Genius .maristes

El passat dia 6 de Juny, es va cele-brar una festa a l’-

escola Maristes, perquè es la festa de Sant Marcel·lí, el

seu fundador.

Pg. 17

LA GRAN FESTA MARISTA!

TREBALL DE SÍNTESI!

ESPEREM QUE SU AGRADI LA NOSTRA REVISTA!!

Preu: 1,05

Pg 1 Portada

Pg 2 Índex

Pg 3 Editorial, cartes dels estudiants i columna d’opinió

Pg 4 Article d’opinió

Pg 5 BADALONA:

Cremada del dimoni, Summer festival

Pg 6 Pont del Petroli

Pg 7 INTERNACIONAL:

XGames

Pg 8,9 Reportatge , animals en extinció

Pg 10 Banc dels aliments, patí de vela

Pg 11 intercanvi sens fi

Pg 12,13, 14 Entrevista la selectivitat

Pg 15 Reportatge , la selectivitat

Pg 16 Inerview to Ed

Pg 17 La gran festa Marista

Pg 18 i 19 Passatemps i el temps a Catalunya

Pg 20 Contraportada

Links que hem fet servir:

http://www.educaweb.cat/continguts/educatius/selectivitat/

http://www.google.es/imghp?hl=es&tab=wi

http://www.slideshare.net/kimyto/animals-en-perill-dextinci

ÍNDEX

Genius .maristes Página 2

http://festesdemaig.revistad

http://badalonabaskettour.wordpress.com/20

Benvinguts lectors,

El passat 14 de juny els alumnes de 1rf a 3r de secundària van anar a Port Aventura, com excursió de final de curs. Una excursió que nosaltres creiem que és molt esperada pels alumnes. És un dia amb total llibertat per Port Aventura, com a premi a tot l’esforç afectuat durant l’any.

Els alumnes van gaudir d’un dia de llibertat, d’amistat i sobretot de diversió. En la vostra opinió és imprescindible, ja que, és el mom-ment més esperat pels alumnes.

En la nostra opinió, només haurien d’anar a aquesta magnífica sortida aquells alumnes que s’hagin esforçat durant el curs, o que s’hagin comportat com cal.

És una gran ocasió per gaudir amb els teus amics i passars-ho molt bé.

Per finalitzar, nosaltres creiem que val la pena esforçar-se i com-portar-se bé durant l’any, perquè aquesta sortida és magnífica.

EDITORIAL

Página 3

Hola, personalment a mi màgradaven més els st. Mar-cel·lins de la primaria, al matí, anaves a totes les paradetes que volies i et donaven pre-mis. Ara fem una unica activi-tat, el bo és que aquesta acti-vitat la podem escollir. Després, a la primaria; feiem una xeringada , ara hi havia un mag, que ho feia molt bè però et mories de calor!

Adulfo Paez

CARTES DELS ESTUIANTS

A favor de la obra:

És una gran repre-sentació de l’obra de Víctor Hug, estaven tots els personatges, inclòs Gavrouche, que estic segur de que els hi va costar de trobar, tot i que era un assaig general i que va haver-hi al-guns errors, va sortir molt bé en fi, és una obra escolar.

Adulfo paez.

En “contra” de la obra:

A veure, no es que digui que la obra sigui dolenta, sino que la representació va tenir unes quantes erra-des. Podries dir: es que es una represen-tació escolar, bla bla bla... Però que esti-guis parlant amb el teu enemic i t’entri el riure... Es notava que era un assaig general. La obra era molt bo-na, pero, almenys a nosaltres, no la van representar bé.

Marc Baulenas

MATEIXA OBRA

OPINIONS DIFERENTS:

ELS MISERABLES

Hola, a mi em va agradar la visita al diari de Badalona, perquè trobo que va ser molt interessant. Jo personalment no sabia quasi res sobre els preus d’un diari i d’aquí poc haurem de pensar-los nosal-tres per la nostra revista. Després ens va explicar quan havien d’entregar els articles, el seu horari. El tema que em va agradar més sobre l’e-xplicació va ser la publicitat.

