat a fer realitatun any més els dijous anteriors a laSetmana Santa en el Centre Culturalde Marata. Aquest any la convocatòriaal diàleg i a la reflexió ha estat sobresis temes tan diversos com “diaris,televisió i internet” (amb el periodistai director de Vilaweb Vicent Partal);“Obama contra la dura realitat” (ambel periodista Antoni Bassas); “globa-lització, crisi econòmica i especulati-va” (amb el pagès Pep Riera); “llenguai com parlem o escrivim” (amb elcorrector i traductor Jem Cabanes);“per què s’associa la gent” (amb elsociòleg i periodista Salvador Cardús);i “Occitània, nació veïna” (amb elsociolingüista i professor JoanThomàs).

El primer dijous Vicent Partal, conegutpel seu programa de ràdio i la sevaweb d’informació en català Vilaweb,va reconèixer que el català és una llen-gua global, ja que està entre les 40més utilitzades a Internet,. D’altrabanda, va assenyalar que alguns tipusde diaris tenen els dies comptats si noaporten un valor afegit diferent a laimmediatesa d’internet. El dijous següent el periodista AntoniBassas, fins fa poc a la ràdio i propera-ment corresponsal de TV3 als EstatsUnits, va explicar els fonaments de lavictòria de Barack Obama a les presi-dencials d’EUA. Segons Bassas el triomfdel candidat afroamericà es basà, entred’altres motius en una personalitatmolt sòlida, bones capacitats comuni-catives i una intel·ligència innata.

Dijous culturals a Marata de nivell: Vicent Partal, Antoni Bassas,...

L’equip de govern municipal ha anun-ciat que està elaborant un “projected’intervenció integral” per al barriBellavista, que serà presentat a laconvocatòria de subvencions d’en-guany de la denominada Llei deBarris.Aquesta llei, un dels projectes estre-lles del primer govern tripartit de laGeneralitat, pretén impulsar la refor-ma urbanística i la millora social debarris d’arreu de Catalunya ambnecessitats especials. Amb aquestafinalitat, el govern de la Generalitatdóna cada any ajuts a diversos muni-cipis d’arreu de Catalunya. Les sub-vencions que s’atorguen en el marc dela Llei de Barris, poden destinar-se aqüestions com la millora de l’espaipúblic i la dotació d’espais verds, larehabilitació o provisió d’equipamentsper a ús col·lectiu o la supressió debarreres arquitectòniques. Per tal d’implicar el veïnat en aquestprojecte i recollir els seus suggeri-ments, el passat 14 de febrerl’Ajuntament va convocar la jornada“Junts millorem Bellavista”. Una vui-tantena de veïns van donar la sevaopinió respecte a quines qüestionshauria de recollir aquest projecte.Per a l’elaboració d’aquest pla,l’Ajuntament està comptant amb l’as-sessorament tècnic de la Diputació deBarcelona. Tanmateix és previsibleque no sigui fins a l’estiu quan se sàpi-guen les poblacions que finalmentrebran els ajust econòmics de laGeneralitat i, per tant, cal veure siefectivament aquest projecte podràtirar endavant.

Bellavistaoptarà a les sub-vencions de laLlei de Barris

Enguany la Mitja Marató Granollers-les Franqueses- la Garriga ha home-natjat al que fou regidor del nostrepoble, Josep Palomino. Palomino vaser un dels fundadors d’aquesta cursai per això l’organització li ha dedicat eltercer quilòmetre. Amb aquest motiu,el passat 12 de gener s’instal·là una

placa commemorativa a l’alçada de laplaça de l’escorxador de Corró d’Avall.A l’acte, hi van assistir els alcaldes deGranollers i les Franqueses, JosepMayoral i Esteve Ribalta, així com lavídua de Palomino, Dori Pérez.Cal recordar que Josep Palomino fouregidor i cap de llista del Partit delsSocialistes de Catalunya a lesFranqueses. Amb una llarga trajectòriapolítica i sindical, va morir fa poc mésde quatre anys quan era el cap de l’o-posició municipal.

Josep Palomina,homenatjat a laMitja Marató


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

no

tíc

ies

11

Primera vegada a les Franqueses?Sí, tot i que hi he passat moltes vegades en tren.

Quina ha estat la primera impressió que ha tingut delmunicipi?Corró d'Avall és més gran del que m'imaginava, amb un ajunta-ment modernista sensacional. I, vist amb ulls de can Fanga, témolta gràcia aquest final abrupte de la vida urbana i el comença-ment de la vida rural, que a la nit és molt clar perquè passes de lallum a la foscor.

Recorda algun titular o notícia relacionat amb lesFranqueses?Els accidents de trens.

Com definiria l'ofici de periodista?Com l'ofici dels que veuen, escolten i ho expliquen tan amena-ment i clara com sigui possible.

Un periodista ha d'estar compromès amb un ideal?Amb l'ideal de dir la veritat.

L'objectivitat és important? L'objectivitat és impossible. Això ens portaria a una llarguíssimaconferència, però resumint diríem que les persones som subjec-tes i no objectes, per tant no podem ser objectius, som subjec-tius. Quina és doncs la diferència entre un periodista i una per-sona qualsevol en aquest terreny? Doncs, el periodista, per raóde l'encàrrec social que té d'explicar allò que passa, ha de ser res-ponsable en l'ús de la seva subjectivitat, per tant ha de ser sub-jectivament responsable o responsablement subjectiu, digueu-ne com vulgueu. Però no podem pretendre que el periodista, queés persona, respongui com si fos un objecte, perquè no es potconfondre informació i periodisme; no és el mateix. Informacióés el que trobem en el rètol d'una carretera. I la diferència amb elperiodisme és que aquest interpreta allò que passa i dóna unpunt de vista, i al fer-ho incorpora algun element subjectiu. Iaixò no ens ha d'amoïnar, perquè justament és per aquesta raóque quan anem al quiosc tenim l'Avui, l'ABC, la Razón, el

Periódico,... Sobre la mateixa realitat hi ha diferents mirades. Elque no pot ser és que aquesta mirada sigui manipuladora, menti-dera, agressiva, etc.

Què és el més dur de la seva professió? I el millor?El més dur és la insatisfacció que causa treballar amb presses iepidèrmicament, i abandonar històries perquè ja no són notíciao perquè hem decidit que no siguin notícia. I el més gratificantés la sensació de ser útil.

De quina etapa professional en guarda més bon record?He tingut la sort de fer coses en les que m'ho he passat molt bé,però si n'he de triar una em quedo amb El Matí de CatalunyaRàdio.

És normal que la gent estigui cansada dels polítics?D'alguns polítics sí, i d'algunes maneres de fer política també.

Què li va atraure més en escollir la corresponsalia als EstatsUnits?La realització d'un vell somni i la possibilitat de canviar radical-ment de panorama.

Recomani'ns un llibre.Les veus del Pamano de Jaume Cabré

Una pel·lícula?Camino, que és l'última que he vist.

Un músic? O un grup de música?M'ho poseu difícil... un músic... Mozart, i un grup musical... elsBeatles.

