Eximius

Número: 1 Només per: 1,50€

No et perdis: Entrevista amb

Prometeu

Crims i càstigs de Sísif i les

Danaïdes.

Article increïble sobre Tàntal.

Directores de la revista: Sofía Garcia i Marta

Santamaría.

Utilitza els consells de la deessa Afrodita. Avui: Com mantenir el teu cabell impecable.

Aquesta setmana veuràs...

Els pitjors càstigs dels...............Pàg. 3/ 4déusΩ Sísif i les DanaïdesEntrevista amb un heroi............Pàg. 5dels humansΩ Prometeu i el seu càstigArticle impressionant................Pàg. 6d’un boigΩ El malvat TàntalConsell de la deessa................Pàg. 7més maca Ω Afrodita, la deessa de l’amor

Ell va celebrar una festa per celebrar la boda de les seves filles, les Danaides, però segons el que ell ens comunica, elles no volien fer-ho, no volien casar-se amb ells, ja que no els coneixien. Els seus cosins d’Egipte van aconseguir casar-se amb elles, però en aquella nit de les noces... van morir 49 dels 50 marits. Una de les Danaides ens explica que en

aquella nit, van fer un pacte amb el propòsit de matar-los a tots.

Però una d’elles es va

enamorar i no va ser capaç de fer-li mal. Però el pitjor de tot no ha passat lectors! Els deus han castigat a les 49 Danaides avui mateix amb un càstig molt dur, hauran d’estar per tota l’eternitat al costat d’un riu, amb la missió d’agafar aigua amb una gerra, però aquesta estarà foradada, i per tant, mai acabaran.

¡¡Exclusiva!!Tragèdia en la nit de noses Les nostres fonts han trobat la resposta a la pregunta que tots ens estem fent. Perquè han mort els 49 marits de les Danaides? El pare ens ho explica tot.

¡Els pare les volia casar amb els seus 50 cosins que no coneixien!

L’home que va temptar a la mort

Un home va tornar a la vida volent enganyar a la mort.

El mag Sísif, va voler temptar a la mort enganyant als déus i va tenir la idea de dir-li a la seva dóna que quan ell morís, no li fes el ritual funerari, i haver de tornar a la vida.

Va morir-se i ho va aconseguir, va tornar a la vida i va seguir-la normal com la feia abans de morir de “mentida”, amb la seva dona, fent les seves coses... Fins que al cap d’uns anys, la segona vegada que va morir, els déus van recordar que els hi havia enganyat i van buscar un càstig per a ell:

Com a càstig, els déus el van posar al peu d’una muntanya lligar a una roca molt gran. Aquest va haver de pujar la roca fins al cim, i quan arribava a dalt, aquesta queia per l’altra banda i llavors havia de tornar a pujar-la, i així hauria d’estar tota la seva vida: pujant una roca gegant cada dia.

Sísif, el primer escapista de la història.

PrometeuPromoteu, un home que se la va jugar pel poble, perquè era un defensor dels homes davant dels déus, un home que pensava les coses abans de fer-les. Avui l’entrevistem per saber totes les coses que va passar i que no en sabíem.

Entrevistadora: Bon dia. Explica’ns, perquè vas enganyar al déus donant-los la pila dels ossos i la grassa?Prometeu: Jo, sempre e estat un defensor dels humans, llavors em semblava molt lleig això d’haver de donar el bou als déus i no poder aprofitar-los els humans que som els que ho necessitem de veritat.

Entrevistadora: Quan els déus us van deixar sense foc, com va reaccionar el poble a la gesta que vas fer?Prometeu: La gent va reaccionar molt malament; al principi no passava res, però als cap d’una setmana o així, la gent va començar a trobar-lo en falta, per fer el menjar, per escalfar-se... Llavors, la gent es va posar en contra meva i va ser bastant dur, perquè jo volia fer coses per ells i m’ho van agrair així, però tot es va arreglar.Entrevistadora: Després, els déus et van posar un càstig bastant cruel i que després va venir Hèrcules i et va salvar d’aquell mal moment; que vas sentir en el moment que el vas veure i va decidir ajudar-te?

Prometeu: Doncs, jo ho estava passant molt malament amb lo de l’àliga menjant-me el fetge cada dia i jo sofria molt, llavors quan vaig veure que s’apropava un home i en adonar-me que era l’heroi Hèrcules, vaig sentir una satisfacció, perquè només veure’m, em va dir: Tranquil, javinc a ajudar-te. Em va deslligar d’aquella roca i vaig poder fugir per fi

d’aquell lloc que li havia agafat molt temor. Sempre estaré en deute amb aquest gran home.Entrevistadora: Molt bé, gracies per aquesta entrevista. ¡Fins aviat!Prometeu: De res, ha sigut un gust. Adéu.

TàntalTàntal era un home amic dels deus.Un dia, pensava que seria capaç d’enganyar als deus, ja que es creia que era més important que ells. Llavors, els va convidar a un sopar, i va fer un gran banquet. Va cuinar carn d’olla, però aquesta carn, era del seu mateix fill. Tàntal comença a repartir el menjar, i pensa que ha lograt enganyar-los, però s’equivocava, tots els deus se n’ha donen de que allò, era carn humana. Menys una deessa, que s’havia menjar un tros. Els deus reconstrueixen al fill, però com la deessa s’havia menjat un tros, faltava una part, i van decidir posar marfil.Com a conseqüència, castiguen a Tàntal. Van portar-lo a un llac i van fer que tingues gama i set per tota l’eternitat.

En la meva opinió, Tàntal es un home que es creu superior als altres, i això es una gran defecte. També sembla que apart de ser un mal pare (per matar al seu fill), és un home incapaç de sentir empatia. A demès, els deus confiaven en ell i tampoc ho ha apreciat.Òbviament, estic en contra d’aquest home. Veig just que els deus l’hagin castigat d’aquesta manera, però sincerament, el càstig que li han imposat hem sembla molt cruel, ja que es per tota l’eternitat.