Tot i això vaig veure que les instal·lacions eren molt peti-tes, però això dona igual, perquè el que importa és el resultat de la revista. També em va sorprendre les poques persones que treballaven. Només són 3 persones!!

Judit Roura

Hola, sóc un alumne que va al servei de menjador i tinc una queixa. No trobo bona la rela-ció qualitat - preu que hi ha al menjador. La truita (si es pot dir així) és dolentísima. Per molt que ens passin enques-tes, no fan cas. Des d’aquí vull dir que s’ha de millorar.

Marc Baulenas

Genius .maristes Página 4

Adulfo Páez

Mando.

Mas ergonómico que el de ps3 el joystick está mas arriba y puedes ver tu número de jugador con solo echar un vistazo, en cam-bio, los gatillos y botones son mas difíciles de encontrar.

Online.

Desgraciadamente, tienes que pagar por ju-gar a través de tu propio Internet, tienes que pagar 60 € al año, por suerte, si lo pagas, te va muy rápido y no suele pararse.

Gráficos

En gráficos, es la mejor hasta el momento, si le aplicas la innovación del cable “HDMI” lo ves como si realmente estuvieras dentro del juego, la mejor.

Juegos.

Tiene muy pocos juegos exclusivos, al con-trario que nintendo, que su mayoría de jue-gos son exclusivos para sus consolas. Esto es bueno, porque puedes jugar a los mismos juegos que en ps3.

Marc Baulenas

Mando.

Yo, que soy propietario de ambas, estoy de acuerdo que el de xbox es mejor, pero el de ps3 no tiene mucho que envidiarle. Si los joysticks fueran más ergonómicos, otro gallo cantaría.

Online.

Aquí, ps3 gana rotundamente. El online gratis es una maravilla, i el online es lo mismo. Nada más que decir, gana ps3.

Gráficos.

No hay color en gráficos, si tienes el cable HDMI. Si no lo hay,no te digo yo que sean mucho mejores

Juegos.

Amiguete, gana ps3 en juegos. El unchar-ted, exclusivo para ps3. The last of us, ex-clusivo para ps3. Y por dios, vaya dos jue-gazos. Prefiero estos dos antes que HA-LO, robots disparándose... Para eso te compras otro.

ARTICLE D’OPINIÓ

Página 5

http://festesdemaig.revistadebadalona.com/

BADALONA

http://badalonabaskettour.wordpress.c

El passat dia 10 al vespre es va cremar el dimoni, un dels esdeveniments més importants de les festes de

maig.

Les festes de maig, en gene-ral, són una tradició badalo-nina que es duen a terme durant les tres primeres del mes de maig. Es fan una sè-rie d’activitats tots els dies, en destaca la cremada del dimoni.

La cremada del dimoni es va fer a la nit del 10 de maig,

quasi tota Badalona hi va as-sistir a aquesta gran nit per tots els badalonins. Aquest

any es va cremar amb la te-màtica de “Badalona a la vis-ta”.

La nit es va iniciar amb una narració, seguida de tres focs artificials que avisaven de que el gran moment s’apropava, tot seguit, va ha-ver-hi un piromusical i per fi el dimoni es va consumir en el foc.

En aquesta nit, tothom juga-va, menjava, i ho passava bé

una gran nit per a tota Bada-lona.

Adulfo Páez

BADALONA SUMMER FESTIVAL

El otro día 15 de junio se ce-lebró, el aniversario del pas-seig maritim de Badalona un en forma de festival de músi-ca, conocido como Badalona summer festival. Hubo fiesta todo el día para los más ma-yores y los más pequeños.

La fiesta empezó con una gran variedad de actividades infantiles y una volada de cometas. Seguida de una Master Class de Spinning. Luego llegaron unos mode-los de la tienda de yamamay. Una vez hecho esto hubo una exhibición de baile de las mas prestigiosas escue-las de baile de toda Badalo-na. Al haber acabado esto llegó la flashmob, se dispuso a actuar, y así lo hizo. Al ca-

bo de un rato se entregaron los premios al concurso fo-tográfico del puerto de Bada-lona; se repartieron los ti-ques para los farolillos vola-dores y para la fundación de Badalona contra el cáncer. Seguidamente iluminaron el

cielo con increíbles farolillos voladores. Luego, el equipo artístico de Tribu Urbana Center hizo una de sus ac-tuaciones.