Un referent professional? Joaquim M. Puyal.

Alguna pregunta més?Ja hi cabrem tots? [referint-se a la multitud de gent que ompliala sala del Centre Cultural de Marata].

“El més dur d'aquesta professió és la insatisfaccióque causa treballar amb presses i epidèrmicament.”

Antoni Bassas, en una entrevista de pas


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

12

rep

or

tatg

e

La polèmica per la instal·lació a la Garrigad'una planta de cogeneració d'energia ambbiomassa forestal ha arribat al nostre poble.El passat 27 de novembre, el Ple del'Ajuntament aprovava una declaració en quèes posicionava en contra d'aquesta infraes-tructura. Aquesta iniciativa, s'afegeix a lesque, des de fa mesos, ve duent a terme laPlataforma Antiincineradora del Congost.Aquesta entitat, que agrupa els veïns i lesassociacions contraris a aquesta planta, con-sidera que podria causar greus perjudicis a lasalut dels ciutadans i s'ha mobilitzat per evi-tar-ne la seva instal·lació. I això, malgrat quela biomassa és considerada per diverses insti-tucions com una de les energies renovables defutur. En les properes línies intentarem fer-vos cinc cèntims sobre aquesta polèmica, iexplicar-vos què és això de la biomassa.

A principis de l'any 2005, l'empresa Rebrot i Paisatge S.L.va presentar un projecte a l'Ajuntament de la Garriga pera la construcció d'una planta de cogeneració d'energiaamb biomassa forestal. Aquesta empresa, que forma partdel grup Tamayo, proposà instal·lar aquesta planta al sudde la Garriga, just al costat de les actuals instal·lacionsdels desguassos que gestiona el mateix grup, prop deLlerona. Durant mesos els tràmits d'aquesta planta van anar fentel seu curs, però especialment durant l'any 2008 es va ferpalesa una notable contestació ciutadana en contra d'a-quest projecte. Organitzats al voltant de la PlataformaContra la Incineradora del Congost, diversos veïns i enti-tats van començar a dur a terme accions per a oposar-se ala instal·lació d'aquesta planta. Al·legacions al'Ajuntament de la Garriga, sol·licituds de nous informesa la Generalitat, recollida de signatures entre els veïns,pancartes als balcons i concentracions ciutadanes hanestat les armes utilitzades per aquesta plataforma.Tanmateix, es dóna la paradoxa que la biomassa és consi-derada una de les denominades “energies renovables” i des

Biomassa: la polèmica que arriba de la Garriga

El projecte d'instal·lació d'una planta decogeneració d'energia amb biomassaforestal topa amb l'oposició de veïns dela Garriga, i ara també, de les Franqueses.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

rep

or

tatg

e

13

de diverses instàncies tan governamentals com de l'àm-bit associatiu se n'ha demanat l'impuls. De fet, la plantade la Garriga compta ja amb un informe favorable del'Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) de laGeneralitat. També té el suport de l'equip de govern dela Garriga format per ERC i CiU, els quals considerenque, bo i seguint tots els controls necessaris, aquestaplanta no ha de suposar cap risc per a la població.Però aquests arguments no convencen els membres dela Plataforma Antiincineradora del Congost. Entred'altres qüestions denuncien les emissions de gasos ipartícules que consideren que poden ésser perjudi-cials per a la salut, l'impacte visual que tindria laxemeneia de la planta -de 22 metres d'alçada- o la pocadistància respecte als nuclis habitats a la qual es tro-barà. Així mateix, expressen els seus dubtes respectea l'origen de la matèria que s'hi cremaria. Malgrat quel'empresa Rebrot i Paisatge ha reiterat que tan sols uti-litzarà restes forestals provinents de la zona situada enun radi de 50 km al voltant de la Garriga, la Plataformano té clar que sigui possible trobar prou matèria fores-tal en el nostre entorn com per a satisfer les necessi-tats de la planta. Cal dir, així mateix, que els promo-tors d'aquesta s'han ofert a establir mecanismes decontrol de la seva activitat.

En els darrers mesos, però, la situació encara s'hacomplicat més i la polèmica ha arribat a lesFranqueses. D'entrada perquè alguns estudis hanassenyalat que els vents bufen habitualment de laGarriga cap a les Franqueses, de manera que les possi-bles emissions d'aquesta planta, sembla que podrienafectar particularment el poble de Llerona i en espe-cial la urbanització dels Gorchs. Davant d'aquests fets, l'Ajuntament del nostre munici-pi es va posicionar formalment en contra d'aquestaplanta en el Ple Municipal celebrat el passat 27 denovembre, adduint, entre altres qüestions, la mancad'informació i consultes per part de l'Ajuntament de laGarriga. Així mateix, la declaració no descarta que elconsistori engegui accions que puguin aturar la cons-trucció o la posada en marxa de la planta i acorda par-ticipar en les campanyes que es duguin a terme encontra d'aquesta. Caldrà veure com evoluciona aquestapolèmica en els propers mesos i quin és el destí, final-ment, d'aquesta planta de biomassa.

Què és la biomassa?El terme “biomassa” s'utilitza per denominar la matèriade tots els éssers vius. La biomassa dels productes fores-tals es pot aprofitar energèticament tant per generarelectricitat en plantes de cogeneració com per produircalor per a calefacció i aigua calenta mitjançant calderes.La planta de la Garriga pretén produir energia elèctrica icalorífica mitjançant un procés de cogeneració, basat enla combustió de gas natural juntament amb residusforestals i altres restes vegetals.D'altra banda, un bon exemple de l'aprofitament per acalefacció i aigua calenta són les calderes de biomassadomèstiques o d'equipaments públics, com les que s'hanimplantat al Lluçanès o al pavelló de Sant Antoni deVilamajor. Aquests aprofitaments tenen un rendimentenergètic superior al de la generació d'electricitat(1), per-meten estalvis d'entre el 30 i 70% en relació a l'ús degasoil i pràcticament no han generat cap mena de rebuig.En qualsevol cas, la biomassa és considerada una de lesenergies renovables. Ja l'any 2002, l'associació ecologistaGreenpeace(2), va publicar, conjuntament amb d'altresentitats, un manifest en el que es demanava l'impulsgovernamental d'aquesta energia. Adduïa, entre altresmotius, el seu caràcter respectuós amb el medi ambient oel fet que afavoria la neteja dels boscos, la prevenció del'erosió, la reducció dels danys per incendis o que evitaval'èxode rural.La Generalitat, a través del Departament de MediAmbient i Habitatge, també impulsa aquesta energia.Assenyalen que el balanç de les emissions de diòxid decarboni generats per aquest tipus d'energia és gairebéneutre, ja que si se substitueix el gasoil per la biomassaforestal en la calefacció d'un habitatge les emissions deCO2 es redueixen en un 95%. Per a més informació sobrequè és la biomassa podeu descarregar-vos un senzill tríp-tic elaborat pel Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat a la següent adreça:http://www.mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/doc/biomassa/triptic_cat.pdf.