Por ultimo, la noche acabó con un concierto de música

de los años 80 y 90.

Adulfo Páez

LA CREMADA DEL DIMONI

Genius .maristes Página 6

BADALONA

El PONT DEL PETROLI REMODELAT

El pont del petroli va ser

construït el 1965 i es va fer

servir com a la descàrrega

de productes petrolífers

fins al 1990. Després de

ser abandonada dels seus

serveis, el Pont del Petroli,

es va convertir en unes de

les principals zones de

submarinisme de Badalo-

na. Al cap d’uns anys, al

2003, va passar a pertè-

nyer a l’Ajuntament de Ba-

dalona i finalment, es va

obrir a la població el 13 de

juny de 2209. Tres anys més

tard va

formar

part del

passegi

marí-

tim.

Actual-ment, el Pont

del Petroli és una platafor-ma científica, concretament una estació meteorològica i oceanogràfica. Allà enre-gistren dades marítimes i biològiques per a investiga-ció i per a ús social.

També han construït una estàtua nova en el comen-çament del pon del petroli.

Aquesta estàtua està dedicada a la fàbrica que està molt a prop del Pont del Petroli, l’Anís del Mono.

Judit Roura

El Pont del Petroli està situat a la platja del Pont del Petroli a Badalona. Es feia servir, com diu el seu nom, per las descàrrega de productes petrolífers, però això no va durar tota la vida, des del 1965 fins al 1990. Al 2009 el van remodelar

per l’ús de la població.

La ciudad escogida de los XGames este año ha sido Barcelona. Multitud de per-sonas se han desplazado durante los pasados 16, 17, 18 y 19 de Mayo a ver esta competición de “skate”. No sólo estuvieron contentos los fanáticos del monopatín que pudieron asistir a este even-to, también los comerciantes locales al ver el incremento de sus ganancias. Pero, cómo en cada evento impor-tante que hay, acudieron los

carteristas. Más de una que-ja ha habido a la empresa por hurtos en el evento. Aún así, la mayoría de personas estuvieron satisfechas con la celebración. No sólo era una competición de monopatín, motocross… También era una celebración porqué se han sumado muchas perso-nas a este deporte, demos-trando qué puede estar a la altura de otros deportes cómo el fútbol o el balonces-to. Se celebraron conciertos,

rifas, demostraciones,… To-da una experiencia si amas este deporte. La anilla olím-pica de Barcelona fue la en-cargada de acoger el evento, con sus respectivas instala-ciones. El palau sant jordi, y el estadio, que se lleno tanto que no cabía ni un alfiler. Así, los patinadores han in-tentado reivindicar los depor-tes sobre ruedas.

Marc Baulenas

LA CELERACIÓN DE LA COMUNIDAD “SKATER”

Página 7

INTERNACIONAL

Primero de todo, tenemos que dejar claro que signifi-ca que una está en peligro de extinción. Los animales que están en peligro de ex-tinción son los que están apunto de desaparecer del mundo. Si van a desapare-ciendo no se pueden re-producir y se acaba la es-pecie, rompiéndose así la cadena alimentaria. No so-lo se tratan de animales, también pueden ser plan-tas, algas, hongos… todo ser vivo, pero en este re-portaje hablaremos espe-cialmente de los animales.

Las especies se extin-guen por causas huma-nas. Una de las principales causas de su extinción, es por acabar con su hábitat. El hecho de eliminar su

hábitat, provoca que escasee. Otra de las ra-zones que están acabando con muchas es-pecies es la ca-za furtiva.

El oso polar es la especie con más peligro de

extinción en nuestro plane-ta. Los especialistas decla-ran que podría desapare-cer como especie dentro de 50 años, si continúan redu-ciéndose las placas de hie-lo del Ártico a esta veloci-dad. En la actualidad solo existen entre 20.000 y 25.000 ejemplares.