(1) Font: Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015,pàg. 229. Podeu accedir-hi aquí:http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_68879950_1.pdf (2) http://archivo.greenpeace.org/energia/infor-me/biomasa.pdf


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

14

REP

OR

TATG

E

OpinióEns ha tocat viure un hivern força complicat, amb neva-des, pluges i ventades. Unes inclemències meteorològi-ques que fins i tot es van cobrar la vida de persones adul-tes i de menors al municipi de Sant Boi de Llobregat.A les Franqueses del Vallès les tasques de reparació de lesdesfetes ocasionades pel fort vent de finals del mes degener es van fer de seguida. En pocs dies, temes com lescaigudes de senyals de trànsit, voladissos o rètols publi-citaris van quedar arranjats de seguida.Els efectes de les ventades, però, encara són visibles alsboscos del municipi, on s'està elaborant un estudi perquèla Generalitat pugui fer una intervenció, conjuntamentamb els propietaris, amb vistes a l'estiu, per reduir el riscd'incendis.A banda de congratular-nos perquè cap persona de lesFranqueses es fes mal en unes condicions climatològi-ques tan excepcionals com les que es van viure amb lesventades, voldria destacar i agrair la implicació i esforçde diverses àrees del consistori: Policia Local, BrigadaMunicipal d'Obres, així com les dues dotacions deBombers de la Generalitat que van intervenir al llarg detot el dia, i dels veïns i veïnes del municipi que tambévan col·laborar en una situació tan delicada.

Respostes eficaces en situacions meteorològiques complicades

Des de primera hora vaig estar a diferents punts del muni-cipi comprovant els efectes de la ventada i per això ja vaigfer aturar, a les 9 del matí, les competicions esportives al'aire lliure. També es va suspendre, a la tarda, la represen-tació d'una obra al Teatre Auditori de Bellavista. Enaquests casos, el primer que s'ha de fer és promoure mesu-res de prevenció i això és el que hem tirat endavant des delconsistori, quan s'han produït condicions que poden posaren perill als ciutadans i ciutadanes del municipi. Una bona coordinació dels diferents serveis municipals,dels bombers de la Generalitat i de Protecció Civil sónclau en situacions complicades com les que poden provo-car unes condicions climatològiques molt adverses. Almunicipi de les Franqueses del Vallès, a més a més, hemd'afegir la professionalitat i l'esforç de les persones quehi treballen i que tant el cap de setmana de les ventadesdel mes de gener com en altres circumstàncies adversesque ho requereixen sempre responen amb gran eficàcia.Per aquest motiu, els faig aquest agraïment públic i elsencoratjo a seguir així en el futur.

Josep BadiaRegidor d'Esports i Serveis Municipals de les Franqueses del Vallès

Les rambles arriben a les Franqueses. I no ho dic pel noumodel d'urbanització que s'ha projectat pel tram de lacarretera de Ribes just abans d'arribar a la CasaConsistorial. Les noves rambles són a l'altre costat delCongost: el passeig fluvial, el carril bici, la ruta del coles-terol o com en vulgueu dir. Des que es va inauguraraquest passeig que enllaça Canovelles amb la Garrigahem creat una zona de lleure, salut i relaxació. L'únicinconvenient que hi veig és l'actitud de moltes de les per-sones que hi transiten, moltes d'elles fugint de la ciutat,buscant un indret més tranquil i acollidor, amb una gent

més cordial... però sense voler canviar els seus hàbits d'e-ducació. A poble tenim el bon costum de saludar elscaminants que trobem en el nostre camí, coneguts o no.Aquesta és una lliçó que s'hauria d'ensenyar a tothom.Potser fóra bo d'enviar aquesta proposta al departamentd'Ensenyament a veure si l'inclouen a Ciutadania. Omillor encara, crear un curs d'adaptació a la vida fora deciutat; un curs d'educació i bones maneres.

Joan A. Guillem

Les rambles arriben a les Franqueses


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

op

inió

15És estrany que tanta gent s'esveri si un jutge pretén jutjar el fran-quisme. La raó és que han passat molts anys i és cert, fa vergonya.I justament per això, pel fet que ha passat massa temps, ja no que-den responsables vius d'aquelles atrocitats, però sí que queda pen-dent poder reparar la memòria dels morts i dels represaliats i, amés, quedem les seves famílies.Tant poder tenen encara els descendents d'aquells responsables de larepressió del franquisme que també ens volen silenciar després detants anys? Pot, una llei imposada de manera sibil·lina, esborrar de lahistòria els crims contra la humanitat?Cada vegada que es demana la revisió d'un procés de la dictadura,aquest no es permet. Noms com Julià Grimau, Salva-dor Puig Antici tants altres que acabaren en penes de mort.No m'estranya que el senyor Fraga Iribarne posi el crit al cel. Moltesd'aquestes sentències es van executar durant els anys en què ell fouministre franquista i per tant responsable directe d'aquells crims.

Tanta por fa que s'obrin fosses i els familiars recuperin les sevesdespulles?A qui fa por i preocupa que es conegui després de tants anys la veri-tat dels 40 anys de dictadura i d'aquella guerra?Ara, quan els pocs responsables que queden porten mantelldemocràtic i que no es demanen responsabilitats ni revenja, aratambé ens volen fer callar i oblidar, i amagar la veritat a la nostrajoventut.Ara, després de tants anys, és el moment de deixar parlar als jut-ges, d'assumir la nostra història i per fi fer el necessari procés alfranquisme.Justament ara, quan a principis d'aquest més de març és l'aniversaride la mort de Salvador Puig Antic, cal posar les eines per tancar feri-des i tancar-les bé, no en fals. I que finalment aquest país deixi dedebatre's entre vencedors i vençuts. Justícia històrica i assumpcióserena del nostre passat.

Oblit, no gràcies

El passat dia 12 de gener, es va celebrar el Consell del Poble de Llerona.Membres de la Plataforma Antiincineradora del Congost van informarde la tasca d'investigació que s'està fent per conèixer els efectes sobrela salut que podria tenir la ubicació de la planta Incineradora deBiomassa que l'empresa Tamayo vol instal·lar a la Garriga. Experts consultats, unànimement, mostren la seva incomprensiórespecte el fet que es pugui autoritzar una instal·lació d'aquest tipustan a prop de tres escoles i de diversos nuclis urbans. Tots coincidei-xen en què és contaminant i perjudicial per a la salut, a pesar detotes les mesures de seguretat que s'hi posin. És per aquest motiuque recomanen que se situï, com a mínim, a 4 Km. de nuclis urbans.També han analitzat l'informe de la UPC, que hem pogut comprovarque és incomplert, ple de contradiccions i punts febles i del que noes pot desprendre que doni llum verda a aquesta instal·lació.El que sí que queda clar és que una part important de contaminacióproduïda per la incineradora aniria direcció sud i sud-oest, o siguicap a les Franqueses, l'Ametlla, Canovelles i Granollers. LesFranqueses seria una de les poblacions més perjudicades, sobretotLlerona i Corró d'Avall, i caldria partir de medicions reals de contami-nació per saber si la contaminació estaria dins els límits legalsÉs per aquest motiu que es va presentar al Consell del Poble deLlerona una proposta de resolució, que va ser aprovada per unanimi-tat, demanant a l'Ajuntament que insti la Generalitat de Catalunya a