En segundo lugar como es-pecie en peligro de extin-ción seria el tigre benga-la. Una de las causa es debido al crecimiento anual del mar, que po-co a poco va ocupando su hábitat. Un 70% de su hábitat podr-ía desapare-

cer antes del 2060. Esto es muy alarmante, porque ahora mismo el tigre ben-gala es el segundo género de tigre más grande del mundo.

Como hemos visto, en todo el mundo hay especies en peligro de extinción, pero en este reportaje hablaré sobre todo de las especies en peligro de extinción de Cataluña.

En Cataluña hay muchas especies en extinción, con-cretamente 259. ¡¡Son muchísimas especies!!

El primer animal de la lista de Cataluña es el oso par-do. Ursus arctos . El oso

¿¿Acabaremos con todos los animales de nuestro

planeta ?? Reflexiona, piensa y actúa ¡EVÍTALO!

Genius .maristes Página 8

Después de unos cuantos años de estudio sobre los animales, hemos obser-vado que gracias a la actos de la especie humana, muchos de los animales están desapareciendo o en un futuro próximo, van a desaparecer.

INTERNACIONAL

Página 9

pardo está en peligro de extinción por culpa de la caza furtiva y alteración del hábitat.

El segundo animal en la

lista es el aguilucho. Está en peligro de extinción por la destrucción de su hábi-tat, caza furtiva y escasez de peces.

En tercer puesto está el “fartet”. Es un pez pequeño de agua dulce. Está en pe-ligro de extinción por la destrucción de su hábitat, caza furtiva, escasez de peces y por la presencia humana.

En ésta gráfica observa-mos

0

500

1000

1500

2000

2500

Nº

de e

sp

ecie

s

claramente el elevado número de especies en peligro de extin-ción.

En primer lugar está Ecuador con 2211 espe-cies en peligro de extinción. Es una exagera-

ción.

Como podrán compro-bar en las gráficas, la mayoría de los países con más animales en peligro de extinción están situados en el trópico. Esto es debido a que hay mucha más biodiversidad en los trópicos que en los países septentrionales.

Si seguimos así acabaremos con todos los seres vivos del planeta. A pesar del esfuerzo de diversas organizaciones por evitarlo, la pre-sión provocada por el hombre en los hábitats naturales está aumen-tando el riesgo de desaparición para muchos animales.

Tenemos que pensar que no somos los úni-cos en este planeta.

Nosotros, los humanos, los podemos proteger, podemos hacer que la especie pueda seguir tirando hacia delante. Puedes colaborar de diversas maneras, con-tribuyendo en las reser-vas naturales y a otras

áreas silvestres de tu zona. También puedes trabajar como voluntario en las reservas para la conservación de hábi-tats.

Crea o restaura hábitats para los animales en riesgo de desaparición. Puedes trabajar como voluntario en proyectos de todo el mundo dise-ñado para restablecer sus hábitats.

Y por último, te podrías unir a una organización ecológica nacional o global y también puedes contribuir adoptando un animal a través de estas organizaciones.

INTERNACIONAL

El banc dels aliments, una fundació que lluita contra

la fam d’aquest món.

Una de les campanyes que es farà d’aquí poc és la de: “LA FAM NO FA VACAN-CES”. En aquesta campan-ya, els bancs dels aliments, pretenen recollir el màxim d’aliments posibles per poder repartir-les durant els mes-sos d’estiu.També volen fer saber a la ciutadania de Ca-talunya , de la pobresa que

hi ha en aquest país, i inen-tar que les donacions no

baixin tot i les vacances.

Els bancs dels aliments sem-pre han demanat i recoma-

nat que els aliments més adients per les donacions són l’arrós, la pasta, els lle-gums secs, oli i llet. Aliments que són molt importnats per l’alimentació de les perso-nes. Aquesta fundació inten-ta repertir a la gent aquells aliments que els hi siguin més necessaris. Aquesta, també, agraeix molt a aque-lles persones que , tot i no estar pasan un bon momento intenta ajudar i ser solidària

MÉS DE 150 PER-SONES VOLUNTA-RIES!