revisar la ubicació de la planta incineradora; que s'encarregui uninforme imparcial directament a la UPC; que es realitzin medi-cions reals de contaminació durant un any a Llerona -medicionsque començaran en breu-; que s'insti a l'Ajuntament de la Garrigaa fer el mateix; i que a partir dels resultats es facin nous estudisampliats també a les Franqueses. A més, se sol·licita que el Ple del'Ajuntament es manifesti contra la Planta Incineradora.La Vanguardia va informar que la Comissió Europea ha obert unexpedient a Espanya, per la mala qualitat de l'aire, perquè no s'haadaptat a la Normativa Europea de contaminació mediambiental.Podeu comprovar en aquest l'article, que la Comissió Europeaparla de micropartícules que, a causa de la seva dimensió, no exis-teixen filtres que les aturin i que són molt perjudicials per a lasalut. L'informe del Dr. Ferrís adverteix del mateix, i que la plantaincineradora n'emetria en grans quantitats: es produirien 1.200tones de cendres per any. El Dr. Ferrís és un prestigiós oncòleg,(trobareu l'informe i el currículum a http://antiincineradoradel-congost.blogspot.com). Alguns polítics diuen d'ell que és unil·luminat i que no els mereix confiança. Ara, què diran, que a laComissió Europea també són uns il·luminats?.

Glòria Lloreda • Associació de veïns el GorcsMembre de la Plataforma antiincineradora del Congost

Decisions incomprensibles


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

16

op

inió

Des que el govern d'en ZP va posar en marxa les mesuresanticrisi, només hem vist ajuts als bancs, a la indústria del'automòbil i sobretot l'augment de l'obra pública. Per aug-mentar aquesta darrera s'han inventat les ajudes directesals ajuntaments, perquè facin inversions en obra pública.En el fons, això no deixa de ser política de galeria de totala vida. Abans, el “caudillo” inaugurava “pantanos” (peraixò li deien, Paco el rana); ara inauguren altres mauso-leus i/o obres sense solta ni volta.A les Franqueses les ajudes del govern estatal serviran perconvertir la Ctra. de Ribes en una rambla, l'adequació dela plaça major de Bellavista, la remodelació del camp defutbol de Llerona i la remodelació del carrer Aragó i laplaça Espanya de Bellavista.Per Els Verds la majoria d'aquestes obres no són priorità-ries i serviran només per pujar l'ego personal d'algunsmembres del govern municipal i, la resta -si no canvienles coses- ho assumirà per omissió (les decisions delgovern són solidàries).De totes elles, la conversió en rambla de la Ctra. de Ribesés la més innecessària de totes. No tan sols perquè noaportarà ni cohesionarà res (com ho volen vendre), sinóque a més generarà uns problemes de mobilitat quecreiem que no s'han plantejat. Quan es fa una obra d'aquestes dimensions i d'aquesta

afectació (1.800.000 €), cal buscar el consens i la partici-pació ciutadana real. Tota la participació ciutadana s'habasat en la consulta que va fer el senyor Torné (us agra-den els arbres verds o grocs, les papereres rodones o qua-drades) i una xerrada informativa a can Font. En capmoment s'han fet les preguntes claus: cal fer aquestaobra?, és prioritària aquesta inversió?, aquests diners espodrien invertir en altres actuacions més necessàries?Doncs bé, Els Verds creiem que aquests diners es podrienhaver invertit en altres actuacions, com ha fet l'ajunta-ment de l'Hospitalet de Llobregat, que els dedicarà a eli-minar totes les barreres arquitectòniques del seu munici-pi. Aquí es podien haver destinat a arreglar voreres icarrers de Bellavista i Corró d'Avall o bé a complir amb lanormativa que obliga a deixar a nivell de vorera els foratson hi ha plantats arbres, o bé adequar els parcs infantilsdel municipi a la normativa vigent o fins i tot per solu-cionar el nyap del Falgar. En definitiva, per aquest govern municipal, la rambla dela Ctra. de Ribes és el seu “pantano” particular.Malauradament passen els anys i segueixen apareixentels mateixos tics.Salut i ecologia.

Ferran GontánRegidor d'Els Verds

Els “pantanos” a les Rambles

Fa un trimestre, en l'anterior edició del Garbuix, us deiaque havia arribat l'hora del poble, l'hora de la seva gent,que se'ns girava feina, que ara ens tocava decidir, doncs,pel que sembla, l'actual govern no té gaire ganes de fer-nos treballar. Com a veí de les Franqueses desconec quehagin fet cap pas per iniciar els tràmits de redacció delnou POUM.La veritat és que estic del tot desconcertat, m'arrepenteixode creure en ells, però sobretot, d'enganyar-vos a l'hora defer propostes per la nova redacció del POUM i d'animar-vos a fer una feina, que de moment no existeix.Ells deuen saber el per què, el quan, el com i l'on, però laveritat és que els veïns NO en sabem res.I mentre, els plans urbanístics del municipi, qui sap comacabaran? Què se'n farà del Falgar? Què se'n farà del

Teatre Auditori de Corró d'Avall? Què se'n farà del SectorN (polígons industrials de la Carretera de Cardedeu)? Comes resoldran els problemes d'aparcament de la ZonaEsportiva de Corró d'Amunt? Quines mesures adoptarà elgovern municipal per evitar o pal·liar els efectes de laPlanta Incineradora de Biomassa de la Garriga? Què faranen relació al IV Cinturó?Estimats governants, ja fa gairebé un any que sou al cap-davant del municipi, no sé si és molt o poc temps, però laveritat és que no en sabem res de vosaltres, no en sabemres del futur dels nostres pobles.Si teniu les idees clares, si sabeu per on van els trets,sigueu valents, doneu la cara, expliqueu-nos com està icom serà el nostre municipi.Feliç primavera!

En Pep

Perdoneu-me


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

PU

NT

DE

LLIB

RE

17L'altre dia, tot ordenant les prestatgeries de casa que acumulen llibres,em va caure a les mans El violí d'Auschwitz de la M. Àngels Anglada,una edició acurada del Cercle dels lectors que vaig llegir el 1994, ambdinou anys. Recordava que m'havia arribat endins i el guardava a lamemòria amb molta estima, per això vaig decidir rellegir-lo.Anglada ens narra la vida d'en Daniel, un luthier, a través dels ulls i lamemòria d'un concertista. En Daniel rep l'encàrrec de fer un violí ambun so perfecte, el més bell, en un termini que no sap quin és, però que sino acompleix, el castigaran. És tan contradictori que un comandantencarregui una peça tan delicada i alhora sigui capaç de vexar, degradar,exterminar... i transformar-se en un monstre capaç de no sentir res i d'e-xecutar les ordres més terribles, tot mentre la música l'acompanya.Si bé als 19 anys la història d'en Daniel, un luthier jueu que aconse-gueix sobreviure a l'horror del camp de concentració gràcies al seuofici, em va impactar, els anys i el coneixement han fet que en aquestarelectura l'absurditat de la història que s'hi explica, encara sigui méspunyent, em refereixo a l'holocaust. Anglada té la capacitat de descriure de manera planera, acurada i poè-tica el que sentia en Daniel i que es pot traduir en el que van viuremilers de persones durant l'holocaust.Tot i que la història és novel·lada, a l'inici de cada capítol Angladareprodueix documents reals per exemplificar del que estem parlant. Iés que ens pensem que la ficció va molt enllà, però la realitat ens con-firma que sempre la supera, fins i tot quan parlem de brutalitat."Cap a les 15 hores vaig veure una jueva que s'enfilava pel tancat delgueto, treia el cap entre els pals i intentava de robar naps d'un carretóestacionat. Vaig fer ús de la meva arma de foc. La jueva caigué mortal-ment ferida pels meus dos trets. Signat Naumann, guàrdia de reserva."Enguany fa 10 anys que aquesta gran autora, M. Àngels Anglada, ens vadeixar. Aprofitem per reivindicar-la i que no caigui en l'oblit. Us convi-do a visitar http://www.lluisrius.cat/anglada/Publicada per Columna en català i Destino en castellà

Fe Fernández i Villaret • Llibreterawww.lespolsada.cat

El municipi ha acollit esdeveni-ments força interessants

aquests últims mesos. De fet,l'èxit i expectació han estat

remarcables, però també ho hanestat algunes absències. Sovinthi ha hagut aquell seient buit o

aquella absència dels qui ensrepresenten i també dels qui ensvolen representar. Què ho fa que

quan no et responsabilitzesd'una cosa perdi el seu interès?

El violí d'Auschwitz

foto-denúncia


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

18

enti

tat

Club d'Atletisme “a 4 el Km”

Jaume Aragonés a la cursa de Behobia-Donostia


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

enti

tat

19


20

TRU

CA

DA

in

ter

na

cio

na

l

La Gemma Barberillo i Nualart va néixer el 1988i ha viscut sempre a Corró d'Avall. Ara fa unsmesos, el setembre del 2008, es va instal·lar aParís per seguir els estudis de Traducció iInterpretació en anglès i francès. Tot i que ja ésa tercer de carrera, haurà de tornar per acabar lallicenciatura a la Universitat Autònoma deBarcelona. Aquest curs però, l'acabarà a laUniversité de París, la Sorbonne, una de les mésprestigioses d'Europa i, sens dubte, la mésimportant de França, que li pot obrir moltes por-tes de cara al futur. La Gemma admet que s'en-yora de casa, sobretot per la família i les amis-tats, però encomana la seva fascinació per París,ciutat que descriu com a acollidora i encantada,encara amb l'empremta bohèmica que hi vandeixar artistes com Manet, Descartes, Ravel,Flaubert o Zola. Tot i això, a la Gemma, París seli presenta com una ciutat d'oportunitats, con-correguda per estudiants d'arreu i plena demeravelles. Podria ser que aquest trasllat cap ala capital francesa no s'acabés aquí: l'experièn-cia d'aquests mesos ha despertat en la Gemmala il·lusió d'instal·lar-s'hi per molt més temps. Acontinuació, ens explica els canvis que li haaportat aquesta nova vida, tant a nivell acadè-mic com a nivell personal.

Què t'ha fet marxar: els estudis o el desig de veuremón?Totes dues coses. Ho necessitava pels meus estudis, per-què el fet d'estudiar Traducció i Interpretació requereixaprendre bé el francès, i fer una immersió en la culturafrancesa n'era la millor manera. Però també perquè m'en-canta viatjar i tenia moltes ganes de fer un canvi.

Per què vas escollir París?Podia ser qualsevol ciutat europea, però jo estudiol'anglès i el francès, així que havia d'escollir entreAnglaterra i França. Finalment, em vaig decidir per unaciutat francesa, ja que és la llengua que feia menys tempsque estudiava. De totes maneres, vaig triar tres ciutatsfranceses i la meva universitat va ser la que va prendre ladecisió final. Tot i així, París era la meva primera opció,vaig tenir molta sort.

Ja que no has viscut mai a ciutat, has notat molt elcanvi pel que fa a la dimensió de localitat?Molt canvi! Aquí tot són grans dimensions: edificis,carrers, distàncies... Molta gent, molt trànsit... He passatde la tranquil·litat al bullici. Però m'he acostumat a totaixò. Al principi notava més el contrast, però ara ja m'hisento com a casa.

Hi deus trobar molts avantatges... Aquí cada dia pots fer una cosa diferent. Vaig a la univer-sitat però, pel que fa a la resta, no tinc mai una rutina.Sempre puc escollir un lloc diferent per visitar, una acti-vitat nova per fer... Mai acabes de conèixer-ho tot. Aixòem fascina.

Entrevista a Gemma Barberillo i Nualart

“Pels francesos, Barcelona és la ciutat dels seus somnis”


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

21

TRU

CA

DA

in

ter

na

cio

na

l

Coneixes algun veí o veïna de lesFranqueses que visqui a l'estranger?

Ens agradaria que ens hi posessis en contacte.

[email protected]

I quins inconvenients hi veus?Un dels grans inconvenients són els preus, que moltesvegades són desorbitats en comparació a Catalunya.

Has notat diferències entre el caràcter català i elfrancès?Aquí, a París, la gent és extremadament educada i a lavegada freda. Tenen una educació impecable, però ésdifícil poder arribar a fer-hi una amistat o tenir-hi sim-plement una llarga conversa. A Catalunya, potser la gentés una mica més oberta.

Segueixes al corrent de què passa al municipi i/o aCatalunya? Sí, alguna vegada llegeixo el diari per Internet, peròmajoritàriament són els meus pares els que m'informendel que passa a Catalunya, si hi ha alguna cosa impor-tant. Ara, amb les noves tecnologies, és molt fàcil posar-se en contacte.

Aquí sovint tenim noves d'en Sarkozy. Des de la capi-tal francesa us assabenteu gaire del que passa al nos-tre país?No he sentit a parlar gaire de Catalunya. Ara per ara,només es parla del nou president dels Estats Units,l'Obama; els diaris en van plens cada dia.

Què en pensen, el francesos, de Catalunya?He trobat de tot. La gran majoria estan interessats perCatalunya, sobretot per Barcelona, i són conscients de laseva llengua i la riquesa de la seva cultura. D'altres,m'han arribat a dir que el català és un dialecte.

Diuen que París és una de les ciutats europees mésidíl·liques. Hi estàs d'acord o s'ha de desmitificar?Hi estic totalment d'acord. És cert que un cop vius aquí,no té la màgia del principi. Tens una rutina, unes preocu-pacions... com a qualsevol lloc, però no deixa de tenir unencant especial que no es troba en cap altra ciutat. És unaciutat molt acollidora. No en marxaria mai.