Un campionat amb estadís-tiques de participants molt alta, gràcies a la lliga de

pati júnior 2013.

D’aquí poc, el cap de sema-na del 29 i 30, tindrà lloc el Campionat de Catalunya patí júnior. Un cap de semana que s’espera molta gent, ja que aquest hivern s’ha ce-lebrat una lliga de les quals ha participat molta gent.Per promocionar aquest Cam-pionat s’ha aprofitat una de les entitats de Badalona, l’Anís del Mono, fent-lo ser-vir com a foto en una pan-carta amb un patí de vela a la seva falda.

El patí de vela és una em-barcació de la qual no té timó, per aixó per molta gent és tant particular. Una em-barcació que no és molt competitiva, ales regata qua-si bé mai hi ha protestes i tothom és amic de tot-

hom.Aquest és un campionat que els que participen són els de clase júnior. Nen de 12 a 18anys que disfruten del mar i d’aquesta embarca-ció tan particular.

Aquest campionat el prepara el Club Natació Badalona,

donant accés a les seves intaql·lacions a tots el participants. El CNB, ha decidit fer un clínic. És una mena d’entrenament de cinc o de quatre dies des de les 11h del matí fins a les 5h de la tar-da.UN entrenament que tots els que participen aprenen i milloren les

EL PATÍ DE VELA O CATALÀ , MÉS CONEGUT QUE MAI

ElS BANCS DELS ALIMETNS CADA VEGADA MÉS

Genius .maristes Página 10

INTERNACIONAL

Fa uns mesos, l’escola, va decidir fer un intercanvi amb uns alumnes francesos per tal de millorar el francès dels nostres alumnes. Els nostres alumnes només porten un any fent francès, encara així, es van defensar prou bé.

Van arribar el diumenge a les 10:30, allà quatre alum-nes espanyols van fer una presentació sobre Badalona i Barcelona. Després cada francès es va anar amb la família que els acollia a visi-tar Badalona o Barcelona.

El dilluns, els francesos, junt amb els espanyols, van anar a visitar Barcelona. Pel matí van anar a les Ram-bles de Barcelona, seguida-ment van anar al Maremàg-num, passant pel port de Barcelona. Els alumnes van

dinar al Maremàgnum. Per la tarda van anar al Parc Güell.

El dimarts, van poder obser-

var els musicals que els alumnes de Maristes Cham-pagnat van efectuar les dar-reres setmanes. Després del pati es que van dividir en grups per fer una dinàmica que en fer un mural del que

havien viscut aquests dies. Al mig dia van anar a la plat-ja, allà van estar jugant i di-nant fins a la tarda. Més tard, també van poder visitar el Pont del Petroli.A la tarda-es van despedir, amb més d’una llàgrima, perquè no es tornarien a veure fins l’any que ve, però finalment, a causa d’una vaga a França, l’avió no va poder sortir de l’aeroport. Els francesos , van haver de dormir en un hotel. Però al següent dia, els professors van demanar als alumnes si podrien aco-llir un dia més als francesos.

Els dijous, els francesos van poder retornar cap a França, però tots no van poder anar en el mateix avió. Uns quants van sortir pel matí , i uns altres van tornar cap a França ala tarda/nit.

Judit Roura

INTERCANVI SENSE FI

Página 11

L’escola Maristes Champagnat amb una de francesa decideix tirar endavant un intercanvi, durant els dies 9, 10 i 11 de juny, per tal de fomentar les llengües es-trangeres, en aquest cas, l’anglès i el castellà

ESCOLA

1.Li tenies molt de respec-

te a la selectivitat?

Núria:En un principi sí , so-bretot a 1r de batxillerat i a principis de 2n. Però a mida que avançava el curs i anà-vem fent exàmens, vam veu-re que no era tan difícil i que anàvem preparats.

David:Sí , li tenia molt de respecte i també por, ja que la selectivitat és un examen que et marca el teu futur

2. A l’escola us parlaven

molt de la selectivitat?

Núria:Sí, des del primer dia de batxillerat , tot el dia ens parlaven de la selectivitat , que si això entra que si ens ho posaran així.... Tot el dia parlant de la selectivitat.