Barcelona és més petita, però tu creus que ha d'enve-jar la ciutat dels pintors?Barcelona té el seu propi encant. De fet, tots els pari-sencs, quan els dic que sóc de Barcelona, em diuen que ésla ciutat dels seus somnis. Tothom està meravellat amb lanostra ciutat. I crec que tenen raó, és una ciutat única.Com que jo l'he tinguda sempre, no li he donat maiimportància, però ara me n'adono, que tenim molta sort.És una ciutat molt valorada arreu del món.

En especial, què t'agradava de viure a les Franqueses iquè t'entusiasma més de viure a París?De viure a les Franqueses m'agradava el fet de tenir-hotot relativament a prop. Poder agafar el cotxe i plantar-me a qualsevol lloc de seguida. I sobretot el fet de tenirla família i els amics al meu costat. Pel que fa a París, ésel futur! És la ciutat de les oportunitats, del coneixe-

ment... Aquí tens moltes més possibilitats de formar-tecom a persona i de créixer, sobretot pel fet d'estudiar enuna de les universitats més importants d'Europa, laSorbonne.

Tens previst tornar a casa o faràs de París casa teva? M'encantaria quedar-me a París. De totes maneres, araper ara és impossible allargar-hi els meus estudis perquèno existeix un equivalent exacte de la meva carrera i labeca només és d'un any. Però de cara a un futur, no des-carto la possibilitat.


revista independent de Corró d’Avall i les Franqueses

22

Som a la carretera de Ribes, entre can Pericas i can Novell.Una casa que tot i haver estat reformada més d'una vegada,si ens mirem les fotos antigues, ha conservat l'estructura, lesfinestres i la forma, i ha anat fent anys i acumulant històriaviscuda. Sembla que el nom de la casa prové d'un senyorPous que hi havia viscut i que després es va traslladar onavui es coneix per can Pous de Dalt. Ells van mantenir elnom que ja hi havia. Ens han explicat que aquesta casatambé s'havia conegut com a can Pous i prou, perquè canPous de Baix es va dir de can Coll d'Oca. Sigui com sigui,avui només coneixem can Pous de Dalt i aquí on som, canPous de Baix.

La casa, juntament amb un petit hortet a prop de can Xerric,la va comprar l'avi Joan Garriga cap al final dels anys vint. Enaquella època, si es pagaven diners, els joves podien deslliu-rar-se de fer el servei militar, que durava entre dos i tres anys.En el cas del pare Josep, es veu que si es lliurava del servei, elsGarriga no podien comprar la casa. Per tant, el pare ho va tenirclar: va anar a fer el servei. Li va tocar a l'Àfrica, més o menysuns tres anys.

El pare, Josep Garriga, de can Centelles de Samalús -d'aquíel nom Centelles-, es va casar amb Teresa Quintana, de canLlebrot de Corró d'Amunt. Van tenir cinc fills.

Segons ens explica en Josep Garriga fill, el primer dia que va

esclatar la guerra de 1936 i es van sentir les primeres canona-des a Barcelona, el pare va baixar a can Pous els quatre moblesque tenien de Samalús per venir a viure a can Pous de Llerona.Aleshores ja havien nascut els dos germans grans, enFrancisco i la Maria, nascuts a Samalús. Els bessons, en Joan ila Montserrat i en Josep fill van néixer aquí a Llerona. Tambévivien amb ells l'àvia Rosa Oliveras, la mare del pare.

Can Pous sempre ha estat una casa de pagès petita, amb uncavall, quatre vaques, quatre porcs, quatre gallines i un petithortet d'hortalisses. No ha estat prou gran com per poderviure de la pagesia i del bestiar. Com que quan van venir aviure-hi, la teulada de la casa s'havia de reformar perquèestava en molt mal estat, el pare va haver de vendre's petites

Can Pous de Baix o Can Centelles?

De ben segur que molts lleroninssaben més on és can Centelles queno pas can Pous de Baix. Això és elque ens diu el qui ens rep avui, enJosep Garriga fill, també conegutcom en Centelles petit -i aviatsabreu per què-.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

via

tge

als

rec

or

ds

23parcel·les per poder fer les obres. Així, on avui és can Font,havia estat abans casa del Sr. López, una casa que es va ferquan en Josep pare va vendre's una part del terreny a aquestsenyor de Barcelona que venia a estiuejar a Llerona.

Si ens mirem la foto de can Pous i reculem en el temps, veu-rem que la casa tenia una entrada com totes les cases d'abans:una porta de fusta gruixuda i una porta de dues fulles ambvidriera; una gran entrada i una cuina d'aquelles tan grans,amb una llar de foc amb una campana enorme, cuina i forn,perquè abans totes les cases tenien forn per fer pa. Tot i queen Josep fill mai ha vist fer pa, recorda una taula molt i moltllarga a l'entrada, de la qual s'aixecava una tapa i es convertiaen pastera i en sedàs per a la farina i al costat mateix tenia elcalaix del pa. Annex hi havia les corts de les vaques i la comu-na i a dalt de tot, les habitacions. Al costat al porxo.

Si bé a les cases de pagès qui s'acostumava a quedar a casaamb els pares era l'hereu, en aquest cas, tots els germans esvan anar casant i van marxar a viure a fora, llevat del petit,que fins al dinou anys va ajudar de pagès al pare i es va que-dar a viure aquí.

En Josep fill va conèixer la Natàlia Vilardebó a Llerona, tot ique ella era de Palou i es van quedar a viure a can Pous i nocrec que en marxin, perquè s'estimen molt la casa, igual queles dues filles que han tingut, la Maria Alba i la Gemma i elstres néts.

Quan sortim, m'ensenya el porxo, que té l'arcada típica del'avi Pericas, constructor, i que també la trobem a les duescases Pericas que va construir arran de carretera, just a l'altrecostat. Si us hi fixeu bé, veureu que aquestes arcades sóncom el “segell Pericas”. També m'ensenya la part antiga queconserven, la porta i la uralita amb les bigues de fusta quehan anat fent anys i acumulant vivències. En temps de gue-rra, una bomba va esclatar molt a prop i va foradar part d'a-questes uralites. Ja tenen una pila d'anys i han aguantatinclemències del temps de tot tipus.

Can Pous de Baix té a un cantó la carretera, que en Josep recor-da ben estreta i amb uns plataners tan gruixuts que dues per-sones no els podien abraçar i a l'altre costat la via, que avui dia

ja gairebé ni senten tot i estar-hi tan a prop.Abans sí, quan hi havia màquines de vapor, però ara tot vaelectrificat i s'ha modernitzat molt.

També tenen una bassa molt gran, feta el 1951 per regar bàsi-cament les hortalisses i una pila de plantes aromàtiques queacumulen també molts i molts anys: marialluïsa, sajolida ixeringuilla, aquesta molt especial de can Pous, perquè es veuque n'hi ha a poques cases.