David:Ens han parlat de la selectivitat quasi bé tot els dos anys , però sobretot a 2n. Aquest últim curs tot ana-va sobre la selectivitat

3.Què vau pensar quan vau veure que només queda-ven dues setmanes pels

exàmens?

Núria:En un principi pensà-vem que era impossible , que no hi havia temps per saber-ho tot. Però en realitat no et pots saber tot el tema-ri . L’únic que si has estudiat durant el curs, quan arriba l’examen et pots defensar. Jo, als exàmens vaig anar ja amb la mentalitat, de que no et pots saber-ho tot, i intentar

fer el que pu-guis.

David: Justa-ment quan que-daven 2 setma-nes per la se-lectivitat , haví-em acabat els exàmens finals. En aquell mo-ment , havies de començar a estudiar per la selectivitat ,i penses que és molt pesat i ja estàs cansat. Al principi ens ho preníem molt en serio, anàvem ala biblioteca per la nit, estudiàvem quasi bé tot el dia…També , el cap d’-estudis ens va obrir una clas-

se de batxilertat per poder estudiar els dies abans dels exàmens. I sobretot pensà-vem que era el moment en que et jugaves el teu futur.

4. Alhora d’estudiar ho te-nieu orgatizat o us angoi-

xaveu ?

Núria:Al començar estudiar , em vaig fer una quadrícula amb les hores , per poder organitzar-me bé les hores d’estudi. Però al final no la

vaig seguir gaire. Però el que és agoviar-se, no gaire, ana-va fent de mica en mica.

David: Ho teníem bastant organitzat, però mai ho vam arribar fer com estava plane-jat. Molts cops deiem : “Aquest dia ens hem de sa-ber això”, però al final aca-bes fent la meitat del que es-tava pensat.

5. Els exàmens, els heu trobat com us els esperà-

veu?

Núria:Hi ha molts desequili-bris . Hi ha exàmens que els veus molt més difícils i altres que són més fàcils. Més o menys me l’esparava bas-

tant com ha sigut. Encara que hi ha gent que diu que és fàcil, però des del meu punt de vista tampoc és difí-cil , però tampoc és fàcil. Per aprovar és fàcil, però alhora de voler treure una nota alta, costa bastant.

David: Personalment, jo l’he

ENTREVISTA: “EL MÉS IMPORTANT ÉS ESTAR SEGUR DE

“Si estudies durant el curs no será tant difícil estudiar

per la selectivitat”

Genius .maristes Página 12

ESCOLA

trobat molt difícil. A la selecti-vitat jo anava molt positiu, i pensant que trauria una nota alta i finalment no ha ant tant bé com m’esperava sobretot en un examen.

Núria: en canvi jo anava amb una visió de que era molt més difícil , i alhora de fer-la , clar se’m va ser més fàcil.

6.Quines matèries us

preocupaven més?

Núria:Em preocupaven més les específiques, com ara les matemàti-ques, física, química. La matèria que anava més preparada era mates, i al final és la que m’ha anat pitjor, ja que van haver-hi molts de problemes i era molt difícil.

David: A mi em preocupava molt les matèries de mates i física. Aquestes eren les que em ponderaven per la carre-ra que vull fer. Si no treia bo-na nota, se’m seria més difí-cil entrar a on vull entrar.

7. Ara que heu parlat dels problemes de l’examen de mates, i he sentit tantes queixes, a vosaltres que us

sembla?

Núria:Que no és normal que tinguin un any per preparar l’examen i que s’equivoquin ala primera pregunta , i un error que era important. Hi ha molta gent que li depèn d’aquesta nota per poder en-

trar a la carrera que vol .Ara mateix estem esperant, a veure si les escoles fan pres-sió, perquè canviïn els crite-ris d’avaluació perquè ens afavoreixi la nota.

Que només es va avisar un error, però es diu que hi ha una altre, que no va arribar a totes les facultats i aquest

segon no és oficial.