Reculant en el temps, recordem el pare Josep Garriga, involu-crat en tot al voltant de l'església: havia format part d'unaJunta de la parròquia, amb el càrrec de transport de funerària(perquè abans no existia aquest servei i s'havia de fer ambcarros i amb gent que s'hi dedicava); havia passat pel·lícules alCasal cap als seixanta o setanta i era un dels voluntaris per lle-gir la lectura de missa cada diumenge. Havia estat fill d'escolacatalana i era un gran lector.

Quan he arribat a can Pous de Baix m'ha fet molt de goig queen Josep Garriga fill em digués que li havia donat moltafeina, perquè havia hagut de remenar fotos, fer memòria decoses, recordar..., perquè, en definitiva, la nostra intenció éssempre deixar record de les cases i de la gent de Llerona.

Gràcies per haver-nos fet de memòria del temps d'un trossetmés de Llerona: can Centelles o can Pous de Baix?

Montserrat Pocurull Roca


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

24

co

lum

nes

Quina comoditat no haver d’aixecar-se per canviar elcanal del televisor. És fantàstic. No cal que desenganxemel cul del sofà i tenim tot l’espectre televisiu del món a lapròpia mà. Que còmode poder fer el mateix amb l’equipde so. Pujar i baixar el volum sense moure gairebé ni unsol múscul del cos. Canviar l’emissora de la ràdio amb elgraciós moviment del dit gros. Que agradable. Que bonic. Elevar i fer descendir les persianes del menjador amb uninterruptor. Obrir la porta del garatge amb un comanda-ment. Escalfar les restes del sopar d’ahir sense fer brasa,sense ni tan sols encendre el gas. Aclimatar la sala d’estaramb un altre comandament. Tot un luxe.No haver d’obrir cap porta per entrar a un establiment,perquè totes tenen la cortesia d’obrir-se soles al nostrepas. No haver de parlar amb ningú als caixers, perquè unamàquina s’encarrega d’actualitzar les nostres llibretes i delliurar-nos els nostres diners. Poder estalviar-se els passeigs matiners de la primavera,perquè un vehicle motoritzat desplaça el nostre cos allàon volem. No haver de caminar, ni sentir l’aroma delcamp, ni gaudir de la fressa dels arbres.Veure tota la filmografia de qualsevol artista per Internet,de manera gratuïta, en una resolució de dubtosa qualitat iun so encara pitjor. En tot cas, no haver-se de desplaçarmai fins una sala de cinema. Descarregar el nou disc de

qui sigui, en similars condicions de qualitat. O millorencara, poder escollir només aquells dos o tres temes queja coneixem, i estalviar el feixuc esforç de fer l’escoltacompleta.Parlar amb tu per telèfon. Nits senceres parlant per mòbil.Sentir la teva veu a la llunyania, i no veure’t mai.Comoditat extrema. Que maca ressona la teva veu a l’altrecantó. En tot cas, mai estar amb tu. I en cas de veure’t, fer-ho per messenger. En aquella pantalla petitona que emdóna una remota noció del que estàs fent, entre salt i saltd’imatge de la cam, sense deixar-me veure el color delsteus ulls.Tenir tots els meus amics guardats i desats al meu PC.Correctament catalogats i organitzats en grups. Saber quèestà fent l’Iñaki a cada moment. Saber quina cançó estàescoltant en Pol ara mateix i entrar al grup d’amics delPato Lucas. No veure’ls mai. Només tenir la tranquil·litatde saber que són allà desats, en aquell racó de la mevahabitació, saber que no se’n van.Trobar-me a mi mateix en una web estranya. Descobrir lavida i els seus inicis en un reportatge virtual, descobrir lamort en un vídeo cafre de youtube i, finalment, la vidaeterna en un portal de cienciologia o de budisme.Descobrir el meu propi alè en l’entelament de la pantalladel monitor. Confort etern.

L’immesurable confort de les nostres vides

Welcome to the New Messiah EraEstem en època de crisi? No foteu!!! Gairebé no me n'havia adonat. Gairebé ningú en parla, ningú publica res ala premsa i a les tertúlies de gairebé tots els bars de pobleno s'ha sentit allò de “Aquest any sí que serà difícil!”. Bé,és el tema de moda i vull reconèixer que molt possible-ment tothom té raó: estem immersos en una crisi i noúnicament econòmica sinó de valors, creences, idees imaneres de pensar. El que no sembla és que estiguem encrisi de líders, nous Messies o noves esperances, siguindel color que siguin.I és d'aquesta era que sembla que ha començat a la nostrasocietat, on nous salvadors se'ns apareixen i sobre els quedipositem les nostres esperances, del que vull parlar enaquest espai. Vivim uns dies en què gairebé tot el quesemblava segur i sòlid s'ha tornat un bosc de tenebres: lesfeines ja no són segures, invertir en el totxo ja no és unaaposta guanyadora, les persones que havien fet fortunesinvertint en borsa i que tothom admirava, ara són delin-qüents de corbata...i el que és més profund, el sistema deconsum i creixement que havíem adoptat sembla que téels dies comptats. Això és un canvi de valors socials: elque era admirable, avui és, si més no, qüestionable.Aquest panorama poc clar, ple d'incògnites, de silencis,de respostes poc clares, és el terreny adobat per l'apariciód'aquells personatges en els que la majoria de la població

diposita les seves esperances o l'esperança que agafin lapaella pel mànec i ens aportin les respostes que necessi-tem. Són els nous Messies. O això us sona a història ja vis-cuda?Si em quedés aquí realment no aportaria res de nou,només una constatació força evident dels dies que vivim idel que parlen els mitjans de comunicació.Potser sí que m'agradaria fer una pregunta: per què hemd'esperar a què qualsevol líder ens torni a dir tot el quehem de fer ? És que no ho havíem fet fins ara? És que nofan de nosaltres tot el que volen?També m'agradaria aportar una reflexió: davant de crisi devalors i de maneres d'organitzar-nos, cal aprofitar les novesoportunitats i la nostra creativitat. Cal reflexionar des denosaltres mateixos i veure de quina manera podríem apor-tar respostes creatives o noves a la manca de respostes queactualment vivim. Això em porta a pensar en què calen res-postes creatives a nivell local, del nostre municipi, i calpensar quins potencials tenim i com podem millorar elnostre dia a dia. Cal reforçar el llaços del teixit del nostremunicipi i això ens ajudarà a trobar aquestes respostes cre-atives...si no és així continuarem sent un poble dormitorion a les 9 del vespre de cada dia esperarem davant de latelevisió les respostes dels nous Messies que estan a milersde quilòmetres de les Franqueses.


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

CU

INA

25

vin

s

INGREDIENTS:

1/2 kg llom (un tros sencer)2 pastanagues1 ceba1 porroall2 tomàquets100 cc de viprunesorellanes

PEL FARCIT:

carn picada, botifarra negrabacóous durs pinyons

preparació:

Obrir el llom en tres parts, sense acabar de tallar.Farcir amb el bacó, una tira de carn picada, la boti-farra i l'ou dur. Embolicar-lo i lligar-lo.A continuació, posar-lo en una safata per anar alforn. Primer, rostir les prunes i tot seguit, daurar lacarn. Un cop estigui rosseta per fora, afegir-hi el vi,la ceba, la pastanaga i el porro tallat a daus. Escalfarel forn a uns 180ºC i col·locar-hi la safata entre 40minuts i una hora. A mig coure, afegir-hi els tomà-quets trossejats. Anar girant la carn fins que estiguicuita. Retirar-ho. Passar la bresa pel col·lador xinès ideixar reduir la salsa. Afegir-hi les prunes i les ore-llanes. Finalment, tallar el llom a rodanxes i guar-nir-ho amb la salsa.

Llom farcit de carn,ous i pinyons

La gastronomia d'avui ha canviat molt. A finals de febreres va celebrar la desena edició del Fòrum de Girona, quetot i iniciar-se a la veïna comarca d'Osona, les darreresedicions han tingut seu a Girona amb una periodicitatbianual. Aquest Fòrum va ser la primera trobada de cui-ners feta a Espanya. Eren els inicis de la cuina d'avant-guarda, que actualment ha col·locat el nostre país al cap-davant de la innovació dins la cuina mundial.Des la primera edició, hi han passat cuiners rellevantscom Garnier, Passar, Rebuchon, Bras i cuiners de casa.Encara recordo, a la primera edició, una tímida lliçómagistral de Ferran Adrià i l'any que es va convidar aCarme Ruscalleda el mateix dia que Joël Rebuchon i “se'lva menjar amb pa amb tomàquet”, per utilitzar un símilgastronòmic. En aquestes trobades pots comparar la inquietud creado-ra i innovadora dels nostres cuiners, amb la cuina clàssi-ca i sense quasi innovacions de cuiners francesos de pres-tigi, dels quals només en salvaríem a alguns de molt ima-ginatius: Bras, Garnier i pocs més.L'edició d'enguany, considero que ha estat la del Celler deCan Roca, un establiment de llarga tradició familiar en laque els tres germans Roca (pastisser, cuiner i cap de sala)treballen de bracet pensant que no únicament volendonar bon menjar, sinó també emocions. És per això quesublimen la cuina a la màxima expressió, oferint sorpre-ses gustatives i visuals, com el núvol de sucre que s'enlai-ra del plat -presentat aquest any-, les coccions en vaporde destil·lat o el cava sòlid - possiblement el productemés innovador- desenvolupat amb la família AgustíTorelló Mata. A aquest cava, un cop desgorjat, se li afegeix una gelati-na, la chantala, que es va hidratant durant uns mesos. Enel moment d'obrir l'ampolla fresca de la nevera i servir-laamb unes ostres o cloïsses, es degusta un dels plaers mésintensos gastronòmicament: cava amb ostres, però ambcullera. També el rosat servit en copa i acabat amb unsgerds frescos és tot un plaer. Fins ara, els vins a la cuinaeren martiritzats i sempre en sortien mal parats, perdentles seves qualitats innates. Ara, amb l'acció de la chanta-la, el cava es pot menjar mantenint totes les seves carac-terístiques. Ja tenim la cuina de nivell a casa i sensenecessitat de ser uns grans xefs. Però la cuina que les nostres àvies i mares eren capaces defer amb productes de proximitat i de temporada, és a laque haurem de tendir per aconseguir uns plats saborosos aun preu econòmic. Caldrà doncs, anar a una llibreria a cer-car les receptes de l'àvia, qui encara no les tingui i veurecom es pot fer una cuina magnífica sense llagosta ni filet.Unes patates guisades amb pit de xai, una bona papada deporc o costellam al forn poden ser memorables.No us faci por, doncs, posar-vos als fogons; ni és tan difí-cil, ni el factor temps és tan determinant. A més, si pas-seu per un celler de ben segur que trobareu un vi a unpreu raonable que us farà veure les coses de millor color.

Carles [email protected]

La gastro-nomia avui

Ret

alla

i co

l·lec

ciona

lesr

ecep

tesd

el Ga

buix

!


rev

ista

in

dep

end

ent

de

Co

rr

ó d

’Av

all

i le

s Fr

an

qu

eses

26

NA

TUR

A D

E P

RO

P

Foto

: Del

i Saa

vedr

a

es llúdrigues són mamífers de la família dels mustè-lids que poden viure entre dotze i setze anys. Tenenun cos llarg i flexible, perfectament adaptat per viure

a l'aigua, en rius i llacs. Té un morro ample amb bigotis tàc-tils que tenen un sensors que els permeten detectar les sevespreses per vibracions i fins i tot pescar de nit. Els ulls i el nas de la llúdriga es situen en línia a la partsuperior del crani, per tal de no treure gaire el cap mentreneda. Les orelles són petites i poden tancar-se quan es sub-mergeix, impedint que els entri aigua en aquests orificis.Una característica de les llúdrigues és que tenen els cincdits dels peus palmejats, units per membranes. La sevacua, llarga i aplanada, li serveix com a timó per a des-plaçar-se. Donat que passen gran part de la seva vida dinsde l'aigua, tenen la pell densa i amb una gran capacitatd'impermeabilitat i aïllament.De les llúdrigues es diu que són uns perfectes indicadorsde la qualitat de l'aigua, ja que només podem trobar-les enaigües en molt bon estat de salut. S'alimenta de peixospetits, anguiles, granotes, crancs i altres habitants de lesaigües dolces.Antigament, habitaven gairebé tots els rius, llacs i aigua-molls de Catalunya. Al llarg del segle XX, principalment la

contaminació i el desenvolupament industrial a la vora delsrius (que ha degradat aquests ambients) van fer que la llúdri-ga anés desapareixent a poc a poc, quasi fins a extingir-se.Actualment, i des de l'any 1973, la llúdriga és una espècieprotegida que té un Pla de conservació impulsat pelDepartament de Medi Ambient i Habitatge de laGeneralitat de Catalunya. Aquest Pla consisteix en reduirles causes de regressió de l'espècie i a reintroduir-la enalgunes conques on havia desaparegut totalment, com araa les conques de la Muga o el Fluvià.Al Vallès Oriental, feia 30 anys que no es tenia constànciade la presència de la llúdriga a les seves conques. L'any2005, però, tècnics del Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya van trobar restes irastres de llúdriga al Congost. Sembla ser que aquestsexemplars podrien haver vingut de la conca de la Tordera. En aquest sentit, aquesta descoberta no només constatariaun retorn de la llúdriga a la conca del Besòs, sinó tambéens encoratjaria a pensar que aquesta espècie està enexpansió a Catalunya.

Olga AlcaideBiòloga

La llúdrigaNom comú:

llúdriga (cat), nutria (cast),otter (ang), loutre (fr)

Nom científic:

Lutra lutra

L


revista garbuix 80

Documents

passars captiu ms duna

amantdevorant lentament

aix sense tenir local

llibre mai estars sol

te sense sortir

53 pgina 2revista independent

ulls ben oberts

llocs pots viatjaro