David: L’examen era molt complicat, però estava d’una manera que el procediment era bastant fàcil , però enten-dre el que havies de fer , era més complicat. En el meu cas el primer error que va haver-hi , no em va afectar tant, perquè el 1er exercici el vaig deixar per fer-lo més tard i llavors ja ens havíem comunicat l’error. Però a l’últ-im error el vaig fer com creia.

8. En aquests moments us preocupa molt la nota per si podeu entrar a la carrera

que voleu?

Núria: La realitat , a mi no gaire,ara mateix ja no puc fer

res. Ara em toca esperar 15 dies i que sigui el que Déu vulgui. Però hi ha molta gent que si que ho està passant malament aquests dies.

David:Em preocupa una mi-ca , però sé que si no entro a Barcelona entraré a Terras-sa. Però igualment sí em preocupa, ja que no és el

mateix anar a Barcelo-na, que està més a prop, que a Terrassa.

9. Quines són les car-reres que demane

més nota?

Núria:Les carres que demanen més nota , son les carreres de branca de científica i tecnologia, alguna. Com ara medicina, bio-

tecnologia, ingenieria física, aeroespacials...

David:Més o menys, són aquestes les més altes. A mi personalment, pel que vull fer em demanen una nota bastant alta.

10. Aquesta anys, en principi,

és un dels últims que es fara la selectivitat. A vosaltre què

us sembla?

Núria:La selecció l’hauran de fer d’una manera o un altre. Pe-rò potser depén del que vulguis fer , faràs algunes assignatures que et faran més servei. Però personalment jo prefereixo ha-ver fet la selectivitat , perquè

“Ens han parlat molt de la selectivitat, sobretot a 2n

de Batxillerat.”

Página 13

ESCOLA

11. Quins consells dona-ries als alumnes que l’-any que ve han e fer la

selectivitat?

Núria:Només un únic con-

sell, que a mi m’ha anat

molt bé, és el d’estar tran-

quil. Perquè jo ,estava

més nerviosa quan estava

acabant globals de

l’escola que quan va arri-

bar la selecctivitat, llavors

em vaig treure tots els

nervis de sobre. Em va

anar molt bé, a molts exa-

mens gràcies aixó em van

anar millor del que m’e-

sparava.

David: Que no es possin nerviosos, i que durant els curs treballin , perquè així a no els hi costarà tan co-

mençar estudiar. Sobre-tot que treballin molt i que s’esforcin per l’exa-men de selectivitat per-què així, a l’examen vas tranquil i segur de tu ma-teix i saps que tot i la nota que surt , has donat el millor de tu mateix i no t’arrepentiras.

Judit Roura i Marina Mas

Genius .maristes Página 14

ESCOLA

Els passats onze, dotze i tretze de junys, va tenir lloc la selectivitat. Un exa-men que per molta gent li marca el seu futur, i li per-met fer el que li agrada o quedar-se a unes dècimes

d’intentar-ho.

La selectivitat o les Proves d’Accés a la Universitat, té com a objectiu, valorar els coneixements de l’estudiant que ha anat assolint durant tots els anys d’estudi, però sobretot els darreres dos últims anys, 1r i 2n de batxi-llerat.La prova té dos parts una en que hi ha les matè-ries comunes i una altre en que l’alumen ha d’escollir 3 matèries, com a màxim, per presentar-se a la fase es-pecífica.

Un dels anys en que han hagut més aprovats va ser la de l’any 2012. El 95,21% dels estudiants que van deci-dir fer la selectivitat, van po-der aprobar-la. Tot i que uan

companya ens de ia : “Aprovar-la, per mi, no és difícil, el que trobo més difícil és treure nota.”

Any rere any el número d’aprovats va creixen cada vegada més. Hem pogut veure que una de les matè-ries especifiques que l’any 2012 va tenir de mitjana ,la nota més alta va ser el grec , en canvi la nota més baixa va ser al de ciències de la terra i el medi ambient.

Aquests últims dies, hem po-gut parlar amb estudiants que han fet la selectivitat i bastants d’ells , estaven una mica “enfadats” amb el tema que s’està parlant molt, l’examen de mates. Ens dei-en: “Encara que hi haguessin uns errors imperdonables, l’examen també era bastant difícil. També ens comenta-ven: “Hi ha molta gent que li depen aquest examen per poder fer el que lia grada.Tot i així moltes escoles lluiten perquè coma mínim canviïn els criteris d’avaluació.

Per finalitzar, hem pogut veu-re que la selectivitat per molts, és un examen que li obra les portes al seu futur. Que per qualsevola error a l’examen el fet d’estar ner-viós, aquestes portes , se’t poden tencar deixan-te a un-pas d’intentar fer alló que de veritat t’agrada.

Marina Mas

LA SELECTIVITAT: UN EXAMEN, UN FUTUR...

Página 15

95,21%

4,79%

Aprovats PAU 2012

sí no

ESCOLA

AN INTERVIEW TO ED

Genius .maristes Página 16

Hello, we’re going to inter-view Edward Phull, the lan-guage assistant of the school.

Was it difficult to adapt to

the Spanish society?

Not really, everybody here was very friendly with me.

Are you doing extra Eng-lish classes out of the

school?

Yes, I do.

What have you study at

university?

I have study film production.

Why did you come here?

I needed a job and I wanted to get out of England.

What’s your favorite thing

in all Spain?

The food.

How do you feel in Spain?

Comfortable and hot.

How many more time are you going to spend in

Spain?

I’m going to be here until the end of July.

Do you like kids? Older or

younger kids?

Yes I do, I prefer younger in general.

Do you like to be the same

person in both schools?

Yes, but there isn’t enough time.

That’s all for today!

Adulfo Páez

ESCOLA

LA GRAN FESTA MARISTA

Página 17

El passat dia 6 de Juny, es va celebrar una fes-ta a l’escola Maristes, perquè es la festa de Sant Marcel·lí, el seu

fundador.

Pel matí, es va fer una celebració, en la que es van ajuntar tres alumnes de cada curs i un profes-sor i havien d’explicar com els hi havia anat tot el curs, el que mes els hi va agradar, el que menys, el seu moment preferit... Després van construir l’ Hermitage en-tre tots, cadascú posant una part.

Després d’un gran es-morzar compartit, es van començar a realitzar les activitats. Primer se’n van anar els que feien activitats fora, ja siguin els que feien vela, futbol, o bàsquet. Després, es van organitzar les activi-tats que es celebraven a l’escola. Ping-pong, kara-oke, polseres, i més van ser les activitats escolli-des per celebrar a l’es-cola. Els alumnes podri-en anar alternant entre les activitats de l’escola, fent així una mica més dinàmic el matí.

Al migdia es va no-tar que era una ce-lebració, ja que la majoria dels alum-nes van anar a di-nar a fora. La ram-bla era plena. Qua-tre gats mal comp-tats van assistir al servei de menjador (en el cas de la ESO).

Per la tarda, es van fer diferents activi-tats segons al curs al que pertanys.

Els de primer i se-gon, van anar a veure un mag. El mag, a més de ser mag, era una mica pallasso. Va fer passar una bona es-tona als alumnes que van estar atents, encara que hi caigués un sol que es podria fregir pa-tates al terra del pati.

Els alumnes de tercer, als ser més madurs, en teoria, van anar al cine-ma. Podien escollir en-tre dos pel·lícules. Van passar una bona esto-na, de ben segur.

En resum, va ser un dia per recordar que un ho-me va fer possible que aquests nens es cone-

guessin, amb força de voluntat, ganes i il·lusió; i celebrant aquesta festa, es recorda als alumnes la vida d’aquest home.

Marc Baulenas

ESCOLA

SUDOKU

PASSATEMPS

Genius .maristes Página 18

7 1 4

2 9 5 6

4 6 2

8 6 2

7 1

9 3 6

5 2 4

8 4 1 6

1 8 2

TROUVEZ LES DIFFÉREN-

LABERINT,

TROBA LA SORTIDA!!

EL TEMPS A CATALUNYA

Página 19

TROUVEZ LES 15 MOTS

AIGLE

CHAT

CHIEN

COBAYE

HAMSTER

LAPIN

LEZARD

MARMOTTE

OURS

PAPILLON

PERRO-

QUET

POISSON

PASSATEMPS